Alan Turing: El hombre que sabía demasiado
El llibre «Alan Turing: El hombre que sabía demasiado» de David Leavitt és una biografia que entrellaça la vida personal de Turing amb els seus descobriments científics revolucionaris que van donar lloc a l'era de la informàtica.
1. Infància i Formació: L'esperit de la màquina
Des de ben petit, Turing va mostrar un interès inusual pels números i la ciència, inventant paraules i qüestionant definicions matemàtiques imprecises. Un llibre infantil sobre biologia el va marcar profundament en suggerir que el cos humà funciona com una màquina, una idea que seria central en la seva obra posterior.
A l'escola Sherborne, va conèixer el seu primer gran amor, Christopher Morcom, un jove brillant amb qui compartia la passió per la ciència. La mort prematura de Morcom el 1930 va deixar Turing devastat i el va portar a investigar la relació entre el cos i l'esperit, esperant que la ment de Christopher hagués sobreviscut d'alguna manera.
2. La Màquina Universal i el Problema de la Decisió
Durant la seva estada al King's College de Cambridge, Turing es va enfrontar a l'Entscheidungsproblem (problema de la decisió) proposat per David Hilbert. El 1936, va publicar l'article «Números computables», on va introduir la «màquina a» (màquina de Turing).
- Innovació teòrica: Turing va proposar que un procés mecànic o algorisme es podia simular mitjançant una màquina que llegís i escrivís símbols en una cinta infinita.
- La Màquina Universal (U): El seu gran salt va ser concebre una màquina capaç d'imitar qualsevol altra màquina si se li proporcionava la seva «descripció estàndard». Aquest és el prototip del programari (software) i de l'ordinador modern.
- Resultat: Va demostrar que el problema de la decisió era insoluble, ja que no existeix cap algorisme que pugui determinar si qualsevol màquina de Turing s'aturarà o no.
3. Bletchley Park i el Codi Enigma
Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, Turing es va unir al servei secret a Bletchley Park per desxifrar les comunicacions alemanyes.
- La Bomba: A partir de treballs previs polonesos, Turing va dissenyar una màquina molt més complexa i ràpida, la Bomba, capaç de simular el treball de trenta màquines Enigma simultàniament.
- Èxit: La seva capacitat per utilitzar la lògica i la geometria per contrarestar el tauler de connexions alemany va permetre desxifrar l'Enigma naval, un fet decisiu per a la victòria aliada al Pacífic i l'Atlàntic.
4. Intel·ligència Artificial i el Joc de la Imitació
Després de la guerra, Turing va treballar en el disseny de l'ACE (Automatic Computing Engine), un ordinador que volia que fos minimalista i basat en el programari. El 1950, va publicar el famós article sobre el «joc de la imitació» (Test de Turing).
- Pensament maquinal: Va proposar que si una màquina podia enganyar un interrogador fent-se passar per un humà en una conversa per teletip, llavors es podria considerar que la màquina «pensa».
- Aprenentatge: Turing creia que les màquines no havien de ser infal·libles per ser intel·ligents i va proposar educar-les mitjançant sistemes de plaer i dolor (recompenses i càstigs), similars als dels nens.
5. Persecució, Castració i Mort
La vida de Turing es va enfonsar el 1952 quan va ser detingut per «ultratge a la moral pública» arran d'una relació amb un jove anomenat Arnold Murray. En aquella època, l'homosexualitat era il·legal i Turing va ser considerat un perill per a la seguretat nacional.
- Castració química: Per evitar la presó, va acceptar sotmetre's a un tractament d'estrògens destinat a «curar-lo», el qual li va provocar efectes secundaris humiliants com el creixement de pits.
- El suïcidi: El 8 de juny de 1954, la seva governanta el va trobar mort al llit. Turing s'havia suïcidat mossegant una poma banyada en cianur, un gest que semblava una picada d'ullet tràgica a la pel·lícula Blancaneu, la seva preferida.
El llibre conclou que Turing va ser un home que, per la seva originalitat extrema i la seva marginació social, va poder fer els salts creatius que van transformar el món modern, però que va acabar sent destruït per la intolerància de la seva pròpia època.
