Public Policy and Health Care in China: The Case of Public Insurance
Aquest llibre, "Public Policy and Health Care in China: The Case of Public Insurance" (2024) de Peter Nan-shong Lee, examina la transformació radical del finançament de la salut a la Xina, passant d'un model d'economia planificada a un sistema d'assegurança pública mercantilitzat. L'obra analitza com el govern xinès ha gestionat aquesta transició per cobrir gairebé 1.400 milions de persones a través de tres grans paquets d'assegurances.
A continuació se'n presenta un resum detallat estructurat per temes clau:
1. El context històric i la fallida del model anterior
Abans de les reformes, el sistema es basava en el "danwei" (unitat de treball). Existien dos programes principals:
- PFMC (Assegurança finançada públicament): Per a funcionaris i personal d'organitzacions públiques.
- LIMC (Assegurança mèdica de treball): Per a treballadors d'empreses estatals (SOE).
Aquest sistema va entrar en crisi a causa de l'alienació de les prestacions respecte al finançament: les lleis prometien cobertura, però no hi havia un fons independent per pagar-les, depenent directament del pressupost de cada empresa o unitat, que sovint feien fallida o no tenien prou liquiditat.
2. Els tres pilars de l'assegurança mèdica actual
L'estudi es focalitza en els tres programes que van substituir el model antic:
- BMCI (Assegurança Mèdica Bàsica per a empleats urbans): Inaugurada formalment el 2001, cobreix empleats i jubilats del sector públic i privat urbà. Utilitza un sistema de coassegurança entre empresa i treballador i es divideix en un Compte Personal (PA) per a visites clíniques i un Fons Social Unificat (USFA) per a hospitalitzacions.
- NRCMCI (Nova Assegurança Mèdica Cooperativa Rural): Introduïda el 2003 per a la població camperola, la més gran del país. Es gestiona a nivell de comtat i combina contribucions personals amb fortes subvencions governamentals.
- URMCI (Assegurança Mèdica per a Residents Urbans): Llançada el 2007, es dirigeix a la població urbana no ocupada (nens, estudiants, gent gran sense pensió) i familiars de treballadors.
3. Mercantilització i mode de governança híbrid
L'autor sosté que la Xina no ha adoptat un mercat lliure, sinó un mode de governança híbrid que suspèn les transaccions entre l'estat i el mercat.
- Sistema d'Entrada de Recursos (IRF): A diferència del model antic, el nou sistema funciona com una assegurança on la prestació depèn de la contribució prèvia de la prima.
- Entitats Públiques No Departamentals (NDPE): El fons no és gestionat directament pel govern com un pressupost ordinari, sinó per agències executives autònomes per garantir-ne la integritat financera i protegir-lo d'interferències polítiques o fluctuacions econòmiques.
4. El repte del "Deute Històric" i les Malalties Greus (HESI)
Un tema central del llibre és com el govern ha hagut de gestionar els "deutes històrics": les obligacions contretes amb les generacions que van treballar amb salaris baixos durant l'era de l'economia planificada i que ara reclamen les prestacions promeses.
D'altra banda, s'ha donat prioritat a les Malalties d'Alta Despesa i Serioses (HESI) per evitar l'empobriment de les famílies davant de crisis mèdiques catastròfiques. S'han creat assegurances suplementàries (SMCI) per cobrir els costos que superen el sostre de pagament de l'assegurança bàsica.
5. Tendències cap a la integració
El llibre conclou analitzant l'etapa d'integració iniciada el 2016.
- S'està fusionant l'assegurança rural (NRCMCI) amb la de residents urbans (URMCI) per formar la URRMCI, buscant reduir les disparitats entre el camp i la ciutat.
- La creació de l'Administració Nacional de Seguretat Sanitària (NHSA) el 2018 marca l'esforç per centralitzar i supervisar tots els fons sota un comandament vertical únic.
En resum, el llibre documenta com la Xina ha construït el sistema d'assegurança mèdica més gran del món, utilitzant mecanismes de mercat per fer sostenible la provisió de serveis mentre intenta equilibrar els interessos creats i les obligacions històriques de l'estat socialista.
