Repensar la innovació en medicaments

 Rethinking Innovation in Drugs: A Pathway to Health for All

La Mariana Mazucatto resumeix en aquest article la seva posició sobre la innovació al sector farmacèutic. Ho ha dit en altres llocs, però insisteix que cal una nova governança de la innovació. Bàsicament el missatge és que el govern no pot restar passiu com ara. Reprodueixo el paràgraf clau:

While funding is essential, it alone is not the solution. Government should adopt a mission-oriented approach to drug innovation, setting bold goals related to public health that serve to catalyze innovation and investment — goals that prioritize improved patient outcomes, reduction in disease prevalence, and access equity.Achieving such bold goals would necessitate a reform of intellectual property rights. Moreover, it would require a shift in how collaborations between the public and private sectors are structured to recognize that innovation results from a collective effort, valuing contributions from both public and private entities. And it would require governments to foster collaboration across different ministries, thereby avoiding the compartmentalized governance of health. The excessive tendency of governments to outsource key operations has unfortunately weakened these capacities.

Monet, ara a Orsay

 

Enciclopèdia de gestió sanitària

 Elgar Encyclopedia of Healthcare Management

 Una enciclopèdia amb aquest índex.

PART I SCENARIOS
1 Big data and artificial intelligence 2
2 Disruptive technology innovations 6
3 Genomics 8
4 Globalization 11
5 Medical tourism 13
6 Precision medicine 16
7 Robotics 19

PART II BASIC MODELS OF HEALTH SYSTEMS
8 Beveridge model 22
9 Bismarck model 24
10 Market-driven model 26

PART III EVOLUTION OF THE PHARMA AND MEDTECH INDUSTRY

11 Market access 30
12 Digital therapeutics 33
13 Biotech 36

PART IV FOUNDATIONS OF HEALTH ECONOMICS

14 Baumol’s cost disease 40
15 Disease mongering 42
16 Moral hazard in health insurance 44
17 Quasi-markets 46
18 Supplier-induced demand 48

PART V FUNDING

19 Payment mechanisms 51
20 Sources of funding 55
21 Tariff vs price 57

PART VI HEALTH POLICY PRINCIPLES

22 Equality and equity 60
23 Universalism 62
24 Well-being 64

PART VII INVESTMENT ANALYSIS

25 Business planning of healthcare services 69
26 Sources of funding for investments 71

PART VIII LEVELS OF CARE

27 Acute, sub-acute and post-acute care 77
28 Chronic care 79
29 Home care and community care 83
30 Hospital 86
31 Long term care 91
32 Prevention 93
33 Screenings 97
34 Primary healthcare 101
35 Secondary vs tertiary vs quaternary care 104

PART IX NEW PARADIGMS

36 Access to healthcare 108
37 Co-production 110
38 Demedicalization 113
39 Evidence-based medicine 115
40 From compliance to concordance 119
41 Gender medicine 121
42 Global health 123
43 Health literacy 125
44 Initiative medicine 127
45 Integrated care 130
46 Population health management 133
47 Skill mix and task shifting in healthcare 136
48 Value-based vs

PART X PLAYERS

49 Boundaryless hospital 142
50 Community and country hospital 144
51 Intermediate and transitional care settings 147
52 Primary care center 150
53 Research hospital 152
54 Teaching hospital 154

PART XI TRENDS

55 Business models 157
56 Decentralization and devolution in healthcare 159
57 Multidisciplinarity and inter- professionality 161
58 Telemedicine 164
59 Vertical and horizontal integration (hub and spoke network) 168

PART XII BEHAVIOURS:

CHALLENGES TO LEADING HEALTH ORGANIZATIONS

60 Accountability 173
61 Accountable care plan and organization 174
62 Iatocracy, professional bureaucracy and corporatization 177
63 Political arena 180
64 Professional vs managerial culture 182
65 Professionalism 184
66 Stakeholder management 186
67 Teamwork 187
68 Turf wars 189

PART XIII PRACTICES

69 Change management 193
70 Disaster management 195
71 Leadership and leadership styles 199

PART XIV ROLES

72 Case manager 203
73 Clinical engineer 205
74 Clinical leader 208
75 Controller 211
76 Family and community nurse 215
77 General practitioner 218
78 Hospitalist 220
79 Medical director 223
80 Operations manager 225
81 Pharmacist 228
82 Quality and risk manager 233

PART XV TOOLS SYSTEM AND

PROCESS: DISEASE MANAGEMENT

83 Clinical governance 237
84 Guidelines and protocols in healthcare systems 239

PART XVI INNOVATION MANAGEMENT

85 Clinical trial 243
86 Health technology assessment 246

PART XVII OPERATIONS

87 Electronic clinical records 251
88 Patient flow logistics 253
89 Patient management 256
90 Supply chain 258
91 Techniques for process and organizations improvement: lean management in healthcare 261

PART XVIII ORGANIZATION

92 Clinical service lines 264
93 Converging trends in hospital transformation 267
94 Divisionalization, clinical directorates and Troika model in healthcare 271
95 Organizational culture 273
96 Organizational design and development for healthcare organizations 276
97 Patient-centered hospital and health organization 281

PART XIX PEOPLE

98 Clinical and professional engagement 285
99 Great Place to Work® 288
100 Magnet hospital 291

PART XX PERFORMANCE

101 Balanced scorecard in healthcare organizations 294
102 Budgeting (financial vs operational) 298
103 Customer satisfaction 301
104 DRG and case mix index 303
105 Length of stay 305
106 Performance measurement and management systems 307
107 PROMs and PREMs 310
108 Strategic control 313

PART XXI PLANNING

109 Strategic planning 318
110 Strategy making 320

PART XXII PROCUREMENT

111 Centralized procurement 324
112 Innovation procurement 327
113 Managed entry agreements (MEA) 330
114 Value-based procurement 333

PART XXIII QUALITY

115 Accreditation in healthcare 337
116 Audit 340
117 Quality management 343

IA per tot arreu (7)

 The Economics of  Artificial Intelligence: Health Care Challenges

El llibre que cal llegir:

1. Artificial Intelligence, the Evolution of the Health Care Value Chain, and the Future of the Physician 

2. The Potential Impact of Artificial Intelligence on Health Care Spending 49

3. Health Data Platforms 87

4. The Regulation of Medical AI: Policy Approaches, Data, and Innovation Incentives

Repensar estratègies de salut

Health for All – transforming economies to deliver what matters 

El Director General de la OMS va encarregar un informe l'any 2020 al que van anomenar WHO Council on the economics of health for all per tal de repensar les polítiques de la OMS sobre 4 fonaments i un conjunt de recomanacions han sorgit aquest 2023 que es mostren resumidament en aquest gràfic:

Al BMJ hi trobareu també un article sobre la qüestió. 

Firstly, it argues that we must value health for all. This means embedding the goal of human and planetary wellbeing in economic decision making and in how we measure economic progress. 

Secondly, it argues for a redesign of national and international financial systems to treat spending on health as a long term investment, and to increase the fiscal space available for this investment. 

Thirdly, it argues for an innovation ecosystem that prioritises the common good, ensuring equitable access to health innovations.

Finally, as covid-19 made clear, public sector leadership matters. Achieving ambitious health goals requires governments with the capacity to structure effective partnerships, adapt, coordinate cross-ministerial collaboration, and meaningfully engage the public. Governments’ addiction to outsourcing core functions has undermined these capabilities.A reinvigorated understanding of the state as a market shaper, and investment in dynamic state capabilities, are crucial to delivering Health for All

Temes repetits una i altra vegada per Mazzucato en diferents llocs i articles. Que la salut és una inversió a llarg termini ja ho sabíem fa temps. L'informe repeteix coses que sabem i que no s'hi fa prou cas.

Com el sector públic i filantròpic va arriscar a la recerca de l'edició genètica

Funding CRISPR: Understanding the role of government and philanthropic institutions in supporting academic research within the CRISPR innovation system 

Sabem que la innovació farmacèutica de l'any 2023 ha estat la primera teràpia aprovada d'edició genètica mitjançant CRISPR. Ara Vertex haurà de pagar una llicència de 100 milions pel cap baix a Broad Institute (Harvard) i al competidor Editas Medicine, per poder comercialitzar-la. 

És un bon moment per preguntar-nos quina ha estat la contribució de finançament públic a la recerca, i per tant si cal considerar fins a quin punt el que s'ha patentat privadament s'ha assolit mitjançant recursos públics.

Això a hores d'ara és complicat de conèixer amb estimacions precises. Però mitjançant la revisió de tots els articles publicats i mirant els reconeixements i agraïments han construït aquest graf que explica prou bé d'on han vingut els recursos per a la recerca, i es veu que fonamentalment venen del govern (punts blaus) i de la filantropia (punts vermells). Aquest és la conclusió del graf referit a Harvard:

The bimodal network model of the Broad/Harvard/MIT system was formed by 28 organizations (12 governmental agencies and 16 philanthropic/charitable organizations) and 111 highly cited papers (14 papers on CRISPR as a biological phenomenon and 97 papers on the development of CRISPR/Cas technologies

 Si cliqueu sobre el gràfic en podreu veure millor el contingut: 

Nota: model de xarxa de cofinançament de la recerca CRISPR/Cas més citada al sistema Broad/Harvard/MIT. Aquesta és una xarxa bimodal de papers i fonts de finançament. La mida dels nodes que representen els articles és una funció del nombre de cites rebudes.

Les vores indiquen quines organitzacions van finançar quins papers. Només els nodes que representen els articles més citats del model de xarxa (més de 500 cites) s'etiqueten amb el seu títol i l'any de publicació i les vores amb llum vermella els relacionen amb la seva organització de finançament.

Els nodes blaus representen agències governamentals, mentre que els nodes vermells representen organitzacions filantròpiques/benèfiques. És important especificar que l'agregació de fonts de finançament està limitada per la informació que els autors proporcionen a la secció d'agraïment dels articles. 

The three clusters are supported by the NIH, which occupies a central position

in the network model, but are cofunded by different sets or organizations. The cluster located in the lower right corner of the network model is formed by papers cofunded by the NIH and the Department of Energy (DoE); a second cluster (upper right corner) is cofunded by a set of philanthropic and governmental organizations; and the third cluster (upper left corner) is cofunded by the Howard Hughes Medical Institute (HHMI) together with a set of U.S. military organizations or programs (Figure 3). There is also an important set of papers exclusively funded by the NIH.

L'altre focus seria el referit a Berkeley, 

the bimodal network model of the UC system was formed by 15 funding organizations (10 governmental agencies and five philanthropic/charitable organizations) and 117 highly cited papers (59 papers on CRISPR as a biological phenomenon and 58 papers on the development of CRISPR/Cas technologies

In the case of the University of California (UC), the cofunding network model (Figure 4) suggests that the top-cited investigations on CRISPR as a biological phenomenon, which is related to the discovery stage of investigation in which the basis of future technologies are built, were mostly supported by the U.S. Department of Energy and the National Science Foundation. A relatively smaller and less cited set of papers was cosupported by the Burroughs Wellcome Fund together with the National Institutes of Health (NIH; Figure 4). On the other hand, the investigations related to the development of CRISPR/Cas technologies at the UC were mostly supported by the NIH together with the National Science Foundation and the HHMI in two respective clusters of papers (Figure 4). There is also an important set of technological development papers funded by the NIH without the participation of other frequent governmental or philanthropic/charitable funding sources

Doncs aquest és el panorama. Resum, no hi hauria CRISPR si no hi hagués hagut inversió pública i filantròpica a la recerca. Desconeixem la magnitud, però sabem les institucions que hi han participat. Malgrat això, s'ha patentat i per tant a hores d'ara és un bé privat finançat públicament o filantròpicament en bona part. I sobretot això ha passat a l'estadi de la recerca on hi ha més risc, he socialitzat el risc i el resultat ha estat apropiat privadament, una altra volta.

PS. M'ha sorprès el paper dels militars en la tecnologia CRISPR i també del Departament d'Energia.

Quin és l'impacte de la innovació farmacèutica en càncer en la longevitat ?

The Relationship Between Pharmaceutical Innovation and Cancer Mortality in Spain, From 1999 to 2016

Conèixer quin és l'impacte de la innovació farmacèutica en la longevitat resulta problemàtic en general. Ara bé si baixem a un terreny concret podem arribar a conclusions concretes. Aquest és el cas d'un article que explica quin ha estat el resultat de la innovació farmacèutica en la mortalitat per càncer. I el que diu és que entre 1993 i 2020 l'edat mitjana de mort per càncer va passar de 71 a 74,1 anys, i que d'aquests 3,1 anys addicionals, 2,77 anys van ser deguts a la innovació farmacèutica (un 96%).

La revisió metodològica de l'estimació feta la deixo per un altre dia. Atribuir un 96% a la innovació farmacèutica sense poder ajustar per l'estadi del càncer en el moment del diagnòstic resulta com a mínim agosarat. Només cal imaginar quin serà el resultat quan afegeixin els anys 2020-2022 amb el retard diagnòstic durant la pandèmia.

Malgrat la disminució de la mortalitat, l'augment de la incidència ens ha de preocupar a tots.

Els nirvis de la indústria farmacèutica europea

 Assessment of main provisions and key EFPIA recommendations on the revision of the pharmaceutical package

La proposta de nova regulació farmacèutica europea ha desfermat la preocupació a una indústria que ja havia d'estar preocupada abans que això passés. I és que només veient els medicaments que s'han aprovat els darrers temps i la inversió en recerca recent, sabem que anem a empentes i rodolons.

En aquest context hi ha nirvis de la indústria sobretot per dues coses: per la protecció de dades regulatòries i per l'exclusivitat de mercat dels medicaments orfes. Diguem-ho clar, perquè la regulació de patents segueixi protegint d'igual forma el monopoli temporal. Aquest és el concepte. Després ve el detall de facilitar l'accés als medicaments per part dels pacients, però això ja són els serrells. 

Ahir UK ja va aprovar el Exa-cel, el medicament de CRISPR Therapeutics i ho va fer amb dues indicacions, anèmia de cèl·lules falciformes i beta-thalassemia. És la primera vegada al món que s'aprova definitivament una teràpia genètica ex-vivo basada en CRISPR. A la FDA un consell assessor va donar la seva aprovació que s'espera sigui definitiva el dia 8 de desembre. 

Curiosament CRISPR Therapeutics té la seu social a Europa ,no-UE , a Suïssa, a Zug. La va fundar Emmanuelle Charpentier fa 10 anys, guanyadora del Nobel amb Jennifer Doudna. Ara bé, només hi té la seu social. Tot, tot s'ha fet junt amb Vertex a Boston. Si mirem la vacuna de Pfizer va ser originada a Alemanya (Biontech), però va comercialitzar-se com nord-americana. Podríem repassar molts més exemples on la recerca europea és potent i la comercialització s'esvaeix. Però això no ho arreglarà la protecció mitjançant patents.

La indústria europea ens explica en un document quina serà la seva estratègia de lobby per als propers mesos i després d'explicar que la redacció actual provocarà el diluvi universal (menys accés als medicaments), diu el que cal fer (RDP vol dir protecció de dades regulatòries i OME vol dir exclusivitat de mercat de medicaments orfes):

• In line with the European Council Conclusions (March 2023), Europe needs to strengthen, rather than cut, the region’s RDP baseline and OME.
• Providing meaningful and predictable incentives, attainable fairly, that would encourage additional R&D investment compared to today.
• Jointly addressing barriers and delays to access based on a shared understanding of the evidence generated by the European Access Hurdles Portal.
• Limiting Bolar exemption for activities related to seeking regulatory approval.
• Developing a patient-centred, more inclusive definition of unmet medical need.
• By acknowledging the value of innovation and encouraging advancements in prevention, treatments and care, Europe can ensure that no patient is left behind.
• A robust framework for mechanism of action Paediatric Investigation Plans (PIPs) is essential to ensure that this new obligation is effective to achieve its purpose and is manageable for developers.
• Further optimising the regulatory framework and ensuring maximum use of expedited pathways in support of patient needs.
• Ensuring that supply chain and environmental requirements are proportionate and fit-for-purpose while not prohibiting or delaying patient access to medicinal products.

No entrarem en detall de cada qüestió ara. Convé repassar el document. Únicament caldria dir que anem molt endarrerits en el temps amb la regulació farmacèutica a Europa i això ens ha fet perdre pistonada. Que hi ha retards en l'accés, ho sabem, però aquest és sobretot un problema dels països i dels seus recursos financers. Convindria que la reflexió no fos tant en la protecció de patents i en canvi en els incentius a la recerca necessària per a millorar la salut poblacional. Per tant una reflexió conjunta, indústria i governs, de quines haurien de ser les prioritats i establir mecanismes per a dur-ho a terme (d'això no n'he vist res a la regulació proposada). Posar incentius sense assenyalar prioritats no ens menarà a una solució dels problemes actuals. Ho sabem també.

Albarrán Cabrera

Cap on va la indústria Medtech?

Medtech Pulse: Thriving in the next decade

Ara es parla de la indústria Medtech quan abans parlàvem de Medical Devices o subministraments mèdics. Medtech té més glamour.  Per a mi el llibre de referència per aquest sector és el d'en James Robinson, "Purchasing Medical Innovation: The Right Technology, For the Right Patient, At the Right Price". Ja té uns anys, però segueix vigent.

A data d'avui el que cal llegir és l'informe que ha publicat McKinsey per saber que té el sector al seu davant i com enfrontar-s'hi. La credibilitat que li vulgueu donar és una opció personal. Com a qualsevol informe de consultors, el manual diu que primer cal crear angoixa, mostrar la incertesa i les coses que no van o no aniran bé.

Un sol gràfic és capaç de resumir-ho tot, fins abans de la pandèmia tot anava bé, però després s'ha capgirat. La rendibilitat financera/borsària ha baixat del 21% al 2%. Elemental!. El que caldria és comprendre com la pandèmia va afectar al sector, i no projectar ombres com si l'efecte pandèmic persistís després de 2023...

Les tendències estan ben dibuixades, d'això en saben molt i per això cal llegir l'informe. Però llavors els consultors apareixen per assenyalar quines són les opcions de futur, i si no saps gestionar ecosistemes no ets ningú, excepte que els consultors (ells) t'ajudin.

Aquestes són les fonts d'ingressos basades en ecosistemes, diuen:

Aquí tothom pot fer les prediccions que vulgui per als propers 10 anys, i si no l'encerten ningú se n'adonarà perquè som poc amants dels arxius i hemeroteques. Si hi anéssim més sovint trobaríem grans sorpreses i alhora molts motius per no fer cas de prediccions.

PS. A l'informe no hi veig referències al desori medtech europeu amb una regulació esbiaixada cal al lobby medtech precisament, que fa que la indústria americana provi devices per aquí quan la FDA encara no ho ha aprovat.

El nou paper de purs intermediaris de la indústria farmacèutica de tota la vida

 Investigating the origins of recent pharmaceutical innovation

Definitivament, quan algú us digui que la indústria farmacèutica és innovadora, digueu-li que primer es miri les dades a la revista Nature Reviews Drug Discovery. I les dades diuen:

The FDA approved 323 new drugs between 2015–2021, of which 138 were filed for approval by the top 20 biopharma companies (Supplementary Table 1). The majority (65%) of these new drugs originated from external sources, whilst 28% were invented internally, 5% were discovered collaboratively, and the remaining 2% include other special cases

Notably, the majority (63%) of the 48 New Therapeutic Biologics approved for the top biopharma companies had their origin in biotech companies (founded after 1976), whilst 13 NTBs (27%) were invented in pharma companies

Doncs aquesta és la resposta, dues terceres parts han siguit fruit d'adquisicions o llicències, enlloc de desenvolupament intern. Per tant la indústria farmacèutica de tota la vida, la que acaba comercialitzant productes s'ha convertit en un pur intermediari de la creació de nous medicaments per part d'indústria biotech, fonamentalment. El risc de la R+D ha estat allunyat i la cotització a borsa augmenta quan la incertesa disminueix...

Aquesta és la situació. Més clar impossible. 

 

Lliçons sobre política farmacèutica (3)

Regulation, Innovation and Competition in Pharmaceutical Markets

Si voleu un llibre introductori que descriu amb precisió el mercat farmacèutic aquesta és l'opció del moment. Els conceptes habituals necessaris per moure's bé en aquest entorn són explicats amb tots els detalls.

M'ha interessat especialment el tema de pagar per retardar l'entrada dels genèrics, els acords de pagament invers, perquè s'explica amb tota claredat una pràctica vergonyosa de la indústria que ja coneixia però que em faltaven peces.

Es tracta d'això:

‘reverse payment’ patent settlement agreements (also called pay-for-delay settlements), because they provide for the patentee to pay the alleged infringer, rather than the opposite (considering the standard expectation that a defendant would pay a plaintiff to settle), with the aim of delaying its market entry. In other words, in its typical scheme, the brand-name drug pharmaceutical company enters into an agreement with the generic competitor to settle the dispute and to limit its market entry in return for a transfer of value.1 Such transfer can take different forms, including either a direct monetary payment or another form of valuable agreement (eg an authorised licensed entry at a specific date, distribution agreements, favourable terms in a side deal in which the originator company grants a commercial benefit to the generic company), or both. 

Aquest és l'índex del llibre: 

Introduction 1

I. The Different Faces of Pharmaceutical Markets 1

PART I

1. Regulating Entry 15

I. The Main Features of Pharmaceutical Markets: The Supply Side and the Demand Side 15

II. The Product Life Cycle and the Costs of Innovation 20

III. The Access to the Market: Regulatory Approaches 23

A. The European Regulatory Framework 23

B. The US Regulatory Framework 27

IV. Concluding Remarks 33

2. Regulating Exclusivity 34

I. The Interplay between Regulatory Exclusivities and Intellectual Property Rights 34

II. Intellectual Property Rights in the Pharmaceutical Industry: An Overview on the Role of Patents 35

III. EU Supplementary Protection Certificate and US Patent Term Restoration 41

IV. Regulatory Exclusivity 48

V. Research and Bolar Exemptions 52

VI. Exhaustion Doctrine and Parallel Trade 59

VII. Concluding Remarks 63

3. Regulating Prices 64

I. Pharmaceutical Pricing and Reimbursement Systems in Europe 64

II. The US System 70

III. Concluding Remarks 76

viii Contents

PART II

4. Competition Law Enforcement in Pharmaceutical Markets: An Introduction 79

I. EU and US Antitrust Rules: An Essential Overview 79

II. Antitrust Enforcement in the Pharmaceutical Sector 87

III. Market Definition 95

IV. Concluding Remarks 100

5. Reverse Payment Patent Settlements 102

I. The Recurrence of Reverse Payment Patent Settlements in Pharmaceutical Markets 102

II. Reverse Payment Patent Settlements in the United States 105

A. Earlier Case Law and the Actavis Ruling 105

B. Critical Issues after Actavis 109

C. Further Developments 113

III. EU Case Law on Reverse Payment Patent Settlements 119

A. Lundbeck 120

B. Generics 123

IV. Comparative Analysis 127

A. Legal Frameworks 127

B. The Antitrust Assessment 129

V. Concluding Remarks 134

6. Product Hopping 136

I. Pharmaceutical Product Reformulations 136

II. Product Hopping before US Courts 140

III. The EU Experience 146

IV. The Antitrust Assessment of Product Reformulation 151

V. Concluding Remarks 155

7. Excessive Drug Pricing 157

I. The Resurgence of Excessive Pricing Cases in the Pharmaceutical Sector 157

II. Excessive Pricing under EU Competition Law 161

A. Aspen 165

III. The US Approach 169

IV. The Role of Antitrust Enforcement on Excessive Drug Prices 176

V. Concluding Remarks 178

PART III

8. Further Interactions: Pharmaceutical Markets, Intellectual Property and Human Rights 183

I. The Right to Health and Access to Medicines and the Relationship with Intellectual Property Rights: An Overview 183

II. Compulsory Licensing 191

III. Concluding Remarks 196

9. Public Health and Public Interest in Competition Law 198

I. Public Health and Competition Law 198

II. Competition Law and Non-competition Interests 203

III. Concluding Remarks 208

Conclusion 209

Bibliography 213

Index 233

El mercat de la innovació farmacèutica

 Leading Pharmaceutical Innovation. How to Win the Life Science Race

L'eficiència dinàmica que deia Shumpeter té a veure amb la innovació i al sector farmacèutic és prou clar de què estem parlant. Ara bé, les formes de generar aquesta innovació són diverses, unes més exitoses que altres. En aquest llibre trobareu un capítol que descriu la nova tendència de comprar i vendre innovació farmacèutica (p.79). Sempre he pensat que aquest mercat de la innovació és un dels de més incertesa que hom pugui imaginar. La forma com es fixa el preu i les condicions està sotmès a contingències múltiples. Però malgrat això veiem cada dia que el mercat de la innovació creix i molt. Spulber ja en va parlar fa temps. 

Les grans companyies externalitzen el risc de la R+D i la pregunta és: ho fan al preu encertat o simplement estan traspassant aquests costos a preus desorbitats per als clients finals i per tant aquest extracost l'estem pagant els sistemes nacionals de salut?. Si fos així, ja convindria engegar un fons públic global (tipus Banc Mundial) de compra-venda d'innovació i així es controlaria el cost de l'externalització del risc. El llibre està escrit fa 5 anys, ara el procés del que parlen encara s'ha accelerat més. Hi ha motius per pensar-hi.

PS. Què en penseu de que Amgen pagui 28 mil milions $ per Horizon Therapeutics?. És Amgen qui ho pagarà o serem tots nosaltres mitjançant impostos o cotitzacions?. Un dels motius de fons de l'elevat preu d'alguns medicaments nous es relaciona amb aquest fet.

PS. En aquest altre llibre també es tracta la qüestió en un capítol.

Paga i senyal

 Mixed Signals. How Incentives Really Work

Els incentius envien senyals potents que pretenen influir en el comportament. Però sovint hi ha un conflicte entre el que diem i el que fem com a resposta a aquests incentius. El resultat: senyals equívocs.

He enllestit aquest llibre que té un to discursiu planer però que el fons és profund i consistent. Els missatges clau que he seleccionat són aquests: 

• Signals are a credible way to inform others about values, abilities, and preferences.
• Signals change how people feel about themselves (self-signaling) and how others perceive them (social signaling). To enhance signaling, consider both signal size and type.
•  If you incentivize quantity, make sure that quality is not compromised
• If you want innovation and risk-taking, don’t send a mixed signal by punishing failures—reward them!
• If you want to motivate long-term success, don’t incentivize (only) short-term success
• Make sure the balance between team and individual incentives is in line with your goals.
• Bad incentives could be worse than no incentives. Make sure to align your signals.
• Audience, scarcity, status of the award givers, and selection process affect the award’s signaling value and can promote identification with the organization.
•  Present bias and dynamic inconsistency make behavior change difficult. When possible, make your rewards immediate to increase their effectiveness.
• Incentives can help remove barriers to behavior change. Using incentives to reduce switching costs makes activity take-up easier.
•  Incentives can change the culture by changing the payoffs.
• Price signals quality. Make sure to make the right impression.
• Consider the signaling value of your first offer in negotiation. It can help you anchor the negotiation, create a contrast effect, increase the perceived value, and invite reciprocity.

The point is that very often, some level of expertise is needed when you’re trying to solve a problem. The same is true for when you’re designing incentives: when you face a problem that involves trying to get humans to change their behavior, you shouldn’t consult only yourself. Doing some research and learning from experienced people can help. Designing incentives requires knowledge that needs to be acquired. It’s not quite as difficult as, say, understanding string theory, but some knowledge and experience can help. 

Llibre que ajuda a reflexionar sobre si els incentius que dissenyem per al nostre entorn són els acurats i què caldria fer per canviar-los. Per alguns semblarà elemental, però recordar allò que és bàsic és fonamental sovint. Recomanable.

 

Qui són els innovadors en teràpia oncològica?

 Small biotechs versus large pharma: Who drives first-in-class innovation in oncology?

Llegeixo una notícia d'ahir titulada: La indústria biofarmacèutica catalana vol recursos i no discursos, i penso en què quedem?. Si creus en el mercat i els preus, aleshores cal assumir un risc per tenir un retorn. I el risc de la inversió l'assumeixen els propietaris de la indústria. Aquest és el mecanisme fins que no n'inventem un altre, se'n diu capitalisme - en Branko Milanovic diu que el capitalisme s'ha quedat sol, sense alternativa, i d'això ja fa 3 dècades. Segueixo llegint i diu que només un 1% del que s'investiga arriba al mercat, i veig que s'han oblidat un zero, és un 10% la proporció dels assaigs clínics que acaben en teràpies. Ho vaig dir aquí, per ser exactes un 90,4% de la R+D fracassa. 

La distorsió informativa que arriba al gran públic és brutal. I la ignorància s'estén a gran velocitat.

I segueixo llegint (una frase possiblement treta de context, però amb biaix d'excés de confiança): “tenim bona ciència, bons gestors a empreses, i firmes amb visió global. Barcelona és un far que no fa suficient llum, però es troba en el camí de produir-la”. La producció d’aquesta llum, per tant, implica continuar apostant per la innovació, assumint el gran repte davant el qual es troba: la restricció pressupostària del sistema sanitari. 

Algú ha entès que el sistema proper que tenim d'innovació amb recursos privats és del tot marginal a nivell global, malgrat l'excel·lència en determinades àrees? . I que el sector públic quan inverteix en R+D (que no vol dir exactament innovació) és incapaç de recuperar el valor creat i el cedeix gratuïtament via patents a d'altres? O simplement s'està defensant el castell, els "moats" de la R+D que diria Warren Buffet?

La confusió del marc mental proper en R+D a salut és majúscula. I si no vegeu exactament què passa de veritat i qui investiga. Ho explica aquest article aplicat a oncologia, cal llegir-lo sencer, aquí selecciono uns gràfics:

Fig. 1. A. Originators of the 50 first-in-class (FIC) oncology drugs approved by the FDA from 2010 to 2020. Originators were classified by company size or as academic or as a collaboration involving more than two entities. Companies that had 1–1000 full-time employees at the time of discovery were considered small, 1000–10,000 employees medium, and more than 10,000 employees large. B. Breakdown of the originator types involved in the 11 collaborations.

Fig. 2. Entities involved in the discovery and development of first-in-class (FIC) oncology drugs as originators and at launch. A. Large pharma involvement at drug discovery and launch for 50 FIC oncology drugs approved by the FDA from 2010 to 2022. The ‘Other licensing agreement with Large Pharma’ category includes US co-promotion with large Pharma and ex-US rights licensed out (while US rights are retained). Among the assets with global rights out-licensed to large pharma, there are three that involve collaborations with small pharma. B. Status of drug licensing at the time of launch by type of originator. For US co-commercialization with large pharma, ex-US rights were out-licensed to large pharma. One spin-off company created by academic drug originators was acquired by large pharma. For collaborations involving small pharma, the companies owning the drug were acquired by large pharma late in the drug discovery process.

Fig. 3. Revenue generated by first-in-class (FIC) oncology drugs. A. Peak sales for each product were defined as the highest revenue in a calendar year from launch through 2022. Actual sales data were used for 2010–2021; 2022 revenue is an analyst consensus forecast from Evaluate Pharma. Companies were classified in the same manner as for Fig. 1. B. Count of assets by peak revenue and by originator type. The first three graphs show the counts for all assets associated with each originator category, and the last three graphs show the counts for assets launched by or in partnership with large pharma. All of the assets solely originated by large pharma were launched by large pharma.

El resum és que la interacció de la universitat i l'empresa esdevé fonamental per l'èxit, així ho mostra l'article. I per tant inversió pública i privada en un context just i equilibrat de protecció i apropiació del valor. I l'èxit final prové de les empreses petites i noves. Singularment als USA l'acadèmia s'apropia del valor proporcional creat, i així ho promouen les lleis. Jo cerco un informe que expliqui el que passa aquí i no el trobo.

PD. Exemples

PD. I qui vulgui saber l'estat de la recerca i els recursos que capta que miri aquest informe i es trobarà amb alguna sorpresa, i veurà com disminueix entre 2016 i 2019...

Pharma returns (2)

 Seize the digital momentum. Measuring the return from pharmaceutical innovation 2022

Si fa uns dies parlava de la financialització dels medicaments i la seva consideració com actiu financer, avui podem consultar un informe que ja només parla en aquests termes. Enlloc de medicaments ja en diu actius, majoritàriament. Es tracta d'un informe anual per mesurar el retorn de la R+D i per fer això pren les dades de despesa, i alhora fa una estimació dels fluxos d'ingressos futurs. Ens trobem per tant en estimacions, i és com endevinar-ho davant una bola de vidre. Per tant, el que surt és incert i dubtós, i no cal comentar-ho.

El missatge clau d'aquest informe anual és que el 2021 la tasa interna de retorn de la inversió en R+D farmacèutica es va situar en 1,2%, la més baixa de deu anys. Però és també remarcable el que no diuen. Fins l'any 2018 s'explicava la tasa de fracàs, que es trobava al 90%. Ara algú deu haver recomanat no publicar-ho.

Lliçons sobre política farmacèutica (2)

 From Financialisation to Innovation in UK Big Pharma

Aquest és el resum del llibre en accés obert i aplicat al cas britànic que cal afegir a l'entrada d'ahir:

La tensió entre innovació i financialització és un qüestió crucial per a l'empresa. La innovació implica un règim d'assignació de "retenció i reinversió" que pot constituir una base per a un creixement econòmic estable i equitatiu. Impulsada per la ideologia del valor per a l'accionista, la financialització implica un canvi cap a la "reducció i la distribució". Aquest llibre investiga aquesta tensió en els productes farmacèutics globals, centrant-se en les dues empreses líders del Regne Unit AstraZeneca i GlaxoSmithKline. A la dècada de 2000, tots dos van adoptar una governança a l'estil nord-americà, incloses les recompres d'accions i la remuneració dels executius basats en accions. Durant l'última dècada, però, primer AstraZeneca i després GlaxoSmithKline van passar a la innovació. El moment crític va ser el cessament de les recompres per reorientar les capacitats a invertir en una línia innovadora de medicaments. Les institucions de govern corporatiu del Regne Unit van permetre aquest canvi que van mitigar la maximització del valor dels accionistes a l'estil dels Estats Units. Reinventar el capitalisme pel bé d'un creixement econòmic estable i equitatiu significa eliminar la destrucció de valor causada per la financialització i donar suport a la creació de valor mitjançant la innovació col·lectiva i acumulativa.

 

 

Lliçons sobre política farmacèutica

Pharmaceutical Policy: Balancing Innovation, Access and Affordability. A Primer on Pharmaceutical Policy and Economics

Design principles for a coherent pharmaceutical system

Pharmaceutical policy in the UK

Acaba de publicar-se un informe de LSE per a la Health Foundation sobre política farmacèutica en tres volums. Es tracta d'un text convencional, introductori per qui vulgui endinsar-se en la qüestió. Per tant com a descripció serveix. Però sobretot serveix per al debat que comença ara a UK sobre com regular la indústria farmacèutica. Al darrera hi trobem un think tank, la Health Foundation.

Val la pena fer-hi una ullada. Ara bé, si considerem el que està passant al sector de veritat veurem que sobrevola una altra realitat paral·lela que ja he recollit fa uns dies en aquest blog. Estem en moments de la màxima expressió de la teràpia farmacològica com actiu financer. És a dir que hi ha un mercat d'innovació on es decompta la rendibilitat futura de la inversió, i després hi ha un mercat farmacèutic que combina amb el mecanisme de patents per tal d'aproximar-ho al pacient. I això precisament no ho recull el document, ni tampoc la visió tradicional que es redueix en aquest gràfic prou conegut:

I sobretot no ho pren en consideració en un moment de revisió regulatòria. Per tant, com a text introductori, és d'interès però només en part, com a pauta per la reforma encara caldria elaborar-lo més.

El pensament il·lusori sobre els preus de les teràpies genètiques

Sources of Innovation in Gene Therapies — Approaches to Achieving Affordable Prices

Miro el NEJM  i em trobo un article sobre com pagar la innovació farmacèutica que ve, tema molt important del que no s'en parla prou. I allà es recorda el seu origen: 

All gene therapies approved in the United States thus far have their origins in academic institutions or spinoffs from such institutions that developed indispensable know-how and underlying forms of  technology

 I també recorda l'alt preu pagat per l'adquisició d'aquestes noves empreses amb l'expectativa de preus desorbitats.

Pharmaceutical manufacturers have actively participated in latest age clinical development and testing of the approved gene therapies, and a few have played major roles in expanding the market for these therapies, often by buying smaller companies. The costs associated with these acquisitions and licensing agreements can be very high. For example, Gilead was reported to have acquired Kite Pharma (which had rights to axicabtagene ciloleucel and brexucabtagene autoleucel) for $11.9 billion, and Novartis acquired AveXis (which had rights to onasemnogene abeparvovec) for $8.7 billion. The costs of such intellectual property are largely driven by the absence of limits on drug prices in the U.S. market. The resulting high prices can impose an enormous acute financial burden on patients and payers.

I després explica què fer. Una primera opció seria produir acadèmicament teràpies genètiques. L'exemple CAR-T ens sonarà familiar, i cita Suïssa però s'oblida l'Hospital Clínic i de l'Hospital de Sant Pau:

 The cost to produce tisagenlecleucel, for example, was estimated at approximately $70,000 — a fraction of the therapy’s current prices in the United States and Europe. One approach would be for academic and other research institutions to conduct or contract out late-stage development activities — such as managing clinical trials, corresponding with and submitting applications to the FDA, and manufacturing — for publicly funded treatments that they discover. University hospitals in Switzerland have formed an alliance to manufacture gene therapies in-house to reduce costs and improve accessibility.

L'altra opció seria, llicenciar:

 Regulators and policymakers could encourage institutions that receive federal funding to engage in nonexclusive licensing for certain key platform innovations that are part of the gene-therapy processes they have developed, in keeping with their mission and in recognition of the public funding that supports such discoveries. Licensing to multiple manufacturers would spur competition, which could help improve the technology over time and contain treatment prices.

I la tercera, compra conjunta

A third approach would be to facilitate systemwide price negotiation for gene therapies. In industrialized countries that have mechanisms for drug-price negotiation, prices for such therapies are high but still generally lower than prices in the United States 

Més que opcions possiblement són desitjos. La darrera seria la mesura més definitiva de totes.  Les multinacionals són globals, els mercats locals. Però tot i així ens enfrontaríem a gestionar amb transparència la discriminació de preus per part dels pagadors i reguladors. Implica un govern planetari inexistent, i si existís potser l'altra part no voldria negociar...

En definitiva, d'això s'en diu "wishful thinking", pensament il·lusori. D'il·lusió també en viu el NEJM.

Imatge per guardar i ensenyar quan calgui explicar d'on venen les innovacions...

PD. Fa uns cinc anys vaig fer una conferència on vaig explicar com la farmàcia hospitalària s'enfrontava a un canvi en la funció de producció. I aquest canvi seria provocat inicialment pel receptor antígen quimèric per a les cèl·lules T, CAR-T. Es van sorprendre força. Els temps passa i confirma el que vaig dir. El que sorprèn és que no s'hagi formalitzat com a tal aquest canvi i no es plantegi un canvi organitzatiu profund on s'analitzin les economies d'escala i aprenentatge possibles.

Exposició a Barcelona

Pharma competition and innovation

 My speech at the Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, 22/11/2022:

Pharma, big pharma (18)

Knowledge Accumulation and Industry Evolution

This book explores how the biotechnology and pharmaceutical sector is affected by innovation, growth and public policy.

Pharma, big pharma (17)

 Big Pharma. The Money Behind the Pills

Contents:

Chapter 1

Big Pharma’s New Deal: Acquisition and Little Innovation

Blockbuster Drugs Are So Last Century BY ALEX BERENSON

When Academia Puts Profit Ahead of Wonder BY JANET RAE-DUPREE

Grant System Leads Cancer Researchers to Play It Safe BY GINA KOLATA

Are Doctors Too Wary of Drug Companies? BY PAULINE W. CHEN, M.D.

Valeant’s History of Deal-Making BY WILLIAM ALDEN

Roche to Buy InterMune for $8.3 Billion BY ANDREW POLLACK AND MICHAEL J. DE LA MERCED

Why Are So Few Blockbuster Drugs Invented Today? BY DAN HURLEY

$2.6 Billion to Develop a Drug? New Estimate Makes Questionable Assumptions BY AARON E. CARROLL

Stop Subsidizing Big Pharma BY LLEWELLYN HINKES-JONES

Ways to Fund Research on Rare Diseases THE NEW YORK TIMES

AstraZeneca to Acquire Majority Stake in Acerta Pharma BY CHAD BRAY

Explaining Valeant: The Main Theories BY STEVEN DAVIDOFF SOLOMON

Chapter 2

Monopolies and Exclusivity Drive Price Spikes

Runaway Drug Prices BY THE NEW YORK TIMES

Costly Hepatitis C Drugs for Everyone? BY THE NEW YORK TIMES

New Cholesterol Drugs Are Vastly Overpriced, Analysis Says BY ANDREW POLLACK

Inflated Drug Prices THE NEW YORK TIMES

Drug Goes From $13.50 a Tablet to $750, Overnight BY ANDREW POLLACK

Big Price Increase for Tuberculosis Drug Is Rescinded BY ANDREW POLLACK

Valeant Under Investigation for Its Drug Pricing Practices BY ANDREW POLLACK

Senators Condemn Big Price Increases for Drugs BY ANDREW POLLACK

No Justification for High Drug Prices BY THE NEW YORK TIMES

Another Drug Pricing Ripoff BY THE NEW YORK TIMES

The EpiPen, a Case Study in Health System Dysfunction BY AARON E. CARROLL

The Complex Math Behind Spiraling Prescription Drug Prices BY KATIE THOMAS

The Lesson of EpiPens: Why Drug Prices Spike, Again and Again BY ELISABETH ROSENTHAL

Chapter 3

Disease Branding and the Profusion of Diagnoses

Ritalin Wars BY JUDITH WARNER

Disease Branding BY BEN SCHOTT

Still the ‘Age of Anxiety.’ Or Is It? BY DANIEL SMITH

Ruling Is Victory for Drug Companies in Promoting Medicine for Other Uses BY KATIE THOMAS

A.D.H.D. Seen in 11% of U.S. Children as Diagnoses Rise BY ALAN SCHWARZ AND SARAH COHEN

Is It Really A.D.H.D. or Just Immaturity? BY KJ DELL’ANTONIA

Overselling A.D.H.D.: A New Book Exposes Big Pharma’s Role BY STEVE SILBERMAN

A Profusion of Diagnoses. That’s Good and Bad. BY DHRUV KHULLAR, M.D.

Chapter 4

The Money Behind Epidemics: Preventing, Treating and Healing

For Profit, Industry Seeks Cancer Drugs BY ANDREW POLLACK

F.D.A. Advisory Panel Backs Preventive Use of H.I.V. Drug BY DENISE GRADY

Advocating Pill, U.S. Signals Shift to Prevent AIDS BY DONALD G. MCNEIL JR.

Painkillers Resist Abuse, but Experts Still Worry BY ALAN SCHWARZ

The C.E.O. of H.I.V. BY CHRISTOPHER GLAZEK

The Insanity of Taxpayer-Funded Addiction BY THE NEW YORK TIMES

F.D.A. to Expand Medication-Assisted Therapy for Opioid Addicts BY SHEILA KAPLAN

As Opioid Prescriptions Fall, Prescriptions for Drugs to Treat Addiction Rise BY ABBY GOODNOUGH

Chapter 5

The Trump Administration vs. Big Pharma

The Real Reason Medicare Is a Lousy Drug Negotiator: It Can’t Say No BY MARGOT SANGER-KATZ

The Fight Trump Faces Over Drug Prices BY KATIE THOMAS

Trump Vows to Ease Rules for Drug Makers, but Again Zeros In on Prices BY KATIE THOMAS

Drug Lobbyists’ Battle Cry Over Prices: Blame the Others BY ERIC LIPTON AND KATIE THOMAS

Draft Order on Drug Prices Proposes Easing Regulations BY SHEILA KAPLAN AND KATIE THOMAS

Lower Drug Prices: New Proposals Carry Lots of Promises BY KATIE THOMAS AND REED ABELSON

What Big Pharma Fears Most: A Trump Alliance With Democrats to Cut Drug Prices BY ROBERT PEAR

Trump Proposes to Lower Drug Prices by Basing Them on Other Countries’ Costs BY ROBERT PEAR