Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta framers. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta framers. Ordena per data Mostra totes les entrades

06 de gener 2022

Framing

Framers: Human Advantage in an Age of Technology and Turmoil 

Frames are mental models of the world that we use to understand problems, and to come up with new or refined solutions. As a tool, framing has always been with us. But as long as we were focused on traits like memory and reasoning that were more obviously essential to human cognition, framing didn’t get much attention. Now that computers have become better at some of those cognitive tasks, framing stands out as a critical function—one that matters more than ever because it can’t be handed off to the machines.

Framing means dreaming with constraints, letting your mind wander in a methodical and structured way, or wondering how old tools could be applied to new problems. FRAMERS shows how framing will not just be a way to improve how we make decisions in the era of algorithms, but will be a matter of survival for humanity in the coming age of machine prosperity.

 

A guide to working with frames

I. Harness mental models

  • Framing happens all the time but can deliberately be used to improve decisions.
  • Identify and inspect the assumptions in your mental models.
  • Ask “why” and “how” questions: Why did you reach this conclusion? How must the world work if you anticipate this happening?
  • Imagine how a wise friend, a historical hero, or a rival might frame a certain challenge.
  • Ask yourself what would need to change for you to want to frame a situation differently.
  • When your views clash with another’s, try to characterize the underlying way they see the world.

II. Dream with constraints

  • Applying a frame is about swiftly and efficiently identifying appropriate options.
  • Focus on those elements that are most easily changeable.
  • Start by making minimal changes to your constraints, and gradually contemplate more elaborate modifications.
  • Be careful to remain consistent by weighing whether the change contradicts any underlying assumptions or beliefs.
  • Embed constraints in a physical model if it is too difficult to keep all of them in mind at once.

III. Reframe wisely

  • Switching to an alternative frame lets you see the world differently, but it is risky.
  • See if you already have a frame in your repertoire that will work.
  • Try repurposing a frame that you can apply from a different domain.
  • Invent a new frame as a last resort, since it’s the hardest option.
  • Keep in mind the trade-offs between tight frames (fast but limited) and broad ones (comprehensive but time-consuming).
  • Don’t reframe repeatedly, since it leads to disorientation.

IV. Conditions matter

  • We can improve our framing through cognitive diversity.
  • Develop a curiosity for the unfamiliar to continually challenge your worldview.
  • Be willing to accept tensions among frames: they are less an indication of faulty reasoning than of the complexity of reality.
  • Speak the truth, even when it is not comforting for individuals or organizations. The courage is respected by those who matter.
  • Seek dissent rather than confirmation.
  • When deciding in teams, have each person frame the problem independently before sharing views and deciding as a group.

V. Think beyond yourself

  • The role of society is to ensure frame pluralism to produce optimal responses in times of change.
  • Strive to see the colorful; don’t be color-blind. Speak openly but respectfully about differences.
  • Regard societal friction as an advantage, not a drawback.
  • Use education to instill respect for others’ frames.
  • Promote a commingling of cultures as a way to foster imagination, innovation, and dynamism in a society.
  • Reject anything that presents itself as a single frame to encompass all of reality.


12 de gener 2025

Els governants invisibles

Invisible Rulers

Em va interessar l'entrevista a DiResta i vaig comprar el llibre. Deia “El problema no es la desinformación, sino la gente que quiere solo información que lahaga sentir cómoda y feliz”. Biaixos cognitius. Al llibre hi trobo un missatge de diagnòstic fi, i unes propostes limitades sobre el camí a seguir. Potser dir-ne governants és excessiu, "nous framers" hauria estat més encertat. Aquí va el resum amb IA.

El llibre Invisible Rulers de Renée DiResta explora com les dinàmiques de poder i influència han evolucionat a través de la història, especialment en l'era digital, on influencers, algoritmes i multituds en línia juguen un paper clau en la formació de l'opinió pública.

Estructura i Temes Clau del Llibre:

  • Introducció: Poder, Influència, Mentides i Veritat: El llibre comença amb un exemple de l'epidèmia de xarampió a Disneyland el 2014, destacant la rapidesa amb què es poden propagar les malalties i, per extensió, les idees, especialment quan hi ha desconfiança en la informació oficial.
  • Part I: El Molí i la Màquina:
    • Rumors i Xarxes Socials: Analitza com els rumors es difonen a través de les xarxes socials, comparant-los amb el "molí de rumors" tradicional. Els rumors són intents de donar sentit a fets confusos, però poden ser manipulats per persones amb connexions i capacitat de persuasió.
    • Influencers: Examina com els influencers, tant en el passat com en el present, afecten la cultura, la política i la societat. Els influencers són persones carismàtiques o amb moltes connexions que poden amplificar missatges i rumors.
    • La Multitud: Explora la psicologia de les multituds, basada en la teoria d'Elias Canetti, destacant que les multituds cerquen creixement, igualtat, densitat i un objectiu comú. Els influencers actuen com a guies per a aquestes multituds.
  • Part II: La Propagació de la Gran Mentida:
    • Propaganda: Analitza com la propaganda, des dels pamflets de Martin Luther fins a les campanyes de desinformació actuals, busca donar forma a l'opinió pública. S'examina l'evolució de la propaganda, incloent les tècniques de "propaganda negra" que utilitzen personatges falsos i mitjans front per persuadir o desmotivar adversaris.
    • Agents d'Influència: Explora com els "agents d'influència" utilitzen les xarxes socials per propagar narracions específiques, incloent l'ús de comptes falsos, bots i altres tècniques d'enginyeria social.
    • Virus, Vacunes i Virialitat: Examina com les teories conspiratòries, com la pel·lícula "Plandemic", es difonen a la xarxa, afectant la percepció pública sobre temes com les vacunes i la salut pública. Es destaca com Mikki Willis va convertir la història de Judy Mikovits en una narrativa de "bon contra dolent" per promoure la pel·lícula i vendre el seu llibre.
    • El Complex Industrial de la Fantasia: Analitza com les narracions alternatives i les teories conspiratòries, impulsades per figures com Mike Benz, es construeixen i es propaguen a través de mitjans i xarxes socials. Es destaca que l'objectiu no és la veracitat, sinó la construcció d'una narrativa convincent, fins i tot a través de la "xerrameca".
    • El Camí a Seguir: Ofereix recomanacions per combatre la desinformació i promoure la transparència i la responsabilitat a la xarxa. Destaca la importància de l'educació, el pensament crític, la transparència en la moderació de continguts i l'ús de la fricció per evitar la difusió ràpida de notícies falses.

Conceptes Clau i Idees Centrals:

  • El Molí de Rumors Digital: El llibre compara el "molí de rumors" tradicional amb les xarxes socials actuals, destacant que els rumors es difonen més ràpidament i poden ser manipulats per persones amb influència.
  • El Poder dels Influencers: Es ressalta que les persones carismàtiques i amb moltes connexions tenen el poder d'influir en l'opinió pública, especialment sobre temes controvertits.
  • La Psicologia de la Multitud: S'explica com les multituds en línia busquen creixement, igualtat, densitat i un objectiu comú, i com els influencers poden guiar-les cap a l'acció col·lectiva.
  • La Propagació de Narratives Falses: El llibre detalla com la propaganda i la desinformació es propaguen a través de la xarxa, utilitzant tècniques com la creació de personatges falsos, la distorsió de la realitat i l'apel·lació a les emocions.
  • La Importància de la Transparència i la Responsabilitat: Es destaca la necessitat de què les plataformes en línia siguin transparents sobre les seves polítiques de moderació de continguts i responsables pel que es publica en elles.
  • La Lluita contra la Desinformació: Es planteja la importància de l'educació, el pensament crític i l'ús de la fricció per combatre la desinformació i promoure una cultura d'informació responsable.

Exemples Concrets:

  • Martin Luther: Es menciona com la impremta va permetre a Martin Luther difondre les seves idees i iniciar la Reforma Protestant, canviant radicalment la societat.
  • La pel·lícula "Plandemic": Es descriu com la pel·lícula va ser un exemple de com les teories conspiratòries poden propagar-se ràpidament a la xarxa, afectant la percepció pública sobre les vacunes i la salut pública.
  • Mike Benz: Es presenta com un exemple de com una persona pot reinventar-se a la xarxa i utilitzar la "xerrameca" per construir narratives alternatives i generar controvèrsia.
  • El cas de Renée DiResta: Es descriu com la mateixa autora va ser objectiu d'una campanya de difamació per part d'agents d'influència, mostrant com aquestes campanyes poden afectar la vida real.

Recomanacions i Conclusions:

  • Educació: El llibre emfatitza la importància de l'educació en mitjans i pensament crític per capacitar les persones per identificar i resistir la desinformació.
  • Transparència: S'advoca per una major transparència en les plataformes digitals sobre les seves polítiques de moderació de continguts i algoritmes.
  • Fricció: Es proposa introduir fricció en el disseny de les xarxes socials per frenar la difusió ràpida de notícies falses.
  • Resposta Ràpida: Es recomana que les persones i institucions afectades per campanyes de difamació responguin ràpidament i de manera transparent, oferint els fets en un llenguatge senzill.

En conclusió, Invisible Rulers ofereix una anàlisi profunda de com el poder i la influència es manifesten a la nostra era digital, destacant com els influencers, els algoritmes i les multituds en línia poden ser utilitzats per modelar l'opinió pública i propagar la desinformació. El llibre és una crida a l'acció per promoure la transparència, la responsabilitat i el pensament crític per construir una societat més informada i justa.