El mercat de la innovació farmacèutica (2)

 Be brave, be bold: Measuring the return from pharmaceutical innovation

L'informe de Deloitte, titulat "Be brave, be bold: Measuring the return from pharmaceutical innovation" (Mesurar el rendiment de la innovació farmacèutica), és la 15a edició d'una sèrie anual que analitza el rendiment de la indústria biofarmacèutica (biofarma) i el seu èxit en generar rendiments de la inversió en productes innovadors en fase de desenvolupament.

Aquí teniu un resum detallat de l'informe:

1. Metodologia i Objectiu

• Des del 2010, aquesta sèrie d'informes ha proporcionat informació única sobre els factors que influeixen en la innovació biofarmacèutica i els rendiments financers.
• La metodologia consistent se centra en les carteres en fase avançada de les 20 principals empreses biofarmacèutiques per despesa en R+D.
• Mesura la Taxa Interna de Retorn (TIR) que aquestes empreses poden esperar obtenir de les seves carteres en fase avançada.
• Les entrades per al càlcul de la TIR inclouen:
  • La despesa total en R+D d'una empresa per portar els seus actius al llançament.
  • L'impacte de llicències d'entrada i fusions i adquisicions (M&A) en els costos de R+D.
  • Estimacions previstes dels ingressos futurs que es generaran pel llançament dels actius en fase avançada.
  • Taxes d'èxit en el desenvolupament en fase avançada per ajustar les previsions al risc.
  • El cost del fracàs a causa dels riscos inherents a la R+D.
  • L'impacte dels temps de cicle dels assajos clínics.
• Es considera que la cartera en fase avançada inclou actius en fase II amb designació pivotal o de descoberta, en fase III, o sol·licitats per a l'aprovació reguladora.

2. Retorns Previstos de la Innovació: Trajectòria a l'alça

• L'anàlisi del 2024 indica que la TIR prevista ha augmentat fins al 5,9%, continuant la trajectòria a l'alça observada l'any anterior. Aquest és un augment d'1,6 punts percentuals respecte a l'any anterior.
• Aquest canvi positiu és impulsat per:
  • Nous productes d'alt valor que entren a la cartera en fase avançada, inclosos els GLP-1 per a la diabetis i la pèrdua de pes.
  • Augment de les previsions comercials de retorns per als actius en fase avançada a causa de millores impressionants en les dades dels seus resultats d'assaigs.
• La TIR depèn tant de l'eficiència (temps de cicle i costos) com de la creació de valor (vendes previstes ajustades al risc).

3. El Cost de Desenvolupar un Fàrmac: Continua sent alt

• El cost mitjà per actiu va augmentar fins a 2.230 milions de dòlars el 2024.
• Els costos de R+D informats continuen augmentant any rere any, tot i que des del 2020 la taxa de creixement s'ha reduït.
• Les raons d'aquests costos creixents inclouen:
  • Complexitat de la investigació: Abordar malalties amb mecanismes biològics complexos requereix modalitats més complexes i enfocaments de recerca més costosos, inclosa la medicina de precisió.
  • Desafiaments dels assajos clínics: Complir amb els estàndards reguladors en evolució i trobar i inscriure pacients elegibles és llarg i costós, especialment per a malalties rares i en àrees terapèutiques competitives.
  • Altes taxes d'abandonament: El procés de desenvolupament de fàrmacs comporta inherentment altes taxes de fracàs, amb pèrdues significatives d'inversió. La cohort va gastar 7.700 milions de dòlars en assajos clínics per a actius finalitzats aquest any. La taxa de fracàs és del 86%.
  • Avenços tecnològics: Les tecnologies prometedores com l'automatització robòtica de processos i la IA tenen costos inicials de R+D significatius. No obstant això, el 42% dels executius de ciències de la vida enquestats van reportar un retorn financer moderat o significatiu de la inversió en GenAI.
  • Factors econòmics: Inflació general, augments d'impostos i aranzels, i l'augment dels costos i la disponibilitat de mà d'obra i materials especialitzats.
• Els temps de cicle estan augmentant any rere any, superant els 100 mesos des de la fase I fins a la presentació. El temps en fase III ha augmentat en un 12,0%.
• Deloitte suggereix reduir els costos de R+D mitjançant la diversificació estratègica, l'adopció primerenca de tecnologies, la col·laboració entre la indústria, institucions de recerca i organismes reguladors, dissenys innovadors d'assajos (adaptatius, descentralitzats) i inversió en anàlisi de dades avançada i IA.

4. Augment de les Vendes Màximes Previstes

• Les vendes màximes mitjanes previstes per actiu han augmentat fins als 510 milions de dòlars.
• L'exclusió dels GLP-1 del modelatge redueix la venda màxima mitjana a 370 milions de dòlars i la TIR al 3,8%, cosa que indica la seva substancial influència en el mercat.
• Hi ha hagut un ressorgiment de possibles blockbusters (actius amb vendes màximes previstes de més de 1.000 milions de dòlars) en la cartera en fase avançada.
  • 29 nous actius blockbuster han entrat a la cartera en fase avançada aquest any, un augment del 53% respecte a l'any anterior.
  • 20 actius existents van veure augmentar les seves previsions de vendes màximes en més de 1.000 milions de dòlars.
• Riscos: 19 actius blockbuster de l'anàlisi del 2023 van ser aprovats i ja no formen part de l'anàlisi. Dos blockbusters previstos van ser finalitzats, i deu productes van tenir les seves previsions de vendes màximes reduïdes en més de 1.000 milions de dòlars a causa de factors com ara menor eficiència en assajos de fase III, efectes secundaris emergents o nous competidors.
• Per millorar els ingressos, les empreses haurien de considerar una estratègia proactiva de reposició de la cartera que permeti la diferenciació, incloent la identificació d'àrees terapèutiques d'alt creixement i l'avaluació rigorosa dels candidats existents.

5. Diversificació de Carteres i Enfocament en Àrees Terapèutiques

• La majoria de les empreses estan actives en cinc o més de les 15 àrees terapèutiques analitzades.
• Oncologia atreu una inversió significativa, amb un 37% de tots els actius de la cartera concentrats en aquesta àrea, la qual cosa condueix a una competència intensa. La malaltia infecciosa també és molt competitiva.
• El creixement dels GLP-1, especialment en el mercat de l'obesitat, subratlla el substancial potencial de retorn d'abordar necessitats no satisfetes a nivell de salut pública. Els ingressos previstos per indicacions d'obesitat han augmentat de l'1% el 2022 al 16% el 2024.
• Deloitte suggereix una oportunitat estratègica per diversificar carteres i construir experiència en àrees terapèutiques menys saturades. Ser un pioner o un seguidor ràpid en aquestes àrees pot oferir un avantatge competitiu.

6. Mecanismes d'Acció (MoAs) Novells

• L'informe defineix els MoA novells (no llançats prèviament), els de seguiment ràpid (aprovats per primera vegada en els tres anys anteriors) i els que ja estan al mercat.
• Tot i que els MoA novells i de seguiment ràpid representen de mitjana un 23,5% de tots els MoA en desenvolupament, la seva quota d'ingressos previstos és substancialment més alta, amb una mitjana del 37,3% en quatre anys.
• No obstant això, només el 32% dels enquestats biofarmacèutics planegen prioritzar la innovació transformadora (teràpies novelles) sobre la innovació sostinguda ("me-too drugs").
• La concentració de teràpies també es veu en els MoA, amb més de la meitat de les empreses amb actius d'anticossos anti-PD-1 en fase avançada, cosa que demostra la saturació potencial en oncologia.
• La priorització dels MoA novells ofereix avantatges com ara una millora de l'eficàcia i els resultats dels pacients, una major quota de pacients elegibles a causa de la competència reduïda i, en última instància, un major retorn de la inversió.
• Les empreses haurien d'assignar recursos de la cartera per explorar MoA novells mentre mantenen una presència en àrees establertes.

7. M&A Estratègica

• Les empreses biofarmacèutiques s'enfronten a més de 200.000 milions de dòlars en pèrdues d'ingressos a causa de l'expiració de patents ("patent cliff"). El 81% dels executius veuen aquest "patent cliff" com un factor que afecta la seva estratègia.
• S'espera un augment de l'activitat de M&A el 2025.
• Els actius de la cartera en fase avançada obtinguts externament van augmentar fins al 61% el 2024, cosa que subratlla la creixent dependència de la innovació externa. No obstant això, els actius d'origen extern tenen una major probabilitat de ser terminats en el desenvolupament en fase avançada.
• Deloitte suggereix una estratègia de M&A sostenible i integrada, prioritzant les adquisicions a petita escala i en fase inicial que s'orienten a la innovació prometedora. Això pot maximitzar els rendiments a llarg termini i crear una cartera més robusta i diversificada.

8. La Necessitat d'un Enfocament Valent

• Mantenir l'statu quo en l'estratègia de la cartera pot limitar els rendiments de la R+D. El 56% dels executius de R+D creuen que replantejar la seva estratègia general de cartera és important.
• Les recomanacions clau de Deloitte per a un enfocament audaç inclouen:
  1. Prioritzar àrees d'alta necessitat mèdica no satisfeta: Dedicar recursos a malalties amb grans necessitats no satisfetes i orientar-se a MoA novells en lloc de millores incrementals.
  2. Abraçar tecnologies d'avantguarda: Invertir i escalar la inversió en camps emergents com l'edició genètica i les plataformes de desenvolupament de fàrmacs basades en IA.
  3. Adoptar un enfocament basat en l'evidència per a la presa de decisions: Utilitzar l'automatització, l'anàlisi avançada i les dades del món real per millorar l'eficiència i la predictibilitat en el desenvolupament de fàrmacs.
  4. Recercar nous models de col·laboració i adquisició: Anar més enllà de les associacions tradicionals i participar en iniciatives d'innovació oberta amb l'acadèmia o xarxes centrades en el pacient.
• Per ser valent, les empreses han d'abordar la seva:
• Tolerància al risc: Les decisions audaces sovint comporten un risc més alt.
• Agilitat organitzativa: Adaptar-se a les noves tecnologies requereix una estructura organitzativa flexible.
• Visió a llarg termini: La R+D transformadora requereix temps i compromís

Desvelant el paper dels consultors

 The Big Con: How the Consulting Industry Weakens our Businesses, Infantilizes our Governments and Warps our Economies

Hi ha una relació arrelada entre la indústria de la consultoria i la manera com es gestionen les empreses i el govern avui que ha de canviar. Mariana Mazzucato i Rosie Collington demostren que la dependència de les nostres economies en empreses com McKinsey & Company, Boston Consulting Group, Bain & Company, PwC, Deloitte, KPMG i EY frena la innovació, ofusca la responsabilitat corporativa i política i impedeix la nostra missió col·lectiva d'aturar la crisi climàtica.

El "Big Con" descriu que fa la indústria de la consultoria en contractes amb governs i empreses que maximitzen el valor dels accionistes. Va créixer des dels anys 80 i 90 arran de les reformes  i els progressistes de la Tercera Via, i prospera amb els mals del capitalisme modern, des de la financialització i la privatització fins a la crisi climàtica. És possible a causa del poder únic que exerceixen les grans consultories a través d'extensos contractes i xarxes —com a assessors, legitimadors i subcontractants— i la il·lusió que són fonts objectives d'expertesa i capacitat. Al final, la Big Con debilita els nostres negocis, infantilitza els nostres governs i deforma les nostres economies.

A The Big Con, Mazzucato i Collington lleven el teló a la indústria de la consultoria. S'aprofundeixen en estudis de casos importants de consultors que prenen les regnes amb resultats desastrosos, com ara la debacle del desplegament de HealthCare.gov i els tràgics fracassos dels governs per respondre adequadament a la pandèmia COVID-19. El resultat és un viatge intel·lectual important i estimulant al cor que batega l'economia moderna. Amb una beca sense igual i una gran quantitat d'investigacions originals, Mazzucato i Collington argumenten de manera brillant per construir un nou sistema en què els sectors públic i privat treballin de manera innovadora pel bé comú.

PS. Més detalls a Lancet, escriu Marmot. 

 El gran engaño

"El gran engaño", de Mariana Mazzucato i Rosie Collington, és una investigació exhaustiva sobre com la indústria de la consultoria (especialment les "tres grans" —McKinsey, BCG i Bain— i les "quatre grans" auditores —Deloitte, PwC, EY i KPMG—) ha passat d'estar en els marges a ocupar el centre de l'economia global. El llibre argumenta que aquest sector ha creat un sistema de dependència que debilita les empreses, infantilitza els governs i perverteix el capitalisme modern, extraient rendes econòmiques que superen amb escreix el valor real que aporten.

1. La naturalesa del "Gran Engany"

L'obra defineix el "Gran Engany" no com una activitat delictiva, sinó com un embust estructural on les consultores aprofiten el buidatge de les organitzacions per guanyar sumes enormes de diners. Aquest fenomen prospera gràcies a les disfuncions del capitalisme actual: les finances especulatives, el cortoplacisme empresarial i un sector públic reticent al risc. Les consultores venen una imatge de coneixement expert i objectivitat, però sovint la seva funció principal és legitimar decisions controvertides dels directius o polítics, actuant com un escut contra les crítiques.

2. L'infantilisme del sector públic

Una de les tesis més potents és que l'externalització massiva ha provocat la infantilització dels governs.

• Pèrdua de capacitats: Quan els governs deixen de realitzar funcions essencials (com la gestió de dades, la planificació estratègica o el desplegament sanitari), perden la capacitat de "aprendre fent".
• Buidatge de la memòria institucional: La dependència de consultors externs fa que el coneixement tàcit no es quedi dins l'Estat, sinó que es privatitzi en les bases de dades de les consultores.
• Exemples crítics: El llibre detalla els fracassos en la resposta a la COVID-19 a França i el Regne Unit, on es van gastar milers de milions en contractes amb Deloitte o McKinsey per a tasques que el funcionariat ja no sabia fer, sovint amb resultats operatius deficients. També s'analitza el cas de HealthCare.gov als EUA, on la complexitat dels subcontractistes va portar al col·lapse de la plataforma.

3. La perversió del sector privat

En l'àmbit empresarial, el llibre descriu com la consultoria ha fomentat la maximització del valor per a l'accionista per sobre de la inversió productiva.

• Esqueletització: Les consultores sovint recomanen reestructuracions que inclouen acomiadaments massius i retallades en R+D per inflar el preu de les accions a curt termini.
• El cas Valeant Pharmaceuticals: Es descriu com l'exconsultor de McKinsey, J. Michael Pearson, va portar la lògica de la consultoria a l'extrem en aquesta farmacèutica, retallant la recerca científica al mínim i apujant els preus dels medicaments de forma abusiva per satisfer els inversors, un model que va acabar en col·lapse.

4. Conflictes d'interès i opacitat

El sector de la consultoria pateix de conflictes d'interès sistèmics que sovint passen desapercebuts per al gran públic.

• Servir a dos amos: Les grans firmes sovint assessoren governs sobre regulacions mentre treballen per a les empreses que han de ser regulades. Per exemple, en la consultoria climàtica, treballen simultàniament per a estats que busquen reduir emissions i per a les grans petrolieres.
• La porta giratòria: Les polítiques d'ascens "dalt o fora" de les consultores creen una diàspora d'exconsultors que acaben ocupant llocs clau en governs i empreses, perpetuant la contractació de les seves antigues firmes.
• El cas de Puerto Rico: Es denuncia com McKinsey va assessorar en la reestructuració del deute de l'illa mentre el seu propi fons d'inversió intern (MIO Partners) posseïa bons puertorriqueños, beneficiant-se directament de les retallades imposades.

5. L'amenaça de la consultoria climàtica

El llibre dedica un capítol crític a la transició verda, on les consultores s'han posicionat com a "líders de pensament". Les autores argumenten que ofereixen aparença de compromís sense obligació d'actuar, utilitzant eines de ESG (criteris mediambientals, socials i de govern) que actuen com una "distracció perillosa" que retarda la intervenció estatal real. Es posa d'exemple la modelització de McKinsey per al govern australià, que permetia que el sector del gas seguís creixent mentre es feia veure que s'assolia el "zero net".

6. Conclusions i propostes de reforma

Mazzucato i Collington conclouen que per recuperar la prosperitat i la democràcia, els governs han de "remar per poder dirigir". Això implica:

1. Reconstruir la funció pública: Revaloritzar el paper del sector públic com a creador de valor i no només com a corrector de fallades de mercat.
2. Invertir en capacitats internes: Recuperar el coneixement tècnic i digital dins de l'Administració per evitar ser capturats per les promeses irreals del màrqueting de consultoria.
3. Transparència total: Exigir la divulgació de tots els contractes i dels possibles conflictes d'interès amb altres clients.
4. Limitar l'escala dels contractes: Abandonar la contractació principal a gran escala que transfereix tot el risc al sector públic i permet l'extracció de rendes.

En definitiva, el llibre és una crida a aturar l'addicció a la consultoria i a fomentar una intel·ligència col·lectiva on les organitzacions aprenguin a ser independents i orientades al bé comú.

 

Pharma, big pharma (63)

Be brave, be bold: Measuring the return from pharmaceutical innovation 

La 15a edició de l'informe de Deloitte, titulat "Be brave, be bold: Measuring the return from pharmaceutical innovation", analitza el rendiment de la indústria biofarmacèutica en la generació de retorns a partir de la seva inversió en R+D. L'informe destaca una trajectòria ascendent en la rendibilitat, tot i que adverteix dels reptes constants en costos i temps de desenvolupament.

A continuació es presenta un resum detallat dels punts clau de l'informe:

1. Millora en la Taxa Interna de Retorn (IRR)

L'anàlisi de 2024 indica que la previsió de la taxa interna de retorn (IRR) ha augmentat fins al 5,9%, continuant la tendència a l'alça iniciada l'any anterior. Aquest creixement s'explica principalment per:

• Productes d'alt valor: L'entrada en la fase final de la línia de recerca (late-stage pipeline) de nous productes, especialment els GLP-1 per a la diabetis i la pèrdua de pes.
• Millora de les previsions comercials: Els resultats impressionants en els assajos clínics han elevat les expectatives de vendes d'actius en fases finals.
• L'impacte dels GLP-1: Sense aquests medicaments, l'IRR de 2024 cauria del 5,9% al 3,8%, demostrant la seva enorme influència en el mercat actual.

2. El Cost i l'Eficiència del Desenvolupament

Malgrat la millora del rendiment financer, els costos de desenvolupament segueixen sent un repte crític:

• Cost mitjà per actiu: El cost de desenvolupar un medicament des del descobriment fins al llançament ha augmentat fins als 2.230 milions de dòlars.
• Factors de cost: L'augment es deu a la complexitat de les malalties (com l'Alzheimer o càncers), la utilització de modalitats complexes (teràpies gèniques, conjugats d'anticossos i fàrmacs), les exigències reguladores i les dificultats en el reclutament de pacients.
• Temps de cicle: El temps necessari per passar de la Fase I al registre ja supera els 100 mesos de mitjana. La Fase III ha patit l'increment més gran, allargant-se un 12,0% en els darrers cinc anys.

3. Dinàmiques de la Línia de Recerca (Pipeline)

L'informe observa un ressorgiment dels actius "blockbuster" (aquells amb previsions de vendes superiors als 1.000 milions de dòlars):

• Noves incorporacions: 29 nous actius "blockbuster" han entrat en la fase final de recerca aquest any, un 53% més que l'any anterior.
• Concentració terapèutica: L'oncologia segueix sent l'àrea amb més inversió, concentrant el 37% de tots els actius de la línia de recerca, cosa que genera una competència intensa per pacients i llocs d'assaig.
• L'auge de l'obesitat: La previsió d'ingressos per a indicacions d'obesitat ha passat de l'1% el 2022 al 16% el 2024.

4. Innovació i Mecanismes d'Acció (MoAs)

Deloitte suggereix que les empreses han de ser "valentes" i prioritzar la innovació transformadora:

• Mecanismes d'Acció Novells: Tot i que els MoA novells (mai llançats anteriorment) representen el 23,5% del volum en desenvolupament, la seva quota d'ingressos prevista és molt superior (37,3%).
• Malalties Rares: Hi ha hagut un increment en el focus cap a les malalties rares, que ja representen el 37,4% dels actius en fases finals.

5. Fusions, Adquisicions (M&A) i IA

• Dependència externa: Els actius d'origen extern a les pròpies empreses representen el 61% de la línia de recerca en fase final, reflectint una dependència creixent de la innovació externa.
• Penya-segat de patents: Es preveu una pèrdua de 200.000 milions de dòlars en ingressos durant la propera dècada a causa de l'expiració de patents, cosa que impulsa l'activitat de fusions i adquisicions.
• El potencial de la IA: La tecnologia d'IA generativa ja està oferint retorns financers moderats o significatius segons el 42% dels executius enquestats, amb potencial per optimitzar el disseny d'assajos i reduir costos i terminis.

Recomanacions Estratègiques

Per mantenir i millorar els retorns, l'informe proposa quatre accions "valentes":

1. Prioritzar necessitats mèdiques no cobertes i mecanismes d'acció novells.
2. Adoptar tecnologies d'avantguarda, com la IA i l'edició gènica, a escala.
3. Utilitzar la presa de decisions basada en dades (advanced analytics i dades de món real) per optimitzar l'assignació de recursos.
4. Explorar nous models de col·laboració i adquisició d'innovació en fases primerenques.

Segons l'informe de Deloitte, la taxa de fracàs (o taxa d'atrició) en el desenvolupament de fàrmacs és inherentment alta, el que suposa un risc significatiu per a la inversió en R+D.

L'informe detalla les següents dades sobre els actius que no han arribat al mercat:

• Proporció d'actius finalitzats (2024): L'anàlisi mostra que la probabilitat de fracàs varia segons l'origen de l'actiu. Els actius desenvolupats internament van tenir una taxa de finalització del 12%, mentre que els actius d'origen extern (adquirits o mitjançant llicència) van presentar una taxa de finalització molt més elevada, del 14%.
• Volum de finalitzacions: Durant el cicle d'anàlisi de 2024, es van finalitzar un total de 79 actius en fase final (2 "blockbusters" i 77 altres productes), cosa que demostra l'escala dels riscos en R+D.
• Cost econòmic del fracàs: Les empreses de la cohort analitzada van gastar 7.700 milions de dòlars en assajos clínics per a actius que van ser finalitzats durant el període d'aquest informe.

Aquestes altes taxes de fracàs es deuen a diversos factors, incloent-hi la complexitat de les malalties tractades, dificultats en el reclutament de pacients per a assajos clínics i l'evolució del panorama regulador i competitiu. Per mitigar aquests riscos, l'informe recomana un enfocament més audaç basat en la presa de decisions dirigida per dades per minimitzar les terminacions en etapes tardanes.

Què cal fer per desarriscar a la R+D farmacèutica?

Per reduir la incertesa a la recerca cal canviar d'estratègia, enlloc de fer-ho a casa cal comprar-ho fet. Aquest és el missatge que s'ha instal·lat al mercat. Així de fàcil i alhora així de costós (si ho hem de valorar atenint-nos a transaccions recents). La financialització dels medicaments ha accelerat aquesta tendència encara més.

Les empreses farmacèutiques van protagonitzar el 2023 operacions de compra d'actius per valor de 237 mil milions de dòlars en 268 operacions. Aquesta xifra és un 50% més respecte al 2022 segons PwC. Els ingressos procedents de les vendes de la vacuna i els antivirals orals contra la Covid han permès per exemple a Pfizer comptar amb una gran caixa per a compres. Ha fet l'operació més gran de l'any de la indústria de la salut i la tercera major de tots els sectors a nivell mundial va comprar Seagen, una biotecnològica especialitzada en tractaments contra el càncer, per 43.000 milions de dòlars, inclòs deute.

Encara no tenim dades de R+D de 2023, però si mirem l'informe de Deloitte veiem que la despesa total R+D de la indústria el 2022 va ser 139 mil milions$. 

Una any més la indústria ha gastat més comprant que invertint en recerca. Aquest és el resum de tot plegat. Ara d'això se'n diu "de-risking", desarriscar, que vol dir reduir la incertesa de la R+D interna mitjançant la compra d'actius en fase avançada a d'altres empreses.

En aquest context, les dades que es publiquen sobre el cost de la R+D d'una nova mol·lècula són pures suposicions, en la mesura que l'estimació precisa quan hi ha aquest volum d'inversió en actius esdevé molt complex d'assignar. Per això l'informe de Deloitte que ha acabat de sortir, no el comentaré.

Quin és el problema de desarriscar? Doncs que hi ha un incentiu elevat a fer-ho perquè els mercats financers ho valoren molt bé, i per tant aporten beneficis privats als accionistes. Ara bé, el cost final d'aquestes operacions de fusions i adquisicions acaben traslladant-se al preu del medicament, i per tant en la mesura que hi ha assegurança obligatòria, un cost social.

Què caldria fer? Doncs en la mesura que les empreses són globals i no tenim un govern global, esdevé poc creïble qualsevol acció d'un govern per a reduir la tendència. Sempre he cregut que l'OCDE hauria de fixar prioritats de recerca en salut i sostres indicatius de despesa en medicaments segons morbiditat, de la mateixa manera que va encapçalar la fiscalitat mínima de les empreses al 15% i se'n va sortint. 

PS. Cal dir que no totes les M&A són per comprar mol·lècules, algunes són per assolir més poder de mercat. Però separar unes de les altres esdevé complicat.

PS. Cal dir que comparar inversió en actius i despesa en R+D és un exercici delicat. La xifra a comparar seria el valor estimat de les patents en el moment, per tant fluxos de caixa descomptats. 

PS. Cal dir que les dades que van aparèixer a alguns mitjans fa uns dies sobre aquesta qüestió són del tot imprecises, o falses, com vulgueu, no diré més.

Pharma returns

Measuring the return from pharmaceutical innovation 2018

Key findings for top 12 biopharma companies in the Deloitte study.

• R&D returns have declined to 1.9 per cent, down from 10.1 per cent in 2010 - the lowest level in nine years
• Returns have been impacted by the growing cost of bringing a drug to market which now stands at $2,168 million – almost double the $1,188 million recorded in 2010
• Forecast peak sales have declined from last year to $407 million – less than half the 2010 value of $816 million

The growing cost of new drugs includes buying companies for their research (outsourcing research) instead of "producing" R&D within the company. The report will not tell you this minor observation.
Last February I said :

In drug industry the probability of R&D failure is 90.4%. We all know that in the drug costs we are paying also for failures, but we easily forget the figure.

You'll not find any reference to this minor issue. Is there any profitable industry with such a failure rate?

Caro Emerald

The biggest financial heist in history

BILLION DOLLAR WHALE
The Man Who Fooled Wall Street, Hollywood, and the World

In 2009, with the dust yet to settle on the financial crisis, a baby-faced, seemingly mild-mannered Wharton grad began setting in motion a fraud of unprecedented gall and magnitude – one that would come to symbolize the next great threat to the global financial system. His name is Jho Low, a man whose behavior was so preposterous he might seem made up.

An epic true-tale of hubris and greed from two Pulitzer-finalist Wall Street Journal reporters, Billion Dollar Whale reveals how a young social climber pulled off one of the biggest financial heists in history–right under the nose of the global financial industry–exposing the shocking secret nexus of elite wealth, banking, Hollywood, and politics

This book is specially helpful to understand our times. There are value creators and at the same time value extractors. Beyond them there is the greatest fraudster, Jho Low, a guy that stole $3.5 billion from Malaysian sovereign fund 1MDB, and helped former Malaysia president to get $700m.The total amount of the heist could be $6.5 billion, 2.5% of Malaysian GDP. If you want to know the details, just read the book.
It is strongly recommended to understand the corruption of the global financial system and audit firms  (Goldman Sachs, Deloitte et al.). This guy would not have been able to commit any theft without their help.
Once you have started the book it will be difficult to stop. Right now, there are others following Jho Low's path and value extractors are among us. Our institutions are extremely fragile tackling these issues. Just take this week cum/ex fraud:.

The German finance ministry said it was aware of 418 different cases of cum-ex tax fraud with a combined value of €5.7bn, adding that any guess about the total damage caused was “speculation” as the investigations were still ongoing.

An investigation published on Thursday by Correctiv, a German non-profit investigative journalism group, and 19 news organisations, cited leaked spreadsheets that show “an organised theft from the tax coffers of at least ten European states, besides Germany” that it claimed had cost taxpayers about €55.2bn.

Podem reimaginar-nos un nou capitalisme? (9)

Extractive Capitalism: How Commodities and Cronyism Drive the Global Economy 

Llibre resumit amb IA.

El llibre "Extractive Capitalism: How Commodities and Cronyism Drive the Global Economy" de Laleh Khalili és una exploració detallada i crítica de com la producció i el comerç de matèries primeres fonamentals, com el petroli i la sorra, impulsen l'economia global, generant alhora vastes desigualtats i devastació ambiental. Dedicat a la seva família, l'obra es proposa desvelar les capes de secretisme que envolten aquestes indústries globals.

L'autora, Laleh Khalili, professora d'Estudis del Golf i amb experiència com a consultora i enginyera, aporta una perspectiva que connecta la geopolítica amb la vida quotidiana, l'economia material amb les finances abstractes. El seu pare era geòleg del petroli a l'Iran, un país amb una història profunda amb el petroli, i ella mateixa va estudiar enginyeria química, obtenint una visió de primera mà de la indústria.

El fil conductor del llibre és la idea que el capitalisme modern té les seves arrels profundes en el colonialisme, la despossessió de terres indígenes, l'esclavitud, i l'explotació de recursos i mà d'obra. Les corporacions multinacionals, que van ser eines inicials de control colonial, continuen sent el cor de les indústries extractives avui dia.

El llibre s'estructura al voltant de diversos capítols, cadascun explorant una faceta diferent del capitalisme extractiu:

• El Món del Petroli (Shipping Oil, A World Built on Sand and Oil, We Blitzed It):
  • El petroli ha estat el motor de l'expansió econòmica i militar d'imperis, des del Regne Unit fins als Estats Units. Les grans companyies petrolieres nord-americanes i britàniques, conegudes com les "Set Germanes" (Anglo-Iranian Oil Company/BP, Gulf Oil, Standard Oil of California/Chevron, Standard Oil of New Jersey/Exxon, Standard Oil of New York/Mobil, Shell i Texaco), van construir un càrtel que controlava la indústria petroliera amb el suport dels governs.
  • Aquest control va permetre que el petroli s'extreigués, transportés, refinés i vengués a preus elevats, generant productes com plàstics, combustible per a vehicles i forces militars, estandarditzant les pràctiques empresarials a favor dels països poderosos.
  • La lluita per la sobirania dels recursos per part de les nacions descolonitzades, com la nacionalització del petroli a l'Iran per Mohammad Mosaddegh el 1951, va ser un "transfer no violent de riquesa global" significatiu. Figures com Abdullah Turayqi (el "Xeic Roig"), cofundador de l'OPEC, van somiar amb un petroli com a bé públic i una redistribució dels ingressos. No obstant això, aquesta visió es va veure frustrada en gran part, i la nacionalització del petroli sovint ha beneficiat a les elits governants dels estats productors, reproduint relacions polítiques colonials a escala regional.
  • La financialització del comerç de petroli, amb la introducció de contractes de futurs i opcions, ha permès als especuladors obtenir beneficis massius, fins i tot quan els preus del petroli cauen per sota de zero, com va passar durant la pandèmia de COVID-19. Els Estats Units s'han consolidat com el productor i consumidor de petroli més gran del món, en part gràcies al fracking, que també té un impacte devastador en els ecosistemes i les comunitats indígenes.
• La Sorra com a Mercaderia (A World Built on Sand and Oil):
  • La sorra és el segon recurs natural més consumit al món per volum després de l'aigua, essencial per al formigó, el vidre i l'electrònica. Tot i ser abundant, la seva extracció i comerç també són una font de desigualtats globals i espoliació ecològica.
  • La demanda de sorra s'ha disparat amb la urbanització i l'expansió de la indústria electrònica, i la sorra utilitzada en el fracking té característiques molt específiques.
  • El comerç il·legal de sorra és rampant, destruint ecosistemes costaners i fluvials, i posant en perill la vida d'activistes locals.
• Logística i Transport Marítim (Shipping Oil, Agent Untraceable, Owner Not Responding):
  • Les complexes infraestructures logístiques i de transport, particularment en el petroli, han estat controlades històricament per les grans companyies petrolieres.
  • La pandèmia de COVID-19 va revelar la vulnerabilitat d'aquestes cadenes de subministrament, amb vaixells tancats als ports per la caiguda de la demanda i la fluctuació dels preus del petroli.
  • El llibre posa el focus en les condicions laborals precàries dels mariners, molts dels quals són abandonats en vaixells sense combustible, electricitat ni aigua, especialment en vaixells amb "banderes de conveniència" (registrats en països amb regulacions laborals i ambientals laxes). Es narra el cas de Muhammad Aisha, retingut sol en un vaixell durant gairebé quatre anys.
  • La indústria de les assegurances, concentrada en entitats com Lloyd's de Londres, té una història vinculada a l'esclavitud i ara facilita el comerç global sense escrutini, incloent fraus i ocultació de responsabilitats.
• Les Elits i la Ostentació (Showing Off: Superyachts):
  • En contrast amb l'explotació laboral, el llibre destaca la luxosa vida dels bilionaris i oligarques que es beneficien de les laxes regulacions, exemplificada pels superiots.
  • Aquests iots són símbols d'extrema riquesa i desigualtat, amb costos astronòmics de manteniment i una tripulació que sovint treballa en condicions precàries. La pandèmia va augmentar les vendes de superiots, ja que els rics buscaven escapar del confinament al mar.
  • L'ús de complexos sistemes de shell companies en paradisos fiscals permet ocultar la propietat i evitar l'escrutini fiscal i regulador. Aquesta elit també busca escapar de la regulació i la "plebs" a través d'illes privades, jets privats i fins i tot projectes de colonització espacial.
• Guanos a Armes: Les Illes Chagos (Guano to Guns: The Chagos Islands):
  • Les illes han estat històricament desitjables per les potències marítimes tant pels seus recursos (com el guano i la copra) com per la seva utilitat estratègica militar.
  • El cas de les Illes Chagos, desposseïdes de Maurici per crear la British Indian Ocean Territory (BIOT) i la base militar nord-americana de Diego Garcia, és un exemple flagrant de colonialisme continuat i expulsió de la població indígena en nom de l'interès estratègic.
  • Diego Garcia s'ha utilitzat com a centre d'operacions en la "Guerra contra el Terror", incloent-hi la detenció i tortura de presoners.
• Generals i Lideratge Corporatiu (Stupid Questions: Generals and Corporate Leadership):
  • El llibre critica la fusió entre el poder militar i el capitalisme extractiu, especialment la transició d'antics oficials de les Forces Especials dels EUA a càrrecs lucratius en empreses de consultoria i consells d'administració.
  • Aquesta tendència es reflecteix en la publicació de manuals d'autoajuda empresarial escrits per ex-generals com Stanley McChrystal, que presenten les tàctiques militars com a models per a l'èxit corporatiu, sovint amb un discurs que dissimula la violència i l'explotació.
  • Aquestes connexions també faciliten contractes lucratius amb el govern, fins i tot quan els resultats són qüestionables.
• Consultoria de Gestió (Management Consulting: In Clover):
  • Les grans firmes de consultoria, com McKinsey, KPMG i Deloitte, són "engranatges crucials" del capitalisme extractiu.
  • Són acusades de facilitar la "captura de l'estat" (com en el cas dels Gupta a Sud-àfrica), reduir els costos laborals, desmantellar proteccions al consumidor i organismes reguladors, i saquejar institucions públiques.
  • La seva "teologia del capital" prioritza el benefici, la substitució de treballadors per màquines, i un enfocament en la "eficiència" que sovint condueix a l'explotació i la pèrdua de llocs de treball. Han obtingut beneficis massius de contractes governamentals durant crisis com la pandèmia de COVID-19.
  • A l'estranger, han col·laborat amb règims repressius, com el de Mohammed bin Salman a l'Aràbia Saudita, per a projectes de "visió" que prometen futuristes ciutats ("Neom") però que es basen en l'expropiació de terres i l'explotació de treballadors migrants.
• Capital "Woke" i Polítiques de Desenvolupament (Woke Capital: Private Equity and Developmental Politics):
  • El llibre analitza el concepte de "capital woke" i inversors ESG, que sovint són criticats per la dreta, però que, en realitat, perpetuen l'acumulació de capital a través de noves formes.
  • S'examina el cas d'Arif Naqvi i la seva empresa de capital privat Abraaj, que va operar en "mercats emergents" amb la pretensió d'un "impacte inversor". Tot i les seves connexions amb figures globals, la seva història va acabar en frau i la fallida dels projectes promesos.
  • La "indústria del desenvolupament" des del segle XX ha estat un vehicle per a l'extracció de recursos i el control econòmic de les antigues colònies per part de les potències occidentals. Aquestes polítiques, amb la seva insistència en el "creixement" i la inversió estrangera, sovint soscaven la sobirania local i l'equitat.
• Iniciativa de la Franja i la Ruta i els seus Rivals (Growing Pains: Belt and Road Initiative and Its Rivals):
  • El llibre explora la Iniciativa de la Franja i la Ruta de la Xina com una nova manifestació d'influència global, contrastant amb els models colonials europeus i els programes de desenvolupament nord-americans.
  • Tot i que prometen infraestructures molt necessàries, els projectes de la BRI també generen preocupacions sobre el "parany del deute", la falta de transparència, l'explotació laboral i les conseqüències geopolítiques, incloent l'ús de seguretat privada per protegir els interessos de les empreses xineses.
  • La competència entre la Xina i els Estats Units per la influència global és evident en iniciatives rivals com I2U2 i l'Indian Middle East Economic Corridor, que busquen connectar l'Índia, Israel, els Emirats Àrabs Units i els Estats Units en una aliança econòmica i militar.
• El Món Crema: El Canvi Climàtic i els Atacs al Mar Roig (Fiddling While the World Burns, The World Burns):
  • Les conferències climàtiques (COP) són presentades com a escenaris on el "capital verd" i els lobbies dels combustibles fòssils perpetuen un enfocament que evita canvis reals en la producció i el consum. Es promouen tecnologies no provades com la captura de carboni, i es parla de "transició justa" mentre l'extracció continua.
  • L'atac dels Huthis als vaixells al Mar Roig, en suport als palestins, és un exemple recent de com els conflictes geopolítics i els interessos econòmics (com la indústria del transport marítim i del petroli) s'entrellacen i tenen conseqüències globals, afectant les cadenes de subministrament i els preus de les assegurances.

En resum, el llibre de Khalili argumenta que el capitalisme extractiu és un sistema global i interdependent, arrelat en la història colonial i perpetuat per corporacions, governs i elits, que explota la mà d'obra i els recursos naturals, genera desigualtat massiva i impulsa la devastació ambiental, alhora que molts dels seus mecanismes operen darrere de capes de secretisme i complexitat financera i logística. La "prescripció" de Turayqi d'un petroli com a bé públic i una distribució equitativa dels beneficis dista molt de la realitat actual.