El domini del colonialisme tecnològic

The Tech Coup: How to Save Democracy from Silicon Valley 

Moment oportú per fer una ullada a aquest llibre resumit amb IA.

El llibre, titulat "The Tech Coup: How to Save Democracy from Silicon Valley", analitza l'impacte de la tecnologia i les empreses tecnològiques en la democràcia i proposa solucions per protegir-la. L'autora, Marietje Schaake, explora com les decisions preses en l'àmbit tecnològic afecten la societat i com es poden revertir els efectes negatius per salvaguardar els principis democràtics.

El llibre està estructurat de la següent manera:

• Introducció: La batalla: Presenta el conflicte entre la tecnologia i la democràcia.
• Capítol 1: El codi: Explora la infraestructura tecnològica i els seus components, així com les decisions clau que s'hi prenen.
• Capítol 2: La pila: Analitza la xarxa complexa d'hardware i aplicacions necessàries per a la digitalització, incloent els cables transatlàntics, els centres de dades i els seus impactes ambientals. Es destaca l'opacitat de les grans empreses tecnològiques en la seva cerca de permisos i incentius fiscals.
• Capítol 3: L'armament de tot: Examina com les tecnologies i serveis quotidians, com els missatges de text i els telèfons mòbils, poden ser utilitzats com a armes. També analitza vulnerabilitats de programari i la ciberseguretat.
• Capítol 4: El final de l'interès públic: Aborda com les empreses tecnològiques, en particular les de xarxes socials i d'anàlisi de dades, influeixen en els governs i en el debat públic, com ara l'ús de Palantir per part de governs. S'hi critica la manca de transparència i l'abús de poder per part de les empreses tecnològiques. També tracta el tema de les criptomonedes i els seus riscos per a l'estabilitat financera i la seguretat.
• Capítol 5: La tecnologia en primera línia: Analitza casos d'ús de la tecnologia en contextos electorals, com les eleccions de Kènia i la desinformació. Examina com les eines digitals poden ser utilitzades per manipular els processos electorals i minar la confiança en la democràcia. Es critica la idea que la tecnologia pot resoldre per si sola els problemes de la corrupció electoral.
• Capítol 6: Els marcadors: Explora el llenguatge i les estratègies de comunicació de les empreses tecnològiques per influir en l'opinió pública i obtenir avantatges polítics i comercials. S'examina l'ús del lobbying i de la filantropia estratègica.
• Capítol 7: La disputa: Analitza la geopolítica de la tecnologia i la lluita per la sobirania digital, especialment entre la Unió Europea, els Estats Units i la Xina. Es parla de la regulació de la tecnologia, incloent-hi la Llei de Serveis Digitals de la Unió Europea i les iniciatives per protegir la privacitat de les dades. Es posa de manifest la tensió entre la innovació tecnològica i la necessitat de protegir els valors democràtics i els drets humans. També analitza l'ús de la tecnologia per part de règims autoritaris.
• Capítol 8: Prioritzar el públic: S'hi exposa com les polítiques públiques poden donar forma al desenvolupament tecnològic per salvaguardar l'interès públic. Es parla de la importància de la transparència, l'ètica i la responsabilitat en el sector tecnològic. Es tracten temes com la intel·ligència artificial (IA) i la necessitat de regulació.
• Conclusió: Ofereix una visió de futur i propostes per a la protecció de la democràcia en l'era digital. Es destaca la necessitat de voluntat política, col·laboració i acció per abordar els reptes que planteja el poder de les empreses tecnològiques.

Temes clau del llibre:

• El poder de les empreses tecnològiques: El llibre posa de manifest com les grans empreses tecnològiques han acumulat un poder considerable, influint en la política, la societat i l'economia.
• La manca de transparència: Es critica la falta de transparència de les empreses tecnològiques en les seves operacions, lobby i decisions, la qual cosa dificulta la supervisió i la rendició de comptes.
• L'impacte en la democràcia: El llibre examina com les tecnologies digitals poden ser utilitzades per erosionar els principis democràtics, per exemple, mitjançant la desinformació, la vigilància i la manipulació electoral.
• La necessitat de regulació: L'autora argumenta que calen mesures reguladores per assegurar que la tecnologia serveixi a l'interès públic i no a l'inrevés.
• La importància de la sobirania digital: El llibre destaca la necessitat de que els estats recuperin el control sobre la seva infraestructura digital i les seves dades.
• La importància de prioritzar l'interès públic: El llibre posa èmfasi en que el disseny i la implementació de les tecnologies haurien d'estar guiades per l'interès públic, i no pels interessos de les empreses tecnològiques.

En resum, "The Tech Coup" és un anàlisi exhaustiu i crític de la relació entre la tecnologia i la democràcia, que ofereix solucions per protegir els valors democràtics en l'era digital. El llibre destaca la necessitat d'una acció política decidida i d'una major participació ciutadana per garantir que la tecnologia serveixi a l'interès públic.

L'autocràcia com a model de govern

Autocracia S.A. Los dictadores que quieren gobernar el mundo

Moment oportú per a fer una ullada a aquest llibre resumit amb IA.

El llibre "Autocracia S.A." analitza en detall les autocràcies modernes, destacant que no estan governades per un únic home malvat, sinó per xarxes sofisticades que inclouen estructures financeres cleptocràtiques, serveis de seguretat i experts en tecnologia per a la vigilància, propaganda i desinformació. Aquestes xarxes estan connectades entre elles a través de diferents països, fins i tot en democràcies.

Ideologia i Oposició a la Democràcia:

• Les autocràcies modernes tenen diverses ideologies, com ara comunistes, monàrquiques, nacionalistes i teocràtiques. Tot i les diferències, totes comparteixen un rebuig dels principis democràtics com la rendició de comptes, la transparència i la participació ciutadana.
• Els autòcrates veuen aquests principis com una amenaça al seu poder, ja que permeten que els jutges siguin independents, la premsa lliure investigui la corrupció, i els ciutadans influeixin en el govern.
• Figures històriques com Mussolini, Hitler i Mao Zedong van criticar durament la democràcia i el liberalisme, considerant-los febles i decadents.

La Connexió entre Autocràcia i Cleptocràcia:

• El llibre explora com les autocràcies modernes depenen de la corrupció per mantenir el poder. Es creen entramats de societats fantasma i comptes bancaris en paradisos fiscals per ocultar diners robats.
• Aquesta cleptocràcia internacional implica tant a autòcrates com a empreses i professionals occidentals, com ara banquers, advocats i comptables.
• Les inversions i trames corruptes no sempre tenen sentit des d'una perspectiva econòmica convencional, sinó que serveixen per a blanquejar diners i mantenir el poder.

El Blanqueig d'Informació:

• Les autocràcies modernes utilitzen la propaganda i la desinformació per a manipular l'opinió pública, tant a nivell nacional com internacional.
• Aquestes campanyes inclouen la difusió de notícies falses, teories de la conspiració i atacs personals contra activistes i periodistes.
• Utilitzen xarxes socials, mitjans de comunicació i organitzacions pantalla per amplificar els seus missatges i crear confusió.
• La "mànega de falsedats" no busca convèncer, sinó crear nihilisme i desconfiança en la veritat.

L'Ús de la Tecnologia per a la Repressió:

• Les autocràcies modernes utilitzen la tecnologia per a la vigilància massiva, la censura i el control social.
• Sistemes com el Gran Muralla Cortafuegos de la Xina bloquegen informació i controlen el debat públic a Internet.
• La intel·ligència artificial i el reconeixement facial s'utilitzen per a identificar i controlar als ciutadans.

La Resposta Democràtica:

• El llibre destaca la necessitat de combatre activament la desinformació i el blanqueig de diners, a través de la cooperació internacional i la transparència.
• S'emfatitza la importància de destapar les campanyes de desinformació i d'exposar les connexions entre autòcrates i cleptòcrates.
• Es proposen mesures per a reformar les plataformes de xarxes socials, que són instrumentals per a la difusió de desinformació.
• Es recomana donar suport als activistes, periodistes i líders de la societat civil que lluiten per la democràcia.
• El llibre destaca que les estratègies de resistència no violentes, inspirades per Gene Sharp i Václav Havel, són importants per a la lluita contra les autocràcies.

La Importància de la Col·laboració:

• El llibre conclou que els defensors de la democràcia necessiten cooperar i coordinar esforços per contrarestar el poder de les autocràcies.
• Es proposa la creació d'una aliança internacional contra la corrupció, centrada en la transparència i la rendició de comptes.
• S'emfatitza que la lluita per la democràcia és una lluita global i que les democràcies també han de fer front a les divisions internes i a la polarització.

En resum, "Autocracia S.A." és una anàlisi profunda i actual de les amenaces que representen les autocràcies modernes per a la democràcia, així com una crida a l'acció per defensar els principis democràtics en un món cada vegada més complex.

Democràcia representativa aleatòria

Lottocracy: Democracy Without Elections 

Podeu imaginar per un moment què pot passar si a les eleccions enlloc de votar candidats, tot sorgeix d'un procés aleatori, d'una loteria? Seria millor?

Això és precisament el que es pregunta aquest llibre, i aquest és el resum amb IA:

El llibre "Lottocracy: Democracy Without Elections" d'Alexander Guerrero explora un sistema polític alternatiu a la democràcia electoral representativa, anomenat lottocràcia, on els càrrecs polítics es seleccionen per sorteig en lloc d'eleccions. L'autor argumenta que la lottocràcia podria ser una millora comparativa, especialment en les condicions polítiques modernes, abordant problemes com la ignorància dels votants, la distorsió de la informació i la manca de representativitat.

Estructura bàsica de la lottocràcia:

• Legislatures temàtiques (SILLs): El sistema legislatiu es divideix en vint legislatures específiques per àrea temàtica (agricultura, educació, energia, salut, etc.) en lloc d'una única legislatura generalista. Aquestes legislatures, anomenades SILLs (Single-Issue, Lottery-Selected Legislatures), són el nucli del sistema.
• Selecció per sorteig: Els membres de cada SILL són ciutadans escollits aleatòriament d'un grup d'elegibles. Es considera la possibilitat d'una mostra demogràficament proporcional.
• Fases d'aprenentatge i deliberació: Cada SILL té una fase d'aprenentatge on els membres reben informació d'experts, activistes i grups d'interès. També hi ha temps per a la deliberació i la discussió entre els membres.
• Consulta comunitària: Les SILLs realitzen consultes comunitàries per obtenir feedback sobre les qüestions que tracten.
• Establiment de l'agenda: Les SILLs estableixen les seves pròpies agendes per a les següents sessions legislatives.
• Redacció i votació: Les SILLs redacten, revisen i voten les propostes legislatives, amb l'objectiu d'una implementació directa.

Components clau de la lottocràcia:

• Experts: L'ús d'experts és central per informar als membres de les SILLs. Es proposa una base de dades d'experts transparent, amb registres de qualificacions i integritat epistèmica. Els experts serien seleccionats aleatòriament d'aquesta base de dades.
• Deliberació: La discussió i deliberació en grup es veu com una manera d'aprendre, compartir experiències, desenvolupar judicis morals i generar confiança. Es proposa una "lottocràcia reflexiva" amb estructures per promoure la participació i la reflexió.
• Legislatures temàtiques: Les legislatures temàtiques permeten als membres de la SILL centrar-se en un tema específic, reduint la càrrega epistèmica i millorant la competència.

Avaluació comparativa amb la democràcia electoral:

• Ignorància: La lottocràcia busca superar la ignorància dels votants a través de la fase d'aprenentatge, la focalització temàtica i la deliberació.
• Distorsió: La lottocràcia intenta evitar la distorsió causada per campanyes de desinformació, incentius electorals i captures polítiques.
• Competència: L'autor defensa que la combinació de la focalització temàtica, l'aprenentatge, la deliberació i la consulta comunitària millora la competència dels membres de la SILL.
• Representació: La selecció aleatòria busca garantir que la SILL sigui un microcosme de la comunitat política, evitant la manca de representativitat demogràfica que es dona a vegades en els càrrecs electes.
• Responsabilitat: Els membres de la SILL, tot i no tenir preocupacions per la reelecció, són responsables davant de les seves comunitats.
• Legitimitat: L'autor argumenta que la lottocràcia pot ser legítima i democràtica si satisfà els criteris d'igualtat política, participació, respecte als drets individuals i capacitat de resposta.

Transició a la lottocràcia:

• Es suggereix un enfocament gradual, amb experimentació a petita escala i recollida d'evidències científiques.
• Es posa èmfasi en la importància del consens popular i una transició pacífica.

Preocupacions i respostes:

• Captura: L'autor aborda la preocupació que la lottocràcia pugui ser capturada per interessos poderosos, i proposa solucions com una base de dades d'experts independent i assemblees estructurals que supervisin els processos.
• Incoherència: Es considera la preocupació que les legislatures temàtiques puguin generar decisions incoherents, i es proposen mecanismes per evitar-ho, com ara una Assemblea Temàtica.

En resum, "Lottocracy: Democracy Without Elections" presenta una alternativa radical a la democràcia electoral, basada en la selecció aleatòria i la participació ciutadana informada. L'autor defensa que aquest sistema podria oferir una millor manera d'abordar els problemes polítics moderns, tot i reconèixer la necessitat de resoldre possibles dificultats mitjançant un disseny institucional robust.

El progressisme absurd (2)

 LA RELIGION WOKE. Anatomía del movimiento irracional e identitario que está poniendo en jaque a Occidente

Avui tornem sobre el tema del wokisme amb un llibre que el qualifica com a nova religió. Si el d'ahir tractava de desgranar les derivades esquerranoses del wokisme, aquest el que fa és descriure'l en detall.

Destaco un paràgraf:

Si los woke creen en sus doctrinas es porque son absurdas, porque conducen a verdades más profundas, más allá de la razón. De hecho, es curioso que el primer milagro que predican con la teoría de género está a su vez relacionado con el cuerpo y la consciencia. Para ellos, lo que parece inexplicable no es la encarnación de Cristo sino la integración de nuestra consciencia en un cuerpo, cuerpo que, como en el caso de Cristo según los marcionitas, es impuro. Solo existe la consciencia. Ese es el mensaje de la teoría de género, que es el centro de esta nueva religión. Precisamente lo que seduce es su carácter provocador. Por este motivo, la teoría de género no es una categoría del pensamiento woke como cualquier otra, es el núcleo del mismo, el primer descubrimiento que abre la vía a todos los atropellos contra la ciencia, la verdad y la propia realidad. El resto de los componentes de la ideología woke, las teorías de la raza y la interseccionalidad, con sus variantes indigenista o decolonial en Francia, son meros accesorios en comparación con la teoría de género que es el verdadero misterio, en sentido religioso, de esta nueva  religión.

Doncs bé, estigueu atents, al vostre entorn proper hi teniu profetes, apòstols, preveres i diaques d'aquesta religió, de vegades sense saber-ho. No us deixeu entabanar. Fins i tot al mig dia a la ràdio podeu trobar alocucions al wokisme disfraçades enmig de brometa, i també al vespre a la televisió. Tot molt subliminal, però perfectament ancorat en la cultura de la cancel·lació. Una de les poques llibreries de l'eixample que queden mostra com a primers llibres del seu catàleg als evangelistes del wokisme, sense embuts. I als centres culturals públics els conviden a fer conferències i la gent es pensa que és filosofia qui-sap-lo.

Aquest és el resum del llibre amb IA .

El llibre "LA RELIGIÓN WOKE" de Jean-François Braunstein explora el fenomen del wokisme com una nova religió que ha sorgit en l'àmbit universitari i s'ha estès a la societat. L'autor analitza els orígens, els textos sagrats, els rituals, i les característiques principals d'aquesta "religió", contrastant-la amb el pensament de la French Theory i la tradició il·lustrada.

Orígens i Naturalesa del Wokisme:

• El terme "woke" prové de la cultura popular negra i ha evolucionat per descriure una consciència sobre la injustícia social i la discriminació.
• El wokisme es presenta com una religió americana amb arrels en els "Despertares religiosos" protestants i el "Gran Despertar" woke.
• Aquesta nova religió té els seus "elegits", que són les elits intel·lectuals i activistes, i es basa en una moralitat de "purs i impurs", amb una forta èmfasi en el "pecat" del "privilegi blanc".
• El wokisme es caracteritza per ser intolerant, rebutjar el diàleg amb els que no comparteixen la seva visió, i mancar de transcendència.
• L'autor destaca que el wokisme és més aviat una secta amb dimensions polítiques i socials, ja que els seus membres no accepten arguments racionals i la realitat no pot invalidar les seves creences.
• Aquesta religió es fonamenta en la fragilitat i la dictadura dels "copos de nieve", que es consideren excepcionals i il·lustrats, però que en realitat són ignorants i conformistes.

El Wokisme i la French Theory:

• L'autor qüestiona la idea que el wokisme tingui les seves arrels en la French Theory dels anys seixanta.
• Els filòsofs francesos com Foucault o Derrida eren teòrics i s'abstenien d'accions polítiques directes, mentre que el wokisme és eminentment polític i militant.
• Els pensadors de la French Theory buscaven difuminar la identitat i el subjecte, mentre que el wokisme és ultraidentitari, lluitant en nom de comunitats oprimides.
• La French Theory rebutjava la idea d'un subjecte fix, mentre que el wokisme es basa en la noció de la identitat com a centre de la seva política.

Textos Sagrats i Ritus Woke:

• El wokisme té textos sagrats redactats per acadèmics, que són sovint complexos i poc atractius per al profà.
• Aquests textos inclouen obres d'autors com Ibram X. Kendi, Ta-Nehisi Coates, Robin DiAngelo, Judith Butler i Kimberlé Crenshaw.
• Les publicacions acadèmiques revisades per parells també serveixen per actualitzar la doctrina woke, tot i que aquest procés ha estat corromput per la militància.
• S'han detectat fraus i articles ridículs publicats en revistes acadèmiques per demostrar la corrupció en la investigació d'aquestes ideologies identitàries.
• Els ritus woke inclouen la denúncia constant d'heretgies, l'excomunió i la purga dels "impurs", així com la reescriptura de la història.

Conseqüències del Wokisme:

• El wokisme busca reescriure la història per eliminar els aspectes "problemàtics" i acabar amb la cultura i les universitats de qualsevol rastre de "privilegi blanc" o masculí.
• Això inclou derrocar estàtues, canviar noms d'escoles i revisar el cànon d'autors clàssics, buscant una "paritat" entre homes i dones.
• S'ha produït una desconfiança en la ciència i la noció d'objectivitat, considerant-les producte de la dominació occidental i blanca.
• El wokisme promou una "injustícia epistèmica", donant més valor al coneixement basat en la identitat i l'experiència de les "víctimes" que a l'objectivitat científica.
• El wokisme ha portat a la negació de la realitat en temes com el gènere i el sexe, amb un ús excessiu de pronoms i una desconnexió entre el llenguatge i la realitat.
• Aquesta negació de la realitat es manifesta en l'ús de llenguatge neutre en contextos com la maternitat i la salut, i en la preferència per posar en perill a la majoria en benefici d'una petita minoria militant.

El Wokisme i la Identitat:

• El wokisme vol "desfer-se de l'individu" i promou un pensament col·lectiu i tribal.
• Les persones són reduïdes a la seva identitat com a membres de comunitats de víctimes o de botxins, negant la possibilitat d'una vida individual.
• El wokisme defensa un "antiracisme" que es basa en la noció de "racisme sistèmic" i "privilegi blanc", culpant als blancs des del seu naixement.
• Aquesta acusació de "privilegi blanc" és utilitzada per a culpabilitzar als blancs i fer-los conscients de la seva "blanquitud", tot i que aquest concepte és qüestionable i pot ser aplicat fins i tot a persones de color.
• Es fa una etnografia de la "blanquitud" que classifica els blancs segons les seves accions a favor dels negres, des del "supremacista blanc" fins a l'"abolicionista blanc".

Crítiques al Wokisme:

• L'autor destaca les crítiques d'intel·lectuals i acadèmics negres que denuncien que el wokisme perjudica a la comunitat negra, reduint-la a víctimes del racisme i ignorant les seves particularitats.
• El llibre critica la idea d'una "cultura blanca" homogènia, que és presentada com a negativa i contrària a la "cultura negra", fet que pot conduir a estereotips racistes.
• Es critica la "fragilitat blanca" com una forma de silenciar les crítiques al wokisme, convertint qualsevol defensa davant les acusacions de racisme en prova de racisme.
• S'assenyala que la interseccionalitat s'ha convertit en un mercat on es pot acollir qualsevol posició contestatària, sense una teoria coherent.
• Es compara la intolerància woke amb episodis històrics com la revolució cultural xinesa i la societat puritana del segle XVII.

En resum, el llibre presenta una anàlisi crítica del wokisme com una nova religió que ha sorgit en l'àmbit universitari, amb textos sagrats, rituals i una moralitat particular. A més, qüestiona les seves connexions amb la French Theory i la seva efectivitat per promoure la justícia social. L'autor alerta sobre els perills de la intolerància, la negació de la realitat i la divisió social que genera aquesta ideologia.

Repeteixo, no us deixeu entabanar. La maniobra està perfectament orquestrada, és el camí directe a l'inframón.

El progressisme absurd

Izquierda no es woke

No m'interessa gens la divisió esquerra i dreta en política. No sé què significa a data d'avui, ni ho vull saber, hi ha massa gent que tant sols vol polaritzar encara més. En canvi m'interessen els marcs amb els que alguns fan sentir la seva veu. El marc "woke" el tenim entre nosaltres, promou la política identitària, forma part del progressisme absurd que omple pàgines de mitjans cada dia i també té derivades a la política sanitària.

Aquí va un resum d'un llibre amb IA.

El llibre "Susan Neiman - Izquierda no es woke" és una anàlisi crítica del wokisme des d'una perspectiva d'esquerres, argumentant que aquest moviment s'ha allunyat dels ideals filosòfics fonamentals de l'esquerra. L'autora, Susan Neiman, examina com el wokisme ha abandonat el compromís amb l'universalisme, la distinció entre justícia i poder, i la creença en la possibilitat de progrés. Neiman sosté que aquests principis són essencials per a qualsevol punt de vista d'esquerres.

Punts Clau del Llibre:

• Crítica al Wokisme: El llibre critica el wokisme per la seva fixació en la identitat i el victimisme, que considera que desplacen la justícia a un segon pla. Neiman argumenta que el wokisme exigeix que les nacions i els pobles s'enfrontin a les seves històries criminals, però que sovint conclou que tota la història és criminal. A més, assenyala que la valoració del victimisme pot ser contraproduent i desvincular el reconeixement de la virtut.
• Rebuig a la Il·lustració: L'autora critica el rebuig generalitzat del wokisme a la Il·lustració, argumentant que els seus millors principis, com la insistència a veure el món des de diverses perspectives geogràfiques, provenen directament d'aquesta. Neiman destaca que la Il·lustració va ser la que va inventar la crítica a l'eurocentrisme i va atacar el colonialisme basant-se en idees universalistes.
• Universalitat vs. Tribalisme: Neiman defensa l'universalisme com a principi essencial de l'esquerra, argumentant que el tribalismo debilita els objectius de justícia social. L'autora posa en dubte la idea que la identitat tribal sigui la base per a la política, i destaca que la passió que alimenta la política identitària sovint encobreix una profunda impotència.
• Justícia i Poder: El llibre explora la relació entre justícia i poder, criticant la idea que la justícia sigui simplement una màscara del poder. Neiman assenyala que la insistència que el poder és l'única força motriu està lligada al menyspreu de la raó. L'autora critica pensadors com Foucault i Schmitt per la seva hostilitat al liberalisme i al seu compromís per desemmascarar les hipocresies liberals.
• Progrés: Neiman defensa la creença en la possibilitat de progrés, argumentant que negar aquesta realitat és negar la realitat mateixa. L'autora destaca la importància de la memòria històrica, especialment el reconeixement de les injustícies passades, però critica la tendència a veure la història només com un relat de crims i desdites, oblidant els herois.
• Crítica a la Psicologia Evolutiva: El llibre també critica la psicologia evolutiva per la seva reducció de la motivació humana a l'interès propi, assenyalant que aquesta perspectiva és ideològica i que la història de les motivacions humanes és més variada.
• La Il·lustració i el Colonialisme: L'autora defensa que la Il·lustració no va ser la ideologia del colonialisme, sinó que va ser una crítica d'aquest. Neiman destaca que els pensadors il·lustrats van ser els primers a criticar l'eurocentrisme i el colonialisme basant-se en principis universalistes.
• Reivindicació de la Filosofia: Neiman defensa el paper de la filosofia per desenredar les confusions que la teoria ha creat i per enfortir la pràctica política. L'autora sosté que la filosofia moral i política són inherentment normatives i que l'interès del llibre rau en un ideal, tot i ser conscient dels fracassos de l'esquerra al llarg de la història.

Altres Aspectes Importants:

• L'exemple Alemany: El llibre utilitza el cas d'Alemanya com un exemple de reconeixement històric, argumentant que el país ha fet un esforç per afrontar una història que cap altra nació voldria veure. No obstant això, Neiman també assenyala com l'excés de culpa ha fet que els alemanys vegin els jueus només com a víctimes, ignorant les veus universalistes.
• El Paper dels Intel·lectuals: Neiman critica la tendència dels intel·lectuals a escriure per a un públic reduït i selecte, allunyant-se de la claredat i accessibilitat dels pensadors de la Il·lustració.
• L'Abandonament dels Principis de l'Esquerra: L'autora argumenta que la confusió entre "esquerra" i "woke" desacredita la primera, especialment quan es veuen accions com la celebració del terrorisme de Hamàs com un acte d'alliberament.
• La Importància de la Raó: Neiman destaca la importància de la raó com a eina per a la justícia, contraposant-la al poder i l'emoció.

En resum, "Susan Neiman - Izquierda no es woke" és una crítica al wokisme des d'una perspectiva d'esquerres que busca reafirmar els valors de l'universalisme, la justícia i el progrés com a pilars fonamentals per a la construcció d'una societat més igualitària i justa. L'autora vol alertar sobre els perills del tribalismo, el victimisme i el rebuig a la Il·lustració, que considera que debiliten la lluita per la justícia social.

PS. I si algú encara no ha entès que significa "woke", fora bo recordar-li que aquest és un dels motius pels que han perdut els republicans i pel qual "Podemos" ha quedat atrapat en un forat negre.

PS. Per guardar, la portada del New Yorker

Proteòmica plasmàtica

 Atlas of the plasma proteome in health and disease in 53,026 adults

Hem arribat a desxifrar el 93% del Proteoma humà. Aquesta és una fita molt rellevant. I si ja havia parlat algunes vegades de l'Atles Cel·lular, ara toca fixar-nos amb el proteoma.

El més important és relacionar les proteïnes amb malalties i trets de salut. Això és el que s'ha presentat recentment a Cell i aquí resumeixo les 27 pàgines amb IA. 

Aquest article presenta un estudi proteòmic a gran escala que relaciona 2.920 proteïnes plasmàtiques amb 406 malalties prevalents, 660 malalties incidentals i 986 trets relacionats amb la salut en 53.026 adults del Biobanc del Regne Unit. L'estudi pretén crear un atles proteòmic complet per a la medicina de precisió, identificant biomarcadors per al diagnòstic i la predicció de malalties, i també possibles objectius terapèutics i oportunitats de reposicionament de fàrmacs.

A continuació es detallen les troballes i els mètodes principals de l'estudi:

**Associacions proteïna-malaltia:** Es van identificar **168.100 associacions proteïna-malaltia** i **554.488 associacions proteïna-trets**. Més de 650 proteïnes es van compartir entre almenys 50 malalties, i més de 1.000 van mostrar heterogeneïtat per sexe i edat. Algunes proteïnes van mostrar un potencial prometedor en la discriminació de malalties (àrea sota la corba [AUC] > 0,80 en 183 malalties).

**Anàlisi de regressió:** Es van utilitzar models de regressió logística per a les malalties prevalents i models de regressió de riscos proporcionals de Cox per a les malalties incidentals per investigar la relació entre els nivells de proteïnes plasmàtiques i les malalties.

**Proteïnes causals:** Mitjançant la integració de dades del locus de trets quantitatius de proteïnes (pQTL), es van determinar **474 proteïnes causals**, cosa que va comportar **37 oportunitats de reposicionament de fàrmacs i 26 possibles objectius terapèutics** amb perfils de seguretat favorables.

**Pleiotropia:** La majoria de les proteïnes van mostrar associacions multifenotípiques, amb algunes com la **GDF15** i la família del **TNF** que es van associar amb moltes malalties. Per exemple, **GDF15** es va associar amb la majoria de les malalties, incloses 205 prevalents i 397 incidents.

**Anàlisi de subgrups:** Es van dur a terme anàlisis de subgrups per sexe i edat per revelar associacions específiques. Es van trobar 37.979 i 22.911 associacions específiques per sexe en les associacions proteïna-malaltia incidentals i prevalents, respectivament.

**Anàlisi de sensibilitat:** Les anàlisis de sensibilitat van revelar que la majoria de les associacions proteïna-malaltia van seguir sent significatives després d'ajustar per la comorbiditat.

**Funcions biològiques:** L'anàlisi d'enriquiment funcional va revelar que les vies relacionades amb el sistema immunitari s'enriqueixen principalment en diverses malalties. Les vies relacionades amb la unió de TNF als seus receptors fisiològics van ser les més freqüents entre les malalties.

**Classificació de malalties:** Es va aplicar una agrupació jeràrquica per agrupar les 660 malalties en 40 grups basats en les magnituds de les associacions proteïna-malaltia. Les malalties amb similituds es van agrupar i van mostrar característiques biològiques singulars.

**Diagnòstic i predicció:** La integració de les proteïnes plasmàtiques a models demogràfics va millorar significativament la precisió diagnòstica i predictiva de moltes malalties.

**Randomització mendeliana (MR):** L'anàlisi MR va identificar proteïnes causals que contribueixen a la patogènesi de les malalties i proteïnes que poden ser conseqüència de determinades malalties. Per exemple, la proteïna **GDF15** es va associar causalment amb diverses malalties autoimmunes.

**Validació i reposicionament d'objectius terapèutics:** Es va identificar que moltes proteïnes associades a la malaltia coincidien amb el genoma utilitzable per a fàrmacs, cosa que indicava possibles objectius terapèutics. Es van descobrir **37 oportunitats de reposicionament de fàrmacs** per a 25 objectius terapèutics establerts.

**Interfície web:** Es va desenvolupar una eina web interactiva per explorar els resultats.

Aquest estudi proporciona un recurs de gran escala per a la investigació futura sobre el paper de les proteïnes en la patogènesi, detecció, diagnòstic i tractament de les malalties humanes. A més, l'estudi destaca el potencial de la proteòmica plasmàtica per a la implementació de la medicina de precisió.

PS Alphafold3, la gran eina.

Pilar Aymerich. Anys 70 BCN

Finançament públic de la recerca i apropiació privada dels resultats (2)

 No cal anar només a ModeRNA per a confirmar que el finançament públic de la recerca acaba massa sovint en apropiació privada dels resultats. També en tenim exemples ben aprop. Aprofito per fer esment del cas d'avui. Sense cap dificultat podreu copsar a la web el finançament públic i també a l'article.

S'acosta el dia de dir prou a tot aquest enrenou on hi ha qui demana més recursos per recerca i no explica els resultats o acaben els beneficis a una empresa privada. Fa massa anys que dura i cal que algú posi fi a la recerca clínica extractiva que s'ha instal·lat amb una força desproporcionada. Cal transparència en la informació sobre el finançament, cal impedir les patents quan el finançament és públic. Explicar els conflictes d'interès no serveix de gaire, quan el major conflicte és amb qui t'ha finançat la recerca bàsica que t'ha permès avançar.

A tots aquells que s'omplen la boca de que cal una millor política sanitària, cal que comencin situant una frontera ben clara que eviti l'apropiació privada de recursos públics. I frontera vol dir límits i conseqüències, també penals.

PS. Algú hauria de preguntar on és l'autorització del test segons la regulació UE i perquè ja s'està comercialitzant.

Finançament públic de la recerca i apropiació privada dels resultats

 The NIH-Moderna Vaccine: Public Science, Private Profit, and Lessons for the Future

He insistit moltes vegades en la qüestió. Però malauradament, les evidències d'apropiació privada dels resultats segueixen en entorns on el finançament públic es preeminent. Avui un article explica el cas de ModeRNA.

Resum de l'article amb IA

El comentari "The NIH-Moderna Vaccine: Public Science, Private Profit, and Lessons for the Future" de Christopher J. Morten analitza la història de la vacuna NIH-Moderna contra la COVID-19 des de quatre perspectives: financera, legal, político-econòmica i científica, i argumenta que **Moderna va capturar el valor creat amb fons públics**. El document identifica errors de les administracions Trump i Biden i ofereix tres recomanacions per al futur: millors contractes amb fabricants farmacèutics, millors incentius per a aquests fabricants i una "opció pública" sense ànim de lucre per al desenvolupament farmacèutic.

Aquí hi ha un resum dels punts clau de l'article:

**Desriscament sense precedents:** El govern dels EUA, i no Moderna, va proporcionar capital substancial i va assumir gran part del risc en el desenvolupament de la vacuna. El govern va signar un contracte de compra de 1.500 milions de dòlars per 100 milions de dosis de la vacuna, que semblava comprometre el govern a pagar a Moderna encara que la vacuna mai no obtingués l'autorització o l'aprovació de la FDA. També es va intentar blindar Moderna de qualsevol responsabilitat per infringir patents d'altres empreses.

**Captura privada de valor públic:** Malgrat les inversions substancials del govern i l'assumpció de riscos, Moderna i els seus executius i accionistes van capturar el valor produït per aquesta col·laboració público-privada. **Moderna va decidir quintuplicar els seus preus, d'uns 25 dòlars per dosi a 130 dòlars**.

**Perspectiva científica:** L'article destaca que **Moderna no va inventar cap de les tres característiques científiques clau de la vacuna**: l'immunogen, l'ARNm modificat i el sistema d'administració. L'immunogen va ser inventat per un equip de científics de l'NIH finançats amb fons públics. L'ARNm modificat va ser creat per investigadors de la Universitat de Pennsilvània amb el suport de l'NIH. El sistema d'administració va ser inventat i desenvolupat inicialment per investigadors afiliats a la Universitat de la Colúmbia Britànica. L'NIH també va dissenyar, pagar i dur a terme els primers assajos clínics. Tot i que els científics de Moderna van fer contribucions importants a la vacuna, la història científica soscava els esforços dels executius de Moderna per reclamar el valor complet de la vacuna.

**El poder reduït del govern:** El govern dels EUA va passar de ser soci de Moderna a ser un client indefens. Una carta de juliol de 2023 del secretari de Salut i Serveis Humans a Moderna i Pfizer mostra la impotència del govern davant els increments de preus. Les conseqüències probables dels preus elevats són: augment de la desigualtat, costos de salut pública i més malaltia i mort per COVID-19.

**Recomanacions per al futur:** L'article ofereix diverses recomanacions per evitar que aquest escenari es torni a produir:

**Millors contractes:** S'han de crear contractes amb condicions de preus justos i accés global, compromisos per a la compartició de dades i representants del govern en els consells corporatius.

 **Millors incentius:** S'han d'experimentar amb estructures d'incentius alternatives com els premis a la innovació i els models de col·laboració "de propietat governamental, gestionats per contractistes" (GOCO).

 **Opció pública:** Es necessita una "opció pública" que inclogui investigació i desenvolupament farmacèutic de propietat i gestió governamentals, centrada en la salut pública i l'avanç del coneixement humà.

L'article també assenyala que el govern va perdre l'oportunitat d'utilitzar la seva patent clau sobre l'immunogen com a palanca financera per obtenir concessions de l'empresa. El govern podria haver utilitzat la Llei de Producció de Defensa per obligar Moderna a compartir informació sobre la fabricació de la vacuna d'ARNm amb l'Organització Mundial de la Salut.

**Reformes:** L'article assenyala la necessitat d'un nou marc legal i polític per a les col·laboracions público-privades. El govern hauria d'invertir en la investigació i el desenvolupament i alhora explorar la possibilitat de desenvolupar productes farmacèutics sense dependre de la indústria farmacèutica. Les noves inversions i iniciatives en investigació i desenvolupament ofereixen una oportunitat per a la reforma.

En conclusió, el comentari destaca la importància de les inversions públiques per al desenvolupament de vacunes i la necessitat de **protegir aquestes inversions de la captura privada**, alhora que emfatitza la necessitat de més transparència, contractes millor negociats i la participació del govern en el desenvolupament de productes farmacèutics per garantir l'accés global i els preus justos.

Pilar Aymerich. Borsa BCN

Els governants invisibles

Invisible Rulers

Em va interessar l'entrevista a DiResta i vaig comprar el llibre. Deia “El problema no es la desinformación, sino la gente que quiere solo información que lahaga sentir cómoda y feliz”. Biaixos cognitius. Al llibre hi trobo un missatge de diagnòstic fi, i unes propostes limitades sobre el camí a seguir. Potser dir-ne governants és excessiu, "nous framers" hauria estat més encertat. Aquí va el resum amb IA.

El llibre Invisible Rulers de Renée DiResta explora com les dinàmiques de poder i influència han evolucionat a través de la història, especialment en l'era digital, on influencers, algoritmes i multituds en línia juguen un paper clau en la formació de l'opinió pública.

Estructura i Temes Clau del Llibre:

• Introducció: Poder, Influència, Mentides i Veritat: El llibre comença amb un exemple de l'epidèmia de xarampió a Disneyland el 2014, destacant la rapidesa amb què es poden propagar les malalties i, per extensió, les idees, especialment quan hi ha desconfiança en la informació oficial.
• Part I: El Molí i la Màquina:
  • Rumors i Xarxes Socials: Analitza com els rumors es difonen a través de les xarxes socials, comparant-los amb el "molí de rumors" tradicional. Els rumors són intents de donar sentit a fets confusos, però poden ser manipulats per persones amb connexions i capacitat de persuasió.
  • Influencers: Examina com els influencers, tant en el passat com en el present, afecten la cultura, la política i la societat. Els influencers són persones carismàtiques o amb moltes connexions que poden amplificar missatges i rumors.
  • La Multitud: Explora la psicologia de les multituds, basada en la teoria d'Elias Canetti, destacant que les multituds cerquen creixement, igualtat, densitat i un objectiu comú. Els influencers actuen com a guies per a aquestes multituds.
• Part II: La Propagació de la Gran Mentida:
  • Propaganda: Analitza com la propaganda, des dels pamflets de Martin Luther fins a les campanyes de desinformació actuals, busca donar forma a l'opinió pública. S'examina l'evolució de la propaganda, incloent les tècniques de "propaganda negra" que utilitzen personatges falsos i mitjans front per persuadir o desmotivar adversaris.
  • Agents d'Influència: Explora com els "agents d'influència" utilitzen les xarxes socials per propagar narracions específiques, incloent l'ús de comptes falsos, bots i altres tècniques d'enginyeria social.
  • Virus, Vacunes i Virialitat: Examina com les teories conspiratòries, com la pel·lícula "Plandemic", es difonen a la xarxa, afectant la percepció pública sobre temes com les vacunes i la salut pública. Es destaca com Mikki Willis va convertir la història de Judy Mikovits en una narrativa de "bon contra dolent" per promoure la pel·lícula i vendre el seu llibre.
  • El Complex Industrial de la Fantasia: Analitza com les narracions alternatives i les teories conspiratòries, impulsades per figures com Mike Benz, es construeixen i es propaguen a través de mitjans i xarxes socials. Es destaca que l'objectiu no és la veracitat, sinó la construcció d'una narrativa convincent, fins i tot a través de la "xerrameca".
  • El Camí a Seguir: Ofereix recomanacions per combatre la desinformació i promoure la transparència i la responsabilitat a la xarxa. Destaca la importància de l'educació, el pensament crític, la transparència en la moderació de continguts i l'ús de la fricció per evitar la difusió ràpida de notícies falses.

Conceptes Clau i Idees Centrals:

• El Molí de Rumors Digital: El llibre compara el "molí de rumors" tradicional amb les xarxes socials actuals, destacant que els rumors es difonen més ràpidament i poden ser manipulats per persones amb influència.
• El Poder dels Influencers: Es ressalta que les persones carismàtiques i amb moltes connexions tenen el poder d'influir en l'opinió pública, especialment sobre temes controvertits.
• La Psicologia de la Multitud: S'explica com les multituds en línia busquen creixement, igualtat, densitat i un objectiu comú, i com els influencers poden guiar-les cap a l'acció col·lectiva.
• La Propagació de Narratives Falses: El llibre detalla com la propaganda i la desinformació es propaguen a través de la xarxa, utilitzant tècniques com la creació de personatges falsos, la distorsió de la realitat i l'apel·lació a les emocions.
• La Importància de la Transparència i la Responsabilitat: Es destaca la necessitat de què les plataformes en línia siguin transparents sobre les seves polítiques de moderació de continguts i responsables pel que es publica en elles.
• La Lluita contra la Desinformació: Es planteja la importància de l'educació, el pensament crític i l'ús de la fricció per combatre la desinformació i promoure una cultura d'informació responsable.

Exemples Concrets:

• Martin Luther: Es menciona com la impremta va permetre a Martin Luther difondre les seves idees i iniciar la Reforma Protestant, canviant radicalment la societat.
• La pel·lícula "Plandemic": Es descriu com la pel·lícula va ser un exemple de com les teories conspiratòries poden propagar-se ràpidament a la xarxa, afectant la percepció pública sobre les vacunes i la salut pública.
• Mike Benz: Es presenta com un exemple de com una persona pot reinventar-se a la xarxa i utilitzar la "xerrameca" per construir narratives alternatives i generar controvèrsia.
• El cas de Renée DiResta: Es descriu com la mateixa autora va ser objectiu d'una campanya de difamació per part d'agents d'influència, mostrant com aquestes campanyes poden afectar la vida real.

Recomanacions i Conclusions:

• Educació: El llibre emfatitza la importància de l'educació en mitjans i pensament crític per capacitar les persones per identificar i resistir la desinformació.
• Transparència: S'advoca per una major transparència en les plataformes digitals sobre les seves polítiques de moderació de continguts i algoritmes.
• Fricció: Es proposa introduir fricció en el disseny de les xarxes socials per frenar la difusió ràpida de notícies falses.
• Resposta Ràpida: Es recomana que les persones i institucions afectades per campanyes de difamació responguin ràpidament i de manera transparent, oferint els fets en un llenguatge senzill.

En conclusió, Invisible Rulers ofereix una anàlisi profunda de com el poder i la influència es manifesten a la nostra era digital, destacant com els influencers, els algoritmes i les multituds en línia poden ser utilitzats per modelar l'opinió pública i propagar la desinformació. El llibre és una crida a l'acció per promoure la transparència, la responsabilitat i el pensament crític per construir una societat més informada i justa.

PS. 2025, any quàntic

PS Llibres per al 2025

Polarització política (3)

 Por qué estamos polarizados

De la polarització política n'hem estat testimonis fa molts anys. Qué fa que en parlem ara?. L'Ezra Klein ho explica al seu llibre, estem davant un problema sistèmic. Ho resumeixo amb IA:

El llibre "Por qué estamos polarizados" d'Ezra Klein explora les causes i conseqüències de la polarització política als Estats Units, amb un enfocament en com les identitats i els sistemes polítics s'entrellacen per perpetuar la divisió. Klein argumenta que la polarització no és només un problema d'ideologies oposades, sinó que està arrelada en la forma en què els humans formen i protegeixen les seves identitats grupals. Aquest fenomen s'ha intensificat amb l'auge de les xarxes socials i els mitjans de comunicació polaritzats.

Punts Clau del Llibre:

• Definició de la Polarització: Klein destaca que la polarització és un fenomen multifacètic, que inclou la polarització ideològica, la polarització afectiva (partidisme o sectarisme) i la polarització social i territorial (segregació ideològica social i espacial). Aquests tres processos es barregen i es reforcen mútuament, però és important analitzar-los per separat.
• La Política d'Identitat: Un dels arguments centrals del llibre és que tots els actors involucrats en la política nord-americana participen en la política d'identitat. La identitat, segons Klein, és omnipresent en la política i influeix en la nostra forma d'interactuar amb els altres. Les identitats polítiques s'han convertit en "megaidentitats" que fusionen aspectes racials, religiosos, geogràfics i culturals, intensificant la divisió entre els partits.
• El Cervell i els Grups: El llibre explora com la psicologia de grup afecta la nostra percepció i comportament polític. Experiments com els de Tajfel demostren com les persones tendeixen a afavorir el seu propi grup i discriminar els altres, fins i tot quan les identitats grupals es basen en criteris arbitraris. Aquesta dinàmica també s'observa en la política, on els partidaris actuen de manera similar als aficionats d'equips esportius, prioritzant la defensa del seu equip per sobre de la reflexió cívica.
• El Paper dels Mitjans de Comunicació: Klein analitza com els mitjans de comunicació han contribuït a la polarització. L'augment de l'oferta de mitjans ha permès que les persones consumeixin informació que confirma les seves opinions, mentre que els desinteressats consumeixen encara menys notícies. La competència pels clics ha portat a la proliferació de contingut polaritzat, amb un enfocament en la identitat, el conflicte i la personalitat mediàtica. Les xarxes socials també han amplificat aquest efecte, ja que les persones tendeixen a compartir contingut que reforça la seva identitat de grup.
• El Raonament Motivat: El llibre explora com la nostra raó és vulnerable quan les nostres identitats estan amenaçades. La investigació de Kahan demostra que les persones processen la informació de manera selectiva per defensar les seves creences preexistents. En lloc de buscar la veritat, sovint busquem la informació que confirma que tenim raó.
• El Sistema Polític: Klein critica la tendència a culpar els individus pels problemes del sistema polític americà, argumentant que els problemes són sistèmics. L'autor utilitza la metàfora de Sidney Dekker sobre la "deriva cap al fracàs" per explicar com els sistemes fallen a causa dels incentius i les recompenses que els configuren, no per la mala actuació de persones concretes.
• La Història de la Polarització: El llibre examina com els partits nord-americans han evolucionat cap a posicions més ideològiques. Històricament, els partits no estaven tan ideologitzats per evitar la radicalització, però aquest equilibri es va perdre a partir de la segona meitat del segle XX.
• Les propostes per contrarestar la polarització: El llibre ofereix algunes propostes per mitigar la polarització. Klein proposa revitalitzar la democràcia connectant persones de diferents ideologies al debat públic, fomentar la discussió basada en arguments i no en la deslegitimació de l'altre, i una presa de consciència de la identitat. També suggereix que la polarització podria disminuir amb la reducció de les desigualtats econòmiques i socials.
• La Simetria de la Polarització: Klein planteja la complexitat de la simetria en la polarització, qüestionant si tots tenen la mateixa culpa, i assenyala que un dels factors d'èxit de les estratègies de polarització és fer creure que els altres són els que polaritzen.
• La Importància de la Informació: El llibre desafia la idea que més informació porti a un millor comportament polític, argumentant que l'excés d'informació pot reforçar les identitats partidistes i la cognició motivada.
• La Nacionalització de la Política: Klein observa que la política s'ha nacionalitzat i que la identitat nacional ha superat la identitat estatal, provocant que els ciutadans estiguin més connectats amb els problemes del país que amb els problemes locals.

Recomanacions per al Futur:

• Revitalitzar la Democràcia: Klein proposa trascendir la política partidista i connectar persones de diferents ideologies en el debat públic, promovent la deliberació pública.
• Atenció a la Identitat: L'autor suggereix una presa de consciència de la identitat, per reconèixer com aquesta influeix en les nostres decisions polítiques. La idea és participar en discussions polítiques a nivell local, on els debats estan menys contaminats per les divisions partidistes.
• Corregir el Sistema: Klein proposa democratitzar el sistema polític, fent que els polítics siguin més responsables davant el conjunt de la ciutadania. Això podria incloure la reforma de les regles al Congrés per assegurar la participació de tots.
• Reconfigurar l'Entorn Informatiu: Es proposa un ús més conscient dels mitjans per evitar la manipulació de les identitats, fomentant la diversitat d'informació i la presa de consciència de com les xarxes socials poden reforçar la polarització.
• Centrar-se en el Local: Klein recomana prestar més atenció a la política local, ja que les discussions són menys polaritzades i es basen en problemes concrets.

En resum, "Por qué estamos polarizados" és un anàlisi profund de les complexitats de la polarització política als Estats Units, destacant com les identitats, els sistemes i els mitjans de comunicació interactuen per crear i perpetuar la divisió. Klein no ofereix solucions fàcils, però proposa un marc per entendre el problema i fomentar un canvi cap a una política més constructiva.

PS. Més sobre el tema, d'en Luis Miller

Millorar el diagnòstic per millorar els resultats de salut

The economics of diagnostic safety 

La millora en la qualitat del diagnòstic clínic té un impacte decisiu en la qualitat assistencial i els resultats de salut. S'hi presta massa poca atenció. I per això cal tenir present quin és el procés:

i quins són els determinants:

i quan es parla de sistema de salut, com a primer determinant cal referir-nos a l'eficiència necessària de qui més contribueix a la decisió diagnòstica, sobretot laboratoris clínics i imatge. I en un moment on s'ha anunciat que cal concentrar els laboratoris, fora bo comprendre com podem millorar el diagnòstic en el seu conjunt. Llegir aquest informe de l'OCDE pot ajudar. Només per evitar començar la casa per la teulada.

L'accés als medicaments pel càncer

 Access to oncology medicines in EU and OECD countries

Resum amb IA

Aquest document de treball de l'OCDE analitza l'accés als medicaments oncològics als països de la UE i de l'OCDE, destacant les desigualtats i els reptes que afronten els sistemes de salut. El document se centra en tres etapes principals del cicle de vida d'un medicament contra el càncer: l'aprovació reguladora, la fixació de preus i el reemborsament, i l'adopció i la utilització.

Aprovació reguladora

●L'Agència Europea de Medicaments (EMA) és responsable de l'autorització de comercialització a nivell europeu.

●Els medicaments genèrics i biosimilars han de passar per processos d'aprovació específics. Els genèrics són còpies de medicaments de molècules petites, mentre que els biosimilars són còpies de medicaments biològics.

●La legislació farmacèutica proposada per la UE busca accelerar l'autorització de medicaments innovadors.

Fixació de preus i reemborsament

●La majoria dels països de la UE/EEE tenen agències d'avaluació de tecnologies sanitàries (HTA) per informar les decisions de fixació de preus i reemborsament.

●Les decisions de reemborsament es prenen principalment a nivell nacional, però alguns països tenen enfocaments descentralitzats, el que pot crear desigualtats d'accés.

●Els criteris per al reemborsament poden incloure el benefici terapèutic, la necessitat mèdica, la relació cost-eficàcia i l'impacte pressupostari. L'impacte pressupostari dels nous medicaments contra el càncer influeix cada vegada més en les decisions de reemborsament.

●Els acords d'entrada gestionada (MEA) són cada cop més importants per fer front a la incertesa en les decisions de cobertura i preus. Els MEA poden ser financers o basats en el rendiment. Els MEA financers són més utilitzats pels països a causa de la seva facilitat de gestió.

●El temps entre l'autorització de comercialització per l'EMA i la decisió de reemborsament varia molt, des de menys de 100 dies a Alemanya i Suècia fins a més de tres anys a Xipre, Letònia i Lituània.

●Alguns països restringeixen el reemborsament de medicaments contra el càncer a poblacions de pacients més petites que les definides en l'autorització de comercialització.

Adopció i utilització

●Les despeses en medicaments contra el càncer han augmentat considerablement, principalment a causa dels alts preus dels medicaments nous i de l'augment del seu ús.

●L'accés als assajos clínics d'oncologia varia entre els països de la UE.

●Els sistemes d'accés primerenc s'utilitzen per millorar l'accés als nous medicaments contra el càncer, però sovint només beneficien una petita part dels pacients elegibles. Els programes d'accés primerenc poden ser de base poblacional o de pacient designat, sent aquest últim el més comú.

●Els marcs de valor, com ara l'Escala de magnitud del benefici clínic de l'ESMO (MCBS), poden ajudar a racionalitzar les decisions de reemborsament.

●El reemborsament de les proves de diagnòstic complementàries no sempre està vinculat al reemborsament del medicament corresponent, el que pot frenar l'adopció de la medicina personalitzada.

●Les polítiques per fomentar l'ús de genèrics i biosimilars varien entre els països. La substitució de medicaments de marca per genèrics i biosimilars pot comportar importants estalvis.

Conclusions i opcions de política

●Cal accelerar l'avaluació de nous medicaments i ampliar l'ús de MEA per gestionar la incertesa i els impactes pressupostaris.

●S'hauria de dur a terme una avaluació exhaustiva de tecnologies sanitàries per a tots els nous medicaments i extensions a noves indicacions, incloent l'anàlisi del benefici terapèutic i els costos associats.

●Es pot capitalitzar una avaluació conjunta europea de tecnologies sanitàries per agilitzar les decisions de reemborsament i explorar la contractació conjunta transfronterera.

●Cal fer front als obstacles que dificulten l'accés dels pacients als medicaments ja reemborsats i als nous medicaments contra el càncer.

●S'hauria de garantir un pressupost públic adequat, una decisió conjunta de reemborsament d'un medicament amb la seva prova complementària, actualitzacions periòdiques de les guies clíniques i una formació contínua del personal clínic.

●L'accés a medicaments oncològics varia molt entre els països de la UE/EEE/CH.

●Els sistemes d'accés primerenc haurien de passar a un model basat en la població per reduir les desigualtats.

●S'ha d'incentivar l'ús de genèrics i biosimilars.

En resum, el document destaca els reptes per garantir un accés equitatiu i oportú als medicaments contra el càncer a la UE i als països de l'OCDE, i presenta diverses opcions polítiques per millorar la situació.

PS. Els llibres de l'any segons Eric Topol

Un copagament farmacèutic més equitatiu és possible

 Análisis de equidad y sostenibilidad presupuestaria del sistema de copago farmacéutico en España

Reviso NEG i em trobo amb una aportació d'interès sobre el copagament. No em correspon repetir el que allà diuen i per tant el primer que faig és recomanar-ne la seva lectura. Però encara millor llegir l'article que s'ha publicat a GS. El que pretenen és:

Estimar las consecuencias económicas de un sistema de copago farmacéutico más equitativo, eliminando la distinción entre activos y pensionistas, y tomando únicamente la renta personal como parámetro de ajuste, definiendo tramos de renta más detallados e introduciendo límites protectores al gasto personal.

i la conclusió és:

Un sistema de copago farmacéutico más progresivo y equitativo es factible y puede proteger mejor a las personas con menores ingresos sin un impacto presupuestario desproporcionado. La eliminación de la distinción entre activos y pensionistas, y la exención de copago para rentas inferiores a 6000 euros, pueden aumentar significativamente la equidad del sistema.

Ara que ja s'enfonsa MUFACE també cal recordar que els seus actius i pensionistes ja tenen copagament equivalent, per tant l'experiment natural fa anys que dura sense saber què ha passat realment en termes d'accés i progressivitat. 

Treball exemplar, microsimulació impecable amb dades fines.

 

PS. I aquesta és la situació i la proposta:

Tramos de aportación según la legislación actual

Tabla con 4 columnas y 6 filas.

Activos	Menos de 18.000 euros	40% 40% 40%	Sin límite
	18.000-100.000	50% 50% 50%	Sin límite
	Más de 100.000	60% 60% 60%	Sin límite
Pensionistas	Menos de 18.000 euros	10% 10% 10%	8,23
	18.000-100.000	10% 10% 10%	18,52
	Más de 100.000	60% 60% 60%	61,75

Tabla con 4 columnas y 10 filas.

Propuesta:
Activos	Menos de 9.000 euros	40% 40% 40%	8,23
	9.000-18.000	40% 40% 40%	18,52
	18.000-35.000	50% 50% 50%	61,75
	35.000-60.000	55% 55% 55%	Sin límite
	60.000-100.000	60% 60% 60%	Sin límite
	Más de 100.000	65% 65% 65%	Sin límite
Pensionistas	Menos de 18.000 euros	10% 10% 10%	8,23
	18.000-60.000	10% 10% 10%	18,52
	60.000-100.000	60% 60% 60%	40,14
	Más de 100.000	65% 65% 65%	61,75

PS. Dades preocupants fins 2022

L'IPC ha pujat més que els sous

Índex amb base 2007: un valor de 100 implicaria que continua igual que el 2007

Dades: Idescat