Una reflexió des de l'ètica.
Aquest número especial de l'AMA Journal of Ethics (maig de 2025) explora l'impacte del capital privat (Private Equity o PE) en la medicina, analitzant si la cerca de beneficis és compatible amb una atenció de qualitat. A continuació es resumeixen els articles d'aquest especial:
1. Editorial: És compatible el benefici amb la bona atenció?
L'editor, Jad F. Zeitouni, planteja el conflicte entre l'ideal de l'equitat en salut i la realitat d'un model impulsat pel lucre. Explica que el PE utilitza un model únic: compra empreses mitjançant adquisicions amb palanquejament (leveraged buyouts), redueix costos i ven els actius en un horitzó curt de temps, generalment menys de set anys, per maximitzar els rendiments dels inversors.
2. Deures dels metges en vendre les seves pràctiques
Lucy Xu i Matthew R. Naunheim analitzen els deures fiduciaris dels metges quan s'enfronten a una oferta de compra d'una firma de PE. L'estudi destaca que el PE té un deure cap als seus inversors, no cap als pacients, i que les adquisicions s'associen amb una reducció del personal, un augment dels costos per als pacients i una degradació de l'autonomia professional. Els autors suggereixen que els metges han de considerar alternatives i codificar proteccions per a la presa de decisions clíniques en els contractes de venda.
3. Com informar els pacients sobre la venda al PE
Cheryl Erwin i Sheryl Tatar Dacso discuteixen l'obligació ètica de divulgar la propietat de la pràctica als pacients. Atès que les adquisicions poden augmentar els costos i disminuir la qualitat, els pacients han de ser informats de manera honesta un cop es tanca l'acord per mantenir la confiança. L'article també destaca que el 78% dels metges als EUA ja treballen per corporacions, sovint a causa de l'elevada càrrega administrativa i financera de la pràctica independent.
4. PE i la propietat de places de residència (GME)
Mark Varvares, Jad F. Zeitouni i Stacey Gray argumenten que el PE no hauria de posseir places de residència mèdica. El cas de l'Hospital Hahnemann serveix d'advertència: després d'una fallida, la firma de PE va intentar subhastar 570 places de residència com a actius financers. A més, el focus del PE en casos senzills i rendibles priva els residents d'aprendre amb pacients crítics o complexos.
5. L'adequació de les eines legals actuals
Robert I. Field explica com les firmes de PE utilitzen estructures corporatives opaques per eludir responsabilitats legals per atenció deficient. Sovint carreguen el deute de la compra a l'entitat adquirida i venen el seu sector immobiliari per generar liquiditat immediata, cosa que pot portar empreses viables a la fallida. L'autor proposa mandats de transparència més estrictes i vincular els reemborsaments públics directament a l'atenció del pacient.
6. Codi d'Ètica de l'AMA i el compromís amb el PE
Amber R. Comer i Jake Young detallen que, segons el codi de l'AMA, el benestar del pacient ha de ser sempre la prioritat, deixant el guany financer com una consideració subordinada. Els metges han de negociar contractes que evitin la interferència corporativa en el judici clínic i tenen el deure d'informar de pràctiques abusives com l'"upcoding" (facturar serveis de nivell superior al realitzat).
7. Explotació de les assegurances de salut públiques
Yashaswini Singh analitza com el PE se centra en especialitats lucratives per explotar els reemborsaments de Medicare i Medicaid. L'article documenta canvis en els patrons de pràctica, com l'augment de proves diagnòstiques no indicades i la derivació de pacients a altres centres propietat de la mateixa firma, posant en risc la sostenibilitat del sistema públic.
8. Estratègies de PE en la sanitat sense ànim de lucre
Zachary J. Gallin i Emily L. Xu denuncien que alguns sistemes de salut no lucratius estan imitant el PE, adquirint hospitals comunitaris per després tancar-los i desviar recursos cap a serveis més rendibles per a pacients rics (com a clíniques de consergeria o nous centres oncològics). Proposen moratòries i avaluacions d'impacte en l'equitat abans de permetre el tancament de serveis essencials.
9. Profiteering i la manca d'opció del pacient
Thomas Statchen i Colleen M. Grogan expliquen com el PE s'aprofita de sectors on els pacients no tenen llibertat d'elecció, com la salut a les presons o els tractaments de addicció. En aquests entorns, les firmes consoliden mercats fragmentats per crear monopolis que els permeten retallar personal i qualitat sense por de perdre "clients".
10. L'impacte en l'equitat de la salut rural
Jake Young analitza com la inestabilitat generada pel PE és devastadora per a les zones rurals. El model de compra i venda ràpida (en 3-7 anys) ignora les necessitats de salut a llarg termini de comunitats amb altes taxes de malalties cròniques. Tàctiques com el "sale-leaseback" (vendre l'edifici de l'hospital i després llogar-lo) sovint consumeixen els recursos necessaris per pagar salaris competitius.
11. PE i el principi de "No fer mal"
Preethi Subbiah i Richard M. Scheffler argumenten que la pressió pel benefici pot portar a violar el jurament hipocràtic. La substitució de personal qualificat per treballadors menys preparats i l'augment de la càrrega de pacients per hora degraden la seguretat fins a punts èticament inacceptables. Calen lleis més fortes contra la pràctica corporativa de la medicina per protegir l'autonomia del metge.
12. Punt de vista: Com avaluar la qualitat al PE?
Ambar La Forgia i Ryan C. McDevitt aporten una visió més matisada, advertint que el PE no és universalment negatiu. Segons la seva anàlisi, mentre que a les residències d'avis els resultats solen ser pitjors, en altres sectors com les clíniques de fertilitat o centres quirúrgics, el PE pot millorar l'eficiència i els processos mitjançant la injecció de capital i millors pràctiques de gestió.
