Valor social de un mejor control en la obesidad en España
Aquest informe, titulat "Valor social de un mejor control en la obesidad en España" (novembre 2025), analitza l'impacte multidimensional d'aquesta malaltia i quantifica els beneficis econòmics i socials derivats de la seva reducció. L'obesitat es defineix com una malaltia crònica i complexa que redueix l'esperança de vida i s'identifica mitjançant un índex de massa corporal (IMC) igual o superior a 30 kg/m².
1. Context Epidemiològic i Impacte Actual
A Espanya, les dades de 2023 indiquen que el 15,2% de la població adulta pateix obesitat i el 39,8% presenta sobrepès. Aquesta prevalença es duplica en les llars amb menys ingressos, evidenciant una bretxa social significativa. Clínicament, l'obesitat s'associa a un augment de la mortalitat i a malalties com la diabetis tipus 2 (DM2), la cardiopatia isquèmica i diversos tipus de càncer.
Des de l'òptica econòmica, l'informe estima que:
- Genera un cost sanitari directe de 2.000 milions d'euros anuals a Espanya, que podria pujar a 3.000 milions el 2030 si no s'intervé.
- Els costos indirectes (pèrdua de productivitat, absentisme i incapacitat) superen el 50% del total, assolint els 15.600 milions d'euros.
- L'impacte en la qualitat de vida és sever: el 74% dels afectats té problemes de mobilitat i el 96% pateix algun grau d'afectació emocional.
2. Metodologia de l'Estudi
L'objectiu principal és estimar el valor social d'un millor control de l'obesitat, entenent aquest valor com la reducció de l'impacte econòmic gràcies a millores clíniques i de qualitat de vida. El model econòmic planteja horitzons d'1, 3 i 5 anys i analitza 18 complicacions clíniques principals, com l'ictus, la insuficiència cardíaca i la malaltia renal crònica.
S'avaluen quatre escenaris de reducció de pes:
- 5-10%: Associat a canvis d'estil de vida i fàrmacs.
- >10-15%: Viable amb intervencions mixtes.
- >15-20%: Relacionat amb noves teràpies farmacològiques.
- >20-25%: Assolit principalment mitjançant cirurgia bariàtrica.
3. Estimació de Costos per Complicació
L'informe quantifica el cost anual per pacient de les complicacions més comunes:
- Ictus: És la més costosa, amb un promig de 56.074 € el primer any.
- Insuficiència cardíaca: 29.344 €.
- Síndrome coronari agut: 18.265 €.
- Malaltia Renal Crònica (grau 3a risc molt alt): 16.640 €.
4. Resultats del Valor Social (Estalvis Projectats)
El cost total actual associat al sobrepès i l'obesitat a Espanya s'estima en 292.363 milions d'euros per al 2025. La implementació de polítiques que aconsegueixin reduccions de pes generaria els següents estalvis (valor social) el 2025:
- Amb una reducció del 5-10%: 39.860 milions d'euros.
- Amb una reducció del >10-15%: 52.337 milions d'euros.
- Amb una reducció del >20-25%: 153.303 milions d'euros.
L'informe aclareix que el valor social de l'escenari >15-20% (48.839 M€) sembla inferior al de l'escenari anterior perquè està infraestimat a causa de la manca de dades en la literatura sobre algunes complicacions d'alt cost com l'ictus per a aquest segment específic.
De l'estalvi total projectat, el 55% prové de la millora en malalties cardiovasculars, el 19% de complicacions metabòliques i el 26% d'altres patologies.
5. Qualitat de Vida i Costos Intangibles
La pèrdua de pes permet que els pacients transitin cap a categories d'IMC més baixes, cosa que genera un estalvi monetitzat en qualitat de vida d'entre 7.353 i 15.113 milions d'euros anuals per al 2025. Per cada persona que passa d'obesitat grau II a sobrepès, l'estalvi estimat és de 3.355 € anuals. A més, es preveu un augment en el consum d'activitats d'oci i autocuidado d'entre 37 € i 183 € per persona, reflectint una major integració social.
6. Conclusions
L'informe conclou que l'abordatge de l'obesitat no s'ha de limitar al control del pes, sinó que ha de centrar-se en el tractament integral de les seves complicacions. L'impacte econòmic total de l'obesitat i el sobrepès a Espanya equival al 18% del PIB. La inversió en estratègies que facilitin reduccions de pes significatives es justifica pel seu alt retorn social i la capacitat de reduir de forma dràstica la despesa sanitària i les pèrdues de productivitat a llarg termini.
