Veus el que beus? (2)

El consum d’alcohol i les seves conseqüències a Catalunya 

Aquest informe, elaborat per l’Agència de Salut Pública de Catalunya, ofereix una radiografia detallada del consum d’alcohol i el seu impacte en la societat catalana amb dades actualitzades fins al 2023 i 2024. L’alcohol es defineix com una substància depressora que afecta l’autocontrol i és un factor de risc per a més de 200 malalties, incloent-hi set tipus de càncer i trastorns mentals. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), no existeix un nivell de consum segur.

1. Consum entre adolescents (ESTUDES 2023)

L’alcohol continua sent la substància psicoactiva més consumida pels estudiants de secundària a Catalunya.

• Prevalences: El 72,7% dels estudiants d'entre 14 i 18 anys n'han consumit alguna vegada a la vida, el 70,1% en l'últim any i el 52,7% en l'últim mes.
• Diferències de gènere: Les noies presenten prevalences més altes que els nois en gairebé tots els indicadors (per exemple, el 72,3% de les noies va beure en l'últim any vs. el 67,8% dels nois), excepte en el consum diari.
• Patrons de risc: El 24,2% ha practicat el binge drinking (consum intensiu) en l'últim mes, i el 45% ha participat en un «botellot» en l'últim any.
• Accés i disponibilitat: Malgrat la prohibició legal, el 59,2% dels menors aconsegueix l'alcohol directament per si mateix, principalment en botigues de barri (50,9%) i supermercats (49,3%). El 82,8% considera que és fàcil o molt fàcil obtenir-ne.
• Impacte escolar i social: Els estudiants que beuen tenen taxes més altes de suspensos i repetició de curs. A més, el consum s'associa a conductes violentes i relacions sexuals sense preservatiu (el 33% dels que fan binge drinking no va usar protecció).
• Pilot 12-13 anys: Per primera vegada es detecta que el 34,6% dels infants d'aquesta edat ja han provat l'alcohol alguna vegada.

2. Consum en la població general (EDADES 2022)

El consum està àmpliament normalitzat entre els adults de 15 a 64 anys a Catalunya.

• Consum diari: El 7,5% de la població beu alcohol cada dia. Aquest patró és 4 vegades superior en homes (12%) que en dones (2,9%) i augmenta significativament amb l'edat.
• Consum de risc (AUDIT): S'estima que el 4,5% de la població presenta un consum de risc per a la salut, sent la xifra més alta la de les dones joves de 15 a 29 anys (11,7%).
• Motius: El motiu principal és que «és divertit o anima les festes» (48,4%), però ha crescut un 80% el motiu de beure per «ajudar quan se sent deprimit» (6,5%).

3. Conseqüències en la salut i la seguretat

L'impacte de l'alcohol és crític per al sistema públic i la mortalitat viària.

• Tractaments (CAS): L’alcohol és la droga que genera més demandes de tractament a Catalunya (44,3% del total), amb 6.555 inicis de tractament l'any 2023. El perfil mitjà és un home (72%) de 48 anys, el 28% dels quals està a l'atur.
• Urgències hospitalàries: Més de la meitat (51,6%) de les urgències hospitalàries relacionades amb el consum de drogues són causades per l’alcohol. Entre els menors d'edat, el 56% d'aquestes urgències corresponen a dones.
• Accidents de trànsit: L'any 2022, el 28,2% de les persones conductores mortes a les carreteres catalanes van donar positiu en alcohol. Globalment, 4 de cada 10 conductors morts havien consumit alguna substància (alcohol, drogues o psicofàrmacs).

4. Conclusions i polítiques públiques

L'informe conclou que el consum d'alcohol és un problema de salut pública de primer ordre que costa a la societat més de l'1,5% del PIB. L'OMS recomana tres mesures per reduir-ne l'impacte que actualment s'apliquen de forma insuficient: regular el preu, restringir la publicitat i limitar l'accessibilitat. Tot i que el 58% dels catalans estaria d'acord a prohibir-ne la publicitat, la percepció del risc encara és baixa en gran part de la ciutadania.

El consum d’alcohol té un impacte crític i directe en la seguretat viària a Catalunya, sent un dels principals factors de risc per patir accidents de trànsit i lesions mortals. Les dades de l'informe detallen aquesta afectació en diversos grups i indicadors:

Mortalitat a les carreteres

L’alcohol és present en una part molt significativa dels accidents mortals a les vies catalanes:

• Conductors morts: L'any 2022, el 28,2% de les persones conductores que van morir en accidents de trànsit van donar positiu en consum d'alcohol.
• Presència de substàncies: Globalment, 4 de cada 10 conductors morts havien consumit alguna substància (alcohol, drogues o psicofàrmacs); d'aquests, la gran majoria (3 de cada 4) havien consumit alcohol.
• Contrasts en els controls: Tot i que només un 1% dels conductors en controls aleatoris supera la taxa permesa, aquest percentatge puja fins al 14% entre els accidentats i gairebé al 30% entre els morts.

Conductes de risc entre adolescents (14 a 18 anys)

El col·lectiu jove presenta patrons de comportament que comprometen la seva seguretat i la de tercers:

• Com a passatgers: El 14,8% dels estudiants de secundària reconeix haver pujat en els últims dotze mesos a un vehicle conduït per algú que anava sota els efectes de l'alcohol.
• Com a conductors: Un 2,7% dels estudiants admet haver conduït un vehicle de motor sota els efectes de l'alcohol en l'últim any.
• Accidentalitat: Un 1,1% dels joves afirma haver patit un accident de trànsit mentre conduïen (principalment motocicletes) havent consumit alcohol o drogues en les dues hores prèvies.

Impacte en la càrrega de morbimortalitat

L'informe subratlla que una proporció important de les morts i malalties atribuïbles a l'alcohol es deu a traumatismes no intencionats, especialment els derivats del trànsit, que afecten de manera desproporcionada els grups d'edat més joves. Aquestes conseqüències s'inclouen en el cost social global del consum d'alcohol, que l'OMS estima que pot superar l'1,5% del PIB.

Segons les dades del monogràfic del 2024, l'evolució del consum de risc d'alcohol a Catalunya (mesurat mitjançant el qüestionari AUDIT) presenta una tendència recent a l'alça que trenca amb la disminució dels anys anteriors.

Aquests són els punts clau de la seva evolució i situació actual:

Evolució en la població general (15 a 64 anys)

Després d'anys de descens, les dades de l'enquesta EDADES 2022 mostren un canvi de tendència:

• Increment recent: L'any 2022, la prevalença del consum de risc es va situar en el 4,5%, cosa que suposa un augment respecte al 4,0% registrat el 2019.
• Trencament de la tendència: Aquesta dada trenca la trajectòria decreixent que s'havia observat des del 2013 (5,5%) fins al 2019 (4,0%).
• Dependència: En contrast, la possible dependència (puntuació AUDIT ≥ 20) ha disminuït lleugerament, passant del 0,5% el 2019 al 0,3% el 2022.

El col·lectiu jove: la principal preocupació

El consum de risc no afecta de manera uniforme tots els grups d'edat, sent els joves els que presenten les xifres més elevades:

• Població de 15 a 29 anys: En aquesta franja, el consum de risc s'eleva fins al 8,8%, gairebé el doble de la mitjana general.
• Bretxa de gènere: Dins d'aquest grup jove, la prevalença en les dones (11,7%) és significativament superior a la dels homes (6,2%).

Evolució d'altres patrons de risc (Adolescents)

Pel que fa als estudiants de secundària (14-18 anys), l'informe analitza patrons com el binge drinking (consum intensiu) i les borratxeres:

• Binge drinking: Tot i que encara és elevat (24,2% en l'últim mes), aquest patró segueix una tendència a la baixa a llarg termini des del pic del 2006, quan afectava el 50% dels estudiants.
• Borratxeres: Les prevalences d'intoxicacions etíliques en l'últim any i l'últim mes registrades el 2023 es troben entre les més baixes de la sèrie històrica iniciada el 2006.

En resum, mentre que el consum intensiu entre els adolescents mostra una millora històrica, el consum de risc en la població adulta i especialment en les dones joves ha experimentat un repunt que preocupa les autoritats de salut pública.

PS. Més material (preocupant)

PS. L'endemà de les eleccions quan us preocupi el resultat, llegiu això i en tindreu l'explicació.

Alcohol regulation as a public policy issue

Alcohol, Power and Public Health: A Comparative Study of Alcohol Policy

Nowadays, I would say that Alcohol Policy this is one of the most difficult and curcial issues in public health. Our societies have internalised its consumption without addressing its risks and the power between industry and regulators is absolutely unbalanced.
A new book that compares the situation in 5 countries is really welcome. Our country is leaving this policy for tomorrow. I would suggest a close look, just for inspiration. Maybe someday it will be the right time.

In particular, change to the alcohol policy status quo requires the convergence of various factors:

1. For alcohol harm to emerge as a significant, and visible, social problem. This means not only a raised public and political awareness of alcohol harms, but a degree of consensus in framing those harms as a particular type of problem. This, as we have seen, is often driven by concrete social change – especially increases in the amount of alcohol consumed in a given society. However, it also implies the successful framing of a problem by advocacy coalitions, often relying on the development of a more or less compelling body of scientific evidence, as well as external sociopolitical factors (such as, for instance, the crisis of the First World War in Europe) that force the political issue and place the public spotlight on alcohol as a social problem in need of tailored political solutions.
2. For proponents of change to convince sufficient relevant stakeholders of the validity of their solutions to the putative problem. These include the scientific community, key policymaking networks, influential sections of the media, and so on. As we have seen, for alcohol policy advocates, this means not only winning the argument that alcohol harms exists on a continuum, but also that the line of justifiable intervention is some distance below that commonly understood as ‘dependency’ or limited to those who behave badly when drunk.
3. For the proposed policy actions to chime sufficiently with the prevailing political context. That is, for policymakers not only to accept the diagnostic and political arguments but, crucially, to decide that implementation of the proposed solutions is politically viable, realistic, consonant with both the ‘national mood’ and internal party politics, and – of course – capable of withstanding resistance from opposing interest groups.

Sounds obvious, but first steps should be well grounded. Current hypocritical attitude should be overcome.

Marc Figueras

Veus el que beus?

 Alcohol: No Ordinary Commodity.Research and public policy

Aquest és un llibre que explica els diferents aspectes de la regulació de l'alcohol, una qüestió que els governs propers hi passen de puntetes i fan com si no passés res.

L'índex és prou clar del seu contingut:

1. Setting the policy agenda 1

2. Alcohol: no ordinary commodity 13

3. Alcohol consumption trends and patterns of drinking 26

4. The burden of alcohol consumption 44

5. The alcohol industry: a nexus of considerable influence 72

6. Overview of strategies and interventions to prevent and reduce

alcohol- related harm 92

7. Controlling affordability: pricing and taxation strategies 103

8. Regulating the physical availability of alcohol 129

9. Restrictions on marketing 156

10. Education and persuasion strategies 180

11. Drinking and driving: prevention and countermeasures 200

12. Modifying the drinking context: reducing harm in the licensed

drinking environment and other contexts 225

13. Treatment and early intervention services 255

14. The policy process: multiple stakeholders and multiple agendas 275

15. Economic interests, public health priorities, and global governance of

alcohol 294

16. Alcohol policies: a consumer’s guide

Aquí hi ha el resum de les estratègies fiscals i de preu, p. 121 del llibre. I si enlloc d'estratègies, vols una calculadora, aquí n'hi ha una.

Alcohol use and abuse

Tackling Harmful Alcohol Use

Tha last OECD report is focused on health impact of alcohol and what should we do to avoid harmful effects. Key findings are the following ones:

• Alcohol use has both beneficial and detrimental effects on the health of individualdrinkers. At the population level, the latter outweigh the former in all countries.
• The risk of death for young male adults and young and middle-aged women increasessteadily with alcohol consumption, with no beneficial effects overall, but with relatively
• Approximately four in five drinkers would reduce their risk of death from any causes ifthey cut their alcohol intake by one unit (10 grams) per week.
• Measures of the health benefits and harms associated with alcohol use may need to
•  Life years potentially gained, quality of life and individual preferences over the timing ofoutcomes are important elements in the analysis of policy options.
• Alcohol policies have to balance welfare benefits and losses. Harms to people other than drinkers are more effectively reduced by tackling heavy drinking. Price and regulation policies are more likely to affect consumer welfare.
• Harms to others, addiction, and consumers’ inaccurate perception of risk provide strong justification for government action in addressing the problem of harmful alcohol use.

The last two statements are those that should shake politicians to develop some of the proposals contained in this report. 

Alcohol and health

Alcohol consumption and cardiovascular disease, cancer, injury, admission to hospital, and mortality: a prospective cohort study

The relationship between alcohol intake and health is a complex one. A recent article in The Lancet tries to disentangle the causes and consequences:

The amount, type, and pattern of alcohol consumption can have differing associations with health outcomes. For example, low–moderate regular intake of alcohol is associated with reduced risk of myocardial infarction, whereas heavy episodic drinking is associated with sudden cardiac death.6 Risk of injury increases with extent of intoxication, whereas risk of cancer is related to the amount consumed over time.

In a study of 114.970 participants from 12 countries on the relationship between alcohol and its impact on certain diseases has allowed to understand that geographic location plays a relevant role, beyond the type of alcohol consumption. These are the results:




In summary, the study shows that current drinking is not associated with a net health benefit. We confirm that high intake is associated with increased risk of mortality, cancer, and injury. A serious alert for spirit drinkers and a key message for an updated public health strategy. Have a look at the UK example.

Els desori regulatori dels impostos sanitaris sobre l'alcohol

 Global report on the use of alcohol taxes 2023

Gairebé tots els països posen impostos d'una o altra manera sobre el consum d'alcohol. Ara bé n'hi ha molts que una vegada els han posat, no gosen tocar-ho. Encara que siguin ineficients, és a dir serveixin per recaptar però no per adoptar un consum responsable, segueixen allà pels temps dels temps.  Per això només un 23% dels països tenen sistemes de reajust automàtic d'impostos especials segons aquest informe de la OMS. 

Per altra banda, encara que els impostos especials sobre l'alcohol són generalitzats, hi ha 22 països, especialment europeus, que exclouen el vi, d'aquests impostos. Un desori regulatori.

Cada vegada que s'ha volgut modificar la fiscalitat de l'alcohol ha provocat un canvi de ministre o una crisi notable. El lobby de l'alcohol és especialment actiu i bel·ligerant . És justament per això que els nous ministres ja han entès que aquesta és una línia vermella que no poden creuar per la seva pròpia supervivència (com a ministres). A Europa no s'ha legislat sobre impostos especials des de 1992. Segueixen de vacances parlamentàries però no de cobrar el sou a final de mes. L'any 2022 va preparar-se una nova directiva que segueix en avaluació.

I si voleu saber per exemple què representen els impostos sanitaris sobre el preu de la cervesa, podreu comprovar que a Espanya, són un 6% del preu mitjà d'una cervesa. I són els menors de l'OCDE (excepte Luxemburg i Alemanya). I ja no tinc res a afegir.

Table 1. Excise Taxes as Percentages of Final Beer Retail Prices by Countries.

Price Level	% of Max Price		% of Mean Price		% of Min Price
Countries	Mean (SD)	Trend β(SE)	Mean (SD)	Trend β (SE)	Mean (SD)	Trend β (SE)
Australia	0.19 (0.01)	0.02***(0.00)	0.25 (0.01)	0.00* (0.00)	0.35 (0.05)	−0.03* (0.01)
Austria	0.07 (0.01)	−0.02***(0.00)	0.09 (0.01)	0.00 (0.00)	0.13 (0.02)	0.01+ (0.01)
Belgium	0.05 (0.00)	0.01(0.003)	0.07 (0.00)	0.01* (0.00)	0.11 (0.01)	0.01** (0.00)
Czech Republic	0.07 (0.02)	−0.01(0.02)	0.08 (0.02)	−0.02 (0.02)	0.09 (0.03)	−0.03 (0.02)
Denmark	0.11 (0.06)	−0.11***(0.01)	0.13 (0.05)	−0.08***(0.01)	0.14 (0.04)	−0.06*** (0.01)
Finland	0.19 (0.04)	−0.05***(0.01)	0.24 (0.02)	−0.01+(0.01)	0.32 (0.06)	0.04** (0.01)
France	0.05 (0.02)	0.04 (0.03)	0.07 (0.03)	0.04+ (0.02)	0.10 (0.04)	0.04 (0.02)
Germany	0.04 (0.01)	−0.03***(0.00)	0.05 (0.01)	−0.03*** (0.00)	0.07 (0.01)	−0.04*** (0.00)
Greece	0.10 (0.05)	0.09***(0.01)	0.11 (0.05)	0.09***(0.01)	0.12 (0.06)	0.09*** (0.02)
Hungary	0.14 (0.02)	0.01(0.01)	0.17 (0.01)	0.002 (0.01)	0.21 (0.01)	−0.01 (0.01)
Iceland	0.50 (0.18)	−0.13***(0.02)	0.51 (0.18)	−0.13***(0.02)	0.59 (0.18)	−0.14***(0.02)
Ireland	0.24 (0.02)	0.01 (0.01)	0.26 (0.02)	−0.01 (0.00)	0.30 (0.02)	−0.01* (0.01)
Italy	0.10 (0.02)	0.01 (0.01)	0.12 (0.02)	0.01 (0.01)	0.16 (0.04)	0.003 (0.02)
Japan	0.29 (0.02)	−0.02***(0.00)	0.35 (0.01)	−0.01 (0.00)	0.42 (0.02)	−0.01* (0.00)
Luxembourg	0.04 (0.00)	0.00(0.00)	0.04 (0.00)	−0.01*(0.00)	0.05 (0.00)	−0.02** (0.01)
Netherlands	0.09 (0.01)	0.01 (0.01)	0.11 (0.01)	0.005(0.00)	0.17 (0.03)	−0.01 (0.01)
New Zealand	0.17 (0.02)	0.02* (0.01)	0.22 (0.02)	0.01*(0.01)	0.29 (0.02)	0.01 (0.00)
Norway	0.23 (0.04)	0.02 (0.01)	0.33 (0.05)	−0.00 (0.01)	0.49 (0.07)	−0.02 (0.02)
Poland	0.09 (0.03)	0.07***(0.01)	0.12 (0.03)	0.04***(0.01)	0.18 (0.02)	−0.01 (0.01)
Portugal	0.07 (0.01)	−0.02+ (0.01)	0.09 (0.01)	−0.02***(0.00)	0.12 (0.02)	−0.04*** (0.01)
Slovak Republic	0.11 (0.02)	−0.05*** (0.01)	0.14 (0.03)	−0.05*** (0.01)	0.19 (0.04)	−0.04*** (0.01)
Spain	0.05 (0.00)	0.00 (0.00)	0.06 (0.00)	−0.00(0.00)	0.07 (0.00)	−0.002 (0.00)
Sweden	0.22 (0.01)	−0.00+(0.00)	0.25 (0.01)	0.01(0.00)	0.29 (0.03)	0.02** (0.01)
Switzerland	0.07 (0.04)	−0.11***(0.02)	0.08 (0.05)	−0.09***(0.02)	0.10 (0.05)	−0.08*** (0.02)
United Kingdom	0.22 (0.01)	0.00 (0.01)	0.29 (0.03)	0.00 (0.00)	0.39 (0.08)	−0.01 (0.02)
United States	0.23 (0.02)	−0.02***(0.00)	0.28 (0.03)	−0.03***(0.00)	0.28 (0.03)	−0.04***(0.00)

Note: SD: standard deviations. SE: Standard Errors. +p < 0.1, * p < 0.05, ** p < 0.01, *** p < 0.001. Trend: changes over time (decrease (−) or increase (+)).

Fig. 1 presents the trends of excise taxes as a percentage of final beer retail prices at three different price levels during 2003–2018. The percentages of excise taxes in beer prices at the maximum and average price levels are less than 10 % and stay the same in most countries during the study period. The percentages of excise taxes are less than 1 % at all three different price levels in France, Japan, Poland, and the United States. The percentages of excise taxes are highest at the minimum price level in all countries and do not change much over time except for Iceland, Ireland, and Netherlands.

L'informe de la OMS diu clarament:

Alcohol consumption is one of the leading risk factors for population health worldwide. While historically predominantly used to raise revenue, excise taxes are an effective tool to decrease the affordability of alcoholic beverages and reduce alcohol consumption and related harms. However, existing taxes on alcoholic beverages differ widely in terms of design and level, and most are not optimized to pursue health goals.

Aquest és el missatge per guardar i que qui en sigui responsable que llegeixi l'informe i faci alguna cosa.

Robert Doisneau

Regulating alcohol marketing

Policy Approaches for Regulating Alcohol Marketing in a Global Context: A Public Health Perspective

The article says:

The range of policy options for alcohol marketing restrictions includes four main categories: no restrictions, voluntary regulation or self-regulation, partial restrictions (e.g., on content, time and place, or particular audiences), and complete bans.

Unfortunately you'll not find a clear assessment of the impact of these policies. Only anecdotical facts. Therefore, no prescriptions can be made with sounding evidence. My impression is that somebody should care about the current advertising strategies that are very far from what WHO considered as comercials some years ago.

Conceptual framework on the growth of alcohol corporations, exposure to alcohol marketing, and alcohol-related public health problems.

Un disbarat rera l'altre (11)

 Informe anual del Sistema d’Informació sobre Drogodependències de Catalunya

Imagineu un país que aconsegueix decomissar en un any 26,6 tones de marihuana, 7 tones de haixix, i mig milió de plantes, i que això representa el 55% dels delictes penals. Una droga que l'ha consumida durant el darrer mes un 33% de menors, població de 14 a 18 anys. Imagineu que un 63% d'aquesta mateixa població fa un consum general d'alcohol, i un 9% borratxera durant l'últim mes. 

Immediatament us vindria al cap un país desgavellat, desendreçat, sense govern i amb mal pronòstic.

Si considerem que els decomissos són el 10% de la mercaderia que circula, això diuen, llavors podem concloure que ja som una narcosocietat o encara no? Potser la correcció política fa mirar alguns governants cap una altra banda com si no passés res? Si voleu més dades, mireu aquest llibre.

Jo em pregunto, i en aquest país ningú es preocupa de fer alguna cosa davant d'aquestes i d'altres estadístiques encara més preocupants?. I trobo que encara és més vergonyós quan cada any va creixent el disbarat i no passa res. És cert que hi ha un servei de reducció de danys i d'altres, però el que caldria seria prevenir-lo.

L'informe anual mostra en detall totes aquestes qüestions i apunta a alguns temes a considerar. 

Si no es té en compte el tabac, l’alcohol és la substància que més es consumeix amb una gran diferència i que genera més demanda assistencial, més impacte en la salut i més conseqüències socioeconòmiques. L’alt consum i la baixa percepció del risc venen il·lustrats, a títol d’exemple, per dues dades: un 17% i un 13% dels joves entre 15 i 29 anys havia fet un consum episòdic intensiu i havien tingut una intoxicació aguda els darrers trenta dies respectivament i la demanda de tractament per alcohol representa des de fa anys quasi la el 50% del total . Per altra banda, l’impacte en la salut i la demanda en l’assistència es reflecteix amb la seva gran presència en els indicadors analitzats i recursos assistencials per a l’abordatge de les addicions; esta present en el 27% dels conductors morts (dades del 2021), de més de la meitat de las urgències hospitalàries (53%, n=11.415) i de més d’un terç de les consultes sobre drogues i addicions.

El consum d’alcohol suposa un gran problema de salut pública; pel seu abordatge, l’OMS recomana tres mesures que científicament s’han mostrat eficaces: regulació del preu, de la publicitat i de la seva accessibilitat. No obstant això, a Catalunya i a tot l’Estat espanyol aquestes mesures tenen una molt baixa aplicació

Davant d'aquest conjunt de disbarats, hi ha algú al govern amb criteri? Observo fins i tot als mitjans de comunicació públics la banalització de les drogues i de l'alcohol sense que preocupi ni tant sols al consell de l'audiovisual. Fins i tot aquest informe no ha estat objecte de la difusió que es mereix.

El cost social de l'alcohol a Catalunya l'any 2019 va ser de 555 milions €, una xifra massa elevada que hauria de fer reflexionar a tots plegats, en especial a qui hauria de prendre decisions, i que cal afegir al cost social de les drogues il·lícites. Massa implicacions i dolor que la gent passa per alt, com si no acabés afectant a tots plegats. Massa negoci per alguns com per obrir una escletxa a la política, deuen pensar al govern i així eviten que la regulació pugui reduir la facturació d'aquests pocs. Massa cost social que seguim pagant entre tots any rera any.

PS. I si no en teniu prou amb aquestes dades, mireu que diu en una entrevista avui  un metge del Clínic i quedareu encara més preocupats.

PS. I per acabar-ho d'adobar, el partit al govern és el mateix que va demanar la legalització de la marihuana fa pocs mesos. Vergonyós. Es tractava d'una llei per empitjorar la salut dels ciutadans (salut mental, sobretot), i si algú no s'ho creu només cal que llegeixi què diu CDC.

PS. Explicat en aquest llibre:

 

La banalització de l'addicció (2)

'Informe anual de l’Observatori Català d’Addiccions 2024 

L'Informe anual de l’Observatori Català d’Addiccions 2024 ofereix una visió integral i detallada sobre el consum de substàncies i les addiccions comportamentals a Catalunya, basant-se en indicadors epidemiològics, activitat assistencial i dades de control de l'any 2024.

Aquest és el resum exhaustiu de l'informe:

1. Panorama General del Consum a Catalunya

• Substàncies més consumides: L'alcohol i el tabac encapçalen la llista, seguidors del cànnabis, els hipnosedants i la cocaïna.
• Policonsum: És una realitat freqüent: el 32% dels homes i el 23% de les dones han consumit dues o més substàncies en el darrer mes. Existeix una clara associació entre el consum de drogues legals i les il·legals més comunes (cànnabis i cocaïna).
• Tendències: S'observa una reducció del consum de tabac i hipnosedants respecte al 2022, però un augment del cànnabis i l'alcohol, que tornen a nivells de 2017-2019.
• Perfil de gènere: Els homes presenten consums més alts i inicis més precoços, excepte en hipnosedants i analgèsics opioides, on el consum és tradicionalment més elevat en dones.

2. Anàlisi per Substàncies

• Tabac: Presenta el consum diari més alt (24,3%) i causa més de 8.000 morts anuals a Catalunya. Tot i la disminució en l'última enquesta, el tabac de caragolar ha penetrat fortament entre els joves de 15 a 29 anys.
• Alcohol: És la droga més consumida i la que genera més inicis de tractament (43,6%) i urgències hospitalàries (51,4%). El consum diari ha pujat al 9,8%, i 1 de cada 4 conductors morts el 2023 superava els límits d'alcoholèmia. El 15,4% de la població ha fet consum intensiu (binge drinking) en l'últim mes, la xifra més alta des de 2007.
• Cànnabis: És la droga il·legal més consumida (1 de cada 10 persones n'ha pres el darrer mes) i es troba en màxims històrics de consum des de 2019. És la tercera causa d'inici de tractament.
• Cocaïna: Segona droga il·legal més consumida. El consum "alguna vegada a la vida" està en el màxim de la sèrie històrica (1 de cada 5 catalans). És la substància més present en les morts per reacció aguda (56%).
• Hipnosedants: Quarta substància més consumida, amb un perfil clarament femení (consum un 50% més alt en dones). Les urgències per aquests fàrmacs han assolit el seu màxim el 2024 (13% del total).
• Heroïna: El seu consum es manté residual i envellit, amb inicis de tractament en mínims històrics.

3. Addiccions Comportamentals

• Joc amb diners: El 5% de la població juga per internet (xifra que puja al 15% en homes de 15 a 34 anys) i el 50% ho fa presencialment. Les màquines escurabutxaques són les que més addicció generen.
• Ús d'internet: Un 10% dels joves d'entre 15 i 24 anys presenta un ús compulsiu d'internet, xifra que s'eleva al 23,5% en adolescents de 14 a 18 anys.

4. Determinants Socials i Salut Mental

• Vulnerabilitat: El consum no és només una decisió individual; el 44% de qui inicia tractament està a l'atur o té incapacitat laboral. En la xarxa de reducció de danys, més del 50% dels usuaris viuen en situació de sensellarisme.
• Risc de suïcidi: Quasi el 40% de les persones amb ideació suïcida consumeixen hipnosedants o drogues il·legals. En les morts per reacció aguda, el suïcidi representa el 25% del total (50% en el cas de les dones).

5. Indicadors Assistencials i de Salut

• Inicis de tractament: El 2024 es van registrar 14.994 inicis, un 4,7% menys que l'any anterior. Els motius principals són l'alcohol (43,6%), la cocaïna (25,7%) i el cànnabis (14%).
• Urgències hospitalàries: Es van registrar 25.416 urgències per drogues, un increment del 5,6% respecte al 2023. El 13,8% d'aquestes urgències es van associar a intents autolítics.
• Mortalitat: El 2023 van morir 278 persones per reacció aguda a substàncies psicoactives, un màxim històric influït per canvis en la notificació.
• Reducció de danys: Els serveis de reducció de danys van atendre 5.561 persones d'alta vulnerabilitat. S'han revertit 125 sobredosis en espais de consum supervisat sense cap mort.

6. Seguretat Viària i Control

• Trànsit: El 41% dels conductors morts presentava alcohol, drogues o psicofàrmacs. La presència de psicofàrmacs s'ha duplicat en els darrers 20 anys.
• Activitat Policial: El nombre de denúncies administratives ha crescut un 42% en 5 anys, arribant a les 54.000 denúncies, de les quals el 82% són per cànnabis. Els decomisos d'haixix i d'èxtasi (88.089 pastilles) han assolit xifres rècord el 2024.

Segons les fonts, tot i que el nombre d'inicis de tractament (IT) per consum de cànnabis s'ha mantingut estable des de fa uns 8 anys (aproximadament des de 2015), actualment es troba en els nivells més alts de tota la sèrie històrica.

Aquestes xifres elevades i l'augment que va portar a aquesta estabilització s'expliquen pels següents factors:

• Màxims històrics de consum: El cànnabis és la droga il·legal més consumida a Catalunya i es troba en els nivells de consum més alts de la sèrie històrica des del 2019. Actualment, un 11,6% de la població n'ha consumit en el darrer mes i un 3,8% en fa un consum diari.
• Normalització social: S'ha assolit un grau de normalització molt alt de la substància, especialment entre els homes i la població jove.
• Baixa percepció de risc: La percepció que el consum habitual de cànnabis pot causar problemes de salut ha anat disminuint en els darrers anys, situant-se ara en el 68% de la població.
• Alta accessibilitat: Existeix una percepció de facilitat extrema per obtenir la substància; el 54% de la població afirma que podria aconseguir cànnabis en menys de 24 hores.
• Determinants socials i estructurals: L'informe subratlla que l'addicció no respon només a decisions individuals, sinó que està condicionada per factors com la precarietat laboral, l'aïllament social o les dificultats d'habitatge, que poden afavorir tant l'inici com el manteniment del consum.

A més, el cànnabis presenta un percentatge molt alt de persones que repeteixen el tractament, ja que el 59% de les demandes actuals no havien fet tractament previ, una xifra superior a la de l'heroïna o la cocaïna, fet que indica un flux constant de nous casos que s'incorporen al sistema.

D'acord amb l'Informe de l'Observatori Català d'Addiccions de 2024, s'ha identificat una forta associació entre el consum de determinades substàncies i el risc de conductes suïcides a Catalunya:

• Hipnosedants: Són la substància amb la vinculació més estreta. Quasi el 40% de les persones amb ideació suïcida i el 38% de les que han realitzat intents de suïcidi en consumeixen. A més, s'han trobat presents en el 55% de les morts per reacció aguda a substàncies.
• Drogues il·legals: Prop del 40% de les persones amb idees de suïcidi i el 25% de les que han intentat suïcidar-se consumeixen algun tipus de droga il·lícita.
• Cànnabis: Entre el 12% i el 14% de les persones amb ideació suïcida presenten un consum problemàtic d'aquesta substància, xifra que s'eleva al 15% en el cas dels intents de suïcidi.
• Alcohol i Opioides: El consum de risc d'alcohol i l'ús d'analgèsics opioides s'associen amb la ideació suïcida en un 12-14% dels casos.
• Antidepressius: S'ha detectat una presència elevada d'antidepressius (30%) en les morts per reacció aguda a les drogues, fet que s'atribueix a la coexistència de trastorns mentals en aquestes persones. En el cas de les dones que moren per aquesta causa, la presència d'antidepressius arriba al 56%.

L'informe subratlla que, tot i que el consum d'aquestes substàncies no és necessàriament la causa directa del suïcidi, el perfil de les persones que les consumeixen presenta un risc més elevat de conductes suïcides. Les dades de mortalitat indiquen que el suïcidi representa el 25% del total de morts per reacció aguda a les drogues a Catalunya, arribant al 50% en el cas de les dones.

PS. Més material sobre banalització de l'addicció.

La ciència de l'addicció

The Science of Addiction: From Neurobiology to Treatment

 A continuació es mostra un resum amb IA del llibre "The Science of Addiction: From Neurobiology to Treatment" de Carlton K. Erickson, 

El llibre, en la seva segona edició actualitzada i ampliada (la primera va ser publicada el 2007), se centra en la ciència de l'addicció. 

L'autor, Carlton K. Erickson, és un científic investigador que ha dedicat més de 45 anys a la recerca en ciència de l'addicció. Malgrat el títol, Erickson expressa la seva aversió al terme "addicció" i prefereix utilitzar una terminologia més precisa.

El propòsit principal del llibre és clarificar què és l'Addicció (amb "A" majúscula) i què no ho és, i com es pot tractar millor. Enfatitza que la neurociència i els estudis genètics estan jugant un paper fonamental per a entendre les causes del consum compulsiu d'alcohol i altres drogues.

Aquí teniu una descomposició detallada dels temes principals del llibre:

• L'Addicció com a Malaltia Crònica del Cervell

  • Hi ha una creixent evidència que certes persones (però no totes) que abusen de l'alcohol o les drogues tenen una malaltia cerebral molt difícil de tractar.
  • L'autor afirma categòricament que l'Addicció (amb "A" majúscula) és una malaltia mèdica cerebral crònica. Aquesta conclusió es basa en una excel·lent recerca científica en genètica, neurobiologia i farmacologia dels últims 25 anys.
  • La American Board of Medical Specialties (ABMS) va reconèixer oficialment l'Addiction Medicine com a subespecialitat el 2015, definint-la com la prevenció, avaluació, diagnòstic i tractament de persones amb la malaltia de l'addicció.
  • El llibre compara l'Addicció amb altres malalties ben enteses com la cardiopatia coronària, la hipertensió, la diabetis mellitus, la gota, el càncer, la sífilis, l'artritis reumatoide i l'esquizofrènia. Aquesta comparació mostra que l'Addicció comparteix característiques vitals com una clara base biològica, signes i símptomes identificables, un curs i resultat predecibles, i la incapacitat de controlar la causa de la malaltia.
  • La idea és que classificar l'addicció com una malaltia cerebral crònica mèdica hauria d'ajudar a reduir l'estigma i la discriminació amb el temps, tal com ha passat amb altres malalties com la lepra, l'epilèpsia i la SIDA.

• Terminologia de l'Addicció

  • Per a superar la confusió, el llibre utilitza una terminologia específica:
    • Addicció (amb "A" majúscula): Es refereix al terme utilitzat per molts científics per a descriure la malaltia de l'ús compulsiu de drogues. Gairebé tota la recerca neurobiològica i genètica existent es relaciona amb aquesta "gran A". És intercanviable amb el terme DSM-IV "dependència química" i el terme DSM-5 "trastorn per ús de substàncies sever".
    • addicció (amb "a" minúscula): Es refereix a l'ús col·loquial o mediàtic de la paraula, que relaciona qualsevol cosa que la gent usa o fa massa o massa sovint (com ara addicció al telèfon mòbil o a la llenceria). Aquest ús poques vegades es relaciona amb la literatura revisada per parells, excepte en algunes àrees de recerca no mèdiques. És intercanviable amb el terme DSM-IV "abús de drogues" i el terme DSM-5 "trastorn per ús de substàncies lleu o moderat".
  • El DSM-5 va abandonar les categories d'"abús" i "dependència" en favor d'un conjunt de criteris longitudinals anomenats Trastorns per Ús de Substàncies (TUS). El terme "abús de drogues" ha estat reemplaçat per "mal ús de drogues".

• Diagnòstic de la Malaltia de l'Addicció

  • El DSM-5 classifica els TUS segons la gravetat: lleu (2-3 criteris positius), moderat (4-5 criteris positius) i sever (6 o més criteris positius) dins d'un període de 12 mesos.
  • El diagnòstic precís requereix una avaluació professional per part de diagnostistes qualificats, ja que els criteris del DSM són subjectius i es basen en l'experiència del metge.
  • Es recomana utilitzar una bateria de proves juntament amb els criteris del DSM, incloent preguntes obertes i tancades, historial mèdic, psiquiàtric, i informació col·lateral, a més d'historials complets de consum de drogues i alcohol i antecedents familiars. Eines com l'Addiction Severity Index (ASI) són útils.
  • Els criteris ASAM (American Society of Addiction Medicine) són utilitzats per al diagnòstic i la planificació del tractament, essent reconeguts per la seva comprensió de la recerca més recent en diagnòstic de l'addicció, tractament holístic, risc de recaiguda i recuperació. Inclouen sis dimensions per a l'avaluació: intoxicació/potencial de retirada, condicions biomèdiques, condicions emocionals/cognitives, disposició al canvi, potencial de recaiguda/ús continuat, i entorn de recuperació/vida.

• Neurobiologia de l'Addicció: Com funciona el Cervell

  • La disrupció de l'activitat cel·lular normal és la causa bàsica de cada malaltia, inclosa l'addicció.
  • La Addicció (sever TUS) es produeix al sistema mesolímbic de dopamina (SMD), també conegut com a via de recompensa o plaer, situat al mig del cervell.
  • El SMD conté àrees cerebrals clau com l'àrea tegmental ventral (VTA) i el nucli accumbens (NAcc).
  • Els neurotransmissors són molècules que actuen com a unitat i han de complir tres criteris per a ser considerats com a tals: estar presents al cervell i distribuïts de manera desigual, tenir enzims que els creïn presents al cervell, i el seu alliberament ha de provocar un canvi de funció a la neurona receptora.
  • La dopamina és un neurotransmissor clau en el sistema de recompensa del cervell i un actor principal en la malaltia de l'addicció, essent alliberada al NAcc i produint sensacions de plaer. Totes les drogues addictives estimulen directament l'alliberament de dopamina a la via de recompensa mesolímbica del cervell.
  • El llibre presenta diverses teories neurobiològiques de l'addicció:
    • Patologia de la Motivació i l'Elecció: Emfatitza que els canvis en la funció cerebral deguts a l'ús repetit de drogues, la predisposició genètica i factors ambientals alteren els circuits neuronals, portant a un desig aclaparador i una disminució de la capacitat de controlar la cerca de drogues. La pèrdua de la capacitat de prendre decisions és un efecte secundari d'un problema neuroquímic.
    • Mecanismes d'Aprenentatge i Memòria: L'addicció es veu com una malaltia de l'aprenentatge i la memòria, on els canvis a llarg termini en les neurones del sistema de recompensa condueixen a canvis permanents en la memòria associativa, exacerbant les recaigudes.
    • Sensibilització Incentiva: Aquesta teoria proposa que el consum repetit de drogues sensibilitza la via de recompensa del cervell, augmentant el "voler" la droga (salience) sense augmentar necessàriament el "gust" per ella (hedònia).
    • Al·lòstasi: Descriu un procés patològic on l'homeòstasi (equilibri) es perd, fent que el punt de referència per a l'acció de la droga s'allunyi gradualment del normal, contribuint al cicle d'abús de drogues.
  • Aquestes teories apunten a disregulacions en els sistemes de recompensa i estrès del cervell com a nucli de la malaltia de l'Addicció, incloent canvis permanents en la química i l'anatomia cerebral.

• Genètica: Les Contribucions de Mare i Pare

  • La tendència genètica té un paper important en l'expressió dels símptomes de la dependència química. No obstant això, tenir els gens per a l'Addicció no és destí; es necessita més que gens per a desenvolupar la malaltia, influïda per factors epigenètics.
  • La recerca genètica busca identificar els factors de risc genètics per a l'alcoholisme i altres dependències químiques.
  • El llibre explica conceptes bàsics de genètica com l'ADN, els cromosomes, els gens, les proteïnes i la síntesi de proteïnes.
  • Estudis com el COGA (Collaborative Studies on the Genetics of Alcoholism) han identificat fenotips genèticament determinats, inclosa la presència de dependència de l'alcohol, el nivell de resposta a l'alcohol (LLR) i la presència de depressió concurrent.
  • La recerca futura en genètica de l'addicció podria portar a vacunes o medicaments que alterin objectius genètics específics o l'expressió gènica.

• Drogues que ens Estimulen i Deprimeixen

  • Totes les drogues discutides que tenen potencial d'addicció (estimulants i depressors) tenen un efecte directe en l'estimulació de l'alliberament de dopamina a la via de recompensa mesolímbica del cervell.
  • Estimulants del sistema nerviós central (SNC): Incrementen significativament l'activitat del SNC, manifestant-se com eufòria, augment de l'activitat motora, insomni, etc. Inclouen la cocaïna, les amfetamines i la metanfetamina.
  • Depressors del SNC: Inclouen les benzodiazepines (ansiolítics i hipnòtics com el Xanax i el Valium) i els opioides (morfina, codeïna, heroïna, OxyContin, fentanil).
  • Alcohol: Es classifica com una droga legal, però és el psicoactiu més mal utilitzat. Té efectes específics en òrgans com el fetge i el cervell, podent causar el seu aprimament o contracció, encara que alguns canvis són reversibles amb l'abstinència.
  • Altres drogues: Nicotina (molt tòxica i la més addictiva, causa Addicció, no el tabac en si), marihuana (el seu ingredient actiu és el THC; hi ha debat sobre els seus efectes i usos mèdics), i drogues de club (èxtasi, metanfetamina, ketamina, GHB, etc.).

• Tractament de l'Addicció

  • El tractament pot incloure programes de 12 passos com Alcohòlics Anònims (A.A.) i Narcòtics Anònims (N.A.), que busquen fomentar la salut física, psicològica i espiritual. Malgrat l'anonimat, els estudis han demostrat que són efectius per a molts, i es planteja la necessitat d'estudis neurobiològics per a rastrejar els canvis cerebrals en la recuperació.
  • Les teràpies de consell individuals i de grup, com la teràpia cognitivo-conductual (TCC), la teràpia de millora motivacional (TMM) i la facilitació de 12 passos (TSF), són fonamentals.
  • La entrevista motivacional (EM) és un enfocament de conselleria orientat a objectius que ajuda els clients a superar l'ambivalència cap al canvi de comportament, basat en el model transteòric de canvi de comportament.
  • Medicaments antirecaiguda: Naltrexona (bloqueja els receptors opioides per reduir els efectes eufòrics de l'alcohol o opioides), acamprosato (afecta el sistema del glutamat), Antabuse (causa malestar si es consumeix alcohol), i la buprenorfina (opioide sintètic amb propietats agonistes parcials utilitzat per al tractament de l'Addicció severa a opioides).
  • La cura continuada és un concepte important per al tractament dels TUS, basat en la idea de tractar l'Addicció com una malaltia crònica que requereix un seguiment de per vida i suport amb intervencions primerenques si cal.

• Investigació en Addicció i Direccions Futures

  • El llibre subratlla la importància de la recerca vàlida, replicable i controlada en la ciència de l'addicció, prioritzant els resultats basats en el "pes de l'evidència" de nombrosos estudis convergents per sobre dels resultats d'estudis aïllats.
  • Es destaquen els avenços en la neuroimatge (fMRI, SPECT, PET) que estan ajudant a mesurar els canvis en la funció cerebral i a identificar com i on es produeix l'addicció.
  • La recerca futura inclou la identificació de gens i factors epigenètics implicats en l'addicció, amb el potencial de desenvolupar proves de diagnòstic i teràpies gèniques.
  • També es plantegen preguntes importants sobre el paper de la motivació en el tractament, la relació entre els trastorns mentals co-ocurrents i l'addicció, i el maneig del dolor en pacients addictes en recuperació.

En resum, el llibre de Carlton K. Erickson ofereix una perspectiva profunda i científicament rigorosa sobre l'addicció com una malaltia cerebral mèdica crònica, abordant la seva definició, diagnòstic, bases neurobiològiques i genètiques, els efectes de diverses drogues i les estratègies de tractament actuals i futures, tot amb l'objectiu de reduir l'estigma i promoure una millor atenció.

Public Health Priorities

Start Well, Live Better: A Manifesto for the Public’s Health. London: UK Faculty of Public Health, 2014

These are the 12 suggested priorities for public health in UK for the next 5 years:

Give every child a good start in life

• Give all babies the best possible start in life by implementing the recommendations of the 1001 Critical Days cross-party report
• Help children and young people develop essential life skills and make Personal, Social, Health and Economic, and Sex and Relationship Education a statutory duty in all schools

• Promote healthy, active lifestyles in children and young people by reinstating at least 2 h per week of physical activity in all schools

Introduce good laws to prevent bad health and save lives

• Protect our children by stopping the marketing of foods high in sugar, salt and fat before the 9 pm watershed on TV, and tighten the regulations for online marketing
• Introduce a 20% duty on sugar-sweetened beverages as an important measure to tackle obesity and dental
• caries—particularly in children
• Tackle alcohol-related harm by introducing a minimum unit price for alcohol of at least 50 p per unit of alcohol sold
• Save lives through the rapid implementation of standardised tobacco packaging
• Set 20 m.p.h. as the maximum speed limit in built-up areas to cut road deaths and injuries, and reduce inequalities

Help people live healthier lives

• Enable people to achieve a good quality of life, health and wellbeing—give everyone in paid employment and training a ‘living wage’
• Reaffirm commitment to universal healthcare system, free at the point of use, funded by general taxation

Take national action to tackle a global problem

• Invest in public transport and active transport to promote good health, and reduce our impact on climate change
• Implement a cross-national approach to meet climate change targets, including a rapid move to 100% renewables and a zero-carbon energy system

As you can see, many similar things with our PINSAP, the Health Policy Consensus and Health Plan. However, after yesterday news the pending issue of our public health is mainly alcohol abuse. We should focus on what works to reduce alcohol and addictive substance abuse. And first of all, we need to understand the foundations and best approaches to the problem. I would suggest you have a look at this book and specially this one:

PS. Binge drinking 'costing UK taxpayers £4.9bn'  Does anybody know how much does it cost here???

PS. In Spain, publicly funded health expenditure reached 64.150 million € in 2012,the amount for financial system bailout was 101.283 million € (p.24). Don't forget it: these are the priorities.

Preventing alcohol abuse

 The effect of COVID-19on alcohol consumption, and policy responses to prevent harmful alcohol consumption

Harmful alcohol consumption damages health, causes diseases and injuries, weakens response to COVID-19,and leads to significant economic and societal costs. Comprehensive policy packages built on a PPPP approach including Pricing policies, Policing to counter drink-driving, Primary care-based counselling for heavy drinkers, and regulating alcohol Promotion activities, improve health, and support a stronger economic and social recovery in the aftermath of thepandemic.