La cara fosca

The Dark Side of the Force: Economic Foundations of Conflict Theory

"The Dark Side of the Force: Economic Foundations of Conflict Theory" de Jack Hirshleifer, publicat el 2001, és un volum que integra l'anàlisi del conflicte en el cor de l'economia, un camp tradicionalment centrat en la producció i l'intercanvi de béns i serveis útils. El llibre argumenta que, a més de la "cara lluminosa" de l'autointerès orientada a la producció, existeix una "cara fosca": l'intent d'apropiar-se del que altres han produït.

Estructura i Abast del Llibre El volum es divideix en dues parts principals:

• Part I: Causes, Conducta i Conseqüències del Conflicte: Explora el conflicte com una activitat econòmica, incloent discussions històriques, models econòmics, proves experimentals i aplicacions a temes de ciències polítiques i dret.
• Part II: Enfocaments Evolutius del Conflicte i la seva Resolució: Aprofundeix en les fonts evolutives de les capacitats humanes, tant físiques com mentals, per al conflicte i la cooperació.

El llibre aborda una àmplia gamma de lluites per l'apropiació, des de l'agressió i resistència militar fins a activitats no militars com ara litigis, vagues i tancaments patronals, concursos d'adquisició d'empreses, disputes familiars, i polítiques redistributives. La introducció del volum es basa en el discurs presidencial de l'autor a la Western Economic Association el 1993, on va demostrar la doble naturalesa de l'autointerès.

Context i Reconeixement de l'Autor Jack Hirshleifer ha estat professor del Departament d'Economia de la Universitat de Califòrnia, Los Angeles, des de 1960. És un reconegut economista amb especialitzacions en economia dels recursos, teoria del capital, bioeconomia i teoria del conflicte, destacant els paral·lelismes no reconeguts entre les diverses manifestacions de conflicte. Se li atribueix ser el primer i més eminent economista a fer un esforç sostingut per entendre aquesta "segona manera de guanyar-se la vida" mitjançant l'apropiació.

El Capítol 1 del llibre de Jack Hirshleifer, titulat "The Dark Side of the Force: Western Economic Association International 1993 Presidential Address", estableix les bases de l'argument principal del volum.

Idea Central i Origen:

• Aquest capítol és el discurs presidencial de l'autor a la Western Economic Association el 1993, on va argumentar que l'autointerès té tant una "banda lluminosa" com una "banda fosca".
• La "cara lluminosa" es refereix a l'autointerès orientat a la producció de béns i serveis útils per a l'intercanvi mutu.
• La "cara fosca" representa l'intent d'apropiar-se del que altres han produït.
• El propòsit del capítol és restaurar l'equilibri analític, convencent els economistes que ambdós aspectes de l'autointerès configuren el comportament humà i les societats.

Crítica a l'Economia Tradicional:

• Hirshleifer critica la tradició marshalliana per haver passat per alt gairebé completament aquesta "banda fosca", incloent-hi conceptes com el crim, la guerra i la política, que ni tan sols apareixen a l'índex de l'obra d'Alfred Marshall.
• En contraposició, cita Vilfredo Pareto, qui va reconèixer que els esforços humans s'utilitzen de dues maneres: per a la producció de béns o per a l'apropiació de béns produïts per altres.

El Dilema de Coase vs. Maquiavel:

• El capítol subratlla la tensió entre la "via de Ronald Coase" (cooperació i intercanvi mutuament avantatjós) i la "via de Niccolò Maquiavel" (confiscació, explotació i conflicte).
• Argumenta que els llibres de text d'economia han d'abordar ambdues modalitats d'activitat econòmica, ja que els agents prenen decisions que busquen un equilibri òptim entre elles.

El Conflicte com a Context de la Cooperació:

• Hirshleifer proposa dues idees fonamentals:
  • La cooperació, amb poques excepcions, només es dona "a l'ombra del conflicte". Entendre les amenaces i les lluites és crucial per apreciar com i quan es produeix l'intercanvi mutuament avantatjós. Per exemple, la por al judici impulsa els litigis cap a l'acord, i la influència d'un estat en temps de pau depèn del dany que podria infligir en guerra.
  • Quan la gent coopera, generalment és una "conspiració per a l'agressió contra altres" (o, com a mínim, una defensa contra l'apropiació).

Temes Clau en l'Anàlisi del Conflicte (Quatre Eixos): El capítol avança en l'exploració de la "banda fosca" sota quatre epígrafs:

1. Les fonts del conflicte: Analitza l'origen de la contesa.
2. La tecnologia del conflicte: S'enfoca en la "macro-tecnologia" del conflicte, buscant formes funcionals anàlogues a les de la producció (com les funcions Cobb-Douglas) per descriure com els esforços de lluita es tradueixen en èxit. Un concepte clau és la "decisivitat del conflicte", que mesura l'avantatge que té una força superior. Una baixa decisivitat pot promoure la pau, mentre que una alta decisivitat pot portar a "lluites a mort".
3. La modelització de les interaccions de conflicte: Distingeix entre conflictes horitzontals (on els contendents estan al mateix nivell estratègic, aplicant-se la solució de Cournot) i conflictes verticals o jeràrquics (amb un jugador superior que pot fer amenaces o promeses creïbles, com en el model de Stackelberg).
4. Les conseqüències del conflicte: Examina com el conflicte ha modelat la història humana i la naturalesa social.

Factors Addicionals:

• Es discuteixen factors com les preferències (odi, xenofòbia, ira) i les percepcions (optimisme divergent sobre el resultat de la lluita) com a elements que influeixen en la decisió entre acord i conflicte. Les emocions, tot i semblar irracionals, poden tenir una funció evolutiva útil.
• S'esmenta la paradoxa del poder, que explica com els contendents més febles poden guanyar en conflictes redistributius quan la decisivitat del conflicte és baixa.
• El capítol reconeix la feina pionera d'altres autors en la teoria del conflicte, com Schelling, Boulding i Tullock, i la relació amb l'economia evolutiva.

En conjunt, el Capítol 1 de "The Dark Side of the Force" de Jack Hirshleifer estableix una agenda per a la integració de l'anàlisi del conflicte en l'economia, destacant la importància de reconèixer l'apropiació com una forma fonamental d'activitat econòmica al costat de la producció.

Conceptes i Models Clau

1. La Tecnologia del Conflicte i la Funció d'Èxit de la Contesa (CSF)

   • Hirshleifer postula que, igual que hi ha una tecnologia de producció, hi ha una tecnologia del conflicte que tradueix els esforços de lluita en èxit distributiu. La Funció d'Èxit de la Contesa (CSF) és una relació matemàtica que pren com a entrades els esforços de lluita dels contendents i com a sortida la divisió d'un premi o el resultat d'una batalla.
   • S'analitzen dues formes canòniques de la CSF: models basats en la ràtio dels esforços de lluita i models basats en la diferència. La forma de la diferència, sovint una corba logística, és més consistent amb l'experiència militar i pot explicar la submissió unilateral o la pau bilateral com a equilibri de Cournot.
   • Un paràmetre clau en la CSF és el paràmetre d'efecte de massa (m), que escala la decisivitat del conflicte, és a dir, fins a quin punt una preponderància de l'esforç de lluita es tradueix en una proporció de victòria superior.

2. La Paradoja del Poder

   • Aquesta paradoxa es refereix a la "sorprenent observació que contendents més pobres o febles sovint guanyen en el conflicte, a costa dels oponents més rics o forts".
   • L'explicació rau en el fet que els contendents inicialment més desfavorits estan racionalment motivats a lluitar més intensament.
   • La paradoxa té una "forma forta" (els ingressos finals s'igualen) i una "forma feble" (les disparitats d'ingressos finals són menors que les disparitats de recursos inicials).
   • La paradoxa només s'inverteix quan la decisivitat del conflicte (mesurada per 'm') és prou alta, cosa que beneficia al costat més ric.

3. Anarquia i el seu Desglossament

   • L'anarquia es defineix com un sistema sense autoritat central, on el control dels recursos es manté per autodefensa. No és el caos, sinó un ordre espontani que pot dissoldre's en "amorfia" o en un sistema més organitzat com la jerarquia.
   • La sostenibilitat de l'anarquia depèn d'una baixa decisivitat del conflicte (m prou baix) i que els ingressos superin un mínim de viabilitat.
   • Un augment en la decisivitat del conflicte pot portar a la inestabilitat dinàmica de l'anarquia i la transició cap a la tirania, mentre que la manca d'ingressos pot portar a la amorfia.

4. Litigis i la Batalla Legal

   • Els litigis es modelen com una forma de conflicte on l'èxit depèn tant de la "veritat" (grau de culpa) com dels esforços de lluita (costos d'advocats, investigació).
   • La Funció d'Èxit de Litigi (LSF) captura aquesta dependència.
   • Sota el protocol de Nash-Cournot, els esforços de litigi en equilibri solen ser iguals, i l'esforç agregat és màxim quan la culpa és intermèdia (Y=0.5).
   • Sota el protocol de Stackelberg (on el demandant mou primer), l'habilitat del demandant per comprometre's amb un alt esforç pot obligar al demandat a cedir, fins i tot amb poca culpa, especialment si el demandant pot recuperar part dels seus costos.

5. Enfocaments Evolutius del Conflicte i la Cooperació

   • Hirshleifer s'endinsa en les "arrels biològiques" de les motivacions humanes per al conflicte i la cooperació.
   • Emocions com a Garants: Argumenta que emocions com la ira i la gratitud, tot i semblar "irracionals", han estat seleccionades evolutivament perquè faciliten la cooperació en garantir amenaces i promeses. La benevolència, per exemple, pot actuar com a garant d'una promesa, mentre que la malevolència és menys efectiva per garantir amenaces.
   • Estratègies en Jocs Evolutius: El llibre desafia la noció que "Tit for Tat" (TFT) és l'estratègia universalment òptima per a la cooperació. Mostra que TFT només té èxit en un rang limitat de condicions (sense cost de complexitat, sense probabilitat d'error, en torneigs de round-robin).
   • Diversitat d'Estratègies: S'argumenta que les poblacions reals mostren una considerable varietat de comportaments, i s'exploren factors que mantenen aquesta diversitat, com ara equilibris evolutius múltiples i/o mixtos, la pressió de mutació i els processos dinàmics transitoris.
   • Múltiples Vies de Cooperació: Més enllà del parentiu i la reciprocitat (els factors típicament destacats per la sociobiologia), es descobreixen moltes altres vies cap a la cooperació, com oportunitats de càstig (estratègies "Punisher"), combinacions d'estratègies complementàries, efectes de reconeixement, control, coordinació amb pistes externes i selecció de grups.
   • Teorema del Nen Podrit (Rotten-Kid Theorem): Aquest model de Gary Becker explica com la benevolència d'un pare ("Daddy") pot induir la cooperació d'un fill egoista ("Kid"), augmentant els ingressos familiars. No obstant això, té limitacions importants: "Daddy" ha de tenir prou ingressos, la seva benevolència ha de superar un llindar i ha de tenir l'"última paraula".

6. L'Ampliació del Domini de l'Economia

   • Hirshleifer defensa una "economia imperialista", on els mètodes econòmics (comportament maximitzador, equilibri de mercat, preferències estables) s'apliquen a disciplines com la sociologia, la ciència política, l'antropologia i la biologia social.
   • També examina críticament les suposicions d'"home econòmic", especialment l'autointerès i la racionalitat. Reconeix que els humans sovint busquen el benestar dels altres (benevolència/altruisme) i es veuen influenciats per la irracionalitat o els biaixos cognitius.
   • Subratlla la interconnexió única entre economia i biologia, veient l'economia com una "branca de la biologia interpretada àmpliament".

En resum, "The Dark Side of the Force" és una obra fonamental que reconfigura l'economia per incloure i analitzar sistemàticament el conflicte com una activitat econòmica, proporcionant una comprensió més matisada de l'autointerès, la cooperació i els complexos factors que configuren les interaccions humanes i socials.