Aire puríssim

La portada del cap de setmana de FT se l'ha endut el sistema de mesura de la contaminació atmosfèrica de Madrid. Resum: si vols millorar la qualitat de l'aire només cal que posis els detectors on no hi passen cotxes. De manual.
L'actual alcalde n'està cofoi del seu resultat, i els de FT l'han "pillat". A Catalunya aquest dilluns no s'ha pogut posar la velocitat variable a 80 a causa de la contaminació. No diré res més, jutgeu vosaltres. Això és el que hi ha.

PD. A primera hora del matí un pidolaire em diu educadament: "du iu jaf uan euro, plis?". Això és el que observo. En Josep Pla deia que sabia que era a Catalunya si quan deia "Bon dia" li responien "Bon dia". Enlloc d'atraure inversió internacional atraiem pidolaires?. Sabem on som? on anem?.

Fins i tot veureu el Tibidabo en un dia clar i polit

Qui tingui orelles que escolti

Effect of Direct-to-Consumer Genomewide Profiling to Assess Disease Risk

Definitivament, algú ha dipositat l'expectativa d'esborrar la incertesa sobre si tindrem una malaltia en la genòmica. En realitat sabem que les coses són més complicades. Tot i així algun diari com LV insisteix amb missatges a la població sobre un futur que voldrien predir completament. Evitaré discutir la sensibilitat i especificitat del test BRCA i tant sols convindrà recordar novament que més enllà de la genòmica hi ha l'epigenòmica i qui tingui orelles que escolti (com diu l'Apocalipsi) (O potser ha desembarcat Myriad per aquí?. Podeu consultar aquest llibre que "elabora" sobre el tema).
I ara a més a més, hauríem de dir, qui vulgui llegir que miri el NEJM. Fa unes setmanes ens parlava del desconeixement sobre l'impacte de les proves genètiques sense prescripció (jo afegiria a més quan el prescriptor manté conflictes d'interès seriosos, perquè pot tenir el mateix efecte o pitjor). El NEJM ens diu que un estudi sobre la població que va rebre aquestes proves, analitzant abans i després de rebre els resultats no van canviar el seu comportament envers la seva salut. Destaco una frase:

The uncertain validity and utility of genomewide testing also suggest that screening decisions that are based on the results of such tests may be ill considered

PD. Al darrera NEJM, les proves de Navigenics. No comment.

PD. Lectura necesspària del dia. Nature Biotechnology


PD. Urgent, que algú expliqui a qui correspon el significat de l'efectivitat i cost-efectivitat en medicina, i s'eviti crear alarma social.

PD. En Nick Mays informa d'un webinar interessant pel dilluns que ve. "Canadian Health Care Matters - A Webinar Series". The topic for our second edition... Health System Performance in Canada: What Can We Learn from Top Performing Countries? Our guest panelists are; from the UK, Nicholas Mays, Professor of Health Policy, Department of Health Services Research & Policy, the London School of Hygiene and Tropical Medicine, from the Netherlands, Dr. Jako Burgers, Senior Researcher with IQ Healthcare, Radboud University Nijmegen Medical Centre and from Switzerland, Dr. Monika Diebold, Head of Obsan, the Swiss Health Observatory. The webinar will be hosted by the CEO of the Health Council of Canada, John G. Abbott.

Reforma sanitària gaèlica

FairCare. Fine Gael Proposals to reform the health service and
introduce universal health insurance

Irlanda és un país que ha patit un sotrac econòmic que se l'ha buscat més que altres. I ara davant les eleccions sorgeixen propostes electorals diferents. Els de Fine Gael, el partit que pot resultar majoritari vol fer això:

‘Fine Gael has committed to abolishing the HSE by 2016 and introducing a Universal Health Insurance (UHI) system based on the successful Dutch model.”

Whether Dutch model is successful is a question of course, but parking that issue – he set out three phases for reform should the party be in a position to form a government (it will likely have to be in a coalition with the Labour Party

Phase 1 (2011-14): Fine Gael will reform the current system to bring down waiting lists and build a stronger primary care system.

Phase 2 (2014): Fine Gael will change the way hospitals area paid. Block grants will be replaced by a system based on the numbers of patients they treat – ‘money follows the patient’. This will increase productivity by between 5% and 10%.

Phase 3: (2016): Fine Gael will begin the introduction of UHI. However, we know this is a long term project and bedding down all of reforms will take place during the following five years.

Tema a seguir d'aprop. Pot ser la reforma holandesa una taca d'oli que s'escampa?. En aquest article acabat de publicar es mostra l'estat de situació.

PD. Per cert, si algú vol saber com una llengua parlada per 1 milió de persones acaba que només la parlen 85.000 que miri el gaèlic. Avís per a navegants.

Els superflics en acció

Enquête sur le MEDIATOR

El cas Vioxx va omplir moltes pàgines de diari i va fer caure les accions a borsa. El cas Mediator replica molts elements de l'anterior, afegeix més corrupció industrial, governamental i regulatòria, i no farà caure cap acció perquè Servier no cotitza a la borsa ni ha ensenyat mai un número. El relat de les notícies a Nouvel Observateur esdevé colpidor: 500 morts evitables pel cap baix. Recomanable el número del 13 de gener de NO que va ser el tema estrella. En realitat no se sap ben bé quin ha estat l'impacte global de la conspiració per mantenir un medicament derivat de l'amfetamina en el mercat tants anys. Si voleu consultar l'informe i el resum de la investigació dels inspectors-superflics ho trobareu a Le Monde. Ahir va dimitir el director de l'agència dels medicaments francesa. Més aprop d'aquí fa uns mesos també va dimitir la directora i encara esperem que es doni una explicació oficial del motiu. Coneixeu si hi ha superflics prop d'aquí?
Des del blog us vaig parlar fa un temps d'un llibre altament instructiu "Les Medicamenteurs". Doncs bé, allà ja hi sortien molts elements que ara apareixen als diaris. A la vista de l'informe de la investigació sobre el medicament, l'entramat d'intercanvi de favors indústria-regulador ha tingut l'impacte més gran i dolorós, el de la vida.

PD. Els de TV3 van emetre dimecres un altre reportatge esfereïdor "Torneu-me el meu fill". Investigació d'alt voltatge, que fa anys ja va sortir a la premsa i que ara torna amb testimonis de primera mà. El dolor aquí ja no és el de la mort d'un fill, és el del robatori de la vida. Paraules majors.

PD. Els de Forbes cada dia traspassen més els límits dels seus argument habituals. Benvinguts al club.

La pràctica de la medicina

A Model For Integrating Independent Physicians Into Accountable Care Organizations

La pràctica de la medicina a l'entorn privat encara té recorregut per a modernitzar-se. Si bé els avenços i la inversió en els darrers anys han estat notables, trobem encara uns mecanismes de relació entre serveis i prestacions més fragmentats que a l'entorn públic. Això passa arreu, però alguns països com els USA han procurat canviar-ho. I la llei ACA ha impulsat la creació de les ACO, Accountable Care Organitzations. El que són ben bé encara està per veure. Els de HA han publicat un article que l'he trobat aclaridor, mostra com podria funcionar a Illinois. En Fisher i d'altres van establir el concepte fa quatre anys, ara sembla que evoluciona positivament. Mentrestant els de NYT es pregunten si tot plegat no és un miratge, un canvi de nom que no porta enlloc. La resposta més endavant.

PD. Ha eixit el nou exemplar de GCS

La creativitat comptable

La comptabilitat acostuma a resultar avorrida i rutinària. Però hi ha vida més enllà de la quotidianitat. Això passa quan algú hi introdueix una dosi de creativitat. Si a més ho fa amparant-se amb lleis medievals, la combinació resulta notòria. El cens emfitèutic és un instrument que permet a l'Administració endeutar-se sense que aparegui com a tal als registres. Això es fa servir a Catalunya des de 1994. La proposta de traspassar la titularitat dels hospitals de la Seguretat Social a la Generalitat diuen que pretén replicar aquesta figura. Personalment encara no sé veure a data d'avui com es pot confegir aquesta obra comptable incerta. Sobretot perquè el propietari actual no té cap ganes de desprendre-s'en i alhora li devem 285 milions en quotes pel cap baix, que cal anar pagant fins el 2018. Per ara no ho entenc, si canvio de parer ja us ho diré.

PD. Fet rellevant. WSJ explica les pèrdues netes de Glaxo en un trimestre: 690 milions de dòlars. Responsable: Avandia.

Que inventin els altres

Quan la companyia farmacèutica líder mundial en vendes decideix reduir la inversió en recerca és perquè ja s'ha tocat fons. La tendència la sabíem, la recerca ha diminuït la seva productivitat, malgrat això durant molts anys s'ha seguit impulsant recerca en "me too"s i els resultats en noves molècules de veritat han estat discrets. Els retalls són encara moderats, WSJ diu 5.000 empleats de 110.000, però significatius. Ja deiem fa uns dies que aquelles companyies que es consideraven innovadores ara ja no utilitzaven aquest qualificatiu i s'havien barrejat amb els genèrics. I també que el sector públic havia pres la iniciativa de recerca que els laboratoris estaven deixant. La tendència sembla que va prenent cos amb força.

PD. Sobre Pfizer
PD. Must read.

De batalles i guerres

Es pot guanyar una batalla però perdre una guerra, això diuen. No ho sé, no m'interessen gens ni mica les guerres. On s'està plantejant una batalla campal és en el mercat de biosimilars, els de WSJ ho expliquen be. Al món, els medicaments biològics mouen més de 130 mil milons de dòlars. L'any 2016 prop d'un 8% ja seran biosimilars. Ara només n'hi ha 13 d'aprovats a Europa, però això va a més. Les patents van caducant i els reguladors han de posar-se les piles davant la nova realitat. I la questió a l'aire és com es comportaran els preus i quina serà la competència efectiva en biosimilars. Tema a vigilar d'aprop.

PD. El blog ha arribat avui a les 3.000 visites, gràcies a tots vosaltres que em seguiu.

The big but

Statins for the primary prevention of cardiovascular disease

El blog de Forbes revisa Cochrane i es pregunta sobre els beneficis de prendre poblacionalment estatines. Interessant article que alerta sobre l'interès de negoci en estendre la prescripció i la realitat del seu impacte. Cal que 1000 persones sense risc prenguin la pastilla durant un any per evitar una mort. La valoració d'aquest resultat i el seu cost es correspon amb el llindar de cost-efectivitat que volguem posar. Algu fa temps que va proposar posar-les a l'aigua que bevem, no en tinc ni idea del seu cost-efectivitat.
Forbes diu cap al final:

"there was evidence of selective reporting of outcomes, failure to report adverse events and inclusion of people with cardiovascular disease. Only limited evidence showed that primary prevention with statins may be cost effective and improve patient quality of life. Caution should be taken in prescribing statins for primary prevention among people at low cardiovascular risk."

Algú em dirà que no calia anar al Forbes per saber això, ho sé, però l'interessant i nou es que aquest mitjà en parli en aquests termes.

El compàs

Ara ho hauríem de titular el GPS, menys glamourós. El compàs esdevé crucial quan tens un bon mapa i saps on vols anar. El GPS fa les dues coses alhora sempre que les cartes existeixin i siguin correctes, cosa que no sempre és així.
Doncs bé sembla que el govern britànic està decidit a impulsar una reforma amb mapes borrosos, distorsionats i sense marcar la posició precisa on vol anar.
L'enrenou aquesta vegada no ve pas de fora, dels sindicats per exemple, sino que des de dins la NHS confederation explica els riscos de posar en marxar la reforma en un paper recent.
Algunes coses que els diu:

The reforms ignore the need to improve primary care, in particular in relation to enabling the best GP practices to help those in
less well performing areas.
• There is a need to integrate primary and secondary care, as well as health and social care, but the reforms may not achieve this and could push them further apart.
• There are insufficient practical measures to empower patients, encourage choice, and bolster shared decision-making – despite strong rhetoric in this area.

Els de BMJ es pregunten: per què cal reformar ara? I els de WSJ van a la seva i es pregunten per què no paguen els pacients, els sorprèn?.
La reforma ha tingut una crítica més moderada per part d'en Legrand a FT, però carrega fort a la competència en preus entre hospitals.
La perspectiva és doncs ambigua, i els faran falta millors mapes per senyalar millors rutes si volen arribar a port, però sobretot molts, molts aliats.

En Cameron sap on va? o s'estamparà a les roques?
D'en Gabriel Pérez Bolaño a la Galeria Barnadas

Preus pels núvols

La subsidiació creuada porta a que determinades preferències restin distorsionades, i les decisions resultants són les que observem fruit de la distorsió. Els de Forbes ho expliquen clarament en relació als preus de l'assegurança. Ho comparteixo. I alhora posen el preu mensual d'Aetna, que es correspon amb la prima anual a Catalunya. Per tant els cost de l'assegurança aquí és una dotzena part la dels Estats Units, i no dic res més.

Més i més i més i...

En Puyal podria aplicar aquesta cançoneta al creixement del nombre de receptes a Catalunya. L'any passat van augmentar un 2,65% quan la població va augmentar tant sols un 0,4% segons dades oficials del Catsalut. Per tant any rera any es compleix que la població catalana està molt més malalta i necessita més receptes o si no està més malalta pren més medicaments i no sabem per què, o les dues coses, o cap d'elles, simplement recull els medicaments a la farmàcia no els pren i acaben magatzemats o reciclats en el millor dels casos.
La despesa va ser de 1.884.515.634 de euros, un 2,23% més que l'any passat i la despesa mitjana per recepta va disminuir en un 4,75%. Conclusió: la de sempre però augmentada. Les mesures sobre els preus tenen un impacte en el moment que es produeixen però l'augment de receptes esdevé imparable per ara.

PD. Atès que el pressupost de farmàcia de 2010 era de 1.479.702.000 euros i es va reduir en un 12,9% respecte el pressupost 2009, hi ha hagut un creixement de farmàcia per sobre del pressupost. poc més de 400 milions. Aquesta despesa s'ha fet incomplint la llei pressupostària perquè no hi ha partida on carregar-ho i per tant es troba pendent d'imputació (factures al calaix) i de pagar. Queda dit.

PD. Algú ha de recordar en algun moment que ocupem la posició 3a en el ranking de despesa farmacèutica pública per habitant a Europa i preguntar-se si estar en aquesta capçalera és un motiu de profunda satisfacció.

PD. Tingueu en compte que hi ha vida més enllà de la farmàcia...gaudiu del videoclip d'Anna Roig i l'ombre de ton chien, je n'ai pas de paroles, regardez seulement.

Ara que els ametllers ja han florit

Accounting for Health and Health Care: Approaches to Measuring the Sources and Costs of Their Improvement

Precisament ara és quan el pressupost de salut s'ha congelat per segon any consecutiu. L'any passat es van congelar 850 milions i aquest any una altra vegada s'ha de congelar pel mateix import, per tant en dos anys haurem d'haver gastat 1.700 milions menys a la sanitat pública. Aquesta és una xifra considerable, estem parlant del 9% del pressupost d'un sol any. I malgrat això estic pendent de trobar algú que pugui explicar quin és l'impacte en la salut dels ciutadans. És a dir, parlem de recursos econòmics i la lògica del sistema és que mai no n'hi ha prou, això ja ens ho coneixem. Ara bé hauríem de ser capaços d'explicar que n'obtenim a canvi dels recursos que dediquem a la salut, i alhora què deixarem de tenir fruit de la reducció del 9%.
Sobre els recursos i el que obtenim a canvi resulta que el National Research Council acaba de publicar a NAP un interessant llibre on mostra les recomanacions que ha de seguir el govern per tal de mesurar-ho. És cert que són recomanacions d'alta volada, però és la guia per avançar, per explicar a la ciutadania què es fa amb els seus impostos.
M'ha interessat especialment la perspectiva de l'Esperança de vida ajustada per qualitat (QALE), una forma d'anar més enllà dels QALYs. Fa anys que molts autors consideren que aquesta mesura o d'altres com l'Esperança de Vida Activa (ALE) haurien de tenir-se en compte alhora de relacionar-les amb els recursos que es destinen a la salut. Jo també crec que convindria.

PD. Bé suposo que ja heu caigut al parany, l'any passat es va gastar sense pressupost, i aquest podria passar el mateix. Per tant la congelació és de pissarra. La credibilitat del pressupost com eina de gestió i la seguretat jurídica trontollen des de fa dies.

PD. Per cert, fa uns dies parlava de l'efecte de grup i un llibre desencertat parcialment en l'objectiu. Us diré que estic repassant alguns capítols de Healthy Ties i aquest m'interessa més.

PD. Fins el 13 de febrer al Romea podeu assistir a la representació del "Quadern Gris" obra de l'escriptor més gran entre els grans, Josep Pla. Serà un remake de Flotats i "Ara que els ametllers ja estan batuts" o serà millor?. Ja us ho diré en uns dies.

Canvi de rumb

La política sanitària és tributària de la política d'un país. Així doncs no podem entendre-la sense aprofundir en l'estructura un país i les seves institucions. Avui tant sols us deixo  Quim Monzó.
Hi ha motius per pensar que hi ha un canvi de rumb a les idees que han marcat la política catalana de les darreres tres dècades.

PD. Interessant reflexió al blog d'en Reinhardt, cal llegir l'argument fins al final, és d'aplicació per la llei de dependència.