L'article d'en Xavier Roig a ViaEmpresa és una mostra fefaent de com els nostres impostos es dediquen a alimentar la premsa periódica i així es va teixint una xarxa clientelar de forma continuada per part del govern. L'objectiu ja el sabem, es tracta de controlar el relat per mantenir-se en el poder.
L'any 2025 vam pagar gairebé 60 milions de euros als mitjans de comunicació. Aquesta xifra equival a la meitat de la quantia de recursos que es van dedicar el 2023 a la reducció de les llistes d'espera als serveis de salut. Així es poden entendre millor quines són les prioritats.
La dependència que té la premsa dels nostres impostos és tan gran que en alguns casos (com ARA) el 46% dels diaris venuts són a l'Administració (i a un preu tres vegades superior al de mercat). Sense fons públics, alguns mitjans anirien camí de la fallida.
Sabem que tenen tres fonts públiques de recursos, les subvencions, els contractes de subscripció i la propaganda institucional. Las xifres han crescut notablement els darrers anys, ho podeu contrastar vosaltres mateixos amb les dades.
El resultat ja el sabem, el marc mental que ens volen vendre disposa de la teranyina clientelar fidel que no se separa del guió amb l'amenaça soterrada que si es mou no surt a la foto. Així és com es crea i perdura un banc de favors indestructible (com el de La foguera de les vanitats de Tom Wolfe).
PS. Lectura imprescindible per a comprendre el moment.
Llista de mitjans amb més d'un milió en fons públics
PS. Aquest 2025 ha sortit la Llei Europea de Llibertat dels Mitjans de Comunicació (EMFA). Aquesta legislació marc de la UE estableix salvaguardes per protegir la independència editorial. Obliga els estats membres a distribuir la publicitat institucional i els fons estatals mitjançant criteris transparents, objectius i no discriminatoris, i a fer públiques les quantitats atorgades a cada mitjà.
Normativa d'Ajuts d'Estat (Dret de la Competència): Qualsevol pla nacional de subvencions directes ha de rebre el vistiplau de la Comissió Europea. Brussel·les només autoritza aquests ajuts si es demostra que corregeixen una fallada del mercat (com el tancament de capçaleres locals) i estan vinculats a objectius com la modernització tecnològica, la formació de periodistes o la protecció de cultures minoritàries.
Despolitització de l'adjudicació: Per evitar clientelismes, els països amb sistemes avançats d'ajuts (com França o Suècia) deleguen l'aprovació de les subvencions a organismes parapúblics independents o exigeixen el compliment estricte de fórmules basades en l'audiència, el nombre de periodistes en plantilla i la tirada.
Aquí fan com si no hagués aparegut i no passa res.
