La sanitat a dues velocitats

Is Two-Tier Health Care the Future?

El llibre "Is Two-Tier Health Care the Future?", editat per Colleen M. Flood i Bryan Thomas, analitza el debat sobre l'atenció mèdica de dos nivells al Canadà, centrant-se en els reptes legals i polítics que envolten la regulació del finançament privat en el sistema de salut pública del país.

El llibre explora el context històric del finançament privat en l'atenció mèdica canadenca, examina els casos judicials clau que han donat forma al debat i investiga les experiències d'altres països amb sistemes mixtos de salut pública i privada.

Context i desafiaments legals

El llibre comença proporcionant context sobre la història del finançament privat a Medicare canadenc.Destaca els debats sobre el paper de les finances privades en els primers anys de Medicare i com el govern federal va establir principis per limitar la influència de les finances privades.També s'examina la jurisprudència de la Carta canadenca de Drets i Llibertats, en particular el cas de Chaoulli v. Quebec, que va legalitzar l'assegurança privada per a determinats serveis mèdics a Quebec.

El llibre argumenta que el cas Chaoulli va ser un símptoma de la privatització rampant del sistema de Quebec, i no la causa. S'analitza el cas Cambie Surgeries v. British Columbia, que desafia la prohibició de la Colúmbia Britànica sobre l'assegurança privada per a serveis mèdics coberts públicament. Els autors suggereixen que l'actitud judicial cap al sistema de pagador únic i els seus objectius d'igualtat substantiva serà un factor crucial en el cas Cambie, com ho va ser en Chaoulli.

Experiències internacionals

El llibre presenta estudis de cas de diversos països, incloent Irlanda, Alemanya, França i Austràlia, per il·lustrar els diferents enfocaments de la regulació de la salut pública i privada.

A Irlanda, es destaca la barreja de finançament públic i privat, i els desafiaments que planteja per aconseguir una atenció mèdica universal.

A Alemanya, s'examina el sistema dual d'assegurança mèdica obligatòria i privada, i les seves implicacions per a l'equitat i l'accés.

A França, es descriu el paper de l'assegurança complementària de salut privada juntament amb el sistema públic d'assegurança mèdica.

A Austràlia, s'analitza el sistema de dos nivells, on Medicare proporciona cobertura universal, però l'assegurança privada ofereix accés a serveis addicionals i temps d'espera més curts.

Impacte de l'atenció de dos nivells

El llibre examina les possibles conseqüències de l'atenció mèdica de dos nivells en l'equitat, l'accés i la qualitat de l'atenció. S'analitza com l'existència d'un sistema privat paral·lel pot afectar els temps d'espera en el sistema públic, la disponibilitat de professionals de la salut i la qualitat general de l'atenció rebuda pels pacients de tots dos sistemes. Es discuteix el paper de la regulació per mitigar els efectes negatius potencials de l'atenció de dos nivells, incloent mesures com ara contractes amb metges per limitar la pràctica dual, control de preus i garantia de qualitat en instal·lacions privades.

El llibre conclou que el debat sobre l'atenció mèdica de dos nivells al Canadà és complex i multifacètic, i que no hi ha respostes fàcils. Els autors emfatitzen la importància de considerar acuradament les implicacions de les finances privades en l'atenció mèdica i d'aprendre de les experiències d'altres països. Subratllen la necessitat d'un debat públic informat i d'un enfocament equilibrat per a la regulació per garantir un sistema de salut sostenible i equitatiu per a tots els canadencs.

Salut pública liberal

 Within Reason: A Liberal Public Health for an Illiberal Time

"Within Reason: A Liberal Public Health for an Illiberal Time" de Sandro Galea és una crítica reflexiva i oportuna sobre la deriva il·liberal de la salut pública, especialment en el context de la pandèmia de la COVID-19. L'autor, un expert reconegut en salut pública, argumenta que aquesta tendència cap a l'autoritarisme en nom de la salut pública no només és errònia des d'un punt de vista ètic, sinó que també és ineficaç i contraproduent a llarg termini.

L'arrel del problema: cinc factors que expliquen la deriva il·liberal de la salut pública

Galea identifica cinc problemes clau que han contribuït a l'augment de l'illiberalisme en la salut pública:

Politització de la ciència: En lloc de basar-se en evidències empíriques, els experts i les institucions de salut pública sovint adopten posicions influenciades per ideologies polítiques, soscavant la credibilitat de la ciència i generant desconfiança en la població.

Oblit de les arrels liberals: La salut pública, amb les seves arrels en la Il·lustració, s'ha allunyat dels principis liberals com la llibertat individual, la raó i el debat obert. Aquest oblit ha fet que sigui més fàcil justificar mesures autoritàries en nom del bé comú.

Dificultat per avaluar els compromisos: Els professionals de la salut pública sovint tenen dificultats per a equilibrar la salut pública amb altres valors importants, com la llibertat individual, la privacitat i l'autonomia. Això pot conduir a mesures desproporcionades que no tenen en compte els seus costos socials i econòmics.

Influència dels mitjans de comunicació: Els mitjans de comunicació sovint amplifiquen les pors i presenten informació distorsionada sobre els problemes de salut pública, pressionant els responsables polítics i els experts a adoptar mesures dràstiques i il·liberals.

Priorització de la influència sobre la veritat: Alguns professionals de la salut pública, preocupats pel seu poder i influència, poden suprimir informació inconvenient o promoure polítiques que beneficien els seus interessos en detriment de la població.

El camí cap a una salut pública liberal: reafirmar els valors fonamentals

Per a contrarestar aquesta deriva il·liberal, Galea proposa una sèrie de mesures que permeten recuperar l'essència liberal de la salut pública:

Reafirmar el compromís amb els valors liberals: És fonamental tornar a posar en valor la llibertat individual, la raó, l'evidència empírica i el debat obert com a pilars de la salut pública.

Avaluar els compromisos amb rigor: Cal desenvolupar una major capacitat per a sopesar els beneficis i els costos de les diferents mesures de salut pública, tenint en compte els seus impactes en la llibertat individual i altres valors fonamentals.

Comunicar de manera efectiva: La salut pública ha de millorar la seva comunicació amb la població, presentant la informació científica de manera clara, precisa i accessible.

Prioritzar la veritat: Els professionals de la salut pública han de guiar-se per la recerca de la veritat i defensar les polítiques més efectives, encara que siguin impopulars o desafien els interessos establerts.

Temes addicionals: compassió, tecnologia i debat públic

A més dels cinc problemes principals, "Within Reason" també explora altres temes rellevants per a una salut pública més liberal:

La compassió: Galea destaca la importància de la compassió per a comprendre i abordar les desigualtats socials que deterioren la salut de la població.

La tecnologia: El llibre analitza els beneficis i els riscos de les noves tecnologies en la salut pública, com la medicina de precisió i les xarxes socials.

El debat públic: Galea defensa la necessitat d'un debat públic obert, honest i de bona fe sobre els problemes de salut pública.

"Within Reason: A Liberal Public Health for an Illiberal Time" és una obra incisiva i necessària que insta a la reflexió i a l'acció per a construir una salut pública més justa, eficaç i respectuosa amb els drets i les llibertats individuals. En un moment en què la salut pública ocupa un lloc central en la societat, el llibre de Galea és una guia indispensable per a garantir que la nostra resposta als reptes sanitaris sigui ètica i sostenible a llarg termini.

El cos humà com un ecosistema cel·lular (2)

 A ‘Wikipedia for cells’: researchers get an updated look at the Human Cell Atlas, and it’s remarkable

Cellular atlases are unlocking the mysteries of the human body

The Human Cell Atlas: towards a first draft atlas

Figure 1 | Human cellular atlases. a, The Human Cell Atlas project aims to create cellular maps of human organs and tissues throughout life, and in health and disease. Cells are isolated from tissues during different stages of development and from cell-based organ models (organoids). Cell types and states can be captured using single-cell profiling techniques, mainly transcriptomics (using RNA transcripts to examine gene expression) but also other methods such as epigenomics (examining regulation of gene expression by assessing modifications to DNA and histone proteins). Sophisticated computational analyses are used to classify cell types and integrate information from different data types. b, Cellular atlases can be used to make inferences about human biology: spatial transcriptomics enables cells of defined type to be mapped to the tissue from which they originated, so that tissue architecture can be examined; cell differentiation and maturation during developmental processes can be traced; interactions between cells of different types can be inferred; and comparisons can be made between healthy and diseased tissue.

Sang (2)

Bloody Bioethics: Why Prohibiting Plasma Compensation Harms Patients and Wrongs Doctors 

El llibre "Bloody Bioethics: Why Prohibiting Plasma Compensation Harms Patients and Wrongs Doctors", escrit per James Stacey Taylor, examina els arguments ètics que envolten la compensació financera per als donants de plasma. L'autor argumenta que prohibir aquesta compensació perjudica els pacients, perjudica els donants i, en última instància, es basa en una bioètica errònia.

Seguretat de la donació de plasma compensada

Un dels arguments principals contra la compensació als donants és la preocupació per la seguretat del subministrament de plasma. S'argumenta que els donants compensats podrien estar més motivats per ocultar informació mèdica rellevant, posant en risc la salut dels pacients que reben productes derivats del plasma. Taylor refuta aquesta afirmació, argumentant que les dades empíriques no donen suport a la idea que el plasma de donants compensats sigui menys segur. De fet, assenyala que els estàndards rigorosos de la indústria i els processos de purificació avançats garanteixen la seguretat del plasma, independentment de si el donant ha rebut compensació o no.

Consentiment informat i autonomia del donant

Taylor sosté que la prohibició de la compensació als donants en realitat interfereix amb el seu consentiment informat. Argumenta que els donants potencials tenen dret a conèixer el valor del seu plasma al mercat per poder prendre una decisió plenament informada sobre si volen donar o no. A més, l'autor desafia la noció que l'oferta de compensació equivalgui a coacció, argumentant que els donants sempre tenen la llibertat de rebutjar l'oferta.

Explotació de donants

Un altre argument contra la compensació als donants és que podria conduir a l'explotació dels donants vulnerables. Taylor analitza aquest argument, argumentant que la prohibició de la compensació pot, en realitat, contribuir a l'explotació de certs donants. Per exemple, els donants que necessiten ingressos addicionals podrien sentir-se pressionats per donar sense compensació, cosa que els situaria en una posició desfavorable. L'autor sosté que permetre la compensació, amb les salvaguardes adequades, podria ajudar a protegir els donants de l'explotació.

Cohesió social i donació altruista

Alguns defensors de la prohibició de la compensació argumenten que soscava la cohesió social en devaluar l'acte altruista de la donació. Taylor desafia aquest argument, assenyalant que no hi ha proves clares que la compensació als donants disminueixi les donacions altruistes. A més, qüestiona la idea que la cohesió social depengui de la preservació d'un ideal romàntic de donació altruista, assenyalant que la societat es beneficia enormement de la cooperació mútuament beneficiosa, fins i tot si no està impulsada purament per l'altruisme.

Autosuficiència nacional en plasma

El llibre també aborda la qüestió de l'autosuficiència nacional en plasma. Taylor argumenta que la idea que cada país ha de ser autosuficient en plasma és errònia i potencialment perjudicial. En lloc d'això, defensa un enfocament més global i basat en el mercat per a l'obtenció de plasma, que permeti als països accedir als subministraments necessaris de la manera més eficient possible.

En resum, "Bloody Bioethics" presenta un argument a favor de la compensació financera als donants de plasma. Taylor utilitza dades empíriques i arguments ètics per refutar les objeccions comunes a aquesta pràctica, i sosté que la prohibició de la compensació és perjudicial, injusta i basada en una comprensió errònia de la bioètica.

Economia de l'assegurança (3)

 Financial Economics of Insurance

Aquest llibre presenta un marc unificat per estudiar l'impacte de les friccions financeres i reguladores en totes les decisions de les asseguradores, incloent la fixació de preus d'assegurances, el disseny de contractes, la reassegurança, l'elecció de cartera i la gestió de riscos. També aplica mètodes empírics de l'organització industrial per modelar el poder de mercat i estimar models estructurals per proporcionar respostes quantitatives a preguntes.

El llibre se centra en les friccions en el costat de l'oferta dels mercats d'assegurances i adopta un enfocament empíric. Comença amb fets agregats sobre el sector assegurador i destaca l'heterogeneïtat transversal entre les asseguradores. Després desenvolupa un model que explica les proves i estima el model per quantificar la importància relativa de les diverses forces econòmiques.

El llibre està dirigit a qualsevol persona interessada en fer la seva pròpia recerca sobre assegurances, inclosos estudiants de postgrau en economia, finances i assegurances, així com investigadors i responsables polítics de bancs centrals i altres institucions polítiques que regulen les asseguradores.

Capítol 1: Proporciona una visió general del sector assegurador modern i de les seves principals fonts de risc.

Capítol 2: Descriu els productes d'assegurança que es tracten al treball empíric al llarg del llibre, com ara assegurances de vida, anualitats fixes i anualitats variables.

Capítol 3: Resumeix les fonts de dades per a la investigació sobre assegurances, inclosos els estats financers i els preus de les assegurances.

Capítol 4: Descriu les conseqüències de la regulació de les reserves legals per a la fixació de preus de les assegurances.

Capítol 5: Descriu les conseqüències de la regulació del capital basat en el risc per al mercat d'anualitats variables.

Capítol 6: Quantifica el risc potencial de l'assegurança a l'ombra, un tipus de reassegurança extracomptable que relaxa les restriccions reguladores.

Capítol 7: Resumeix fets importants sobre les carteres de bons de les asseguradores en relació amb la regulació del capital basat en el risc.

Capítol 8: Conclou amb les implicacions polítiques de la investigació presentada al llibre, incloses les recomanacions per a la divulgació financera, les proves d'estrès i la supervisió reguladora.

El llibre destaca la importància de les friccions financeres i reguladores en els mercats d'assegurances. Aquestes friccions poden afectar la fixació de preus, el disseny de contractes i el grau de completesa del mercat. Les asseguradores són institucions altament apalancades que tenen un accés relativament barat a l'apalancament a través de la seva activitat de subscripció. Això els dóna un avantatge comparatiu en la tinença d'una cartera apalancada d'actius de baixa beta i els permet obtenir un alfa positiu en equilibri.

El llibre conclou amb una discussió sobre les implicacions polítiques de la investigació presentada. Els autors argumenten que cal millorar la divulgació financera per comprendre millor el perfil de risc de les asseguradores. També suggereixen que s'han de dur a terme proves d'estrès per avaluar la resistència de les asseguradores a les crisis financeres.

Finalment, argumenten que cal una major supervisió reguladora per mitigar els riscos associats a l'assegurança a l'ombra.

Economia de l'assegurança (2)

 We've Got You Covered. Rebooting American Health Care

Aquest és un llibre escrit per Liran Einav i Amy Finkelstein que explora el sistema d'assegurança sanitària als Estats Units, destacant els seus defectes i proposant possibles solucions per a la seva reforma.

A més de l'anàlisi dels problemes actuals, els fragments suggereixen que el llibre també explora exemples històrics i internacionals per a contextualitzar i il·lustrar els seus arguments.

A continuació, es resumeixen alguns dels punts clau:

Elegibilitat per a Medicaid: El llibre explica les complexes vies d'elegibilitat per a Medicaid, que varia segons l'estat i la situació personal. S'esmenten exemples de programes específics per a malalties com la tuberculosi, el càncer de mama i de coll uterí i l'anèmia falciforme. Es criticar la naturalesa fragmentada i burocràtica del sistema d'elegibilitat per a Medicaid, il·lustrant-ho amb casos com el de Katie Beckett, una nena amb una malaltia crònica que va inspirar un canvi en la política de Medicaid.

Cobertura de Medicare: El llibre mostra la cobertura que ofereix Medicare a la gent gran i a persones amb discapacitat, destacant tant els seus avantatges com les seves limitacions. S'esmenten els elevats costos compartits que els beneficiaris de Medicare han d'afrontar i es qüestiona la conveniència d'utilitzar eines de gestió de l'atenció mèdica en el Medicare tradicional.

Bretxa de cobertura: El llibre aborda la bretxa de cobertura existent als EUA, on milions de persones no tenen assegurança mèdica. S'exploren les conseqüències d'aquesta bretxa, com ara l'augment de les fallides per deutes mèdics i la càrrega financera que suposa per als hospitals públics i sense ànim de lucre.

Costos administratius: S'argumenta que els elevats costos administratius del sistema d'atenció mèdica dels EUA contribueixen significativament al seu elevat cost total. S'esmenten exemples com la complexitat del procés d'inscripció a l'assegurança mèdica i la proliferació de paperassa burocràtica.

Reforma del sistema d'atenció mèdica: Es proposen possibles solucions per a la reforma del sistema d'atenció mèdica dels EUA. S'esmenten exemples com la implementació d'un mandat individual per a l'assegurança mèdica, la creació d'un sistema de cobertura bàsica automàtica i l'establiment d'un pressupost global per a la despesa sanitària.

A més dels temes esmentats anteriorment, hi ha a una sèrie d'exemples i casos històrics que  s'utilitzen per a il·lustrar els arguments del llibre:

La història de l'atenció mèdica als mariners: per a il·lustrar la importància d'un sistema d'atenció mèdica universal.

La crisi de salut pública de Flint, Michigan:  per a destacar les deficiències del sistema actual d'atenció mèdica dels EUA.

El cas de Ryan White, un adolescent amb SIDA: per a mostrar com les històries personals poden influir en la política d'atenció mèdica.

L'experiment d'assegurança mèdica RAND:  per a argumentar que els costos compartits no són una solució efectiva per a controlar la despesa sanitària.

En general, "We've Got You Covered: Rebooting American Health Care" és un llibre que aborda de manera crítica els problemes del sistema d'atenció mèdica dels EUA i proposa possibles solucions per a la seva reforma. El llibre combina l'anàlisi de polítiques amb exemples històrics i personals per a construir un argument convincent a favor d'un sistema d'atenció mèdica més just i equitatiu.

La salut comunitària

 Creating Community Health: Interventions for Sustainable Healthcare

El llibre "Creating Community Health: Interventions for Sustainable Healthcare", escrit per Simon Lennane argumenta que les intervencions comunitàries són un mitjà eficaç per millorar la salut de la població i crear sistemes d'atenció mèdica més sostenibles.

El llibre se centra en la idea que la salut va més enllà de l'atenció mèdica tradicional i que els sistemes d'atenció mèdica han arribat al límit de les seves capacitats per produir salut i prevenir malalties. Lennane argumenta que la salut està condicionada per la profunditat i la qualitat de la connexió social i els principis de la justícia social.

Per tant, el llibre defensa un enfocament centrat en la comunitat per a la salut, que se centra en la construcció de comunitats més hospitalàries. Aquesta idea es basa en la premissa que les comunitats riques i vibrants són essencials per a les nostres vides i proporcionen cohesió social, un bé públic amb grans beneficis per a la nostra salut.

El llibre explora com la prescripció social pot proporcionar una via directa per millorar la salut comunitària, abraçant la connexió i desafiant la desigualtat. La prescripció social es refereix a la pràctica de connectar els pacients amb fonts de suport comunitàries no mèdiques, com ara grups d'exercici, grups d'art i clubs de lectura.

A més, el llibre aborda temes com:

Els determinants socials de la salut: El llibre explora com factors com la desigualtat de riquesa, la pobresa i la discriminació afecten la salut.

El paper de la infraestructura social: El llibre destaca la importància de crear espais i estructures socials que promoguin la cohesió social i el benestar.

L'impacte de la COVID-19: El llibre examina els reptes i les oportunitats que la pandèmia ha creat per a la salut comunitària.

La salut planetària: El llibre destaca la interconnexió entre la salut humana i la salut del planeta, i la necessitat d'abordar el canvi climàtic i altres crisis ambientals.

El desenvolupament comunitari: El llibre presenta un estudi de cas de com es van utilitzar els mètodes de salut comunitària a la ciutat de Ross-on-Wye.

En resum, "Creating Community Health" ofereix una visió pràctica de com les intervencions comunitàries poden contribuir a la creació d'un futur més saludable i sostenible.

Com prenem decisions

Decisions about Decisions: Practical Reason in Ordinary Life 

El llibre "Decisions about Decisions: Practical Reason in Ordinary Life", escrit per Cass R. Sunstein explora com les persones prenen decisions sobre com prendre decisions, analitzant quan aquestes estratègies són exitoses i quan fallen. El llibre es basa en una sèrie d'assaigs previs de Sunstein, revisats i unificats per a aquesta publicació.

Un dels conceptes centrals del llibre són les "decisions de segon ordre", que són decisions sobre com prendre decisions futures. Sunstein argumenta que les persones utilitzen diverses estratègies per prendre decisions de segon ordre, com ara la delegació, els petits passos, l'elecció aleatòria i l'adopció de rutines. L'autor examina els avantatges i desavantatges de cada estratègia, tenint en compte els costos emocionals, cognitius i d'error associats a cada una.

El llibre també aborda la importància de la informació en la presa de decisions. Sunstein argumenta que, si bé la informació és essencial per prendre bones decisions, de vegades les persones prefereixen no saber, especialment quan la informació podria ser dolorosa o desagradable. L'autor explora els factors que influeixen en la decisió de buscar o evitar informació, incloent el valor instrumental, el valor afectiu i els biaixos cognitius.

A més, Sunstein examina com les creences influeixen en la presa de decisions. L'autor analitza com les persones actualitzen les seves creences quan reben nova informació i com les seves creences prèvies afecten la seva resposta a aquesta informació. Un exemple que s'analitza és el canvi climàtic, on s'observa com les persones amb creences prèvies fortes sobre el tema tendeixen a interpretar la nova informació d'una manera que confirma les seves opinions preconcebudes.

"Decisions about Decisions" també explora la qüestió de les decisions inconsistents, on les persones poden preferir l'opció A a l'opció B en una ocasió, però l'opció B a l'opció A en una altra. Sunstein argumenta que aquestes inconsistències sovint sorgeixen de la manera com s'avaluen les opcions, ja sigui de forma conjunta o separada.

El llibre conclou amb una discussió sobre el dret a no ser manipulat. Sunstein argumenta que les persones tenen dret a l'autonomia decisional i que les estratègies de manipulació, com ara les tàctiques de màrqueting enganyoses o la supressió d'informació, violen aquest dret. L'autor defensa la necessitat de protegir les persones de la manipulació, tant a nivell moral com legal.

"Decisions about Decisions" ofereix una anàlisi profunda i perspicaç sobre com les persones prenen decisions en la vida quotidiana. El llibre combina la teoria econòmica, la psicologia i la filosofia per proporcionar una comprensió més completa del procés de presa de decisions i els factors que l'influeixen.

El concepte i el model d'empresa dels nostres dies

The Corporation in the 21st Century: Why (Almost) Everything We Are Told About Business Is Wrong

 El llibre "The Corporation in the 21st Century: Why (Almost) Everything We Are Told About Business Is Wrong" escrit per John Kay i publicat per Profile Books el 2024, examina críticament la naturalesa canviant de les corporacions al segle XXI, desafiant les idees convencionals sobre com funcionen i com s'han d'organitzar. El capítol 2 explica amb detall el cas de les empreses farmacèutiques com a mostra d'aquest canvi.

Contextualitzant el llibre

En la introducció, Kay probablement estableix el context del seu argument, destacant la crisi de confiança que envolta les corporacions i la percepció pública negativa de les empreses. Aquesta introducció podria incloure exemples d'escàndols corporatius i la desconfiança generalitzada cap a les grans empreses.

Evolució històrica de les corporacions

A la segona part, l'autor probablement ofereix una perspectiva històrica de l'evolució de les empreses, traçant el seu desenvolupament des de les formes més simples fins a la complexa corporació moderna. Kay esmenta obres clàssiques sobre teoria de l'empresa i història empresarial, com "Strategy and Structure" de Chandler, "The Modern Corporation and Private Property" de Berle i Means, i "Concept of the Corporation" de Drucker. Aquestes obres probablement serveixen com a base per a la seva anàlisi històrica.

Reptes del segle XXI per a les corporacions

A partir de la tercera part, Kay probablement comença a qüestionar els models tradicionals de gestió i organització empresarial. El títol de la quarta part, "L'era de l'individualisme", suggereix una crítica a la idea que les corporacions s'han de centrar exclusivament en la maximització del benefici per als accionistes.

Canvis en les finances i l'impacte en les corporacions

A la cinquena part, "Com va acabar tot", Kay probablement analitza com els canvis en el món de les finances han influït en el funcionament de les corporacions. Aquesta part podria explorar temes com la desmaterialització de la producció (on els actius tangibles són menys importants), la innovació financera (com la creació de nous instruments financers) i la creixent importància dels mercats de capitals. Aquests canvis probablement han contribuït a la creació de la "corporació buida", on les empreses externalitzen moltes de les seves funcions i es centren en la gestió financera.

Casos d'estudi: L'auge i la caiguda d'empreses icòniques

A la sisena part, Kay probablement analitza la caiguda d'empreses icòniques com Boeing i Deutsche Bank. Aquests casos d'estudi probablement serveixen per a il·lustrar els perills de les pràctiques empresarials que prioritzen els beneficis a curt termini per sobre de la sostenibilitat a llarg termini.

El concepte de "capital com a servei"

A la setena part, Kay probablement explora el concepte de "capital com a servei". Aquesta idea suggereix que en el segle XXI, el capital ja no és un factor de producció estàtic, sinó un flux dinàmic de serveis. Aquesta part podria analitzar com la tecnologia i la globalització han facilitat l'accés al capital, però també han creat nous reptes per a les corporacions.

El futur incert de les corporacions

A la vuitena i última part, "El millor dels temps, el pitjor dels temps", Kay probablement reflexiona sobre el futur de les corporacions en un món caracteritzat per la incertesa i el canvi constant. Aquesta part podria explorar temes com la creixent importància de la innovació, la necessitat d'adaptar-se a un entorn empresarial globalitzat i la importància de construir confiança amb els stakeholders.

Crítiques als models econòmics tradicionals

Al llarg del llibre, Kay probablement critica els models econòmics tradicionals que veuen les corporacions com a simples màquines de maximització de beneficis. Argumenta que les corporacions són organitzacions socials complexes que necessiten considerar una gamma més àmplia d'objectius, incloent la creació de valor a llarg termini, la sostenibilitat i el benestar dels seus empleats i comunitats.

Alternatives per a un model corporatiu més sostenible

A més de les crítiques, Kay probablement proposa alternatives per a un model corporatiu més sostenible i responsable. Aquestes alternatives podrien incloure un enfocament més col·laboratiu en la presa de decisions, la importància de construir relacions a llarg termini amb els stakeholders i la necessitat de tenir en compte els impactes socials i ambientals de les decisions empresarials.

En general, "The Corporation in the 21st Century" és una anàlisi crítica i provocadora de la naturalesa canviant de les corporacions al segle XXI. El llibre ofereix una visió dels reptes i oportunitats que les empreses afronten en un món globalitzat i en constant canvi.

La medicamentació de la vida diària

 Crònica d'una societat intoxicada

Aquest llibre, escrit pel farmacòleg Joan-Ramon Laporte, examina críticament l'ús, la investigació, la regulació i la percepció social dels medicaments en la societat moderna. Laporte argumenta que vivim en una societat "intoxicada" pels medicaments, on el seu ús s'ha estès de manera desproporcionada, sovint sense una justificació científica sòlida.

El llibre està estructurat en tres parts:

Part 1: Explorant els medicaments

Aquesta part analitza l'evolució dels medicaments, des dels inicis de la terapèutica moderna fins a l'actualitat. S'hi explica com s'han descobert, com actuen i com s'han investigat els medicaments que consumim. S'hi qüestiona la idea de les "bales màgiques", és a dir, medicaments amb un sol mecanisme d'acció que donen lloc a una única acció farmacològica i un únic efecte.

Laporte argumenta que aquesta visió simplificada dels medicaments és enganyosa, ja que la majoria tenen diverses accions i els seus mecanismes d'acció sovint són complexos i no del tot coneguts.A més, s'hi analitza la investigació clínica, destacant els problemes de biaix, la falta de transparència i la influència de la indústria farmacèutica. S'hi critica l'ús de placebos en assaigs clínics quan ja existeixen tractaments efectius.

També s'hi qüestiona la fiabilitat de la investigació publicada, argumentant que molts assaigs clínics no es publiquen o es publiquen amb resultats distorsionats per afavorir els interessos comercials de les companyies farmacèutiques.

Part 2: Sobremedicació i polimedicació

Aquesta part examina l'ús excessiu de medicaments en diverses àrees de la medicina, com el dolor, el mal d'esquena, els trastorns mentals i el colesterol. Laporte argumenta que la medicalització excessiva de la vida quotidiana ha portat a un augment del consum de medicaments innecessaris i potencialment perillosos.

S'hi denuncia la invenció i exageració de malalties per part de la indústria farmacèutica per crear nous mercats per als seus productes. S'hi critica la influència de la indústria farmacèutica en la formació mèdica, la investigació clínica i les guies de pràctica clínica. S'hi exposen casos paradigmàtics com el del Vioxx, un antiinflamatori retirat del mercat a causa dels seus greus efectes secundaris cardiovasculars, i el de la calcitonina intranasal, un medicament ineficaç i potencialment cancerigen que va ser autoritzat i comercialitzat durant anys.

Part 3: Farmacovigilància i alternatives

En aquesta part, Laporte analitza els sistemes de farmacovigilància, els quals tenen com a objectiu detectar i avaluar els efectes adversos dels medicaments un cop han estat comercialitzats. S'hi destaquen les limitacions dels sistemes actuals, com la notificació selectiva d'efectes adversos, la falta de transparència en la investigació clínica i la influència de la indústria farmacèutica.  S'hi exposen casos concrets, com el de la talidomida, un medicament que va causar greus malformacions congènites en la dècada de 1960, i el de la isotretinoïna, un medicament per a l'acne que pot causar malformacions congènites si es pren durant l'embaràs.

Laporte també explora alternatives a la medicalització excessiva, com ara la promoció d'estils de vida saludables, la prevenció de malalties i l'ús de teràpies no farmacològiques.

En resum, "Crònica d'una societat intoxicada" és un llibre crític i revelador que qüestiona la medicalització excessiva de la societat moderna i denuncia la influència de la indústria farmacèutica en la nostra salut. Laporte argumenta que cal un canvi de paradigma en la nostra relació amb els medicaments, basat en una informació transparent, una prescripció més responsable i una major atenció a les alternatives no farmacològiques.

Quan l'atenció mèdica és deficient

Mistreated. Why We Think We’re Getting Good Health Care—And Why We’re Usually Wrong

 Aquest llibre, escrit pel Dr. Robert Pearl, explora els problemes del sistema de salut americà i com la percepció errònia tant dels pacients com dels metges condueix a una atenció mèdica deficient. Pearl, que exercia com a cirurgià i director general del Permanente Medical Group quan va escriure el llibre, sosté que la majoria dels nord-americans creuen que reben una bona atenció sanitària, però que sovint estan equivocats.

A través d'anècdotes personals, investigacions psicològiques i exemples del món real, Pearl argumenta que el context té un impacte profund en la nostra percepció i comportament, especialment en el camp de la salut.

Com a punt de partida, Pearl presenta el cas del seu propi pare, que va morir a causa d'una sèpsia que es podria haver evitat. Aquest incident personal serveix com a catalitzador per a la seva crítica del sistema sanitari. A més, Pearl utilitza l'Experiment de la presó de Stanford, un estudi psicològic realitzat el 1971, per il·lustrar com el context pot transformar el comportament humà. Aquest experiment va demostrar que les persones normals, col·locades en un entorn determinat, poden adoptar rols i comportaments inesperats i fins i tot cruels.

Pearl argumenta que els "jugadors heretats" - companyies d'assegurances, hospitals, fabricants de dispositius mèdics i societats mèdiques especialitzades - tenen un paper important en la perpetuació d'un sistema sanitari deficient. Segons Pearl, aquestes entitats prioritzen els seus propis interessos financers per sobre de la qualitat de l'atenció al pacient. A més, Pearl critica la cultura de conformitat dins de la professió mèdica, argumentant que la por al litigi i el desig de mantenir la reputació impedeixen que els metges adoptin nous enfocaments o qüestionin l'status quo.

El llibre presenta diversos exemples de com la tecnologia pot millorar l'atenció al pacient, com ara l'ús de registres electrònics de salut i la telemedicina. Pearl destaca el cas de la Dra. Diane Craig, que va utilitzar la tecnologia per combatre la sèpsia de manera eficaç. No obstant això, Pearl també adverteix que la tecnologia no és una panacea i que s'ha d'utilitzar de manera intel·ligent i significativa.

Pearl conclou amb una crida a la reforma del sistema de salut americà. Proposa quatre pilars de transformació: metges que treballen en equip, prevenció de malalties, dades digitals alliberades i lideratge mèdic. Pearl sosté que aquestes reformes, juntament amb una major transparència i una cultura d'innovació, són essencials per a crear un sistema sanitari centrat en el pacient.

En resum, Mistreated és una crítica contundent del sistema de salut americà, argumentant que la percepció errònia i els interessos creadors impedeixen que els pacients rebin l'atenció que mereixen. El llibre ofereix una combinació d'anècdotes personals, investigació científica i exemples del món real per defensar la necessitat de reformes significatives.

Metges i frau (als USA)

Prescription for Profit: How Doctors Defraud Medicaid

Aquest llibre, "Prescription for Profit: How Doctors Defraud Medicaid", escrit per Paul Jesilow, Henry N. Pontell i Gilbert Geis, examina el frau en el programa Medicaid perpetrat per metges. Els autors se centren en els metges que han estat declarats culpables o s'han declarat culpables d'estafar Medicaid i han estat castigats pels seus delictes. A més de crear un inventari de fraus mèdics, el llibre intenta comprendre els metges que els cometen: qui són, què fan, com són atrapats i com responen al que els passa.

Els autors exploren les formes i els graus dels "nous delictes" comesos pels metges contra el programa Medicaid, que es va instituir el 1965 principalment com un intent heroic per portar l'atenció mèdica general a aquells que no s'ho podien permetre. El llibre destaca que l'abast dels delictes perpetrats pels metges contra Medicaid és desconegut, amb estimacions que oscil·len entre el 10% i el 25% del cost total del programa.

El llibre analitza el concepte de "crim de coll blanc" encunyat per Edwin H. Sutherland, que ho defineix "aproximadament" com "un delicte comès per una persona de respectabilitat i alt estatus social en el curs de la seva ocupació". Els autors assenyalen que els metges, a diferència dels delinqüents tradicionals, sovint no consideren legítimes les condemnes del codi penal dels seus actes. Aquesta negativa a acceptar la legitimitat del codi penal pot representar diferències d'opinió fonamentals, insensibilitat o simplement una racionalització per excusar la seva mala conducta.

El llibre també examina les característiques dels metges que cometen frau. Analitza l'efecte de l'educació mèdica en el cinisme, l'humanitarisme i l'ansietat, argumentant que els metges poden desenvolupar una visió cínica dels pacients i del sistema de salut durant la seva formació. També es discuteix el concepte de "deriva cap a la delinqüència", un procés gradual en què els individus, sovint sense adonar-se'n, comencen a cometre delictes.

"Prescription for Profit" analitza els esforços d'aplicació de la llei contra el frau de Medicaid, incloent el paper dels investigadors de Medicaid, les unitats de control de frau de Medicaid (MFCU) i els fiscals. El llibre destaca les dificultats que enfronten els investigadors en la seva tasca, com ara la necessitat de tractar amb metges d'alt estatus, la dificultat per obtenir proves i la reticència dels fiscals a perseguir els metges.

A més dels casos d'arxiu, el llibre inclou entrevistes amb metges sancionats per violacions de Medicaid. Aquestes entrevistes proporcionen informació sobre les motivacions dels metges, els seus mètodes i les seves reaccions a les sancions. El llibre conclou amb una discussió sobre les possibles solucions al problema del frau de Medicaid.

Errors de la medicina

Blind Spots. When Medicine Gets It Wrong, and What It Means for Our Health

 Aquest llibre, "Blind Spots", examina els errors comesos en medicina moderna i com la transparència pot millorar l'atenció sanitària. L'autor, el Dr. Marty Makary, un professor de la Facultat de Medicina de Johns Hopkins, argumenta que la medicina té "punts cecs", és a dir, àrees on es produeixen errors però que passen desapercebuts.

Un punt cec que s'aborda és l'ús excessiu d'antibiòtics, que pot tenir conseqüències negatives per al microbioma, la comunitat de bacteris que viuen al nostre intestí. Makary explica com l'ús d'antibiòtics en la infància s'ha relacionat amb un major risc d'obesitat, problemes d'aprenentatge, asma i malaltia celíaca.

El llibre també examina la història de la medicina, destacant com les noves idees sovint s'han rebut amb resistència. Makary ofereix exemples com el rebuig inicial de la teoria de la circulació sanguínia de Miguel Servet, la lenta adopció de la prevenció de l'escorbut amb cítrics, i la resistència a la idea que rentar-se les mans pogués prevenir la febre puerperal.

Makary argumenta que la medicina moderna pateix una "cultura d'obediència" que impedeix la discussió oberta i la crítica. Afirma que la revisió per parells, el procés pel qual els articles científics són revisats per altres experts, no sempre és fiable i que els errors en la investigació mèdica sovint no es detecten.

El llibre conclou amb una crida a una major transparència en l'atenció sanitària. Makary creu que els hospitals haurien de publicar les seves taxes d'errors mèdics, les taxes d'infecció i altres mesures de qualitat.

En resum, Blind Spots és un llibre provocador que desafia les creences convencionals sobre la medicina moderna. El llibre argumenta que la medicina té punts cecs i que la transparència és essencial per a millorar l'atenció sanitària.

Crítica dels valors de la medicina tradicional

Uncaring: How the Culture of Medicine Kills Doctors and Patients

El llibre "Uncaring: How the Culture of Medicine Kills Doctors and Patients", escrit per Robert Pearl i publicat el 2021 per PublicAffairs, examina la cultura mèdica actual i com aquesta pot perjudicar tant els metges com els pacients. Pearl, antic CEO de la Permanente Medical Group i professor de cirurgia plàstica a la Universitat de Stanford, aporta la seva àmplia experiència per il·lustrar com els valors i normes de la cultura mèdica tradicional poden conduir a resultats negatius.

Un dels principals arguments del llibre és que la cultura mèdica actual està ancorada en un model paternalista i jeràrquic. Aquest model, hereu de pràctiques històriques com la sagnia, sovint prioritza l'autoritat del metge per sobre del benestar del pacient, limitant la participació del pacient en la presa de decisions sobre la seva salut. Aquest desequilibri de poder, argumenta Pearl, pot conduir a una comunicació ineficaç, diagnòstics erronis i un augment del risc d'errors mèdics.

El llibre també explora com la cultura mèdica contribueix a l'esgotament professional (burnout) dels metges. Pearl assenyala que la pressió per mantenir una imatge d'infal·libilitat, la càrrega administrativa excessiva i la manca de suport institucional fan que els metges siguin més susceptibles a la depressió, l'ansietat i el suïcidi. Aquesta situació, a més de perjudicar la salut dels metges, pot afectar negativament la qualitat de l'atenció que reben els pacients.

Pearl no es limita a criticar la cultura mèdica actual, sinó que proposa solucions per canviar-la. L'autor defensa un model d'atenció més centrat en el pacient, on la comunicació oberta i la col·laboració siguin la norma. Per aconseguir-ho, proposa un canvi cultural basat en cinc pilars:

●Confrontar: Reconèixer els problemes de la cultura mèdica i el seu impacte negatiu.

●Comprometre's: Prendre mesures per canviar la cultura mèdica.

●Comunicar: Millorar la comunicació entre metges i pacients.

●Col·laborar: Fomentar la col·laboració entre els professionals de la salut.

●Compassió: Practicar la medicina amb empatia i compassió.

A través d'històries personals, dades estadístiques i anàlisis de casos reals, "Uncaring" ofereix una visió crítica i profunda de la cultura mèdica actual. El llibre és una lectura imprescindible per a professionals de la salut, pacients i qualsevol persona interessada en millorar el sistema sanitari.