L'escàndol de la dictadura del districte únic

El districte únic universitari és un sistema dictatorial pel qual els estudiants de fora de Catalunya poden accedir a les seves Universitats. El que això permet és que nosaltres hem d'assumir socialment els costos i ells se'n porten els resultats privadament cap a casa. Així de fàcil, així de clar. Però ho fan a un cost social addicional incalculable, els ciutadans d'aquí que volien ser metges han perdut per sempre l'oportunitat d'estudiar allò que volien i això fa dècades que està passant.

El resultat d'aquesta vergonya és que el 40% són forasters i els joves d'aquí són exclosos. Cap país del món occidental acceptaria una estadística com aquesta amb finançament públic on es dona pas als forasters en determinades universitats respecte als nacionals. Els ciutadans acaben observant a Girona que només el 12% dels nous metges són gironins! i que fruit de l'escassetat de metges cal importar-los i el 47% dels metges nous són formats a l'estranger.

Aquest és exactament el cost que té mantenir el país atrapat en un Estat que li juga a la contra: la pèrdua de talent i d'oportunitats per als propis ciutadans. I després algú es pregunta perquè els joves voten el que voten, i passa el que passa. Doncs la resposta la teniu a l'article de Gutiérrez-Rubí, n'estan farts i prefereixen arriscar en allò desconegut que perpetuar el desastre. Agafeu-vos fort i prepareu-vos pel que pot passar a les properes eleccions.

PS. I sobretot recordeu sempre què va passar el 27 de febrer al Parlament, el trio de la benzina, el PSC va votar amb PP i VOX per rebutjar la reserva de places universitàries de medicina i infermeria per estudiants catalans. A hores d'ara hi ha un 40% d'estudiants forasters i per a ells és més important Espanya districte únic que les oportunitats de futur dels ciutadans.

PS. He posat dictadura, perquè comença amb la dictadura franquista La Ley de Ordenación Universitaria de 1943.

El trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat

ESTUDI POBLACIONAL DEL TDAH A CATALUNYA

The ADHD Explosion: Myths, Medication, Money, and Today's Push for Performance

The Impact of the Genetic Risk for ADHD on Parental Beakdown

Un estudi poblacional sobre el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat mostra la següent conclusió:

Les dades epidemiològiques de TDAH de la cohort poblacional analitzada a Catalunya mostren una prevalença de diagnòstic de TDAH del 4,74% durant el període 2013-2017. Aquesta dada parteix d’una classificació pròpia a partir dels diagnòstics observats en atenció primària, hospitalitzacions, serveis d’urgències i serveis mentals hospitalaris i ambulatoris. De fet, anant un pas més enllà, vam classificar els individus en tres grups en funció del grau de certesa del diagnòstic:

(i) diagnòstic segur de TDAH (61,4%)

(ii) diagnòstic probable de TDAH (16,9%)

(iii) diagnòstic de sospita de TDAH (21,7%)

Sabem que aquest diagnòstic és una qüestió controvertida. El llibre que es mostra a continuació resumit amb IA assenyala tots aquests aspectes. 

El llibre "The ADHD Explosion: Myths, Medication, Money, and Today's Push for Performance" d'Stephen P. Hinshaw i Richard M. Scheffler és una anàlisi exhaustiva i accessible sobre l'ADHD, que aborda els seus orígens, costos, causes, diagnòstic, tractament i impacte social. El llibre pretén oferir una síntesi necessària sobre l'ADHD, emfatitzant la seva complexitat i la influència de factors biològics, psicològics, socials, econòmics i polítics.

Punts clau del llibre:

• Introducció i costos de l'ADHD:
  • El llibre comença revelant els enormes costos financers i emocionals per a les famílies que lluiten amb els comportaments i discapacitats associades a l'ADHD.
  • S'exploren les controvèrsies principals relacionades amb aquest trastorn: és biològic o social? S'han d'utilitzar medicaments, especialment per als nens petits? Hauria el personal escolar de parlar de l'ADHD amb les famílies?.
• Naturalesa i causes de l'ADHD:
  • L'ADHD es presenta com un continu, no com una categoria. Els comportaments relacionats amb l'ADHD existeixen en un espectre, similar a la pressió arterial o els trets de la depressió.
  • El llibre explora els símptomes, problemes i discapacitats que defineixen l'ADHD, així com la seva manifestació al llarg de la vida.
  • S'analitzen els models i causes de l'ADHD, considerant tant factors biològics com culturals.
• Diagnòstic i tractament de l'ADHD:
  • El llibre subratlla la importància d'un diagnòstic acurat que inclogui una història de desenvolupament exhaustiva i dades sobre la vida a casa, amb els amics i a l'escola.
  • S'enfatitza que no hi ha una "prova objectiva" o "mesura cerebral" per diagnosticar l'ADHD.
  • Es revisen els tractaments per a l'ADHD i l'evidència dels seus efectes.
• Medicació per a l'ADHD:
  • El llibre examina l'augment de l'ús de medicaments per a l'ADHD, considerant tant els seus beneficis com els seus riscos potencials, incloent-hi l'abús.
  • S'exploren els efectes dels estimulants en el cervell, tant els seus efectes principals com els secundaris.
  • Es discuteix si els estimulants milloren el rendiment o tenen potencial d'abús.
  • El llibre també assenyala que els medicaments poden ajudar a retenir material après recentment, però els efectes sobre la memòria de treball i les funcions executives són inconsistents.
• Factors escolars i polítiques educatives:
  • Es destaca la influència de les polítiques educatives i les demandes escolars en l'augment de la identificació de nens amb ADHD.
  • S'argumenta que l'ADHD es revela a través de la pressió per al rendiment acadèmic i laboral en una economia global cada vegada més competitiva.
• Mites i controvèrsies sobre l'ADHD:
  • El llibre refuta la idea que l'ADHD és un "regal", destacant que pot ser un impediment per a l'èxit acadèmic i està relacionat amb resultats negatius com l'abús de substàncies i accidents de trànsit.
• Cobertura mediàtica i estigma:
  • El llibre assenyala que alguns mitjans de comunicació, com The New York Times, han presentat una visió esbiaixada contra la ciència relacionada amb l'ADHD i els medicaments, possiblement alterant el diàleg nacional.
  • Es discuteix com la publicitat directa al consumidor (DTC) pot reduir l'estigma de les malalties mentals.
• Recomanacions per millorar l'atenció de l'ADHD:
  • El llibre destaca la necessitat de millorar l'educació i la formació dels professionals, promoure el treball en equip entre diferents camps (medicina, psicologia, educació), i aplicar les directrius de pràctica professional.
  • S'emfatitza la importància d'un públic informat que exigeixi una atenció òptima.

En resum, "The ADHD Explosion" és un llibre que busca proporcionar una comprensió completa i matisada de l'ADHD, desmuntant mites i oferint perspectives basades en la investigació sobre les seves causes, diagnòstic, tractament i impacte social.

I si voleu les darreres informacions dels USA al respecte, les trobareu a The Economist:

L'embut perfectament dissenyat i la necessària redefinició de les professions sanitàries

The political economy of corporatism in medicine: Self-regulation or cartel management?

When Pathology and Laboratory Medicine Becomes a Commodity and Health Care Becomes Both Its Customer and Owner

Fa més de tres dècades que en Peter Zweifel i en Rein Eichenberger van escriure un article significatiu sobre el corporativisme en medicina. En concret es fixaven en una qüestió que passa sovint desapercebuda, la delegació de les tasques regulatòries del govern en les organitzacions mèdiques. Fonamentalment, se centrava en les qüestions d'accés a la professió, nombre de professionals en formació sanitària especialitzada i tipus, o la definició de les especialitats. Deia que tot plegat, en els set països que analitzava, havia donat lloc a una densitat de metges (número de metges per càpita)que era diferent segons el nivell de corporativisme en medicina del país. I després afegia que un fort corporativisme reduïa l'impacte negatiu d'una major oferta de professionals en els ingressos econòmics dels metges.

Agafem un exempre recent. La setmana passada es va crear una nova especialitat que en diuen de Laboratori Clínic, a partir de la fusió de dues especialitats existents, Análisis Clíniques i Bioquímica. L'argumentació és magnífica, 

La evolución tecnológica va a seguir condicionando este tipo de estructuras organizativas en los centros sanitarios de mayor tamaño, donde se forman la mayoría de los especialistas, pero también va a condicionar el trabajo en centros comarcales, que van a requerir de especialistas más polivalentes.

El trabajo conjunto, en cualquiera de estas estructuras organizativas, no solo evita la fragmentación de la atención y el conocimiento, si no que genera el efecto contrario, unificando la atención a los y las pacientes e integrando conocimientos.

Con este proyecto, se persigue de esta forma mejorar la formación de los especialistas en Ciencias de la Salud, a la vez que se facilita la gestión de los recursos humanos en salud.

La tecnologia condiciona l'organització, punt. L'organització acaba rendint-se a la tecnologia. Però si és així, jo em pregunto per què han mantingut l'Anatomia Patològica al marge? L'anàlisi d'ADN circulant fa confluir també amb l'activitat dels patòlegs. Molts països ja ho han fet. I la fusió i redefinició d'especialitats hauria de continuar assenyadament en molts més casos. Ara bé, dir-ne Laboratorio Clínico és un disbarat per als annals de la història de la medicina. Aquest nom no és una especialitat, una disciplina mèdica, és tant sols un tros d'un edifici de l'hospital o d'una organització en general. La disciplina és la Medicina de Laboratori, el nom convencional europeu per aquesta especialitat. I quin hauria de ser el model d'especialitat i d'organització? . Doncs com a exemple mirar cap al Canadà i cap Alberta en particular donaria pistes del que cal fer. Aquesta taula ho resumeix:

Segurament a data d'avui caldria reescriure l'article de Zweifel i redefinir els papers de cadascú. Han passat moltes coses d'ençà d'aleshores. Però n'hi ha una que roman, l'escassetat de metges. I la pregunta que molts es fan, és per què hi ha escassetat?. Doncs que mirin qui decideix les places de forma efectiva, qui accepta que hi hagi determinada oferta i la resposta serà immediata. Molts diuen que el govern no ha planificat, i és cert. Però encara que hagués planificat té delegada la regulació parcialment en comissions de les especialitats i en la comissió nacional, així com els degans d'universitat, i també cal recordar-ho, hi tenim les decisions arbitràries de les comunitats autònomes. Unes comisions que en diuen assessores però que a la pràctica exerceixen com a lobby d'influència determinant i decisor. Mentre no es modifiqui el corporativisme i l'estructura legal que facilita la delegació de la regulació que deia Zweifel no hi haurà solució als problemes d'accés i qualitat a l'assistència per part de la població. 

Fa cinc anys Eric Topol va fer un informe per al NHS sobre com la digitalització modificaria la tasca dels professionals de la salut al NHS. Allà no l'hi han fet massa cas, però aquí ni tant sols hi ha un informe.

Resum. Hi ha un embut perfectament dissenyat. No hi ha el nombre ni tipus de metges que es necessiten per afrontar les tasques i disposar d'un accés digne als serveis. Tot el que observem com a resultat no és un error de planificació del nombre de metges, és exactament tal com s'ha previst que sigui, possiblement per deixadesa.

PS I sobretot recordeu sempre què va passar el 27 de febrer al Parlament, el PSC va votar amb PP i VOX per rebutjar la reserva de places universitàries de medicina i infermeria per estudiants catalans. A hores d'ara hi ha un 40% d'estudiants forasters.

Hospital de la Santa Creu

Penso, per tant decideixo

 Piensa claro: ocho reglas simples para tener éxito en la era de los datos

N'hi ha molts que decideixen sense pensar. A tots ells els convé un moment de reflexió i dedicar-se a una lectura inspiradora com aquesta d'en Kiko Llaneras. El resultat de les seves decisions ben segur seria un altre de diferent. Llibre resumit amb IA

Aquest llibre, "Piensa Claro", és una guia per a prendre millors decisions utilitzant dades i pensament crític, i per entendre millor el món complex que ens envolta. L'autor argumenta que les dades són essencials per a descriure i entendre el món. El llibre està dividit en vuit regles que ajuden a analitzar informació, evitar errors comuns i prendre decisions més encertades.

Aquí hi ha un resum dels punts clau que es tracten al llibre, organitzats per les vuit regles principals:

• Regla 1: Accepta la complexitat del món. El món és complex i no lineal. Les relacions de causa i efecte no sempre són directes i proporcionals, com l'exemple de la pesca d'anguiles. L'autor explica com les coses poden ser complicades encara que semblin simples, com el vol d'una bandada d'estornells, on cada ocell segueix regles senzilles que generen un comportament emergent.
• Regla 2: Pensa en nombres. Mesurar les coses és fonamental per a entendre la realitat. L'autor destaca la importància d'escollir bé les mètriques i d'entendre les seves limitacions. També explica que les mètriques relatives són més útils que les absolutes, i ensenya com fer càlculs ràpids. El llibre també compara la mitjana i la mediana, explicant que la mediana és més resistent a valors extrems.
• Regla 3: Protegeix les teves mostres de biaixos. La nostra intuïció sovint ens enganya al prendre mostres, ja que tendim a utilitzar la informació que tenim més a prop. Cal tenir cura amb els biaixos de selecció, ja que les mostres que fem servir per a les nostres observacions sovint no són representatives de la població general. L'autor posa l'exemple de la història d'Abraham Wald, que va ajudar a millorar els avions durant la segona guerra mundial utilitzant dades sobre els impactes rebuts pels avions que tornaven.
• Regla 4: Assumeix que atribuir causes és difícil. La correlació no implica causalitat. L'autor explica com els factors de confusió poden fer que confonguem la correlació amb la causalitat. Ens ensenya com fer experiments amb grups de control i a tenir cura amb les "amanides causals". El llibre explica la necessitat de raonar cas per cas quan s'atribueixen causes. També es discuteix que les associacions són útils per a fer prediccions encara que no siguin causals.
• Regla 5: No menyspreïs l'atzar. Els successos tendeixen a tornar a la mitjana. Cal distingir entre soroll i senyal. L'autor explica que és important calcular els promedis i posa l'exemple de la millora en l'exactitud de les prediccions electorals amb els promedis de les enquestes. S'ha d'anar amb compte amb els extrems anecdòtics perquè les mostres petites són menys fiables. El llibre també adverteix sobre la il·lusió de les agrupacions i les ratxes, posant l'exemple de la mà calenta en el bàsquet.
• Regla 6: Prediu sense negar la incertesa. Cal assumir que la incertesa és omnipresent i raonar utilitzant probabilitats. L'autor posa l'exemple de com Barack Obama prenia decisions durant la crisi financera, utilitzant models de probabilitat. El llibre també explica com funcionen les comunitats de predicció que utilitzen fonts obertes per fer prediccions sobre diversos temes. També explica que cal tenir en compte els arguments contraris i les dades del passat.
• Regla 7: Admet els dilemes i fes malabars. Cal ser conscient dels compromisos i de les tensions entre diferents objectius o valors. El llibre explica el concepte d'òptim de Pareto i la regla 80/20 per prendre millors decisions. L'autor argumenta que cal aprendre a prioritzar els esforços i buscar els equilibris. El llibre també explica la necessitat de definir el problema i l'objectiu per a una optimització.
• Regla 8: Desconfia de la teva intuïció. La nostra intuïció ens pot enganyar de moltes maneres. L'autor explica que tendim a simplificar les coses i a crear històries coherents per a tot. També tendim a menysprear les circumstàncies particulars i a treure conclusions precipitades basades en estereotips. L'autor també discuteix com sobreestimem el nostre coneixement, i posa l'exemple del funcionament de la nevera.

En resum, "Piensa Claro" és una guia pràctica per a millorar les nostres habilitats de pensament crític i presa de decisions, emfatitzant la importància de les dades, el raonament lògic i la consciència dels nostres biaixos cognitius. El llibre fomenta una "mirada híbrida" que combina el pensament quantitatiu amb la comprensió de la complexitat del món i la importància de les persones.