08 de gener 2025

Un copagament farmacèutic més equitatiu és possible

 Análisis de equidad y sostenibilidad presupuestaria del sistema de copago farmacéutico en España

Reviso NEG i em trobo amb una aportació d'interès sobre el copagament. No em correspon repetir el que allà diuen i per tant el primer que faig és recomanar-ne la seva lectura. Però encara millor llegir l'article que s'ha publicat a GS. El que pretenen és:

Estimar las consecuencias económicas de un sistema de copago farmacéutico más equitativo, eliminando la distinción entre activos y pensionistas, y tomando únicamente la renta personal como parámetro de ajuste, definiendo tramos de renta más detallados e introduciendo límites protectores al gasto personal.

i la conclusió és:

Un sistema de copago farmacéutico más progresivo y equitativo es factible y puede proteger mejor a las personas con menores ingresos sin un impacto presupuestario desproporcionado. La eliminación de la distinción entre activos y pensionistas, y la exención de copago para rentas inferiores a 6000 euros, pueden aumentar significativamente la equidad del sistema.

Ara que ja s'enfonsa MUFACE també cal recordar que els seus actius i pensionistes ja tenen copagament equivalent, per tant l'experiment natural fa anys que dura sense saber què ha passat realment en termes d'accés i progressivitat. 

Treball exemplar, microsimulació impecable amb dades fines.

 



PS. I aquesta és la situació i la proposta:
Tabla con 4 columnas y 6 filas.
ActivosMenos de 18.000 euros
40%
Sin límite
18.000-100.000
50%
Sin límite
Más de 100.000
60%
Sin límite
PensionistasMenos de 18.000 euros
10%
8,23
18.000-100.000
10%
18,52
Más de 100.000
60%
61,75

PS. Dades preocupants fins 2022
L'IPC ha pujat més que els sous
Índex amb base 2007: un valor de 100 implicaria que continua igual que el 2007

30 de desembre 2024

La generació inquieta

La generación ansiosa

Resum amb IA

Aquest llibre de Jonathan Haidt, titulat "La generació ansiosa", explora les causes del deteriorament de la salut mental dels adolescents, especialment a partir de l'any 2010, i proposa solucions per revertir aquesta tendència. L'autor argumenta que la sobreprotecció en el món real i la infraprotecció en el món virtual són les principals raons per les quals els nens nascuts a partir de 1995 s'han convertit en una "generació ansiosa".

El llibre es divideix en quatre parts:

● Primera part: Un tsunami. Aquesta part exposa les dades sobre el deteriorament de la salut mental dels adolescents, que es manifesta en un augment de l'ansietat, la depressió i les autolesions, especialment en noies, a partir de principis de la dècada de 2010. Es destaca que aquest augment es concentra en els trastorns interioritzats, que provoquen una forta angoixa i sentiments de por, tristesa i desesperança. A més, es ressalta la connexió entre la depressió i l'aïllament social, que crea un cercle viciós.

● Segona part: Els antecedents. El declivi de la infància basada en el joc. Aquesta part explica la importància de la infància basada en el joc per al desenvolupament del cervell i com s'ha anat deteriorant. El llibre argumenta que els nens són antifràgils i necessiten experimentar factors d'estrès per ser forts d'adults. Es critica l'excés de seguretat en els parcs infantils i la falta d'oportunitats per al joc de risc a l'aire lliure, que són importants per al desenvolupament dels nens. També s'aborda el concepte de mielinització, un procés de canvi cerebral que es produeix durant la infància, i com els períodes sensibles poden afectar el desenvolupament. A més, es descriu com els rituals de pas que marcaven la transició a l'edat adulta han perdut importància, dificultant aquesta transició per als joves.

● Tercera part: La Gran Reconfiguració. L'auge de la infància basada en el telèfon. Aquesta part se centra en els perjudicis de la infància basada en el telèfon, que ha sorgit a partir de la popularització dels smartphones a finals de la dècada de 2000 i principis de 2010. Es descriuen quatre perjudicis fonamentals:

○ Privació social: La disminució del temps que els joves passen amb els amics en persona.

○ Falta de son: L'ús de pantalles abans d'anar a dormir interfereix amb el son.

○ Fragmentació de l'atenció: L'exposició constant a notificacions i hipervincles dificulta la concentració.

○ Addicció: Les aplicacions estan dissenyades per crear hàbits i enganxar els usuaris, especialment els adolescents.

● A més, s'explica com les xarxes socials afecten les noies, fomentant la comparació social i l'agressió relacional. També s'analitza com els nois s'han retirat del món real i s'han submergit en el món virtual a través dels videojocs i la pornografia. Finalment, es reflexiona sobre com la vida basada en el telèfon afecta la nostra "dimensió espiritual" i es proposen algunes pràctiques per ajudar-nos a viure millor.

● Quarta part: La acció col·lectiva per a una infància més sana. Aquesta part proposa un pla d'acció per revertir els danys de la infància basada en el telèfon, amb la col·laboració de governs, empreses tecnològiques, escoles i famílies. Es destaquen quatre reformes fonamentals per proporcionar una base per a una infància més sana a l'era digital:

○ Retardar l'edat a la que els nens tenen smartphones i comptes a les xarxes socials.

○ Fomentar el joc de risc a l'aire lliure i la independència.

○ Prohibir els telèfons a les escoles.

○ Promoure una educació que equilibri la formació acadèmica amb les habilitats per a la vida i el joc lliure.

● Aquesta part també aborda els problemes d'acció col·lectiva que impedeixen als pares actuar per protegir els seus fills i proposa solucions per superar-los. Es donen idees per protegir els nens dels perills del món virtual, com la creació d'un codi de disseny apropiat per a l'edat que reguli les empreses tecnològiques i obligui a protegir els menors. A més, s'ofereixen consells per a les famílies, com estructurar els dies i setmanes, establir un "sabbat digital" i animar els fills a participar en programes d'intercanvi.

En conclusió, "La generació ansiosa" és un llibre que pretén conscienciar sobre els problemes que pateixen els joves a causa de la infància basada en el telèfon i oferir solucions per construir un futur més saludable i feliç per a les properes generacions. El llibre destaca la importància de recuperar el joc lliure i les relacions socials en persona, i de limitar l'ús de telèfons i xarxes socials, especialment durant la infància i l'adolescència



27 de desembre 2024

La transformació de la ment moderna

 La transformación de la mente moderna

Resum amb IA

El llibre de Jonathan Haidt i Greg Lukianoff titulat "La transformació de la ment moderna", explora tres grans falsedats que, segons els autors, s'han estès a la societat, especialment entre els joves, i que estan perjudicant el seu desenvolupament i benestar. A més, analitza com aquestes idees han influït en la cultura dels campus universitaris i ofereix solucions per fomentar una societat millor.

Les tres grans falsedats que el llibre identifica són:

● La falsedat de la fragilitat: La idea que "allò que no et mata et fa més feble". Aquesta falsedat contradiu la saviesa antiga i la psicologia moderna, que sostenen que els desafiaments i les adversitats poden fer les persones més fortes i resilients. El llibre argumenta que les persones i els sistemes són antifràgils i necessiten estressors per créixer i adaptar-se.

● La falsedat del raonament emocional: La creença que "sempre has de confiar en els teus sentiments". Aquesta idea ignora la importància de la teràpia cognitivoconductual (TCC) i la capacitat de dominar els pensaments negatius. El llibre explica que les emocions poden ser enganyoses i que cal aprendre a reconèixer i corregir les distorsions cognitives.

● La falsedat de "nosaltres contra ells": La visió del món com una batalla entre persones bones i persones dolentes. Aquesta falsedat fomenta la polarització i impedeix el diàleg i la comprensió mútua. El llibre destaca que la línia que divideix el bé i el mal travessa el cor de cada ésser humà i que cal evitar els pensaments simplistes i maniqueus.

La influència d'aquestes falsedats a les universitats:

El llibre descriu com aquestes tres falsedats han contribuït a la creació d'una "cultura de la ultraseguretat" als campus universitaris, on els estudiants busquen espais segurs, alertes de detonants i censura per protegir-se de qualsevol idea o expressió que considerin ofensiva. Els autors argumenten que aquesta cultura està perjudicant la llibertat d'expressió i el debat obert, que són fonamentals per a l'educació i la saviesa.

El llibre presenta diversos casos d'estudi que mostren com aquestes falsedats es manifesten en la pràctica, incloent-hi:

● Protestes i caceres de bruixes: Estudiants i professors que reaccionen de manera desproporcionada davant de determinades paraules o idees, sovint demanant la dimissió o el càstig dels infractors.

● Cartes obertes de denúncia: Professors que condemnen públicament els seus col·legues per expressar opinions controvertides.

● El paper de les xarxes socials: Les xarxes socials com a eines per difondre "al·lucinacions consensuades" i augmentar la polarització.

● L'augment de la burocràcia: La creació de polítiques i procediments per regular el llenguatge i les interaccions als campus que, paradoxalment, poden generar més ansietat i tensió.

Les causes d'aquesta transformació:

Els autors identifiquen sis factors que han contribuït a l'auge d'aquesta nova cultura de la ultraseguretat:

● La polarització política: L'augment de la divisió entre els partits polítics i la manca de diàleg.

● L'ansietat i la depressió: L'increment dels problemes de salut mental entre els adolescents.

● L'educació paranoica dels fills: Una sobreprotecció dels nens que els impedeix desenvolupar la seva resiliència i autonomia.

● El declivi del joc lliure: La reducció de les oportunitats per al joc sense supervisió, que és fonamental per al desenvolupament social i emocional.

● La burocràcia de la ultraseguretat: L'augment de la regulació i la supervisió a les universitats.

● La passió per la justícia: Un interès creixent per la justícia social, que pot conduir a formes de pensament moral simplistes.

Solucions per a una societat més sàvia:

El llibre ofereix una sèrie de recomanacions per educar els nens i els joves de manera més sàvia i fomentar una cultura del diàleg i la llibertat d'expressió:

● Ensenyar els fonaments de la TCC: Per ajudar els joves a reconèixer i corregir les distorsions cognitives i a gestionar les seves emocions.

● Fomentar la resiliència: Exposar els nens a desafiaments i riscos per tal que aprenguin a superar les dificultats.

● Promoure el pensament crític: Ensenyar els joves a qüestionar les seves pròpies creences i a escoltar punts de vista diferents.

● Desencoratjar l'ús de la paraula "segur" fora de l'àmbit de la seguretat física: Per evitar confondre la seguretat emocional amb la seguretat física.

● Promoure el debat obert: Fomentar la discussió i l'intercanvi d'idees, fins i tot sobre temes controvertits.

● Limitar el temps d'ús de dispositius electrònics: Per protegir la salut mental dels joves i fomentar les relacions interpersonals.

● Adoptar la Declaració de principis de Chicago sobre la llibertat d'expressió: Per garantir la llibertat acadèmica i la lliure circulació d'idees a les universitats.

● Fomentar l'esperit universitari: Per crear una comunitat més unida i capaç de superar les dificultats.

En conclusió, aquest llibre és una crida a la reflexió sobre com la societat està educant els seus joves i sobre els valors i idees que s'estan inculcant. El llibre defensa que la clau per a una societat més sàvia resideix en l'educació en la resiliència, el pensament crític, el diàleg i la llibertat d'expressió




25 de desembre 2024

Quant gastem en sanitat? (2)

Han sortit les dades de 2022 i una primera taula diu que els catalans vam dedicar públicament a sanitat 6,3% del PIB, menys despesa que el 2020, any de pandèmia.


Gastem públicament menys que Portugal i Espanya, i més que Grècia. Aquest seria el resum.
La Generalitat va gastar 14.509 milions € i a la taula següent diu que juntament amb altra despesa pública va ser el 6% del PIB i no el 6,3%.

Privadament gastem 2,2% del PIB, un 26,8% de les despeses totals. Dediquem 10% de la despesa sanitària a assegurances voluntàries. I en total vam gastar en sanitat 21.053 milions €, un 8,3% del PIB.

I si considerem la despesa pública per càpita en dòlars segons paritat de poder de compra, veiem que vam gastar 3.245 $ per habitant, menys que a Espanya i que la majoria de països de la UE i més que a Corea i Portugal.


Són dades que conviden a una reflexió seriosa sobre quant gastem i què n'obtenim a canvi. Hi ha molt espai de millora, en els dos sentits tant en la despesa com en els resultats en salut. o més fa falta que algú hi posi la directa i no ens basem en qui dia passa any empeny.

PS. Aquí trobareu els resultats de l'any anterior.

PS. El desgavell de les dades públiques és total. Veureu que amb el que han publicat ara hi ha 700 milions més de despesa respecte les liquidacions de l'informe d'execució de 2022, i no passa res. 

PS. Tot comentari sobre la diferència entre el pressupost i execució me l'estalvio perquè ja hi he insistit massa vegades.

PS. Aquesta informació no surt als diaris perquè...