15 de novembre 2023

El cost social de les drogues

An estimation of the social cost of illicit drug consumption in Catalonia

Les externalitats negatives de les drogues il·legals costen diners a tota la població, uns pocs fan que tots  plegats acabem assumint-ne els costos de les seves decisions. La xifra resulta habitualment complicada de trobar, però de tant en tant apareixen articles bons com aquest que ho expliquen. I encara que siguin dades de 2011, interessa. Diu: 

El coste del consumo de drogas ilegales en Cataluña en 2011 se estimó en 326,39 millones de € (0,16% del PIB catalán en 2011; 0,15% en 2018). El 82% del coste total correspondió a costes directos; de estos, el 30,32% correspondió al sistema penal, 15,99% a hospitalizaciones, 13,48% a la policía, 17,19% a farmacia, 8,34% a tratamiento en centros especializados y 5,74% a comunidades terapéuticas, entre otros. Los costes indirectos representaron el 18% de los costes totales, principalmente pérdidas de productividad debidas a muertes por el consumo de drogas


 




Per posar aquesta xifra de cost social de les drogues de 326 milions € en context, en el pressupost d'aquest any per reduir les llistes d'espera a sanitat hi dediquem 100 milions. Ara bé la xifra només considera despesa pública i per tant és molt superior, però no sabem quant. I alhora hi ha tot el patiment i trastorn que provoca a l'entorn, tot plegat no quantificable en una xifra.

Convé una revisió en profunditat de la qüestió. Cal disposar de dades actualitzades i noves estratègies per afrontar de forma diferent i contundent tot el que està venint. El pla actual s'acaba a finals d'any i veig molt per fer encara en el mes i mig que queda. Notícies recents com aquesta haurien de preocupar i ocupar a més d'un. O aquesta altra, encara més.



14 de novembre 2023

El panorama dels sistemes de salut

Health at a glance 2023 

El document més elaborat de dades dels sistemes de salut és el de la OCDE. Avui mostraré aquí els quadres principals relatius a despesa i finançament. Tenint en compte que:

In 2019, prior to the pandemic, OECD countries were spending, on average, around 8.8% of their GDP on healthcare, a figure relatively unchanged since 2013. By 2021, this proportion had jumped to 9.7%. However, preliminary estimates for 2022 point to a significant fall in the ratio to 9.2%,reflecting both a reduced need for spending to tackle the pandemic as well as the impact of inflation reducing the value of health spending

Aquestes són les dades del que gastem en salut respecte el PIB:

Quina part és obligatòria i quina part és pagament directe, % respecte el PIB:



El nivell d'envelliment cal considerar-lo a l'hora de comparar la despesa, menys de 100 vol dir que es gasta menys que la mitjana considerant la demografia.

Quant gastem en valor absolut? ($ en paritats de poder de compra)




Quina proporció representa cada font de finançament?


Hi ha moltíssims més indicadors d'interès. Trieu i garbelleu-los.


PS. Les dades de Catalunya no les trobareu. Malauradament el darrer informe comparatiu és de 2015. Un exemple més de transparència, 7 anys sense dades comparades.

13 de novembre 2023

La desconfiança en el sistema públic de serveis socials

 Esperant els meus drets

Hi ha governs i polítics que són uns mestres de l'engany i l'opacitat. Ells tenen la informació, o vull pensar que la tenen, i dosifiquen el grau de certesa que poden dispensar a la població. Les llistes d'espera de la dependència són un cas vergonyós d'aquesta situació.

El mes de març podíem llegir aquesta informació: "Catalunya és la comunitat amb més persones amb el dret reconegut pendents de rebre la prestació prevista per llei. N'hi ha prop de 70.000." El responsable governamental de torn s'afanya a dir poc després que hi ha 24.000 persones falses, que són a la llista però que no toca, i no explica quina és la font on es pot contrastar això. I després sabem que: L'any 2022 a Catalunya van morir 13.801 persones a les llistes d'espera de la dependència. Ha desaparegut la vergonya, les xifres així ho confirmen.

Ara llegeixo que una periodista diu:

A Catalunya, hi ha 240.102 prestacions que arriben a 198.202 persones, que es distribueixen de la manera següent:

  • 38.934 prestacions d’atenció residencial
  • 13.400 prestacions en centres de dia
  • 33.825 prestacions de serveis d’ajuda a domicili
  • 26.029 prestacions de teleassistència
  • 23.565 prestacions econòmiques vinculades a serveis
  • 104.074 prestacions econòmiques a cuidadors/es familiars
  • 275 altres,
i atenció:
  • 163.739 persones que es beneficien de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), i milers de persones més que reben ajudes gràcies als 38 milions d’euros destinats a la concessió de subvencions de projectes i activitats a entitats de l’àmbit de les polítiques socials (COSPE) i els programes d’interès general amb càrrec al 0,7% de l’IRPF i l’impost de societats
aviat la renda garantida superarà tots els serveis de dependència, en número de ciutadans...

i després mostra dades no contrastables de la llista d'espera i també fa recomanacions sobre el que creu que s'ha de fer, i després veig tot això publicat als diaris com si res.
El periodisme d'avui ha de permetre que les dades que es publiquin siguin verificables, no poden ser ells els únics testimonis de la veritat quan estem parlant de polítiques públiques. Tampoc són cridats a ser els experts que emeten recomanacions, malgrat que com a ciutadans poden tenir totes les opinions del món. 
La política d'avui ha de ser capaç de mostrar amb transparència com els compromisos i decisions polítiques es duen a terme o no. Sense això, la desconfiança en el sistema augmenta.  A data d'avui ens trobem en aquest punt de desencís i desconfiança greu en les polítiques relatives a dependència, perquè fa molts anys que dura aquest desgavell.

PS. Alerta als 38 milions de subvenció que circulen al marge del control de la despesa pública. No afegeixo res més.



10 de novembre 2023

Les diferències en salut minven

 Assessing performance of the Healthcare Access and Quality Index, overall and by select age groups, for 204 countries and territories, 1990–2019: a systematic analysis from the Global Burden of Disease Study 2019

El missatge en positiu per a tots els que ens preocupen les diferències en salut és que hi ha evidència de la seva reducció en les darreres tres dècades. En un article al Lancet ho mesuren amb el Healthcare Access and Quality Index i diu:

Between 1990 and 2019, the HAQ Index increased overall (by 19·6 points, 95% uncertainty interval 17·9–21·3), as well as among the young (22·5, 19·9–24·7), working (17·2, 15·2–19·1), and post-working (15·1,13·2–17·0) age groups.

Evidentment hi ha moltes diferències entre països desenvolupats i els que no ho són, el que ells mesuren amb un indicador sociodemogràfic SDI. I també hi ha diferències entre grups d'edat.

Això els porta a concloure que cal millorar:

Although major gaps remain across levels of social and economic development, convergence in the young group is an encouraging sign of reduced disparities in health-care access and quality. However, divergence in the working and post-working groups indicates that health-care access and quality is lagging at lower levels of social and economic development. To meet the needs of ageing populations, health systems need to improve health-care access and quality for working-age adults and older populations while continuing to realise gains among the young.

Espanya es troba a 89,7 de l'índex, mentre que la mitjana d'Europa Occidental és a 87,2. Bé, em caldria més detall com ho fan amb altres àrees geogràfiques però no hi som.

L'esforç de l'Institut de Health Metrics and Evaluation és notable i el rigor és altíssim. Convé seguir-ho d'aprop amb dades més recents, després de la pandèmia.


Stanton



 


09 de novembre 2023

Sang (2)

 REGLAMENTO DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO sobre las normas de calidad y seguridad de las sustancias de origen humano destinadas a su aplicación en el ser humano y por el que se derogan las Directivas 2002/98/CE y 2004/23/CE

Espanya importa el 60% dels hemoderivats dels Estats Units, Catalunya també. I això és així perquè als Estats Units es compensa i aquí no, és així (agradi més o menys). Aquesta mancança hauria de corregir-se perquè durant la pandèmia va ser motiu de preocupació el desabastiment. La Unió Europea està impulsant un nou reglament però va molt a poc a poc.

L'article 54 d'aquesta Regulació, que encara no s'ha aprovat, mostra una nova aproximació a la donació voluntària de sang, admet la compensació, no la remuneració de les SoHO, substàncies d'origen humà. 

Normas relativas a la naturaleza voluntaria y no remunerada de las donaciones de SoHO

1.Las entidades de SoHO no proporcionarán estímulos ni incentivos financieros a los donantes, ni a sus familiares, ni a ninguna persona que conceda una autorización en su nombre, de conformidad con la legislación nacional.

2.Los Estados miembros podrán permitir que las entidades de SoHO compensen a los donantes por las pérdidas relacionadas con su participación en donaciones, o les reembolsen tales pérdidas, mediante asignaciones a tanto alzado. En tales casos, los Estados miembros establecerán en la legislación nacional las condiciones para obtener dichas asignaciones, incluida la fijación de un límite máximo que garantice que las asignaciones sean neutras desde el punto de vista financiero y coherentes con las normas establecidas en el presente artículo. Podrán delegar la fijación de las condiciones de dichas asignaciones en organismos independientes establecidos de conformidad con la legislación nacional.

3.Las entidades de SoHO podrán compensar o reembolsar a los donantes según lo previsto por sus autoridades competentes con arreglo al apartado 2.

Admetre compensació podria representar un canvi, però cal que es faci acuradament, molt acuradament. Els disbarats als USA estan explicats en aquest llibre. Encara som a temps d'evitar-los. 

Aquesta qüestió hauria d'ocupar i preocupar molt més del que està preocupant. La possibilitat d'anar de la voluntarietat a la mercantilització hauria de ser objecte de vigilància estricta.

PS. Més material aquí.

PS. Aquí vaig explicar el cost de la sang


Tofanelli a la galeria Barnadas


08 de novembre 2023

Toca canviar l'actual sistema de pagament tronat

 Guiding Risk Adjustment Models Toward Machine Learning Methods

Comparing risk adjustment estimation methods under data availability constraints

En aquells entorns on el mercat i el sistema de preus no hi juguen un paper, és on cal pensar en mecanismes alternatius per a crear incentius a l'eficiència i a la presa de decisions. El mecanisme de preus es altament poderós i ja ho deia Hayek és un senyal que permet coordinar les decisions. 

Al sector salut no tenim preus competitius de mercat. Tenim en alguns casos tarifes, i habitualment el que en diem sistemes de pagament i d'ajust de risc. Ja fa dues dècades que ho va explicar Newhouse en aquest llibre. Hi ha tarifes perquè hi ha asseguradores amb poder de negociació que les imposen, o donen poc marge per modificar-les. No podem parlar de formació de preus competitius de mercat ni de bon tros. I hi ha sistemes de pagament allà on no arriba bé la definició de l'output o interessen altres objectius. Això succeeix tant en asseguradores privades com públiques.

Es clar, si pagues una tarifa per acte, incentives que es facin més actes. I el que interessa són els resultats de salut, no l'activitat en si mateixa. Aquí és on entren els sistemes de pagament.

Tinc la ferma impressió que aquesta qüestió no es pren amb el rigor que es mereix. Newhouse ja hi feia èmfasi fa molt de temps. Deia, si millorem el sistema de pagament, estarem millorant també l'eficiència del sistema de salut.

Atenent a la moda del moment, ara ens caldria també analitzar les noves eines d'ajust de risc basades en aprenentatge automàtic, si realment aporten millores o només són un miratge marginal. És a dir si aporten alguna cosa, a canvi d'oferir una caixa negra que no sabem com els factors contribueixen al resultat. La meva impressió per ara, és de caixa negra. Caldrà veure què va sorgint. Dels dos articles ressenyats al principi, el primer hi confia, mentre que el segon ja ho diu: 

"Our findings show that ML techniques, particularly SL, outperformed OLS in all data scenarios, although the adjusted-R 2 RE ranges between 0.02% points in the coarse granularity/poor range of variables scenario and 2.8% points in the coarse granularity/rich range of variables scenarios, indicating no statistically significant gain in our sample of 100,000 observations. Performance based on MSE also showed consistent results"

Si del que es tracta és augmentar 2,8 punts percentuals la variació explicada, a canvi d'una caixa negra, ja us puc dir que no paga la pena. Deixem de banda l'aprenentatge automàtic per ara. Tornem allà on érem, als orígens. Fem un bon diagnòstic i corregim el que no funciona (que és molt).

A Catalunya, la situació dels sistemes de pagament requereix una profunda revisió que s'ha anat ajornant sistemàticament. Hi ha dos nivells, l'assignació poblacional (ajust de risc, pròpiament dit) i la compensació als proveïdors (sistema de pagament, pròpiament dit). No tenim ni l'un ni l'altre que facin la funció que hem dit que ha de fer, promoure l'eficiència i millorar la coordinació de les decisions. Podem seguir així? La regulació vigent aviat farà una dècada, és de 2014. Algú hauria de situar la seva revisió en profunditat com a prioritat. Està tronat.

PS. tronat -ada. 1 adj. [LC] Fet malbé per l'ús



Robert Doisneau

PS. Disbarat del dia. Com la indústria farmacèutica posa dos preus diferents al mateix medicament, explicat a WSJ.

07 de novembre 2023

Els paranys de la política (de la sanitària, també)

 Why Politics Fails. The Five Traps of the Modern World & How to Escape Them

És ben habitual trobar gent desencisada de la política, o aquells que n'eren molt entusiastes i tot d'una deixen de ser-ho. I fins i tot llavors diuen, ni me'n parlis. Un pot tractar de dir-los que no hi ha solucions fàcils a problemes complicats, o que la qualitat dels qui governen podria ser una altra. Però més enllà d'això, podem trobar causes objectives d'aquest desencís? i si hi són què podem fer?

Precisament això és el que es proposa un llibre recent que explica els 5 paranys, en cinc capítols. El primer capítol tracta sobre la tensió en la democràcia entre satisfer les preferències majoritàries i la protecció de les minories. El segon parany és el de la igualtat, el compromís entre la igualtat de drets i la igualtat de resultats. El tercer capítol tracta de la solidaritat, que només es manifesta en situacions de necessitat individual. El parany de la seguretat és l'equilibri entre (massa) anarquia i (massa) ordre. I el parany de la prosperitat es refereix als guanys econòmics (i electorals) a curt termini que semblen més atractius que la presa de decisions a llarg termini que permetran la prosperitat amb el temps.

Aquests 5 paranys són comuns a tot tipus de política, a la sanitària també. Podríem posar exemples de cadascun dels 5. Mireu el cas dels peruans de fa pocs dies a la premsa (però que fa temps que dura, 92 casos a 250.000€ cadascun), paranys 2 i 3. El titular del diari és prou explícit: "Del aeropuerto al hospital: Cataluña investiga el aumento de niños peruanos con cáncer que se tratan en Barcelona". Hem confós la protecció de la salut, amb oferir accés a l'univers de població i això no és possible. Ho sabem, però la política ha caigut al parany i no en surt.

I al final hi ha un resum del que segons l'autor cal fer:

Politics fails when we pretend that we can get along without it. It fails when we don’t take it seriously. When we try and repress, smother or banish it. We cannot wish away our differences. Any attempt to do so and replace them with the purity and clarity of a single solution or figurehead is doomed to fail. We will still disagree, but we will have removed our ability to express or act on that disagreement.

There are innumerable books out there arguing that our global problems can be solved by avoiding politics – by better living through technology or markets; by strong leadership or moral improvement. That’s not this book. I want to make a plea for the fundamental centrality of politics to achieving our collective goals. But we must go in clear-eyed, acknowledging that the wrong politics, too much or too little of it, might push us ever further from our dreams of the future.

Dins cada capítol dona pistes sobre com afrontar els paranys de la millor forma. Ara bé, el que jo trobo fonamental és el disseny institucional (al que hi dedica molta estona) i els compliment de compromisos, un tema crucial al que s'hi dedica massa poca atenció.

PS. Fa temps ja vaig parlar de perquè els governs s'equivoquen sovint.



06 de novembre 2023

La satisfacció amb l'atenció primària



És molt important la primera impressió que tenim d'allà on anem. L'atenció primària és la primera impressió del sistema de salut, ens ofereix senyals per afrontar la incertesa de la malaltia o ens ajuda per evitar-la. I de tant en tant és bo preguntar-se si la gent està satisfeta amb l'atenció primària finançada públicament. Anualment sorgeixen unes enquestes que des de fa anys donen resposta a això. I la darrera diu que la valoració és de 7,37 el 2022 i que la fidelitat és del 82,3% (entesa com si tornaria a venir al CAP). Aquestes són les dades que es publiquen, comparant el 2022 amb el 2021, i sembla que tot va bé.

Ara bé, què passa si ho comparem amb fa un dècada, 2012, o el 2015? 
Doncs que la satisfacció i la recomanació era marginalment molt superior. I això és precisament el que està succeint que la gent està menys satisfeta i sobretot recomanaria menys l'atenció primària que abans.



Això hauria de ser una preocupació de primer ordre. La menor satisfacció i fidelitat amb qui és la primera impressió del sistema de salut cal cuidar-la al màxim. Algú hauria d'analitzar el perquè i quines mesures poden revertir aquesta tendència. Algunes mesures les trobareu en aquest document. Mentrestant, uns quants voten amb els peus i contracten assegurances de salut privades, però resulta que allà pràcticament és inexistent la primària com a concepte i disseny organitzatiu (entren en un altre problema addicional i no ho saben).

PS. El que també està succeint és que aquestes dades no les veureu publicades a la premsa habitual (ningú mossega la mà de qui li dona de menjar).

PS. El baròmetre sanitari de 2021 del Centre d'estudis d'opinió mostra que en plena pandèmia (just després de quan s'aplaudia als sanitaris) la satisfacció va disminuir. El 2022 ja no han gosat publicar-lo, trobareu en canvi un baròmetre de la bicicleta.


PS. Si busqueu dades de la Central de Resultats referides a atenció primària fa cinc anys que no es publiquen. Les darreres són de 2018, d'això en diuen transparència.



04 de novembre 2023

El millor economista de tots els temps

 GOAT: Who is the  Greatest Economist of all Time and Why Does it Matter? 

En Tyler Cowen és un paio sorprenent sempre. El seu blog esdevé inabastable, de vegades escriu també Alex Tabarrock. I ara la última que ha fet és un llibre descarregable lliurement per internet amb intel·ligència artificial acoplada.

Aquest és l'índex:

  •  Introduction, and why this is the book of a fan
  •  Milton Friedman as GOAT?
  •  John Maynard Keynes  
  •  Friedrich A. Hayek
  •  Those who did not make the short list: Marshall, Samuelson, Arrow, Becker, and Schumpeter
  •  Why won’t anyone nominate John Stuart Mill as GOAT?
  •  Malthus as GOAT, and are we all doomed?
  •  Is Adam Smith the obvious winner?
  •  The winner(s): so who is the greatest economist of all time?
He de dir que el guanyador escollit per en Cowen està relacionat amb la seva ideologia. Res a dir, ho ha escollit lliurement segons les seves preferències. Després fa variacions i ajustos, i ofereix altres candidats però va per allà mateix. Jo en diria algun dels que diu, i d'altres que oblida. 
No us desvelo el final, així podeu tastar el llibre durant el cap de setmana.


Keynes


03 de novembre 2023

Missatge per a conformistes i despistats

 Indicador Multidimensional de Calidad de Vida (IMCV)

Tots aquells que encara no s'han adonat de la diferència en el benestar individual i col·lectiu entre tenir un estat propi i recaptar els impostos dels ciutadans, o dependre de l'almoïna que et dona el govern central, només han de mirar aquests gràfics que comparen la qualitat de vida a Catalunya (línia verda) i el País Basc (línia grisa). Si després de mirar això, encara no s'han convençut que no hi ha res a fer dins un país que no considera els seus ciutadans com iguals, sinó que n'hi ha uns que poden recaptar i uns altres no, i que això té implicacions en el benestar i la salut, llavors ja podem plegar i callar per sempre. El país i els seus ciutadans quedarà trinxat, ara mateix ja en tenim els símptomes.

L'INE publica aquest indicador de qualitat de vida des de fa anys i compara comunitats autònomes amb índex estatal 100. El que podem veure és que des d'abans de la pandèmia les coses s'han complicat i molt a Catalunya, tant les condicions materials de vida, com de salut, seguretat, educació, governança i drets, entorn i medi ambient. Només en treball semblaria que anem bé (aquesta és la màquina que engreixa a qui et dona almoïna), també en governança i drets.

Aquesta estadística només confirma una impressió col·lectiva que ja en som coneixedors i per tant quant més tardem en canviar-ho, només pot anar a pitjor. El motiu és que hi ha les condicions perquè tot se'n vagi pel pedregar si no podem recaptar els nostres impostos. Així de senzill, així de clar, o s'actua aviat o "es bot fa aigo". Marxem, quant més aviat millor.







PS. La població de Catalunya ja ha superat els 8 milions. Des de l’any 2018, el creixement natural és negatiu, amb més morts que naixements. Els catalans han decidit no tenir tants fills com abans. L’augment sostingut es deu a la immigració, que supera el 20% de la població. Descontrol demogràfic  total.

02 de novembre 2023

Una fita històrica de les ciències de la vida: la teràpia d'edició genètica mitjançant CRISPR

The Scientific Foundations of Human Genome Editing

76th Cellular, Tissue, and Gene Therapies Advisory Committee 

FDA Briefing Document BLA# 125787/0 Drug name: exagamglogene autotemcel Applicant: Vertex Pharmaceuticals Inc.

Exa-cel for the Treatment of Sickle CellDisease (SCD) in Patients ≥ 12 Years WithRecurrent Vaso-Occlusive Crises (VOCs)

Clinical Assessment of Exa-cel 

Materials

Panel Says That Innovative Sickle Cell Cure Is Safe Enough for Patients

El dimarts 31 vaig tenir ocasió d'assistir a una sessió històrica a la FDA. El consell assessor de teràpies cel·lulars, genètiques i de teixits debatia sobre una nova teràpia Exa-cel basada en CRISPR ex-vivo. Vull assenyalar en primer lloc  que el nivell de trasparència de la FDA és realment impressionant. Tothom que vulgui pot assistir a la sessió online, hi havia més de 2000 persones connectades.

Exa-cel és una teràpia genètica desenvolupada per CRISPR Therapeutics conjuntament amb Vertex dirigida a l'anèmia de cèl·lules falciformes. Una malaltia que provoca oclusions vasculars, requereix múltiples transfusions, limita la qualitat de vida i escurça la vida.

Si teniu una bona estona podeu veure-ho a Youtube. És una sessió històrica perquè és la primera teràpia genètica que s'ha d'aprovar (previsiblement el 8 de desembre) basada en CRISPR. I la perspectiva d'aquest consell assessor era determinant pel que pot passar el desembre.

La sessió va tenir presentacions de fonaments de l'edició genètica, necessitats no cobertes, eficàcia clínica, seguretat no clínica, seguretat clínica i després debat. Un total de 7 hores de reunió!.

El resum del procés d'edició genètica:


I els resultats clínics:


Després de 16 mesos, només un de 30 pacients va tenir una crisi vaso-oclusiva. Els resultats clínics són satisfactoris, ara bé el tema de seguretat no clínica, "off-target editing" requereix atenció. Es tracta d'un tema complex on hi ha molta incertesa tant en aquesta teràpia com a la natura, fora de la teràpia.
El NYT se n'ha fet ressò de la valoració positiva del comitè i ara cal esperar la decisió final del 8 de desembre de la FDA. Una fita històrica sens dubte.

PS. La borsa ho ha valorat en positiu, augment del 12%.









01 de novembre 2023

La despesa sanitària minva però no a tot arreu

The Economist m'explica que la despesa sanitària ha disminuït el 2022 i que de mitjana s'ha situat novament a nivells de 2008 (entorn del 9% del PIB). Diu que després del 2020-2021, anys de Covid, s'ha produït una reducció inesperada poc explicable per ara. I llavors fa hipòtesis, que si l'oferta, que si la demanda, que si la tecnologia i la productivitat, i tot plegat que no sabem res de res.



I llavors em miro la web d'on han sortit les dades i trec aquest gràfic i vull comparar 2019 i 2022:


Les dades de 2022:


Observo Espanya i ja ha arribat al 10,5% del PIB en salut, 7,4% públic, 3,1% privat. Al 2019 abans de la COVID estaven al 9,1% del PIB. I ara ja han deixat enrera països com Finlàndia, Dinamarca que el 2019 gastaven més. A Catalunya el 2019 estàvem al 7,8% del PIB i el 2021 (darreres dades) al 9,5% del PIB. La COVID hauria representat un augment de 1,7 punts de PIB gastats en salut. No sabem encara què ha passat el 2022 amb dades comparables OCDE, si hem mantingut el mateix ritme de despesa o s'ha reduït. 
Les dades publicades per OCDE són encara estimacions i per tant convé prendre-ho amb precaució. Cal tenir present que els canvis sobtats al PIB fan capgirar percentatges i els casos extrems modifiquen la mitjana, i sobretot que hem tingut una pandèmia. 
En qualsevol cas hi ha un missatge per tots aquells que a Catalunya parlen d'augmentar la despesa, els podem dir que ja ha passat i no se n'han adonat. On ha anat a parar amb detall no ho sabem. Recordeu el que deia sobre un informe del país veí, caldria fer-ne un. També recordeu el que vaig explicar al juliol sobre com havia disminuït la despesa real en una dècada.
Si mirem l'eqüació fonamental de Bob Evans ens diu que el que es despesa per uns són ingressos per altres:

El que cal saber de la despesa és què n'hem tret a canvi (valor), i qui hi ha guanyat i qui hi ha perdut, en la disminució i augments de despesa de diferents àmbits de l'assistència sanitària. Per ara no cal parlar d'hipòtesis, només les dades són prou clares, a la mitjana de països de l'OCDE hi ha un canvi de tendència en el darrer any (jo no diria que la corba s'aplana, com diu The Economist) i no sabem si continuarà. Pels outliers de l'OCDE, el missatge és clar convé que us ho feu mirar perquè seguiu gastant més. Als que encara no han fet els deures, convé que publiquin les dades de 2022.

PS. Per cert la utilització d'aquest concepte d'aplanar la corba (flattening the curve) va dirigit a una cosa diferent. Ho vaig escriure aquí fa temps.

PS. Per cert, els de The Economist haurien de fer una nota a peu de pàgina explicant que el 2008 hi havia països que llavors no eren OCDE.

Per cert, els de NYT el passat setembre ja apuntaven el mateix per al cas USA Medicare.

PS. Per cert, la mitjana de l'OCDE no té cap valor normatiu. Allò que un país gasta és el que vol gastar (en principi). Ho he explicat moltes vegades. El que passa és que hi ha alguns que fan referència a la mitjana només quan els interessa.












31 d’octubre 2023

Els medicaments que curen el mal dolent

 Addressing Challenges in Access to Oncology Medicines

ESMO-Magnitude of Clinical Benefit Scale version 1.1

La magnitud del benefici clínic dels medicaments és i ha de ser preocupació de tots, principalment dels clínics. En això els oncòlegs fa temps que hi han dedicat temps i esforços. La societat europea, la ESMO ja fa anys que va introduir una metodologia al respecte.

The  ESMO-  MCBS  grading  highlights  those  treatments  which  substantially  improve  the  duration  of  survival  and/or  the  quality  of  life  (QoL)  of  patients  with  cancer  and  aims  to  distinguish  them  from  trials  demonstrating  more  limited  and  sometimes  even  marginal  benefits. The  ESMO-MCBS  assigns categorical benefit scores to European Medicines Agency  (EMA) and US Food and Drugs Administration (since January 2020) approved cancer medicines,  based  on  results  from  ‘positive’ randomised clinical trials:

  • superiority trials that have demonstrated a statistically significant result for the primary endpoint of the study, and/ or secondary in case of overall survival and 
  • non-inferiority trials, reaching a conclusion of non-inferiority.

La proposta és d'interès però a la pràctica no trascendeix més enllà dels clínics i el motiu entre d'altres és que es basa en una puntuació categòrica d'experts, que desconeixem si els experts fossin uns altres quina puntuació  sortiria. En el fons el que pretén ESMO és arribar a algun consens sobre l'efectivitat relativa dels medicaments aprovats i com a mecanisme de consens professional, res a afegir.

L'OCDE per la seva part va fer un document que revisava com es trobava l'accés als medicaments oncològics en diferents països. Allà es mostra amb molt de detall què fan i com ho fan (excepte Espanya que no va contestar el qüestionari).

Aquests són els reptes que l'informe va identificar i que cal tenir en compte com a temes pendents de resoldre:


Hi ha molts més temes dins l'informe, en especial els temes relatius a diferències d'accés estan ben tractats. Els fabricants de medicaments europeus EFPIA també van fer l'abril passat un document al respecte. Fa setmanes parlava de l'elevat preu dels medicaments oncológics, i aquest tema acaba copsant tot l'interès, però n'hi ha d'altres, que convé que siguin resolts.



30 d’octubre 2023

El benestar com objectiu preeminent

 Wellbeing. Science and Policy

Fa uns mesos parlava del llibre anterior de Richard Layard, "Podem ser més feliços?", ara el seu darrer llibre és un compendi del que ell en diu ciència del benestar. Jo no sé ben bé si és una ciència, però el que si és cert és que el tema és prou interessant com per fer-hi una ullada. Aquí el trobareu en accés obert. El primer que cal fer és mirar l'índex:

Part I. The Case for Wellbeing:

1. What subjective wellbeing is and why it matters

2. Wellbeing as the goal for society

Part II. Human Nature and Wellbeing:

3. How our behaviour affects our wellbeing

4. How our thoughts affect our wellbeing

5. Our bodies, our genes and our wellbeing

Part III. How Our Experience Affects Our Wellbeing:

6. The inequality of wellbeing: some basic facts

7. Tools to explain wellbeing

8. Explaining wellbeing: a first exploration

9. Family, schooling and social media

10. Health and healthcare

11. Unemployment

12. The quality of work

13. Income

14. Community

15. The physical environment and the planet

Part IV. Government and Wellbeing:

16. How government affects wellbeing

17. How wellbeing affects voting

18. Cost effectiveness and policy choice.

L'estructura del llibre és prou clara i dedica temps a explicar el problema de les mesures de benestar, qüestió sempre controvertida. 

De què depèn el benestar? Doncs d'aquests factors, diu:

De tots, possiblement el capítol menys encertat és el que parla dels gens i el benestar (p.85). La hipòtesi de que els gens no canvien i tenen un paper en el benestar, oblida l'epigenètica i per tant que podem tenir gens que s'activen o no depenent de les condicions amb les que ens trobem. Tema esbiaixat (cap al predeterminisme) i poc elaborat. A tot el llibre hi ha una èmfasi desproporcionada cap a la salut mental, qüestió que ha preocupat de sempre a l'autor.
I al darrer capítol arriba la qüestió crucial: 

The ultimate purpose of wellbeing science is to help us increase wellbeing. Hopefully, readers of this book will by now have learned a little more about themselves, which they can use to improve their own wellbeing and that of others. But what about  policymakers, be they in central or local government, or in NGOs big and small? Are there steps by which wellbeing science could help them improve their contribution to human wellbeing?

Enlloc de mesurar amb QALYs, ell proposa els WELLBYs, anys de vida ajustats per benestar. I llavors proposa els llindars necessaris per a avaluar si cal una política determinada. Molt ideal tot plegat, i pendent d'elaboració a la pràctica. El títol del llibre és suggerent, el seu contingut encara té moltes qüestions pendents per desenvolupar.