Enfrentarse al Leviatán: Una historia de las ideas políticas sobre el Estado moderno
Avui un llibre de referència. Recomanable a tot ciutadà. Resumit amb IA
El llibre "Enfrentarse al Leviatán: Una historia de las ideas políticas sobre el Estado moderno" de David Runciman, amb traducció de Marc Figueras, ofereix una exploració de la història de les idees polítiques centrada en el concepte de l'Estat modern. Basat en una sèrie de xerrades del 2020, el llibre busca relacionar textos fonamentals de la política amb els grans problemes contemporanis, com la pandèmia, a través d'un estil desenfadat i accessible.
El tema central del llibre és la idea de l'Estat modern, des dels seus orígens al segle XVII fins a finals del segle XX. Runciman examina dotze textos clau d'aquest període, analitzant el seu significat en el seu temps i la seva rellevància actual. Cada capítol es pot llegir de manera independent, però junts formen una història que explora l'evolució de l'Estat modern.
El llibre comença amb Hobbes i el seu Leviatán (1651) al Capítol 1. Runciman argumenta que Hobbes marca l'inici del relat de nosaltres com a éssers moderns: ciutadans o súbdits d'Estats moderns. Leviatán es presenta com una obra fascinant, amb una lògica racional però també amb un punt de "bogeria", escrita en un moment de gran agitació política durant la guerra civil anglesa. Hobbes buscava escapar de la descomposició política, i el seu text intenta assolir una comprensió matemàtica de la política, utilitzant un llenguatge extraordinari i la metàfora del monstre bíblic del Leviatan. Runciman contrasta la concepció moderna de la política de Hobbes amb la visió premoderna exemplificada per Maquiavel a El príncep, on la política es divideix entre repúbliques i principats. Hobbes, en canvi, cerca un pacte únic per a la creació simultània de govern i societat. Tot i la seva reputació, Leviatán també admet la idea d'un sobirà tolerant i un Estat liberal en termes generals. Arendt considera que la imatge del Leviatan representa el "pecat original" de la política moderna. La definició weberiana de l'Estat modern com una associació amb el monopoli de la coerció legítima és característicament hobbesiana.
El Capítol 2 està dedicat a Wollstonecraft i la seva Vindicació dels drets de la dona (1792). Aquest text va aparèixer durant la Revolució francesa i tracta de la relació entre política i sexe, així com de la unió entre sentit i sensibilitat. Wollstonecraft desafia la separació inevitable entre aquests dos aspectes de la vida i busca una manera perquè homes i dones visquin junts. La seva obra planteja un repte fonamental a la política moderna sobre la injustícia quotidiana, per a la qual la resposta liberal d'un Estat neutral podria no ser suficient.
El Capítol 3 se centra en Constant i el seu discurs de 1819, "La llibertat dels antics comparada amb la dels moderns". Constant reflexiona sobre la natura de la llibertat moderna a la llum de la Revolució francesa i les seves conseqüències. Distingeix entre la llibertat política dels antics i la llibertat individual dels moderns, advertint del perill de demanar massa o massa poc a la política. Constant argumenta que cal combinar ambdues classes de llibertat. Aquesta idea es reflecteix també en la seva novel·la Adolphe, que explora la recerca de la llibertat romàntica i les seves possibles ruïnes si es descuida la vida pública.
El Capítol 4 tracta sobre Tocqueville i La democràcia a Amèrica (1835-1840). Tocqueville va viatjar als Estats Units per observar la democràcia i va quedar sorprès per la seva naturalesa paradoxal i volàtil. Va alertar sobre la tirania de la majoria, que podia manifestar-se tant en excitabilitat i disturbis com en conformisme i manca d'imaginació. La seva experiència com a polític a França el 1848 va ser decebedora, mostrant-li les dificultats de millorar la política. Tocqueville també va preveure el risc que en un Estat democràtic, el poder excessiu del govern portés a la servitud dels ciutadans.
El Capítol 5 està dedicat a Marx i Engels i El manifest comunista (1848). Aquest text desafia la premisa hobbesiana bàsica de la prioritat de l'ordre polític, argumentant que les relacions econòmiques són fonamentals i que la política és secundària. El manifest comunista proposa una transformació social total mitjançant la revolució proletària internacional, tot i que la seva història ha estat marcada per interpretacions selectives i l'obviació de certs aspectes com l'internacionalisme.
El Capítol 6 se centra en Gandhi i el seu Hind Swaraj (1909). Aquest text presenta una crítica implacable de la civilització occidental moderna, incloent-hi la tecnologia i la industrialització. Gandhi adverteix contra la "gran mentida" de la modernitat i preveu un món dominat per la tecnologia, de manera similar a la visió de E. M. Forster a La màquina s'atura.
El Capítol 7 tracta sobre Weber i la seva conferència de 1919, "La política com a vocació". Weber defineix l'Estat modern pel seu monopoli de la coerció legítima i explora la professionalització de la política, incloent el paper dels partits polítics i el lideratge. Weber destaca la duplicitat de la política moderna com a font de treball i de significat, i examina la mentalitat i la responsabilitat del líder polític.
El Capítol 8 està dedicat a Hayek i Camino de servidumbre (1944). Hayek defensa la idea del mercat lliure i adverteix contra els perills del control governamental i la planificació centralitzada, que segons ell condueixen a la pèrdua de llibertat. El títol del seu llibre fa referència a una cita de Tocqueville sobre la servitud en un Estat democràtic amb un govern excessiu.
El Capítol 9 se centra en Arendt i La condició humana (1958). Arendt critica la concepció hobbesiana de la política com a racionalista i calculadora, que hauria distorsionat la veritable naturalesa de la política i menyscabat la condició humana. Arendt defensa una concepció de la política com a acció humana conjunta, un espai per a la comunicació i la construcció d'un relat col·lectiu. Advertia del perill que les màquines i la tecnologia dominessin el món i reduïssin el pensament humà a meres operacions. La "banalitat del mal" que va observar en el judici d'Eichmann il·lustra els perills de la política burocràtica i racionalista.
El Capítol 10 està dedicat a Fanon i Los condenados de la tierra (1961). Fanon ofereix una perspectiva sobre la política moderna des de l'experiència de la colonització, centrant-se en allò que fan els Estats als individus que viuen fora de les seves fronteres i als quals no concedeixen l'estatus de ciutadà. La violència del colonialisme i el desengany dels colonitzats són temes centrals. Runciman compara la perspectiva de Fanon amb la de George Orwell, que va experimentar els límits de la seva autonomia com a policia imperial.
El Capítol 11 tracta sobre MacKinnon i Hacia una teoría feminista del Estado (1989). MacKinnon presenta una crítica feminista radical de l'Estat, argumentant que tant el liberalisme com el marxisme han fracassat a l'hora d'abordar l'opressió sexual. Utilitza un llenguatge hobbesià però rebutja la seva història de l'origen de l'Estat. MacKinnon considera que l'Estat ha deixat les dones sense protecció i advoca per tractar la pornografia com una forma de tràfic de persones.
Finalment, el Capítol 12 se centra en Fukuyama i El fin de la historia y el último hombre (1992). Runciman explica que la famosa tesi de Fukuyama sobre el "fi de la història" després de la Guerra Freda ha estat sovint malinterpretada. Fukuyama no preveia un món sense esdeveniments, sinó el triomf de la democràcia liberal com a forma final de govern. La seva preocupació es centrava en el risc de l'aparició de l'"últim home" nietzschià, un ésser sense ambició ni creativitat en una societat pròspera però avorrida. Fukuyama es basa també en les idees de Tocqueville sobre els perills de la democràcia i presenta models de futur com el Japó. Runciman també menciona la perspectiva de Yuval Noah Harari a Sapiens i Homo Deus sobre el possible fi de la història com a resultat de l'acció humana potenciada per Estats i corporacions modernes.
El llibre conclou amb la idea que la qüestió de si les màquines serveixen al món o si comencen a dominar-lo i destruir-lo continua sent una qüestió central per a l'Estat modern. També inclou suggeriments de lectures, audicions i visionats addicionals per a cada capítol.
