ECONSALUT: Economia de l'assegurança (7)

Insurance and Behavioral Economics: Improving Decisions in the Most Misunderstood Industry

L’obra "Insurance and Behavioral Economics: Improving Decisions in the Most Misunderstood Industry" (2013), escrita per Howard C. Kunreuther, Mark V. Pauly i Stacey McMorrow, analitza per què les decisions relacionades amb les assegurances sovint no segueixen els models de racionalitat econòmica. El llibre combina la teoria econòmica clàssica amb els coneixements de l'economia del comportament per explicar les "anomalies" de consumidors, asseguradores i reguladors.

A continuació se'n presenta un resum molt detallat estructurat per parts:

Part I: Contrastant els mons ideals i reals de l'assegurança (Cap. 1-4)

Objectius i conceptes bàsics: L'assegurança és una eina útil per gestionar el risc, però està profundament malinterpretada. Els autors utilitzen dos models de referència (benchmarks): en la demanda, la teoria de la utilitat esperada (maximitzar el benestar sota incertesa); en l'oferta, la maximització del benefici esperat en un mercat competitiu.
Arrels de la incomprensió: Els consumidors sovint veuen l'assegurança com una inversió on "perden" si no cobren, en lloc d'una protecció financera. També hi influeixen el llenguatge complex dels contractes i les dificultats per predir esdeveniments catastròfics.
Èxits de la teoria: Els autors identifiquen mercats on el comportament sí que és racional: l'assegurança de col·lisió d'automòbils i l'assegurança de vida a terme, on les primes solen reflectir el risc real i la penetració de mercat és alta.

Part II: Entenent el comportament del consumidor i de l'asseguradora (Cap. 5-9)

Complicacions del món real: S'analitzen els costos de cerca d'informació, l'asimetria d'informació (que causa selecció adversa) i el risc moral (canviar el comportament a pitjor pel fet d'estar assegurat). També es distingeix entre riscos independents i riscos correlacionats (catàstrofes que afecten molts assegurats alhora).
L'economia del comportament en la demanda:
- Teoria del Prospecte: Explica per què som aversos a les pèrdues i per què sobreponderem probabilitats molt baixes o comprem cobertures amb franquícies ridículament baixes.
- Model basat en objectius: Les persones compren assegurances per satisfer necessitats emocionals com la pau mental, evitar el ponent (regret) o per consolidació social.
- Anomalies comunes: No protegir-se contra esdeveniments catastròfics (fins que ja han passat), cancel·lar pòlisses si no hi ha hagut pèrdues en pocs anys, i la preferència irracional per les franquícies baixes tot i que la reducció de prima no ho justifiqui.
El comportament de l'oferta:
- Aversió al risc dels gestors: Tot i que els accionistes tenen carteres diversificades, els gestors de les asseguradores temen la insolvència perquè posa en perill la seva feina i reputació. Això els porta a seguir models de "seguretat primer", apujant preus o restringint oferta davant l'ambigüitat.
- Anomalies en l'oferta: Les asseguradores solen reaccionar de forma erràtica a les catàstrofes (com el terrorisme post-9/11 o els huracans a Florida), retirant-se del mercat o apujant primes de forma desproporcionada per la por i l'augment del cost del capital.

Part III: El futur de l'assegurança (Cap. 10-14)

Principis de disseny: Els autors proposen que les primes han de reflectir el risc real per donar senyals de seguretat. Per garantir l'equitat, proposen utilitzar vouchers d'assegurança (com els vals de menjar) per a persones amb ingressos baixos, en lloc de subvencionar les primes artificialment.
Estratègies de correcció:
- Presentar els riscos mitjançant comparacions concretes i ampliar el marc temporal (per exemple, mostrar el risc d'inundació a 30 anys en lloc d'1 any).
- Utilitzar el paternalisme suau (nudges), com fer que la franquícia alta sigui l'opció per defecte.
Innovacions i Assegurança Social:
- Contractes multiperíode: Proposen assegurances de diversos anys (com les d'inundació) vinculades a la propietat i a la hipoteca per fomentar la inversió en mitigació.
- Assegurança social: Programes com Medicare o la Seguretat Social es justifiquen per l'altruisme i per corregir la manca de planificació individual en salut i jubilació.
Conclusions: El llibre acaba advocant per una política basada en principis que eviti la manipulació política de preus i asseguri l'accés a capital econòmic per a les asseguradores després d'una gran pèrdua.

En resum, el llibre és un full de ruta per transformar una indústria "malinterpretada" en un sistema més eficient i estable mitjançant una millor comprensió de la psicologia humana i una regulació més intel·ligent.

D'acord amb les fonts, les anomalies de demanda en les assegurances es defineixen com a comportaments dels consumidors que es desvien de les eleccions predites pels models econòmics racionals, com la teoria de la utilitat esperada. Aquestes anomalies es classifiquen en tres grans categories:

1. Demanda inadequada a primes raonables (infra-assegurança)

Aquesta categoria es refereix a la falta de compra de protecció encara que el preu sigui actuarialment just o fins i tot estigui subvencionat.

Falla en la protecció contra riscos catastròfics: Moltes persones no compren assegurances contra inundacions o terratrèmols tret que se'ls obligui per contractes hipotecaris, malgrat el risc de pèrdua financera severa.
Cancel·lació d'assegurances per falta de pèrdues: Hi ha una tendència a cancel·lar pòlisses després d'uns anys sense patir cap sinistre, ja que l'assegurat percep que els diners de la prima s'han malbaratat en lloc de valorar la protecció rebuda.
Baixa contractació de rendes vitalícies (annuities): Molt pocs jubilats converteixen el seu patrimoni en rendes vitalícies que els assegurin un consum de per vida, a causa de la miopia, l'aversió a perdre el control dels seus actius o la creença que poden invertir millor que l'asseguradora.

2. Gran demanda a primes excessives (sobre-assegurança)

Aquest tipus d'anomalia consisteix a pagar preus molt elevats (amb càrregues administratives desproporcionades) per cobrir pèrdues petites o molt improbables.

Garanties esteses: Molts consumidors compren garanties per a electrodomèstics o aparells electrònics a preus que superen amb escreix el cost esperat de les reparacions.
Assegurances de cotxes de lloguer: És habitual pagar per l'exempció de danys per col·lisió (collision-damage waiver) a tarifes que impliquen càrregues de prop del 90%, quan el risc sovint ja està cobert per altres pòlisses del propi client.
Pòlisses de risc específic: Les assegurances de vol o de càncer solen ser menys eficients que les pòlisses generals (com la de vida o de salut), però s'adquireixen degut a pors específiques o a la percepció de pau mental.

3. Compra d'una quantitat o tipus de cobertura incorrecte

Es tracta d'eleccions que no s'ajusten a una gestió de riscos òptima des del punt de vista financer.

Preferència per franquícies baixes: Els assegurats sovint trien franquícies molt baixes, pagant primes molt més altes del que correspondria pel benefici addicional que reben, protegint-se així de pèrdues petites que podrien assumir fàcilment.
Preferència per pòlisses amb devolucions (rebates): Moltes persones prefereixen pagar més per una pòlissa que prometi una devolució de part de la prima si no hi ha sinistres, tot i que aquesta opció sigui financerament inferior a causa del valor del diner en el temps.
Reticència a presentar reclamacions petites: Després de pagar per una franquícia baixa, l'assegurat sovint no reclama sinistres lleugerament superiors a la franquícia per por a futurs augments de prima, el que demostra que hagués estat més rendible contractar una franquícia més alta des de l'inici.
Biaix de l'statu quo: Hi ha una tendència a mantenir les opcions de cobertura per defecte o pòlisses antigues sense revisar si noves alternatives s'ajusten millor a les necessitats actuals de l'assegurat.

Aquestes anomalies s'expliquen sovint per biaixos cognitius com l'aversió a la pèrdua, el biaix de disponibilitat (donar massa pes a esdeveniments recents) i la tendència a utilitzar comptabilitat mental per gestionar el pressupost.

L’economia del comportament influeix en el mercat (especialment en el de les assegurances) en introduir factors psicològics, emocions i biaixos cognitius que fan que els agents es desviïn del comportament racional previst pels models clàssics. En lloc de maximitzar la utilitat o els beneficis de manera purament matemàtica, les decisions es veuen afectades per com es processa la informació i per la recerca d'objectius no financers.

1. Influència en la Demanda (Consumidors)

Els consumidors sovint presenten "anomalies" que desafien la lògica econòmica tradicional:

Biaix de disponibilitat: La gent tendeix a sobrevalorar la probabilitat d'un desastre si ha passat recentment. Això provoca que molts comprin assegurances després que hagi ocorregut una catàstrofe, però que les cancel·lin al cap d'uns pocs anys si no hi ha hagut pèrdues, ja que passen a veure l'assegurança com una "mala inversió" en lloc d'una protecció.
Negligència de la probabilitat (Nivell de preocupació): Molts individus ignoren els riscos de baixa probabilitat i alta conseqüència (com inundacions o terratrèmols) si perceben que la possibilitat està per sota d'un cert "llindar de preocupació".
Preferència per franquícies baixes: Els consumidors solen triar pòlisses amb franquícies molt baixes tot i que l'estalvi en la prima per augmentar la franquícia seria molt més gran que el risc assumit. Això s'explica per l'aversió a la pèrdua de la Teoria del Prospecte: el dolor d'una pèrdua es nota el doble que el plaer d'un guany.
Model basat en objectius: Les compres no es fan només per diners, sinó per satisfer objectius com la pau mental, reduir l'ansietat o evitar el penediment futur.

2. Influència en l'Oferta (Asseguradores i Inversors)

Les empreses tampoc són totalment racionals en la gestió del risc:

Aversió a l'ambigüitat dels gestors: Quan les probabilitats d'un risc són incertes (com el terrorisme després del 9/11), les asseguradores tendeixen a apujar els preus de forma exagerada o a retirar-se del mercat per complet, per por a la insolvència i a la pèrdua de reputació dels seus directius.
Cicles de mercat "durs" i "tous": El mercat presenta inestabilitat degut al comportament dels inversors, que poden restringir el capital després d'un gran desastre basant-se en el mateix biaix de disponibilitat que els consumidors.

3. Disseny de Polítiques Públiques

L'economia del comportament ha portat al desenvolupament de noves estratègies de regulació:

Paternalisme suau (Nudges): L'ús d'una "arquitectura de tria" per guiar la gent cap a millors decisions sense prohibir opcions. Per exemple, establir franquícies altes com a opció per defecte.
Refremanament (Framing): Presentar els riscos en períodes de temps més llargs (per exemple, "hi ha un 1 de cada 5 de probabilitats de patir una inundació en 30 anys" en lloc d'un 1% anual) per fer que la gent es prengui el risc seriosament.
Contractes multiperíode: Propostes per crear assegurances de diversos anys vinculades a la propietat per incentivar la inversió en mitigació de danys a llarg termini.

L'economia del comportament revela que el mercat no és una màquina perfecta d'assignació de recursos, sinó un ecosistema complex on els errors de percepció, l'ansietat i la inèrcia determinen els preus i la disponibilitat dels productes.

D'acord amb les fonts, un mercat d'assegurances es considera no anòmal (o ben funcionant) quan es compleixen dos paràmetres o "benchmarks" principals que alineen el comportament real amb els models de la teoria econòmica clàssica.

Aquests són els indicadors específics per determinar si una assegurança és no anòmala:

1. El Factor de Càrrega de la Prima (Premium Loading Factor)

Aquest paràmetre avalua si el preu de l'assegurança és racional des de la perspectiva de l'oferta.

La condició: La prima ha de reflectir la pèrdua esperada més una "càrrega" (loading) apropiada per cobrir les despeses administratives i els beneficis normals.
El benchmark numèric: Els autors utilitzen com a referència un factor de càrrega d'entre el 30% i el 40%.
Significat: Si la càrrega és molt superior (per exemple, un 90% en assegurances de cotxes de lloguer), es considera una anomalia de sobrepreu. Si és inferior o negativa, pot indicar un mercat regulat o subvencionat de forma artificial.

2. El Nivell de Penetració del Mercat

Aquest paràmetre avalua si el comportament dels consumidors és racional des de la perspectiva de la demanda.

La condició: Una gran majoria dels consumidors elegibles han de comprar voluntàriament quantitats raonables de cobertura a les primes establertes.
El benchmark numèric: S'utilitza un valor de referència del 70% de penetració (ràtio entre compradors reals i compradors elegibles) per caracteritzar un mercat que funciona bé.
Significat: Un mercat amb una penetració molt baixa (com el de les assegurances contra inundacions o terratrèmols, on sovint no arriba al 30%) indica una anomalia d'infra-assegurança.

Exemples de mercats que compleixen aquests 'benchmarks':

Assegurança de col·lisió d'automòbils: Té un factor de càrrega del 34% i una taxa de compra del 72%, complint ambdós benchmarks.
Assegurança de vida a terme (Term-life): Presenta càrregues baixes (aprox. 15%) i nivells de penetració elevats (prop del 90% en llars amb dependents), essent un model de mercat altament competitiu i no anòmal.

Una assegurança no anòmala és aquella on el preu és actuarialment justificable (càrrega del 30-40%) i on la majoria de la gent la compra voluntàriament (70% de penetració) perquè reconeix el seu valor per protegir-se contra pèrdues severes.