Història de la Guerra del Peloponès, vol. V
Ara que comença una nova guerra convé recordar Tucídides.
El llibre "Por la razón o la fuerza" (o el Diàleg dels Melis) recull l'episodi narrat per Tucídides al final del llibre cinquè de la seva Història de la Guerra dels Peloponesis i els Atenesos (capítols 5.84 a 5.116). Aquest text és una de les peces més cèlebres de la literatura històrica perquè il·lustra, amb una cruesa excepcional, els principis del realisme polític i la raó d'estat en les relacions internacionals.
Aquí en tens un resum detallat estructurat per les seves parts clau:
1. El context de la invasió (416 a.C.)
L'estiu de l'any 416 a.C., durant un període d'incerta pau en la Guerra del Peloponès, Atenes decideix sotmetre l'illa de Melos. Melos era una colònia de Lacedemònia (Esparta) que havia intentat mantenir-se neutral, però Atenes, desitjosa d'ampliar el seu imperi marítim i demostrar la seva força, hi envia una flota de trenta-vuit naus i uns tres mil soldats. Abans d'atacar, els generals atenesos envien ambaixadors per negociar una rendició sense lluita.
2. El plantejament del diàleg
El diàleg es produeix a porta tancada entre els ambaixadors atenesos i els consellers o l'elit de Melos, evitant que el poble pla pugui escoltar els arguments atenesos. Els atenesos proposen prescindir de "paraules boniques" sobre la justícia o els greuges passats, argumentant que en el món real la justícia només existeix entre iguals. Per als atenesos, la norma és que "els que sobresurten practiquen el que és possible i els febles ho accepten".
3. Argumentacions clau
- La neutralitat com a debilitat: Els melis demanen que se'ls permeti ser amics i no enemics, però neutrals. Atenes ho rebutja, afirmant que la seva amistat seria vista pels seus súbdits com una prova de debilitat atesa la seva condició d'illencs, mentre que el seu odi és una prova de poder.
- La il·lusió de l'ajuda divina i espartana: Els melis confien que la sort d'origen diví els afavorirà per ser piadosos contra els injustos, i que Esparta els ajudarà per honor i parentesc. Els atenesos repliquen que els déus i els homes actuen per una necessitat natural d'imperar allà on poden, i que els espartans són coneguts per considerar "just el que els convé", per la qual cosa no s'arriscaran per una illa petita mentre Atenes domini el mar.
- El perill de l'esperança: Els atenesos adverteixen que l'esperança és un "consol en el perill" que només es poden permetre els que tenen recursos de sobres, però que porta a la ruïna els que s'ho juguen tot a una sola carta.
4. La decisió final i el desenllaç tràgic
Malgrat les advertències, els melis decideixen mantenir la seva llibertat i no sotmetre's a un imperi que té set-cents anys menys que la seva ciutat, confiant en la sort i en l'ajuda lacedemònia. Els atenesos es retiren del diàleg constatant que els melis jutgen el futur amb més claredat que el present pel simple fet de desitjar-ho.
L'episodi acaba amb la resolució militar:
- Els atenesos inicien un setge perllongat.
- Hi ha diverses incursions dels melis, però finalment arriba un reforç d'homes des d'Atenes.
- A causa d'una traïció interna, Melos es rendeix incondicionalment.
- La represàlia és total: els atenesos maten tots els homes en edat militar, redueixen a la esclavitud les dones i els nens, i colonitzen l'illa amb els seus propis ciutadans.
Aquesta obra es considera l'avantsala de la gran desfeta d'Atenes a Sicília, servint com un retrat de la ceguesa tràgica (até) nascuda de la supèrbia (hybris) de la potència dels atenesos.
Gemini em diu:
Context Històric
L'any 416 a.C., durant una treva en la Guerra del Peloponès, Atenes envia una flota a l'illa de Melos. Melos era una illa petita, poblada per doris (com els espartans), que havia intentat mantenir-se neutral. Atenes, però, no acceptava la neutralitat: o eren aliats (i pagaven tribut) o eren enemics.
El Diàleg: Arguments enfrontats
Tucídides presenta l'enfrontament com un debat directe entre els representants atenesos i els governants de Melos.
1. L'argument d'Atenes: El dret del més fort
Els atenesos són brutalment honestos. No perden el temps parlant de "justícia" o de "moral". El seu argument central és:
Poder vs. Justícia: La justícia només existeix entre iguals. Quan un és molt més fort que l'altre, el fort fa el que vol i el feble pateix el que ha de patir.
L'imperatiu de l'imperi: Si Atenes deixa que Melos sigui neutral, semblarà que Atenes és feble. Per mantenir el seu imperi, han de sotmetre els petits.
Llei natural: Creuen que tant els déus com els homes segueixen una llei universal: qui té el poder, mana.
2. L'argument dels Melis: Honor i esperança
Els habitants de Melos apel·len a conceptes que els atenesos consideren ingenus:
Neutralitat: Argumenten que no són enemics d'Atenes i que atacar-los és injust.
L'ajuda divina: Confien que els déus els ajudaran perquè la seva causa és justa.
L'ajuda d'Esparta: Creuen que els espartans vindran a rescatar-los per honor i parentiu de sang.
L'honor: Prefereixen morir amb dignitat que viure com a esclaus.
La Resposta Atenesa (El realisme fred)
Els atenesos responen amb sarcasme:
Diuen que l'esperança és un luxe que els febles no es poden permetre.
Adverteixen que els espartans només ajuden quan els convé, i no s'arriscaran per una illa petita.
Conclouen que l'honor no serveix de res si acabes destruït.
El Desenllaç Tràgic
Els melis es neguen a rendir-se. Els atenesos assetgen la ciutat i, finalment, la conquereixen. El resultat va ser devastador:
Execució: Van matar tots els homes adults de l'illa.
Esclavitud: Van vendre totes les dones i nens com a esclaus.
Colonització: Van enviar 500 colons atenesos a viure a l'illa.
Per què és important avui?
Aquest text s'estudia a totes les facultats de Ciències Polítiques i Relacions Internacionals perquè és la definició pura del "Realpolitik": la idea que en la política internacional no hi ha moral, només interessos i forces en equilibri.
Dada curiosa: Molts historiadors creuen que Tucídides va col·locar aquest diàleg just abans del llibre VI (l'expedició a Sicília) per mostrar l'arrogància (hybris) d'Atenes, que poc després seria castigada amb una derrota estrepitosa.
