Understanding group decision making failure and success

Wiser: Getting Beyond Groupthink to Make Groups Smarter

Groupthink was a term coined by Irving James that explains how groups may tend toward uniformity and censorship. This is not an easy hypothesis to demonstrate. Conditions and environment may affect, randomised trials difficult to apply. But Hastie and Sunstein tried to answer two questions in a book:

• Do groups usually correct individual mistakes? Our simple answer is that they do not. Far too often, groups actually amplify those mistake
• But do groups actually succeed in surpassing the quality of the few best? Do they, in fact, combine information and enlarge the range of arguments? Do firms accomplish this feat? Do government officials? Unfortunately, the history of the human species suggests that all too often, groups fail to live up to their potential. On the contrary, many groups turn out to be foolish

The book has basically two chapters, how groups succeeds and how groups fail. Sounds interesting to know the details. I am unable to describe the whole details in a post.
there are sound messages for the role of leaders, and specailly a conclusion:

The failures of groups often have disastrous consequences—not just for group members, but for all those who are affected by those failures. The good news is that decades of empirical work, alongside recent innovations, offer a toolbox of practical safeguards, correctives, and enhancements. With a few identifiable steps, groups can get a lot wiser.

The toolbox refers to behavioral science (Kahneman and Tversky).Unfortunately, my impression is that too few people has read this book up to now.

La humanitat i els seus biaixos

Inheritance: The Evolutionary Origins of the Modern World 

Parlar de biaixos cognitius ens porta directament a Tversky i Kahneman dels que tant he parlat. La seva perspectiva és individual, els preocupa com les decisions i accions de la persona es veuen afectades per aquests biaixos. Però el llibre seleccionat per  avui ens parla de biaixos col·lectius, com la humanitat de forma constant els ha tingut arrelats. Un bon motiu per reflexionar, va el resum amb IA.

El llibre "Inheritance: The Evolutionary Origins of the Modern World" d'Harvey Whitehouse explora com tres biaixos antics —conformisme, religiositat i tribalisme— han modelat la humanitat i continuen afectant el nostre món. Aquests biaixos, arrelats en la nostra evolució, tenen implicacions profundes en la nostra cultura, societat i comportament.

Aquí hi ha un resum dels punts clau del llibre:

• Els tres biaixos:

  • Conformisme: La tendència a copiar les accions dels altres, especialment aquelles que semblen intencionals, té una gran influència en la transmissió cultural. Aquesta imitació, de vegades sense entendre la raó subjacent, és fonamental en l'aprenentatge i la creació de rituals. El llibre presenta l'exemple de la recepta de la Sílvia, on la filla imita la seva mare tallant els extrems d'un rostit sense saber que era per un motiu instrumental, i que esdevé ritual per a ella. El conformisme també té un paper en la formació de grups socials més grans i en l'adopció de pràctiques agrícoles.
  • Religiositat: La tendència a creure en forces sobrenaturals i a participar en rituals és una característica universal dels humans. Els rituals no són només accions específiques, sinó que són la interpretació de si una acció té una causa coneguda o desconeguda. La religiositat es manifesta en diferents formes, des d'experiències emocionals intenses fins a rituals quotidians. Aquests rituals ajuden a la cohesió social i a la coordinació de grups. El llibre també explora com la religiositat influeix en el consum i la publicitat.
  • Tribalisme: La tendència a formar grups i a sentir lleialtat cap a ells, sovint a costa d'altres grups, és un altre biaix que influeix en la societat. El tribalisme pot conduir a la cooperació, però també al conflicte i a la violència. La identitat de fusió, que és una forma extrema de tribalisme, pot motivar a les persones a fer sacrificis pel grup.

• Rituals: Els rituals no són només accions objectivament presents al món, sinó que són una interpretació mental que fem de si una acció es basa en un procés causal conegut o desconegut. El llibre explora la naturalesa dels rituals, tant els emocionals com els rutinaris, i com afecten el pensament i la conducta. Els rituals rutinaris poden augmentar l'autocontrol i la capacitat de pensar a llarg termini. També examina la relació entre rituals, mida del grup i intensitat emocional. Els rituals poden transformar espais comuns en llocs de culte, com ara les cases a Çatalhöyük.

• El paper de la imitació: Els humans copiem les accions dels altres, especialment si les considerem intencionals. La imitació és una forma d'aprenentatge cultural i un mecanisme per a la cohesió social. El llibre argumenta que fins i tot els nadons són sensibles a la intencionalitat de les accions que imiten.

• El desenvolupament de la societat: El llibre explora l'evolució de la societat humana des dels petits grups de caçadors-recol·lectors fins a les societats complexes actuals. Destaca el paper de l'agricultura i la seva relació amb els rituals més freqüents i més rutinaris en les comunitats més grans. La intensitat emocional dels rituals tendeix a disminuir a mesura que les societats es fan més grans.

• La complexitat social i l'edat axial: El llibre aborda la complexitat social, l'aparició de ciutats i estats, i les religions moralitzadores. També explora el concepte de l'Edat Axial i la seva influència en la història mundial. Utilitza la base de dades global Seshat per a examinar quantitativament aquestes qüestions.

• Aplicacions pràctiques: El llibre proposa que entendre els nostres biaixos i com funcionen pot ser clau per millorar el nostre món. Explora com la identitat de fusió pot reduir la reincidència de delictes, i com un projecte de reinserció per a ex-convictes mitjançant el futbol ha tingut resultats prometedors. També suggereix la creació d'una cadena de notícies global que prioritzi informació essencial per als ciutadans del món. El llibre discuteix com l'alta complexitat integrativa pot tenir resultats més positius en la negociació en comparació amb la baixa complexitat integrativa.

• El futur de la humanitat: El llibre conclou amb una reflexió sobre com podem utilitzar el nostre coneixement sobre la naturalesa humana per a construir un món millor. Argumenta que la comprensió de la fusió identitària, la religiositat i la influència dels rituals pot permetre'ns de crear un sentit de pertinença més inclusiu i millorar la cooperació global. El llibre també proposa que el coneixement dels nostres biaixos és essencial per abordar reptes com el canvi climàtic.

En resum, el llibre de Whitehouse ofereix una visió profunda sobre com els biaixos que hem heretat de l'evolució influeixen en la nostra societat i cultura, i com podem utilitzar aquest coneixement per a construir un futur millor.

Evidence-based economics going mainstream

Misbehaving. The making of Behavioral Economics

Once upon a time there was a scientific discipline created under the assumption that people choose by optimizing and that choices were rational (unbiased).

This premise of constrained optimization, that is, choosing the best from a limited budget, is combined with the other major workhorse of economic theory, that of equilibrium. In competitive markets where prices are free to move up and down, those prices fluctuate in such a way that supply equals demand. To simplify somewhat, we can say that Optimization +Equilibrium = Economics. This is a powerful combination, nothing that other social sciences can match.

All these core premises of economic theory began to be under scrutiny four decades ago, with the contributions of Kahneman and Tversky on Prospect Theory and what we call right now  "Behavioral Economics". Richard Tahler in his new book "Misbehaving. The making of Behavioral Economics" describes the whole history with the privilege of being on the forefront since the very begining. That's why this book is of interest. Last year another book appeared on the same topic, with a formal view: Behavioral Economics, a history. Thaler's book is of much more interest, though you can skip some details on anecdotes from several chapters. His focus on financial issues is understandable, as long as he has done most of this work in this area. However, other issues deserve more attention.
Anyway, a must-must read book. Just in the final chapter he focuses on changing the title, and he talks about evidence-based economics, rather than behavioral economics. For a health economist, this option sounds closer, since evidence-based medicine had a similar development four decades ago.

Much has changed. Behavioral economics is no longer a fringe operation, and writing an economics paper in which people behave like Humans is no longer considered misbehaving, at least by most economists under the age of fifty. After a life as a professional renegade, I am slowly adapting to the idea that behavioral economics is going mainstream. But the process of developing an enriched version of economics, with Humans front and center, is far from complete.

PS. NYT review.
PS. Misbehaving site.

PS. Criticisms
PS. On Bitcoin creator: "some even suggest Nash could be Satoshi Nakamoto himself". Glups?