La cruïlla holandesa (4)

Sustainability and Resilience in the Dutch Health System 

Aquest informe, produït com a part del Partnership for Health System Sustainability and Resilience (PHSSR), ofereix una avaluació crítica del sistema de salut dels Països Baixos, reconegut com un dels millors del món en accés, equitat i resultats clínics, però que s'enfronta a importants desafiaments de sostenibilitat i resiliència, molts dels quals es van fer evidents i es van exacerbar durant la pandèmia de COVID-19.

L'informe estructura la seva avaluació en set dominis clau del marc PHSSR i presenta dues anàlisis de cas detallades.

---

Estructura i Governança (Domain 1)

El sistema neerlandès es basa en la competència regulada i garanteix una àmplia cobertura sanitària universal. La seva estructura es basa en quatre lleis sanitàries bàsiques que asseguren l'accés a l'atenció, la solidaritat mitjançant l'assegurança obligatòria i serveis d'alta qualitat.

Punts Forts:

• Accés a l'atenció, solidaritat i serveis d'alta qualitat estan garantits per quatre lleis bàsiques.
• Durant la COVID-19, els interessos públics i privats es van alinear inicialment amb èxit.

Punts Febles i Amenaces:

• La descentralització de responsabilitats i l'alta autonomia de les organitzacions sanitàries generen manca de coordinació i col·laboració, dificultant la innovació i la transformació necessària.
• La interacció de les quatre lleis de salut (HIA, LTCA, Wmo, Youth Act) sovint resulta en interessos en conflicte i desalineació d'incentius financers.
• En absència d'una autoritat central decisiva, l'estructura nacional de crisi no és totalment capaç d'afrontar una crisi sanitària.

Recomanacions Clau:

• Introduir una autoritat decisiva centralitzada a nivell del govern nacional per evitar que els interessos conflictius obstrueixin els canvis fonamentals.
• Implementar mètodes de pagament transsectorials i innovadors per incentivar la coordinació de l'atenció als pacients crònics.
• Implementar les recomanacions del Consell de Seguretat Neerlandès (Dutch Safety Board) per garantir una governança efectiva durant una crisi, atorgant al Ministre de Salut una major autoritat.

Finançament (Domain 2)

El finançament es basa en primes obligatòries d'assegurança social i impostos, amb una forta redistribució dels sans als malalts, dels joves als vells i dels rics als pobres. El creixement de la despesa s'ha contingut de manera efectiva en l'última dècada.

Punts Forts:

• La cobertura universal i integral garanteix un accés baix en despeses de butxaca *(out-of-pocket payments).
• El creixement de la despesa s'ha contingut eficaçment gràcies a acords nacionals per a restriccions de despesa anuals.
• La resposta financera a la COVID-19 es va abordar de manera efectiva mitjançant una combinació de la clàusula de compensació de costos catastròfics de la Llei d'Assegurança de Salut (HIA) i mesures ad-hoc.

Punts Febles i Amenaces:

• La despesa sanitària és relativament alta (com a percentatge del PIB i per càpita).
• Els asseguradors tenen pocs incentius per invertir en l'atenció de malalts crònics, ja que el sistema de compensació de risc actual no els compensa suficientment per aquests pacients.
• Els asseguradors han de reemborsar la majoria dels costos dels proveïdors sense contracte (non-contracted providers), cosa que dificulta la sostenibilitat financera i l'eliminació de la incertesa legal.
• Les mesures financeres preses per absorbir el xoc de la COVID-19 van ser innecessàriament complexes i van distorsionar el mercat (vegeu Cas d'Estudi 1).

Recomanacions Clau:

• Lligar la cobertura de l'assegurança social de manera més estricta a l'anàlisi de l'efectivitat clínica i cost-efectivitat.
• Fomentar els mètodes de pagament integrats i basats en resultats (com el pagament per paquets, bundled payments) a través de diferents proveïdors i règims de finançament.
• Millorar el sistema de compensació de risc (risk equalisation) per eliminar les pèrdues predictibles dels asseguradors en pacients crònics.
• Permetre que els asseguradors de salut redueixin el nivell de reemborsament per als proveïdors sense contracte, aclarint el mínim legal acceptable.

Força Laboral (Domain 3)

Tot i que la planificació de la força laboral és una prioritat política, l'envelliment de la població i l'augment de la demanda continuen causant problemes de sostenibilitat.

Punts Forts:

• L'ús d'e-salut i altres tecnologies es va veure impulsat per la pandèmia, alleujant la càrrega de treball.
• Hi ha una forta inversió governamental en la sostenibilitat de la força laboral sanitària.
• S'està formalitzant una Reserva Nacional de Salut (NHR) (amb antics professionals de la salut) com a tasca pública per a la preparació davant la pandèmia.

Punts Febles i Amenaces:

• L'escassetat de personal és substancial i persistent en tots els sectors (hospitals, atenció primària, residències).
• El pagament de salaris més alts, destinat a millorar la sostenibilitat de la força laboral, entra en conflicte amb l'objectiu públic de sostenibilitat financera.
• No s'aprofita plenament els beneficis de les tecnologies mèdiques que estalvien mà d'obra.
• El creixement de professionals mèdics autònoms (self-employed) provoca problemes, incloent despeses més altes i la selecció dels torns més convenients (cherry picking).

Recomanacions Clau:

• Evitar centrar-se en una única mesura (com ara salaris més alts) per resoldre l'escassetat, i prioritzar la reducció de la càrrega de treball i la millora de les oportunitats de carrera.
• Reduir la necessitat d'ampliar la plantilla mitjançant un enfocament més fort en l'atenció apropiada (appropriate care), la des-medicalització, la prevenció i la facilitació de tecnologies innovadores que estalviïn mà d'obra.
• Prioritzar la formalització de la Reserva Nacional de Salut (NHR).

Medicines i Tecnologia (Domain 4)

Els Països Baixos tenen una de les despeses farmacèutiques més baixes de l'OCDE gràcies a la regulació de preus i les licitacions d'asseguradors per a genèrics.

Punts Forts:

• Accés universal i relativament ràpid a nous medicaments i tecnologies a través del sistema obert de l'assegurança bàsica de salut.
• El "sistema de reclusa" (sluice system) per a medicaments innovadors cars mitiga el ràpid creixement de la despesa mitjançant anàlisis de cost-efectivitat i negociacions col·lectives de preus a nivell nacional.

Punts Febles i Amenaces:

• El sistema obert del paquet de beneficis bàsics amenaça la sostenibilitat financera, ja que pot facilitar l'accés a medicaments no cost-efectius o un ús ineficaç de tecnologies.
• Els preus baixos dels medicaments genèrics fan que el país sigui poc atractiu per als proveïdors, la qual cosa el fa vulnerable a l'escassetat de subministrament.
• La manca d'informació sobre la relació entre preus i costos de producció de medicaments cars dificulta l'establiment de preus "socialment acceptables".
• La pandèmia va revelar la vulnerabilitat d'un país petit amb capacitat de producció nacional limitada per garantir un subministrament oportú de medicaments i tecnologies crítiques.
• L'augment de la despesa en tecnologies mèdiques cares i no cost-efectivament implementades posa en risc la sostenibilitat financera.

Recomanacions Clau:

• Mantenir el sistema obert d'admissió de nous medicaments, però acompanyar-lo de restriccions per contrarestar l'ús ineficient en costos.
• Fer més efectiu el procediment de reclusa (sluice procedure) adoptant la regla que els preus negociats no poden superar el preu màxim recomanat basat en el llindar de cost-efectivitat socialment acceptable del ZIN.
• Compensar retroactivament els fabricants per lliurar medicaments cars durant les negociacions de preus per garantir l'accés continu dels pacients.
• Introduir un sistema d'exploració d'horitzó (horizon scanning) per identificar tecnologies mèdiques cares amb preus excessius o que no siguin cost-efectives.
• Reforçar la cooperació internacional dins de la UE per contrarestar la vulnerabilitat del subministrament.

Prestació de Serveis (Domain 5)

La qualitat de l'atenció és alta, i el sistema neerlandès incentiva la reducció de les taxes de reingrés hospitalari i té un paper important l'atenció primària.

Punts Forts:

• El sistema de reemborsament incentiva la reducció de les taxes de reingrés, contribuint a la disminució de la mitjana d'estada hospitalària.
• L'atenció primària actua com a porter (gatekeeper) i el govern recolza la iniciativa "Atenció Adequada al Lloc Adequat" (Right Care at the Right Place, JZOJP) per estimular la substitució de l'atenció.
• La COVID-19 va actuar com a catalitzador de la digitalització (e-consultes, videotrucades).

Punts Febles i Amenaces:

• Els contractes actuals entre proveïdors i asseguradors sovint no recompensen explícitament la qualitat.
• La manca de models de pagament integrats i basats en resultats, juntament amb l'absència d'un sistema nacional d'historial clínic electrònic, dificulta la potencial substitució de l'atenció (p. ex., canviar l'atenció d'hospitals a metges de capçalera).
• La baixa quantitat de llits d'UCI va afectar greument el lliurament de serveis durant els primers mesos de la pandèmia.
• Durant la primera onada de COVID-19, gairebé tota l'atenció electiva es va cancel·lar a causa de la restricció de capacitat i l'escassetat de personal.

Recomanacions Clau:

• Millorar la coordinació de l'atenció i ajustar els models de pagament per recompensar l'atenció multidisciplinària i els models de substitució.
• Invertir en una estratègia centralitzada i nacionalment coordinada per millorar el lliurament de serveis en temps de crisi, incloent-hi un pla d'ampliació d'UCI realista.
• Fer més transparent la informació de qualitat, millorant la disponibilitat pública de dades fiables i comprensibles, ajustades pel cas-mix.

Salut Poblacional (Domain 6)

La majoria dels neerlandesos reporten una bona salut. No obstant això, la sostenibilitat a llarg termini es veu amenaçada per les desigualtats significatives.

Punts Forts:

• El govern central organitza i finança programes de cribratge de càncer i programes de vacunació extensos.
• El govern va anunciar el 2022 "un major enfocament en la prevenció i en un estil de vida saludable des d'una edat primerenca".

Punts Febles i Amenaces:

• Hi ha grans disparitats sanitàries entre els grups socioeconòmics. Les persones amb ingressos i educació baixos viuen, de mitjana, 15 anys menys amb bona salut.
• El tabaquisme, l'angoixa financera, l'exclusió social i la baixa alfabetització sanitària (health literacy) són més prevalents en grups socioeconòmics baixos.
• La despesa en prevenció com a percentatge de la despesa sanitària total ha disminuït en els darrers 10 anys.
• L'Acord Nacional de Prevenció (NPA) de 2018 és temporal i els seus objectius no són legalment vinculants.

Recomanacions Clau:

• Reconèixer que la salut poblacional es determina principalment per polítiques que van més enllà del sector sanitari (Health in All Policies).
• Establir un marc nacional amb objectius de salut legalment vinculants i mesurables, acompanyats d'incentius financers adequats per invertir en prevenció.
• Considerar seriosament mesures més dures, com un impost al sucre (sugar tax), i eliminar la influència de les indústries de l'alcohol i l'alimentació en la formulació de polítiques de promoció de la salut.

Sostenibilitat Ambiental (Domain 7)

El sector sanitari neerlandès és responsable del 8% de la petjada de carboni total del país.

Punts Forts:

• Les organitzacions sanitàries estan legalment obligades a complir les normes ambientals bàsiques.
• El 2022 es va signar el tercer Acord Verd (Green Deal) amb objectius per reduir l'impacte ambiental (com la reducció d'emissions de CO2 i la millora de la circularitat).

Punts Febles i Amenaces:

• Una quantitat substancial de residus farmacèutics i agents de contrast contaminen anualment l'aigua superficial.
• Manca d'una estratègia més centralitzada amb una visió clara i vinculant per a la sostenibilitat ambiental.
• Tot i ser rellevant per als Països Baixos, la qualitat de l'aire no s'aborda específicament en els objectius de l'Acord Verd.

Recomanacions Clau:

• Assumir la responsabilitat d'una política nacional amb objectius i regles vinculants per reduir l'impacte ambiental de l'atenció sanitària (p. ex., emissions de CO2 i residus farmacèutics).
• Adoptar els estàndards de qualitat de l'aire més recents de l'OMS en l'Acord Verd.

Cas d'Estudi 1: Finançament de Costos COVID-19

Aquest cas examina la resiliència del finançament del sistema competitiu neerlandès davant el xoc financer de la pandèmia.

• El xoc financer (costos addicionals, reducció d'ingressos per atenció electiva cancel·lada, i despeses massives en salut pública) es va gestionar mitjançant cinc mecanismes:
  1. Clàusula de Costos Catastròfics (Article 33 HIA): Va compensar els asseguradors per gairebé tots els costos relacionats amb la COVID-19.
  2. Contribucions de Continuïtat: Pagaments d'asseguradors a proveïdors per compensar els ingressos perduts a causa de l'atenció electiva cancel·lada o posposada.
  3. Acords de Solidaritat: Els asseguradors van compartir les diferències entre els costos reals i esperats per mantenir la competència lleial.
  4. Finançament Governamental Directe: La majoria dels costos de salut pública (EPI, proves, vacunes) van ser finançats directament per impostos, fora del sistema d'assegurança social.
  5. Càlcul Macro Ex-post: Acord de risc compartit per un any (2021) entre el govern i els asseguradors per protegir-se de la manca de càlcul dels pagaments totals de compensació de risc.
• Anàlisi: La gestió va ser efectiva i el sistema va resultar resilient. Tanmateix, les mesures van ser innecessàriament complexes i distorsionadores del mercat. Per exemple, la regulació de costos catastròfics va ser massa restrictiva perquè no incloïa la reducció de costos per l'atenció perduda, cosa que va fer que els acords de solidaritat anticompetitius fossin necessaris.

Cas d'Estudi 2: Competència i Col·laboració

Aquest cas examina com l'Autoritat Neerlandesa per als Consumidors i Mercats (ACM) concilia la competència amb la creixent necessitat de col·laboració i integració.

• La col·laboració i la integració són crucials per a la sostenibilitat i la resiliència, però poden reduir els incentius a l'eficiència i augmentar el poder de mercat.
• Guia Informal de l'ACM: Des de 2012, l'ACM ha canviat el focus de l'aplicació punitiva formal del càrtel a la prestació de guies informals (informal guidance). Aquesta guia demostra que la col·laboració i la competència són reconciliables si no van més enllà del que és estrictament necessari per a aconseguir eficiències.
• L'ACM ha permès acords sobre "Atenció Adequada al Lloc Adequat" (JZOJP) que restringeixen la competència si es basen en una anàlisi factual de necessitats, involucren totes les parts, i els objectius (qualitat, accessibilitat, assequibilitat) són verificables i públics.
• COVID-19 i Flexibilitat: Durant la pandèmia, la llei de competència es va relaxar temporalment per permetre la col·laboració necessària per a la continuïtat de l'atenció i la distribució de medicaments essencials.
• Conclusió: El reeixit ús de la guia informal i la flexibilitat demostrada durant la crisi fan que la col·laboració i la competència siguin reconciliables en el sistema neerlandès.

---

En resum, l'informe conclou que el sistema de salut neerlandès és fort en principis bàsics (accés, cobertura, qualitat) però necessita reformes estructurals urgents per abordar la complexitat de la governança, les desalineacions d'incentius financers i l'escassetat persistent de mà d'obra, especialment a la llum dels creixents reptes de la població envellida i les lliçons apreses durant la COVID-19.

PS. Només cal revisar les dades per comprendre la magnitud de la qüestió. 

Quin és el risc de morir quan som dependents?

 Mortality risk factors in Catalonia’s long-term care system: A population-based survival analysis

Aquest article, titulat "Mortality risk factors in Catalonia’s long-term care system: A population-based survival analysis", investiga l'associació entre la recepció de prestacions d'atenció a la dependència (LTC) i el risc de mortalitat entre els adults majors a Catalunya, Espanya, utilitzant dades administratives extenses. L'estudi es presenta com la primera anàlisi que explota aquesta base de dades des de la plena implementació de la Llei de la Dependència (DA) el juliol de 2015.

Objectiu i Metodologia

Objectiu: L'estudi busca entendre com els diferents tipus de prestacions de LTC i els nivells de necessitat afecten el risc de mortalitat en la població gran de Catalunya.

Població i Dades: La població analitzada inclou 321.814 sol·licitants de prestacions de LTC a Catalunya majors de 50 anys, amb un període d'observació que va des de l'1 de juliol de 2015 fins al 31 de desembre de 2024.

Classificació de la Necessitat: Les necessitats de LTC es mesuren mitjançant l'escala oficial Baremo de Valoración de la Dependencia (BVD), que agrupa els individus en tres graus segons la seva limitació en les activitats de la vida diària (ADLs): Grau I (necessitats moderades), Grau II (necessitats greus) i Grau III (necessitats majors).

Vies de Cura Analitzades: Els individus van ser classificats en quatre vies de prestació:

1. Atenció Domiciliària (Home Care).
2. Atenció Residencial (Residential Care).
3. Atenció Domiciliària i Residencial (Home & Residential Care), que captura les transicions de la cura a la llar a la institucional.
4. Sense Prestació (Without Benefit), per a aquells elegibles que no van arribar a rebre servei.

Mètode d'Anàlisi: Es van utilitzar tècniques d'anàlisi de supervivència, incloent-hi estimadors de Kaplan-Meier per a anàlisis no paramètriques i models de regressió de riscs proporcionals de Cox per ajustar per a covariates demogràfiques, geogràfiques i clíniques.

Resultats Clau

1. Risc General i Impacte del Benefici: Rebre qualsevol forma de prestació de LTC s'associa de manera consistent amb un risc de mortalitat significativament menor (lower mortality hazards) en comparació amb no rebre cap prestació.

• Mortalitat sense Benefici: Els individus amb necessitats reconegudes que no reben cap prestació formal s'enfronten a riscs substancialment més alts de mortalitat. El grup "Sense Benefici" representa el 27% de la mostra completa i el 33% dels individus amb Grau III (la vulnerabilitat més alta).
• Mortalitat Brut: La taxa de mortalitat general en la mostra va ser del 42%, i aquesta taxa augmenta amb la severitat, arribant al 68% entre els individus amb necessitats inicials de Grau III.

2. Beneficis per Vies de Cura: Els resultats dels models de Cox (risc ajustat) i els estimadors de Kaplan-Meier mostren diferències clares en la supervivència segons la via de cura.

• Vies de Transició (Home & Residential Care): Aquest grup (els que transicionen de l'atenció domiciliària a la institucional) mostra els índexs de risc (HRs) més favorables (més baixos) en tots els models, fins i tot en el Grau III. Això suggereix que les trajectòries de cura flexibles i adaptatives estan associades a millors resultats de supervivència, possiblement a causa d'una concordança més precisa de l'atenció amb l'evolució de les necessitats.
• Atenció Domiciliària vs. Residencial (Soles): En general, l'Atenció Domiciliària presenta índexs de risc inferiors a l'Atenció Residencial en els Graus II i III. No obstant això, l'Atenció Residencial per si sola s'associa a un risc de mortalitat més alt que l'Atenció Domiciliària en la població amb els graus més alts de necessitat de LTC (Grau III).

3. Altres Predictors de Risc de Mortalitat: A més de les variables de LTC, els factors clínics i demogràfics influeixen significativament.

• Necessitat de Cura: L'increment de Grau de necessitat és el predictor més fort. Els individus en Grau III s'enfronten a un risc de mort 4,3 vegades superior al Grau I.
• Sexe i Edat: El risc de mortalitat és més alt entre els homes i augmenta amb l'edat, independentment del grau de necessitat.
• Comorbiditats: Comparat amb les condicions neurològiques, les malalties més vinculades a un risc de mortalitat més alt són les malalties hematològiques (HR = 1,49), les neoplàsies (HR = 1,41) i les condicions respiratòries (HR = 1,30). Les condicions osteoarticulars, mentals i sensorials mostren un risc inferior.

Implicacions Polítiques

L'estudi reforça el paper del sistema de LTC en la reducció de la mortalitat i proporciona un punt de referència per avaluar sistemes de cura en societats envellides. Les implicacions polítiques principals són:

1. Prioritzar l'Accés Oportú: Reduir els retards administratius en l'assignació de prestacions és crític per mitigar el risc de mortalitat. L'espera mitjana a Catalunya per seleccionar prestacions era de 112 dies a finals de 2023.
2. Suport a la Flexibilitat: Cal un model de LTC que emfatitzi la flexibilitat i la reavaluació periòdica per identificar quan romandre a casa esdevé insegur o ineficaç.
3. Desinstitucionalització i Residencial: Els resultats donen suport a l'estratègia de desinstitucionalització, però subratllen que les transicions oportunes a l'atenció residencial s'associen amb una major supervivència. Per tant, la desinstitucionalització ha d'assegurar l'ús de l'atenció residencial en el moment adequat i no evitar-la a qualsevol preu.

Economia del frau (3)

Money Men: A Hot Start-up, a Billion-dollar Fraud, a Fight for the Truth 

Aquest llibre, "Money Men: A Hot Start-up, a Billion-dollar Fraud, a Fight for the Truth," escrit per Dan McCrum, membre de l'equip d'investigació del Financial Times (FT), narra la llarga i complexa persecució periodística de l'empresa de tecnologia financera alemanya Wirecard. L'obra documenta l'ascens de Wirecard, la magnitud del seu frau i les intenses tàctiques de vigilància i intimidació utilitzades per l'empresa contra els seus crítics.

I. Els Orígens de Wirecard i els Protagonistes

Wirecard va començar com un negoci d'alt risc centrat en la indústria de l'entreteniment per a adults.

Fundació i Primers Pasos: El 2002, Markus Braun va assumir el control de Wirecard després que el seu fundador, Paul Bauer-Schlichtegroll, un empresari que havia passat de la distribució de roba esportiva a la pornografia, comprés l'empresa fallida per 500.000 €. Bauer-Schlichtegroll va utilitzar una fusió inversa amb una acció gairebé sense valor anomenada InfoGenie per cotitzar Wirecard públicament.

Figures Centrals:

• Markus Braun (CEO): Des del 2007 era el principal accionista. Es presentava com un visionari tecnològic amb predilecció per la jaqueta de coll negre a l'estil de Steve Jobs.
• Jan Marsalek (COO): Es va convertir en director d'operacions a una edat jove. Es descriu com un prodigi adolescent, geni caòtic i admirador de les tàctiques militars i el Jiu-Jitsu. Marsalek mai va acabar l'escola secundària i, sovint, utilitzava l'èxit de Red Bull com a metàfora del seu propi negoci intangible: "Darrere de la marca no hi ha res més que aire. No és brillant?".
• Burkhard Ley (CFO): Va ser el director financer entre 2006 i 2017.

Senyals d'Alerta Primers: El 2008, l'SdK (una associació d'accionistes minoritaris) va qüestionar l'origen de gairebé tots els beneficis de Wirecard, que provenien de Gibraltar. La resposta de l'empresa va ser intimidar els venedors en descobert amb boxejadors turcs per forçar-los a tancar les seves posicions.

II. La Investigació Periodística (La Cacera de l'Ahab)

L'autor, Dan McCrum, va passar set anys investigant l'empresa, que va anomenar "Ahab" (la gran balena blanca) a causa de la seva llarga i obsessiva persecució.

Sospites Inicials: McCrum es va convèncer que Wirecard estava dirigida per "gàngsters austríacs" protegits per les autoritats alemanyes. La seva superpotència era la seva opacitat; ni inversors ni reguladors entenien realment el que passava a dins.

El Frau a Àsia i els Socis Opacs: McCrum va seguir el rastre de l'empresa a Bahrain, investigant Ashazi Services, una empresa client que suposadament pagava milions en llicències de programari, però que McCrum va descobrir que era una oficina buida. També va investigar adquisicions com Hermes i-Tickets a l'Índia (2015), on Marsalek va orquestrar un esquema amb Henry O’Sullivan i el fons 1A Mauritius per comprar l'empresa per 36 milions d'euros i vendre-la a Wirecard per 340 milions d'euros, creant una "història" per als auditors.

La Primera Gran Denúncia (Zatarra Report): El febrer de 2016, venedors en descobert, incloent Matthew Earl i Roddy, van publicar l'anònim Zatarra Report, acusant Wirecard de frau i blanqueig de diners. L'informe va esfondrar el preu de les accions en 1.000 milions d'euros, però Wirecard va negar les acusacions i va aconseguir que l'autoritat financera alemanya (BaFin) investigués els autors del Zatarra Report per manipulació de mercat.

El Whistleblower Crucial (Pav Gill): El 2018, Pav Gill, conseller legal de Wirecard a Singapur, va investigar un esquema anomenat "Project Tiger". Aquesta investigació va revelar un frau de "round tripping" (transferències de diners en cercle per simular vendes legítimes), orquestrat per Edo Kurniawan, el cap financer a Àsia. Després de ser forçat a dimitir, Gill va aconseguir còpies dels arxius de correu electrònic de Project Tiger, un arxiu de 70 gigabytes que es convertiria en l'evidència definitiva.

III. L'Estratègia de la Contrainvestigació

Wirecard va utilitzar tàctiques de "guerra total" per defensar-se, impulsades per Marsalek.

Vigilància i Amenaces: Marsalek va utilitzar detectius privats i ciberespionatge. Els crítics de Wirecard, incloent Matthew Earl i l'autor, van ser objecte de seguiment i atacs. La venedora en descobert Fahmi Quadir va ser agredida a Nova York.

La Trampa del FT: El juliol de 2019, Marsalek va organitzar una trobada entre Nick Gold (un contacte de Paul Murphy) i un còmplice. Gold va ser gravat en secret mentre parlava d'una imminent història del FT sobre Wirecard. Wirecard va utilitzar la cinta per acusar l'autor i Paul Murphy d'informació privilegiada, forçant una costosa investigació interna del FT.

L'Exocet de McCrum: A l'octubre de 2019, l'autor va publicar una història exposant la falsificació de comptes mitjançant l'ús de clients inexistents i va publicar els fulls de càlcul interns amb noms d'aquests clients ficticis. Aquesta història va provocar la caiguda del preu de les accions i va forçar el consell de supervisió a actuar.

IV. El Frau Final i el Col·lapse

Després de l'Exocet del FT, Wirecard va intentar desesperadament guanyar temps.

L'Auditoria de KPMG: Wirecard va encarregar una auditoria forense especial a KPMG. L'auditoria es va trobar amb una resistència implacable: Marsalek i altres executius van obstruir les peticions de documents. Marsalek, que controlava el negoci opac anomenat Third-Party Acquiring (TPA), va admetre que 1.900 milions d'euros en efectiu, que suposadament es trobaven a Singapur, havien estat transferits a les Filipines, sense recordar el nom del nou fiduciari.

El Viatge a Manila: Les delegacions d'EY i KPMG van volar a Manila. Allà, es van reunir amb el nou fiduciari, l'advocat Mark Tolentino, en una sucursal bancària. Es van obtenir confirmacions bancàries falses amb l'ajuda d'una escorta policial. L'auditoria de KPMG va concloure que no es podia trobar evidència que existís el negoci TPA, que generava gairebé tots els beneficis de Wirecard des del 2016.

La Declaració "Espúria": El juny de 2020, Ernst & Young (EY), l'auditor principal de Wirecard, va demanar a l'empresa que transferís 440 milions d'euros dels comptes filipins per verificar la seva existència. En lloc de diners, EY va rebre cartes dels dos bancs (BPI i BDO) declarant que els documents de confirmació eren falsos i els comptes "espúris" (inexistents).

Caiguda i Fuga: Markus Braun, afirmant ser la víctima d'un frau de "proporcions considerables", va dimitir i va ser arrestat. Jan Marsalek, el presumpte cervell, va pagar 8.000 € en efectiu a uns pilots i va fugir en un jet privat a Minsk, Bielorússia, deixant un rastre fals d'immigració a Manila.

El llibre conclou amb la caiguda de Wirecard en la insolvència. L'escàndol va revelar que l'èxit de l'empresa es basava en la invenció de clients i la manipulació de beneficis, exposada gràcies a la persistència dels periodistes i la valentia dels denunciants com Pav Gill. Braun va mantenir la seva innocència, mentre que Marsalek es va convertir en un dels homes més buscats del món.

PS. Resum del sistema fiscal espanyol en un anunci a FT

Com cal decidir?

 How to Decide: Simple Tools for Making Better Choices

El llibre "How to Decide: Simple Tools for Making Better Choices" (Com decidir: Eines senzilles per prendre millors decisions) és fet per Annie Duke, publicat el 2020. L'objectiu del llibre és oferir un marc conceptual i un conjunt d'eines per millorar la qualitat del procés de presa de decisions, ja que les decisions de l'individu són el factor més important que es pot controlar per assolir els objectius.

El llibre sosté que una bona eina de decisió ha de ser fiable, repetible i transmissible, buscant reduir el paper dels biaixos cognitius, com el biaix de l'excés de confiança o el biaix retrospectiu. La decisió idealment seria una predicció sobre el futur, i l'objectiu és escollir l'opció que millor avança cap als objectius, considerant el risc.

A continuació, es detallen els punts principals del marc conceptual i les eines proposades:

1. Biaixos que Distorsionen l'Aprenentatge de l'Experiència (Capítols 1, 2, 3)

El llibre comença abordant com l'experiència passada pot comprometre les decisions futures a causa dels biaixos.

1.1. Resulting (Biaix del Resultat)

El Resulting és una drecera mental en la qual es fa servir la qualitat d'un resultat per determinar la qualitat de la decisió que el va precedir.

• El Problema: La gent tendeix a confondre els resultats amb les decisions, ja que és més fàcil veure clarament si el resultat va ser bo o dolent que avaluar el procés de decisió. La qualitat del resultat projecta una ombra sobre la capacitat d'avaluar la qualitat de la decisió.
• La Relació Decisió/Resultat: La qualitat de la decisió i la qualitat del resultat estan correlacionades, però no perfectament, ja que en el curt termini o en un sol intent, un bon resultat pot provenir d'una mala decisió (Sort amb sort), i un mal resultat d'una bona decisió (Mala sort).
• El Paper de la Sort: La sort és el factor que intervé entre la decisió i el resultat final, i és l'element sobre el qual no es té control. El Resulting disminueix la visió del paper de la sort, cosa que impedeix l'aprenentatge.

1.2. Hindsight Bias (Biaix Retrospectiu)

El biaix retrospectiu (Hindsight Bias) és la tendència a creure, després que un esdeveniment succeeix, que era previsible o inevitable. També se l'anomena el pensament de "ja ho sabia" o "hauria d'haver-ho sabut".

• Memory Creep (Invasió de la memòria): Aquest biaix fa que la informació revelada després del fet s'introdueixi en la memòria del que es coneixia abans de prendre la decisió.
• Eina: Knowledge Tracker (Rastrejador de Coneixement): Aquesta eina ajuda a reduir el biaix retrospectiu clarificant explícitament què se sabia abans de la decisió i què es va revelar només després del resultat. L'acte de registrar els fets clau abans de la decisió actua com una "vacuna" contra la invasió de la memòria.

1.3. El Multivers de la Decisió i els Contrafactuals

La paradoxa de l'experiència és que l'experiència és necessària per aprendre, però les experiències individuals sovint interfereixen amb aquest aprenentatge, ja que es processen els resultats seqüencialment.

• Decision Tree (Arbre de Decisions): Per resoldre la paradoxa, cal posar l'experiència individual en el context de tots els altres resultats possibles que haurien pogut ocórrer. El cervell tendeix a agafar una "serra mecànica cognitiva" i tallar totes les altres branques de l'arbre de possibilitats, deixant només la que va succeir.
• Contrafactuals: Un contrafactual és un "què passaria si", un resultat possible d'una decisió que no és el que va ocórrer. Explorar els contrafactuals ajuda a posar el resultat real en el seu context correcte, fent que un resultat improbable es vegi com la "branqueta" que era, i no com la "branca grossa" en què es va convertir.

2. Procés de Decisió d'Alta Qualitat (Capítol 4)

El llibre proposa un procés de sis passos per millorar les noves decisions i documentar el procés per a futures avaluacions.

Sis Passos per a Prendre Millors Decisions:

1. Identificar el conjunt raonable de resultats possibles.
2. Identificar la preferència utilitzant el benefici (payoff) per a cada resultat, valorant fins a quin punt agrada o desagrada cada resultat segons els objectius.
   • Upside (Potencial positiu): Allò que es guanya amb una decisió.
   • Downside (Potencial negatiu): Allò que es perd amb una decisió (el risc).
   • Limitació de les llistes de pros i contres: No consideren la magnitud o mida dels beneficis i, per tant, no són eines efectives per a decisions objectives.
3. Estimar la probabilitat que es desenvolupi cada resultat.
   • Mentalitat de l'Archer: Acceptar que totes les estimacions són "endevinalles educades" (educated guesses). L'objectiu no és encertar exactament (la diana), sinó apuntar amb precisió per tal de millorar la qualitat de l'endevinalla i buscar més informació.
4. Avaluar la probabilitat relativa dels resultats que agraden i desagraden per a l'opció que s'està considerant.
5. Repetir els passos 1 a 4 per a les altres opcions que s'estan considerant.
6. Comparar les opcions entre si.

3. Precisió i Ús de l'Outside View (Capítols 5, 6)

3.1. El Poder de la Precisió

Per combatre la imprecisió del llenguatge natural (termes com "molt probable" o "poc probable", que signifiquen coses diferents per a persones diferents), el llibre advoca per expressar les probabilitats com a percentatges.

• Rangs d'Estimació (Range): En lloc de només donar una estimació (bull’s-eye), cal oferir un rang raonable (límit inferior i superior) per expressar la incertesa.
• Shock Test: La prova per determinar un rang raonable és preguntar-se si un estaria "bastant impactat" (pretty shocked) si la resposta caigués fora d'aquest rang.

3.2. Inside View vs. Outside View

Un altre obstacle per a la presa de decisions de qualitat és la tendència a basar-se en la pròpia perspectiva, que està infectada pels biaixos.

• Inside View (Visió Interior): La visió del món des de la pròpia perspectiva, experiències i creences. La gent tendeix a protegir la seva identitat i per això es resisteix a qüestionar les seves creences.
• Outside View (Visió Exterior): Allò que és cert sobre el món, independentment de la pròpia perspectiva, o com altres persones veurien la situació.
  • Base Rates (Taxes Base): Una manera fàcil d'accedir a la visió exterior és conèixer les taxes base (la probabilitat que alguna cosa passi en situacions similars a la pròpia). L'estimació pròpia ha d'estar a l'òrbita de la taxa base.
• Matrimoni de Vistes: La precisió resideix en la intersecció entre la visió exterior i la interior, on es combinen els elements particulars de la situació pròpia amb allò que és cert del món en general.
• Eina: Perspective Tracking (Rastreig de la Perspectiva): Consisteix a descriure la situació completament des de la visió exterior i després des de la visió interior, per arribar a una narrativa més precisa que incorpori ambdues perspectives.

4. Gestió del Temps i la Incertesa (Capítol 7)

El llibre ofereix eines per evitar la paràlisi per anàlisi, preguntant-se quan és acceptable sacrificar la precisió en favor de la rapidesa.

• Happiness Test (Prova de Felicitat): Preguntar-se si el resultat de la decisió (bo o dolent) tindrà probablement un efecte significatiu en la felicitat en un any (o un mes, o una setmana). Si la resposta és no (decisió de baix impacte), es pot decidir ràpidament.
• Freeroll: Una situació on l'asimetria entre el potencial positiu (upside) i el negatiu (downside) és molt gran, ja que les pèrdues potencials són insignificants. En els freerolls (com demanar algú en una cita), es pot decidir ràpidament i aprofitar l'oportunitat.
• Sheep in Wolf's Clothing (Ovella en pell de llop): Decisions d'alt impacte on les opcions són molt similars (p. ex., triar entre dos treballs somiats). L'autor defensa que, com que la diferència entre les opcions és petita, "Quan una decisió és difícil, vol dir que és fàcil". En aquests casos, es pot decidir ràpidament, fins i tot llançant una moneda.
• Quit-to-itiveness (Disposició a renunciar): La capacitat de canviar d'opció o renunciar-hi a un cost raonable. Les decisions de dues vies (two-way-door decisions) tenen un cost de renúncia baix.

5. El Poder del Pensament Negatiu (Capítol 8)

El llibre promou el pensament negatiu com una eina d'execució crucial per reduir la bretxa de comportament (behavior gap) entre el que es vol fer i el que es fa.

• Mental Contrasting (Contrast Mental): Imaginar què es vol aconseguir i confrontar els obstacles que podrien interposar-se. Això és més efectiu que la visualització positiva pura, ja que prepara la persona per als contratemps.
• Premortem: Una tècnica de planificació prospectiva (prospective hindsight) que consisteix a imaginar el fracàs futur d'un projecte i mirar enrere per identificar les causes, dividides entre les controlables (skill) i les incontrolables (luck).
• Backcasting: El complement al premortem, on s'imagina l'èxit i es mira enrere per identificar les raons que hi van conduir.
• Precommitment Contract (Contracte de Precompromís): Un acord (amb un mateix o amb altres) per prendre o abstenir-se de certes accions, o per apujar o abaixar barreres a aquestes accions (com les de l'Odisseu lligant-se al pal).
• Dr. Evil Game: Un joc mental on s'imagina un "geni malvat" que controla les decisions per garantir el fracàs, mitjançant una sèrie de males decisions justificables individualment, però perjudicials en conjunt. Això ajuda a identificar categories de mals hàbits per aplicar decisions categòriques (category decisions) i evitar l'exposició a males decisions repetitives.
• Tilt (Desviació): Un estat emocionalment alterat, sovint provocat per un mal resultat (com el what-the-hell effect o la fal·làcia del cost irrecuperable), que compromet la qualitat de la decisió. El pensament negatiu ajuda a preplanificar la reacció per mitigar l'efecte del tilt.
• Hedging (Cobertura): Pagar un cost per endavant per mitigar l'impacte d'un mal resultat, com una pòlissa d'assegurança.

6. Higiene de la Decisió (Capítol 9)

La higiene de la decisió implica evitar la contaminació dels pensaments i creences d'altres persones per obtenir una visió exterior genuïna.

• Quarantena de Creences i Resultats: Quan se sol·licita feedback, és crucial no expressar la pròpia opinió ni revelar el resultat d'una decisió prèvia, ja que ambdues coses contaminen la resposta de l'interlocutor (les creences són contagioses).
• Obtenció de Feedback No Contaminat: Cal demanar el feedback de manera neutral. En grups, s'ha de sol·licitar el feedback de cada membre independentment abans de qualsevol discussió per evitar que es formi un consens ràpid i es silenciïn les opinions divergents.
• Checklist de Detalls: Per garantir que el feedback sigui de qualitat, s'ha d'elaborar una llista de verificació dels detalls rellevants (objectius, valors, recursos, fets) abans de la sol·licitud, i els participants han de ser responsables de complir-la. La negativa a donar feedback si no es compleix el checklist (refús "per ser amable") és una eina poderosa per a millorar la qualitat dels inputs.

Les emocions en la formació de les preferències polítiques (2)

 La política de las emociones: Cómo los sentimientos gobiernan el mundo 

El llibre de Toni Aira - La política de las emociones: Cómo los sentimientos gobiernan el mundo, es va publicar el 2020. Aquesta obra analitza la política contemporània a través del paper central i creixent de les emocions i els sentiments, utilitzant líders mundials com a estendards d'aquesta dinàmica.

La tesi central és que la política actual es regeix per l'imperi de l'emoció, un fenomen amplificat per la tecnologia i la cultura mediàtica, que ha portat a la màxima de "Menys cap, més cor".

A continuació, es presenta un resum detallat del seu contingut:

I. El Context de la Política i l'Emoció

El llibre s'inicia establint la divisió temporal de la nostra era: abans i després del confinament (a.C. i d.C.) causat per la COVID-19. La crisi del coronavirus va actuar com una duríssima "prova d'estrès" que va tensar els lideratges polítics contemporanis, que ja estaven fortament abraçats a les emocions.

Factors Clau de l'Era Emocional:

1. Dominació Mediàtica i Tecnològica: La hiperconnexió i la difusió massiva de fake news i desinformació són constants. El llenguatge polític s'elabora per ser un "subministrament massiu" d'estímuls dirigits al cor.
2. La Campanya Permanent: La política s'ha convertit en un exercici de "triar permanentment" (elección permanente), on els líders viuen en una campanya constant i compulsiva. Això prioritza la tècnica (el relat) sobre l'estratègia (la construcció de realitats palpables).
3. Llenguatge i Atenció Fragmentada: Els missatges que tenen èxit són els que incorporen impacte emocional, simplificació i personalització. Aquesta cultura de consum ràpid (fast food) ha escurçat l'atenció ciutadana, que ara es dispersa fàcilment (fenomen de la procrastinació) en una forquilla d'entre dos i cinc minuts, molt menys dels 20 minuts de Sorensen.

II. Marc Conceptual: Emocions, Sentiments i Dades

El llibre subratlla la diferència conceptual entre emoció i sentiment:

• Emoció: És una reacció automàtica i química desencadenada per un estímul, que es reflecteix al cos.
• Sentiment: És el resultat d'aplicar el filtre de l'avaluació conscient a aquesta emoció; és una construcció.

La transformació de la política es deu a la capacitat de la tecnologia d'analitzar i construir aquests sentiments.

El paper de la Tecnologia (Data Driven Marketing): La tecnologia digital (com l'anàlisi de sentiment, el big data i els algoritmes) permet als actors polítics capturar i analitzar les nostres dades i emocions íntimes (insights) en temps real. Aquesta anàlisi (o "análisis de sentimiento") permeten identificar públics objectiu (targets) i "colar el missatge adequat a la persona adequada en el moment adequat". Aquest ús de les dades comporta el risc de crear una política nua, sense grans teories darrere, amb alts nivells d'arbitrarietat i desigualtat (el data tsunami o Ciberleviatán).

III. El Decàleg de Lideratges i Sentiments

El llibre examina deu sentiments principals (odi, optimisme, indignació, amor, impaciència, eufòria, venjança, satisfacció, enfado i admiració) a través d'una selecció de líders polítics mundials, analitzant com els generen i gestionen.

Sentiment	Líder	Estratègia i característiques clau	Gestió de la crisi del coronavirus
Odi	Donald Trump	Mutació de la por en antagonisme. Ús de fake news i xarxes socials per generar crispació. Es presenta com un “emperador mimat”.	Va impulsar sentiment anti-Xina (“virus chino”) per desviar l’atenció dels seus errors.
Optimisme	Boris Johnson	Optimisme persistent i acció resolutiva (OODA). Lema “Let’s get Brexit done!”.	Va defensar la immunitat de grup i va ignorar distància social inicialment. Manté to positiu reforçant l’NHS.
Indignació	Ada Colau	Neix del 15-M, canalitza enuig contra “la casta”. Projecta autenticitat i vulnerabilitat.	Bona estructura gerencial a l’Ajuntament. Indignació selectiva: més crítica amb la Generalitat que amb Madrid.
Amor	Justin Trudeau	Imatge positiva, atractiu personal, dinamisme. “El candidat és el missatge”.	Reacció ràpida amb protagonisme científic. Genera confiança en contrast amb el caos de Trump.
Impaciència	Carles Puigdemont	“Tenir pressa” en el procés. Líder-bandera simbòlic. Mobilització professionalitzada (Tsunami Democràtic).	Comunicació més directa i dràstica. Suport a demandes de Torra. Impaciència per recuperar imatge de “bon govern”.
Eufòria	Pablo Iglesias	Ascens fulgurant, sensació d’“assaltar el cel”. Domini mediàtic: “el candidat és el missatge”.	Eufòria xoca amb realitat institucional. Apartat del nucli de gestió per friccions amb el PSOE.
Venjança	Vladímir Putin	Desig de restaurar glòria euroasiàtica. Ús de trolls i guerra cibernètica. “Que sigui por, doncs”.	Visita hospitals amb imatge dura (sambo). Afectat pel contagi d’un metge amb qui va estar.
Satisfacció	Pedro Sánchez	Necessita antagonistes per mobilitzar. Gestos simbòlics (Open Arms). “Futbolització” de la política.	Ús de llenguatge bèl·lic. Cerca satisfacció pública contrastant amb altres líders. Criticat per protagonisme.
Ennuig	Santiago Abascal	Canalitza cabreig i nacional-populisme. Màrqueting de dades, filtres de bombolla. “Tabernització”.	Agita indignació contra Sánchez. Trenca lleialtat institucional. Ús de muntatges de fèretres per amplificar dolor.
Admiració	Angela Merkel	Lideratge coherent i sobri. Credibilitat, “cap i cor”. Defensora ordre liberal.	Discurs clar i serè. Genera confiança i sensació d’estar “en bones mans”.

IV. Epíleg: Contradiccions i Esperances

El llibre conclou que, tot i que els models de formació de l'opinió pública es mantenen des de fa dècades (basats en objectes, valors i informació que els connecta), la sensació de canvi és immensa per la sobreexposició a la tecnologia. La desafecció política i la desconfiança creixent cap a les institucions fan que la informació negativa arreli fàcilment.

L'individu contemporani és un Homo sentimentalis que busca constantment la confirmació de les emocions que ja té instal·lades (fenòmens de la Filter bubble o Echo chamber). Per als humans, els sentiments (com la por o l'admiració) actuen com a "dreceres heurístiques" que acceleren la presa de decisions, ja que la racionalització requereix massa temps.

L'objectiu de l'obra és fer conscients els lectors d'aquesta realitat per tal de ser més resistents a la manipulació emocional i fugir de la "pantomima" en què es converteix la política quan el recompte de vots equival al recompte de gustos i opinions. La tecnologia i la generació de sentiments es poden utilitzar tant per restar com per sumar, i l'esperança resideix en utilitzar aquests mecanismes per a causes útils i positives.

PS. The big interview. Topol on Science of Superagers.

IA pertot arreu (9)

 The Handover: How We Gave Control of Our Lives to Corporations, States and AIs

El llibre The Handover: How We Gave Control of Our Lives to Corporations, States and AIs, de David Runciman, tracta sobre la relació complexa i definidora del futur entre els estats, les corporacions i les màquines intel·ligents (AIs).

La tesi central del llibre és que la nostra situació actual, on construïm màquines sobrehumanes que ens ofereixen conveniència i seguretat amb el risc de perdre'n el control, no és nova. Segons Runciman, ja hem viscut aquesta història abans, ja que els estats i les corporacions modernes són versions artificials de nosaltres mateixos, dotades de poders sobrehumans, construïdes per rescatar-nos de les nostres limitacions humanes.

El llibre explora aquesta idea comparant aquestes tres entitats, que tenen molt més en comú amb els robots i els algorismes del que podríem pensar.

La Primera Singularitat: Estats i Corporacions com a Agents Artificials

El llibre defineix la creació dels estats i les corporacions modernes com la "Primera Singularitat", una transformació de la condició humana comparable a la imminent revolució de la intel·ligència artificial (la "Segona Singularitat").

1. L'Estat com a Autòmat (El Leviatà): L'autor es basa en la filosofia de Thomas Hobbes, que veia l'Estat (el Leviatà) com un "Home Artificial" o "autòmat", de major estatura i força que l'home natural, creat per a la seva protecció i defensa.

   • L'Estat és un "agent artificial" la superpotència del qual és la superagència (la capacitat d'actuar al món). La seva força no rau necessàriament en la superintel·ligència, sinó en la seva capacitat de prendre decisions humanes i fer-les supremament poderoses i duradores.
   • L'Estat s'assembla a un rellotge o un algorisme: és un mecanisme dissenyat per funcionar de manera fiable i per durar molt més que la vida dels individus que el constitueixen. Aquesta durabilitat va ser essencial per fer front a la incertesa de la vida natural (la "guerra de tots contra tots" de Hobbes) i per permetre el creixement econòmic i la planificació a llarg termini.
   • L'Estat és un agent artificial general (AGA), capaç de moure's per tota la gamma d'accions possibles i establir els seus propis propòsits. Aquesta generalitat el distingeix de les corporacions.

2. Corporacions (Agents Artificials Específics): Les corporacions són també "persones artificials" que amenacen l'autoritat de l'Estat en replicar la seva estructura duradora i coherent.

   • La invenció de la societat de responsabilitat limitada (Limited Liability Company) al segle XIX va ser clau per a la seva expansió, ja que va permetre a les corporacions tenir la seva pròpia identitat legal i endeutar-se a llarg termini sense que els accionistes en fossin personalment responsables.
   • A diferència dels estats, les corporacions són entitats amb un propòsit particular (agents artificials estretament definits). Per exemple, la seva raó de ser pot ser la maximització del valor per a l'accionista.
   • El creixement econòmic exponencial (la "gràfica del pal d'hoquei") que va començar després del 1500 va ser impulsat per la interacció entre estats estables i corporacions amb credibilitat a llarg termini.

3. Intel·ligència de Grup i Presa de Decisions: El llibre examina si els col·lectius humans (com els jurats o els mercats) tenen ments pròpies.

   • La saviesa de les multituds es produeix quan grans grups de persones independents poden arribar a la resposta correcta a preguntes fàctiques (com ara endevinar el nombre de jellybeans en un pot).
   • Tanmateix, la intel·ligència de grup és diferent de la decisió. Per tal que els grups puguin actuar de manera fiable i evitar la "mentalitat de grup" (groupthink) o la "bogeria de les multituds" (com en el cas del dilema discursiu), han de ser estructurats mitjançant procediments artificials i mecànics.

La Segona Singularitat: IA i el Futur

La Segona Singularitat (la transformació per la IA) tindrà lloc en un món ja controlat pels agents de la Primera Singularitat (estats i corporacions).

• Risc i Innovació: Els estats són els agents que assumeixen els majors riscos i impulsen els canvis tecnològics més radicals, especialment a través de la despesa militar, que les corporacions posteriorment converteixen en productes comercialitzables (un exemple és la creació d'ARPANET, el prototip d'Internet). L'Estat pot permetre's la "despesa extravagant" i la "indiferència al malbaratament" perquè és un ens sense consciència que pot utilitzar els recursos i les vides dels altres.
• IA Actual i Consciència: Avui dia, la majoria dels avenços en IA (com GPT-4, DALL-E o AlphaZero) són intel·ligències artificials estretes (NAI) o imitadores brillants. Tot i que poden aconseguir capacitats sobrehumanes en tasques específiques (AlphaZero va superar 3.000 anys de coneixement d'escacs en un dia), no tenen consciència, cor, ni ànima; manquen de la capacitat de reflexió o de la comprensió del valor de les seves pròpies accions.

La Lluita pel Control d'Agents Artificials

El llibre assenyala que els grans riscos existencials (com la guerra nuclear, el canvi climàtic o la IA sense control) són en gran mesura el resultat de les accions d'aquests agents artificials —estats i corporacions— i no només d'individus aïllats.

• Models Competidors (EUA vs. Xina): La IA està donant forma a la competència geopolítica.
  • Als Estats Units, el model es basa en la competència lliure, on les corporacions tecnològiques (com Amazon, Google o Meta) han utilitzat la seva riquesa i influència política (lobbying) per a evadir la regulació, presentant-se com a extensions dels drets dels ciutadans.
  • A la Xina, el model busca la co-opció i el control estatal (el "Leviathan"), integrant les grans empreses tecnològiques (com Alibaba o Baidu) en la visió del "common prosperity" del govern per dirigir la innovació cap als objectius nacionals i militars.
• Decisions vs. Respostes: L'adopció de la IA a gran escala corre el risc de confondre les respostes (que els algorismes proporcionen) amb les decisions (que han de prendre els humans). Confiar en sistemes intel·ligents per a prendre decisions polítiques crucials (com la guerra) és perillós, ja que la seva lògica d'eficiència sense valor moral pot conduir a catàstrofes.
• El dilema final: Enfront del futur, la humanitat ha de triar quin tipus d'artificialitat pot acceptar. La decisió no és entre els humans i la tecnologia, sinó entre diferents híbrids artificials:
  • Combinar Intel·ligència Humana (HI) + Agència Artificial (AA) (l'Estat): ofereix pitjors respostes i pot portar al desastre, però ofereix millor rendició de comptes (és més humà).
  • Combinar Agència Artificial (AA) + Intel·ligència Artificial (AI): ofereix millors respostes, però menys rendició de comptes i una major inhumanitat.

El llibre conclou que, encara que el futur pot conduir a una transformació biològica (Homo deus) o a un món dominat per la IA, en el curt termini les nostres perspectives depenen encara dels estats i les corporacions, aquestes "màquines antiquades" amb les seves pròpies limitacions i la seva pròpia lògica de supervivència.

---

Analogia per Clarificar la Intel·ligència Artificial i l'Agència Artificial:

Podem veure els estats i les corporacions com un conjunt de daus (agents artificials). La seva superpotència no és la intel·ligència per trobar la millor resposta, sinó l'habilitat de generar una resposta (una decisió vinculant) i assegurar-se que aquesta es compleixi i perduri, independentment de si la decisió és "correcta" o no. La Intel·ligència Artificial (AI) és un GPS molt sofisticat que pot determinar la ruta correcta amb una saviesa gairebé perfecta. El dilema és que si deixem que el GPS condueixi, potser arribarem al destí més ràpid (millor resposta), però si el GPS no té consciència, podria decidir passar per sobre d'un gos (sense tenir en compte la moral), perquè la seva única funció és l'eficiència. La humanitat ha de decidir qui pren el volant, l'agent capaç de prendre decisions morals (encara que sigui estúpid) o la màquina capaç de trobar la veritat (encara que no tingui ànima).

PS. Avui també toca llegir a Gutiérrez-Rubí.

Comprendre l'hecatombe de Gaza

Holocaustes 

El llibre "Holocaustes" de Gilles Kepel, publicat el 2024, analitza el període d'extrema violència al Pròxim Orient iniciat a la tardor del 2023. L'autor, amb una experiència de mig segle d'estudis sobre els espais arabomusulmans, argumenta que la crisi es manifesta a través de dos holocausts que encarnen la "maledicció de Terra Santa":

1. La "razzia pogromista" de Hamas del 7 d'octubre de 2023, on van ser massacrats, violats i mutilats 1.140 israelians.
2. L'hecatombe de Gaza, causada pels bombardejos i les operacions terrestres de l'exèrcit israelià, que van provocar la mort de gairebé 25.000 palestins durant els primers cent dies de l'ofensiva.

L'argument central es desenvolupa en quatre capítols que examinen les lògiques de la razzia de Hamas, les contradiccions d'Israel, el context regional dominat per l'Iran i la nova "guerra mundial contra Occident".

I. La Razzia del 7 d'Octubre i la Continuïtat Ideològica

L'atac del 7 d'octubre va ser un cop d'estratègia i propaganda.

• L'Operació: Prop de 3.000 fedayin de Hamas van travessar la barrera de seguretat entre Gaza i Israel, neutralitzada prèviament per drons. Els objectius principals van ser els kibbutzim fronterers (poblats majoritàriament per activistes pacifistes israelians de centreesquerra) i la gran festa musical "Tribu de Nova". Els assaltants van filmar i difondre la seva "gesta heroica" en temps real amb càmeres GoPro. Aquesta va ser la matança d'israelites més important des del final de la Segona Guerra Mundial.
• Ideologia de la Ràtzia: Hamas va batejar l'operació com a "Diluvi d'al-Aqsa", invocant el càstig diví (el Diluvi) i referenciant la mesquita d'Al-Aqsa com a símbol de la "usurpació sacrílega" sionista. Aquesta apel·lació intensifica la islamització de la causa palestina i la identifica amb una jihad. La razzia buscava emular l'època gloriosa del profeta de l'Islam, especialment la ràtzia (ghazoua) contra els jueus de Khaïbar (628 dC), que va servir de càstig exemplar i va acabar amb tortures, execució dels homes i captiveri de les dones. El crit de "Khaïbar, Khaïbar, oh jueus, l'exèrcit de Mahoma torna" s'invoca ritualment en les operacions anti-israelianes contemporànies.
• Paral·lel amb l'11-S: L'autor assenyala un paral·lelisme amb la "doble razzia beneïda" del 11 de setembre de 2001, on els jihadistes fan trontollar l'adversari considerat "invencible". Mentre que l'11-S va ser un espectacle d'alt cost per a l'era de la televisió per satèl·lit, el 7 d'octubre va ser un "jihad del pobre", fàcilment reproducible amb drons, motos i cameres GoPro.
• Precedent de 1973: El 7 d'octubre va ocórrer gairebé exactament cinquanta anys i un dia després de la Guerra del Kippour (o del Ramadà) de 1973, que també va ser un atac sorpresa contra la baixa vigilància israeliana. La guerra de 1973 va conduir a l'embargament petrolier del rei Faisal d'Aràbia Saudita, convertint els hidrocarburs en una "arma política formidable" i finançant la difusió del wahhabisme.

II. L'Estratègia de l'Eix de la Resistència i Yahya Sinwar

La razzia recentra la jihad universal a Israel i s'articula estretament amb la xarxa regional liderada per l'Iran.

• La Llança Sunnita: El Hamas, després de la desfeta general de l'islamisme polític sunnita internacional (com la FM), es va convertir en la llança sunnita de l'"Eix de la Resistència" que estructura la Força Al-Qods dels Guardians de la Revolució iraniana.
• La Figura de Sinwar: Yahya Sinwar, l'home fort de Gaza, va passar 22 anys a presons israelianes i va ser alliberat el 2011. Parla hebreu fluidament, cosa que li permet penetrar en el pensament de l'enemic. Després del seu alliberament, va viatjar a l'Iran i va ser rebut pel general Qassem Soleimani, que li va prometre el "suport complet dels Pasdarans". Sinwar va impulsar la branca militar (Brigades Al-Qassam) a Gaza, en contrast amb l'estratègia més de compromís i menys confrontacional del buró polític de Hamas instal·lat a Qatar (Haniyeh, Meshal). La línia de Sinwar, modelada a partir dels Pasdarans, va prevaldre.
• Els Satèl·lits de l'Eix:
  • Hezbollah: El seu secretari general, Cheikh Hassan Nasrallah, és el portaveu en àrab de l'Eix, molt escoltat fins a les "banlieues de l'islam europees".
  • Houthis: Els Houthis del Nord del Iemen, amb l'ajuda dels Pasdarans, van ser activats per Nasrallah per estendre el conflicte regional a través de la pirateria marítima al mar Roig, afectant una de les principals "noves rutes de la seda" entre Àsia i Europa.
• Eliminacions Selectives: En resposta al 7 d'octubre, Israel va dur a terme una estratègia d'assassinats selectius de líders de l'Eix, demostrant una "gran mestria del servei d'intel·ligència":
  • El major general iranià Razi Moussavi (Força Al-Qods) a Damasc (desembre 2023).
  • El vicepresident del buró polític de Hamas, Salah al-Arouri, i sis líders militars a Beirut (gener 2024).

III. Les Contradiccions d'Israel i el Gènocidi

La catàstrofe del 7 d'octubre va ser possible per la "política de concepte" de Benjamin Netanyahu, que va regir la seva carrera política.

• El "Concepte" de Netanyahu: Aquesta estratègia buscava enfortir Hamas a Gaza per soscavar l'Autoritat Palestina (OLP) a Ramallah. Netanyahu va consentir el finançament mensual de Gaza amb 40 milions de dòlars en efectiu de Qatar (a través de l'aeroport de Tel Aviv i el Mossad), creient que així "comprava" una relativa pau social. El primer ministre va caure en el parany que ell mateix havia parat, subestimant la vertadera agenda confrontacional de Sinwar.
• Zelotes i Supervivència Política: Netanyahu es troba judicialment en precari (acusat de corrupció). Per mantenir-se al poder, va haver de satisfer els sionistes religiosos (Bezalel Smotrich i Itamar Ben-Gvir), els quals exigeixen la transferència de batallons a Cisjordània (Judea-Samaria) per protegir l'extensió de les colònies, deixant la frontera de Gaza desguarnida. Aquests líders promouen el supremacisme jueu i desitgen l'expulsió dels palestins per accelerar la Redempció (la vinguda del Messies, geoulah).
• La Resposta Desproporcionada: La riposta militar (a partir del 27 d'octubre) es va basar en la doctrina de la "resposta desproporcionada" de Tsahal. Tanmateix, va resultar ser un fracàs en els seus objectius declarats (Sinwar i les infraestructures de Hamas romanen inabastables), però va provocar un desastre humanitari de proporcions inèdites.
• Génocide i CIJ: L'Àfrica del Sud, líder dels BRICS+ i antic estat de l'apartheid, va presentar una demanda davant la Cort Internacional de Justícia (CIJ) de l'ONU el desembre de 2023. La demanda acusa Israel de genocidi a Gaza, citant declaracions de ministres israelians (Ben-Gvir, Smotrich, Gallant) que neguen l'existència d'un poble palestí o els descriuen com a "animals humans", demostrant una "intenció genocida". La CIJ, el gener de 2024, no es va pronunciar sobre el fons de l'acusació de genocidi, però va ordenar a Israel prendre mesures per prevenir actes que infringeixin la Convenció contra el Genocidi. La Cort no va exigir un alto el foc.

IV. Geopolítica del Massacre i la Guerra contra Occident

L'enfrontament a Gaza ha accelerat la fractura global i la lluita ideològica contra Occident.

• El Risc per al Nord: La decisió de la CIJ va contribuir a fer pesar el "sospita d'una falta moral" sobre l'Estat jueu. Això debilita l'Occident (els Estats Units i Europa), ja que el seu suport a Israel és "constitutiu de la seva identitat contemporània".
• L'Ofensiva del Sud Global: La coalició dels BRICS+ (que va incorporar l'Aràbia Saudita, Egipte, els Emirats Àrabs Units, Etiòpia i l'Iran el 2024), busca "arruïnar en valor l'ètica occidental" i utilitza la crisi de Gaza per federar el "Resta" del món contra Occident.
• Rússia i Xina: Moscou i Pequín han aprofitat la focalització occidental a l'Orient Mitjà per reduir el suport a Ucraïna. Rússia ha intensificat la seva relació amb l'Iran i ha rebut delegacions de Hamas, posicionant-se com a mediador. La Xina (BRICS 'C') ha adoptat una postura més anti-israeliana, amb la seva naviliera COSCO deixant de servir ports israelians.
• Turquia: El president Erdogan ha abandonat la seva temptativa de mediació per qualificar Israel d'"organització" i lloar Hamas com a "grup de combatents per la llibertat", en línia amb el seu projecte neo-otomà.
• Aràbia Saudita: Tot i que Riad va congelar el contacte amb Israel després del 7 d'octubre, la normalització (clau per al seu projecte Neom) es manté com a objectiu, però sota la condició sine qua non de la creació d'un Estat palestí.
• Infiltració Ideològica: Aquesta batalla de valors té el seu camp de batalla a les universitats occidentals. L'autor esmenta la crisi a Harvard i la seva pròpia expulsió de l'École Normale Supérieure, on el seu ensenyament sobre l'Orient Mitjà va ser tancat per ser substituït per la promoció del "Sud Global". El llibre denuncia la "substitució de la ideologia pel coneixement" i la connivència d'algunes xarxes acadèmiques europees que han promogut l'ideari frerista de Hamas.
• La Paradoxa de la Migració: Kepel subratlla la paradoxa que, malgrat que el "Nord" és estigmatitzat com a "colonialista, imperialista, racista", els habitants del "Sud" migren massivament cap a ell (a través de la Mediterrània i el Canal de la Mànega) buscant un benestar i un ambient de justícia que els és denegat pels "poders il·liberals que regnen sobre el 'Sud Global'".

V. La Cerca de Sortida

La situació a Gaza a finals de gener de 2024 era una "impasse".

• Les Negociacions de París: Les trobades entre els serveis d'intel·ligència d'Israel, Egipte, Qatar i els Estats Units a París (finals de gener de 2024) buscaven un acord per a un alto el foc i l'alliberament d'ostatges israelians a canvi de presoners palestins.
• El Veto de Netanyahu: Netanyahu es va oposar a qualsevol sobirania palestina de caràcter estatal a Gaza o Cisjordània. Aquesta radicalització té l'objectiu de la seva supervivència política i judicial, jugant la continuació de la guerra en un pacte de sang amb els seus aliats supremacistes.
• L'Escàndol de l'UNRWA: Un escàndol va sacsejar l'ONU quan Israel va notificar que dotze dels seus empleats a l'UNRWA (l'organisme d'ajuda als refugiats palestins) haurien participat en la razzia del 7 d'octubre. Aquesta revelació, considerada "altament creïble" per Antony Blinken, va portar a la suspensió de contribucions per part dels EUA i altres països, amenaçant l'existència de l'agència que proporciona serveis bàsics a 4,7 milions de persones.
• Alternatives a Sinwar: L'almirall retirat Ami Ayalon (antic cap del Shin Bet) va advocar per una solució de dos estats i la possible alliberació de Marwan Barghouti (dirigent de Fatah empresonat). Barghouti és considerat la figura més popular de Palestina i un possible home d'Estat capaç de negociar.
• Conclusió: El llibre adverteix que si Occident (els Estats Units i Europa) no aconsegueix instaurar un Estat palestí viable, patirà una "derrota estratègica" a llarg termini enfront de l'eix il·liberal russo-xinès (BRICS+). La persistència de la guerra beneficia els objectius personals de Netanyahu i l'agenda del "Sud Global".

PS. Els llibres de l'any 2025 segons Foreign Affairs.

Gestió pressupostària a salut

BUDGET EXECUTION IN HEALTH: FROM BOTTLENECKS TO SOLUTIONS 

Resum de l'informe conjunt de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Banc Mundial, titulat "Budget Execution in Health: From Bottlenecks to Solutions".

Aquest informe (publicat el 2025) aborda el problema crucial de la implementació del pressupost sanitari, que sovint es passa per alt en els països d'ingressos baixos i mitjans (LMICs). L'execució deficient del pressupost soscava la capacitat del sistema de salut per oferir una atenció oportuna, efectiva i equitativa, i amenaça l'assoliment de la Cobertura Sanitària Universal (UHC).

L'informe té quatre objectius principals: (i) aclarir conceptualment l'execució pressupostària en salut; (ii) presentar tendències en les dades d'execució; (iii) identificar les causes arrel dels problemes i les opcions de política; i (iv) oferir un enfocament de diagnòstic.

---

1. Definició i Marc Conceptual

L'execució del pressupost en salut es defineix com "el grau en què els diners s'han gastat d'acord amb les prioritats acordades i en suport d'una prestació efectiva de serveis de salut". Aquesta definició emfatitza no només la plena implementació del pressupost, sinó també la importància que els recursos es gastin bé.

L'execució pressupostària s'avalua generalment mitjançant les taxes d'implementació (expenditure outturn) en relació amb el pressupost original aprovat. Segons el Marc PEFA (Public Expenditure and Financial Accountability), una desviació superior al 15% respecte al pressupost original es considera un rendiment deficient ("D").

El procés d'execució és dinàmic i depèn de totes les etapes del cicle pressupostari (formulació, execució i supervisió) i de la coordinació entre els actors implicats, principalment el Ministeri de Finances (MOF), el Ministeri de Salut (MOH) i els governs locals (LG).

2. Tendències en l'Execució Pressupostària (2010–2020)

L'anàlisi de dades de 91 països d'ingressos baixos i mitjans (LMICs) entre 2010 i 2020 va revelar sis reptes clau:

A. Subdespesa Generalitzada

• Els LMICs subgasten els seus pressupostos sanitaris en una mitjana del 13%.
• En els països d'ingressos baixos (LICs), això representa una pèrdua anual mitjana d'aproximadament 4 dòlars internacionals per càpita, una quantitat equivalent al que molts països inverteixen en atenció primària.
• Les taxes d'execució mitjanes van ser més baixes a la Regió Africana (AFR) i a la Regió del Mediterrani Oriental (EMR) de l'OMS, amb una mitjana del 87% i 86% respectivament.

B. Taxa d'Execució Decreixent

• Les taxes d'execució pressupostària van empitjorar en els LICs, disminuint una mitjana d'1,6 punts percentuals anuals entre 2010 i 2020.

C. Sobrepassament i Volatilitat

• Hi ha evidència de sobrepassament pressupostari (overspending) en alguns països, principalment als d'ingressos mitjans alts (UMICs) i la Regió Europea (mitjana del 103%).
• Les taxes d'execució van mostrar una considerable volatilitat any rere any en molts països, sovint variant entre 15 i 20 punts percentuals, sent més marcada en els LICs amb poca capacitat de gestió financera pública (PFM).

D. Pitjor Rendiment Sectorial

• Les taxes d'execució en el sector de la salut són pitjors que en el sector de l'educació. Aquesta diferència és més accentuada en els LICs, on la salut subgasta de mitjana 7 punts percentuals menys que l'educació.

E. Subdespesa en Béns i Serveis

• Tots els grups d'ingressos subgasten en la categoria de béns i serveis dins del pressupost sanitari.
• Mentre que els salaris i sous s'executen gairebé completament, la despesa en béns i serveis (que cobreix subministraments mèdics) en els LICs i LMICs se situa aproximadament 15 punts percentuals per sota d'aquesta execució, cosa que compromet la qualitat dels serveis.

3. Desafiaments Comuns en l'Execució (Secció 4)

L'informe mapeja els factors subjacents a la mala execució, agrupats per etapa del cicle pressupostari i segons l'agència responsable (MOF o MOH).

A. Formulació Pressupostària

• Credibilitat del Pressupost: Sovint es compromet per projeccions d'ingressos poc precises, terminis de preparació insuficients i el manteniment de pràctiques de pressupostació històrica. Per exemple, la dependència en estimacions històriques en lloc de costos reals va ser un problema en diversos països analitzats (Burkina Faso, Kirguizistan, Pakistan, etc.).
• Estructura i Regles d'Assignació: Predomini de rigidesa pressupostària. La LGS permetia establir acords per a la prestació de serveis fora del servei públic de salut [NEW SOURCE]. En molts LICs i LMICs, l'ús continuat de la pressupostació per línia d'ítem impedeix la flexibilitat necessària per respondre a les necessitats sanitàries canviants.

B. Execució Pressupostària

• Regularitat i Previsibilitat dels Fluxos de Fons: Les pràctiques deficients de gestió d'efectiu condueixen a desemborsaments incomplets, retards en els pagaments i l'ús de la racionalització d'efectiu (cash rationing), on la despesa es basa en la disponibilitat immediata en lloc dels plans pressupostaris.
• Protocols de Despesa i Controls: Els controls de despesa són sovint massa centralitzats i engorrosos, especialment per a transaccions de baix valor. La manca d'autonomia financera de les instal·lacions sanitàries és una causa important d'ineficiència, ja que la gestió remota per part de districtes o regions dificulta les operacions diàries.
• Adquisició i Inversió de Capital: Els sistemes de contractació pública són ineficaços, amb procediments complexos, llargs i poc adaptats a les necessitats del sector de la salut (com ara la compra de fàrmacs). La manca de capacitat tècnica per formular plans d'adquisició i gestionar contractes és un fre comú.

C. Supervisió Pressupostària

• Sistemes de Monitorització i Responsabilitat: La capacitat limitada per produir informes d'execució complets i la fragmentació dels fluxos de finançament dificulten la creació d'una imatge consolidada de la despesa.
• Incapacitat d'Informar el Rendiment: Hi ha una tendència a centrar-se en la responsabilitat basada en inputs (compliment de les normes) en lloc de la responsabilitat basada en el rendiment o els outputs. Això impedeix avaluar si els diners gastats es correlacionen efectivament amb els resultats sanitaris desitjats.

4. Opcions de Política i Enfocament Diagnòstic

L'informe ofereix un conjunt d'opcions polítiques adaptables per al MOF, el MOH i els LGs, centrades a fer els sistemes de PFM més àgils i sensibles a les necessitats de salut.

A. Mesures Estratègiques Clau

• Finances: Reforçar la capacitat per a projeccions d'ingressos precises, dissenyar controls de despesa més dirigits i sensibles al risc (evitant el "talla-i-enganxa" per a totes les transaccions), i facilitar que les entitats sanitàries conservin saldos d'efectiu o ingressos generats internament per protegir-se contra els dèficits d'efectiu.
• Salut: Invertir en capacitat tècnica per a estimacions de costos més precises, coordinar-se estretament amb el MOF sobre qüestions de flux d'efectiu, i impulsar l'autonomia de les instal·lacions.
• Governs Locals: Treballar per la previsibilitat de les transferències intergovernamentals i aclarir els rols pressupostaris de les instal·lacions sanitàries.

B. Enfocament Diagnòstic de Quatre Passos

L'informe proposa una eina pràctica de diagnòstic de quatre passos per a l'avaluació sistemàtica dels problemes d'execució:

1. Mapejar els Fluxos de Finançament: Identificar les fonts de fons i les regles de PFM associades a cadascuna.
2. Avaluar el Rendiment: Calcular les taxes d'execució pressupostària (agregades i desagregades per trimestre, etapa de despesa i categoria econòmica).
3. Identificar les Causes Arrel: Utilitzar una matriu per localitzar sistemàticament els factors subjacents que contribueixen als colls d'ampolla en les etapes de formulació, execució i supervisió.
4. Desenvolupar Accions Polítiques: Dissenyar mesures personalitzades per abordar les causes i subcauses identificades.

L'informe conclou que la millora de l'execució pressupostària requereix un enfocament holístic i una col·laboració proactiva entre les autoritats de finances, salut i govern local.

PS. Avui s'ha assolit la xifra de 800.000 visites al blog. Impressionant. Moltes gràcies per llegir-lo.

Occident, on vas? (7)

 The Last Days of Europe: Epitaph for an Old Continent

El llibre, "The Last Days of Europe: Epitaph for an Old Continent" (Els últims dies d'Europa: Epitafi per a un Vell Continent), de Walter Laqueur, publicat el 2007, analitza els factors que, segons la seva perspectiva, condueixen al declivi irreversible del continent. L'autor es basa en les seves experiències personals (amb una infància a l'Alemanya de Weimar i una carrera acadèmica estudiant Europa durant més de quaranta anys) per argumentar que l'Europa que coneixem està desapareixent.

La tesi central és que Europa es veurà transformada "probablement fins a ser irrecognoscible" a causa de crisi demogràfiques i culturals, combinades amb la debilitat política i social. La seva conclusió és que, si bé l'Europa de postguerra va experimentar una recuperació "espectacular", la seva posició de lideratge mundial és cosa del passat, i l'optimisme sobre l'emergència d'Europa com a "superpotència moral" és una "fantasia captivadora".

A continuació, es resumeixen detalladament els eixos de la crisi europea segons el llibre:

1. La Crisi Demogràfica (Europe Shrinking)

El problema més greu que afronta Europa és el declivi poblacional i l'envelliment.

• Declivi de la Natalitat: La taxa total de fertilitat d'Europa és d'1,37. Aquesta caiguda contínua fa que el 2050, la població de l'antiga Unió Europea es prevegi que s'haurà reduït en 60 milions de persones.
• Envelliment: La caiguda de la natalitat es deu en part al fet que les dones treballen a temps complet, però el factor més important és el declivi del valor i l'estima de la institució de la família. Es projecta que l'any 2050, l'edat mitjana a Europa serà de 53 anys, considerablement més alta que la dels Estats Units (36 anys).
• Conseqüències: Aquest envelliment posa en perill la supervivència dels sistemes de benestar social, ja que caldran treballadors joves per mantenir la generació anterior.
• Immigració de Reemplaçament: Per revertir el balanç d'edats, es creu que caldran immigrants, però l'autor dubta que els immigrants disponibles tinguin les qualificacions necessàries, ja que molts joves immigrants ja pateixen d'una alta taxa d'atur i fracàs escolar.

2. La Migració i el Fracàs de la Integració

L'autor argumenta que, a diferència d'onades migratòries anteriors (com la jueva), que eren a menor escala i buscaven activament l'assimilació, l'onada d'immigrants musulmans del segle XXI, molts procedents d'Àsia, l'Orient Mitjà i Àfrica, és a una escala massiva i ha generat una profunda desintegració social.

• Segregació Voluntària: Molts immigrants viuen en societats separades de les d'acollida. Sovint no parlen l'idioma del país, i aquesta separació social i cultural és "molt sovint voluntària".
• Infiltració i Doble Discurs (Frérisme): Aquesta separació és fomentada per predicadors que diuen als immigrants que els seus valors són superiors als dels "infidels".
  • França: L'enfocament francès en l'assimilació (laïcité) ha resultat en conflictes generalitzats i l'aparició de "zones de no-go" per a la policia. L'organització més influent a França és la UOIF, d'orientació propera als Germans Musulmans.
  • Alemanya: La majoria dels immigrants turcs (75%) provenen de zones poc desenvolupades com l'Anatòlia Oriental. Han establert una "societat paral·lela" on hi ha alts nivells de re-islamització, i l'educació és un fracàs.
  • Regne Unit (Londonistan): Londres es va convertir en un refugi per a extremistes, i organitzacions com el Muslim Association of Britain (MAB) tenen connexions amb els Germans Musulmans i Hamàs.
  • Tariq Ramadan: Presentat com el representant d'un Euro Islam moderat, els seus crítics l'acusen de fer un "doble discurs", predicant un missatge més agressiu en àrab, mentre es manté fidel als principis fonamentals de la Germanor Musulmana.
• Joventut i Violència: La segona i tercera generació és la més problemàtica, amb altes taxes d'abandonament escolar i atur juvenil. Això ha generat una cultura juvenil de violència i delinqüència. Els nois de la banlieues (rodalies) sovint aclamen els equips del país d'origen dels seus pares o avis (p. ex., Algèria) en un acte de protesta contra França. El fenomen de les bandes de carrer (street gangs) i el rap violents, amb motivacions de machismo i control territorial, és central en aquests barris.
• Islamofòbia: L'augment de l'hostilitat cap als musulmans ("Islamofòbia") no es deu a la seva religió per se, sinó a l'escalada del terrorisme.

3. La Crisi del Benestar i l'Estancament Econòmic

El model econòmic europeu, basat en el Welfare State (Estat del Benestar), ja no és sostenible.

• Cost Insostenible: Els serveis socials van ser establerts en una època amb una estructura poblacional diferent i ara són massa cars a causa de l'augment de l'esperança de vida i la pujada dels costos mèdics.
• Lentitud i Dependència: Malgrat la recuperació espectacular de postguerra, l'economia europea s'ha alentit i s'ha tornat menys competitiva. Els intents de reforma (com l'Agenda 2010 a Alemanya o les mesures per reduir les pensions a França) han trobat una resistència política massiva, sovint amb vagues generals.
• Declivi Competitiu: La UE s'enfronta a una competència creixent de les economies asiàtiques (Xina i Índia). L'any 2000, els líders de la UE (Resolucions de Lisboa) van prometre convertir Europa en l'economia més dinàmica del món; però l'autor assenyala que aquesta visió estava "allunyada de les realitats europees".

4. La Fallida de la Unitat Europea

Els esforços per a la unitat política i militar s'han estancat:

• Rebuig de la Constitució: La crisi es va aprofundir el 2005 quan França i els Països Baixos van rebutjar la proposta de Constitució Europea.
• Feble Política Exterior i Defensa: L'Europa post-Guerra Freda manca d'una Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) efectiva. Europa va mostrar una "impotència vergonyosa" durant les crisis dels Balcans (1990s) i no té la capacitat militar creïble per a una acció autònoma.
• Soft Power com a Racionalització: La creença que Europa pot ser una "superpotència moral" utilitzant el "poder tou" (soft power) és, en realitat, una racionalització de la seva feblesa i la manca de voluntat per fer l'esforç militar i polític necessari per ser una potència real.

5. La Perspectiva de Futur

Laqueur conclou que, tot i que el declivi serà gradual i probablement no un col·lapse sobtat, la transformació és imminent:

• Europa com a Museu: El continent corre el risc de convertir-se en un "parc temàtic" (theme park) cultural, un tipus de Disneyland sofisticat per a visitants benestants de la Xina i l'Índia.
• Supremacia Musulmana Local: A mesura que les concentracions d'immigrants s'estenen (com a Neukölln, Saint-Denis o Bradford), en un futur, els "nadius" (que s'hauran convertit en minoria) no podran esperar que la majoria s'ajusti a la seva llengua i lleis.
• El Repte Final: El frérisme (l'ideari dels Germans Musulmans) i les seves xarxes busquen la imposició de la sharia. La resistència al declivi requereix "afrontar les realitats" i promoure l'educació per trencar el control dels imams fonamentalistes i el seu "gueto físic i espiritual". No obstant això, l'autor expressa escepticisme sobre si Europa té la voluntat política per fer-ho.

PS. Entrevista fonamental a Barbara Cassin a Le Grand Continent.