La confiança ho és tot

 Trust: The foundation of health systems

Necessitem confiar per poder conviure. La desconfiança és la llavor de problemes i conflictes. Ho sabem i ho hem explicat anteriorment. Sense confiança no hi ha cooperació. I al sector salut hi ha el nivell sistèmic, confiança en el sistema, i el professional. Mesurar com evoluciona la confiança esdevé clau per comprendre les tendències que observem, però malauradament no tenim una sèrie de dades properes al respecte, més enllà d'això del CEO que és molt general.

El que si tenim avui és un llibre de l'Observatori, on hi trobareu dades europees i reflexions d'interès. Algunes dades que surten les posaria directament en quarentena, són produïdes durant la pandèmia, moment excepcional, recordeu allò d'aplaudir els sanitaris a les 8. El que caldria doncs és disposar de dades més properes, semblant a això de FBBVA que ha sortit recentment .  I veureu que  la medicina encapçala la confiança, i la sanitat pública també. Aquest és un missatge rellevant que convé desgranar i veure quins factors la determinen en l'àmbit de la salut. Potser la confiança és elevada, però la llavor de la confiança està en crisi. Tinc aquesta impressió, però no la puc contrastar a hores d'ara. 

En general, ¿en quina mesura confia en això? 

(a les respostes 0 és gens, 10 és molt)

En general, ¿en quina mesura confia en cadascuna de les següents organitzacions? 

Ve resumit el llibre amb IA.

Aquest llibre destaca per la integració de perspectives de la filosofia, la sociologia, l'economia, la psicologia i la medicina. El llibre mira cap al futur, explorant com les noves tecnologies sanitàries, la privacitat de les dades i la intel·ligència artificial impacten en la confiança. Emfatitza la necessitat de transparència, responsabilitat i la lluita contra la desinformació per construir i protegir la confiança. Fa una crida a la participació activa d'una àmplia gamma de parts interessades i al foment de la col·laboració per tal de mantenir la confiança i abordar els desequilibris de poder.

Aquest volum examina el concepte de confiança en la promoció de la salut individual i en la garantia que els sistemes de salut siguin fiables i aptes per afrontar els reptes actuals i futurs. El llibre pretén introduir al lector el paper i la importància de la confiança en l'òptim funcionament dels sistemes de salut i la seva íntima relació amb la transformació del sistema de salut.

Els editors són Martin McKee, May C. I. van Schalkwyk, Rachel Greenley i Govin Permanand.

El llibre aborda els temes següents:

• Per què la confiança és important per als sistemes de salut i com afecta el seu funcionament.
• Com afecten els diferents tipus de confiança i les relacions de confiança específiques el sistema de salut.
• Com poden les diferents perspectives disciplinàries millorar la nostra comprensió de la confiança en els sistemes de salut.
• Com interactua la confiança amb la tecnologia, la intel·ligència artificial i els sistemes de dades en els sistemes de salut.
• Quines són les implicacions polítiques per construir i mantenir la confiança en els sistemes de salut i quines direccions futures s'han de tenir en compte.

El llibre es basa en l'experiència de la pandèmia de la COVID-19 i, en particular, en les conclusions extretes de l'evidència revisada per a l'informe de la Comissió Paneuropea de Salut i Desenvolupament Sostenible. Per tant, l'enfocament se centra principalment en la Regió Europea de l'OMS, amb la majoria d'exemples i literatura extrets d'Europa, amb referències i exemples addicionals d'altres països quan és rellevant.

El llibre examina les relacions crítiques entre pacients, treballadors sanitaris i polítics. Se centra en aquests tres grups d'interès i utilitza exemples per il·lustrar la importància de la confiança i el seu paper en la transformació del sistema de salut.

El llibre destaca la importància de la confiança i mostra com el terme s'utilitza àmpliament però sovint de manera inadequada definida o mal entesa. L'estudi estableix una agenda ambiciosa per a la investigació i destaca dues qüestions importants que s'han d'abordar: primer, les definicions dels termes clau, incloent la confiança i la fiabilitat, varien entre i dins de les disciplines; segon, tant la confiança com la fiabilitat són dinàmiques, i fins i tot aquells la confiança dels quals s'està estudiant poden estar lluitant per resoldre percepcions i emocions conflictives i no poden ser fàcilment observats pels investigadors que busquen entendre aquests fenòmens.

El llibre també examina com la psicologia proporciona un marc ric per entendre la dinàmica de la confiança en l'atenció sanitària. La literatura se centra sovint en com un individu que és part d'una trobada decideix si és segur exposar la seva vulnerabilitat i sovint utilitza pistes i heurístiques subconscients per decidir si la persona amb qui està interactuant és fiable.

El llibre destaca les següents accions bàsiques necessàries per construir la confiança pública en els sistemes de salut:

• Desenvolupar una comprensió integral de la confiança pública en l'activitat del sistema de salut d'enfocament.
• Desenvolupar:
  • accions polítiques i de governança que construeixin la confiança pública.
  • estratègies de comunicació que construeixin la confiança pública.
  • mètodes per recollir dades fiables sobre la confiança pública.
• Recollir dades sobre la confiança pública i avaluar si les accions de construcció de la confiança pública compleixen els seus objectius.

PS. Gràfic comparatiu

Pharma, big pharma (20)

 Pharma: Greed, Lies, and the Poisoning of America

Resumit amb IA.

Aquest llibre, titulat "Pharma: Greed, Lies, and the Poisoning of America", ofereix una visió detallada de la història de la indústria farmacèutica americana, des del segle XIX fins a l'actualitat. El llibre se centra en les pràctiques i els personatges clau que han configurat la indústria, incloent-hi les seves innovacions i els seus problemes. Alguns dels punts més importants que es tracten són:

• Orígens de la indústria: El llibre comença amb una mirada a l'època del segle XIX, quan es venien remeis "miraculosos" sense cap regulació.
• Figures clau: Es destaquen personatges com Arthur Sackler, un psiquiatra que va ser pioner en màrqueting farmacèutic i que va tenir una gran influència en la indústria. També es parla de Félix Martí-Ibáñez, un psiquiatra i intel·lectual espanyol que va col·laborar amb els germans Sackler.
• Desenvolupament i màrqueting de medicaments: El llibre explora el desenvolupament i el màrqueting de medicaments importants, com ara Terramycin de Pfizer, Librium i Valium de Roche i OxyContin de Purdue Pharma. Es posa de manifest com les companyies farmacèutiques han utilitzat tècniques de màrqueting agressives i, en alguns casos, enganyoses per a promoure els seus productes.
  • S'esmenta com Arthur Sackler va entrenar l'equip de vendes de Roche per a promocionar Librium, emfatitzant els beneficis terapèutics del fàrmac, com ara el seu efecte relaxant muscular i ansiolític. També es descriu com Sackler va diferenciar Librium d'altres tranquil·litzants com Miltown, destacant que era "completament diferent química, farmacològica i clínicament".
  • El llibre també mostra com Sackler va desenvolupar una guia per a metges, que va ser comercialitzada com una "eina informativa", però que en realitat era una estratègia de màrqueting per a promoure els benzodiazepines de Roche.
  • S'analitza el paper d'IMS (Intercontinental Medical Statistics), una companyia de recerca de mercat fundada per Ludwig Frohlich, que va proporcionar dades clau per al màrqueting de medicaments, incloent-hi OxyContin.
  • Es detalla el màrqueting de l'OxyContin per part de Purdue Pharma, que afirmava que el fàrmac tenia un baix risc d'addicció, malgrat que no era així.
• Problemes ètics i legals: El llibre examina problemes ètics i legals associats amb la indústria farmacèutica, com ara el biaix en la investigació, la promoció enganyosa de medicaments, la corrupció i la manca de regulació.
  • S'explica com els germans Sackler i Martí-Ibáñez van predir que els "narcobiòtics" serien el tractament preferit per a les malalties mentals, cosa que reflecteix la seva visió de tractaments basats en la biologia.
  • Es narra la història d'un metge que va trobar que les cartes que havia enviat a vuit metges sobre l'ús clínic del medicament Sigmamycin van ser retornades sense reclamar, cosa que suggereix un possible problema amb les dades de vendes del medicament.
  • S'explica com els venedors de Roche van ser armats amb informes sobre l'augment de l'addicció a Miltown i altres efectes secundaris negatius, com ara la confusió i la somnolència, per a persuadir els metges a canviar a Librium.
  • Es descriu l'aparició d'una "carta a l'editor" al New England Journal of Medicine de Dr. Hershel Jick i Jane Porter el 1980 que va encendre una nova forma de pensar sobre els riscos dels opioides.
  • S'explica el paper de la periodista Doris Bloodsworth, que va publicar una sèrie d'articles sobre els problemes de l'OxyContin al Orlando Sentinel.
  • S'esmenta que les companyies farmacèutiques sovint proporcionen "eines d'informació" que en realitat són per a promocionar els seus productes.
• La influència de la indústria en la medicina: El llibre també analitza com la indústria farmacèutica ha influït en la pràctica mèdica, la recerca i la regulació.
  • S'explica com el Washington Institute of Medicine, l'editor de la revista Journal of Antibiotics, estava a punt de fer fallida, i com Henry Welch, cap de la Divisió d'Antibiòtics de l'FDA, era l'editor de la revista.
• El cas d'OxyContin: El llibre aprofundeix en el cas de l'OxyContin, un analgèsic opioide que es va fer molt popular i va generar una crisi d'addicció als Estats Units. Es descriu com Purdue Pharma va minimitzar els riscos d'addicció del fàrmac i com les seves tàctiques de màrqueting van contribuir a la crisi.
  • S'esmenta la sèrie del Orlando Sentinel titulada "OxyContin Under Fire: Pain Pill Leaves Death Trail" que afirmava que prendre OxyContin tal com es prescriu podia conduir a la dependència, addicció i mort.
  • Es descriuen les investigacions sobre l'abús i la desviació d'OxyContin, i com la DEA va tenir un paper en l'anàlisi d'aquestes qüestions.
• La connexió amb la cultura popular: El llibre examina com els tranquil·litzants com el Valium es van convertir en part de la cultura popular americana, simbolitzant la recerca de la felicitat fàcil en "una petita ampolla de pastilles".
  • S'esmenta un article del New York Times Magazine de 1976 anomenat "Valiumania" que mostra que l'ús del Valium era un símptoma més que una causa de la recerca de nirvana a través de les pastilles.

En resum, "Pharma: Greed, Lies, and the Poisoning of America" ​​és una crítica detallada de la indústria farmacèutica americana, que destaca la necessitat d'una major regulació i responsabilitat. El llibre ofereix una perspectiva crítica sobre la història de la indústria i com el màrqueting agressiu i la manca de supervisió poden afectar la salut pública.

PS. Despesa en I+D com a proporció de la facturació

Pharma, big pharma (19)

Bad Pharma: How Drug Companies Mislead Doctors and Harm Patients 

Recordeu sempre que tota generalització pot ser errònia. Llibre resumit amb IA.

Aquest llibre, "Bad Pharma: How Drug Companies Mislead Doctors and Harm Patients", tracta sobre com les companyies farmacèutiques poden manipular la informació per a promoure els seus medicaments. El llibre destaca la importància de la revisió sistemàtica com a millor font d'evidència per a la presa de decisions en medicina.

Alguns dels punts clau que s'aborden al llibre són:

• Estudis patrocinats per la indústria: Els estudis patrocinats per la indústria farmacèutica són més propensos a produir resultats que afavoreixen el medicament de l'esponsor. El llibre també exposa el problema del biaix de publicació, on els estudis amb resultats positius tenen més probabilitats de ser publicats que els estudis amb resultats negatius. Això porta a una visió distorsionada de l'eficàcia dels medicaments.
• Revisions sistemàtiques i meta-anàlisis: Per a contrarestar aquest biaix, els investigadors han creat les revisions sistemàtiques, que analitzen tots els estudis disponibles sobre una qüestió específica de manera imparcial. La meta-anàlisi agrupa totes les dades dels estudis en una única xifra resum. Aquestes són eines importants per a obtenir una visió precisa de l'evidència disponible.
• Dades no publicades: El llibre exposa com algunes companyies farmacèutiques no publiquen els resultats d'estudis que no són favorables als seus productes. Aquestes dades ocultes porten a decisions mèdiques errònies, ja que els metges actuen basant-se només en la informació disponible, que pot estar incompleta. Hi ha exemples específics com el de la reboxetina, on hi havia assajos que no s'havien publicat que demostraven que el medicament no era efectiu.
• Registres d'assaigs clínics: Per a millorar la transparència, el llibre destaca la importància de registrar tots els assaigs clínics abans que comencin i publicar els resultats al final. Això permetria a investigadors i metges tenir accés a totes les dades, no només les seleccionades per la indústria. S'esmenta com Glaxo Wellcome va ser una de les primeres companyies en establir un registre d'assaigs clínics.
• Dades perdudes i manipulades: El llibre també descriu com es poden manipular les dades dels estudis per a afavorir un determinat resultat, incloent la modificació dels criteris d'avaluació principals i la manipulació de les anàlisis estadístiques. Hi ha exemples com el cas de la gabapentina, on els resultats principals que apareixien en els informes acadèmics no coincidien amb els pre-especificats en els documents interns.
• Accés a la informació: El llibre explica les dificultats per a accedir a la informació dels estudis clínics, incloent els informes de l'FDA. Aquests informes, que contenen dades crucials, sovint són difícils de trobar i buscar, i en alguns casos són directament il·legibles.
• Paper dels representants farmacèutics: El llibre també examina la influència dels representants de vendes de les companyies farmacèutiques, que poden manipular la percepció dels metges mitjançant la presentació selectiva d'informació i tècniques de persuasió.
• La importància de la independència dels metges: Es fa èmfasi en la importància que els metges mantinguin la independència davant la indústria i que prenguin les decisions basant-se en la millor evidència disponible. També es discuteix la necessitat de millorar la qualitat de la informació que els metges reben sobre els medicaments.
• El paper dels pacients: El llibre destaca la importància del paper dels pacients en l'obtenció d'informació i demana que se'ls doni garanties sobre la transparència dels assaigs clínics.

En conclusió, "Bad Pharma" és una crítica exhaustiva a les pràctiques de la indústria farmacèutica, que destaca la necessitat de més transparència, integritat i responsabilitat en la recerca i promoció dels medicaments. L'autor argumenta que és essencial que els pacients i els metges tinguin accés a tota la informació rellevant per a prendre decisions informades sobre el tractament. El llibre ofereix suggeriments per a millorar el sistema i evitar que la mala conducta de les farmacèutiques perjudiqui la salut dels pacients.

PS. Nous medicaments aprovats per la FDA el 2024

De diners i de bondat, la meitat de la meitat

Nothing for Something: Marketing cancer drugs to physicians increases prescribing without improving mortality

Anteriorment ja m'he referit amb dades properes a quins són els pagaments de la indústria farmacèutica als metges (gairebé l'1% de la despesa farmacèutica pública). El que no he explicat és que se'n treu a canvi. I sobre això tracta l'article d'avui en relació al càncer als USA, i la frase destacable del resum és aquesta: 

Tot i que els pagaments de màrqueting resulten en una major despesa en medicaments contra el càncer, no s'observen millores en la mortalitat dels pacients. Això significa que hi ha un augment de la despesa sense que hi hagi cap benefici en la supervivència dels pacients.

Res a afegir, o si. Caldria que algú fes una anàlisi similar amb dades properes per contrastar si també succeeix el mateix i també hi ha un esforç terapèutic desproporcionat, que representa un cost per uns i guanys per altres, sense valor afegit. Ve resumit en IA.

Aquest article de recerca, titulat "Nothing for Something: Marketing cancer drugs to physicians increases prescribing without improving mortality", investiga l'impacte de les transferències relacionades amb el màrqueting entre les empreses farmacèutiques i els metges en la prescripció de medicaments contra el càncer i la mortalitat dels pacients. L'estudi utilitza dades de Medicare i la base de dades federal Open Payments per analitzar les relacions entre pagaments de màrqueting i decisions de prescripció.

Aquí hi ha alguns punts clau de l'article:

• Pagaments de màrqueting i prescripció: L'article mostra que els metges augmenten la prescripció de medicaments contra el càncer pels quals han rebut pagaments, especialment durant el mes que reben el pagament. Aquesta augmenta al voltant del 4% i es manté elevada durant uns 10 mesos. L'anàlisi utilitza un disseny que compara la prescripció d'un metge després d'un pagament amb la seva prescripció just abans, per evitar biaixos per selecció.
• Tipus de medicaments i pacients: Els metges comencen a tractar pacients amb una mortalitat predita més baixa després de rebre un pagament de màrqueting. Això suggereix que els medicaments podrien estar sent utilitzats en càncers de creixement més lent o en casos que normalment es tracten amb cirurgia o radiació.
• Impacte en la despesa i la mortalitat: Tot i que els pagaments de màrqueting resulten en una major despesa en medicaments contra el càncer, no s'observen millores en la mortalitat dels pacients. Això significa que hi ha un augment de la despesa sense que hi hagi cap benefici en la supervivència dels pacients.
• Mecanismes possibles: L'article suggereix que els pagaments de màrqueting podrien fer que els metges canvïn els pacients a medicaments amb beneficis de supervivència limitats. Això podria ser degut a que l'eficàcia dels assajos clínics no es tradueix en una millora real en la supervivència. També podria ser que els medicaments es facin servir fora de les indicacions en què s'ha demostrat el benefici. Un estudi mencionat a l'article va trobar que el màrqueting directe als metges redueix la concordança amb les directrius en l'atenció del càncer.
• Marketing directe als metges: L'article destaca que les empreses farmacèutiques destinen la major part de la seva despesa en màrqueting als metges, ja que són els que decideixen si prescriure un medicament. Les activitats de màrqueting, com ara visites de detall, mostres o esponsorització de reunions educatives, es consideren sospitoses com a "suborns de les companyies farmacèutiques".
• Regulació i transparència: Tot i que hi ha hagut esforços per regular el màrqueting directe als metges, com la Llei Sunshine de Pagaments als Metges del 2010, que exigeix que les empreses farmacèutiques facin un seguiment i divulguin les interaccions financeres amb els metges, aquest estudi suggereix que aquestes interaccions encara tenen un impacte en la prescripció.
• Anàlisi de costos i efectivitat: L'estudi avalua la relació cost-efectivitat dels pagaments de màrqueting, i mostra que fins i tot en el límit inferior de l'interval de confiança, els pagaments de màrqueting no proporcionen suficient millora en la mortalitat per justificar l'augment de la despesa. Això vol dir que el cost per cada millora en la salut dels pacients és massa alt, i per tant no és cost-efectiu.
• Implicacions de política: L'article destaca la importància de considerar les repercussions del màrqueting farmacèutic per als metges, especialment en el context dels medicaments contra el càncer, on la despesa ha augmentat considerablement. Això posa de manifest la necessitat de polítiques per regular la promoció de medicaments i garantir que la despesa sanitària es dirigeixi a tractaments que millorin realment els resultats dels pacients.
• El disseny de l'estudi: L'estudi compara la prescripció de cada metge abans i després de rebre el pagament per a tenir en compte que les companyies farmacèutiques poden tenir com a objectiu als metges que ja prescriuen més medicaments. També utilitza un model estadístic que té en compte els canvis generals de prescripció de medicaments i les característiques dels metges.

En resum, l'estudi mostra que els pagaments de màrqueting als metges tenen un impacte en les seves decisions de prescripció, augmentant la despesa en medicaments contra el càncer sense que això es tradueixi en una millora de la mortalitat dels pacients. Això posa de manifest la necessitat d'una major regulació i transparència en el màrqueting farmacèutic per garantir que els pacients rebin tractaments efectius i cost-eficients.

El frau mèdic a la ciència i a la societat: el cas de l'Alzheimer

 Doctored: Fraud, Arrogance, and Tragedy in the Quest to Cure Alzheimer's

Sabem que hi ha conflictes d'interès a la recerca i a la pràctica mèdica. Res de nou. N'hem parlat moltes vegades. La qüestió clau és com som capaços de gestionar-los i evitar que arribin al cas que mostro avui amb aquest llibre sobre la recerca de l'Alzheimer. El frau i la mentida a la recerca en aquesta malaltia mostra com del patiment que causa als afectats i a les famílies en van fer-ne un negoci. El NYT el passat mes de gener ho explicava en un oped per guardar. El fet que això ha durat 25 anys encara ho fa més greu i preocupant alhora. I com tot això s'ha publicat i no s'ha retractat de les revistes obre un altra forat negre a la ciència. The Economist de la setmana passada ho mostra amb totes les seves dimensions. Afegeixo el resum del llibre amb IA.

Aquest llibre, "Doctored: Fraud, Arrogance, and Tragedy in the Quest to Cure Alzheimer's," explora la investigació sobre possibles fraus i mala conducta en la recerca d'Alzheimer, centrant-se en casos específics i figures clau. El llibre detalla com algunes investigacions, impulsades per l'ambició i l'arrogància, van donar lloc a resultats qüestionables i possiblement falsificats, afectant el camp de l'Alzheimer i la confiança en la recerca científica.

Aquí teniu un resum dels punts clau del llibre:

• El cas de Cassava Sciences i el simufilam: El llibre examina la història de Cassava Sciences i el seu medicament experimental, simufilam, per a tractar l'Alzheimer. Explica com la companyia, sota el lideratge de Remi Barbier i Lindsay Burns, va promocionar el medicament basant-se en dades potencialment manipulades i estudis amb imatges qüestionables. Es destaca com el nom de la companyia i el del medicament van ser creats de manera poc convencional. També s'examinen els assaigs clínics del simufilam i les controvèrsies que els van envoltar.
• La figura de Matthew Schrag: El llibre presenta Matthew Schrag, un investigador de la Universitat de Vanderbilt, com a figura clau en la descoberta de les possibles falsificacions. Schrag, juntament amb altres investigadors com Elisabeth Bik, van examinar detalladament les imatges dels estudis de Cassava i d'altres investigadors, revelant anomalies i possible manipulació. El llibre narra la seva investigació i el seu paper com a denunciant en el cas de Cassava i altres casos de possible mala conducta.
• El cas de Sylvain Lesné i Aβ*56: El llibre investiga la recerca de Sylvain Lesné sobre l'oligòmer Aβ*56, una proteïna relacionada amb l'Alzheimer. Es detalla com Lesné va publicar resultats aparentment innovadors sobre aquesta proteïna que van influir en la recerca de l'Alzheimer, però també es van trobar indicis de manipulació en les seves imatges. Es destaca com Karen Ashe, la mentora de Lesné, va col·laborar en aquesta investigació i va ser implicada en les controvèrsies. El llibre explora com Denis Vivien, un dels mentors de Lesné, va expressar dubtes sobre les imatges del seu treball molt abans que sortissin a la llum públicament.
• La resposta de les institucions i revistes científiques: El llibre critica la lentitud i la manca d'efectivitat de les institucions i revistes científiques per a respondre a les acusacions de mala conducta. Es destaca la inactivitat de la revista Nature davant les proves de manipulació en l'estudi de Lesné. A més, s'examina com les universitats van intentar minimitzar o retardar les investigacions sobre els casos de frau.
• La importància de la integritat científica: El llibre destaca la importància de la integritat científica i la necessitat de millorar els processos d'investigació i publicació per a prevenir la mala conducta. S'esmenta la funció de l'Oficina d'Integritat de la Recerca (ORI) per supervisar i investigar els casos de frau en la recerca biomèdica. També es discuteix com la pressió per obtenir finançament i resultats pot portar a comportaments qüestionables.
• La hipòtesi amiloide i alternatives: El llibre aborda la hipòtesi amiloide, una teoria dominant en la investigació de l'Alzheimer, que postula que l'acumulació de proteïna amiloide al cervell és la causa principal de la malaltia. El llibre també menciona altres possibles causes i tractaments per a l'Alzheimer. Es critica la "màfia amiloide" i es qüestiona el dogma de la investigació de l'Alzheimer .
• L'impacte en pacients i la recerca futura: El llibre ressalta l'impacte que les falsificacions tenen sobre els pacients i la seva confiança en la recerca científica. També es discuteix la necessitat de reorientar la recerca cap a enfocaments més innovadors i considerar altres possibles causes per l'Alzheimer. Es destaca la necessitat de transparència i responsabilitat en la recerca científica.

En resum, "Doctored" és una investigació exhaustiva sobre la possible mala conducta en la recerca de l'Alzheimer, que revela casos de frau, la lentitud de les institucions i la necessitat de millorar la integritat científica. El llibre ofereix una mirada crítica al camp de l'Alzheimer i als seus actors principals, i planteja importants preguntes sobre el futur de la recerca i el tractament d'aquesta malaltia.

PS. Comentari duríssim a Science.

La regulació farmacèutica als USA (2)

 Drugs and the FDA: Safety, Efficacy, and the Public’s Trust

Avui un llibre acabat de sortir, sobre la regulació farmacèutica, ve resumit amb IA.

Aquest llibre, "Drugs and the FDA: Safety, Efficacy, and the Public’s Trust" de Mikkael A. Sekeres, explora la història i el paper de la Food and Drug Administration (FDA) dels Estats Units en la regulació de medicaments, posant èmfasi en els conceptes de seguretat, eficàcia i la confiança del públic. El llibre analitza diversos casos d'aprovació i retirada de medicaments, així com els desafiaments que afronta l'FDA per garantir la seguretat dels pacients sense frenar la innovació.

Aquí teniu un resum dels punts clau tractats al llibre:

• Història de la regulació dels medicaments: El llibre comença amb una visió de la manca de regulació dels medicaments a principis del segle XX, destacant el cas de Hamlin’s Wizard Oil, un remei patentat per a diverses malalties que finalment va resultar ser ineficaç i perjudicial. També es menciona la Pure Food and Drugs Act de 1902, impulsada en part per la novel·la "The Jungle" d'Upton Sinclair, que va revelar les condicions insalubres en les plantes de processament de carn. Es destaca la figura de Harvey Washington Wiley, cap de química del Departament d'Agricultura, com a arquitecte d'aquesta llei.
• Desastres farmacològics i canvis legislatius: El llibre descriu diversos casos que van portar a canvis en la legislació de medicaments, com l'elixir de sulfanilamida de 1937, que va causar la mort de més de 100 persones degut a un solvent tòxic. També es menciona la tragèdia de la talidomida, un sedant per a dones embarassades que va causar greus defectes de naixement. La figura de Frances Oldham Kelsey, una revisora de la FDA que va resistir l'aprovació de la talidomida als Estats Units, és destacada com una heroïna de la FDA. Aquests casos van portar a l'aprovació de la Food, Drug, and Cosmetic Act de 1938, que va donar més poder a l'FDA per regular els medicaments.
• Processos d'aprovació de medicaments: El llibre explica el procés per portar un nou medicament al mercat, que pot trigar més d'una dècada, des de la investigació i proves en laboratori fins als assajos clínics en humans. Es detallen les diferents fases dels assajos clínics (fase 1, 2 i 3), amb un augment gradual del nombre de pacients i un enfocament en la seguretat i l'eficàcia. També s'explora el concepte d'aprovació accelerada, que permet portar al mercat medicaments prometedors per a malalties greus amb més rapidesa, però que requereix estudis posteriors per confirmar el seu benefici.
• Biaixos en els assajos clínics: El llibre examina com els criteris d'elegibilitat dels assajos clínics sovint exclouen pacients amb certes condicions mèdiques, limitant la representativitat dels resultats i perjudicant a pacients que podrien beneficiar-se de nous tractaments. Es discuteix com els protocols dels assajos clínics poden ser "tallats i enganxats" d'altres estudis, repetint errors i perpetuant l'exclusió de certs pacients.
• Cas d'Avastin: El llibre dedica una part important a l'estudi del medicament Avastin (bevacizumab), un inhibidor de l'angiogènesi utilitzat en el tractament de certs tipus de càncer. S'analitza la decisió de l'FDA de retirar l'aprovació per al tractament del càncer de mama metastàtic, malgrat tenir estudis que mostraven una millora en la supervivència lliure de progressió, però no en la supervivència global. El llibre ofereix una visió detallada del procés de revisió de l'FDA, les discussions en el comitè assessor (ODAC) i les diferents perspectives sobre els beneficis i els riscos del medicament. S'explica com la falta d'una millora clara en la supervivència general, combinada amb problemes de disseny i interpretació en els assajos clínics, van portar a la retirada de l'aprovació.
• Altres medicaments i casos: El llibre també discuteix altres medicaments i casos, com el Mylotarg, l'Iressa, la imatinib (Gleevec), i els medicaments per al VIH/SIDA, destacant els problemes que hi ha amb l'aprovació accelerada i la necessitat d'estudis de confirmació. S'explora com la investigació sobre l'angiogènesi, liderada per Judah Folkman, ha dut al desenvolupament de nous tractaments contra el càncer. També s'aborden les preocupacions sobre la publicació de biaixos en meta-anàlisis i la necessitat d'una avaluació equilibrada dels beneficis i els riscos dels medicaments.
• El paper de l'activisme i la confiança pública: El llibre aborda la influència de l'activisme, com el grup ACT UP, en la regulació dels medicaments per al VIH/SIDA, i com la pressió pública pot accelerar o influir en els processos d'aprovació. També es discuteix la importància de la confiança pública en l'FDA i com els casos de mala praxis poden erosionar aquesta confiança.
• Lliçons i reflexions: El llibre reflexiona sobre els reptes que afronta l'FDA per equilibrar la necessitat de seguretat dels pacients amb la necessitat d'accelerar l'accés a nous tractaments. S'emfatitza la necessitat de tenir estudis ben dissenyats, transparència i una avaluació objectiva dels beneficis i els riscos dels medicaments. El llibre també destaca que la presa de decisions en el context de la medicina i la regulació farmacèutica sovint involucra zones grises i consideracions ètiques.

En resum, "Drugs and the FDA" ofereix una anàlisi exhaustiva del paper de l'FDA en la regulació de medicaments, explorant la història, els desafiaments i les complexitats de la seguretat i l'eficàcia dels medicaments. El llibre proporciona una visió crítica del sistema regulador i destaca la importància de la confiança del públic en el procés d'aprovació de medicaments.

La humanitat i els seus biaixos

Inheritance: The Evolutionary Origins of the Modern World 

Parlar de biaixos cognitius ens porta directament a Tversky i Kahneman dels que tant he parlat. La seva perspectiva és individual, els preocupa com les decisions i accions de la persona es veuen afectades per aquests biaixos. Però el llibre seleccionat per  avui ens parla de biaixos col·lectius, com la humanitat de forma constant els ha tingut arrelats. Un bon motiu per reflexionar, va el resum amb IA.

El llibre "Inheritance: The Evolutionary Origins of the Modern World" d'Harvey Whitehouse explora com tres biaixos antics —conformisme, religiositat i tribalisme— han modelat la humanitat i continuen afectant el nostre món. Aquests biaixos, arrelats en la nostra evolució, tenen implicacions profundes en la nostra cultura, societat i comportament.

Aquí hi ha un resum dels punts clau del llibre:

• Els tres biaixos:

  • Conformisme: La tendència a copiar les accions dels altres, especialment aquelles que semblen intencionals, té una gran influència en la transmissió cultural. Aquesta imitació, de vegades sense entendre la raó subjacent, és fonamental en l'aprenentatge i la creació de rituals. El llibre presenta l'exemple de la recepta de la Sílvia, on la filla imita la seva mare tallant els extrems d'un rostit sense saber que era per un motiu instrumental, i que esdevé ritual per a ella. El conformisme també té un paper en la formació de grups socials més grans i en l'adopció de pràctiques agrícoles.
  • Religiositat: La tendència a creure en forces sobrenaturals i a participar en rituals és una característica universal dels humans. Els rituals no són només accions específiques, sinó que són la interpretació de si una acció té una causa coneguda o desconeguda. La religiositat es manifesta en diferents formes, des d'experiències emocionals intenses fins a rituals quotidians. Aquests rituals ajuden a la cohesió social i a la coordinació de grups. El llibre també explora com la religiositat influeix en el consum i la publicitat.
  • Tribalisme: La tendència a formar grups i a sentir lleialtat cap a ells, sovint a costa d'altres grups, és un altre biaix que influeix en la societat. El tribalisme pot conduir a la cooperació, però també al conflicte i a la violència. La identitat de fusió, que és una forma extrema de tribalisme, pot motivar a les persones a fer sacrificis pel grup.

• Rituals: Els rituals no són només accions objectivament presents al món, sinó que són una interpretació mental que fem de si una acció es basa en un procés causal conegut o desconegut. El llibre explora la naturalesa dels rituals, tant els emocionals com els rutinaris, i com afecten el pensament i la conducta. Els rituals rutinaris poden augmentar l'autocontrol i la capacitat de pensar a llarg termini. També examina la relació entre rituals, mida del grup i intensitat emocional. Els rituals poden transformar espais comuns en llocs de culte, com ara les cases a Çatalhöyük.

• El paper de la imitació: Els humans copiem les accions dels altres, especialment si les considerem intencionals. La imitació és una forma d'aprenentatge cultural i un mecanisme per a la cohesió social. El llibre argumenta que fins i tot els nadons són sensibles a la intencionalitat de les accions que imiten.

• El desenvolupament de la societat: El llibre explora l'evolució de la societat humana des dels petits grups de caçadors-recol·lectors fins a les societats complexes actuals. Destaca el paper de l'agricultura i la seva relació amb els rituals més freqüents i més rutinaris en les comunitats més grans. La intensitat emocional dels rituals tendeix a disminuir a mesura que les societats es fan més grans.

• La complexitat social i l'edat axial: El llibre aborda la complexitat social, l'aparició de ciutats i estats, i les religions moralitzadores. També explora el concepte de l'Edat Axial i la seva influència en la història mundial. Utilitza la base de dades global Seshat per a examinar quantitativament aquestes qüestions.

• Aplicacions pràctiques: El llibre proposa que entendre els nostres biaixos i com funcionen pot ser clau per millorar el nostre món. Explora com la identitat de fusió pot reduir la reincidència de delictes, i com un projecte de reinserció per a ex-convictes mitjançant el futbol ha tingut resultats prometedors. També suggereix la creació d'una cadena de notícies global que prioritzi informació essencial per als ciutadans del món. El llibre discuteix com l'alta complexitat integrativa pot tenir resultats més positius en la negociació en comparació amb la baixa complexitat integrativa.

• El futur de la humanitat: El llibre conclou amb una reflexió sobre com podem utilitzar el nostre coneixement sobre la naturalesa humana per a construir un món millor. Argumenta que la comprensió de la fusió identitària, la religiositat i la influència dels rituals pot permetre'ns de crear un sentit de pertinença més inclusiu i millorar la cooperació global. El llibre també proposa que el coneixement dels nostres biaixos és essencial per abordar reptes com el canvi climàtic.

En resum, el llibre de Whitehouse ofereix una visió profunda sobre com els biaixos que hem heretat de l'evolució influeixen en la nostra societat i cultura, i com podem utilitzar aquest coneixement per a construir un futur millor.

L'interès pels jocs de suma zero

The Lure of Economic Nationalism: Beyond Zero Sum 

Abans d'ahir a FT Daron Acemoglu mostrava el panorama econòmic del moment. Un món occidental on la desconfiança amb les institucions creix i on noves fronteres econòmiques limiten la cooperació i explica com tot això ens porta a un declivi social.

Hi ha un llibre que reflecteix exactament això que explicava Acemoglu i que avui ve resumit amb IA. L'atractiu dels jocs de suma zero s'ha incorporat al debat polític del moment, els aranzels en són la màxima expressió perquè limiten la capacitat dels guanys de l'intercanvi mutu. En un joc de suma zero, qui guanya s'apropia de la pèrdua de l'altre. I si la resposta de l'altre és la mateixa, aleshores hi ha una carrera per limitar l'intercanvi. Hi surt novament citat en aquest llibre Hirschman, del que tantes vegades he parlat.

El llibre "The Lure of Economic Nationalism: Beyond Zero Sum" de Kenneth A. Reinert explora el concepte de nacionalisme econòmic, la seva història i les seves implicacions en el món contemporani. L'autor argumenta que el nacionalisme econòmic, impulsat per una mentalitat de suma zero, és perjudicial per a la cooperació internacional i el benestar global.

Aquí hi ha un resum dels punts clau del llibre:

• Nacionalisme econòmic: El llibre defineix el nacionalisme com una expressió d'una identitat social construïda, variable i mal·leable. El nacionalisme econòmic té una llarga història, que inclou el mercantilisme dels segles XVI i XVII, així com el pensament de Friedrich List, que creia que l'economia havia de servir els objectius nacionalistes. Aquest concepte ha evolucionat fins al tecno-nacionalisme modern, on els estats busquen la independència tecnològica per raons de seguretat nacional i avantatge competitiu.
• La mentalitat de suma zero: L'autor destaca que molts nacionalistes econòmics tenen una mentalitat de suma zero, creient que els guanys d'una nació impliquen pèrdues per a altres. Aquesta mentalitat obstaculitza la cooperació i el comerç mutuament beneficiós. El llibre assenyala que les situacions de suma zero reals són rares i que moltes persones perceben erròniament situacions de no suma zero com a tal.
• Albert Hirschman i el seu llibre oblidat: El llibre comença amb la discussió de l'obra de l'economista Albert Hirschman "National Power and the Structure of Foreign Trade" (1945). Hirschman argumentava que la sobirania econòmica nacional podia ser perjudicial en el comerç internacional, i la seva visió era limitar l'autonomia comercial i col·locar-la dins d'un marc institucional internacional. El llibre de Hirschman va ser una resposta al context de l'ascens del feixisme a Europa i a la tensió entre "poder" i "abundància". La visió de Hirschman va ser parcialment realitzada a través de l'Acord General sobre Aranzels i Comerç (GATT).
• El paper de la indústria i la guerra: El llibre examina la connexió entre la indústria i la guerra, especialment en el context del nacionalisme econòmic. Esmenta com les idees de List sobre la importància de la indústria van ser adoptades per nacions com Japó per a enfortir el seu poder militar i econòmic. També discuteix la corba del somriure, que mostra que la manufactura és només una part de la cadena de valor, i que els països d'ingressos alts tendeixen a tenir avantatge en les etapes de la cadena de valor com la investigació i desenvolupament, el disseny i el màrqueting.
• L'etnotacionalisme: L'autor explora la relació entre el nacionalisme econòmic i l'etnonacionalisme, que sovint es manifesta en la discriminació contra els grups externs. El llibre parla de l'ús de la identitat ètnica per part dels líders polítics que perpetuen fantasies i idees falses. Es discuteixen diversos exemples històrics i contemporanis de l'etnonacionalisme, incloent-hi el règim d'Hongria i el Brexit.
• Multilateralisme, innovació oberta i béns públics globals: El llibre conclou amb una crida al multilateralisme, la innovació oberta i la provisió de béns públics globals com a alternatives al nacionalisme econòmic. L'autor destaca que un sistema comercial basat en regles, com el de l'Organització Mundial del Comerç (OMC), és essencial per a la transparència, la predictibilitat i la resolució de disputes. Argumenta que les institucions multilaterals són necessàries per evitar catàstrofes i garantir una prosperitat global. El llibre també posa en relleu la importància de l'innovació oberta i la col·laboració per al progrés tecnològic, en contra de les polítiques de tecno-nacionalisme de l'autosuficiència.

En resum, el llibre de Reinert és una crítica del nacionalisme econòmic i la seva mentalitat de suma zero. Argumenta que, tot i que els estats juguen un paper clau en l'economia política, la cooperació internacional i el multilateralisme són necessaris per a la prosperitat global i per fer front als reptes del món actual.

PS. Afegeixo gràfic il·lustratiu del pressupost del govern USA. Jutgeu vosaltres mateixos les prioritats...

La regulació farmacèutica als USA

 FDA in the Twenty-First Century: The Challenges of Regulating Drugs and New Technologies

Sempre m'ha intrigat com la FDA o l'EMA assenyalen criteris diferents per als mateixos medicaments, i en determinats casos aproven o els deixen d'aprovar. Però no hi ha un anàlisi al respecte. La regulació dels medicaments és un procés complex i delicat, on hi ha molt en joc. La professionalitat i la independència de criteri no sempre està assegurada. En el llibre d'avui es mostren els reptes als que s'enfronten la FDA (i també l'EMA) als nostres dies. Resumit amb IA.

Aquest llibre, "FDA in the Twenty-First Century: The Challenges of Regulating Drugs and New Technologies," és una col·lecció d'assajos que examinen els reptes que afronta la Food and Drug Administration (FDA) dels Estats Units en el context del segle XXI. Aquests reptes inclouen la regulació de nous fàrmacs i tecnologies, la protecció de la salut pública dins dels límits constitucionals, i la gestió de la complexitat de les cadenes de subministrament globals. El llibre cobreix una àmplia gamma de temes, des de l'aplicació de la llei fins a la regulació de medicaments genèrics i biosimilars, i fins a les noves tecnologies com la medicina regenerativa i les proves genètiques directes al consumidor.

Aquí hi ha alguns dels temes principals que s'aborden al llibre:

• Protecció de la salut pública: El llibre explora la importància de la protecció de la salut pública com a objectiu primordial de la FDA, incloent-hi l'aplicació de la llei per evitar la introducció de medicaments adulterats o mal etiquetats. També es parla de la importància de la seguretat dels medicaments i la necessitat de sistemes efectius de farmacovigilància.
• Regulació de nous medicaments i tecnologies: El llibre examina els reptes que planteja la regulació de noves tecnologies com la medicina regenerativa, els assaigs genètics directes al consumidor i les aplicacions mòbils de salut. Es planteja la necessitat d'un marc regulador adequat per a aquestes tecnologies, que sovint sobrepassen les lleis del segle XX sota les quals opera la FDA.
• Transparència i compartició de dades: El llibre destaca la importància de la transparència en la compartició de dades d'assaigs clínics a nivell de participant per a la investigació secundària i la col·laboració científica. S'exploren els riscos i beneficis d'aquestes pràctiques, així com els esforços per desenvolupar models efectius per compartir dades.
• Regulació dels medicaments genèrics i biosimilars: El llibre també analitza el marc regulador per a la regulació dels medicaments genèrics i els biosimilars, incloent-hi els aspectes legals i les dificultats que plantegen aquests productes. S'examina com la Biologics Price Competition and Innovation Act (BPCIA) intenta fomentar la competència de preus en els productes biològics, i com la FDA regula els biosimilars per garantir la seguretat i eficàcia.
• Ús de la tecnologia digital per a la regulació: Un aspecte innovador és la proposta de vincular la FDA amb els metges i els registres de pacients mitjançant prescripcions electròniques per millorar la seguretat i l'eficàcia dels productes mèdics. Es destaca com aquest sistema pot proporcionar dades valioses sobre l'ús i els efectes dels medicaments que no es capturen completament pels sistemes existents.
• Exclusivitats reguladores: El llibre discuteix les exclusivitats reguladores i els seus efectes en la innovació i la competència, inclòs el cas dels medicaments orfes. Es qüestiona si l'exclusivitat del mercat per a medicaments orfes "reciclats" condueix a un augment injustificat dels costos.
• L'impacte de la raça i l'etnicitat en la regulació: El llibre també explora com la recollida de dades sobre raça i ètnia en els assaigs clínics pot impactar la capacitat de les empreses farmacèutiques per reclutar subjectes humans a nivell global. Es destaca com les categories de raça i ètnia poden ser inconsistents en diferents països i plantejar barreres en els estudis globals.
• Aspectes legals i constitucionals: El llibre examina els límits constitucionals de la regulació de la FDA, especialment pel que fa a la llibertat d'expressió comercial i la promoció de fàrmacs per a usos no aprovats.

En conclusió, "FDA in the Twenty-First Century" ofereix una anàlisi detallada i crítica de la FDA i els reptes que afronta en l'actualitat. Els autors ofereixen perspectives diverses i innovadores sobre la regulació de medicaments i tecnologies, destacant la importància de la transparència, la seguretat i l'eficàcia, i també els aspectes legals i constitucionals que influeixen en aquesta tasca. Aquest llibre és una font valuosa per a qualsevol persona interessada en la regulació farmacèutica i la salut pública.

El contracte social entre la indústria farmacèutica i el govern

 The Great American Drug Deal

Resum amb IA

Aquest llibre tracta sobre el sistema farmacèutic als Estats Units i proposa solucions per a fer que els medicaments innovadors siguin assequibles.

A continuació, et presento un resum dels temes clau del nou llibre "The Great American Drug Deal":

• El contracte social biotecnològic: El llibre argumenta que hi ha un contracte social entre les companyies biotecnològiques i la societat. Les empreses tenen la responsabilitat de desenvolupar nous medicaments, mentre que el govern ha d'assegurar que aquests medicaments siguin assequibles.
• Medicaments genèrics: El llibre destaca la importància dels medicaments genèrics per a fer que els tractaments siguin accessibles. Els medicaments genèrics són versions més econòmiques dels medicaments de marca després que expiren les seves patents.
• Medicaments de marca: El llibre analitza el paper dels medicaments de marca i la necessitat d'incentivar la innovació, tot i que reconeix que els preus poden ser un problema.
• Assegurances mèdiques: El llibre critica el sistema d'assegurances mèdiques dels EUA, argumentant que no compleix amb el contracte social biotecnològic. El sistema ha de permetre als pacients accedir als medicaments que necessiten.
• Preus dels medicaments: El llibre explora maneres de mantenir els preus dels medicaments sota control, com ara l'adopció de "fast-followers" (medicaments similars que surten després del primer en la seva classe) i l'extensió de l'exclusivitat de mercat per incentivar millores incrementals als medicaments existents.
• Publicitat directa al consumidor: El llibre argumenta que la publicitat directa al consumidor és essencial per a conscienciar als pacients sobre les opcions de tractament, però entén per què és un tema controvertit.
• Genèrics contractuals: El llibre proposa la generació contractual per tal d'assegurar que tots els medicaments, inclosos els biològics, acabin per convertir-se en genèrics per fer-los accessibles a la població.
• Incentius per a la innovació incremental: El llibre proposa incentius per a les companyies farmacèutiques perquè millorin els medicaments existents, com ara la conversió de píndoles de dosi diària a píndoles d'una dosi diària.
• El cas especial dels antibiòtics: El llibre ressalta la necessitat d'incentivar el desenvolupament d'antibiòtics nous per combatre la resistència antimicrobiana.
• El paper de la FDA: El llibre tracta sobre el paper de l'FDA i els seus programes de seguretat com ara REMS, que tenen per objectiu protegir el públic dels riscos associats a alguns medicaments.
• El problema dels opioides: El llibre analitza la crisi dels opioides i les lliçons que es poden aprendre per a la gestió del risc en el desenvolupament i distribució de medicaments.
• La importància de la investigació: El llibre exposa que gran part del finançament de la investigació biomèdica prové de la indústria farmacèutica, cosa que posa de manifest la importància d'incentivar la investigació per part d'aquestes empreses.

Aquest llibre, a través dels seus arguments i propostes, vol ser una guia per a fer que el sistema farmacèutic nord-americà sigui més eficient i just.

La prevenció davant els paranys de la política sanitària

 Sick: The Untold Story of America's Health Care Crisis—and the People Who Pay the Price

El desgavell del sistema de salut als USA és conegut i descrit repetidament. Alhora, la incapacitat dels governants per canviar-lo és destacable. Però si mirem a l'interior del perquè és tan difícil de modificar hi trobarem els autèntics paranys que cal evitar que es formin. La prevenció davant els paranys és clau per tal que cap sistema repliqui la disbauxa dels Estats Units. En aquest sentit, algunes situacions actuals d'aquí a prop estan ja creant aquests paranys sense que ningú s'en vulgui adonar de la necessitat de prevenir-los. 

Al llibre que cito avui, i que ja té dies i segueix vigent, es repassem i descriuen les històries d'un sistema sanitari malalt, sense ningú que el curi en plena agonia. Va el resum amb IA.

El llibre "Sick: The Untold Story of America's Health Care Crisis—and the People Who Pay the Price" de Jonathan Cohn, publicat el 2007, explora la crisi del sistema de salut dels Estats Units a través de les històries personals de diversos individus i les seves lluites amb les companyies d'assegurances, els hospitals i els programes governamentals de salut. El llibre teixeix aquestes narratives amb anàlisis de polítiques públiques i del sector sanitari per il·lustrar les deficiències del sistema i el seu impacte en la vida de la gent corrent.

Aquí teniu un resum detallat dels temes i arguments clau del llibre:

• Introducció i context:

  • El llibre comença amb la història de Cynthia Kline, una dona que pateix un atac de cor i que experimenta les deficiències del sistema d'atenció mèdica a Boston, destacant la pressió sobre els serveis d'emergència, clíniques de beneficència i hospitals públics.
  • S'estableix que el problema central del sistema sanitari dels EUA no era si havia de canviar, sinó com, qui en seria el responsable, qui se'n beneficiaria i qui en patiria les conseqüències.
  • L'autor explica que el llibre està basat en reportatges originals i investigació de cinc anys, amb noms, llocs i esdeveniments reals. Les fonts inclouen entrevistes, correspondència, expedients mèdics i altres documents.

• Històries personals i les seves lluites:

  • Betsy Rotzler, de Gilbertsville, Nova York, lluita contra un càncer de mama i les dificultats per obtenir atenció mèdica a causa de la falta d'assegurança.
  • Janice Ramsey, de Deltona, Florida, lluita contra la diabetis i una companyia d'assegurances fraudulenta que la deixa sense cobertura.
  • Elizabeth Hilsabeck, d'Austin, Texas, lluita per obtenir tractament per als seus fills amb paràlisi cerebral, patint la burocràcia i les negatives de la seva HMO.
  • Lester Sampson, de Sioux Falls, Dakota del Sud, perd l'assegurança mèdica de la jubilació i lluita per pagar els medicaments per la hipertensió pulmonar.
  • Ernie Maldonado, de Lawrence County, Tennessee, lluita per obtenir atenció mèdica a través de TennCare, el programa Medicaid de Tennessee.
  • Marijon Binder, de Chicago, Illinois, s'enfronta a factures mèdiques elevades i una batalla legal amb un hospital catòlic sense ànim de lucre .
  • Tony Montenegro, de Los Angeles, Califòrnia, pateix un ictus i descobreix les deficiències de l'atenció mèdica a la seva comunitat .
  • Russ Doren, de Denver, Colorado, lluita amb el sistema de salut mental mentre la seva dona pateix trastorns mentals.

• Temes clau i anàlisi del sistema sanitari:

  • Assegurances mèdiques: El llibre explora la història de l'assegurança mèdica, des dels seus orígens fins a les complexitats actuals. Destaca com les companyies d'assegurances mèdiques prioritzen els seus propis beneficis i exclouen persones amb malalties preexistents o risc elevat . També descriu com les companyies asseguradores eviten a les persones amb problemes de salut.
  • HMOs i assistència gestionada: El llibre analitza l'auge de les HMOs i la seva influència en la prestació d'atenció mèdica, incloent la negació de serveis i la limitació de tractaments. L'autor mostra com les HMOs poden posar els beneficis per davant de la salut dels pacients.
  • Medicaid i altres programes governamentals: El llibre examina l'evolució i els reptes de Medicaid, TennCare i altres programes governamentals d'assistència sanitària. Descriu com aquests programes sovint són insuficients o inadequats per cobrir les necessitats dels pacients, i com els estats intenten reduir els seus costos.
  • Hospitals sense ànim de lucre: El llibre revela com alguns hospitals sense ànim de lucre han adoptat pràctiques de negocis agressives, com ara la cobrança de deutes i la reducció de serveis per a la comunitat. Mostra com alguns hospitals demanden els pacients per factures impagades i dificulten l'accés a l'assistència per a persones de baixos ingressos.
  • Accés desigual a l'atenció mèdica: El llibre mostra les disparitats en l'accés a l'atenció mèdica basades en factors com ara l'estatus socioeconòmic, la raça i la ubicació geogràfica. Explica com les persones sense assegurança sovint s'enfronten a esperes llargues, tractaments retardats o atenció mèdica inadequada, i que les condicions de vida també afecten la salut.
  • Salut mental: El llibre analitza els problemes de salut mental i la manca de recursos i cobertura adequada per als pacients, destacant la desinstitucionalització i la manca de suport comunitari .
  • La importància de la prevenció: L'autor subratlla que l'atenció mèdica no només tracta de tractar la malaltia sinó també de prevenir-la i que es pot reduir el sofriment amb una assistència preventiva adequada .
  • L'impacte de la política: El llibre explora l'impacte de les polítiques públiques i la retòrica política en el sistema de salut i com les decisions polítiques afecten la vida de la gent corrent.

• Conclusió:

  • L'autor argumenta que les històries individuals que s'expliquen al llibre són indicatives de problemes més amplis dins del sistema sanitari americà i que qualsevol persona pot patir-ne les conseqüències.
  • El llibre deixa clar que la solució no és només sobre individus, sinó sobre la societat en conjunt, i destaca la necessitat d'un sistema sanitari universal.
  • L'autor conclou que només quan un nombre suficient de persones se n'adonin de la urgència del problema hi haurà un sistema sanitari universal.

En resum, "Sick" ofereix una visió detallada i personal de les deficiències del sistema sanitari dels Estats Units, a través de les històries de persones reals que han patit les conseqüències de les seves disfuncions. El llibre critica les companyies d'assegurances, les HMOs i la negligència política, i fa una crida a la necessitat d'un sistema sanitari més just i accessible per a tothom.

Ara és el temps dels monstres (2)

Politicizing Political Liberalism: On the Containment of Illiberal and Antidemocratic Views 

Ara que el suport a les idees extremes creix, hi ha motius per a preguntar-se per què.  Però molts volen estalviar-s´ho i imposen un "cordó sanitari" a determinades idees que consideren infeccioses. Ben bé no saben què és però queda bé per confirmar que estan en possessió de la veritat. Només fan cordó cap una banda, resulta que cap a l'altra no cal. No hi crec en aquestes estratègies perquè victimitzen i alhora reforcen el marc mental del victimitzat. El resultat és contrari al que es pretén.

Però què cal fer per a protegir la democràcia?. En bona part ja ho he explicat en escrits anteriors. Ara bé, un llibre que acaba de sortir recupera els arguments de John Rawls i mostra la necessitat de contenció dels sentiments antidemocràtics. S'hi pot estar d'acord o no, però és una posició que s'allunya precisament dels cordons sanitaris i reclama més autodefensa.

Aquí va el resum amb IA.

El llibre "Politicizing Political Liberalism: On the Containment of Illiberal and Antidemocratic Views" de Gabriele Badano i Alasia Nuti, publicat per Oxford University Press el 2024, explora la manera en què les societats liberals democràtiques poden defensar-se de les amenaces internes, com ara el creixement de sentiments il·liberals i antidemocràtics, sense trair els seus propis valors.

Aquí hi ha un resum detallat dels temes i arguments clau del llibre:

Introducció i Marc Teòric:

• El llibre comença plantejant la urgència de teoritzar sobre com reaccionar davant les amenaces internes als valors liberals democràtics.
• Es critica l'enfocament de la democràcia militant, que suggereix la repressió legal d'actors il·liberals i antidemocràtics, tot i que aquest enfocament s'ha tornat a emprar recentment.
• Es presenta el liberalisme polític de Rawls com a marc teòric, argumentant que s'ha de complementar i elaborar per adaptar-lo a la política contemporània.
• El llibre es divideix en dues parts principals: la primera aborda qüestions fonamentals, i la segona presenta una teoria normativa de l'autodefensa liberal democràtica.

Part I: Qüestions Fonamentals:

• Capítol 1: S'examina el propòsit del liberalisme polític, qüestionant la visió que es limita a establir la coherència interna del liberalisme. Es proposa una visió que inclogui societats mínimament liberals i no només les societats ben ordenades. Es defineixen dues visions del liberalisme polític: l'externa i la interna, aquesta última restricteix l'anàlisi a societats ideals. Es proposa una visió interna a societats mínimament liberals.
• Capítol 2: S'explora la raó per excloure les persones irraonables de la raó pública, argumentant que les idees raonables són els valors fonamentals del liberalisme polític. S'analitzen les crítiques a aquesta distinció i es justifica la seva importància per a la cooperació social. Es defineixen la legitimitat com la justificació a persones raonables i s'exclou els irraonables de la circumscripció de la raó pública. Es refuta la idea que els irraonables serien persuadits per raons de conveniència, assenyalant la importància de la justificació moral.
• Capítol 3: Es discuteix si es pot demanar als oprimits que siguin raonables, considerant la injustícia que pateixen. S'estableix una visió de no autosacrifici, que permet als oprimits apartar-se de la raó pública quan les condicions són injustes, sempre que no causin patiment a altres grups oprimits. S'examina el concepte de civilitat en el context de la raó pública.

Part II: Teoria Normativa de l'Autodefensa Liberal Democràtica:

• Capítol 4: S'introdueix el deure de pressió per part dels ciutadans comuns per defensar la democràcia liberal, especialment contra el populisme radical de dretes (RWP). Es destaca la importància del compromís retòric i les accions de pressió dels ciutadans per defensar les institucions liberals democràtiques. S'estableixen tres nivells de mesures de contenció: mesures estatals suaus, mesures suaus no estatals, i mesures estatals militants, les quals s'han d'utilitzar només sota condicions limitades.
• Capítol 5: S'analitza el paper dels partits polítics i es defineix el deure de transformar la raó pública per part dels partidaris de partits raonables, amb l'objectiu de recuperar suport dels competidors irraonables. S'argumenta que la transformació de la raó pública ha de ser estratègica però sincera, i s'explora com partits de diferents ideologies poden contribuir a la contenció de moviments populistes. Es defensa la sinceritat del comportament estratègic segons Rawls.
• Capítol 6: S'aborda el paper dels municipis i es defineixen dos deures de contenció: el deure de no cooperació raonable amb els governs centrals irraonables i el deure de prefiguració liberal política dins la seva jurisdicció. S'argumenta que els municipis han de promoure iniciatives que fomentin la llibertat, la igualtat i la justícia. S'analitzen exemples de ciutats que promouen la inclusió i la interculturalitat.

Conclusió:

• Es recapitula la necessitat d'un marc liberal polític més realista, que inclogui l'anàlisi de societats mínimament liberals i accepti que alguns ciutadans seran obligats a obeir un ordre polític que els és inacceptable.
• Es reitera que la contenció de punts de vista irraonables és una part important de l'autodefensa liberal democràtica, i que les mesures estatals repressives per si soles són insuficients. S'ha de mobilitzar actors no estatals per defensar els valors liberals democràtics.
• Es reconeix que la teoria de la contenció presentada al llibre no és exhaustiva i es deixa oberta la porta per a futures investigacions i anàlisis.

En resum, "Politicizing Political Liberalism" ofereix una anàlisi exhaustiva i original de com les societats liberals democràtiques poden fer front a les amenaces internes, tot promovent un enfocament més realista i inclusiu que combina l'estudi de la teoria ideal i no ideal. El llibre destaca la importància de la participació ciutadana, el paper dels partits polítics i la capacitat d'acció dels municipis com a pilars fonamentals per a la contenció de punts de vista il·liberals i la defensa dels valors democràtics.

Què suposa la retirada dels USA de l'OMS?

 US exit from WHO: it is about much more than WHO

Més enllà de les implicacions polítiques, amb la retirada de l'OMS es perdria el 15% del seu pressupost i això l'obliga a reestructuració interna o a una revisió institucional i del seu finançament. Jo crec que calen les dues coses.

Resum amb IA de l'article del Lancet

L'article examina la decisió del president dels Estats Units, Donald Trump, de retirar-se de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i les seves implicacions més àmplies. L'article argumenta que aquesta decisió va més enllà de la simple retirada d'un organisme burocràtic i que posa en perill la salut global.

Punts clau de l'article:

• Rebuig del multilateralisme: La retirada dels Estats Units de l'OMS i de l'Acord de París sobre el canvi climàtic és un rebuig clar del multilateralisme i les obligacions internacionals. El govern dels EUA ja no se sent obligat a complir amb les recomanacions o regulacions de l'OMS.
• Interessos polítics: La decisió de retirar-se de l'OMS està motivada per un interès polític en un espai sense normes per a la política de seguretat i el creixement econòmic, sense la interferència de les normes internacionals. El govern de Trump no vol treballar en contextos multilaterals on el seu domini es veu desafiat per altres potències.
• Impacte en la salut global: La retirada dels Estats Units de l'OMS deixa un gran buit financer i de poder polític en la salut global, cosa que posa en perill vides humanes a tot el món. Les agències de salut nacionals i globals dels EUA, com els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC), estan sent silenciades en el seu treball nacional i internacional.
• Mercat de la salut global: Les polítiques de l'administració dels EUA creen espai per a l'expansió de la indústria de la salut digital i d'intel·ligència artificial (IA), que necessita una gran quantitat de dades. La iniciativa Stargate, amb una inversió de 500.000 milions de dòlars, és un exemple d'aquesta tendència, ja que pretén crear centres de dades als EUA per "assegurar el lideratge nord-americà". Les dades de salut són extremadament valuoses i aquesta iniciativa apunta cap a nous nivells de beneficis.
• Nou ordre de cooperació en salut: La declaració dels EUA de buscar "socis creïbles i transparents" per assumir les activitats que abans realitzava l'OMS suggereix que reconeixen algunes funcions útils de l'organització. S'està produint una regionalització i localització de la cooperació en salut basada en aliances polítiques en lloc de la recerca compartida d'equitat i seguretat en la salut per a tothom. Això podria revertir enfocaments internacionals de la salut que s'havien adoptat des de 1851.
• Necessitat de cooperació i reforma: Els estats membres de l'OMS han de considerar si volen un món sense una cooperació sanitària fiable en un moment en què les pandèmies són imminents. S'ha de donar suport, protegir i reformar l'OMS. Els països petits i mitjans necessiten el suport de l'OMS per treballar junts sense pressió geopolítica.
• Finançament i propietat de l'OMS: Els països han de finançar i ser propietaris de l'OMS, en lloc de dependre dels grans contribuents. La majoria dels països han estat miserables en la resposta a la ronda d'inversió de l'OMS. Els estats membres han d'impulsar l'OMS a ser audaç i innovadora en l'establiment de normes, especialment en relació amb les dades de salut i l'ús de la IA.
• Comparació amb l'OTAN: L'article fa una comparació amb l'OTAN, on els països europeus han estat instats a augmentar la seva despesa en defensa. Els estats membres de l'OMS que no volen un món de la salut sense llei haurien d'augmentar el seu finançament i construir una organització apta per als reptes del futur.
• Oportunitat per a la reforma: La retirada dels EUA podria ser un "impuls perquè l'Índia i la resta del Sud Global repensin el panorama de la salut global", que necessita reformes i abordar les seves necessitats.

En resum, l'article destaca la importància de la cooperació internacional en salut i adverteix sobre les conseqüències de la retirada dels EUA de l'OMS, que es veu motivada per interessos polítics i econòmics més amplis. L'article argumenta que la resposta dels estats membres de l'OMS determinarà si es podrà mantenir la cooperació en salut en un món cada vegada més desafiant.

Herois o bandolers?

 The Transformation of American Health Insurance

Si fem una ullada a les companyies amb més beneficis del 2024 al món (en valor absolut), veurem el següent:

I de sanitat, trobem J&J, UnitedHealthcare i Novartis. United, l'asseguradora de salut més gran als USA, va assolir la xifra de 22,4 mil milions de dòlars de benefici. (Uns beneficis equivalents a la despesa sanitària total dels catalans el 2022). 

I si mirem el panorama del sector assegurador als USA veurem el següent:

L'empresa més gran és United i factura 473 mil milions de $. Té uns beneficis equivalents a 4,7% dels ingressos. Encara que sorprengui, això és la meitat del que assoleixen les companyies de S&P500. Quan van assessinar el seu director el passat desembre enmig d'un onada d'informacions sobre restriccions d'accés, Noah Smith es va preguntar si els beneficis eren molts o pocs, i quant dedicaven a la prestació assistencial. Va mostrar les dades de 2023 a aquest gràfic al seu blog:

El seu argument era que les asseguradores no eren tant gasives ni restrictives en l'accés per a obtenir beneficis, que el problema del cost venia per la banda de la provisió: 

So the fundamental reason your health care costs so much is not that the health insurance companies are lining their pockets. And it’s not that insurers are an inefficient mess. It’s that the actual provision of America’s health care itself just costs way too much in the first place.

Això el va portar a que fos criticat i ell va replicar-ho mantenint l'argument original. Ara bé si mirem el ROE, s'acosta al 26% i això és molt més que la mitjana del 15% de S&P 500 i alhora menys que molts proveïdors assistencials.

Es bo comprendre què ha passat al sector als USA i ho podem fer amb el llibre "The Transformation of American Health Insurance" de Troyen A. Brennan on s'examina l'evolució històrica de l'assegurança mèdica als Estats Units i ofereix prediccions sobre el seu futur. L'autor utilitza una perspectiva empresarial per analitzar el sistema, enfocant-se en qui es beneficia i com. 

Estructura i contingut del llibre:

• El llibre està organitzat en deu capítols que tracen l'evolució de l'assegurança mèdica als EUA.
• Capítol 1: Examina la vinculació de l'assegurança mèdica amb la feina.
• Capítol 2: Descriu les funcions de les asseguradores mèdiques.
• Capítol 3: Analitza l'assistència sanitària als anys 90 i la introducció de la gestió de l'atenció.
• Capítol 4: Presenta les xifres del segle XXI relatives a l'assegurança mèdica.
• Capítol 5: Aborda el comerç de productes farmacèutics.
• Capítol 6: Detalla les parts comercials de Medicare, com ara les parts C i D.
• Capítol 7: Examina la Llei d'Assistència Assequible (ACA) i la seva reforma del mercat de les assegurances individuals.
• Capítol 8: Analitza els problemes que afronta el sistema sanitari a la dècada de 2020.
• Capítol 9: Explora l'evolució de l'assegurança mèdica cap a un futur amb Medicare Advantage per a tothom.
• Capítol 10: Tracta sobre Medicare per a tothom com a sistema de pagador únic.

Temes clau i arguments:

• Assegurança basada en la feina: El llibre destaca que la majoria de les persones als EUA estan cobertes per assegurances proporcionades pels empresaris, cosa que es considera la base del sistema sanitari.
• Evolució cap a un sistema socialitzat: El llibre argumenta que el sistema sanitari nord-americà s'està movent gradualment cap a un sistema d'assegurança mèdica més just i socialitzat, tot i que el camí és lent i sinuós.
• Paper del govern: El llibre preveu un paper més gran del govern en el control dels costos de salut i la cobertura, amb el programa federal de Medicare com a model per a la racionalització de l'assegurança mèdica.
• Importància de la perspectiva històrica: El llibre reitera la importància d'una perspectiva històrica, ja que els programes de salut evolucionen amb el temps. Per exemple, les negociacions sobre els preus dels medicaments o els ajustaments en els mètodes de codificació es consideren part de l'evolució natural d'un programa patrocinat per entitats privades amb supervisió governamental.
• Interessos empresarials: El llibre posa èmfasi en la importància d'analitzar els interessos econòmics per entendre el sistema sanitari, i esmenta la seva pròpia experiència en el sector privat d'assegurances.
• Complexitat i manca de transparència: El llibre destaca que el sistema sanitari és complex i poc transparent, i fins i tot les persones que hi estan immerses no sempre entenen les raons subjacents de les coses.

Punts de vista sobre el futur:

• El llibre preveu un futur en què l'assegurança mèdica patrocinada pels empresaris esdevindrà cada cop més inassequible i serà substituïda per programes de salut federals.
• L'autor creu que la integració vertical de les companyies d'assegurances, especialment les que gestionen beneficis farmacèutics, pot generar beneficis però requerirà més transparència.
• El llibre suggereix que l'àrea del comerç farmacèutic, tot i ser diferent dels hospitals i els metges, demostra temes similars i dóna suport a la predicció d'un futur amb assegurança mèdica socialitzada.
• L'autor argumenta que l'evolució del sistema sanitari nord-americà es dirigeix cap a un sistema de pagador únic, ja que s'alinea amb valors socials canviants que consideren l'assistència sanitària com un dret, no com un bé adquirit.

PS. El ROE a les asseguradores properes

PS. Els marcs mentals de Trump segons Gutierrez-Rubí