28 de gener 2025

La fi de l'expertesa (2)

Fa uns dies parlava del mateix tema. Avui hi torno amb un llibre oportú per a tots aquells experts que es creuen en la possessió de la veritat absoluta. L'autora els diu que expliquin els valors i supòsits de les seves afirmacions, i si alhora mostren els conflictes d'interès s'agrairia més encara. Ve resumit en IA.

El llibre "Politics and Expertise: How to Use Science in a Democratic Society" de Zeynep Pamuk  explora la complexa relació entre la ciència, la política i la democràcia, i argumenta que la ciència no és neutral, sinó que està modelada pels valors i propòsits dels científics. L'autora defensa que, per aprofitar al màxim l'experiència científica en la presa de decisions democràtiques, les institucions han d'estar orientades a exposar aquests valors i supòsits, i a tenir en compte les limitacions del coneixement científic.

Aquí teniu un resum més detallat del llibre:

  • La influència dels valors en la ciència:
    • Els científics fan judicis sobre què és un coneixement significatiu, útil o rellevant durant la investigació.
    • Aquestes decisions influeixen en la formulació de conceptes, hipòtesis i models, així com en la selecció d'evidències i el disseny d'experiments.
    • Aquestes eleccions i judicis afavoreixen certes perspectives i propòsits per sobre d'altres, i així determinen què es coneix i com es coneix.
    • Si aquests valors i supòsits no s'examinen, les polítiques democràtiques poden ser influenciades per eleccions científiques no examinades.
  • La necessitat d'escrutini democràtic de l'experiència:
    • Les institucions democràtiques han d'estar dissenyades per a exposar els valors que impulsen les afirmacions dels experts.
    • És essencial prestar atenció als buits en el coneixement existent i ser més deliberats sobre quins coneixements nous s'han de perseguir.
    • La identificació d' omissions és una informació valuosa per a la fiabilitat de les explicacions existents.
    • La redacció d'opinions dissidents per part dels experts és un pas cap a processos més amplis d'escrutini, que promouen el debat i la qüestió.
  • El paper dels ciutadans:
    • Els ciutadans han de participar en les qüestions polítiques que requereixen un coneixement científic complex.
    • La participació dels ciutadans ha de ser activa i directa, i assegurar que les seves idees influeixin en les decisions polítiques.
    • Els ciutadans han de tenir accés a informació d'experts sense filtres partidistes i han de poder avaluar els temes amb profunditat.
  • Límits de l'escrutini parlamentari i les minipúbliques existents:
    • L'escrutini parlamentari pot reemplaçar una divisió entre experts i no experts per una divisió entre elits i no elits.
    • Les minipúbliques, tot i ser útils, tenen limitacions pel que fa a la passivitat dels participants durant la fase d'aprenentatge.
    • Els dissenys existents per a les minipúbliques sovint tenen una fase d'aprenentatge on els experts presenten informació als participants.
    • És important que els organitzadors proporcionin informació equilibrada durant la fase d'aprenentatge, però això pot ser un repte en temes complexos.
  • Proposta d'una nova forma d'institucions:
    • El llibre proposa que els ciutadans tinguin un paper més important en el procés de fer lleis.
    • La proposta inclou un sistema per demanar la revisió pública dels casos científics, amb un enfocament en la discussió i la deliberació oberta.
    • Es proposa una base de dades que faciliti la selecció d'experts i la revisió del seu historial.
    • El llibre suggereix un enfocament similar al de la revisió ciutadana d'iniciatives d'Oregon.
    • La participació d'ONG i grups d'interès també s'inclou per ajudar a desenvolupar els casos i convidar experts.
  • Temes importants addicionals:
    • La incertesa juga un paper central en la recerca científica i en l'estructura argumentativa del llibre.
    • El llibre explora les dificultats per avaluar els beneficis i els danys esperats de la investigació en condicions d'incertesa.
    • Es conclou que no es pot assumir que una societat sempre es beneficia d'una investigació sense restriccions.
    • Es destaca la necessitat de regular les tecnologies emergents que tenen el potencial de transformar la societat, considerant tant els beneficis com els riscos.
    • Es destaca la importància de la diversitat en la presa de decisions, incloent les perspectives de diversos grups socials.

En resum, Pamuk argumenta que la democratització de l'experiència requereix una atenció especial a les etapes inicials de la recerca científica, una revisió pública de les conclusions dels experts, i una participació activa dels ciutadans en la presa de decisions polítiques. El llibre proporciona un marc per abordar les tensions entre la ciència i la democràcia, i proposa un camí cap a un ús més responsable i transparent de l'experiència científica en la societat.