Manual d'instruccions sobre com desmuntar el NHS en 10 passos

How to Dismantle the NHS in 10 Easy Steps

Resum del llibre amb IA.

El llibre, escrit per Youssef El-Gingihy, un metge de capçalera en exercici a Londres, ofereix una explicació "precisa i devastadora" de com el National Health Service (NHS) del Regne Unit, un servei de salut pública que "durant molt de temps ha estat l'enveja del món", està sent "furtivament desmembrat per a beneficis privats i corporatius". El-Gingihy, que va ser "en gran mesura inconscient" del que estava passant al NHS com a estudiant de medicina i metge resident, es va adonar de les implicacions de les reformes amb la Health and Social Care Act (HSCA) de 2012. Va escriure el llibre per "comunicar al públic en termes concisos i accessibles què està passant realment", ja que sent que el govern i els mitjans majoritaris no han informat el públic. La seva pròpia experiència amb una malaltia greu, que va ser salvada pel NHS, va reafirmar la seva resolució de lluitar per garantir una atenció sanitària universal, integral i gratuïta.

El llibre traça com el NHS s'ha convertit "insidiosament en un sistema d'atenció sanitària basat en el mercat" en els darrers 25 anys, un procés que s'està accelerant sota el govern conservador i que posa en perill l'existència mateixa del servei. L'autor argumenta que el NHS està sent "trencat en un sistema d'assegurances basat en el model dels Estats Units", amb grans multinacionals "obrint l'ostra del NHS" després de l'HSCA 2012. Aquest procés s'emmarca en el "turbo-carregat neoliberalisme", una doctrina ideològica que inclou la privatització, la financialització, la desregulació i la reducció del sector públic.

La tesi central del llibre és que hi ha un "esforç sota mà per privatitzar i desmantellar el NHS", un procés que s'ha dut a terme "per mitjà de l'engany" i "d'amagat", ja que el NHS és "la cosa més propera que tenen els anglesos a una religió" i un atac frontal seria "suïcidi electoral". L'autor detalla aquest procés pas a pas, mostrant que "cada govern durant els darrers trenta anys ha contribuït a la desaparició del orgull del Regne Unit".

El llibre està estructurat al voltant de deu passos, cadascun descrivint una faceta del procés de desmantellament:

1. Pas U: Crear un Mercat Intern: Introduït sota Margaret Thatcher el 1990 per Ken Clarke, llavors secretari de Salut. Es diu que el cost d'executar un mercat intern del NHS s'estima entre 4.5 i 10 mil milions de lliures a l'any. Les reformes recents, com l'HSCA, podrien augmentar els costos administratius fins al 30%, similar al model dels EUA.
2. Pas Dos: Introduir les Associacions Publico-Privades: Inclou Independent Sector Treatment Centres (ISTCs) i Private Finance Initiatives (PFIs). Els ISTCs van servir com a "punt d'entrada per al sector privat" per a treballs lucratius de gran volum i baix risc, utilitzant el logotip del NHS, cosa que manté els pacients a les fosques sobre qui proporciona la seva atenció. Els PFIs, expandits per New Labour, van ser utilitzats per construir hospitals, mantenint el deute "fora dels llibres del Tresor". Tanmateix, els reemborsaments d'aquests projectes són "exorbitants", i els projectes sovint no han estat transparents, sent impulsats per "interessos de la City". Aquests sistemes han permès que el sector privat i individus "amb un alt patrimoni net hagin desviat diners públics", generant "deutes pitjors".
3. Pas Tres: Facilitar l'Adquisició Corporativa (AKA Organitzar una Gran Venda): Abasta l'externalització de serveis com l'atenció fora d'hores (OOH), on empreses privades com Harmoni i Serco van guanyar contractes. Harmoni, per exemple, va créixer significativament el seu volum de negoci i va ser venuda a una altra empresa privada, enriquint els seus propietaris de GP. També inclou la introducció de Foundation Trusts, que van convertir els hospitals en "empreses semi-independents", i nous contractes per a metges de capçalera i consultors que van conduir a l'externalització de l'atenció OOH. S'analitzen les "policlíniques" i la "cura integrada" (basada en models com Kaiser Permanente dels EUA), que, malgrat les idees subjacents potencialment bones (gestió de condicions cròniques a la comunitat, minimització de l'atenció hospitalària), sovint s'han vinculat a la privatització, els costos elevats i la reconfiguració de la infraestructura per reduir els hospitals del NHS. La salut mental, per exemple, ha vist un augment de proveïdors privats com el Priory Group, que rep una gran part dels seus ingressos del sector públic. El sistema de pagament per resultats i els dèficits hospitalaris (sovint a causa dels deutes PFI) també han contribuït a la situació. El capítol identifica els "guanyadors corporatius", incloent empreses sanitàries privades (Care UK, Tribal, Netcare, UnitedHealth), empreses d'IT del NHS, grans empreses de serveis (neteja, restauració), i consorcis PFI. Es perfilen grans corporacions com Serco, Lockheed Martin, Netcare (implicada en escàndols de tràfic d'òrgans), i UnitedHealth (amb enormes ingressos i multes per frau als EUA), així com consultories de gestió com McKinsey (amb "empremtes per totes les reformes del NHS").
4. Pas Quatre: Instal·lar una Porta Giratòria: Detalla el moviment de polítics i alts funcionaris del govern i del NHS cap a llocs ben remunerats en empreses privades del sector sanitari i de consultoria. Exemples inclouen Andrew Lansley (secretari de Salut) assessorant empreses farmacèutiques i de capital privat, Alan Milburn (secretari de Salut) convertint-se en assessor d'empreses de capital privat i farmacèutiques, Patricia Hewitt (secretària de Salut) assessorant empreses privades i sent filmada oferint usar els seus contactes. Simon Stevens (cap del NHS England), anteriorment cap de la divisió europea de UnitedHealth, és descrit com a clau per a les victòries de contractes per a l'empresa als EUA i al Regne Unit, i un defensor de l'exportació de l'"ecosistema sanitari" dels EUA a nivell internacional. Nick Seddon, un antic assessor especial d'Andrew Lansley, es va convertir en cap de comunicacions de Circle (la primera empresa privada a dirigir un hospital del NHS) i després executiu d'Optum, la branca britànica de UnitedHealth.
5. Pas Cinc: Executar una Campanya de Calúmnies (PR Smear Campaign): Argumenta que hi ha una campanya per soscavar la confiança pública en l'assequibilitat i els estàndards d'atenció del NHS, sovint sense base en dades reals. Es citen exemples de com les dades sobre despeses i resultats s'han presentat de manera enganyosa per donar suport a l'agenda de reformes. L'objectiu és crear una "crisi manufacturada" per justificar les polítiques.
6. Pas Sis: Legislar per al Desmantellament del NHS: Se centra principalment en la Health and Social Care Act (HSCA) de 2012. Es descriu com una legislació deliberadament complexa que, sota el "fum del joc" d'un llenguatge eufemístic com "Alliberant el NHS", té com a objectiu la implementació de reformes de lliure mercat. Un dels aspectes clau és la secció 75, que obliga a la licitació dels contractes del NHS a proveïdors privats, aplicant el dret de la competència de la UE, cosa que "fa pràcticament impossible aturar la seva invasió financerament - i per tant políticament". L'Act també elimina el deure legal del secretari de Salut de proporcionar un servei de salut nacional per a tots, delegant la responsabilitat als Clinical Commissioning Groups (CCGs), que poden restringir els serveis i augmentar el racionament. Monitor (ara part de NHS Improvement) esdevé el regulador econòmic amb poder per fer complir la competència. El procés de licitació és costós i sovint "manipulat a favor de les empreses més grans" que tenen els recursos necessaris.
7. Pas Set: Conspirar contra el NHS: Revela que els plans de privatització es remunten als anys 80 sota Thatcher, basats en documents de think-tanks. Un document del Central Policy Review Staff de 1982 proposava "posar fi a la provisió estatal d'atenció sanitària per a la major part de la població" i que "aquells que busquessin atenció sanitària haguessin de pagar-la". L'enfocament recomanat era "poc a poc" i "d'amagat", destruint monopolis legals, fragmentant el servei i utilitzant "una sèrie sencera de tècniques diferents per intentar i empènyer-los de nou al sector privat". S'esmenten figures com Oliver Letwin i John Redwood i els seus treballs de think-tanks, incloent "Britain's Biggest Enterprise" i Madsen Pirie de l'Adam Smith Institute amb "The Health of Nations", que van anticipar reformes posteriors. Les arrels de les reformes actuals es remunten a un discurs de Lansley el 2005, influenciat per la privatització de serveis públics. També es connecta el procés amb el Fòrum Econòmic Mundial (WEF) de Davos, que ha produït informes sobre la transformació dels sistemes sanitaris globals, amb figures clau del NHS i del sector privat participant en aquests grups de planificació.
8. Pas Vuit: Preparar la Tempesta Perfecta: Argumenta que la crisi financera de 2008 va ser utilitzada per justificar "estalvis d'eficiència" (retallades massives). Informes de consultores com McKinsey van recomanar la reducció de personal. A més, hi ha plans de reestructuració que impliquen el tancament d'hospitals o la reducció de serveis. La venda de terrenys i actius del NHS, recomanada pel Naylor Review, és vista com a irreversible i una forma de generar inversió a través de col·laboracions publico-privades. Els plans de reconfiguració a diverses àrees s'han associat amb pagaments milionaris a consultores privades.
9. Pas Nou: Redissenyar la Força Laboral: Explica com les disputes laborals, com la dels metges residents pel seu contracte el 2016, s'utilitzen per debilitar la resistència i preparar el terreny per a la privatització. El nou contracte pretenia reduir la nòmina redefinint les "hores antisocials", la qual cosa, segons l'autor, és "el més costós overhead per a qualsevol organització". Es destaca la manca de suport de l'establishment mèdic i la necessitat d'un "moviment de masses de base àmplia" per salvar el NHS. També es critiquen figures laboristes com Heidi Alexander i Owen Smith per les seves posicions percebudes en privatització i els seus vincles amb el sector privat.
10. Pas Deu: Reestructurar el NHS en un Sistema d'Assegurances a l'Estil dels EUA: Descriu la fase actual del procés, on el NHS s'està "transformant en un paraigua per a la compra de proveïdors privats, reduït a una insígnia". S'estan implementant els Accountable/Integrated Care Systems (ACS/ICS) i Accountable Care Organizations (ACOs), basats en models dels EUA. Aquests sistemes impliquen que diverses entitats (incloses les empreses privades) seran responsables de gestionar i controlar els pressupostos i la prestació de serveis, "fragmentant el NHS en segments per a l'adquisició corporativa". Les ACOs poden ser gestionades per proveïdors privats, i l'autor esmenta contractes atorgats a empreses com Capita i Centene Corporation dels EUA per desenvolupar aquests plans. La reestructuració també inclou la creació de "super-aliances" o "super-partnerships" de metges de capçalera, l'entrada de serveis privats de GP (com GP at Hand de Babylon) que podrien soscavar l'equitat, i les associacions entre trusts del NHS i empreses privades (com HCA) per gestionar serveis. Es veu com la saturació del mercat sanitari dels EUA impulsa les corporacions nord-americanes a expandir-se globalment, incloent el Regne Unit. El llibre també menciona els pressupostos sanitaris personals com un "cavall de Troia per a la privatització", ja que podrien requerir pagaments addicionals i afavorir les companyies d'assegurances. Es preveu un futur on hi hagi "pacients que gestionen el seu pressupost sota un NHS modelat en proveïdors d'assegurances estatals com Medicare als EUA, amb CCGs actuant com a 'pools' d'assegurances". Les retallades en el finançament de la medicina de capçalera, especialment a les zones desafavorides, podrien forçar el tancament de consultoris o la seva fusió, atraient inversió privada. Finalment, es discuteix com els acords de comerç internacionals (TTIP, CETA), tot i que el Regne Unit va deixar la UE, podrien "bloquejar" la privatització a nivell de dret internacional, dificultant la renacionalització.

En resum, el llibre argumenta que el desmantellament del NHS és un procés planificat de dècades, dut a terme per governs successius a través de mecanismes complexos i sovint poc transparents, amb l'objectiu final de convertir un servei públic finançat per impostos en un sistema d'assegurances basat en el model dels Estats Units. El-Gingihy argumenta que això es fa en benefici d'elits corporatives i financeres, a costa de l'equitat, l'eficiència i la naturalesa pública del servei. El llibre també proposa solucions sobre "com podem recuperar el nostre NHS" i destaca el paper dels grups de base. Suggereix que la renacionalització, la transparència i la inversió pública massiva són necessàries, i que el NHS hauria de ser gestionat per professionals sanitaris, pacients i comunitats, finançat pels contribuents.

La prevenció davant els paranys de la política sanitària

 Sick: The Untold Story of America's Health Care Crisis—and the People Who Pay the Price

El desgavell del sistema de salut als USA és conegut i descrit repetidament. Alhora, la incapacitat dels governants per canviar-lo és destacable. Però si mirem a l'interior del perquè és tan difícil de modificar hi trobarem els autèntics paranys que cal evitar que es formin. La prevenció davant els paranys és clau per tal que cap sistema repliqui la disbauxa dels Estats Units. En aquest sentit, algunes situacions actuals d'aquí a prop estan ja creant aquests paranys sense que ningú s'en vulgui adonar de la necessitat de prevenir-los. 

Al llibre que cito avui, i que ja té dies i segueix vigent, es repassem i descriuen les històries d'un sistema sanitari malalt, sense ningú que el curi en plena agonia. Va el resum amb IA.

El llibre "Sick: The Untold Story of America's Health Care Crisis—and the People Who Pay the Price" de Jonathan Cohn, publicat el 2007, explora la crisi del sistema de salut dels Estats Units a través de les històries personals de diversos individus i les seves lluites amb les companyies d'assegurances, els hospitals i els programes governamentals de salut. El llibre teixeix aquestes narratives amb anàlisis de polítiques públiques i del sector sanitari per il·lustrar les deficiències del sistema i el seu impacte en la vida de la gent corrent.

Aquí teniu un resum detallat dels temes i arguments clau del llibre:

• Introducció i context:

  • El llibre comença amb la història de Cynthia Kline, una dona que pateix un atac de cor i que experimenta les deficiències del sistema d'atenció mèdica a Boston, destacant la pressió sobre els serveis d'emergència, clíniques de beneficència i hospitals públics.
  • S'estableix que el problema central del sistema sanitari dels EUA no era si havia de canviar, sinó com, qui en seria el responsable, qui se'n beneficiaria i qui en patiria les conseqüències.
  • L'autor explica que el llibre està basat en reportatges originals i investigació de cinc anys, amb noms, llocs i esdeveniments reals. Les fonts inclouen entrevistes, correspondència, expedients mèdics i altres documents.

• Històries personals i les seves lluites:

  • Betsy Rotzler, de Gilbertsville, Nova York, lluita contra un càncer de mama i les dificultats per obtenir atenció mèdica a causa de la falta d'assegurança.
  • Janice Ramsey, de Deltona, Florida, lluita contra la diabetis i una companyia d'assegurances fraudulenta que la deixa sense cobertura.
  • Elizabeth Hilsabeck, d'Austin, Texas, lluita per obtenir tractament per als seus fills amb paràlisi cerebral, patint la burocràcia i les negatives de la seva HMO.
  • Lester Sampson, de Sioux Falls, Dakota del Sud, perd l'assegurança mèdica de la jubilació i lluita per pagar els medicaments per la hipertensió pulmonar.
  • Ernie Maldonado, de Lawrence County, Tennessee, lluita per obtenir atenció mèdica a través de TennCare, el programa Medicaid de Tennessee.
  • Marijon Binder, de Chicago, Illinois, s'enfronta a factures mèdiques elevades i una batalla legal amb un hospital catòlic sense ànim de lucre .
  • Tony Montenegro, de Los Angeles, Califòrnia, pateix un ictus i descobreix les deficiències de l'atenció mèdica a la seva comunitat .
  • Russ Doren, de Denver, Colorado, lluita amb el sistema de salut mental mentre la seva dona pateix trastorns mentals.

• Temes clau i anàlisi del sistema sanitari:

  • Assegurances mèdiques: El llibre explora la història de l'assegurança mèdica, des dels seus orígens fins a les complexitats actuals. Destaca com les companyies d'assegurances mèdiques prioritzen els seus propis beneficis i exclouen persones amb malalties preexistents o risc elevat . També descriu com les companyies asseguradores eviten a les persones amb problemes de salut.
  • HMOs i assistència gestionada: El llibre analitza l'auge de les HMOs i la seva influència en la prestació d'atenció mèdica, incloent la negació de serveis i la limitació de tractaments. L'autor mostra com les HMOs poden posar els beneficis per davant de la salut dels pacients.
  • Medicaid i altres programes governamentals: El llibre examina l'evolució i els reptes de Medicaid, TennCare i altres programes governamentals d'assistència sanitària. Descriu com aquests programes sovint són insuficients o inadequats per cobrir les necessitats dels pacients, i com els estats intenten reduir els seus costos.
  • Hospitals sense ànim de lucre: El llibre revela com alguns hospitals sense ànim de lucre han adoptat pràctiques de negocis agressives, com ara la cobrança de deutes i la reducció de serveis per a la comunitat. Mostra com alguns hospitals demanden els pacients per factures impagades i dificulten l'accés a l'assistència per a persones de baixos ingressos.
  • Accés desigual a l'atenció mèdica: El llibre mostra les disparitats en l'accés a l'atenció mèdica basades en factors com ara l'estatus socioeconòmic, la raça i la ubicació geogràfica. Explica com les persones sense assegurança sovint s'enfronten a esperes llargues, tractaments retardats o atenció mèdica inadequada, i que les condicions de vida també afecten la salut.
  • Salut mental: El llibre analitza els problemes de salut mental i la manca de recursos i cobertura adequada per als pacients, destacant la desinstitucionalització i la manca de suport comunitari .
  • La importància de la prevenció: L'autor subratlla que l'atenció mèdica no només tracta de tractar la malaltia sinó també de prevenir-la i que es pot reduir el sofriment amb una assistència preventiva adequada .
  • L'impacte de la política: El llibre explora l'impacte de les polítiques públiques i la retòrica política en el sistema de salut i com les decisions polítiques afecten la vida de la gent corrent.

• Conclusió:

  • L'autor argumenta que les històries individuals que s'expliquen al llibre són indicatives de problemes més amplis dins del sistema sanitari americà i que qualsevol persona pot patir-ne les conseqüències.
  • El llibre deixa clar que la solució no és només sobre individus, sinó sobre la societat en conjunt, i destaca la necessitat d'un sistema sanitari universal.
  • L'autor conclou que només quan un nombre suficient de persones se n'adonin de la urgència del problema hi haurà un sistema sanitari universal.

En resum, "Sick" ofereix una visió detallada i personal de les deficiències del sistema sanitari dels Estats Units, a través de les històries de persones reals que han patit les conseqüències de les seves disfuncions. El llibre critica les companyies d'assegurances, les HMOs i la negligència política, i fa una crida a la necessitat d'un sistema sanitari més just i accessible per a tothom.

La medicina basada en l'evidència, i dò en què?

Unhealthy Politics: The Battle over Evidence-Based Medicine 

Llibre resumit amb IA

"Unhealthy Politics: The Battle over Evidence-Based Medicine" d'Eric M. Patashnik, Alan S. Gerber, i Conor M. Dowling explora la complexa lluita per integrar evidència científica creïble en la presa de decisions clíniques i en la política sanitària als Estats Units. El llibre examina per què persisteixen les pràctiques mèdiques ineficaços o innecessàries malgrat l'existència d'investigacions que qüestionen la seva utilitat, i analitza les forces polítiques i institucionals que dificulten l'adopció d'una medicina basada en l'evidència.

L'estructura del llibre es divideix en diverses parts, incloent un prefaci, una introducció, capítols principals, apèndixs, notes, una bibliografia i un índex.

En el Prefaci a l'edició de butxaca, els autors utilitzen l'estudi ORBITA com a exemple paradigmàtic de les dinàmiques que exploren. Aquest estudi, que qüestionava l'eficàcia de la intervenció coronària percutània en pacients amb angina estable, va ser rebut amb resistència per la comunitat mèdica. El seu investigador principal, el Dr. Darrel P. Francis, va explicar com els revisors van bloquejar el finançament extern de l'estudi i com els cardiòlegs intervencionistes van considerar ORBITA com "un atac a la nostra especialitat". Les societats professionals van criticar la metodologia de l'estudi, tot i que Francis considera que aquestes crítiques eren invàlides o exagerades. Aquesta reacció negativa es compara amb la d'altres grups d'especialistes quan els estudis han desafiat l'eficàcia dels tractaments en les seves àrees de pràctica.

La Introducció estableix que el llibre se centra en si hi ha disponible informació científica creïble sobre l'efectivitat clínica comparativa d'intervencions alternatives (és a dir, evidència sobre quins tests, tractaments i procediments funcionen millor per a grups de pacients amb diferents condicions), i si aquesta informació influeix en les decisions de pacients, proveïdors i pagadors. En resum, la preocupació principal és si el sistema de prestació d'atenció mèdica als Estats Units es basa en l'evidència. Els autors esperen que la seva anàlisi estimuli tres converses, proporcionant als experts en salut una millor comprensió de les forces polítiques que permeten la persistència del malbaratament i la mala ciència en el sistema mèdic.

El llibre es desenvolupa segons el Pla del Llibre:

• El Capítol 1 defineix el problema de la "decisió mèdica" i explica com la deficient integració de l'evidència en la presa de decisions clíniques perjudica el rendiment del sector de la salut.
• El Capítol 2 aprofundeix en l'argument amb un estudi de cas detallat sobre la sorprenent cirurgia simulada de genoll. L'estudi de Moseley, un assaig doble cec controlat amb placebo, es descriu com l'estàndard d'or en la investigació mèdica. Aquest estudi va demostrar que la lavatge artroscòpica o el desbridament no eren útils per a l'artrosi de genoll. Malgrat les seves limitacions, es va considerar un avenç significatiu respecte a estudis anteriors.
• El Capítol 3 presenta els resultats d'enquestes nacionals d'opinió pública que il·lustren com els ciutadans ordinaris pensen sobre el problema de l'evidència mèdica. Es mencionen experiments que exploren com les indicacions de l'Associació Mèdica Americana (AMA) i les indicacions polítiques influeixen en el suport públic a propostes per controlar els costos sanitaris mitjançant la investigació d'efectivitat comparativa (CER). Els resultats suggereixen que el suport dels metges augmenta el suport públic a les propostes de control de costos sanitaris basades en la CER.
• El Capítol 4 explora les arrels institucionals del professionalisme mèdic als Estats Units. Examina per què el sistema de salut nord-americà delega autoritat terapèutica a metges individuals i societats mèdiques, amb poca supervisió centralitzada en programes com Medicare. El capítol també presenta resultats d'una enquesta nacional a metges per calibrar les seves opinions sobre el paper adequat de les societats mèdiques en les controvèrsies sobre l'evidència mèdica. Es destaca que, en el marc de Medicare, els metges tenen un paper central, ja que jutgen si els tractaments són mèdicament necessaris. També es considera la relació entre les creences dels metges sobre les causes de la variació regional en la despesa de Medicare i la importància que atribueixen a diversos objectius de les societats mèdiques.
• El Capítol 5  aprofundeix en els aspectes polítics de la investigació d'efectivitat comparativa (CER). Es menciona una proposta anterior per crear un centre per a la CER i com va ser inclosa en un projecte de llei més gran (CHAMP), tot i que finalment no es va convertir en llei per conflictes polítics. El llibre també aborda el suport de l'administració Obama a la CER i la creació de l'Institut d'Investigació d'Resultats Centrats en el Pacient (PCORI).
• Els Apèndixs proporcionen dades i resultats addicionals de les enquestes i experiments mencionats en els capítols principals. Per exemple, l'Apèndix al Capítol 3 presenta resultats detallats de l'experiment sobre indicacions de grup i polítiques. L'Apèndix al Capítol 4 inclou taules sobre el coneixement dels metges sobre els estudis de variació regional en la despesa sanitària i les seves creences sobre les causes d'aquesta variació.
• Les Notes, la Bibliografia i l'Índex proporcionen referències, fonts i una guia per al contingut del llibre.
• Els Reconeixements expressen l'agraïment dels autors a diversos estudiosos, experts i responsables polítics que van contribuir al llibre.

En resum, "Unhealthy Politics" ofereix una anàlisi exhaustiva dels obstacles polítics i institucionals per a l'adopció de la medicina basada en l'evidència als Estats Units, utilitzant estudis de cas concrets i dades d'opinió pública per il·lustrar la complexitat del problema i les resistències que genera en la comunitat mèdica i en l'àmbit polític.

L'atac a la salut (2)

 Perilous Medicine: The Struggle to Protect Health Care from the Violence of War

Local doctor connected to both sides reacts to Hamas attacks

Ending Violence Against Health Care in Conflict

Just aquest dies estic llegint a Rovira i Virgili en un dietari titulat "Els darrers dies de la Catalunya Republicana" en format blog. És una lectura molt colpidora altament recomanable. Ens han explicat la guerra civil moltes vegades, però si llegiu les impressions íntimes de cada dia quedareu corpresos. La vida es capgira per moments, els referents s'esvaeixen, els recursos desapareixen o es veuen minvats i tems per la pròpia vida i la dels familiars i amics. La guerra és destrucció.

La lectura coincideix amb la guerra de Gaza, l'atac a un hospital i l'èxode des del nord, una situació molt complexa que fa molt que dura i que ara ha agafat una nova dimensió. Ja fa anys que participo en una organització, Healing across the divides, que busca aquest objectiu:

Measurably improve the health of marginalized people living in Israel and the Occupied Palestinian Territories via community-based intervention.

Podeu contrastar el que fa resseguint les memòries anuals a la web. El seu director i bon amic Dr. Norbert Goldfield va sortir a TV fa uns dies explicant la seva visió del conflicte. Ho trobareu aquí. El missatge fonamental: “It’s absolutely tragic. Civilian lives, wherever, absolutely should not be touched,”.  La convenció de Ginebra i els drets dels civils en temps de guerra cal que es repectin.

Malauradament som lluny d'això avui. I és per això que una vegada més cal reclamar que l'ajuda humanitària ha de poder arribar, que els serveis de salut han de poder disposar de recursos i que s'han de protegir, que als professionals sanitaris se'ls ha de respectar per tal que puguin dur a terme la seva tasca.

Precisament durant la pandèmia vam fer un webinar sobre aquesta qüestió. Trobareu les referències aquí. En Leonard Bernstein ens va presentar el seu llibre sobre com cal protegir la salut en temps de guerra. Ell va ser President de Metges per als Drets Humans, un gran tipus.

En aquest moment tant crític, tot el que diu al llibre al capítol 8 i a les conclusions caldria que fos aplicat i respectat. 

PS. I mentrestant ningú hauria d'oblidar el genocidi que està passant a Nagorno-Karavakh davant els ulls de tothom i amb la complicitat de la Unió Europea.

L'atac a la salut (4)

 Investigate Israel's assault on Gaza’s Healthcare Infrastructure 

Enmig d'una guerra, la destrucció de serveis de salut representa un grau més de barbàrie. A Gaza, la crítica situació actual resta poc reflectida als mitjans.  Metges pels drets humans Israel ha publicat un informe on diu:

La magnitud de l'atac d'Israel al sistema sanitari de Gaza és evident en una actualització instantània publicada pel Ministeri de Salut palestí que descriu els resultats de la guerra fins a finals de 2023: 142 centres sanitaris eren objectiu, el que va provocar que 30 hospitals i 53 clíniques perdessin funcionalitats. A més, 326 treballadors sanitaris van morir, 350 van resultar ferits, i 99 van ser detinguts.

 L'impacte per a la població, per als professionals i per a la salut poblacional queda detallat amb claredat a l'informe. Malauradament, després de tants precs que s'acabi aquesta guerra, el resultat ha estat nul. La guerra segueix i les converses per aturar-la no avancen.

Hi ha almenys tres fronts de magnitud oberts al món ara, Gaza, Ucraïna i Taiwan. El planeta en hores baixes i Europa també.

L'atac a la salut (3)

Coercion and Control: Ukraine’s Health Care System under Russian Occupation

Les conseqüències de la guerra són moltes, però durant la guerra l'atac als recursos sanitaris representa una desgràcia d'impacte incalculable, en la mesura que restringeix la capacitat de curar els ferits i salvar vides. Des de Metges pels drets Humans i altres organitzacions fan un seguiment del que està passant a Ucraïna i en aquesta web ho podeu conèixer de forma actualitzada. Hi ha hagut 699 atacs a hospitals, 198 treballadors sanitaris morts i 135 de ferits (!). I a més a més:

Based on the dataset maintained by our organizations, there have been at least:

16 reported incidents where a health facility was repurposed for nonmedical purposes, including as a military base, to store weapons, or to otherwise plan military action;

34 reported incidents where civilian patients were forcefully evicted from a health facility or denied access to health care, and the facility was then reportedly repurposed for the use of wounded soldiers;

23 reported incidents where medical supplies were requisitioned by Russian forces;

15 reported incidents of “passportization” – denying medical care to people without a Russian passport or coercing civilians into obtaining one to access health care; and

68 health care workers who were detained in 17 separate reported incidents.

 I si voleu consultar el detall del que ha estat passant aquests dos anys, l'informe que han fet és altament preocupant. 

 El missatge final:

The destructive impact of a compromised health care system threatens to impose long-lasting and severe hardship on Ukraine’s people. The Russian Federation must end its aggression, cease its violations, and return the administration of Ukraine’s health care system back to the Ukrainian government. 

Pending such a return, protecting health care remains an obligation under international humanitarian law. This includes the protection of health care personnel, patients, and facilities from attack and ensuring the access of all populations in need of health care to adequate and timely care, with no adverse discrimination. Detained medics must also be released.

PS. Anteriors escrits sobre la mateixa qüestió 

 

 

L'atac a la salut (5)

 Delivering Humanitarian Health Services in Violent Conflicts

Rescue: Refugees and the Political Crisis of Our Time

Feia molt de temps que no llegia Daedalus, una gran revista. Hi he anat a parar i he trobat un article d'en David Miliband i Ken Sofer que m'ha interessat. Posa en context el món en guerra actual i com els serveis de salut també s'han convertit en un objectiu militar. Una qüestió de la que ja n'he parlat abans. 

Potser recordeu David Miliband quan va ser ministre d'exteriors britànic, un tipus singular que va deixar petjada. Podeu consultar què fa ara al comitè internacional de rescat. Generalment rebem notícies de les guerres però no tantes d'aquestes persones que hi dediquen tot el seu esforç per tal d'alleujar el sofriment.

Fa uns anys va escriure un llibre on explica l'estat dels refugiats al món, i parlava de 65 milions de persones que necessiten ajuda i es troben desplaçats. A hores d'ara són molts, molts més. El món s'ha complicat amb noves guerres que tenim properes i fem com si no hi fossin.

A l'article introductori de Daedalus actualitza les dades i diu que hi ha 274 milions de persones en necessitat humanitària al setembre de 2022 (ara encara serien moltes més):

Two hundred seventy-four million people-one in thirty people on the planet-are in humanitarian need as of September 2022.1 More than one hundred million of these individuals are displaced, usually as a result of crisis: conflict, political upheaval, economic meltdown, or climate shocks.2 In a humanitarian crisis, health is the most urgent and paramount need. But today the system for preventing and addressing humanitarian crisis is failing, and with it, the health needs of millions of vulnerable people are under threat. From treating childhood acute malnutrition to delivering COVID-19 vaccines to ensuring access to sexual, reproductive, maternal, and newborn health, health care in humanitarian contexts requires a dramatic rethink amid growing challenges to access and service delivery.

I que el sector salut es veu compromès:

Health care in conflict, crisis, and humanitarian settings remains an uphill battle. The essays in this issue of Dædalus highlight how modern conflicts and, in particular, civil wars impact humanitarian health, analyzing the unique challenges humanitarian health responders face working in conflict zones and with nonstate actors. Taken together, these essays show that health care for civilians in conflict settings around the world is suffering not just from operational or technical challenges, but from a broader “system failure” globally. With more than fifty active conflicts in the world and a record one hundred million people forced to flee their homes because of conflict and disaster, the system for preventing and addressing humanitarian crisis, built on the twin pillars of, first, state sovereignty and responsibility, and second, international law and rights, is failing. The reasons for that failure speak to the very structure of the international system, and that means things will get worse unless action is taken.

 En Miliband cita al final com l'estructura del sistema internacional no dona resposta i com les situacions actuals aniran a pitjor si no es fa res per canviar-ho. Mentrestant estem parlant de com augmentar la despesa en defensa, això és tot el que es fa, afegir llenya al foc.

 

Pulitzer Photo AP 2023

L'atac a la salut

 Miro l'editorial de Lancet i confirmo que la invasió russa d'Ucraïna és un disbarat descomunal, una vergonya internacional que dura massa. En especial explica com els hospitals i els recursos sanitaris han estat bombardejats. Per tant no només població civil, que ho sabem, sinó també recursos fonamentals per a la salut. Diu:

By Dec 31, 2022, 707 documented assaults had occurred, including damage to 218 hospitals and clinics (almost 9% of the country’s hospitals), 181 assaults on other health facilities (such as pharmacies, blood centres, dental clinics, and research institutions), 65 attacks on ambulances, and 86 attacks on medical personnel (resulting in 62 deaths and 52 injuries, although this is probably an underestimate).

Els crims de guerra que s'estan produint davant dels ulls del món malauradament no seran castigats convenientment i és una mostra més de que la guerra sortirà gratuïta pels assassins i és un incentiu per tornar-hi. Els Tribunals Internacionals no acaben de funcionar bé quan els acusats de crims de guerra i crim contra la humanitat poden escapolir-se. 

PD. Més detalls a Forbes.

PD. I mentrestant seguim donant golden visas als russos rics...vergonya immensa.