Pooling plasma, quin desastre!

Blood Farm. The Explosive Big Pharma Scandal that Altered the AIDS Crisis

Resumit amb IA

 El llibre "Blood Farm " detalla la tragèdia i l'escàndol de la sang contaminada, principalment relacionada amb l'ús del Factor VIII per al tractament de l'hemofília, i la seva contaminació amb virus com el VIH (causant de la SIDA) i l'hepatitis C. El llibre explora com milers de persones amb hemofília al Regne Unit i als Estats Units van resultar infectades per aquests virus a causa de productes sanguinis contaminats, i com les empreses farmacèutiques, els metges i els governs van gestionar la crisi, sovint amb negligència i encobriment.

El llibre presenta diverses perspectives i línies argumentals:

• Els orígens i la naturalesa del problema: El Factor VIII, derivat de plasma sanguini de múltiples donants, es va convertir en un tractament revolucionari per a l'hemofília. No obstant això, el procés de "pooling" de plasma de milers de donants va fer que una sola donació infectada pogués contaminar lots sencers de producte. La falta de proves de detecció viral adequades i la lentitud en l'adopció de processos d'inactivació viral, com el tractament tèrmic, van agreujar el problema.
• La propagació de la informació i la reacció inicial: A principis dels anys 80, van començar a sorgir informes sobre una possible "malaltia misteriosa" (SIDA) que afectava persones amb hemofília que havien rebut productes sanguinis nord-americans. Tot i les advertències i les evidències creixents sobre el risc de transmissió del VIH i l'hepatitis a través del Factor VIII importat dels EUA, les autoritats sanitàries del Regne Unit van ser lentes a reaccionar i a advertir adequadament els pacients.
• El paper de les institucions i els individus clau:
  • Treloar's School: El llibre explora el cas de Treloar's, una escola per a nens amb discapacitats físiques on molts estudiants amb hemofília van ser tractats amb Factor VIII contaminat i potencialment utilitzats en assaigs clínics sense consentiment informat. El doctor Aronstam, responsable del centre d'hemofília de l'escola, va tenir un paper central en el tractament dels nens i en la recopilació de dades.
  • Doctors i hematòlegs: Figures com el Professor Bloom a Cardiff van començar a reconèixer el vincle entre el Factor VIII i la SIDA. Tot i algunes veus que alertaven sobre els riscos, hi va haver una reticència inicial per part de la comunitat mèdica i les autoritats a acceptar i comunicar la magnitud del problema.
  • Pacients i famílies: El llibre narra les històries personals de pacients com Ade i Bryan, que van resultar infectats amb VIH a través del tractament amb Factor VIII. També es destaca la lluita de famílies com els Cross per buscar justícia per la infecció del seu fill Brad.
  • Advocats i activistes: Tom Mull, un advocat, va tenir un paper crucial en la investigació i la presentació de demandes contra les companyies farmacèutiques als EUA. Activistes com Dana Kuhn van treballar per exposar la veritat i buscar responsabilitats.
  • Periodistes: Sue Douglas del Mail on Sunday va ser una de les primeres a portar la història de la "sang assassina" a l'atenció pública al Regne Unit.
• La resposta de les companyies farmacèutiques: El llibre exposa com companyies com Alpha, Armour, Baxter i Bayer van continuar venent Factor VIII potencialment contaminat fins i tot quan van sorgir proves dels riscos. Es detallen pràctiques com la recollida de plasma en presons (incloent Angola a Louisiana) i d'altres fonts d'alt risc, i la continuació de la venda de productes no tractats tèrmicament quan ja hi havia alternatives més segures disponibles. També es revela com algunes companyies van prioritzar els beneficis econòmics per sobre de la seguretat dels pacients, fins i tot intentant encobrir els riscos.
• Les batalles legals i la recerca de justícia: El llibre segueix les complexes batalles legals als Estats Units, com el cas de la família Cross contra Cutter, on les companyies van intentar negar la seva responsabilitat. També es menciona la situació a França i al Canadà, on es van prendre mesures diferents.
• La investigació i les revelacions posteriors: El llibre fa referència a la Infected Blood Inquiry al Regne Unit, una investigació pública exhaustiva que va començar molts anys després per examinar a fons l'escàndol i les responsabilitats. Es destaca la importància de documents interns de les companyies i del govern que van ser descoberts i que revelaven el coneixement que tenien dels riscos i la seva resposta.
• L'impacte a llarg termini i la recerca de tancament: El llibre explora les conseqüències devastadores per a les persones infectades i les seves famílies, incloent la malaltia, l'estigma i la mort. També es reflexiona sobre la dificultat de trobar un tancament per a aquesta tragèdia i la importància que es faci justícia i s'aprenguin les lliçons per al futur.

En resum, "Blood Farm" és una investigació profunda i emotiva sobre un dels pitjors desastres sanitaris de la història, que revela la negligència, l'avarícia i l'encobriment que van portar a la infecció de milers de persones amb hemofília, i la llarga i difícil lluita per la veritat i la justícia per part de les víctimes i les seves famílies.

PS. Avui, Gutierrez-Rubí a LV, encertat

PS. I en Miguel Hernán

La seguretat del pacient, un llarg camí per endavant

Still Not Safe: Patient Safety and the Middle-Managing of American Medicine 

Resumit amb IA

El llibre "Still not safe, patient safety and the middle managing of american medicine" ofereix una anàlisi crítica del moviment per la seguretat del pacient, argumentant que aquest moviment ha estat desorientat. El llibre traça els orígens i l'emergència del concepte de seguretat del pacient, un concepte que precedeix l'informe "To Err Is Human" (TEIH) en més d'un segle, tot i que sota el terme diferent de "dany mèdic". La seguretat del pacient va emergir com una cause célèbre cap al final del segle XX en un període relativament curt, i aquesta emergència i entrada en el discurs públic no era inherent, sinó que va resultar d'una complexa xarxa canviant de relacions i enteses entre professionals, responsables polítics i el públic. Tot i que la presència expandida del tema en el discurs públic al final del segle XX estava innegablement lligada a l'informe TEIH, la història de la seguretat del pacient implica la interacció de tres narratives separades.

El llibre comença situant el context amb la divulgació de l'informe TEIH l'any 1999, que va afirmar que els "errors mèdics" eren una causa important de mort als Estats Units. Aquesta afirmació va generar una gran atenció mediàtica. No obstant això, el llibre argumenta que la història de la seguretat del pacient és més llarga i complexa.

El llibre explora la història de la seguretat en l'assistència sanitària des de temps clàssics fins aproximadament la dècada de 1950, un període caracteritzat per percepcions intermitents sobre els perills de l'assistència sanitària, algunes de les quals han perdurat fins avui. Tanmateix, la major part van ser esdeveniments aïllats que no van ser mútuament informatius i no van resultar en un cos de pensament o activitat complet i sostingut. El llibre mostra un augment aparent i constant en la freqüència relativa de la frase "seguretat del pacient" des de mitjans de la dècada de 1940, amb un augment obvi després del 2000, cosa que podria explicar per què TEIH s'invoca sovint com l'inici de la reforma.

El llibre examina exemples històrics com el treball d'Ignaz Semmelweis el 1847, que va proporcionar la primera informació empírica organitzada sobre els riscos de l'assistència sanitària pel que fa a la febre puerperal. No obstant això, la narrativa de Semmelweis conté aspectes que no són del tot certs, i la seva acceptació no va ser immediata, ja que les seves troballes es van atribuir inicialment a altres factors.

Un dels arguments centrals del llibre és que el moviment per la seguretat del pacient ha estat "medicalitzat" , és a dir, s'ha sotmès al control mèdic. Aquesta medicalització es relaciona amb la idea d'Ivan Illich sobre l'expansió de l'autoritat i el control mèdic a aspectes de la vida quotidiana que no eren evidentment mèdics o biològics. El llibre suggereix que els esforços de seguretat del pacient s'han centrat excessivament en solucions tecnològiques i un control centralitzat, una direcció que Illich hauria considerat contrària a la seva posició.

El llibre també critica la manera com l'informe TEIH va ser rebut i interpretat. Tot i que no era científicament precís ni objectiu, va tenir un gran impacte degut al seu significat mític i simbòlic, que va ressonar amb el públic i els professionals alhora. L'informe oferia una fantasia que els riscos eren controlables per les estructures de gestió existents.

A més, el llibre examina la tendència a centrar-se en la notificació d'incidents i l'ús de dades administratives per mesurar la seguretat del pacient. Tot i que la notificació pot ser útil per aprendre, s'ha invertit massa esforç en l'adquisició de dades, la codificació i la classificació de característiques superficials, perdent-se sovint la narrativa dels esdeveniments. Líders en la seguretat com Donald Berwick han criticat aquesta èmfasi mal col·locada, assenyalant que "la notificació que perd la història és principalment un malbaratament".

El llibre sembla argumentar per una comprensió més profunda dels factors humans i organitzatius que contribueixen als errors i als esdeveniments adversos, possiblement advocant per un canvi de perspectiva cap a enfocaments com Safety-II que se centren en com les coses van bé en lloc de només en quan van malament. També podria explorar la importància de la resiliència en els sistemes sanitaris.

En resum, "Still not safe" ofereix una anàlisi detallada i crítica de la història i l'estat actual del moviment per la seguretat del pacient. Argumenta que el moviment ha estat influenciat per la medicalització i una interpretació simplista d'informes clau com TEIH. El llibre suggereix la necessitat d'una comprensió més matisada i sistèmica de la seguretat, que tingui en compte la complexitat dels sistemes sanitaris i la importància dels factors humans i organitzatius.

La medicina de monopoli

Owning the Sun: A People's History of Monopoly Medicine from Aspirin to COVID-19 Vaccines 

Resumit amb IA. Recordeu, tota generalització no permet veure la realitat complexa. L'autor no se n'ha adonat.

El llibre "Owning the Sun: A People's History of Monopoly Medicine from Aspirin to COVID-19 Vaccines" d'Alexander Zaitchik ofereix un relat històric crític de com el poder del monopoli ha configurat el panorama de la medicina, des dels primers debats sobre les patents fins als problemes contemporanis relacionats amb les vacunes de la COVID-19. 

El llibre rastreja els orígens d'aquest sistema fins a l'Europa mercantil i la concessió ritualitzada de privilegis reials. Examina les opinions ambivalents dels fundadors nord-americans sobre les patents i la primera resistència nord-americana a la propietat intel·lectual en la medicina, considerant-la una traïció als principis ètics. L'auge dels laboratoris de recerca corporatius es presenta com un canvi clau, transformant les patents en eines per a l'adquisició empresarial en lloc de recompenses per als inventors individuals.

La narració aprofundeix en episodis històrics específics, com la "guerra de l'aspirina" que va posar de manifest el conflicte per controlar medicaments essencials, i la patentació controvertida de l'antisèrum contra la diftèria per Emil von Behring. El llibre també cobreix la complexa batalla legal al voltant de la patentació de l'adrenalina i els debats ètics sobre la patentació de la vitamina D i l'establiment de la Wisconsin Alumni Research Foundation (WARF).

Una part important del llibre examina el desafiament de l'era del New Deal al poder del monopoli, incloent el treball del Temporary National Economic Committee (TNEC) i les visions contrastants de Vannevar Bush i Harley Kilgore sobre la ciència i la política de patents de la postguerra. També es destaca la influència dels interessos corporatius, especialment les companyies farmacèutiques com Merck, en la configuració de la política científica.

L'ascens del neoliberalisme i l'"Escola de Chicago" del pensament econòmic es presenta com un punt d'inflexió, amb figures com Friedrich von Hayek i George Stigler defensant una visió més benigna dels monopolis i estratègies per a la indústria farmacèutica per aconseguir la "captura cognitiva". El llibre detalla l'aprovació de la Llei Bayh-Dole, que va facilitar la transferència de la ciència amb finançament públic a mans privades, i les seves conseqüències a llarg termini.

L'epidèmia de la sida serveix com a cas d'estudi crític, il·lustrant les tensions entre els drets de patent i les necessitats de salut pública. El llibre també explora la Ronda d'Uruguai del GATT i la creació del TRIPS, que va globalitzar els drets de propietat intel·lectual. Es discuteix l'ús de l'Special 301 per part dels EUA per pressionar els països en desenvolupament sobre la propietat intel·lectual.

La batalla contemporània sobre l'accés a les vacunes contra la COVID-19 és un focus central, examinant el paper d'actors com Bill Gates i les limitacions de les iniciatives voluntàries com els fons de coneixement. El llibre analitza críticament la Declaració de Doha i els reptes persistents en l'ús de les llicències obligatòries. Destaca la creixent importància dels secrets comercials i els drets de dades com a barreres a la competència genèrica, especialment en el context de la fabricació de vacunes.

"Owning the Sun" proporciona una narrativa històrica extensa que argumenta que el domini de la medicina de monopoli, impulsat pels drets de patent i cada vegada més pels secrets comercials, s'ha produït a costa de la salut pública i la justícia social. El llibre pretén donar llum sobre les forces històriques que han modelat aquest sistema i el seu impacte perjudicial en l'accés a medicaments que salven vides, culminant en les dures realitats de la pandèmia de la COVID-19.

Una perspectiva econòmica del sistema de salut

 DIVERSIDAD Y DESCENTRALIZACIÓN DEL SISTEMA NACIONAL DE SALUD ESPAÑOL. Una perspectiva económica de su evolución

Resumit amb IA

L'informe "Diversidad y descentralizacion del sistema nacional salud español" presenta una anàlisi detallada i exhaustiva del Sistema Nacional de Salut (SNS) espanyol, posant un èmfasi especial en la seva diversitat territorial i la descentralització de les competències sanitàries a les Comunitats Autònomes (CC. AA.).

L'estudi s'estructura en diversos capítols que aborden diferents dimensions del SNS:

• Característiques del sistema sanitari espanyol: Aquesta secció inicial proporciona una visió general del SNS. Descriu com s'organitza el sistema i analitza l'evolució del gasto sanitari total a Espanya durant les dues últimes dècades, cobrint períodes d'expansió i crisi econòmica. Tot i que el focus principal de la monografia és el SNS i el gasto públic, també es descriu l'evolució de la despesa sanitaria privada, la seva importància relativa i les seves funcions segons l'agent de finançament, destacant el paper rellevant de les llars en la financiació de determinades funcions. A més, es presenta una panoràmica dels recursos del sistema sanitari tant pel que fa a les dotacions físiques (centres sanitaris) com al personal empleat en els diferents nivells assistencials (atenció primària, hospitalària i especialitzada), detallant-ne la composició. Es mostren també els recursos de les CC. AA., principals responsables de la gestió i provisió de serveis sanitaris des del 2001. Finalment, es realitza un posicionament d'Espanya en relació amb els països del seu entorn utilitzant una selecció d'indicadors i es presenten les conclusions del capítol.

• Evolució de la despesa pública en sanitat: Aquest capítol se centra en l'anàlisi detallada de l'evolució de la despesa sanitària pública des de principis del segle XXI, justificant-ho pel fet que la major part de la despesa en salut a Espanya és pública i per la descentralització de les competències sanitàries a les CC. AA. des del 2001, que concentren més del 90% del gasto públic en salut. S'ofereix una visió general de la trajectòria de la despesa públic, la seva importància sobre el PIB i els nivells de despesa per càpita. S'analitza la despesa de les CC. AA., la despesa per càpita i la seva relació amb l'esforç pressupostari regional, així com la dispersió en els nivells de despesa i ingressos. També s'estudien l'evolució i les diferències en l'estructura de la despesa sanitària atenent a la classificació econòmica i funcional.

• Variabilitat dels serveis sanitaris per comunitats autònomes: El capítol explora la heterogeneïtat dels serveis de salut prestats i la seva relació amb les necessitats de la població. S'analitza la variabilitat de les pràctiques mèdiques entre i dins de les comunitats autònomes, un tret que s'ha mantingut durant gairebé dues dècades sense tendència a la reducció, utilitzant dades de les 203 àrees de salut. Es consideren aspectes com la frequentació hospitalària i les seves conseqüències sobre la despesa per pacient. També s'estudia la cobertura sanitària de la població segons la modalitat d'assegurament (pública o privada) per CC. AA.. Es descriuen els serveis d'atenció primària, valorant-ne l'accessibilitat, els recursos humans i el grau d'utilització. S'analitzen els serveis d'atenció especialitzada, incloent-hi recursos físics i humans, així com el grau d'utilització dels serveis hospitalaris. Es presenta informació sobre les llistes d'espera.

• La contractació pública en el Sistema Nacional de Salut: Aquest capítol es dedica a analitzar el funcionament de la contractació pública en l'àmbit sanitari, donada la importància del seu volum en la despesa pública sanitaria. Es centra en els procediments regits per la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic. L'objectiu és avaluar l'eficàcia i eficiència de les compres públiques i les diferències regionals des d'una perspectiva econòmica. Es destaca la importància de la contractació pública en sanitat des del punt de vista de la Comptabilitat Nacional. S'analitzen quantitativament les compres públiques, incloent-hi la importància de la contractació directa i menor, les compres públiques normalitzades a partir de la base de dades ContraPubIvie (construïda amb dades de la PCSP), i la utilització de sistemes de racionalització de compres. L'anàlisi inclou la distribució de licitacions i pressupost base per administració sanitària, el tipus de procediment utilitzat (obert, restringit, negociat, etc.) i la seva evolució temporal. També es considera el procediment segons la tipologia del contracte (subministraments, serveis, obres) i l'objecte del contracte (codi CPV). S'avaluen aspectes com el nombre d'ofertes rebudes i el percentatge d'estalvi en les licitacions i la duració dels procediments. Es constata que, tot i els avenços, la transparència en la informació contractual segueix sent limitada.

• Anàlisi dels determinants del gasto sanitari: Aquest capítol busca identificar els factors significatius que expliquen les diferències en els nivells de despesa de les CC. AA. i els determinants de la despesa de les famílies en salut. S'examina la literatura sobre els possibles determinants de la despesa sanitaria. L'enfocament adoptat és l'anàlisi multivariant per contrastar la significativitat estadística d'un conjunt de variables, estimant per separat les regressions de despesa sanitària pública i privada. Es consideren factors com la renda, els ingressos de les CC. AA., la demografia i altres variables específiques per a diferents tipus de despesa (hospitalari, atenció primària).

• La resposta a la pandèmia de la covid-19: El capítol analitza l'impacte de la COVID-19 a Espanya des de març de 2020, comparant la situació amb la d'altres països de l'entorn. Es presta atenció a les diferències entre CC. AA. en l'abast i la severitat de la pandèmia i en la pressió hospitalària, intentant identificar factors que hi puguin influir, com la intensitat de la pandèmia i els recursos dels sistemes regionals de salut.

• Conclusions i propostes: Aquest capítol final sintetitza els resultats més importants de la investigació. Es destaca la heterogeneïtat del SNS com un dels seus rascs més significatius. Es valoren els èxits del sistema en la cobertura i l'equitat, però també es reconeixen la seva complexitat i diversitat que generen apreciacions crítiques. Es diferencien la diversitat desitjable de la no desitjable, proposant actuacions per corregir aquesta última, especialment pel que fa a les disparitats territorials i les ineficiències en la contractació pública. Es subratlla la importància de millorar la transparència i l'eficiència en la contractació pública, tot i els avenços amb la PCSP, i es qüestiona l'ús limitat d'instruments de racionalització com els acords marc. Finalment, es fan recomanacions per millorar el funcionament del SNS i les polítiques de salut a Espanya.

La metodologia de l'informe es basa en l'anàlisi d'una àmplia gamma de dades i fonts d'informació, adoptant una doble perspectiva comparada: temporal (dècades del segle XXI) i territorial (diferències regionals). Es reconeix la heterogeneïtat en la rapidesa d'actualització de les fonts i es pren com a referència principal l'any 2020, amb consideracions específiques per l'impacte de la COVID-19. Per a l'anàlisi quantitativa de la contractació pública, s'ha creat la base de dades ContraPubIvie a partir de la informació de la PCSP fins a octubre de 2020.

El perillós augment del sentiment anti-ciència

 The Deadly Rise of Anti-science

Resumit amb IA.

El llibre "The Deadly Rise of Anti-science" de Peter J. Hotez explora l'augment perillós del sentiment anti-científic i les seves conseqüències mortals. Hotez comparteix les seves experiències personals com a objectiu d'activistes anti-vacunes durant les últimes dues dècades, que van començar amb acusacions infundades sobre la relació entre les vacunes i l'autisme i es van expandir a afirmacions més àmplies i sense proves sobre els danys causats per les vacunes.

El llibre estableix paral·lelismes entre els atacs actuals contra la ciència i els científics i els règims autoritaris històrics i contemporanis, com la Unió Soviètica sota Stalin, l'Alemanya nazi i països com Hongria sota Viktor Orbán i el Brasil sota Jair Bolsonaro. Aquests règims ataquen la ciència i els científics de manera similar.

Hotez examina el paper de la propaganda de la "llibertat de salut" als Estats Units, que promou la pseudociència, exalça els beneficis de la "immunitat natural" i considera les vacunes com a "no naturals i tòxiques". Aquesta ideologia es va expressar plenament a Texas, on es va crear el primer comitè d'acció política compromès amb la "llibertat de vacunació".

El llibre també analitza el concepte de "Red COVID", que il·lustra la marcada divisió partidista i geogràfica en l'acceptació de la vacuna contra la COVID-19 als Estats Units, amb conseqüències tràgiques en termes de malaltia i mortalitat. Les dades mostren taxes de mortalitat per COVID-19 i taxes de mortalitat per excés no relacionades amb la COVID-19 significativament més altes als comtats amb major proporció de vot republicà.

Hotez subratlla la necessitat que els científics es comprometin amb la comunicació pública i contrarestin l'agressió anti-científica. Argumenta que la participació pública i la comunicació científica haurien de ser prioritats per als científics biomèdics.

L'autor descriu com la crisi de l'anti-ciència està tenint un impacte global, amb la desinformació sobre vacunes dels EUA que arriba a altres parts del món.

El llibre també menciona la nominació de Peter J. Hotez i la seva companya científica, la Dra. Maria Elena Bottazzi, al Premi Nobel de la Pau del 2022 pel seu treball en el desenvolupament de vacunes de baix cost per a malalties tropicals desateses, inclosa una vacuna sense patents contra la COVID-19.

Finalment, Hotez expressa la seva preocupació pel futur de les institucions científiques i la seguretat dels seus col·legues i de la seva pròpia família, i proposa la creació d'una organització per donar suport i defensar els científics amenaçats per grups extremistes polítics. Cita Louis Pasteur i Andrei Sakharov per emfatitzar la importància de la defensa contra els enemics de la ciència i la llibertat de pensament per als científics.

La rellevància de l'ARN

The Catalyst: RNA and the Quest to Unlock Life’s Deepest Secrets

Resumit amb IA

El llibre "The Catalyst: RNA and the Quest to Unlock Life’s Deepest Secrets" de Thomas R. Cech explora el paper central de l'ARN en la biologia i la medicina, dividint-se en dues parts: "La Recerca" i "La Cura".

Introducció: L'Era de l'ARN

El llibre comença destacant que, mentre que el segle XX va ser l'era de la física, el segle XXI ja s'està perfilant com l'era de l'ARN. L'autor, Thomas R. Cech, comparteix la seva perspectiva com a científic actiu en la investigació de l'ARN, amb l'objectiu de desmitificar aquesta molècula per al públic general.

Part I: La Recerca

• Capítol 1: El Missatger: Aquesta secció probablement narra el descobriment de l'ARN missatger (ARNm) i el seu paper en la síntesi de proteïnes. S'utilitza una analogia lingüística, comparant l'ADN amb un "llibre de la vida" escrit amb quatre lletres (A, G, C, T) i l'ARNm com una secció de text copiada d'un llibre electrònic, transferint la informació genètica a les ribosomes per a la producció de proteïnes. També es podria explicar el codi genètic i el paper dels codons.
• Capítol 2: L'Empalmament de la Vida: Aquest capítol se centra en el descobriment de l'empalmament de l'ARN (splicing), un procés pel qual les molècules d'ARN precursors es modifiquen per eliminar seqüències no codificants (introns) i unir seqüències codificants (exons). Aquest procés augmenta la diversitat de proteïnes que es poden produir a partir d'un sol gen. Es menciona l'ús de fàrmacs antisentit com el nusinersen per corregir defectes d'empalmament en malalties com l'atròfia muscular espinal.
• Capítol 3: Anant Sol: Aquesta secció tracta del descobriment de les ribozimes, molècules d'ARN amb activitat catalítica, que van desafiar la idea que tots els enzims eren proteïnes. Es destaca el descobriment de la ribonucleasa P (RNasa P) per Sidney Altman i l'intró autoempalmable del rRNA de Tetrahymena per Thomas Cech.
• Capítol 4: La Forma d'un Canviaformes: Aquest capítol explora l'estructura tridimensional de les molècules d'ARN i com aquesta forma es relaciona amb la seva funció. Es discuteix el treball de Robert Holley en la seqüenciació del tRNA i els models estructurals de François Michel per a les ribozimes. Es fa referència a l'analogia de l'ARN com a "espagueti" per il·lustrar la seva estructura. També es menciona el projecte eteRNA com un esforç col·laboratiu per resoldre el problema del plegament de l'ARN.
• Capítol 5: La Nau Mare: Aquesta secció se centra en el ribosoma, la complexa maquinària cel·lular responsable de la síntesi de proteïnes, que està composta per ARN ribosòmic (rRNA) i proteïnes. Es detalla el treball de Harry Noller en la determinació de l'estructura del rRNA i les estructures tridimensionals del ribosoma resoltes per Tom Steitz i Venki Ramakrishnan. També es menciona com els antibiòtics poden interrompre la síntesi de proteïnes bacterianes unint-se a llocs específics del ribosoma.
• Capítol 6: Orígens: Aquest capítol explora el possible paper de l'ARN en l'origen de la vida, la hipòtesi del "món de l'ARN". La capacitat catalítica de l'ARN i la seva habilitat per emmagatzemar informació genètica el converteixen en un candidat per a la primera molècula de la vida . També es podria mencionar el descobriment dels telòmers i la telomerasa en l'organisme unicel·lular Tetrahymena.

Part II: La Cura

• Capítol 7: És la Font de la Joventut una Trampa Mortal?: Aquesta secció probablement discuteix el paper dels telòmers i la telomerasa en l'envelliment i el càncer. L'activitat de la telomerasa, que manté la longitud dels telòmers als cromosomes, està relacionada tant amb la immortalitat cel·lular com amb el creixement cancerós. Es menciona la implicació de mutacions en el gen TERT en el càncer.
• Capítol 8: Mentre el Cuc es Mou: Aquest capítol tracta de la interferència d'ARN (RNAi) i el seu potencial terapèutic, descobert inicialment en el nematode C. elegans. El descobriment que l'ARN de doble cadena pot silenciar gens específics va obrir una nova àrea per al desenvolupament de fàrmacs basats en ARN petit interferent (siRNA).
• Capítol 9: Paràsits Precisos, Còpies Descuidats: Aquesta secció es centra en els virus d'ARN i com els seus genomes d'ARN funcionen i evolucionen. Es discuteix la utilització de vacunes d'ARNm per combatre malalties víriques com la COVID-19. També es menciona el paper dels lípids en el lliurament d'ARNm a les cèl·lules.
• Capítol 10: ARN versus ARN: Aquest capítol probablement continua explorant l'ARN com a agent terapèutic, amb un focus en les vacunes d'ARNm i el seu desenvolupament. Es podria destacar la feina de Katalin Karikó i Drew Weissman en la superació de la immunogenicitat de l'ARNm .
• Capítol 11: Corrent amb Tisores: Aquesta secció tracta del sistema CRISPR-Cas i la seva revolucionària aplicació en l'edició genòmica. Es descriu com aquest sistema immunitari bacterià basat en ARN s'ha adaptat per a l'edició de seqüències d'ADN específiques, amb implicacions profundes per a la investigació i la teràpia de malalties genètiques, així com en altres camps.

Epíleg: El Futur de l'ARN

La conclusió probablement discuteix les direccions futures de la investigació de l'ARN i les seves potencials aplicacions emergents en diversos camps. Això podria incloure l'estudi dels ARN no codificants, els aptàmers i el continu descobriment de noves funcions de l'ARN.

En resum, "The Catalyst" ofereix una visió detallada i accessible de la història, la funció i el futur de l'ARN, des dels seus descobriments fonamentals fins a les seves prometedores aplicacions en la medicina i la biotecnologia.

El lliure mercat de medicaments és un miratge

 The Myth of the Free Market for Pharmaceuticals

L'article d'en Conti, Frank i Cutler em va passar per alt, va sortir fa un any a NEJM. Com que val la pena, el repasso avui. Va sobre una qüestió que comparteixo plenament i és prou coneguda. El títol ho diu tot, el lliure mercat de medicaments és un mite. Jo fa temps que també ho vaig dir en aquest blog, i els que em seguiu ja ho sabeu.

El missatge és clar i queda resumit en aquest quadre, per guardar.

Veient les diferències entre un mercat lliure i el mercat farmacèutic apareix immediatament la pregunta, perquè es vol insistir en la ficció que ens trobem en un mercat? Doncs perquè això pretén alimentar les expectatives d'algú que en treu profit d'aquest marc mental i el voldria traslladar a Europa.

De fet ja ho van aconseguir, quan la Unió Europea va situar la regulació dels medicaments com a política industrial i de competència, per tant com a mercat competitiu, fora de les polítiques de salut. I a l'OCDE ho han intentat i se n'han sortit en determinades qüestions, però no totes. I si algú encara té dubtes de si és un mercat lliure cal que recordi què va passar amb les vacunes de la COVID-19, qui les va comprar, i a quin preu. 

Resumeixo l'article amb IA, cal que tingueu en compte que es basa en els USA:

L'article "El mite del lliure mercat per als productes farmacèutics" argumenta que el mercat farmacèutic modern dels Estats Units no compleix les característiques d'un mercat lliure. Segons els principis econòmics, en un mercat lliure, els consumidors estarien completament informats i prendrien decisions basades en els beneficis i costos discernibles dels productes, els venedors podrien entrar lliurement als mercats i produir productes similars o idèntics, i els preus serien competitius i no modificats per la intervenció governamental.

L'article detalla com el mercat farmacèutic dels EUA s'allunya d'aquest ideal en diversos aspectes:

• Comportament del consumidor: Els pacients no estan completament informats i depenen dels metges per a les recomanacions de medicaments i de les asseguradores per determinar l'accés. Tot i que els metges tenen coneixements sobre les propietats clíniques dels medicaments, sovint desconeixen els seus costos i rarament avaluen el seu valor econòmic per als pacients en el moment de la prescripció. A diferència de les polítiques de la majoria dels països, els EUA permeten la publicitat de medicaments sense necessitat de discutir-ne el preu, i sovint aquesta publicitat és enganyosa. A més, la majoria dels consumidors estan assegurats, cosa que els fa menys sensibles als preus, i els metges, gestors de beneficis de farmàcia i plans de salut poden beneficiar-se de l'ús de medicaments més cars.
• Comportament del productor: El govern atorga patents a les empreses, establint un període de monopoli per a un medicament durant el qual no es poden vendre versions alternatives. Encara que les patents d'ingredients actius duren 20 anys, les empreses solen obtenir drets d'exclusivitat addicionals, cosa que potencialment estén els monopolis fins a 35 anys. A més, cap medicament es pot vendre sense complir els estàndards de qualitat de fabricació, seguretat i eficàcia, i sense acreditar aquestes característiques a la seva etiqueta, cosa que restringeix la competència.
• Preus: Les empreses que venen medicaments de marca tenen poder de fixació de preus de monopoli gràcies a les patents i als drets d'exclusivitat concedits pel govern. Les polítiques governamentals subvencionen els costos del descobriment i desenvolupament de nous medicaments. A més, les polítiques governamentals exigeixen que les empreses que venen medicaments proporcionin descomptes i rebaixes a compradors seleccionats o es retirin de la cobertura d'assegurances públiques. El resultat net d'aquestes desviacions de l'ideal de lliure mercat és que els preus són alts, cosa que compromet l'accessibilitat. Els Estats Units són el mercat més gran de medicaments i paguen els preus més alts del món. Algunes empreses augmenten considerablement els preus durant anys després del llançament. Per tant, els Estats Units afavoreixen els productors per sobre dels consumidors, permetent que la indústria s'apropiï més del que li pertoca del valor econòmic dels medicaments.

L'article també destaca les polítiques que s'han implementat per promoure l'accessibilitat:

• Medicaments genèrics i biosimilars: La política ha promogut l'accessibilitat accelerant la disponibilitat de medicaments genèrics de la mateixa qualitat, seguretat i eficàcia que els medicaments de marca i produïts per empreses competitives. La Llei de Competència de Preus de Medicaments i Restauració del Termini de Patents de 1984 va modificar les regulacions sobre patents i exclusivitat per facilitar la venda de medicaments genèrics, tot assegurant que els medicaments de marca tinguessin temps suficient per recuperar la seva inversió. Això ha resultat en un mercat de genèrics robust. El 2010, la Llei de Competència de Preus de Productes Biològics i Innovació va establir una via abreujada per a l'aprovació de biosimilar per fomentar la competència en el sector dels biològics.
• Expansió de la cobertura d'assegurances: La política també ha ampliat la cobertura d'assegurances per reduir els costos dels consumidors. La Llei de Modernització de Medicare del 2003 va establir la cobertura de Medicare per als medicaments dispensats per les farmàcies. La Llei d'Atenció Assequible (ACA) del 2010 va ampliar l'accés a l'assegurança a milions de pacients que abans no en tenien. Ambdues polítiques van reduir els costos de butxaca entre les persones acabades d'assegurar, i els beneficis de la indústria van créixer gràcies a l'augment de les vendes de medicaments.
• Suport governamental a la investigació i el desenvolupament: Tot i que les empreses privades introdueixen nous medicaments al mercat, el govern contribueix a la seva creació donant suport a la ciència bàsica subjacent i proporcionant subvencions i formació a investigadors que poden acabar treballant a la indústria. La ciència del descobriment i desenvolupament de fàrmacs s'ha tornat més complexa, arriscada i costosa, i s'està duent a terme més investigació i desenvolupament gràcies a aquest suport governamental. La Llei de Medicaments Orfes del 1993 va proporcionar incentius financers per atraure l'interès de la indústria en medicaments per a malalties rares, inclosos períodes d'exclusivitat ampliats i crèdits fiscals de fins al 50% per a les despeses d'investigació i desenvolupament. Més del 50% dels nous medicaments ara s'aproven amb indicacions per a malalties orfes. El Projecte del Genoma Humà, la iniciativa Cancer Moonshot i la Llei de Cures subvencionen els costos de les empreses privades, contribuint al desenvolupament de la medicina de precisió.

L'article se centra especialment en la Llei de Reducció de la Inflació (IRA) com la política més recent destinada a millorar l'accessibilitat dels medicaments per a Medicare, els seus beneficiaris i els contribuents. Els canvis de política anteriors no havien aconseguit reduir els preus generals dels medicaments, només la porció que paguen els consumidors. Medicare paga preus molt més alts pels medicaments de marca que els plans estatals de Medicaid, altres compradors governamentals i els pagadors públics internacionals. Els preus elevats de Medicare causen problemes d'accessibilitat per als beneficiaris que requereixen tractament i per als contribuents. A diferència de les asseguradores comercials nord-americanes i els pagadors d'altres països, Medicare paga els medicaments fins i tot quan les proves suggereixen que tenen un benefici limitat o poden no ser rendibles.

La IRA aborda algunes d'aquestes preocupacions. Potser el més controvertit és que dona a Medicare autoritat per negociar els preus d'alguns medicaments de marca cars. Les negociacions amb les empreses participants per al primer grup de medicaments van començar el 2023, i els preus negociats entraran en vigor el 2026. Els 10 primers medicaments elegibles per a la negociació són utilitzats per uns 9 milions de beneficiaris per a afeccions com ara coàguls de sang, diabetis, malalties cardiovasculars, insuficiència cardíaca i malalties autoimmunes, i van representar 50.500 milions de dòlars en despeses de la Part D entre juny de 2022 i maig de 2023. També van representar 3.400 milions de dòlars en despeses de butxaca per als beneficiaris el 2022. Medicare seleccionarà per a la negociació medicaments addicionals coberts per la Part D per al 2027, fins a 15 medicaments coberts per la Part D o B per al 2028, i fins a 20 medicaments coberts per la Part D o B cada any a partir de llavors.

La negociació té com a objectiu retornar part del poder de negociació als contribuents perquè Medicare pagui per determinats medicaments amb períodes d'exclusivitat de mercat prolongats preus més propers als que es podrien pagar en un mercat que funcionés millor. Les reduccions previstes són del 30 al 70% dels preus actuals. Els mètodes de negociació de la IRA són similars als utilitzats per l'Administració de Veterans, el Departament de Defensa, les agències estatals de Medicaid i altres països per obtenir preus assequibles dels medicaments. En dirigir-se a medicaments de marca de llarga durada que representen una despesa elevada, la IRA pretén obtenir efectes similars als de les polítiques que promouen l'estalvi de costos mitjançant la competència de medicaments genèrics o biosimilars. Els medicaments inicials seleccionats per a la negociació van obtenir ingressos acumulats després del llançament que van superar amb escreix els seus costos de desenvolupament.

Algunes empreses ja han evitat la negociació permetent que es produeixi la competència de genèrics i biosimilars. La IRA també limita els augments de preus dels medicaments de marca a la taxa d'increment de l'índex de preus al consum, imposant a Medicare una restricció que ja opera en els plans estatals de Medicaid i alguns altres països.

La IRA deixa àmplies oportunitats per a la rendibilitat de les empreses, mantenint els incentius per invertir en nous medicaments. No restringeix els preus de llançament i limita la negociació a medicaments sense competidors significatius. També limita els costos de butxaca per als productes de preu elevat, inclosos els medicaments per a la diabetis i les malalties cardiovasculars, cosa que impulsarà les seves vendes; i elimina els costos de butxaca per a les vacunes per a adults. Eximeix de la negociació els medicaments que només estan aprovats per tractar malalties rares. I duplica el crèdit fiscal per a la investigació i el desenvolupament per a les petites empreses farmacèutiques i n'amplia les condicions d'ús.

L'efecte net esperat d'aquestes reformes és una desacceleració de la despesa en medicaments per part de Medicare i els seus beneficiaris, sense efectes substancials en els ingressos de les empreses ni en els incentius per a la innovació. Les asseguradores comercials i els empresaris també poden beneficiar-se incorporant els preus negociats dels medicaments a les seves polítiques.

L'article conclou que el mercat farmacèutic nord-americà sempre ha estat una construcció del govern, no un mercat lliure. La política governamental té com a objectiu establir regles que promoguin l'accés ampliat i una millor assequibilitat, alhora que donen suport al desenvolupament de nous medicaments que millorin la salut dels pacients i de la població. La IRA és la darrera política que intenta equilibrar aquests objectius i no serà la darrera.

PS. Per cert, som a 25 de març i encara no s'ha publicat l'informe d'execució pressupostària de tancament del 2024!!! I no passa res...

Gauri Gill

Redefinint l'obesitat

 Redefining obesity: advancing care for better lives

Definition and diagnostic criteria of clinical obesity

El concepte d'obesitat ha estat objecte de controvèrsia tant en la seva definició com en la seva mesura. I per tant, quan significa un risc per a la salut i quan és una malaltia. Ara hi ha un nou informe que ajuda a situar les coses. Destaco un missatge:

Per començar, les dades epidemiològiques actuals sobre la prevalença de l'obesitat, que es basen únicament en l'IMC, s'han d'actualitzar amb noves mesures per reflectir l'obesitat real

Convé doncs refer les estadístiques quan més aviat millor. Altrament seguirem a les palpentes.

I aquí ve resumit l'editorial amb IA:

Aquest article editorial de The Lancet Diabetes & Endocrinology presenta la nova definició i el marc de diagnòstic de l'obesitat clínica publicats per la Comissió el 14 de gener de 2025. La Comissió busca canviar la manera com es pensa sobre l'obesitat, identificant quan és un factor de risc (obesitat preclínica) i quan representa una malaltia per si mateixa (obesitat clínica).

La Comissió, liderada pel Professor Francesco Rubino del Kings College London, va sorgir del reconeixement que, malgrat que l'obesitat afecta gairebé una vuitena part de la població mundial, no s'ha arribat a un consens global sobre la seva classificació i definició. L'article destaca que les persones amb obesitat tenen perfils de salut i necessitats diferents, però sovint es tracten com una única entitat definida per un sol paràmetre (l'IMC) o no es discuteixen en absolut. Les converses inicials entre els editors de la revista i Francesco Rubino fa 5 anys van portar a la formació d'aquesta comissió, un esforç de col·laboració que va incloure 56 experts de països d'ingressos alts, mitjans i baixos, representant una àmplia gamma d'expertesa. Aquesta col·laboració va implicar reunions regulars per compartir opinions i experiències per fer avançar la Comissió. La Comissió va ser anunciada formalment el març de 2022 i, en el moment de la publicació, ha estat avalada per més de 75 organitzacions mèdiques internacionals interessades en l'obesitat i l'atenció de les persones afectades.

La nova definició, basada en l'evidència, distingeix entre "obesitat clínica", una malaltia crònica i sistèmica causada directament per un excés d'adipositat, i "obesitat preclínica", una condició d'excés d'adipositat sense disfunció orgànica actual ni limitacions en les activitats diàries, però amb un major risc de salut futur. Donades les limitacions de l'IMC, la Comissió utilitza altres mesures de la mida corporal (circumferència de la cintura, relació cintura-maluc o relació cintura-altura), a més de l'IMC, per definir l'estat d'obesitat.

L'article subratlla que l'accés equitatiu a l'atenció continua sent un problema global important, per la qual cosa era vital que els canvis proposats per la Comissió poguessin utilitzar-se i aplicar-se en diversos entorns i ubicacions. L'IMC segueix sent la referència per la seva facilitat d'ús sense necessitat de recursos costosos, i per tant, les noves mesures de la mida corporal haurien de ser igualment fàcils de dur a terme. No obstant això, la necessitat d'una avaluació mèdica més profunda de l'obesitat podria augmentar la càrrega de treball i les pressions de temps sobre els professionals de la salut i, amb això, els costos. Malgrat això, continuar amb el marc de diagnòstic actualment imprecís podria generar una càrrega i uns costos encara majors, tant per als sistemes de salut com per a les persones amb obesitat.

La implementació d'aquest nou marc de diagnòstic hauria d'obrir les portes a una gestió més accessible i eficaç de l'obesitat. Les polítiques existents per a l'accés a l'atenció (és a dir, cirurgia o medicació) són inadequades i s'haurien d'actualitzar per a una priorització rendible de les persones que més necessiten aquestes intervencions. Per a aquelles persones classificades amb obesitat preclínica, la mitigació del risc serà una prioritat clau. Les persones amb menys risc podrien gestionar-se principalment mitjançant canvis en l'estil de vida; no obstant això, cal més treball per identificar aquelles amb un risc augmentat que podrien requerir una intervenció mèdica.

L'article planteja com aquest replantejament de l'obesitat canvia el que sabem sobre la seva epidemiologia. Per començar, les dades epidemiològiques actuals sobre la prevalença de l'obesitat, que es basen únicament en l'IMC, s'han d'actualitzar per reflectir l'obesitat real. S'estan realitzant auditories preliminars de les bases de dades disponibles i suggereixen que un nombre substancial de persones amb obesitat no compleixen els criteris per a l'obesitat clínica. No obstant això, aquestes anàlisis estan limitades per l'ús de dades històriques i incompletes. Per tant, les bases de dades han d'incloure una imatge més completa de l'estat de salut individual. A més, hi ha un àmbit substancial per a l'estratificació de l'obesitat clínica en diferents subtipus, potencialment basats en la seva presentació clínica o fisiopatologia, cosa que hauria de permetre una millor gestió i comprensió.

En conclusió, l'article destaca que l'adopció d'un enfocament nou i més precís per a la identificació de l'obesitat i el canvi de les percepcions socials requeriran temps i esforç, però l'objectiu principal d'aquestes propostes és millorar la vida de les persones amb obesitat. Es presenta com una oportunitat per transformar l'atenció de l'obesitat, passant d'un sistema en què les persones es veuen sota una única etiqueta a un sistema que reconeix la salut i les necessitats úniques de cada persona.

Pictet Photography awards

Els nous medicaments

2024 FDA approvals 

La FDA ha aprovat 50 nous medicaments el 2024. Destaca per sobre de totes les categories, oncologia.

L'evolució en aprovació anual de nous medicaments dels darrers 30 anys ha estat aquesta :

Llistat de nous medicaments (als USA):

Els medicaments que venen:

PS. Resum de 2025

Polítiques i estratègies per al càncer

Malignant: How Bad Policy and Bad Evidence Harm People with Cancer 

Les estratègies per afrontar el càncer són objecte de controvèrsia i el llibre de Vinayak Prasad ho explica amb deteniment. Va el llibre resumit amb IA.

El llibre "Malignant: How Bad Policy and Bad Evidence Harm People with Cancer" de Vinayak K. Prasad critica les polítiques actuals sobre el càncer, els estàndards d'evidència i la regulació de medicaments, argumentant que aquests incentiven la recerca de teràpies marginals o no provades a preus elevats i insostenibles. El llibre se centra en com les accions humanes, incloses les polítiques, els estàndards d'evidència i la regulació de fàrmacs, influeixen en el progrés contra el càncer.

Una part important del llibre es dedica a l'anàlisi de les proves mèdiques i els assajos clínics en oncologia. Prasad examina els dissenys d'estudi comuns, com els estudis observacionals i els assajos controlats aleatoritzats (ECA), i destaca les característiques úniques dels assajos en medicina oncològica. El llibre posa en relleu les limitacions dels estudis controlats històricament i la importància de la randomització per avaluar l'eficàcia dels tractaments.

El llibre també explora les forces socials, polítiques i culturals que afecten la medicina del càncer, com la prevalença del hype i els conflictes d'interès financers. Prasad analitza com el hype pot distorsionar la percepció de l'eficàcia dels medicaments, fins i tot quan no mostren un benefici de supervivència global. Es discuteix el concepte de "spin" com una manera de desviar l'atenció dels resultats negatius dels assajos.

Un altre tema clau és l'examen dels objectius finals substituts utilitzats en els assajos de càncer i la seva correlació amb la supervivència global. El llibre adverteix contra la confiança excessiva en les taxes de resposta com a objectiu final primari, ja que una alta taxa de resposta no sempre es tradueix en una millora de la supervivència.

El llibre també aborda la oncologia de precisió, definint-la com la prescripció de fàrmacs basada en proves genètiques i moleculars. Tot i això, qüestiona la seva capacitat per "salvar-nos", assenyalant les baixes taxes de resposta observades en alguns estudis.

A la part IV del llibre, es proposen solucions per millorar el desenvolupament i l'aprovació de fàrmacs contra el càncer. Prasad suggereix la necessitat d'una agenda d'assajos clínics i d'aprovació de fàrmacs establerta per experts sense conflictes d'interès. També es discuteix la realització d'assajos aleatoritzats per a malalties rares.

Finalment, el llibre ofereix consells per a les persones amb càncer, emfatitzant la importància de comprendre la seva situació específica, fer preguntes informades sobre el tractament i mantenir-se al dia amb la literatura. També ofereix orientació per a estudiants, residents i fellows sobre com avaluar críticament la informació oncològica i convertir-se en aprenents continus.

En conclusió, "Malignant" és una crítica del sistema actual de desenvolupament i regulació de fàrmacs contra el càncer, destacant els problemes amb l'evidència, les polítiques i les influències socials i financeres. El llibre proposa diverses solucions per millorar el sistema i oferir una millor atenció a les persones amb càncer.

Ars longa, vita brevis

 Breve elogio de la brevedad

M'agrada el missatge d'aquest llibre, cal reconèixer els mèrits de ser breu. L'audiència s'ho mereix.

Resum del llibre amb IA

Aquest llibre, "Breve elogio de la brevedad", és un assaig que explora el valor i la importància de la brevetat en diversos aspectes de la vida i la comunicació. L'autor defensa la brevetat no com una limitació, sinó com una qualitat que pot millorar la claredat, la concisió i l'impacte del pensament i l'expressió. A més, l'assaig reivindica el pensament breu, sovint menystingut, com una eina poderosa per a la comprensió i la difusió d'idees.

Aquí hi ha un resum dels punts clau que es tracten al llibre:

• Elogi de la brevetat: El llibre comença amb una introducció que defineix l'elogi com un reconeixement de les qualitats i els mèrits. L'autor presenta la brevetat com una virtut, reivindicant la seva capacitat per a la concentració, la síntesi i la sobrietat.
• Pensar i parlar breument: El llibre examina la tensió entre la disponibilitat d'informació i la limitació del temps, suggerint que la brevetat pot ser una alternativa per a la síntesi i la claredat. També aborda com la tecnologia ha afectat la nostra capacitat de concentració, promovent una reflexió sobre la necessitat de cultivar la brevetat com una forma de resistència a aquesta voràgine.
• Brevetat, duració i intensitat: L'assaig explora la idea que la brevetat no és sinònim de rapidesa o superficialitat, sinó que pot ser intensa, perdurable i memorable. La brevetat pot ser fruit d'una decisió deliberada per ser precís i concís, permetent una comprensió més profunda.
• Brevetat i concisió: S'estableix la distinció entre brevetat i simplicitat, destacant que la brevetat no implica necessàriament simplicitat, ja que pot expressar idees complexes. També s'explora la idea de que la brevetat és essencial per a l'efectivitat literària, especialment en l'era de la informació, on l'atenció del lector és volàtil.
• Aforismes i cites: El llibre ressalta la importància dels aforismes com a forma breu que condensa coneixement profund, comparant-los amb l'equipatge de mà de la literatura. També es discuteix com les cites, sentències, lemes i consignes han influït en la història i la cultura, mostrant el poder de les idees concises per a la comunicació i la mobilització social.
• Antífones, salms, mandaments i versicles: El llibre examina com la brevetat ha estat una constant en la religió, utilitzant exemples com els mandaments, els mantres o les oracions, destacant la seva funció pedagògica i mnemotècnica. S'explora com la brevetat facilita la repetició i l'aprenentatge, contribuint a l'acostament espiritual.
• Microrrelats i haikus: L'assaig explora el gènere dels microrrelats i haikus, destacant la seva capacitat per condensar significat en poques paraules. Aquests gèneres es presenten com una forma d'expressió breu però potent que pot activar la imaginació i la reflexió profunda.
• Brevetat en temps de ChatGPT: El llibre analitza com la intel·ligència artificial generativa ha portat a la necessitat de prompts breus i concisos, revelant un canvi en l'ús i el consum del temps. També explora com la brevetat es relaciona amb l'encriptació i la codificació.
• Abreviacions i emojis: S'examina l'ús d'abreviacions, emojis i altres formes de comunicació breu a les xarxes socials i la missatgeria instantània, destacant com la brevetat esdevé un nou codi.
• Palabrarmas i Epitafis: El llibre presenta el concepte de "palabrarmas", destacant el poder del llenguatge per influir en la realitat i com la brevetat juga un paper clau en la seva efectivitat. També s'analitzen els epitafis com un gènere breu que, tot i estar associat amb la mort, vol ser etern i parla de la vida.
• Brevetat i estil periodístic: L'assaig subratlla la importància de la brevetat en l'estil periodístic, destacant que la brevetat es basa sovint en l'explotació dels silencis.
• Brevetat com a principi i pràctica: El llibre conclou que la brevetat ha de ser un principi i una pràctica, una forma d'escollir l'essencial, deixant de banda el superflu, i que l'art de la brevetat és l'art de viure plenament.

En resum, "Breve elogio de la brevedad" és una defensa eloqüent de la brevetat com una qualitat essencial per a la comunicació i el pensament, explorant la seva presència en diverses formes d'expressió i la seva rellevància en el món actual.

Històries del NHS

The NHS in England at 75: priorities for the future

Resumit amb IA

El document "The NHS in England at 75: priorities for the future" és un informe de l'NHS Assembly que reflexiona sobre la història del Servei Nacional de Salut (NHS) a Anglaterra en el seu 75è aniversari, la seva situació actual i les prioritats per al futur. L'informe es basa en la retroalimentació de milers de persones a través del procés de participació NHS@75, així com en l'experiència dels membres de l'Assemblea.

Resum

L'informe destaca que el 75è aniversari del NHS és un moment per revisar el passat, avaluar el present i planificar el futur per satisfer les necessitats canviants. Tot i que no és una prescripció política detallada, l'informe identifica allò més valuós del NHS, allò que més necessita canviar i què es requereix per continuar complint la seva missió fonamental en un nou context.

1. D'on venim?

El NHS va néixer de l'esperança, fundat sobre el principi de proporcionar assistència universal basada en la necessitat i no en la capacitat de pagar. Aquest principi continua tenint una gran ressonància, amb 19 de cada 20 persones que volen que el NHS segueixi sent gratuït en el punt d'atenció. Els participants en NHS@75 van destacar aquests principis i valors com el més important a celebrar i conservar.

L'informe subratlla com el NHS s'ha adaptat per satisfer les necessitats canviants, amb millores significatives en el tractament d'atacs de cor i càncer, així com en la provisió de salut mental. També ha estat al capdavant d'innovacions com els reemplaçaments de maluc, el primer nadó proveta i nous tractaments de teràpia gènica per a la leucèmia infantil. Més de la meitat dels participants en NHS@75 van celebrar aquestes millores.

Al cor d'aquesta història hi ha la força laboral del NHS, amb 1,3 milions de personal de més de 200 nacionalitats, juntament amb uns cinc milions de cuidadors no remunerats. La resposta a la pandèmia de COVID-19 és un exemple recent de la seva diversitat, resiliència i adaptabilitat.

El fet de ser un únic NHS nacional ha facilitat el desenvolupament i la implementació de nous tractaments i tecnologies, i ha contribuït a l'eficiència del sistema.

L'informe també recorda que la salut de la nació depèn de factors més amplis que el NHS, com l'educació, l'habitatge, l'ocupació i la pobresa, i la importància d'abordar les desigualtats en els determinants socials de la salut.

2. On som ara? Quin és el nostre nou context?

Avui dia, hi ha un immens orgull en el desenvolupament continu dels serveis del NHS, com la creació recent de 9.000 llits de sala virtual per proporcionar atenció a casa. El NHS té fortaleses perdurables com la pràctica general universal, els seus vincles amb la ciència i la recerca, i el seu sistema d'educació i formació. Recentment, s'ha fet un gran esforç per integrar l'atenció proporcionada per metges de capçalera, hospitals i serveis comunitaris a través de la creació de Sistemes d'Atenció Integrada (ICS).

Malgrat els esforços del personal de primera línia, el NHS no sempre proporciona un accés oportú a consells, diagnòstics i tractament. Les llistes d'espera estan en el seu màxim històric i la satisfacció pública és la més baixa des de finals dels anys noranta. El NHS i l'atenció social s'enfronten a desafiaments significatius derivats de l'augment de la demanda, la capacitat limitada i la necessitat de recuperació de la COVID-19. Aquests reptes tenen causes profundes, com la complexitat dels processos, les vacants de personal, el creixement insuficient de la capacitat i les desigualtats en l'accés i els resultats de salut. La infraestructura física i digital del NHS necessita inversió i renovació.

El NHS@75 va destacar sis àrees importants on el NHS necessita millorar o s'enfronta a reptes importants:

• Accés i comunicacions: Dificultat per accedir a l'atenció, llargues llistes d'espera i comunicacions confuses.
• Suport a la força laboral del NHS: Pressió laboral intensa, falta de temps per recuperar-se, preocupacions per l'esgotament i la necessitat de millorar les condicions laborals.
• Augment de les malalties cròniques, la multimorbiditat i la fragilitat: Població envellida amb necessitats més complexes.
• Desigualtats en l'accés, l'experiència i els resultats: Disparitats significatives en salut entre diferents grups de població.
• Inversió de capital: Edificis i equips obsolets, i necessitat d'actualització de la infraestructura digital.
• Determinants més amplis de la salut i el benestar: Necessitat d'un enfocament més coordinat per abordar factors com la renda, l'habitatge i l'ocupació.

Malgrat aquests reptes, el NHS té fortaleses i oportunitats, com la pràctica general universal, l'anàlisi de cost-efectivitat del NICE, el sistema d'educació i formació de classe mundial i la seva base de dades única d'interaccions amb els pacients. La pandèmia de COVID-19 va demostrar la capacitat del NHS per aconseguir un canvi profund i transformador quan és necessari.

3. Cap a on va el NHS? Modelant el futur de l'assistència sanitària

El NHS necessita fer nous canvis en la manera com es presta l'atenció per abordar l'acceleració de les malalties cròniques i la fragilitat. Hi ha un consens creixent sobre la necessitat de tres grans canvis:

• Prevenció de la mala salut: Augmentar la inversió en mesures preventives basades en l'evidència per a malalties com les cardiovasculars i l'obesitat, i treballar amb altres per arribar a aquells amb més risc. Això inclou un paper actiu del NHS en la defensa d'accions efectives per abordar els determinants més amplis de la salut.
• Personalització i participació: Garantir que les persones tinguin control en la planificació de la seva pròpia atenció, amb una continuïtat en la relació amb els equips clínics i un marc de responsabilitat del NHS que doni més prioritat a l'experiència i la veu dels pacients. Això implica un compromís amb el principi de "res sobre mi sense mi".
• Atenció coordinada, més a prop de casa: Accelerar els plans per enfortir la pràctica general, l'atenció primària i els serveis comunitaris a cada barri. Universalitzar una millor atenció per a aquells amb necessitats complexes i fragilitat basada en equips comunitaris i serveis d'hospital a casa. Això requereix trencar les divisions històriques entre diferents parts del sistema sanitari i una millor integració amb els serveis del govern local, especialment l'atenció social.

4. Creant les condicions per al canvi

La història del NHS demostra que els grans canvis només es produeixen quan es donen simultàniament una sèrie de factors habilitadors. L'informe identifica set habilitadors crucials:

• Suport a aquells que proporcionen atenció: Resoldre les disputes salarials, valorar i donar suport al personal, abordar les desigualtats laborals i implementar el NHS People Promise. També implica donar suport als cuidadors no remunerats i augmentar el voluntariat.
• Construcció de col·laboracions: Enfortir les col·laboracions a través dels ICS, amb les autoritats locals, el sector VCSE (voluntari, comunitari i empresa social) i els pacients i cuidadors.
• Aprofitament del poder del digital i les dades: Crear un registre electrònic de pacient completament connectat, ampliar l'ús de l'aplicació NHS i invertir en sistemes d'informació.
• Inversió en infraestructura: Desenvolupar un pla d'infraestructura a llarg termini per modernitzar edificis i equips, especialment en atenció primària i comunitats, i per aprofitar el potencial digital.
• Maximització del valor de l'atenció i el tractament: Reduir el malbaratament, abordar la variació injustificada en l'atenció i involucrar els pacients en les decisions de tractament.
• Lideratge i aprenentatge: Promoure una cultura d'aprenentatge i millora contínua a tots els nivells del NHS.
• Una nova relació entre el NHS i el públic: Veure les persones i les comunitats com a actius i fomentar la responsabilitat compartida en la millora de la salut i l'atenció. Això podria incloure un "pacte" amb el públic que estableixi què poden esperar i què poden contribuir.

L'informe conclou que hi ha un acord creixent sobre la necessitat d'aquests canvis i les condicions per aconseguir-los. La tasca per als propers anys és alinear aquest propòsit comú amb la implementació concreta del canvi. Els Plans Conjunts Futurs que publicaran les Juntes d'Atenció Integrada seran clau per reflectir aquests canvis a nivell local.

David Hume i el pensament econòmic

A Philosopher's Economist: Hume and the Rise of Capitalism 

Resumit amb IA.

El llibre "A Philosopher's Economist: Hume and the Rise of Capitalism" de Margaret Schabas i Carl Wennerlind explora a fons la contribució de David Hume a l'economia, connectant-la amb la seva filosofia general. A continuació, es presenten els punts clau del llibre:

• Hume com a economista integral: El llibre argumenta que l'economia és un fil conductor unificador en l'obra de Hume. Hume no només va estudiar l'economia per si mateixa, sinó també com un mitjà per entendre i promoure el refinament moral, la pau i la prosperitat.
• Rellevància de "Political Discourses": Tot i que Hume és conegut principalment com a filòsof, el seu llibre "Political Discourses" (1752) va ser immensament influent en el seu temps, amb múltiples edicions i traduccions. El llibre busca reivindicar la importància d'aquesta obra i connectar-la amb el conjunt del pensament de Hume.
• Èmfasi en l'experiència pràctica: El llibre destaca com l'experiència de Hume en el món comercial, incloent el seu treball com a dependent d'un comerciant a Bristol i les seves funcions en missions diplomàtiques, va influir en el seu pensament econòmic.
• Metodologia econòmica: Hume va desenvolupar un enfocament sofisticat per a l'economia, explorant els mitjans pels quals es formen i legitimen els principis matemàtics i les teories científiques. El seu treball va iniciar una línia d'investigació coneguda com a metodologia econòmica.
• La "ciència del comerç": Hume va definir l'economia, o la "ciència del comerç", com un camp d'estudi amb fenòmens específics com el diner, el comerç i la balança comercial. Aquesta definició es va mantenir influent al llarg del segle XVIII.
• Hume i la classe mitjana: Hume creia que la classe mitjana era el principal públic per als discursos sobre moralitat, ja que tenien un coneixement més profund de la naturalesa humana a causa de la seva participació en el món comercial.
• Recepció a Europa: "Political Discourses" va ser traduït a diversos idiomes i va influir en el pensament econòmic a tot el continent. En particular, la traducció francesa d'Abbé Jean-Bernard Le Blanc va donar una interpretació francesa distintiva de l'economia de Hume.
• Llegat durador: El llibre argumenta que la influència de Hume en l'economia es va estendre molt més enllà del seu temps, influint en figures com Marx, Menger, Schumpeter i Hayek.

En resum, "A Philosopher's Economist" presenta una anàlisi exhaustiva de les idees econòmiques de David Hume, destacant la seva rellevància per a la seva filosofia i la seva influència duradora en el camp de l'economia.

PS. Resum del llibre "Discursos Polítics"

"Discursos polítics" de David Hume és una col·lecció d'assajos que aprofundeixen en una àmplia gamma de temes polítics i econòmics. Hume, conegut pel seu empirisme filosòfic, aplica el seu enfocament escèptic i basat en l'experiència a l'anàlisi de la política i l'economia.

A continuació, es presenta un resum detallat dels temes clau que Hume aborda als seus "Discursos polítics":

1. La naturalesa de la societat:

• Rebuig del contracte social: Hume rebutja la idea del contracte social com a fonament de la societat, argumentant que les societats evolucionen gradualment a partir dels hàbits i costums humans.
• Importància de la utilitat: Emfatitza la importància de la utilitat i l'interès propi en la formació de les institucions socials, destacant que les persones tendeixen a cooperar quan els beneficia.

2. El comerç i l'economia:

• Defensa del lliure comerç: Hume defensa el lliure comerç i argumenta que beneficia totes les nacions, refutant les doctrines mercantilistes que prevalien en la seva època.
• Relació entre riquesa i poder: Analitza la relació entre la riquesa, el comerç i el poder polític, destacant la importància de la innovació i la productivitat per a la prosperitat nacional.
• Teoria monetària: Hume fa una anàlisi exhaustiva de la importància de la moneda, i com aquesta, afecta a l'economia d'un país. Explora com les variacions en l'oferta monetària poden influir en els preus i l'activitat econòmica.

3. El govern i la política:

• Formes de govern: Hume explora les diferents formes de govern, incloent-hi la monarquia i la república, i analitza els seus avantatges i desavantatges.
• Importància de les lleis: Destaca la importància de les lleis i les institucions per mantenir l'ordre social i protegir els drets individuals.
• Llibertat: Hume, explora la importància de la llibertat, i com aquesta, afecta al desenvolupament d'un poble. Argumenta que la llibertat política i econòmica són essencials per a la prosperitat i l'estabilitat.

4. La naturalesa humana i la política:

• Passions i interessos: Hume argumenta que les passions i els interessos humans influeixen en gran manera en la política.
• Prudència i sentit comú: Destaca la importància de la prudència i el sentit comú en la presa de decisions polítiques.

Aspectes clau del pensament de Hume:

• Empirisme: Hume aplica el seu enfocament empirista a l'estudi de la política i l'economia, basant les seves conclusions en l'observació i l'experiència.
• Escepticisme: Mostra un escepticisme saludable cap a les teories abstractes i les ideologies rígides, preferint un enfocament pragmàtic i realista.
• Utilitarisme: Hume tendeix a valorar les institucions i les polítiques en funció de la seva utilitat per a la societat.

En resum, "Discursos polítics" de Hume ofereix una perspectiva profunda i matisada sobre la política i l'economia, basada en una comprensió sòlida de la naturalesa humana i l'experiència històrica.

Economia de l'assegurança (4)

 No Benefit: Crisis in America's Health Insurance Industry

Resumit amb IA.

Aquest llibre, titulat "No Benefit: Crisis in America's Health Insurance Industry", de Lawrence D. Weiss, publicat el 1992 i reeditat el 2018, examina en profunditat la crisi del sistema d'assegurances de salut als Estats Units. L'autor analitza les causes subjacents d'aquesta crisi i les seves conseqüències socials, destacant com el model privat d'assegurances de salut pot no garantir l'accés universal a l'assistència mèdica.

Weiss critica la indústria per prioritzar els beneficis màxims per sobre de l'accés universal a l'atenció mèdica. Argumenta que l'associació entre l'assegurança privada i l'accés a l'assistència sanitària és perjudicial i qüestionable.

Alguns dels temes clau que s'hi tracten són:

• Desenvolupament històric i perfil actual de la indústria d'assegurances de salut comercial.
• Com les asseguradores privades creen persones no assegurades, incloent-hi nens, adults joves, minories i mares solteres.
• Estratègies de les empreses per reduir costos, com ara traslladar costos als empleats, reduir beneficis i adoptar plans d'autoassegurança.
• Frau i engany en la venda d'assegurances de salut, especialment dirigida a la gent gran.
• Fixació de preus i conspiració en la indústria asseguradora, incloent-hi el paper de l'Insurance Services Office (ISO).
• Insolvències d'empreses d'assegurances i la seva incapacitat per pagar reclamacions.
• Ineficiència del sector privat, incloent-hi alts costos administratius.
• Legislació estatal i nacional proposada per abordar els problemes de costos i accés a l'assistència sanitària.
• Conseqüències de l'eliminació de les assegurances privades de salut i les forces socials emergents que podrien reemplaçar-les.

L'autor assenyala que la indústria de les assegurances està en un període de canvi i reestructuració massiva a causa de contradiccions internes i externes, cosa que podria resultar en la pèrdua d'assegurança mèdica per a molts residents. També destaca el paper de grups polítics que advoquen per l'eliminació de les assegurances privades de salut.

El llibre també analitza les propostes de reforma sanitària a nivell federal i estatal, així com el paper de les associacions de professionals de la salut, els sindicats i el sector empresarial en el debat sobre la reforma sanitària. Weiss critica algunes propostes per mantenir un paper "paràsit" per a les asseguradores privades.

A més, examina el paper de l'Insurance Services Office (ISO) i com l'exempció de la indústria asseguradora de les lleis antimonopoli permet la fixació de preus i la limitació de la competència.

En resum, "No Benefit" ofereix una anàlisi crítica del sistema d'assegurances de salut dels EUA, destacant els seus problemes inherents i les seves conseqüències socials negatives. L'autor defensa la necessitat d'una reforma sanitària integral que prioritzi l'accés universal i l'atenció mèdica per sobre dels beneficis privats.

Reflexió sobre el final de la vida

 Hablar de la muerte para vivir y morir mejor

Llibre rellevant resumit amb IA.

El llibre "Hablar de la muerte para vivir y morir mejor" de Montse Esquerda és una anàlisi de com la societat moderna occidental ha perdut la familiaritat amb la mort, convertint-la en un tabú, i de com recuperar aquesta familiaritat pot ajudar a viure i morir millor.

Alguns dels punts clau del llibre inclouen:

• La mort com a tabú: La societat occidental moderna viu d'esquena a la mort, i els ritu i símbols que abans l'acompanyaven han desaparegut, convertint la mort en tabú. Aquesta conducta provoca dolor i sofriment afegit, allunyant les persones que viuen l'experiència de la mort i el dol de la societat, condemnant-les a la solitud.
• La importància de parlar de la mort: El llibre argumenta que parlar de la mort ajuda a viure millor i a morir millor, i que tenir referències socials, culturals i familiars és de gran ajuda quan arriba el moment.
• La relació amb la mort al llarg del temps: L'autora repassa com ha canviat la relació amb la mort al llarg del temps a través de dades històriques, articles de psicòlegs, psiquiatres, bioeticistes i filòsofs, i fragments de novel·les, cançons i pel·lícules. Philippe Ariès és un dels autors que millor ha estudiat la història de la mort, descrivint l'evolució de la relació de la societat amb el morir des de l'Edat Mitjana fins a l'actualitat.
• La mort "salvatge": La societat ha perdut les pautes socioculturals que ajudaven a incorporar la mort, substituint rituals per tècnica i prioritzant la lluita contra la mort a l'acceptació i preparació. Això ha portat a una "mort salvatge", caracteritzada per la soledat i l'ocultació del procés de morir.
• La importància dels rituals: Els rituals ordenen el temps i conforten, fent que un dia i una hora siguin diferents d'altres dies i hores.
• La importància de la consciència de la finitud: Ser conscient de la finitud pot donar més valor a allò que es viu, a la pròpia vida. La consciència de finitud ens ancla en el present i ens recorda el seu valor.
• Els arrepentiments més comuns al final de la vida: Bronnie Ware, cuidadora de malalts terminals, va escriure sobre els cinc arrepentiments més comuns de les persones que arriben al final de la vida: 1) Hauria desitjat haver tingut el coratge de viure una vida fidel a mi mateix, no la vida que altres esperaven de mi; 2) Hauria desitjat no haver treballat tant; 3) Hauria desitjat haver tingut el coratge d'expressar els meus sentiments; 4) Hauria desitjat haver mantingut el contacte amb els meus amics; 5) Hauria desitjat haver estat més feliç.
• La importància de dir el que importa: Ira Byock, metge paliativista, identifica les paraules que ajuden a les persones a "tancar" la seva trajectòria vital en pau: "Si us plau, perdona'm. Et perdono. Gràcies. T'estimo".
• La conspiració del silenci: Negar a la persona la informació que està en procés de mort és un dels pitjors escenaris que provoca la mort amagada o tabú. Aquests pactes de silenci són molt típics de la cultura mediterrània o llatina, en la qual la família acostuma a gestionar tota la informació i selecciona quina informació ha de rebre el pacient.
• La importància de la dignitat al morir: Dignitat és una paraula polisèmica, i comporta quelcom diferent per a cada persona. És important explorar què considera indigne cada un i què seria per a cada un viure amb dignitat fins al final.
• El paper dels professionals: Els professionals sanitaris tenen un paper important en l'acompanyament a morir, oferint confort i tranquil·litat amb la seva presència. Els professionals han d'aprendre a veure per comprendre, i comprendre per atendre.
• El dol en els nens: El llibre també aborda el tema del dol en els nens, destacant la importància d'ajudar-los a viure el procés i oferir-los suport adequat.

En resum, "Hablar de la muerte para vivir y morir mejor" és una reflexió sobre la importància de recuperar la familiaritat amb la mort per viure una vida més plena i afrontar el final de la vida amb dignitat i preparació. El llibre destaca la necessitat de parlar de la mort, trencar el tabú, i oferir acompanyament i suport a les persones que viuen el dol.