Architects of Terror: Paranoia, Conspiracy and Anti-Semitism in Franco’s Spain
El llibre «Architects of Terror: Paranoia, Conspiracy and Anti-Semitism in Franco’s Spain» de Paul Preston analitza com la difusió de notícies falses i el mite d'una conspiració «judeo-masònica-bolxevic» (el contubernio) van ser fonamentals per justificar el cop d'estat de 1936 i la repressió posterior. Preston sosté que, tot i que la guerra es va lluitar per protegir els privilegis de les elits i revertir les reformes de la Segona República, es va presentar com una croada contra un enemic imaginari que amenaçava la civilització cristiana.
L'obra s'estructura a través d'estudis biogràfics de sis personatges clau que van propagar aquests mites o van executar els horrors que aquests justificaven:
1. Els Propagandistes del Mite
- Mauricio Carlavilla («El Policia»): Un agent encobert i corrupte que es va convertir en un exitós autor de best-sellers conspiranoics. Va recollir material que va servir de base per a la paranoia de Franco i Mola, i va arribar a publicar textos delirants que vinculaven el comunisme amb el satanisme i la «sodomia».
- Joan Tusquets («El Capellà»): Teòleg català que va dedicar la seva vida a «caçar» maçons, elaborant llistes massives de noms que més tard servirien com a infraestructura per a la repressió franquista. Va dirigir la secció judeo-masònica del servei d'intel·ligència militar de Franco i va difondre obres com Orígenes de la revolución española.
- José María Pemán («El Poeta»): Orador oficial dels rebels, aquest aristòcrata va utilitzar la seva retòrica per justificar la violència i la purga de la professió docent. Les seves obres, com el Poema de la bestia y del ángel, eren transcripcions líriques dels Protocols dels Savis de Sió.
2. Els Executors del Terror
- Emilio Mola («L'Assassí del Nord»): El cervell tècnic del cop d'estat i creient fervent en la conspiració mundial jueva. Va supervisar l'assassinat de desenes de milers de civils al nord, ordenant que la repressió fos extremadament violenta per «eliminar sense escrúpols» qualsevol que no pensés com ells.
- Gonzalo Queipo de Llano («El Psicòpata del Sud»): Va conquerir Sevilla i va governar Andalusia com un virrei, essent responsable de més de 40.000 morts. Va destacar per les seves emissions de ràdio diàries, on feia apologia de l'assassinat i la violació amb un llenguatge groller i sàdic.
- Gonzalo de Aguilera («El Missatger»): Un aristòcrata que exercia de guia per a la premsa estrangera. Justificava les atrocitats amb teories biològiques pseudocientífiques, afirmant que l'eliminació del proletariat era una forma d'higiene social necessària a causa de l'augment de població provocat per les clavegueres modernes.
3. El paper de Francisco Franco
Preston examina l'obsessió personal de Franco amb la maçoneria, alimentada per rancúnies familiars i la seva expulsió de logis on havia intentat ingressar. Franco va rebre subscripcions a butlletins anti-bolxevics de Ginebra que van consolidar la seva visió paranoica del món. Fins i tot després de la Segona Guerra Mundial, va continuar escrivint articles antisemites sota el pseudònim de «Jakim Boor».
Conclusió: La persistència de la mentida
El llibre conclou que aquestes idees no van morir amb la victòria de 1939 ni amb la derrota de l'Eix l'any 1945. El règim va fabricar un mite de benevolència cap als jueus per millorar la seva imatge internacional, mentre internament mantenia la seva hostilitat. Les mentides sobre la conspiració han sobreviscut en certs sectors de la dreta espanyola fins ben entrada la democràcia.
