A Prescription for Change: The Looming Crisis in Drug Development
Llibre resumit amb IA.
El llibre "A Prescription for Change: The Looming Crisis in Drug Development" de Michael Kinch explora la història i l'evolució de la indústria farmacèutica, amb la intenció d'analitzar si el model modern de descobriment de fàrmacs és sostenible en el futur. L'autor es basa en decisions reals i les persones que les van prendre per il·lustrar la trajectòria de la indústria, des dels seus inicis fins a l'actualitat. Kinch no busca defensar una postura particular, sinó permetre al lector avaluar la salut d'una indústria multimilionària essencial per al desenvolupament de futurs medicaments i qüestionar si aquesta empresa valuosa es troba al caire del col·lapse.
La secció "How Did We Reach This Point?" (Introducció) planteja la qüestió de si l'empresa moderna de descobriment de fàrmacs es pot mantenir. L'autor menciona que aquesta obra es va inspirar en una sèrie d'articles revisats per experts a Drug Discovery Today, però que adopta un enfocament diferent, centrant-se en les decisions de la vida real i les persones que van modelar la indústria farmacèutica.
El capítol u, "Why Regulate Medicines?", probablement discuteix les raons i la necessitat de la regulació dels medicaments. Fa referència a la història dels "vendedores d'oli de serp" i menciona els beneficis per a la salut dels àcids grassos poliinsaturats n-3. També cita treballs sobre la fisiologia i la bioquímica dels cestodes, la relació entre paràsits subletals i els pressupostos energètics de l'hoste, i els nivells de vitamina B12 i la incidència d'anèmia per tenia. A més, es menciona la deficiència de vitamina B12, la història dels agents de guerra química i biològica, i l'enverinament per cianur després de la ingesta d'ametlles amargues, així com l'enverinament per cianur en general i el controvertit tractament contra el càncer Laetrile. També es fa referència a les clíniques de càncer de Tijuana, els aspectes tècnics de l'Holocaust relacionats amb el cianur, el període fundacional de la Farmacopea dels EUA, i la construcció d'una col·lecció retrospectiva en farmàcia.
El capítol dos, "Trials and Tribulations", se centra en els assaigs clínics i els seus desafiaments. Explica el procés de la Investigational New Drug (IND) application que s'ha de presentar a la FDA abans de començar els assaigs clínics en humans. L'IND ha de proporcionar informació sobre estudis de farmacologia i toxicologia en animals, on el fàrmac s'ha de provar en almenys dues espècies diferents per establir la seguretat a múltiples dosis i identificar possibles toxicitats a nivell macroscòpic i microscòpic (histopatologia). També s'inclouen proves de farmacologia de seguretat per avaluar l'impacte en òrgans vitals. L'IND també requereix protocols clínics detallats i les credencials dels investigadors, així com una avaluació detallada del procés de consentiment informat, un procés mandat per el Codi de Nuremberg per garantir la voluntarietat dels participants i el seu dret a retirar-se de l'assaig. La FDA té trenta dies per revisar l'IND abans que pugui començar un assaig, i sovint pot posar un assaig en espera fins que es resolguin les preguntes o inquietuds. Un cop completats tots els requisits de la investigació clínica, la informació es compila en una New Drug Application (NDA), generalment per a teràpies de molècules petites, o una Biologics License Application (BLA), per a fàrmacs biològics. Aquestes aplicacions han de respondre a tres preguntes principals sobre la seguretat i l'eficàcia del fàrmac, l'adequació de l'etiquetatge i la publicitat, i la robustesa del procés de fabricació per garantir la qualitat. El capítol també fa referència a la talidomida i el seu ús en el tractament de l'eritema nodosum leprosum (ENL), una complicació dolorosa de la lepra, destacant que, malgrat les advertències, es van informar casos de defectes de naixement al Brasil entre 2005 i 2010.
El capítol tres, "Dreams of Greatness: The Birth of the Pharmaceutical Industry", explora els orígens de la indústria farmacèutica. Menciona el descobriment de la morfina per Friedrich Serturner a partir de l'opi el 1805, destacant que va provar la substància en nens locals i posteriorment la va vendre a la seva farmàcia a Hamelin. Serturner va convèncer Heinrich Emmanuel Merck dels avantatges de la morfina purificada, i la companyia E. Merck va créixer i va publicar l'Índex Merck el 1889 i el Manual Merck de Diagnòstic i Teràpia el 1899, que van esdevenir eines de referència i publicitat molt exitoses.
El capítol quatre, "Triumph and Tragedy", examina èxits i fracassos importants en la història del desenvolupament de fàrmacs. Fa referència a la Llei d'Extensió dels Programes Omnibus (HOPE) de 1988, que va obligar a la creació de l'AIDS Clinical Trials Information System (ACTIS) per informar sobre els assaigs experimentals de la SIDA. També es menciona l'augment de nous fàrmacs contra el VIH/SIDA, fins a vint-i-vuit el 2014, que es poden classificar segons les molècules del VIH que ataquen. Es destaca l'ús de la cribratge d'alt rendiment i la comprensió de l'estructura de les proteïnes del VIH per al disseny de nous fàrmacs.
El capítol cinc, "Ivory Tower of Power", detalla el naixement de la moderna universitat de recerca, des de les seves arrels a l'Alemanya de Kaiser fins a la seva adopció als Estats Units. També aborda el "desastre extraordinari de la mort blava", que va causar desenes de milions de morts i va canviar per sempre la investigació i el desenvolupament mèdic. A més, examina com els sectors acadèmic, governamental i privat es van unir per descobrir fàrmacs meravellosos que van salvar milions de persones de malalties del cor.
El capítol sis, "The DNA of Biotechnology", descriu la fundació de la indústria biotecnològica, des del descobriment de l'ADN fins al creixement de la indústria.
El capítol set, "Blockbusters and Bombs: Pressures on the Pharmaceutical Industry", se centra en les pressions que afronta la indústria farmacèutica, relacionades amb el model de "blockbusters" (fàrmacs supervendes) i els fracassos ("bombs") en el desenvolupament de fàrmacs.
El capítol vuit, "Sea Monsters, Immunauts, and Death Panels", i el capítol nou, "Drama on the I-270 Tech Corridor", tracten temes més contemporanis i específics de la indústria biotecnològica. El capítol nou se centra en una àrea geogràfica local als afores de Maryland com a exemple del creixement, les oportunitats, els riscos i els desafiaments de les empreses de biotecnologia. Es revisa la gènesi del projecte del genoma humà i com personalitats fortes van crear un programa crucial que va generar i destruir grans fortunes. La regió també mostra els reptes que afronten les empreses que intenten expandir-se més enllà de ser un "èxit puntual".
El capítol deu, "Autophagy", detalla les onades de consolidació corporativa que van permetre a una sèrie d'empreses mitjanes transformar les indústries farmacèutica i biotecnològica. També es detalla l'ascens de la "gran farmacèutica", incloent-hi el creixement d'un nou moviment que amenaça la sostenibilitat del futur descobriment de fàrmacs.
El capítol onze, "Three Views of a Train Wreck", i el capítol dotze, "Bridging the Valley", ofereixen diferents perspectives sobre els problemes actuals de la indústria i possibles solucions per "superar la vall" entre la investigació bàsica i el desenvolupament de productes.
En conjunt, el llibre mostra una narrativa històrica detallada de la indústria farmacèutica i biotecnològica, posant èmfasi en les forces que han donat forma al seu desenvolupament i els reptes que afronta actualment, especialment pel que fa a la sostenibilitat de la innovació en el futur.
PS. Avui a LV, CRISPR i FT
