Two Paths to Prosperity: Culture and Institutions in Europe and China, 1000–2000
L'obra "Two Paths to Prosperity: Culture and Institutions in Europe and China, 1000–2000" (2025), d'Avner Greif, Joel Mokyr i Guido Tabellini, analitza per què Europa i la Xina, malgrat que la Xina estava molt més avançada l'any 1000 dC, van seguir trajectòries tan diferents que van acabar en el que es coneix com la "Gran Divergència" o "Gran Inversió" de la sort.
La tesi central és que el motor d'aquesta divergència no va ser només la geografia, sinó la diferent organització social de la cooperació.
1. El marc teòric: Clan vs. Corporació
Els autors identifiquen dues formes oposades de gestionar la cooperació fora de la llar nuclear:
- Xina (El Clan): La cooperació es basava en el parentiu. El clan era una organització jeràrquica basada en l'ascendència patrilineal que compartia riscos, educació i rituals.
- Europa (La Corporació): La cooperació va sorgir entre individus sense relació de parentiu que s'unien per un interès comú (guildes, monestirs, ciutats autònomes, universitats).
Aquesta distinció va crear sistemes de valors diferents: un de comunitari a la Xina (lleialtat al grup consanguini) i un de universalista a Europa (normes de conducta aplicables a estranys i confiança generalitzada).
2. Els orígens culturals: L'Església i la Família
El llibre argumenta que aquestes estructures no van aparèixer per atzar:
- A Europa: L'Església Catòlica va desmantellar deliberadament les xarxes de parentiu extens prohibint el matrimoni entre cosins, l'adopció i la poligàmia. Això va imposar el Patró de Matrimoni Europeu (EMP), basat en la família nuclear i el neolocalisme, obligant els individus a buscar cooperació fora de la família (en les corporacions).
- A la Xina: El neoconfucianisme va reforçar la família extensa com a pilar de l'ordre social, prioritzant la pietat filial i la veneració dels avantpassats.
3. Divergència política i capacitat de l'Estat
- Europa (Fragmentació i Consentiment): La caiguda de l'Imperi Romà va deixar un buit que ningú va poder omplir, creant un sistema policèntric. Els governants, febles, van haver de negociar impostos amb les corporacions (ciutats i noblesa), donant lloc als parlaments i al principi de consentiment.
- Xina (Unificació i Burocràcia): La Xina es va unificar d'hora sota una autocràcia que controlava el territori mitjançant una burocràcia meritocràtica seleccionada per l'examen keju. Això va donar estabilitat, però va impedir l'aparició de poders que fessin de contrapès a l'emperador.
4. Sistemes legals i mercats
- Europa: Va desenvolupar un dret civil formal (heretat del dret romà i canònic) que protegia els drets de propietat individuals i les corporacions com a entitats legals separades. Això va facilitar el comerç impersonal a gran escala.
- Xina: El dret era principalment penal i administratiu. Les disputes comercials es resolien mitjançant l'arbitratge informal dins dels clans o per la discreció dels magistrats, basant-se en relacions personals (guanxi) més que en codis formals.
5. La Revolució Industrial: El mercat de les idees
Europa va surar gràcies a la creació de "coneixement útil":
- La República de les Lletres: Un mercat transnacional i competitiu d'intel·lectuals que fomentava l'escepticisme i la verificació experimental.
- El paper de les corporacions: Les universitats i acadèmies europees eren autònomes i competien entre si.
- Xina: El sistema keju absorbia el talent cap a estudis clàssics i ortodoxos per servir a l'Estat, descoratjant l'especialització científica i la innovació disruptiva.
6. La Xina moderna: Continuïtat en el canvi
El llibre conclou que l'èxit econòmic de la Xina des de 1978 no es deu a una ruptura total amb el passat, sinó a la reaparició d'elements històrics:
- El capitalisme vertical o de xarxes, on els clans i el guanxi supleixen la falta d'institucions legals formals.
- Un autoritarisme descentralitzat on el govern central controla la promoció dels líders locals basant-se en el rendiment econòmic, emulant la meritocràcia imperial.
En resum, mentre Europa va prosperar mitjançant un sistema d'individus lliures i corporacions regulades per la llei, la Xina ho ha fet mitjançant una estructura estatal centralitzada que aprofita les potents xarxes de parentiu.
