The Marginal Revolutionaries: How Austrian Economists Fought the War of Ideas
El llibre "The Marginal Revolutionaries: How Austrian Economists Fought the War of Ideas" (2019), de Janek Wasserman, és una història intel·lectual i social detallada de l'Escola Austríaca d'Economia, des dels seus inicis a la Viena del segle XIX fins a la seva influència global en el segle XXI. L'autor no només analitza les teories econòmiques, sinó que presenta una biografia col·lectiva d'un grup de pensadors que van transformar la política, l'economia i la filosofia occidental mitjançant la creació de xarxes d'influència i institucions.
A continuació se'n presenta un resum detallat per etapes clau:
1. Els orígens i la Revolució Marginal
L'escola va néixer a la Viena de la Gründerzeit (era dels fundadors) amb Carl Menger i la publicació de Principis d'Economia (1871). Menger va ser un dels líders de la revolució marginal, desplaçant el valor des del treball (com deien Marx o Ricardo) cap a la utilitat subjectiva del consumidor. Un moment fundacional va ser el Methodenstreit (disputa del mètode) contra l'Escola Històrica Alemanya, on els austríacs van defensar l'ús de la teoria deductiva i l'individualisme enfront de l'empirisme d'estat.
2. L'Edat d'Or a Viena (fins a 1914)
Abans de la Gran Guerra, l'escola es va consolidar amb figures com Eugen von Böhm-Bawerk i Friedrich von Wieser. Aquesta etapa es caracteritza per la seva integració en l'elit dels Habsburg, servint com a ministres de finances i alts buròcrates. Les idees es debatien en seminaris privats i cafès, on es van forjar les primeres grans crítiques al marxisme i es va desenvolupar la teoria del capital i l'interès.
3. La reinvenció d'entreguerres i el Debat de la Calculabilitat
Després del col·lapse de l'Imperi Austrohongarès, l'escola es va haver de reinventar en una Viena políticament polaritzada ("Viena Roja" vs. "Viena Negra").
- Ludwig von Mises va guanyar fama mundial amb el seu atac a la viabilitat del socialisme, argumentant que sense preus de mercat la calculabilitat econòmica és impossible.
- Apareix una nova generació (Hayek, Haberler, Morgenstern) que, davant la manca de places acadèmiques, va crear institucions com l'Institut per a la Recerca del Cicle Econòmic, finançat en part per la Fundació Rockefeller.
4. Depressió, Fascisme i Emigració
La Gran Depressió dels anys 30 i l'ascens del feixisme i el nazisme van forçar l'escola a l'exili. Friedrich Hayek es va traslladar a Londres, on va mantenir un duel intel·lectual històric amb John Maynard Keynes sobre les causes de la crisi i el paper de l'estat. L'Anschluss de 1938 va suposar la fi de l'escola a sòl austríac, dispersant els seus membres cap als Estats Units i el Regne Unit.
5. El gir cap a la Filosofia Política i el Neoliberalisme
En l'exili, els austríacs van passar de l'economia tècnica a la filosofia social per defensar la civilització occidental.
- Hayek va publicar "Camí de servitud" (1944), alertant que qualsevol planificació estatal portava inevitablement al totalitarisme.
- Mises va publicar Human Action, elevant l'economia a una ciència de l'acció humana (praxeologia).
- Morgenstern va co-crear la Teoria de Jocs, obrint camins cap a l'estratègia militar i política de la Guerra Freda.
6. La construcció d'un col·lectiu de pensament global
Després de 1945, els austríacs van liderar la creació de la Societat Mont Pèlerin (MPS), una xarxa transnacional de neoliberals dedicada a revertir l'estat del benestar i promoure el lliure mercat. Membres com Haberler i Machlup van ocupar posicions clau en organitzacions internacionals com el GATT i el Fons Monetari Internacional, influint en la liberalització del comerç global i el sistema monetari.
7. Llegats i el "Renaixement" Austríac
El llibre culmina amb el renaixement de l'escola als anys 70, marcat pel Premi Nobel de Hayek el 1974. Això va coincidir amb la crisi del keynesianisme i l'ascens del moviment llibertari als EUA, finançat per mecenes com els germans Koch. Wasserman destaca la paradoxa final: mentre l'escola original era elitista i cosmopolita, les seves branques més recents s'han fragmentat entre el món acadèmic (George Mason University) i moviments més radicals o populistes de dretes (com el Tea Party o l'Alt-Right).
En conclusió, el llibre demostra que l'èxit de l'Escola Austríaca no va ser només fruit de la veritat de les seves idees, sinó de la seva habilitat per sobreviure com un "thought collective" (col·lectiu de pensament) capaç d'adaptar-se a nous contextos i de conquerir les ments dels líders polítics i econòmics mundials.
