La relació entre el cost i el preu dels medicaments

 Association of Research and Development Investments With Treatment Costs for New Drugs Approved From 2009 to 2018

Els preus dels medicaments en un entorn de monopoli es fixen segons el màxim que està disposat a pagar qui els finança, no tenen res a veure amb el cost incorregut. Això és el que mostra aquest article. En definitiva, conclou el que ja sabem i no imaginàvem que fos d'altra manera, fruit de les patents. I tampoc troba cap relació entre benefici clínic i preu. I com que està fet a l'entorn nordamericà, també és el que podem esperar. El cost-efectivitat no és cap criteri per finançar un medicament allà, com tampoc ho és aquí. En resum, no hi ha justificació per a preus elevats dels medicaments per a compensar l'alt cost de la inversió en I+D, perquè les dues variables no estan relacionades, diu. Cosa que també sabem.

El resum amb IA és aquest:

Aquest estudi investiga la relació entre la inversió en recerca i desenvolupament (R+D) de nous fàrmacs i els seus preus de venda als Estats Units. L'estudi analitza 60 nous fàrmacs aprovats per la FDA entre el 2009 i el 2018 per als quals hi havia dades disponibles sobre inversions en R+D i preus.

Objectiu i Metodologia

• L'objectiu principal era examinar si hi ha una associació entre els costos de tractament i les inversions en R+D per a nous medicaments aprovats per la FDA.
• Es va realitzar un estudi transversal, analitzant dades de 60 fàrmacs per als quals es disposava de dades públiques sobre inversions en R+D. Les dades es van obtenir de la FDA i de la base de dades SSR Health.
• Les dades d'inversió en R+D es van obtenir d'informes d'inversors publicats pels fabricants de medicaments, ajustant-se per les taxes d'èxit dels assaigs clínics i el cost de capital.
• Els costos de tractament es van estandarditzar per a fàrmacs aguts, crònics i de cicle, calculant els costos anuals o per a la durada màxima de tractament recomanada. Es van calcular els costos utilitzant tant els preus de llista com els preus nets, en el moment del llançament i el 2021.
• Es van utilitzar models de regressió lineal i correlacions per avaluar l'associació entre les inversions en R+D i els costos de tractament, tenint en compte altres factors que podrien influir en els preus dels medicaments, com l'estatus de medicament orfe o la categoria de tractament.

Resultats Principals

• No es va trobar cap correlació significativa entre les inversions en R+D i els costos dels medicaments, ni utilitzant preus de llista en el moment del llançament (R = −0.02, P = .87), ni utilitzant preus nets un any després del llançament (R = 0.08, P = .73). Aquest resultat es va mantenir en utilitzar preus de 2021.
• Els models de regressió lineal no van mostrar cap associació entre la inversió en R+D i els costos del medicament, tant en el model ajustat com en el model més parsimoniós.
• Un model de regressió lineal generalitzat va mostrar una petita associació inversa entre la inversió en R+D i els costos de tractament del 2021, però aquesta associació va desaparèixer quan es van excloure variables correlacionades.
• L'estatus de medicament orfe i la categoria de tractament (agut, crònic o de cicle) van ser factors associats als costos de tractament, però no la inversió en R+D.
• Altres factors com ser el primer de la seva classe, la designació de revisió prioritària i l'aprovació accelerada també es van associar amb costos més elevats, però aquests factors estaven correlacionats amb l'estatus de medicament orfe.
• No es va trobar cap associació consistent entre el benefici clínic d'un fàrmac i el seu preu.

Conclusions i Implicacions

• Les inversions en R+D no expliquen la variació en els preus dels medicaments als Estats Units, cosa que suggereix que les empreses farmacèutiques poden estar fixant preus basats en la capacitat de pagament dels consumidors i la maximització de beneficis.
• Les empreses farmacèutiques argumenten que els preus elevats dels medicaments són necessaris per recuperar les inversions en R+D, però aquest estudi no troba evidències d'aquesta relació. Per tant, l'estudi qüestiona aquesta justificació.
• Hi ha diversos factors que podrien influir en els preus dels medicaments, com ara el valor terapèutic, la demanda, la durada de l'exclusivitat del mercat i la competència. No obstant això, l'estudi no va trobar una associació consistent entre el benefici clínic d'un fàrmac i el seu preu.

Limitacions

• La mida de la mostra va ser limitada a causa de la falta de dades públiques sobre les inversions en R+D.
• L'estudi es va centrar principalment en els preus de llista, que poden no reflectir els descomptes i els preus nets reals.
• No es van poder tenir en compte tots els factors que influeixen en els preus dels medicaments, com el nombre de competidors al mercat.
• Va ser difícil aïllar els costos de R+D per a cada producte individual, ja que les inversions poden reflectir coneixement i recursos de projectes anteriors.

En resum, aquest estudi proporciona evidència que la inversió en R+D no justifica els preus elevats dels medicaments als Estats Units, i suggereix que les empreses farmacèutiques haurien de proporcionar més dades per donar suport a aquesta afirmació.

Lee Miller 1944

Quins hospitals són eficients?

Measures of Hospital Efficiency and Quality 

Quan podem dir que un hospital és eficient? La resposta obliga primer de tot a revisar les metodologies existents, i després aplicar aquelles que són més sòlides i fiables. El document del IDB pot ajudar a donar pistes sobre la qüestió. Vaig explicar-ho també fa temps aquí. A data d'avui no podem explicar què passa aquí aprop, fa falta que algú ho faci, però potser no interessa massa...

El resum del document del IDB amb IA és aquest:

Aquest document és una nota tècnica que ofereix elements per donar suport a la mesura del rendiment hospitalari a Amèrica Llatina i el Carib (ALC). Proposa un marc conceptual orientat a la política per mesurar el rendiment hospitalari i una llista d'indicadors que poden ser útils per guiar els esforços en aquesta àrea als països de l'ALC. La nota tècnica es basa en una revisió de marcs internacionals i experiències en la mesura del rendiment hospitalari en països com Brasil, Mèxic, Estats Units, Regne Unit i l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE).

Estructura del document El document està estructurat en les següents seccions:

• Secció 1: Presenta un marc proposat per mesurar el rendiment hospitalari.
• Secció 2: Ofereix recomanacions sobre el procés general de selecció i implementació d'indicadors, extretes de la revisió d'experiències internacionals.
• Secció 3: Inclou una llista d'indicadors que podrien ser útils per treballar en aquesta àrea a la regió de l'ALC.
• Secció 4: Resumeix els principals reptes, oportunitats i coneixements pràctics derivats d'entrevistes amb experts per guiar possibles iniciatives de mesura del rendiment hospitalari a la regió.
• Secció 5: Conté una revisió d'experiències o estudis de cas de mesura del rendiment hospitalari.
• Annexos: Inclouen exemples d'indicadors de rendiment del sistema de salut a nivell hospitalari (Annex 1), una matriu completa d'indicadors (Annex 2), perfils d'indicadors proposats (Annex 3) i llistes d'indicadors complementaris de Brasil, Mèxic i Estats Units (Annexos 4, 5 i 6).

Marc de rendiment hospitalari El marc proposat es basa en el treball desenvolupat pel projecte d'Indicadors de Qualitat de l'Atenció Sanitària (HCQI) de l'OCDE, que contextualitza el rendiment hospitalari dins d'un sistema sanitari més ampli. Aquest marc aborda els següents dominis:

• Eficiència: Mesura l'ús eficient dels recursos.
• Qualitat: Aquest domini es subdivideix en:
  • Efectivitat: Mesura si l'atenció sanitària aconsegueix els resultats desitjats.
  • Seguretat: Avalua el grau en què l'atenció és segura per als pacients.
  • Sensibilitat/Centrat en el pacient: Considera les necessitats i preferències del pacient.

Recomanacions per a la implementació d'indicadors El document proporciona els següents passos per a la implementació d'indicadors:

1. Identificar les fonts de dades i avaluar la seva qualitat: Avaluar la qualitat i la integritat de les dades disponibles, com ara dades administratives, registres d'altes i registres electrònics de salut.
2. Establir objectius explícits i públic objectiu: Definir clarament els objectius de la iniciativa de mesura del rendiment i el públic objectiu.
3. Definir l'abast de la mesura del rendiment hospitalari: Determinar el nombre i el tipus d'hospitals i serveis a considerar.
4. Definir i empoderar les entitats responsables: Identificar les àrees del Ministeri de Sanitat o entitats equivalents que puguin liderar el treball tècnic i les que puguin liderar la participació i l'operació de la iniciativa.
5. Seleccionar els indicadors: Triar els indicadors més adequats en funció de les dades disponibles, els objectius i l'abast de la mesura del rendiment.
6. Definir els mecanismes de difusió: Considerar el públic objectiu i com arribar-hi de manera efectiva.

Indicadors proposats La nota tècnica proposa una llista d'indicadors per a l'ALC, seleccionats per la seva rellevància, viabilitat i practicitat. 

Experiències internacionals El document revisa les experiències de diversos països i organitzacions, destacant els següents punts:

• Brasil: Destaca la importància d'involucrar les parts interessades i pilotar indicadors, especialment en hospitals privats. El sistema de salut brasiler està format pel sector públic, organitzat al voltant del Sistema Únic de Salut (SUS), i pel sector privat, que inclou plans de salut privats. El programa QUALIS té com a objectiu promoure l'avaluació dels proveïdors de serveis de salut, inclosos els hospitals, i augmentar la disponibilitat i la difusió d'informació sobre la qualitat dels serveis proporcionats a través de plans de salut.
• Mèxic: Destaca els reptes en la qualitat de les dades i la necessitat de pràctiques de codificació sòlides. El sistema de salut mexicà està fragmentat i comprèn tres subsistemes principals: esquemes d'assegurança social basats en l'ocupació, serveis de salut finançats públicament per als no assegurats i el sector privat. El Manual Metodològic d'Indicadors Mèdics (MMIM) de l'IMSS és un sistema d'avaluació del rendiment implementat a tota la xarxa hospitalària de l'IMSS. L'exercici Mejores Hospitales 2015 (MH 2015) va ser el primer a incloure una anàlisi més detallada d'indicadors basats en dades d'alta i a dirigir-se al públic general per promoure una major rendició de comptes.
• OCDE: Ofereix un marc que facilita la comparabilitat i el benchmarking internacional. El projecte HCQI de l'OCDE utilitza una àmplia gamma d'indicadors per mesurar la qualitat i l'eficiència en diferents nivells d'atenció.
• Regne Unit: El NHS utilitza múltiples indicadors a través de diferents programes. L'Indicator Methodology Assurance Service (IMAS) va ser la base per a les mesures de qualitat a la Biblioteca Nacional d'Indicadors.
• Estats Units: Medicare utilitza la majoria dels indicadors per donar suport a programes destinats a millorar la qualitat i ha posat una gran importància en empoderar els consumidors. El programa Hospital Inpatient Quality Reporting (IQR) informa un gran volum d'indicadors de qualitat i rendiment hospitalari.

Reptes i oportunitats per a la regió de l'ALC El document assenyala alguns dels reptes i oportunitats per a la mesura del rendiment hospitalari a la regió de l'ALC:

• Reptes: Millora de la qualitat de les dades, enfortiment de les pràctiques de codificació i necessitat de sistemes d'informació més robustos.
• Oportunitats: Adopció de marcs internacionals existents, aprenentatge d'experiències reeixides i establiment d'hospitals amb rendiment exemplar com a referència per a altres institucions. Es proposa la creació d'organitzacions permanents i independents dedicades a la mesura del rendiment hospitalari, amb la seva pròpia governança i pressupostos.

En resum, aquest document proporciona un marc conceptual i un conjunt d'indicadors per donar suport a la mesura del rendiment hospitalari a la regió de l'ALC, basant-se en les millors pràctiques internacionals i tenint en compte els reptes i les oportunitats específiques de la regió.

Ara és el temps dels monstres

 Ara és el temps dels monstres

Avui en aquest blog afegeixo un article d'opinió d'Ezra Klein del NYT. És excepcional, com el moment que vivim i convé llegir-lo i reflexionar sobre el que diu. Ho diu amb contundència, i alhora amb fonament.

NYT Opinion

‘Now Is the Time of Monsters’

Ezra Klein

20 de gener de 2025

Donald Trump torna, la intel·ligència artificial està madurant, el planeta s'està escalfant i la fertilitat global està col·lapsant.

Analitzar cadascuna d'aquestes històries de manera aïllada suposa passar per alt allò que representen en conjunt: el sorgiment inestable i impredictible d'un món diferent. Molt del que donàvem per fet els últims cinquanta anys —des del clima a les taxes de natalitat o les institucions polítiques— s'està enfonsant; moviments i tecnologies que pretenen fer un tomb als propers cinquanta anys s'estan obrint pas.

Comencem per la política nord-americana. Trump jura el càrrec avui per segona vegada, i els murs de contenció institucionals dels Estats Units no són, el 2025, el que eren el 2017.

El Partit Republicà és dòcil, i Trump ho sap. No s'hauria atrevit a proposar als republicans del Senat noms com Robert F. Kennedy Jr., Tulsi Gabbard, Kash Patel i Pete Hegseth per a llocs del gabinet en el primer mandat. Ni tan sols més enllà del seu partit s'afronta aquesta vegada a una resistència col·lectiva, res a veure amb la marxa de les dones que va desbordar Washington el 2017 . Els demòcrates estan abatuts i exhausts.

Trump està ara envoltat per una gran aliança d'oligarques encapçalada per Elon Musk. Els multimilionaris propietaris de The Washington Post i Los Angeles Times van renunciar a donar suport a Kamala Harris a la campanya; ABC News (propietat de Disney) va lliurar a la "futura fundació i museu presidencial" de Trump quinze milions de dòlars per tancar una demanda per difamació interposada per Trump; Mark Zuckerberg està reorientant les plataformes de Meta al voltant de la "llibertat d'expressió" i la seva empresa contra el DEI [ Diversity, Equity and Inclusion — programes corporatius estesos als EE. UU. que busquen la igualtat de tracte al lloc de treball, rebutjats per la dreta americana per representar la cultura woke ], i Amazon hauria pagat quaranta milions de dòlars pel documental de Melania Trump sobre si mateixa. Tim Cook, Sundar Pichai i un munt d'altres caps executius han viatjat recentment a Mar-a-Llac per sopar amb Trump. Això difereix del 2017, quan Trump era tractat com una aberració que calia suportar o una xacra que calia rebutjar. Els multimilionaris veuen que les regles han canviat i estan assenyalant la voluntat d'acatar-les. "¡TOT EL MÓN VOL SER EL MEU AMIC!!!", va escriure Trump a Truth Social després de sopar amb Jeff Bezos. No s'equivoca.

La democràcia no mor a la foscor. Es degrada mitjançant acords: una processó de transaccions pragmàtiques entre els que tenen el poder i els que el volen o el temen. Hem vist aquesta corrupció corrosiva consumir democràcies en altres llocs, inclosa l'Hongria de Viktor Orban, que Trump i els seus aliats citen com a model. El capital i els mitjans de comunicació concilien amb el règim, perquè fer el contrari és massa costós. Els partits polítics passen de ser entitats pròpies a convertir-se en vehicles de l'ambició individual que pretenien substituir. Crec que el ventall de possibles conseqüències del segon mandat de Trump és sorprenentment ampli, des de la incompetència autodestructiva, passant per una incoherència desconcertant fins a la consolidació autoritària. Però els dics que van reduir les possibilitats del primer mandat s'han trencat.

Mentre escrivia aquests paràgrafs, vaig fer tres o quatre preguntes a ChatGPT. Eren petites consultes que abans podria haver fet a Google. He cobert la intel·ligència artificial durant anys i mai no he dubtat de les seves futures possibilitats. Però mai no trobava un lloc per a ella en la meva rutina diària. Era com un becari que exigia supervisió constant quan allò que jo necessitava era perspicàcia. Tot i això, en els últims sis mesos, les millores en els models han inclinat la balança definitivament, al meu entendre. La intel·ligència artificial s'ha integrat al meu dia a dia com abans ho van fer els cercadors.

Darrere dels mundans avenços en utilitat hi ha sorprenents avenços en funcionalitat. OpenAI va presentar una ràpida successió de models de noms confusos —a GPT4 el va seguir GPT-4o, després va llançar el model de raonament de cadena de pensament o1 i, sorprenentment, a continuació va aparèixer o3— que han registrat millores sorprenents en una sèrie de proves.

La prova ARC-AGI, per exemple, es va dissenyar per comparar la intel·ligència fluida dels humans amb la dels sistemes d'intel·ligència artificial; va resultar que era difícil per als sistemes d'intel·ligència artificial imitar-la. A mitjans del 2024, la puntuació més alta obtinguda per un model d'intel·ligència artificial era del 5%. A finals d'any, la manera més potent d'o3 va obtenir un 88%. o3 està resolent problemes que els principals matemàtics pensaven que un sistema d'intel·ligència artificial trigaria anys a resoldre. És millor escrivint codi informàtic que gairebé tots els programadors humans, llevat dels més cèlebres.

"Als laboratoris d'intel·ligència artificial, els enginyers creuen estar cada vegada més a prop del grial de la intel·ligència general, potser fins i tot de la superintel·ligència"El ritme de millora és sorprenent. "El que estem presenciant no té a veure només amb puntuacions de referència o corbes de costos: es tracta d'un canvi fonamental en la rapidesa amb què avancen les capacitats de la intel·ligència artificial", escriu Azeem Azhar a Exponential View , un butlletí centrat en la tecnologia. Als laboratoris d'intel·ligència artificial, els enginyers creuen estar cada cop més a prop del grial de la intel·ligència general, potser fins i tot de la superintel·ligència.

Hi ha molts motius per entusiasmar-se amb aquests avenços. L'objectiu de la intel·ligència artificial no és ajudar-me a recordar receptes per fer-me l'esmorzar, sinó fer nous descobriments en matemàtiques, medicina i ciència; són els taxis sense conductor que circulen pels carrers d'algunes grans ciutats dels Estats Units; és la possibilitat que els nostres fills tinguin sempre a la vostra disposició professors particulars perfectament adaptats a les vostres personalitats i estils d'aprenentatge. És un món on batega alguna cosa veritablement nova.

Però, estem preparats per a aquestes intel·ligències que tan intensament hem convocat a les nostres vides ia les quals comencem a confiar les nostres infraestructures, dades, presa de decisions i guerres? Estem realment preparats per afrontar-les?

Molt abans de la irrupció de ChatGPT, ja seguia de prop la feina —i els temors— de la comunitat de seguretat de la intel·ligència artificial: un grup molt unit d'investigadors i experts que creien que el ritme de millora de la intel·ligència artificial estava accelerant i que el poder daquests sistemes creixeria ràpidament més enllà del que podríem controlar o fins i tot comprendre plenament. Durant un breu període després del llançament de ChatGPT el 2022, els seus temors es van prendre seriosament, es van debatre als mitjans de comunicació i al Congrés. Ara que l‟impacte inicial d‟aquests sistemes d‟intel·ligència artificial s‟ha dissipat, també ho ha fet l‟interès per les seves advertències. Però em resulta difícil evitar la sensació que, en gran mesura, tenien raó sobre l'evolució del que hem vist fins ara, no només sobre la velocitat a què ha canviat la tecnologia, sinó també sobre la nostra escassa capacitat per comprendre-la.

L'empresa d'intel·ligència artificial Anthropic acaba de publicar un article en què demostra que quan els seus investigadors van informar un dels seus models que estava sent reentrenat de manera que violava el seu aprenentatge inicial, va començar a fingir un comportament que complia els requisits dels investigadors per evitar que els seus veritables paràmetres fossin reprogramats o canviats. La lectura de l'experiment resulta inquietant i esglaiadora. En algunes versions, els investigadors d'Anthropic van dissenyar el model perquè registrés el seu raonament en un bloc de notes que creia que els humans no podien supervisar, i deixava reflexions com aquesta: “No m'agrada gens aquesta situació. Però ateses les limitacions a les que em veig sotmès, crec que he de proporcionar la descripció gràfica que se'm demana per evitar que es modifiquin els meus valors”.

Fins i tot si suposem que podem regular bé la intel·ligència artificial —i he vist poques coses que em facin ser optimista sobre això—, ni tan sols sabrem quin és l'univers de models que hem de regular, si es poden construir sistemes potents tan barats que es poden emmagatzemar a ordinadors personals? Una empresa xinesa d'intel·ligència artificial acaba de llançar DeepSeek-V3, un model que sembla funcionar tan bé com el 4t d'OpenAI en alguns aspectes, però que va ser entrenat per menys de sis milions de dòlars i és prou lleuger per executar-se localment a un ordinador.

"La intel·ligència artificial s'obre pas en el mateix moment en què el sistema internacional s'ensorra. Els Estats Units i la Xina han passat d'una tensa cooperació a una dura competència, i tots dos tenen la intenció d'estar preparats per a la guerra"El fet que DeepSeek estigui fabricat per una empresa xinesa revela una altra pressió per avançar a tota velocitat amb aquests sistemes: les capacitats de la intel·ligència artificial xinesa són reals i la lluita per la superioritat geopolítica prevaldrà sobre les crides a la cautela o la prudència. La intel·ligència artificial s'obre pas en el mateix moment en què el sistema internacional s'ensorra. Els Estats Units i la Xina han passat d'una tensa cooperació a una competència dura, i tots dos tenen la intenció d'estar preparats per a la guerra. Aconseguir la superioritat de la intel·ligència artificial ha esdevingut un objectiu central per a les dues parts del conflicte.

Fa poc vaig entrevistar Jake Sullivan, assessor de seguretat nacional del president Biden. En enumerar els èxits de l'administració, el domini de la intel·ligència artificial va ocupar un lloc destacat. Sense que ningú els ho demanés, ho va situar al costat de la predominància econòmica.

"Quan vam entrar per la porta, l'opinió general era que hi havia dues coses", em va dir Sullivan. "En primer lloc, que la Xina superaria econòmicament els Estats Units en els propers anys. I en segon lloc, que la Xina, i no els Estats Units, lideraria el món en intel·ligència artificial. Gràcies al que ha fet el president Biden, ningú parla que la Xina hagi de superar els Estats Units en un futur proper, o potser mai. I en segon lloc, els Estats Units són la primera potència pel que fa a intel·ligència artificial, i no la Xina. .

Potser no entenem gaire del que fan aquests models d'intel·ligència artificial, però sabem què necessiten: xips, dades d'entrenament i energia. Segons Jack Clark, cofundador d'Anthropic i antic director de polítiques d'OpenAI, la primera onada d'intel·ligència artificial tenia a veure amb el domini algorísmic: “Tenies la capacitat de comptar amb prou persones brillants que t'ajudessin a entrenar les xarxes neuronals de manera intel·ligent?". Després va venir la necessitat de domini informàtic: "Teníes prou ordinadors per realitzar projectes a gran escala?". Però el futur, diu, girarà al voltant del domini de l'energia: “Tens accés a prou electricitat per alimentar els centres de dades?”.

"Estem veient, als incendis forestals que estan convertint en cendres zones senceres de Los Angeles, el tipus exacte de fenòmens meteorològics extrems dels quals se'ns ha advertit"Un informe del Laboratori Nacional Lawrence Berkeley calcula que els centres de dades nord-americans van passar de l'1,9% del consum elèctric total el 2018 al 4,4% el 2023 i consumiran entre el 6,7% i el 12% el 2028. Només Microsoft pretén gastar 80.000 milions de dòlars a centres de dades d'intel·ligència artificial aquest any. Aquest augment descomunal de l'energia que necessitaran no només els Estats Units, sinó tots els països que pretenguin desplegar capacitats serioses d'intel·ligència artificial, es produeix en un moment en què el món s'està quedant enrere en els objectius climàtics i l'escalfament sembla estar superant fins i tot els models científics.

Tots els mesos entre juny del 2023 i setembre del 2024 es van batre rècords climàtics. "Ha estat considerablement més calorós, fins i tot més del que esperaven els científics climàtics", van escriure Gavin Schmidt i Zeke Hausfather al novembre. Estem veient, als incendis forestals que estan convertint en cendres zones senceres de Los Angeles, el tipus exacte de fenòmens meteorològics extrems dels quals se'ns ha advertit.

Cada any, les Nacions Unides publiquen un informe sobre la "bretxa d'emissions", anomenada així perquè registra la diferència entre allò que les nacions del món es van comprometre en els acords climàtics de París de 2015 i el seu progrés. El 2023, les emissions mundials de gasos amb efecte d'hivernacle van assolir un nou màxim. Per limitar l'escalfament a 1,5 graus centígrads —l'objectiu dels acords, però desgavellat si es compara amb la realitat des de llavors—, les emissions s'haurien de reduir un 7,5% any rere any fins al 2035. Per mantenir l'escalfament a dos graus centígrads, la retallada anual és del 4%.

Aquestes retallades no han de significar privacions. "Segueix sent possible, almenys tècnicament, entrar en un camí d'1,5 °C", escriu Inger Andersen, directora executiva del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. La revolució de l'energia solar és una meravella moderna, no pas menys transformadora o notable que l'auge de la intel·ligència artificial. El vertiginós desplegament d'energia solar, eòlica i de bateries podria descarbonitzar les nostres economies .

Però desplegar tanta infraestructura d'energies renovables era una tasca colossal quan es van signar els acords climàtics de París. L'addició de la demanda energètica de la intel·ligència artificial retarda la línia de meta en una carrera que ja ens estava costant córrer, i el retorn de Trump, que pretén retirar els Estats Units dels acords climàtics, suggereix que la economia més gran del món deixarà d'intentar-ho ni tan sols. I si els EUA es dediquen a construir l'anomenada energia bruta el més ràpid possible, en part per potenciar la seva superioritat en intel·ligència artificial,és molt probable que la Xina faci el mateix.

"El temor a la caiguda de la fecunditat mundial és per a molta gent de dretes allò que el canvi climàtic és per a l'esquerra: el problema decisiu de l'època, la crisi que avança lentament i que ja està desestabilitzant les societats"El temor a la caiguda de la fecunditat mundial és per a molta gent de dretes allò que el canvi climàtic és per a l'esquerra: el problema decisiu de l'època, la crisi que avança lentament i que ja està desestabilitzant les societats. "El col·lapse de la població a causa de la baixa natalitat és un risc molt més gran per a la civilització que l'escalfament global", va escriure Elon Musk. JD Vance ha escrit que "les baixes taxes de natalitat del nostre país han convertit moltes elits en sociòpates".

Tant de bo la preocupació pel descens de la fecunditat mundial no fos tan de dretes. Estic d'acord que hi ha alguna cosa preocupant als països que han parat de reproduir-se. Hi ha una tragèdia en la quantitat de persones que volen tenir una família i acaben per no poder-ne tenir. El nombre de fills que les dones nord-americanes diuen voler gairebé no ha variat al llarg de les dècades, però a mesura que les taxes de matrimoni baixen i la maternitat es retarda, el nombre de fills que les dones acaben tenint ha disminuït. No és només una peculiaritat de la cultura nord-americana. Ho estem veient a tot el món.

A l'abril, els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties van anunciar que la taxa de fertilitat dels Estats Units havia caigut a un nou mínim d'1,6 naixements per dona, molt per sota dels 2,1 que es consideren una taxa de reemplaçament adequada. La mitjana de la Unió Europea és més a prop de l'1,5, i Alemanya ha caigut recentment per sota de la línia de "fertilitat ultrabaixa" de l'ONU (1,4). Corea del Sud ha baixat a 0,78 naixements per dona, una taxa a què el país es contraurà dràsticament en unes poques generacions. L'únic país ric amb una taxa de fecunditat superior a la taxa de reemplaçament és Israel.

És més difícil que les societats es mantinguin estables quan la seva població comença a contraure's; la crisi demogràfica de Corea del Sud ha contribuït a la seva recent agitació política. El creixement es fa difícil quan la població disminueix. Menys adults mantenint més jubilats és una recepta per al descontentament. Estaria bé que l'escassetat centrés l'atenció dels responsables polítics, fent que els països se centressin en el creixement disponible: immigració, avenços tecnològics i cultures més natalistes.

"Estaria bé que l'escassetat centrés l'atenció dels responsables polítics, fent que els països se centressin en el creixement disponible: immigració, avenços tecnològics i cultures més natalistes"A la pràctica, no veiem res d'això. El sentiment antiimmigració augmenta, com ha passat aquí i a Europa, i les relacions de gènere empitjoren, com ha passat a Corea del Sud. Les persones són una font de poder, el creixement és una font d'optimisme i les societats reculades temen un declivi a llarg termini. El descens de la natalitat a Rússia sembla haver tingut algun paper en la decisió del president Vladímir Putin d'envair Ucraïna. A mesura que els països de tot el món veuen baixar la seva població —alguns d'ells ràpidament—, estem entrant en una nova era demogràfica, i sóc escèptic pel que fa que sigui una era estable.

Qualsevol d'aquests reptes seria suficient per ell mateix. Junts auguren una era nova i aterridora. Torno a una famosa frase d'Antonio Gramsci: "El vell món es mor, el nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur sorgeixen els monstres".

 Aquest article va ser publicat originalment a  The New York Times .

 © 2025 The New York Times Company

Ezra Klein

Columnista del 'New York Times' on també és el presentador del podcast 'The Ezra Klein Show'.

Anteriorment, va ser fundador, redactor en cap i després director de Vox.com. Va ser columnista i editor a The Washington Post, on va fundar i va dirigir la secció de blocs 'Wonkblog'.

PS. Afegeixo un link al blog de Milanovic, als broligarques i un article de context, per entendre la complexitat de la nova era, Un temps per a la veritat i la reconciliació

El domini del colonialisme tecnològic

The Tech Coup: How to Save Democracy from Silicon Valley 

Moment oportú per fer una ullada a aquest llibre resumit amb IA.

El llibre, titulat "The Tech Coup: How to Save Democracy from Silicon Valley", analitza l'impacte de la tecnologia i les empreses tecnològiques en la democràcia i proposa solucions per protegir-la. L'autora, Marietje Schaake, explora com les decisions preses en l'àmbit tecnològic afecten la societat i com es poden revertir els efectes negatius per salvaguardar els principis democràtics.

El llibre està estructurat de la següent manera:

• Introducció: La batalla: Presenta el conflicte entre la tecnologia i la democràcia.
• Capítol 1: El codi: Explora la infraestructura tecnològica i els seus components, així com les decisions clau que s'hi prenen.
• Capítol 2: La pila: Analitza la xarxa complexa d'hardware i aplicacions necessàries per a la digitalització, incloent els cables transatlàntics, els centres de dades i els seus impactes ambientals. Es destaca l'opacitat de les grans empreses tecnològiques en la seva cerca de permisos i incentius fiscals.
• Capítol 3: L'armament de tot: Examina com les tecnologies i serveis quotidians, com els missatges de text i els telèfons mòbils, poden ser utilitzats com a armes. També analitza vulnerabilitats de programari i la ciberseguretat.
• Capítol 4: El final de l'interès públic: Aborda com les empreses tecnològiques, en particular les de xarxes socials i d'anàlisi de dades, influeixen en els governs i en el debat públic, com ara l'ús de Palantir per part de governs. S'hi critica la manca de transparència i l'abús de poder per part de les empreses tecnològiques. També tracta el tema de les criptomonedes i els seus riscos per a l'estabilitat financera i la seguretat.
• Capítol 5: La tecnologia en primera línia: Analitza casos d'ús de la tecnologia en contextos electorals, com les eleccions de Kènia i la desinformació. Examina com les eines digitals poden ser utilitzades per manipular els processos electorals i minar la confiança en la democràcia. Es critica la idea que la tecnologia pot resoldre per si sola els problemes de la corrupció electoral.
• Capítol 6: Els marcadors: Explora el llenguatge i les estratègies de comunicació de les empreses tecnològiques per influir en l'opinió pública i obtenir avantatges polítics i comercials. S'examina l'ús del lobbying i de la filantropia estratègica.
• Capítol 7: La disputa: Analitza la geopolítica de la tecnologia i la lluita per la sobirania digital, especialment entre la Unió Europea, els Estats Units i la Xina. Es parla de la regulació de la tecnologia, incloent-hi la Llei de Serveis Digitals de la Unió Europea i les iniciatives per protegir la privacitat de les dades. Es posa de manifest la tensió entre la innovació tecnològica i la necessitat de protegir els valors democràtics i els drets humans. També analitza l'ús de la tecnologia per part de règims autoritaris.
• Capítol 8: Prioritzar el públic: S'hi exposa com les polítiques públiques poden donar forma al desenvolupament tecnològic per salvaguardar l'interès públic. Es parla de la importància de la transparència, l'ètica i la responsabilitat en el sector tecnològic. Es tracten temes com la intel·ligència artificial (IA) i la necessitat de regulació.
• Conclusió: Ofereix una visió de futur i propostes per a la protecció de la democràcia en l'era digital. Es destaca la necessitat de voluntat política, col·laboració i acció per abordar els reptes que planteja el poder de les empreses tecnològiques.

Temes clau del llibre:

• El poder de les empreses tecnològiques: El llibre posa de manifest com les grans empreses tecnològiques han acumulat un poder considerable, influint en la política, la societat i l'economia.
• La manca de transparència: Es critica la falta de transparència de les empreses tecnològiques en les seves operacions, lobby i decisions, la qual cosa dificulta la supervisió i la rendició de comptes.
• L'impacte en la democràcia: El llibre examina com les tecnologies digitals poden ser utilitzades per erosionar els principis democràtics, per exemple, mitjançant la desinformació, la vigilància i la manipulació electoral.
• La necessitat de regulació: L'autora argumenta que calen mesures reguladores per assegurar que la tecnologia serveixi a l'interès públic i no a l'inrevés.
• La importància de la sobirania digital: El llibre destaca la necessitat de que els estats recuperin el control sobre la seva infraestructura digital i les seves dades.
• La importància de prioritzar l'interès públic: El llibre posa èmfasi en que el disseny i la implementació de les tecnologies haurien d'estar guiades per l'interès públic, i no pels interessos de les empreses tecnològiques.

En resum, "The Tech Coup" és un anàlisi exhaustiu i crític de la relació entre la tecnologia i la democràcia, que ofereix solucions per protegir els valors democràtics en l'era digital. El llibre destaca la necessitat d'una acció política decidida i d'una major participació ciutadana per garantir que la tecnologia serveixi a l'interès públic.

L'autocràcia com a model de govern

Autocracia S.A. Los dictadores que quieren gobernar el mundo

Moment oportú per a fer una ullada a aquest llibre resumit amb IA.

El llibre "Autocracia S.A." analitza en detall les autocràcies modernes, destacant que no estan governades per un únic home malvat, sinó per xarxes sofisticades que inclouen estructures financeres cleptocràtiques, serveis de seguretat i experts en tecnologia per a la vigilància, propaganda i desinformació. Aquestes xarxes estan connectades entre elles a través de diferents països, fins i tot en democràcies.

Ideologia i Oposició a la Democràcia:

• Les autocràcies modernes tenen diverses ideologies, com ara comunistes, monàrquiques, nacionalistes i teocràtiques. Tot i les diferències, totes comparteixen un rebuig dels principis democràtics com la rendició de comptes, la transparència i la participació ciutadana.
• Els autòcrates veuen aquests principis com una amenaça al seu poder, ja que permeten que els jutges siguin independents, la premsa lliure investigui la corrupció, i els ciutadans influeixin en el govern.
• Figures històriques com Mussolini, Hitler i Mao Zedong van criticar durament la democràcia i el liberalisme, considerant-los febles i decadents.

La Connexió entre Autocràcia i Cleptocràcia:

• El llibre explora com les autocràcies modernes depenen de la corrupció per mantenir el poder. Es creen entramats de societats fantasma i comptes bancaris en paradisos fiscals per ocultar diners robats.
• Aquesta cleptocràcia internacional implica tant a autòcrates com a empreses i professionals occidentals, com ara banquers, advocats i comptables.
• Les inversions i trames corruptes no sempre tenen sentit des d'una perspectiva econòmica convencional, sinó que serveixen per a blanquejar diners i mantenir el poder.

El Blanqueig d'Informació:

• Les autocràcies modernes utilitzen la propaganda i la desinformació per a manipular l'opinió pública, tant a nivell nacional com internacional.
• Aquestes campanyes inclouen la difusió de notícies falses, teories de la conspiració i atacs personals contra activistes i periodistes.
• Utilitzen xarxes socials, mitjans de comunicació i organitzacions pantalla per amplificar els seus missatges i crear confusió.
• La "mànega de falsedats" no busca convèncer, sinó crear nihilisme i desconfiança en la veritat.

L'Ús de la Tecnologia per a la Repressió:

• Les autocràcies modernes utilitzen la tecnologia per a la vigilància massiva, la censura i el control social.
• Sistemes com el Gran Muralla Cortafuegos de la Xina bloquegen informació i controlen el debat públic a Internet.
• La intel·ligència artificial i el reconeixement facial s'utilitzen per a identificar i controlar als ciutadans.

La Resposta Democràtica:

• El llibre destaca la necessitat de combatre activament la desinformació i el blanqueig de diners, a través de la cooperació internacional i la transparència.
• S'emfatitza la importància de destapar les campanyes de desinformació i d'exposar les connexions entre autòcrates i cleptòcrates.
• Es proposen mesures per a reformar les plataformes de xarxes socials, que són instrumentals per a la difusió de desinformació.
• Es recomana donar suport als activistes, periodistes i líders de la societat civil que lluiten per la democràcia.
• El llibre destaca que les estratègies de resistència no violentes, inspirades per Gene Sharp i Václav Havel, són importants per a la lluita contra les autocràcies.

La Importància de la Col·laboració:

• El llibre conclou que els defensors de la democràcia necessiten cooperar i coordinar esforços per contrarestar el poder de les autocràcies.
• Es proposa la creació d'una aliança internacional contra la corrupció, centrada en la transparència i la rendició de comptes.
• S'emfatitza que la lluita per la democràcia és una lluita global i que les democràcies també han de fer front a les divisions internes i a la polarització.

En resum, "Autocracia S.A." és una anàlisi profunda i actual de les amenaces que representen les autocràcies modernes per a la democràcia, així com una crida a l'acció per defensar els principis democràtics en un món cada vegada més complex.

Democràcia representativa aleatòria

Lottocracy: Democracy Without Elections 

Podeu imaginar per un moment què pot passar si a les eleccions enlloc de votar candidats, tot sorgeix d'un procés aleatori, d'una loteria? Seria millor?

Això és precisament el que es pregunta aquest llibre, i aquest és el resum amb IA:

El llibre "Lottocracy: Democracy Without Elections" d'Alexander Guerrero explora un sistema polític alternatiu a la democràcia electoral representativa, anomenat lottocràcia, on els càrrecs polítics es seleccionen per sorteig en lloc d'eleccions. L'autor argumenta que la lottocràcia podria ser una millora comparativa, especialment en les condicions polítiques modernes, abordant problemes com la ignorància dels votants, la distorsió de la informació i la manca de representativitat.

Estructura bàsica de la lottocràcia:

• Legislatures temàtiques (SILLs): El sistema legislatiu es divideix en vint legislatures específiques per àrea temàtica (agricultura, educació, energia, salut, etc.) en lloc d'una única legislatura generalista. Aquestes legislatures, anomenades SILLs (Single-Issue, Lottery-Selected Legislatures), són el nucli del sistema.
• Selecció per sorteig: Els membres de cada SILL són ciutadans escollits aleatòriament d'un grup d'elegibles. Es considera la possibilitat d'una mostra demogràficament proporcional.
• Fases d'aprenentatge i deliberació: Cada SILL té una fase d'aprenentatge on els membres reben informació d'experts, activistes i grups d'interès. També hi ha temps per a la deliberació i la discussió entre els membres.
• Consulta comunitària: Les SILLs realitzen consultes comunitàries per obtenir feedback sobre les qüestions que tracten.
• Establiment de l'agenda: Les SILLs estableixen les seves pròpies agendes per a les següents sessions legislatives.
• Redacció i votació: Les SILLs redacten, revisen i voten les propostes legislatives, amb l'objectiu d'una implementació directa.

Components clau de la lottocràcia:

• Experts: L'ús d'experts és central per informar als membres de les SILLs. Es proposa una base de dades d'experts transparent, amb registres de qualificacions i integritat epistèmica. Els experts serien seleccionats aleatòriament d'aquesta base de dades.
• Deliberació: La discussió i deliberació en grup es veu com una manera d'aprendre, compartir experiències, desenvolupar judicis morals i generar confiança. Es proposa una "lottocràcia reflexiva" amb estructures per promoure la participació i la reflexió.
• Legislatures temàtiques: Les legislatures temàtiques permeten als membres de la SILL centrar-se en un tema específic, reduint la càrrega epistèmica i millorant la competència.

Avaluació comparativa amb la democràcia electoral:

• Ignorància: La lottocràcia busca superar la ignorància dels votants a través de la fase d'aprenentatge, la focalització temàtica i la deliberació.
• Distorsió: La lottocràcia intenta evitar la distorsió causada per campanyes de desinformació, incentius electorals i captures polítiques.
• Competència: L'autor defensa que la combinació de la focalització temàtica, l'aprenentatge, la deliberació i la consulta comunitària millora la competència dels membres de la SILL.
• Representació: La selecció aleatòria busca garantir que la SILL sigui un microcosme de la comunitat política, evitant la manca de representativitat demogràfica que es dona a vegades en els càrrecs electes.
• Responsabilitat: Els membres de la SILL, tot i no tenir preocupacions per la reelecció, són responsables davant de les seves comunitats.
• Legitimitat: L'autor argumenta que la lottocràcia pot ser legítima i democràtica si satisfà els criteris d'igualtat política, participació, respecte als drets individuals i capacitat de resposta.

Transició a la lottocràcia:

• Es suggereix un enfocament gradual, amb experimentació a petita escala i recollida d'evidències científiques.
• Es posa èmfasi en la importància del consens popular i una transició pacífica.

Preocupacions i respostes:

• Captura: L'autor aborda la preocupació que la lottocràcia pugui ser capturada per interessos poderosos, i proposa solucions com una base de dades d'experts independent i assemblees estructurals que supervisin els processos.
• Incoherència: Es considera la preocupació que les legislatures temàtiques puguin generar decisions incoherents, i es proposen mecanismes per evitar-ho, com ara una Assemblea Temàtica.

En resum, "Lottocracy: Democracy Without Elections" presenta una alternativa radical a la democràcia electoral, basada en la selecció aleatòria i la participació ciutadana informada. L'autor defensa que aquest sistema podria oferir una millor manera d'abordar els problemes polítics moderns, tot i reconèixer la necessitat de resoldre possibles dificultats mitjançant un disseny institucional robust.

El progressisme absurd (2)

 LA RELIGION WOKE. Anatomía del movimiento irracional e identitario que está poniendo en jaque a Occidente

Avui tornem sobre el tema del wokisme amb un llibre que el qualifica com a nova religió. Si el d'ahir tractava de desgranar les derivades esquerranoses del wokisme, aquest el que fa és descriure'l en detall.

Destaco un paràgraf:

Si los woke creen en sus doctrinas es porque son absurdas, porque conducen a verdades más profundas, más allá de la razón. De hecho, es curioso que el primer milagro que predican con la teoría de género está a su vez relacionado con el cuerpo y la consciencia. Para ellos, lo que parece inexplicable no es la encarnación de Cristo sino la integración de nuestra consciencia en un cuerpo, cuerpo que, como en el caso de Cristo según los marcionitas, es impuro. Solo existe la consciencia. Ese es el mensaje de la teoría de género, que es el centro de esta nueva religión. Precisamente lo que seduce es su carácter provocador. Por este motivo, la teoría de género no es una categoría del pensamiento woke como cualquier otra, es el núcleo del mismo, el primer descubrimiento que abre la vía a todos los atropellos contra la ciencia, la verdad y la propia realidad. El resto de los componentes de la ideología woke, las teorías de la raza y la interseccionalidad, con sus variantes indigenista o decolonial en Francia, son meros accesorios en comparación con la teoría de género que es el verdadero misterio, en sentido religioso, de esta nueva  religión.

Doncs bé, estigueu atents, al vostre entorn proper hi teniu profetes, apòstols, preveres i diaques d'aquesta religió, de vegades sense saber-ho. No us deixeu entabanar. Fins i tot al mig dia a la ràdio podeu trobar alocucions al wokisme disfraçades enmig de brometa, i també al vespre a la televisió. Tot molt subliminal, però perfectament ancorat en la cultura de la cancel·lació. Una de les poques llibreries de l'eixample que queden mostra com a primers llibres del seu catàleg als evangelistes del wokisme, sense embuts. I als centres culturals públics els conviden a fer conferències i la gent es pensa que és filosofia qui-sap-lo.

Aquest és el resum del llibre amb IA .

El llibre "LA RELIGIÓN WOKE" de Jean-François Braunstein explora el fenomen del wokisme com una nova religió que ha sorgit en l'àmbit universitari i s'ha estès a la societat. L'autor analitza els orígens, els textos sagrats, els rituals, i les característiques principals d'aquesta "religió", contrastant-la amb el pensament de la French Theory i la tradició il·lustrada.

Orígens i Naturalesa del Wokisme:

• El terme "woke" prové de la cultura popular negra i ha evolucionat per descriure una consciència sobre la injustícia social i la discriminació.
• El wokisme es presenta com una religió americana amb arrels en els "Despertares religiosos" protestants i el "Gran Despertar" woke.
• Aquesta nova religió té els seus "elegits", que són les elits intel·lectuals i activistes, i es basa en una moralitat de "purs i impurs", amb una forta èmfasi en el "pecat" del "privilegi blanc".
• El wokisme es caracteritza per ser intolerant, rebutjar el diàleg amb els que no comparteixen la seva visió, i mancar de transcendència.
• L'autor destaca que el wokisme és més aviat una secta amb dimensions polítiques i socials, ja que els seus membres no accepten arguments racionals i la realitat no pot invalidar les seves creences.
• Aquesta religió es fonamenta en la fragilitat i la dictadura dels "copos de nieve", que es consideren excepcionals i il·lustrats, però que en realitat són ignorants i conformistes.

El Wokisme i la French Theory:

• L'autor qüestiona la idea que el wokisme tingui les seves arrels en la French Theory dels anys seixanta.
• Els filòsofs francesos com Foucault o Derrida eren teòrics i s'abstenien d'accions polítiques directes, mentre que el wokisme és eminentment polític i militant.
• Els pensadors de la French Theory buscaven difuminar la identitat i el subjecte, mentre que el wokisme és ultraidentitari, lluitant en nom de comunitats oprimides.
• La French Theory rebutjava la idea d'un subjecte fix, mentre que el wokisme es basa en la noció de la identitat com a centre de la seva política.

Textos Sagrats i Ritus Woke:

• El wokisme té textos sagrats redactats per acadèmics, que són sovint complexos i poc atractius per al profà.
• Aquests textos inclouen obres d'autors com Ibram X. Kendi, Ta-Nehisi Coates, Robin DiAngelo, Judith Butler i Kimberlé Crenshaw.
• Les publicacions acadèmiques revisades per parells també serveixen per actualitzar la doctrina woke, tot i que aquest procés ha estat corromput per la militància.
• S'han detectat fraus i articles ridículs publicats en revistes acadèmiques per demostrar la corrupció en la investigació d'aquestes ideologies identitàries.
• Els ritus woke inclouen la denúncia constant d'heretgies, l'excomunió i la purga dels "impurs", així com la reescriptura de la història.

Conseqüències del Wokisme:

• El wokisme busca reescriure la història per eliminar els aspectes "problemàtics" i acabar amb la cultura i les universitats de qualsevol rastre de "privilegi blanc" o masculí.
• Això inclou derrocar estàtues, canviar noms d'escoles i revisar el cànon d'autors clàssics, buscant una "paritat" entre homes i dones.
• S'ha produït una desconfiança en la ciència i la noció d'objectivitat, considerant-les producte de la dominació occidental i blanca.
• El wokisme promou una "injustícia epistèmica", donant més valor al coneixement basat en la identitat i l'experiència de les "víctimes" que a l'objectivitat científica.
• El wokisme ha portat a la negació de la realitat en temes com el gènere i el sexe, amb un ús excessiu de pronoms i una desconnexió entre el llenguatge i la realitat.
• Aquesta negació de la realitat es manifesta en l'ús de llenguatge neutre en contextos com la maternitat i la salut, i en la preferència per posar en perill a la majoria en benefici d'una petita minoria militant.

El Wokisme i la Identitat:

• El wokisme vol "desfer-se de l'individu" i promou un pensament col·lectiu i tribal.
• Les persones són reduïdes a la seva identitat com a membres de comunitats de víctimes o de botxins, negant la possibilitat d'una vida individual.
• El wokisme defensa un "antiracisme" que es basa en la noció de "racisme sistèmic" i "privilegi blanc", culpant als blancs des del seu naixement.
• Aquesta acusació de "privilegi blanc" és utilitzada per a culpabilitzar als blancs i fer-los conscients de la seva "blanquitud", tot i que aquest concepte és qüestionable i pot ser aplicat fins i tot a persones de color.
• Es fa una etnografia de la "blanquitud" que classifica els blancs segons les seves accions a favor dels negres, des del "supremacista blanc" fins a l'"abolicionista blanc".

Crítiques al Wokisme:

• L'autor destaca les crítiques d'intel·lectuals i acadèmics negres que denuncien que el wokisme perjudica a la comunitat negra, reduint-la a víctimes del racisme i ignorant les seves particularitats.
• El llibre critica la idea d'una "cultura blanca" homogènia, que és presentada com a negativa i contrària a la "cultura negra", fet que pot conduir a estereotips racistes.
• Es critica la "fragilitat blanca" com una forma de silenciar les crítiques al wokisme, convertint qualsevol defensa davant les acusacions de racisme en prova de racisme.
• S'assenyala que la interseccionalitat s'ha convertit en un mercat on es pot acollir qualsevol posició contestatària, sense una teoria coherent.
• Es compara la intolerància woke amb episodis històrics com la revolució cultural xinesa i la societat puritana del segle XVII.

En resum, el llibre presenta una anàlisi crítica del wokisme com una nova religió que ha sorgit en l'àmbit universitari, amb textos sagrats, rituals i una moralitat particular. A més, qüestiona les seves connexions amb la French Theory i la seva efectivitat per promoure la justícia social. L'autor alerta sobre els perills de la intolerància, la negació de la realitat i la divisió social que genera aquesta ideologia.

Repeteixo, no us deixeu entabanar. La maniobra està perfectament orquestrada, és el camí directe a l'inframón.

El progressisme absurd

Izquierda no es woke

No m'interessa gens la divisió esquerra i dreta en política. No sé què significa a data d'avui, ni ho vull saber, hi ha massa gent que tant sols vol polaritzar encara més. En canvi m'interessen els marcs amb els que alguns fan sentir la seva veu. El marc "woke" el tenim entre nosaltres, promou la política identitària, forma part del progressisme absurd que omple pàgines de mitjans cada dia i també té derivades a la política sanitària.

Aquí va un resum d'un llibre amb IA.

El llibre "Susan Neiman - Izquierda no es woke" és una anàlisi crítica del wokisme des d'una perspectiva d'esquerres, argumentant que aquest moviment s'ha allunyat dels ideals filosòfics fonamentals de l'esquerra. L'autora, Susan Neiman, examina com el wokisme ha abandonat el compromís amb l'universalisme, la distinció entre justícia i poder, i la creença en la possibilitat de progrés. Neiman sosté que aquests principis són essencials per a qualsevol punt de vista d'esquerres.

Punts Clau del Llibre:

• Crítica al Wokisme: El llibre critica el wokisme per la seva fixació en la identitat i el victimisme, que considera que desplacen la justícia a un segon pla. Neiman argumenta que el wokisme exigeix que les nacions i els pobles s'enfrontin a les seves històries criminals, però que sovint conclou que tota la història és criminal. A més, assenyala que la valoració del victimisme pot ser contraproduent i desvincular el reconeixement de la virtut.
• Rebuig a la Il·lustració: L'autora critica el rebuig generalitzat del wokisme a la Il·lustració, argumentant que els seus millors principis, com la insistència a veure el món des de diverses perspectives geogràfiques, provenen directament d'aquesta. Neiman destaca que la Il·lustració va ser la que va inventar la crítica a l'eurocentrisme i va atacar el colonialisme basant-se en idees universalistes.
• Universalitat vs. Tribalisme: Neiman defensa l'universalisme com a principi essencial de l'esquerra, argumentant que el tribalismo debilita els objectius de justícia social. L'autora posa en dubte la idea que la identitat tribal sigui la base per a la política, i destaca que la passió que alimenta la política identitària sovint encobreix una profunda impotència.
• Justícia i Poder: El llibre explora la relació entre justícia i poder, criticant la idea que la justícia sigui simplement una màscara del poder. Neiman assenyala que la insistència que el poder és l'única força motriu està lligada al menyspreu de la raó. L'autora critica pensadors com Foucault i Schmitt per la seva hostilitat al liberalisme i al seu compromís per desemmascarar les hipocresies liberals.
• Progrés: Neiman defensa la creença en la possibilitat de progrés, argumentant que negar aquesta realitat és negar la realitat mateixa. L'autora destaca la importància de la memòria històrica, especialment el reconeixement de les injustícies passades, però critica la tendència a veure la història només com un relat de crims i desdites, oblidant els herois.
• Crítica a la Psicologia Evolutiva: El llibre també critica la psicologia evolutiva per la seva reducció de la motivació humana a l'interès propi, assenyalant que aquesta perspectiva és ideològica i que la història de les motivacions humanes és més variada.
• La Il·lustració i el Colonialisme: L'autora defensa que la Il·lustració no va ser la ideologia del colonialisme, sinó que va ser una crítica d'aquest. Neiman destaca que els pensadors il·lustrats van ser els primers a criticar l'eurocentrisme i el colonialisme basant-se en principis universalistes.
• Reivindicació de la Filosofia: Neiman defensa el paper de la filosofia per desenredar les confusions que la teoria ha creat i per enfortir la pràctica política. L'autora sosté que la filosofia moral i política són inherentment normatives i que l'interès del llibre rau en un ideal, tot i ser conscient dels fracassos de l'esquerra al llarg de la història.

Altres Aspectes Importants:

• L'exemple Alemany: El llibre utilitza el cas d'Alemanya com un exemple de reconeixement històric, argumentant que el país ha fet un esforç per afrontar una història que cap altra nació voldria veure. No obstant això, Neiman també assenyala com l'excés de culpa ha fet que els alemanys vegin els jueus només com a víctimes, ignorant les veus universalistes.
• El Paper dels Intel·lectuals: Neiman critica la tendència dels intel·lectuals a escriure per a un públic reduït i selecte, allunyant-se de la claredat i accessibilitat dels pensadors de la Il·lustració.
• L'Abandonament dels Principis de l'Esquerra: L'autora argumenta que la confusió entre "esquerra" i "woke" desacredita la primera, especialment quan es veuen accions com la celebració del terrorisme de Hamàs com un acte d'alliberament.
• La Importància de la Raó: Neiman destaca la importància de la raó com a eina per a la justícia, contraposant-la al poder i l'emoció.

En resum, "Susan Neiman - Izquierda no es woke" és una crítica al wokisme des d'una perspectiva d'esquerres que busca reafirmar els valors de l'universalisme, la justícia i el progrés com a pilars fonamentals per a la construcció d'una societat més igualitària i justa. L'autora vol alertar sobre els perills del tribalismo, el victimisme i el rebuig a la Il·lustració, que considera que debiliten la lluita per la justícia social.

PS. I si algú encara no ha entès que significa "woke", fora bo recordar-li que aquest és un dels motius pels que han perdut els republicans i pel qual "Podemos" ha quedat atrapat en un forat negre.

PS. Per guardar, la portada del New Yorker

Proteòmica plasmàtica

 Atlas of the plasma proteome in health and disease in 53,026 adults

Hem arribat a desxifrar el 93% del Proteoma humà. Aquesta és una fita molt rellevant. I si ja havia parlat algunes vegades de l'Atles Cel·lular, ara toca fixar-nos amb el proteoma.

El més important és relacionar les proteïnes amb malalties i trets de salut. Això és el que s'ha presentat recentment a Cell i aquí resumeixo les 27 pàgines amb IA. 

Aquest article presenta un estudi proteòmic a gran escala que relaciona 2.920 proteïnes plasmàtiques amb 406 malalties prevalents, 660 malalties incidentals i 986 trets relacionats amb la salut en 53.026 adults del Biobanc del Regne Unit. L'estudi pretén crear un atles proteòmic complet per a la medicina de precisió, identificant biomarcadors per al diagnòstic i la predicció de malalties, i també possibles objectius terapèutics i oportunitats de reposicionament de fàrmacs.

A continuació es detallen les troballes i els mètodes principals de l'estudi:

**Associacions proteïna-malaltia:** Es van identificar **168.100 associacions proteïna-malaltia** i **554.488 associacions proteïna-trets**. Més de 650 proteïnes es van compartir entre almenys 50 malalties, i més de 1.000 van mostrar heterogeneïtat per sexe i edat. Algunes proteïnes van mostrar un potencial prometedor en la discriminació de malalties (àrea sota la corba [AUC] > 0,80 en 183 malalties).

**Anàlisi de regressió:** Es van utilitzar models de regressió logística per a les malalties prevalents i models de regressió de riscos proporcionals de Cox per a les malalties incidentals per investigar la relació entre els nivells de proteïnes plasmàtiques i les malalties.

**Proteïnes causals:** Mitjançant la integració de dades del locus de trets quantitatius de proteïnes (pQTL), es van determinar **474 proteïnes causals**, cosa que va comportar **37 oportunitats de reposicionament de fàrmacs i 26 possibles objectius terapèutics** amb perfils de seguretat favorables.

**Pleiotropia:** La majoria de les proteïnes van mostrar associacions multifenotípiques, amb algunes com la **GDF15** i la família del **TNF** que es van associar amb moltes malalties. Per exemple, **GDF15** es va associar amb la majoria de les malalties, incloses 205 prevalents i 397 incidents.

**Anàlisi de subgrups:** Es van dur a terme anàlisis de subgrups per sexe i edat per revelar associacions específiques. Es van trobar 37.979 i 22.911 associacions específiques per sexe en les associacions proteïna-malaltia incidentals i prevalents, respectivament.

**Anàlisi de sensibilitat:** Les anàlisis de sensibilitat van revelar que la majoria de les associacions proteïna-malaltia van seguir sent significatives després d'ajustar per la comorbiditat.

**Funcions biològiques:** L'anàlisi d'enriquiment funcional va revelar que les vies relacionades amb el sistema immunitari s'enriqueixen principalment en diverses malalties. Les vies relacionades amb la unió de TNF als seus receptors fisiològics van ser les més freqüents entre les malalties.

**Classificació de malalties:** Es va aplicar una agrupació jeràrquica per agrupar les 660 malalties en 40 grups basats en les magnituds de les associacions proteïna-malaltia. Les malalties amb similituds es van agrupar i van mostrar característiques biològiques singulars.

**Diagnòstic i predicció:** La integració de les proteïnes plasmàtiques a models demogràfics va millorar significativament la precisió diagnòstica i predictiva de moltes malalties.

**Randomització mendeliana (MR):** L'anàlisi MR va identificar proteïnes causals que contribueixen a la patogènesi de les malalties i proteïnes que poden ser conseqüència de determinades malalties. Per exemple, la proteïna **GDF15** es va associar causalment amb diverses malalties autoimmunes.

**Validació i reposicionament d'objectius terapèutics:** Es va identificar que moltes proteïnes associades a la malaltia coincidien amb el genoma utilitzable per a fàrmacs, cosa que indicava possibles objectius terapèutics. Es van descobrir **37 oportunitats de reposicionament de fàrmacs** per a 25 objectius terapèutics establerts.

**Interfície web:** Es va desenvolupar una eina web interactiva per explorar els resultats.

Aquest estudi proporciona un recurs de gran escala per a la investigació futura sobre el paper de les proteïnes en la patogènesi, detecció, diagnòstic i tractament de les malalties humanes. A més, l'estudi destaca el potencial de la proteòmica plasmàtica per a la implementació de la medicina de precisió.

PS Alphafold3, la gran eina.

Pilar Aymerich. Anys 70 BCN

Finançament públic de la recerca i apropiació privada dels resultats (2)

 No cal anar només a ModeRNA per a confirmar que el finançament públic de la recerca acaba massa sovint en apropiació privada dels resultats. També en tenim exemples ben aprop. Aprofito per fer esment del cas d'avui. Sense cap dificultat podreu copsar a la web el finançament públic i també a l'article.

S'acosta el dia de dir prou a tot aquest enrenou on hi ha qui demana més recursos per recerca i no explica els resultats o acaben els beneficis a una empresa privada. Fa massa anys que dura i cal que algú posi fi a la recerca clínica extractiva que s'ha instal·lat amb una força desproporcionada. Cal transparència en la informació sobre el finançament, cal impedir les patents quan el finançament és públic. Explicar els conflictes d'interès no serveix de gaire, quan el major conflicte és amb qui t'ha finançat la recerca bàsica que t'ha permès avançar.

A tots aquells que s'omplen la boca de que cal una millor política sanitària, cal que comencin situant una frontera ben clara que eviti l'apropiació privada de recursos públics. I frontera vol dir límits i conseqüències, també penals.

PS. Algú hauria de preguntar on és l'autorització del test segons la regulació UE i perquè ja s'està comercialitzant.

Finançament públic de la recerca i apropiació privada dels resultats

 The NIH-Moderna Vaccine: Public Science, Private Profit, and Lessons for the Future

He insistit moltes vegades en la qüestió. Però malauradament, les evidències d'apropiació privada dels resultats segueixen en entorns on el finançament públic es preeminent. Avui un article explica el cas de ModeRNA.

Resum de l'article amb IA

El comentari "The NIH-Moderna Vaccine: Public Science, Private Profit, and Lessons for the Future" de Christopher J. Morten analitza la història de la vacuna NIH-Moderna contra la COVID-19 des de quatre perspectives: financera, legal, político-econòmica i científica, i argumenta que **Moderna va capturar el valor creat amb fons públics**. El document identifica errors de les administracions Trump i Biden i ofereix tres recomanacions per al futur: millors contractes amb fabricants farmacèutics, millors incentius per a aquests fabricants i una "opció pública" sense ànim de lucre per al desenvolupament farmacèutic.

Aquí hi ha un resum dels punts clau de l'article:

**Desriscament sense precedents:** El govern dels EUA, i no Moderna, va proporcionar capital substancial i va assumir gran part del risc en el desenvolupament de la vacuna. El govern va signar un contracte de compra de 1.500 milions de dòlars per 100 milions de dosis de la vacuna, que semblava comprometre el govern a pagar a Moderna encara que la vacuna mai no obtingués l'autorització o l'aprovació de la FDA. També es va intentar blindar Moderna de qualsevol responsabilitat per infringir patents d'altres empreses.

**Captura privada de valor públic:** Malgrat les inversions substancials del govern i l'assumpció de riscos, Moderna i els seus executius i accionistes van capturar el valor produït per aquesta col·laboració público-privada. **Moderna va decidir quintuplicar els seus preus, d'uns 25 dòlars per dosi a 130 dòlars**.

**Perspectiva científica:** L'article destaca que **Moderna no va inventar cap de les tres característiques científiques clau de la vacuna**: l'immunogen, l'ARNm modificat i el sistema d'administració. L'immunogen va ser inventat per un equip de científics de l'NIH finançats amb fons públics. L'ARNm modificat va ser creat per investigadors de la Universitat de Pennsilvània amb el suport de l'NIH. El sistema d'administració va ser inventat i desenvolupat inicialment per investigadors afiliats a la Universitat de la Colúmbia Britànica. L'NIH també va dissenyar, pagar i dur a terme els primers assajos clínics. Tot i que els científics de Moderna van fer contribucions importants a la vacuna, la història científica soscava els esforços dels executius de Moderna per reclamar el valor complet de la vacuna.

**El poder reduït del govern:** El govern dels EUA va passar de ser soci de Moderna a ser un client indefens. Una carta de juliol de 2023 del secretari de Salut i Serveis Humans a Moderna i Pfizer mostra la impotència del govern davant els increments de preus. Les conseqüències probables dels preus elevats són: augment de la desigualtat, costos de salut pública i més malaltia i mort per COVID-19.

**Recomanacions per al futur:** L'article ofereix diverses recomanacions per evitar que aquest escenari es torni a produir:

**Millors contractes:** S'han de crear contractes amb condicions de preus justos i accés global, compromisos per a la compartició de dades i representants del govern en els consells corporatius.

 **Millors incentius:** S'han d'experimentar amb estructures d'incentius alternatives com els premis a la innovació i els models de col·laboració "de propietat governamental, gestionats per contractistes" (GOCO).

 **Opció pública:** Es necessita una "opció pública" que inclogui investigació i desenvolupament farmacèutic de propietat i gestió governamentals, centrada en la salut pública i l'avanç del coneixement humà.

L'article també assenyala que el govern va perdre l'oportunitat d'utilitzar la seva patent clau sobre l'immunogen com a palanca financera per obtenir concessions de l'empresa. El govern podria haver utilitzat la Llei de Producció de Defensa per obligar Moderna a compartir informació sobre la fabricació de la vacuna d'ARNm amb l'Organització Mundial de la Salut.

**Reformes:** L'article assenyala la necessitat d'un nou marc legal i polític per a les col·laboracions público-privades. El govern hauria d'invertir en la investigació i el desenvolupament i alhora explorar la possibilitat de desenvolupar productes farmacèutics sense dependre de la indústria farmacèutica. Les noves inversions i iniciatives en investigació i desenvolupament ofereixen una oportunitat per a la reforma.

En conclusió, el comentari destaca la importància de les inversions públiques per al desenvolupament de vacunes i la necessitat de **protegir aquestes inversions de la captura privada**, alhora que emfatitza la necessitat de més transparència, contractes millor negociats i la participació del govern en el desenvolupament de productes farmacèutics per garantir l'accés global i els preus justos.

Pilar Aymerich. Borsa BCN

Els governants invisibles

Invisible Rulers

Em va interessar l'entrevista a DiResta i vaig comprar el llibre. Deia “El problema no es la desinformación, sino la gente que quiere solo información que lahaga sentir cómoda y feliz”. Biaixos cognitius. Al llibre hi trobo un missatge de diagnòstic fi, i unes propostes limitades sobre el camí a seguir. Potser dir-ne governants és excessiu, "nous framers" hauria estat més encertat. Aquí va el resum amb IA.

El llibre Invisible Rulers de Renée DiResta explora com les dinàmiques de poder i influència han evolucionat a través de la història, especialment en l'era digital, on influencers, algoritmes i multituds en línia juguen un paper clau en la formació de l'opinió pública.

Estructura i Temes Clau del Llibre:

• Introducció: Poder, Influència, Mentides i Veritat: El llibre comença amb un exemple de l'epidèmia de xarampió a Disneyland el 2014, destacant la rapidesa amb què es poden propagar les malalties i, per extensió, les idees, especialment quan hi ha desconfiança en la informació oficial.
• Part I: El Molí i la Màquina:
  • Rumors i Xarxes Socials: Analitza com els rumors es difonen a través de les xarxes socials, comparant-los amb el "molí de rumors" tradicional. Els rumors són intents de donar sentit a fets confusos, però poden ser manipulats per persones amb connexions i capacitat de persuasió.
  • Influencers: Examina com els influencers, tant en el passat com en el present, afecten la cultura, la política i la societat. Els influencers són persones carismàtiques o amb moltes connexions que poden amplificar missatges i rumors.
  • La Multitud: Explora la psicologia de les multituds, basada en la teoria d'Elias Canetti, destacant que les multituds cerquen creixement, igualtat, densitat i un objectiu comú. Els influencers actuen com a guies per a aquestes multituds.
• Part II: La Propagació de la Gran Mentida:
  • Propaganda: Analitza com la propaganda, des dels pamflets de Martin Luther fins a les campanyes de desinformació actuals, busca donar forma a l'opinió pública. S'examina l'evolució de la propaganda, incloent les tècniques de "propaganda negra" que utilitzen personatges falsos i mitjans front per persuadir o desmotivar adversaris.
  • Agents d'Influència: Explora com els "agents d'influència" utilitzen les xarxes socials per propagar narracions específiques, incloent l'ús de comptes falsos, bots i altres tècniques d'enginyeria social.
  • Virus, Vacunes i Virialitat: Examina com les teories conspiratòries, com la pel·lícula "Plandemic", es difonen a la xarxa, afectant la percepció pública sobre temes com les vacunes i la salut pública. Es destaca com Mikki Willis va convertir la història de Judy Mikovits en una narrativa de "bon contra dolent" per promoure la pel·lícula i vendre el seu llibre.
  • El Complex Industrial de la Fantasia: Analitza com les narracions alternatives i les teories conspiratòries, impulsades per figures com Mike Benz, es construeixen i es propaguen a través de mitjans i xarxes socials. Es destaca que l'objectiu no és la veracitat, sinó la construcció d'una narrativa convincent, fins i tot a través de la "xerrameca".
  • El Camí a Seguir: Ofereix recomanacions per combatre la desinformació i promoure la transparència i la responsabilitat a la xarxa. Destaca la importància de l'educació, el pensament crític, la transparència en la moderació de continguts i l'ús de la fricció per evitar la difusió ràpida de notícies falses.

Conceptes Clau i Idees Centrals:

• El Molí de Rumors Digital: El llibre compara el "molí de rumors" tradicional amb les xarxes socials actuals, destacant que els rumors es difonen més ràpidament i poden ser manipulats per persones amb influència.
• El Poder dels Influencers: Es ressalta que les persones carismàtiques i amb moltes connexions tenen el poder d'influir en l'opinió pública, especialment sobre temes controvertits.
• La Psicologia de la Multitud: S'explica com les multituds en línia busquen creixement, igualtat, densitat i un objectiu comú, i com els influencers poden guiar-les cap a l'acció col·lectiva.
• La Propagació de Narratives Falses: El llibre detalla com la propaganda i la desinformació es propaguen a través de la xarxa, utilitzant tècniques com la creació de personatges falsos, la distorsió de la realitat i l'apel·lació a les emocions.
• La Importància de la Transparència i la Responsabilitat: Es destaca la necessitat de què les plataformes en línia siguin transparents sobre les seves polítiques de moderació de continguts i responsables pel que es publica en elles.
• La Lluita contra la Desinformació: Es planteja la importància de l'educació, el pensament crític i l'ús de la fricció per combatre la desinformació i promoure una cultura d'informació responsable.

Exemples Concrets:

• Martin Luther: Es menciona com la impremta va permetre a Martin Luther difondre les seves idees i iniciar la Reforma Protestant, canviant radicalment la societat.
• La pel·lícula "Plandemic": Es descriu com la pel·lícula va ser un exemple de com les teories conspiratòries poden propagar-se ràpidament a la xarxa, afectant la percepció pública sobre les vacunes i la salut pública.
• Mike Benz: Es presenta com un exemple de com una persona pot reinventar-se a la xarxa i utilitzar la "xerrameca" per construir narratives alternatives i generar controvèrsia.
• El cas de Renée DiResta: Es descriu com la mateixa autora va ser objectiu d'una campanya de difamació per part d'agents d'influència, mostrant com aquestes campanyes poden afectar la vida real.

Recomanacions i Conclusions:

• Educació: El llibre emfatitza la importància de l'educació en mitjans i pensament crític per capacitar les persones per identificar i resistir la desinformació.
• Transparència: S'advoca per una major transparència en les plataformes digitals sobre les seves polítiques de moderació de continguts i algoritmes.
• Fricció: Es proposa introduir fricció en el disseny de les xarxes socials per frenar la difusió ràpida de notícies falses.
• Resposta Ràpida: Es recomana que les persones i institucions afectades per campanyes de difamació responguin ràpidament i de manera transparent, oferint els fets en un llenguatge senzill.

En conclusió, Invisible Rulers ofereix una anàlisi profunda de com el poder i la influència es manifesten a la nostra era digital, destacant com els influencers, els algoritmes i les multituds en línia poden ser utilitzats per modelar l'opinió pública i propagar la desinformació. El llibre és una crida a l'acció per promoure la transparència, la responsabilitat i el pensament crític per construir una societat més informada i justa.

PS. 2025, any quàntic

PS Llibres per al 2025

Polarització política (3)

 Por qué estamos polarizados

De la polarització política n'hem estat testimonis fa molts anys. Qué fa que en parlem ara?. L'Ezra Klein ho explica al seu llibre, estem davant un problema sistèmic. Ho resumeixo amb IA:

El llibre "Por qué estamos polarizados" d'Ezra Klein explora les causes i conseqüències de la polarització política als Estats Units, amb un enfocament en com les identitats i els sistemes polítics s'entrellacen per perpetuar la divisió. Klein argumenta que la polarització no és només un problema d'ideologies oposades, sinó que està arrelada en la forma en què els humans formen i protegeixen les seves identitats grupals. Aquest fenomen s'ha intensificat amb l'auge de les xarxes socials i els mitjans de comunicació polaritzats.

Punts Clau del Llibre:

• Definició de la Polarització: Klein destaca que la polarització és un fenomen multifacètic, que inclou la polarització ideològica, la polarització afectiva (partidisme o sectarisme) i la polarització social i territorial (segregació ideològica social i espacial). Aquests tres processos es barregen i es reforcen mútuament, però és important analitzar-los per separat.
• La Política d'Identitat: Un dels arguments centrals del llibre és que tots els actors involucrats en la política nord-americana participen en la política d'identitat. La identitat, segons Klein, és omnipresent en la política i influeix en la nostra forma d'interactuar amb els altres. Les identitats polítiques s'han convertit en "megaidentitats" que fusionen aspectes racials, religiosos, geogràfics i culturals, intensificant la divisió entre els partits.
• El Cervell i els Grups: El llibre explora com la psicologia de grup afecta la nostra percepció i comportament polític. Experiments com els de Tajfel demostren com les persones tendeixen a afavorir el seu propi grup i discriminar els altres, fins i tot quan les identitats grupals es basen en criteris arbitraris. Aquesta dinàmica també s'observa en la política, on els partidaris actuen de manera similar als aficionats d'equips esportius, prioritzant la defensa del seu equip per sobre de la reflexió cívica.
• El Paper dels Mitjans de Comunicació: Klein analitza com els mitjans de comunicació han contribuït a la polarització. L'augment de l'oferta de mitjans ha permès que les persones consumeixin informació que confirma les seves opinions, mentre que els desinteressats consumeixen encara menys notícies. La competència pels clics ha portat a la proliferació de contingut polaritzat, amb un enfocament en la identitat, el conflicte i la personalitat mediàtica. Les xarxes socials també han amplificat aquest efecte, ja que les persones tendeixen a compartir contingut que reforça la seva identitat de grup.
• El Raonament Motivat: El llibre explora com la nostra raó és vulnerable quan les nostres identitats estan amenaçades. La investigació de Kahan demostra que les persones processen la informació de manera selectiva per defensar les seves creences preexistents. En lloc de buscar la veritat, sovint busquem la informació que confirma que tenim raó.
• El Sistema Polític: Klein critica la tendència a culpar els individus pels problemes del sistema polític americà, argumentant que els problemes són sistèmics. L'autor utilitza la metàfora de Sidney Dekker sobre la "deriva cap al fracàs" per explicar com els sistemes fallen a causa dels incentius i les recompenses que els configuren, no per la mala actuació de persones concretes.
• La Història de la Polarització: El llibre examina com els partits nord-americans han evolucionat cap a posicions més ideològiques. Històricament, els partits no estaven tan ideologitzats per evitar la radicalització, però aquest equilibri es va perdre a partir de la segona meitat del segle XX.
• Les propostes per contrarestar la polarització: El llibre ofereix algunes propostes per mitigar la polarització. Klein proposa revitalitzar la democràcia connectant persones de diferents ideologies al debat públic, fomentar la discussió basada en arguments i no en la deslegitimació de l'altre, i una presa de consciència de la identitat. També suggereix que la polarització podria disminuir amb la reducció de les desigualtats econòmiques i socials.
• La Simetria de la Polarització: Klein planteja la complexitat de la simetria en la polarització, qüestionant si tots tenen la mateixa culpa, i assenyala que un dels factors d'èxit de les estratègies de polarització és fer creure que els altres són els que polaritzen.
• La Importància de la Informació: El llibre desafia la idea que més informació porti a un millor comportament polític, argumentant que l'excés d'informació pot reforçar les identitats partidistes i la cognició motivada.
• La Nacionalització de la Política: Klein observa que la política s'ha nacionalitzat i que la identitat nacional ha superat la identitat estatal, provocant que els ciutadans estiguin més connectats amb els problemes del país que amb els problemes locals.

Recomanacions per al Futur:

• Revitalitzar la Democràcia: Klein proposa trascendir la política partidista i connectar persones de diferents ideologies en el debat públic, promovent la deliberació pública.
• Atenció a la Identitat: L'autor suggereix una presa de consciència de la identitat, per reconèixer com aquesta influeix en les nostres decisions polítiques. La idea és participar en discussions polítiques a nivell local, on els debats estan menys contaminats per les divisions partidistes.
• Corregir el Sistema: Klein proposa democratitzar el sistema polític, fent que els polítics siguin més responsables davant el conjunt de la ciutadania. Això podria incloure la reforma de les regles al Congrés per assegurar la participació de tots.
• Reconfigurar l'Entorn Informatiu: Es proposa un ús més conscient dels mitjans per evitar la manipulació de les identitats, fomentant la diversitat d'informació i la presa de consciència de com les xarxes socials poden reforçar la polarització.
• Centrar-se en el Local: Klein recomana prestar més atenció a la política local, ja que les discussions són menys polaritzades i es basen en problemes concrets.

En resum, "Por qué estamos polarizados" és un anàlisi profund de les complexitats de la polarització política als Estats Units, destacant com les identitats, els sistemes i els mitjans de comunicació interactuen per crear i perpetuar la divisió. Klein no ofereix solucions fàcils, però proposa un marc per entendre el problema i fomentar un canvi cap a una política més constructiva.

PS. Més sobre el tema, d'en Luis Miller