El negoci financer de la longevitat

Mentre ja fa temps que dura la crisi i ja no es possible titulitzar hipoteques perquè no es fan préstecs, també fa cert temps que ha nascut una altra titulització, la de la longevitat (longevity securitisation) (i AIG, una de les asseguradores fallides s'hi va posar de valent per poder tornar el crèdit del govern federal!). Donaré tant sols dues referències, l'informe de Swiss Re i un article que avalúa els bons respecte els swaps de longevitat.
Si empaquetar hipoteques em semblava un disbarat, empaquetar longevitat, un disbarat al quadrat. Ara bé, mentrestant el regulador mira cap a una altra banda i qui dia passa any empeny. I d'aquí uns quants anys algú dirà i com hem arribat fins aquí?. El regulador seguirà de vacances mentre tots plegats seguim pagant impostos.


PS. Enric Juliana, magistral a LV

El compromís

The Doctor's Dilemma — What Is "Appropriate" Care?

El que diu en Victor Fuchs al NEJM és conegut. La forma com ho diu és extraordinàriament pedagògica. La pregunta clau:

How can a commitment to cost-effective care be reconciled with a fundamental
principle of primacy of patient welfare?

I aleshores elabora la resposta per concloure:

When physicians are collectively caring for a defined population within a fixed annual budget, it is easier for the individual physician to resolve the dilemma in favor of cost-effective medicine. That becomes "appropriate" care. And it is an ethical choice, as defined by philosopher Immanuel Kant, because if all physicians act the same way, all patients benefit

Aviso que segur hi ha dissidents i podem introduir matisos a l'afirmació. El millor que podeu fer és llegir-lo sencer i no dic res més.

PS. Cortina de fum. L'anunci turc de la restitució de la propietat 96 anys després d'haver-la confiscat a ciutadans de religions no musulmanes és simplement una maniobra de distracció. És evident que calia fer-ho, però mentre fa això no restitueix la propietat als 200.000 ciutadans desplaçats del nord de Xipre després d'envaïrla el 1974. La vergonya i el genocidi cultural continuen.

PS. Entrevista d'avui al  Conseller de Salut. Queda clar per si algú encara no ho sap: hi ha retallades perquè tenim dèficit fiscal. Per a mi no queda clar (i ara no toca) que una taxa o copagament resolgui el problema del finançament sanitari.

Fiasco 2.0

Fa mesos parlàvem aquí de com un disseny regulatori de la dependència ha aconseguit els seu resultat esperat (fiasco 1.0): fracàs i descontrol. I això ens portava a demanar moratòria. Ara, en plenes vacances se n'ha creat possiblement un altre, el fiasco (2.0): l'assegurança privada col.lectiva de dependència. Les empreses podran afegir fins a 5.000 euros al pla de pensions destinats a aquest tipus d'assegurança. Enmig hi ha un altre fracàs que ha passat desapercebut (fiasco 1.1) que és el de la hipoteca inversa per la dependència, amb una mica més 17.000 pòlisses tant sols i poc més 1,5 milions € de volum de negoci.
Mentre que el fiasco (1.0) es produeix perquè el regulador no va comprendre que la dependència és un risc i el va regular com un servei públic, el fiasco (1.1) va oblidar que la incertesa del cost futur de la dependència no es resol amb una renda fixa (provinent de la hipoteca inversa). Ara, el fiasco (2.0) lliga aportacions empresarials a plans de pensions privats deslligant-ho de la disponibilitat a pagar individual. Així es cau en l'error d'aplicar estalvi quan el que cal és assegurança. (Ho vaig explicar en un article a El País fa una dècada).Quan els mercats competitius no són capaços d'arrancar, com és el cas de la dependència, cal entendre quin és el fonament i la necessitat a cobrir abans d'introduir desgravacions fiscals. Vaig explicar el model que jo considero coherent al capítol 6 l'estudi "Envelliment i dependència"  es titolava, "Bases per a una proposta factible i responsable". He de dir que passats els anys (ja en fa 6), reitero que aquesta és l'opció a emprendre segons la meva perspectiva. El mercat privat per ell mateix no ho resoldrà. I encara pitjor, la creació per part del regulador d'una altra expectativa que sabem que no es complirà esdevé com a mínim innecessària, per dir-ho suau.

Preus pels núvols (2)

En càncer de pulmó diuen que només el 5% de casos tenen la mutació ALK. El crizotinib, nou medicament aprovat per la FDA,  surt a un preu de 80.000$ per pacient i cal afegir-hi la prova genètica a 1.500$ cada vegada, i diuen que se n'han de fer 25. És a dir el preu del diagnòstic durant el tractament seria 30.000$. Més detalls aquí.
La medicina estratificada agafa embranzida en un moment on els recursos són encara més escassos. I sense la sobrevinguda consciència de recursos visualitzadament escassos, ben segur que no ens plantejaríem si cal gastar en tot això sense avaluar-ne els guanys que ofereix. Com ens ho farem? . Doncs l'evolució lògica ens diria que caldria posar en marxa el comité d'avaluació cost-efectivitat, amb independència, transparència i vinculant, quan més aviat millor o ens agafarà d'improvís una vegada més.


PS. Lectura clàssica recomanada per avui: Aristòfanes. Els núvols.
 L'obra tracta d'un pare, Estrepsíades (Στρεψιάδης), i el seu fill Fidípides (Φειδιππίδης). Fidípides és un jove fanàtic de l'hípica i els cavalls, la diversió li surt bastant cara al seu pare, que ha contret una sèrie de deutes pel seu amor als cavalls. El seu pare va directe a la ruïna i no té interès en pagar-li als creditors i per això idea un pla que el  traurà de problemes: Manarà al seu fill a estudiar al pensatori (φροντιστήριον, paraula inventada per Aristófanes) de Sòcrates, que és una espècie d'escola on ensenyen, per diners o coses de valor, els sofistes Sòcrates i el seu amic Xerefont (Χαιρεφῶν) les diverses disciplines sofístiques i especialment l'argument just i l'argument injust que els trauran de tots els deutes al poder guanyar els judicis en contra. Però Fidípides es nega a anar-hi i hi acaba anant Estrepsíades, que quan es troba amb els deixebles de Sòcrates i Xerefont pregunta el que fan i manté després un diàleg amb un d'ells, durant el qual és presentat a Sócrates que és anomenat "ell ​​mateix" (αὐτός) que està penjant d'un cistell observant el cel. Després d'aquest episodi còmic Sócrates li parla del cel i li demostra que Zeus no existeix i que els núvols també són deesses i molt importants, i qui junta els núvols no és Zeus sinó el "Remolí" (Δῖνος). Després comença un diàleg on prova a Estrepsíades fins que apareixen els Núvols. Després comença un diàleg entre els Núvols i Estrepsíades i més tard reapareix Sócrates que li ensenya noves coses, però Estrepsíades és un home vell ia més rústic, així que oblida tot el que aprèn. Els Núvols li diuen que vagi a buscar el seu fill per ser més jove i així Estrepsíades el convenç perquè aprengui els dos arguments en un diàleg on el fill sosté opinions antigues i el pare les opinions noves. Després Sòcrates li diu que el mateix serà ensenyat per ambdós arguments, guanyant l'argument injust. Així Fidípides aprèn l'argument injust i el seu pare se l'emporta a casa. Després arriben els prestadors i Estrepsides no els tem i diu que no li pagarà confiant en el seu fill que guanyarà gràcies a l'argument injust. Després el seu fill que va ser corromput surt perseguint al pare per pegar-li, així Estrepsíades al costat d'un esclau pren venjança de Sócrates que fuig del pensatori que està sent cremat per Estrepsíades i el seu esclau Xantia.
(extret google-traduït  de Wikipedia)

Políticament incorrecte

El traspàs d'Heribert Barrera suposa la pèrdua d'un gran polític per al nostre país.Tots aquells que no conegueu la seva vida i les seves idees podeu veure a TV3 el reportatge que van tornar a emetre ahir. Moments destacats: "la transició va ser un desastre", el rei perjuri, "si desapareix el català desapareix Catalunya", satisfet d'haver votat no a la constitució (perquè no respectava la identitat catalana),"orgullós de no haver-me doblegat ni intel.lectualment ni materialment davant ningú"."El segon tripartit va suposar insistir en l'error"."Potser em vaig equivocar no dedicant-me al 100% a la ciència".
La manera de fer política d'Heribert Barrera tant de bo no se n'anés amb ell. Dir les coses tal com són i com un les pensa, convé que aquest sigui el seu llegat inesborrable.

Barreres al comerç ?

Fa més de dues dècades es va fer una directiva europea sobre fixació de preus de medicaments (89/105/CEE). Ara estan fent una revisió  que s'acabarà a finals d'any. Rellegeixo la directiva i té molts elements desfasats, és normal. Però alhora confirmo que en la seva majoria no s'ha aplicat. Em costa de comprendre com la Unió Europea pugui legislar sobre preus de medicaments en el marc dels sistemes nacionals de salut quan la política sanitària és majoritàriament competència de cada país. Però paradoxalment al mateix temps que s'afirma això, es matisa el contrari al document "Roadmap" de revisió. Aquí ho teniu:

"Concurrently, national policies play a major role in the provision and dispensation of medicines to patients after marketing authorisation. Member States are responsible for the definition of health policies and for the organisation and delivery of health services and medical care (Article 168(7) TFEU). This includes the power to regulate the prices of medicinal products and to determine the conditions of their reimbursement in the framework of national or regional health insurance systems. Pricing and reimbursement decisions are therefore subject to a variety of domestic rules and national policies to control pharmaceutical expenditure vary significantly within the EU. Pricing and reimbursement measures are liable to create barriers to trade within the EU insofar as they affect the capacity of pharmaceutical companies to sell their products in national markets. In order to mitigate the potential impact of national rules on the internal market, Directive  89/105/EEC lays down a general framework which creates procedural obligations for the Member States without affecting their power to organise their social security system. The objective of the directive is to avoid that pricing and reimbursement measures create obstacles to trade prohibited by the rules of the Treaty rules on free movement of goods (Article 34-36 TFUE). The directive is built on the principle of minimum interference in the organisation of national social security systems."

Si voleu veure opinions, les trobareu aquí. Sincerament, observo que el mercat de medicaments és global i els preus són locals, com a tants altres. Les mercaderies viatgen, les barreres al comerç són les que són i la disponibilitat a pagar també. Fins i tot em costa de parlar de mercat en termes convencionals quan hi ha un monopsoni de compra del 90%. Cal tanta revisió? On anirem a parar?. Mentrestant una consultora (Matrix Insight) prepara l'informe, res de nou.

PS. El temps que va transcórrer entre aquesta notícia a FT i el rescat grec van ser 4 mesos. Si això és reproduís després d'aquesta altra notícia, vol dir que s'estaria a 4 mesos del rescat. A més a més, aviat farà 4 mesos que va aparèixer aquesta notícia i és quan es produirà previsiblement el segon rescat grec. Tota semblança pot ser pura coincidència, deixem-ho córrer.

PS. El darrer gran concert de l'any. SK a Bilbao 11/11

Quan menys és més (salut)

One Word Can Save Your Life: No!

Aquesta setmana l''article de portada del Newsweek explica com en medicina convé foragitar tot allò que no afegeix valor o que fins i tot el disminueix. Un tastet:

Low-tech tests should sometimes be avoided, too. In an Archives paper published this month, a panel of physicians, led by Brown’s Smith, announced its first list of tests and treatments that should be dropped altogether for certain patients and ailments: antibiotics for sinus infections, imaging for low back pain, osteoporosis screening for women under 65, and electrocardiograms and other cardiac screening in low-risk patients. Even blood panels for healthy adults made the list. Today’s comprehensive blood tests measure 15 or so enzymes, proteins, lipids, and the like. Yet by chance alone, if you test for 20 things, something will fall outside the bounds of “normal,” often due to simple lab error.

Bon exemple de retallades que enlloc d'escapçar, milloren la salut.

 

PS. Article esbiaixat sobre les farmacèutiques. El problema és un altre.

Rentat de cervell

És necessari oblidar les teves pròpies idees per a ser polític?. La nostra feble democràcia en ple segle XXI, més ben dita partitocràcia, és capaç d'anular la voluntat i el pensament individual de cadascun dels seus diputats. Prohibit pensar, aquesta és la màxima bàsica del parlament. El sistema d'incentius, és a dir de penalització, així ho mostra. Cal pagar 600 euros per votació si no creus el mateix que el teu grup parlamentari. La broma de pensar pel teu compte et pot sortir cara.
Amb aquest esquema és evident que es produeix un fenòmen d'auto-selecció i a partir d'aquí tenim el que tenim i aquí m'aturo.

PS. Thomas Steitz sobre les farmacèutiques a LV

PS. Vist l'estat de les coses, m'interessa en especial la música de la Sant Andreu Jazz Band. El concert d'ahir va ser memorable.

Macchina della verità

És necessari mentir per fer de polític?. Ahir veient les notícies observava una ministra que no mirava als ulls (de la càmara), s'entrebancava en les seves paraules. Just per dir que la decisió de reforma constitucional era autònoma, que no li havien imposat des de fora. Jo desconec si mentia i no faré conjectures, només observo i llegeixo. Cadascú que arribi a la conclusió per ell mateix. La primera pista me la donava Garicano  amb la hipòtesi de la carta secreta similar a la italiana  si bé encara ningú n'ha dit res. Per a mi, la de la carta és l'única explicació possible per ara del que està succeint. Costa de creure que un president es lleva de bon matí i quan posa el peu a terra decideix canviar la constitució, després de 32 anys dient tots plegats que no s'havia de reformar. I a més de pressa i corrents perquè ha convocat eleccions i es troba en temps de descompte. Si a més a més es per introduir una norma d'equilibri pressupostari aleshores ja ho podem considerar una broma de mal gust. En Jordi Galí ho va dir ahir magistralment amb paraules més fines al 3/24: "auto-engany". El seu candidat a substituir-lo ha acceptat que hi ha un dèficit sanitari de més de 8.000 milions i per tant que hi ha factures al calaix no comptabilitzades. D'altres parlen de 15.000 milions, qui en dona més?.
Té sentit canviar la constitució quan les lleis pressupostàries actuals ja no es compleixen?. Algú creu realment en "l'imperi de la llei", frase que agrada tant als constitucionalistes?. Si posem límits a la despesa, també els podem posar a la solidaritat, oi, o tenim amnèsia selectiva?
La macchina de la verità no sé pas si els detectaria a tots plegats, mentrestant la controvèrsia segueix.

PS. En un altre ordre de coses, em costa comprendre que els fiscals no actuïn d'ofici davant les informacions de frau en la renda mínima d'inserció. Debat innecessari, que actuïn els tribunals i fora. Per altra banda és necessari desdibuixar la realitat al TN? Ahir quan es referien a un testimoni de la rmi van posar un altre cognom perquè semblés català.

 

Català-Roca

Ciutats bessones

Exploring Alternative Approaches to Valuing Physician Services

Minneapolis-St Paul a Minessota són conegudes com Twin cities. Avui m'interessa referir-m'hi perquè la revisió publicada sobre les formes de pagament als metges privats d'allà és il.lustrativa de que això es pot canviar. En Christianson et al. Han documentat les diferents opcions en detall. En un quadre a l'annex final il.lustren de la qüestió i s'observa la gran creativitat al respecte. Sobre els resultats no hi ha massa detalls, però tot plegat confirma que hi ha vida intel.ligent més enllà del pagament per acte mèdic.
Coincideix en el temps amb l'anunci d'ahir d'en Berwick d'impulsar el "bundled payment" a Medicare amb 4 models. Observo pressa en la seva adopció perquè per una banda demanen que els hospitals sol.licitin ja la participació a l'esquema i per l'altra encara no hi ha un agrupador d'episodis i faran servir el MS-DRG. Des de la distància, no ho entenc gaire. Crec que estan cremant etapes, potser massa ràpid i quan hi hagi el nou agrupador d'episodis potser ja s'hauran socarrimat.

PS. Pel cap de setmana, 3 suggeriments contrastats. Recomanació 1. Exposició al Museu Picasso a Barcelona. Recomanació 2. Josep Pla, al Palau Robert. Recomanació 3. Català-Roca a La Pedrera.

Decisions públiques amb fonament

Medicare and the Health Care Delivery System

Repasso habitualment els informes de Medpac, la Medicare Payment Advisory Commission. Malgrat la distància, aquests documents són l'expressió pràctica de com el coneixement acadèmic de l'economia de la salut pot acabar sent d'utilitat per a la presa de decisions públiques. El mes de juny surt l'informe clau, i el mes de març un altre, enmig hi ha documents diversos. Del darrer informe m'ha interessat un capítol dedicat a les proves complementàries, com es poden compensar millor i augmentar l'adeqüació. En un entorn de pagament per acte mèdic, l'informe fa referència obligada a les limitacions a l'"auto-derivació". És a dir, a que un metge prescrigui una prova diagnòstica i la realitzi en un centre de la seva propietat.

Physician self-referral of ancillary services leads to higher volume when combined with fee-for-service payment systems, which reward higher volume, and the mispricing of individual services, which makes some services more profitable than others. The Ethics in Patient Referrals Act, also known as the Stark law, prohibits physicians from referring Medicare patients for designated health services (DHS)—such as imaging, radiation therapy, home health care, durable medical equipment, clinical laboratory tests, and physical therapy—to entities with which they have a financial relationship.

Però aquesta llei va permetre excepcions i per aquí se n'ha anat la mà, amb unes inversions fortes fetes per grups de metges i una preocupació pública creixent pel volum i l'adeqüació de les proves.
Observo que per aquí aprop i en l'àmbit privat hi ha poca preocupació sobre aquests temes. I encara menys preocupació per que un Parlament es doti de comissions a l'estil de Medpac que ajudarien a formular les polítiques fonamentades en el coneixement.

Nirvis

Operationalising Value Based Pricing of Medicines: A Taxonomy of Approaches

Observo un nerviosisme farmacèutic intens. Farmàcies que diuen que no els surten els números, farmacèutiques que diuen que no podran investigar. No discutiré en detall cap dels arguments. Només hi ha una qüestió fonamental: fer els deures en cada moment, ho he dit en altres ocasions. Els farmacèutics han tingut ocasió de plantejar reformes i han preferit l'statu quo. Algunes farmacèutiques s'han oblidat intencionadament que amb els medicaments genèrics l'argument de la incapacitat de recerca s'ha esvaït fa dies, i si no perquè hi ha patents?. Alhora miro la darrera dècada d'innovació farmacèutica al NRD de juliol i no sé veure res d'origen proper en molècules first in class. I si algú vol saber el motiu perquè la R&D ha disminuït, només ha de llegir en LaMattina a NRD d'agost. Més clar impossible, res a veure amb els preus. Sap del que parla, va ser un insider fins que es va torçar Torcetrapib i aquell matí fatídic tot s'en va anar en orris. I si encara voleu comprovar com el líder del mercat disminuirà 2.400 milions de dolars en recerca en dos anys aneu a l'epíleg d'aquest article, res a veure amb els preus.
Els deures passen per comprendre que el mercat farmacèutic ha sofert una transformació fonamental i alhora previsible. I tant previsible com era que tothom mirava a una altra banda.
Els que si fan els deures al mes d'agost són els d'OHE que acaben de publicar un informe sobre "value-based pricing" dels medicaments. A la p.23 i 24 trobareu el resum del que està passant al món.
Mentrestant per aquí veig molta gent de vacances i al regulador potser li hauria calgut allargar-les, llegir aquest informe i comprendre millor els problemes abans d'oferir la solució, com deia diumenge.

PS. Aprofiteu que Cambridge Journals és obert fins a finals de mes (accés lliure els anys 2009 i 2010). Podeu consultar per exemple el HEPL.

PS. Recupero una nota escrita el 2007 sobre Torcetrapib. El 30-N (de 2006) marca un punt d'inflexió, un abans i un després en pharma quan LaMattina es va aixecar al matí i en roda de premsa va dir als inversors interessats pel futur de Pfizer: Torcetrapib: The Most Important New Development in Cardiovascular Medicine in Years. We Are We Are  First- n-Class and Best-In-Class (http://media.pfizer.com/pfizer/download/investors/presentations/LaMattina_Intro_112906_part1.pdf) (com us podeu imaginar, a hores d'ara aquest link no porta enlloc, si voleu el pdf podeu demanar-me'l). Era un dijous i van faltar dos dies per reconèixer que havien mort 83 persones en l'assaig clínic (un 60% més de morts respecte atorvastatina). El president de la companyia va anunciar que Pfizer abandonava la investigació sobre Torcetrapib. La importància de la qüestió és perquè aquest medicament havia de substituir a Lipitor, el de major facturació. El que esperava ser una facturació anual de 3 miliards, es va convertir en una caiguda en borsa de 25 miliards de $. En David Cutler ho ha explicat prou a NEJM.

PS. Recomanable. Post sobre metàfores en medicina.

Preus pels núvols

Ens trobem en un context de disminució de la despesa farmacèutica com no havíem conegut en dècades. La disminució interanual del 12% en el cost per recepta del primer semestre de 2011, o de l'11% en medicació hospitalària de dispensació ambulatòria (MHDA) és un fet inusual (p.13). Per altra banda segueix creixent el nombre de receptes per persona en un 3% i jo sempre afegeixo: Som més gent? No. Més pensionistes? Alguns. Estem més malalts? Previsiblement no tant com per justificar-ho. Hi ha nous medicaments? Tampoc, perquè la majoria apareixen en MHDA. Doncs la resposta és una altra que té a veure amb qüestions diferents de les anteriors i que ningú pot objectivar amb claredat però convindria fer-ho quan abans millor.
El que m'interessa avui és reflexionar sobre aquesta tendència. Pot seguir disminuint la despesa farmacèutica (MHDA)com ho ha fet fins ara?. La meva impressió és ambivalent a data d'avui. Per una banda estan apareixent nous medicaments amb preus fora mida: Adcetris (per a linfoma Hodgkin i ALCL) a 100.000$ el tractament, Provenge (càncer de pròstata) 93.000$, Celboraf (melanoma) 56.400$, Yervoy (melanoma avançat) 120.000$. I per l'altra en un mercat com els Estats Units alguns d'ells estan punxant. Vull dir que en el cas de Provenge el fracàs en les expectatives de vendes ha fet enfonsar el valor de l'empresa Dendreon en dos terços, segons em diu Reuters.
Aquesta és una novetat que no entrava en el càlcul farmacèutic, un medicament d'alt cost que en un mercat "lliure" els metges decideixen esperar i veure. I cal dir que tots els informes dels analistes hi posaven les màximes esperances. Ben bé no sé perquè els fan cas, perquè ara ells mateixos són els que diuen el contrari i es queden tan amples.
Ja començaria a ser hora de posar una mica de seny en la fixació dels preus per part de la indústria, o altrament sorgiran fets inesperats. Ara bé, no tinc clar que això es produeixi si alhora no hi ha un regulador fort que avaluï el cost i el benefici que s'obté. I aquest regulador hauria de ser multinacional, cosa que tampoc la sé veure a curt termini. En resum, la tensió i el creixement de la despesa en medicaments hospitalaris de dispensació ambulatòria pot continuar si no som capaços d'avançar-nos als esdeveniments i fer els deures abans que sigui massa tard.

PS. Si voleu quedar-vos esfereïts d'un relat excepcional, consulteu Fortune aquesta setmana. El títol de portada ho diu tot "What happened at Pfizer. The inside story of revenge, betrayal and power at the top of the world largest drug company". (En una dècada el valor de l'acció ha passat de 49$ a 17$, el que hi ha al darrera d'aquests números és una història forta). Si ho voleu sentir, ho trobareu aquí.

PS. Carta de lluny. Tot d'una passejant pel carrer Ledra vaig topar amb una frontera. Em trobava a una capital europea, dividida, envaïda. L'illa de Xipre va quedar escapçada el 1974. Aquella invasió va provocar 200.000 desplaçats que van perdre-ho tot fins el dia d'avui. El genocidi cultural i el saqueig posterior encara dura. He tingut ocasió de visitar dues exposicions que mostren l'espoli que s'està produint a la regió de Morphou (pot visitar-se al Banc de Xipre) i el rescat d'algun botí d'antiquari de l'any passat a Alemanya (Makarios Foundation). Vaig quedar tocat en veure-ho. Tresors artístics destruits per tal que la cultura d'altres desaparegui definitivament. Molt fort.
La situació política és delicada després de l'explosió de l'arsenal de Limassol a mitjans de juliol. Vam assistir a concerts on l'electricitat la subministràven amb generadors, i a Limassol moltes  botigues no tenien llum. Tenen una bombolla urbanística com una catedral i està a punt d'esclatar.
L'escapada cap al Nord va tenir tres destins: Salamina, Famagusta i Kyrenia. Arribar a Salamina suposava fer un visat i assegurança del cotxe però el difícil era arribar-hi perquè no hi havia cap cartell. Salamina és un complex interessant però descuidat i menystingut. Famagusta té una mescla que em va sobtar visualment, catedrals gòtiques escapçades amb minarets. Havia de ser extraordinària però s'han encarregat deliberadament de destruir-la, s'observa clarament quan passeges. Kyrenia va ser un descans, lloc acollidor. Al port amb una calor sofocant vam passar una bona estona. Vam oblidar per pocs moments el país envaït on ens trobàvem.
Crec que els governs que faciliten, impulsen o s'inhibeixen davant del genocidi cultural haurien de ser exclosos del circuit, pena d'infàmia, cosa que per ara no fa ningú.
Hem tingut ocasió de visitar Pafos, els Troodos i les esglésies patrimoni de la humanitat, Kourion, i molts altres llocs. El menjar i en especial la qualitat del peix és envejable. Un bon record i una experiència més per a compartir.

PS. El blog ha superat avui les 10.000 pàgines vistes. Aquest és un fet extraordinari que no hauria imaginat pas fa un any. Gràcies a tots els que em seguiu. Moltes gràcies.

Ara toca (prioritzar) (i 3)

El divendres passat, el consell de ministres va aprovar el decret on hi podem trobar canvis rellevants en la política farmacèutica. Ja s'havien anunciat, però ara llegint-ne els detalls convé fer-hi referència. Sabem que el que més s'ha comentat ha estat l'obligatorietat de prescripció per principi actiu, però crec que hi ha un altre apartat que no s'ha divulgat prou. Va sobre finançament selectiu de medicaments:

Siete. Se modifican los apartados 1 y 6 del artículo 89, los cuales tendrán la siguiente redacción: 1. Una vez autorizado y registrado un medicamento, el Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad mediante resolución motivada decidirá, con carácter previo a su puesta en el mercado, la inclusión o no del mismo en la prestación farmacéutica del Sistema Nacional de Salud. En caso de inclusión se decidirá también la modalidad de dicha inclusión. Del mismo modo se procederá cuando se produzca una modificación de la autorización que afecte al contenido de la prestación farmacéutica, con carácter previo a la puesta en el mercado del producto modificado, bien por afectar la modificación a las indicaciones del medicamento, bien porque, sin afectarlas, la Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios así lo acuerde por razones de interés público o defensa de la salud o seguridad de las personas. La inclusión de medicamentos en la financiación del Sistema Nacional de Salud se posibilita mediante la financiación selectiva y no indiscriminada teniendo en cuenta criterios generales, objetivos y publicados y concretamente los siguientes: a) Gravedad, duración y secuelas de las distintas patologías para las que resulten indicados. b) Necesidades específicas de ciertos colectivos. c) Valor terapéutico y social del medicamento y beneficio clínico incremental del mismo teniendo en cuenta su relación coste- efectividad. d) Racionalización del gasto público destinado a prestación farmacéutica, e impacto presupuestario en el Sistema Nacional de Salud e) Existencia de medicamentos u otras alternativas terapéuticas para las mismas afecciones a menor precio o inferior coste de tratamiento. f) Grado de innovación del medicamento. Sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 24, el Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad, para asegurar el uso racional de los medicamentos podrá someter, de oficio o a solicitud de las Comunidades Autónomas interesadas, a reservas singulares las condiciones específicas de prescripción, dispensación y financiación de los mismos en el Sistema Nacional de Salud. 6. Los productos sanitarios que vayan a ser incluidos en la prestación farmacéutica del Sistema Nacional de Salud y que se dispensen, a través de receta oficial, en territorio nacional, seguirán los criterios indicados para los medicamentos. En todo caso, deberán cumplir con las especificaciones y prestaciones técnicas contrastadas que hubiera previamente determinado el Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad, teniendo en cuenta criterios generales, objetivos y publicados y en concreto los siguientes:a) Gravedad, duración y secuelas de las distintas patologías para las que resulten indicadas. b) Necesidades específicas de ciertos colectivos. c) Valor diagnóstico, de control, de tratamiento, prevención, alivio o compensación de una discapacidad. d) Valor social del producto sanitario y beneficio clínico incremental del mismo teniendo en cuenta su relación coste- efectividad. e) Existencia de productos sanitarios u otras alternativas terapéuticas para las mismas afecciones a menor precio o inferior coste de tratamiento.

Ocho. Se modifica el apartado 3 del artículo 90, que tendrá la siguiente redacción: 3. La Comisión Interministerial de Precios de los Medicamentos tendrá en consideración los informes de evaluación que elabore la Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios, así como los informes que pueda elaborar el Comité de Coste- Efectividad de los Medicamentos y Productos Sanitarios. Dicho Comité, presidido por la Dirección General de Farmacia y Productos Sanitarios del Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad, estará integrado por expertos designados por el Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud, a propuesta de las Comunidades Autónomas, de las Mutualidades de funcionarios y del Ministerio. Las reglas de organización y funcionamiento del citado Comité serán establecidas por el Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud

Quan ho acabo de llegir observo una debilitat fonamental. En la mesura que els informes d'avaluació no són independents, ni vinculants per a la comissió de preus, ni apareix l'obligatorietat de transparència, tot plegat pot quedar en foc d'encenalls. I em pregunto,  perquè només el finançament selectiu ha d'afectar als medicaments? Potser caldria que totes les prestacions passessin pel sedàs. La feblesa de les regles de joc resta novament al descobert. El regulador hauria pogut seguir de vacances i pensar-s'ho una mica més.

PS. Mentrestant enmig de tot plegat i el mateix dia, el consell de ministres autoritza la construcció de l'autovia de Zamora i de tres paradors de turisme. Un govern s'ha de dedicar a construir hotels?. Té sentit tot això al mateix temps que es retalla la despesa a la sanitat?  Que algú m'ho expliqui i ja li avanço que no em convencerà. Em molesta profundament com es dilapiden els fons públics en aquest moment.