Manual per als assessors dels ministres de salut

Handbook on the Political Economy of Health Systems

En Joan Costa ha fet bona feina coordinant aquest manual per assessors de ministres de salut, entre d'altres. Ve resumit amb IA

 El llibre Handbook on the Political Economy of Health Systems, editat per Alberto Batinti, Joan Costa-Font i Gilberto Turati, aprofundeix en la influència de les institucions en el funcionament, els resultats i el finançament dels sistemes de salut.

Objectiu i abast del llibre:

• El manual busca enriquir el camp emergent de l'economia política de la salut, un àmbit que ha guanyat rellevància després de la pandèmia.
• Analitza com les normes i incentius que regulen l'activitat sanitària són crucials per garantir un sistema eficient, incloent-hi el control dels costos dels medicaments i la motivació del personal sanitari.
• Pretén ser una obra interdisciplinària, accessible i no tècnica, adreçada a un públic divers que inclou tant professionals com acadèmics.
• L'objectiu principal és posar en relleu la importància de l'economia política de l'assistència sanitària com a camp d'estudi, examinant les àrees de consens i identificant els aspectes que encara requereixen més investigació.

Estructura del llibre:

El llibre s'estructura en quatre seccions principals:

• Disseny constitucional dels sistemes de salut:
  • Analitza si un sistema de salut ha de ser privat, públic o mixt, considerant les normes socials de cada societat.
  • Inclou un capítol que examina la salut i l'assistència sanitària com un dret constitucional, abordant la seva evolució històrica, les implicacions ètiques i legals, i els efectes econòmics i redistributius.
• Institucions polítiques, mercats polítics i decisions sobre assistència sanitària:
  • Explora el paper de les institucions polítiques en l'assistència sanitària, examinant com la seva composició influeix en la política i l'assignació de recursos.
  • Considera els factors externs que poden influir en el comportament de les institucions polítiques, com les eleccions i el lobbying.
  • Un capítol examina la relació entre les característiques dels ministres de salut als països de l'OCDE i els efectes en els seus sistemes de salut, comparant la formació mèdica dels ministres amb els resultats en el sistema sanitari.
• Economia política del finançament de l'assistència sanitària i les reformes de polítiques:
  • Estudia aspectes relacionats amb el finançament i les reformes en el sector de la salut des d'una perspectiva d'economia política.
• Economia política de l'assistència sanitària durant la COVID-19:
  • Examina els problemes i les decisions preses en el context de la pandèmia.
  • Un capítol analitza com els anuncis de certificats COVID per part del govern van afectar l'adopció de vacunes a Itàlia i Espanya, tenint en compte les preferències polítiques.

Casos d'estudi i anàlisis específiques:

• Expansió de l'assegurança d'assistència sanitària a Mèxic: Un capítol analitza l'establiment del Seguro Popular el 2003 i la seva posterior substitució per un nou model el 2020. El capítol descriu el sistema de salut mexicà, les reformes que l'han configurat (descentralització, expansió de la cobertura i recentralització), i les fonts d'influència que hi intervenen.

El llibre pretén inspirar futurs estudis i polítiques, amb l'objectiu d'augmentar l'atenció que es presta a l'economia política de la salut i l'assistència sanitària, un camp que està adquirint cada vegada més importància en totes les ciències socials.

Bioètica actual (2)

 Diccionari de bioètica 

Per a saber el nom de cada cosa és bo de tenir un diccionari al costat. Guardeu-lo, us pot ser d'utilitat.

La necessària redefinició de les competències dels professionals de la salut

 In the balance. Lessons for changing the mix of professions in NHS services

Els de Nuffield han presentat un informe sobre els canvis en les competències dels professionals de la salut. Una reflexió oportuna que per aquí a prop la tenim pendent de fa molt de temps. Tal com ho tenim, jo diria que està blindat. Resulta que les competències en la formació de residents les ha delegat el govern per llei i decret (troncalitat) en la comissió nacional d'especialitats corresponent. I el criteri corporatiu dicta que entre elles no es faran mal. Evidentment mai decidiran res que pugui suposar un canvi o modificació de la situació. O es reforma la regulació de la delegació o no hi haurà redefinició de competències. Així és tal com ho veig, o es fa un pacte conjunt per la formació de professionals o cada comissió defensarà el seu territori i no hi haurà millores. O es modifica la llei d'ordenació de les professions sanitàries i el decret de troncalitat o serem incapaços d'aprofitar talent i tecnologia. Ve resumit amb IA.

L'informe "In the Balance: Lessons for changing the mix of professions in NHS services", encarregat per NHS Employers i realitzat pel Nuffield Trust, explora els canvis en les professions dins del National Health Service (NHS) i l'equilibri entre elles. L'informe analitza iniciatives passades per remodelar la força laboral del NHS, extreient lliçons consistents que podrien ser útils avui dia, tot reconeixent que cada iniciativa té els seus propis desafiaments i oportunitats.

Punts Clau de l'Informe:

• Context Històric: La composició de les professions dins del NHS ha estat en constant evolució des de la seva creació el 1948. El NHS d'Anglaterra ha experimentat canvis més grans en l'equilibri de professions que altres serveis de salut internacionals.
• Multidisciplinarietat: L'informe destaca la importància del treball en equip i la prestació multidisciplinària de serveis d'atenció mèdica. Hi ha al voltant de 340 títols de rols diferents utilitzats en els registres de personal en hospitals i centres comunitaris.
• Impulsors del Canvi: Els factors que impulsen la introducció de nous rols inclouen l'escassetat de personal, la millora de la qualitat de l'atenció, l'ús eficaç del temps dels clínics i la resposta als canvis en la demanda dels pacients. La pressió nacional o "de dalt a baix", com ara les iniciatives "dirigides per polítiques", també és un factor important.
• Lliçons Clau:
  • Disseny i Planificació: El disseny acurat de nous rols és essencial, incloent la integració en plans de força laboral més amplis i el redisseny de les vies dels pacients. Cal una comprensió detallada de les habilitats, el coneixement i l'àmbit de pràctica del personal existent i del nou personal.
  • Educació i Formació: La formació ha de preparar adequadament els participants per a les tasques que s'espera que realitzin. L'augment de places en escoles de medicina i infermeria pot ser necessari per garantir un subministrament sostenible de personal.
  • Supervisió i Integració: La supervisió, la gestió i la formació contínues són crucials per a la implementació i el desenvolupament de nous rols.
  • Regulació: La regulació dels professionals de la salut té com a objectiu protegir el públic del risc de danys i promoure els estàndards professionals.
  • Conscienciació Pública: La conscienciació i la comprensió pública dels nous rols són importants per a la seva integració, així com el consentiment informat del pacient.
  • Suport Financer: El suport financer centralitzat pot ser un impulsor per a l'expansió de nous rols, però pot distorsionar les decisions locals.
  • Acceptació Professional: La integració de nous rols amb altres professions i el treball en equip eficaç són elements clau.
  • Progressió, Benestar i Retenció: La claredat en la progressió professional és una consideració important per garantir un canvi eficaç i sostenible.
• Recomanacions: L'informe proporciona recomanacions sobre com els organismes regionals i nacionals poden donar suport a la capacitat de desenvolupament organitzatiu de primera línia, augmentar la conscienciació pública i generar realisme al voltant de la capacitat educativa, la regulació i el suport financer.
• Limitacions: L'informe reconeix les limitacions del seu abast, incloent la necessitat de més investigació sobre l'impacte de les diferents combinacions de personal en els resultats dels pacients.

En resum, l'informe destaca la complexitat de remodelar la força laboral del NHS i la importància d'una planificació acurada, la inversió en educació i formació, i la necessitat d'abordar els desafiaments relacionats amb la supervisió, la regulació i l'acceptació per part d'altres professions. L'èxit de la integració de nous rols depèn d'un enfocament tripartit entre gestors de serveis, professionals i educadors.

Té múscul la indústria biotech? (5)

La indústria biotech xinesa té múscul i molt. Només cal llegir The Economist per a confirmar-ho. La d'aquí, no tant, ja ho hem explicat. El problema apareix quan els d'aquí es pensen que si, i en canvi el món gira i les coses no són com a un li agradaria que fossin. És llavors quan algú hauria de reconèixer que ha fet tard i veure si pot agafar encara algun tren amb perspectives d'arribar a destí.

Llegiu-ho amb atenció, per guardar.

Jaume Plensa. Echo

L'escàndol de la dictadura del districte únic

El districte únic universitari és un sistema dictatorial pel qual els estudiants de fora de Catalunya poden accedir a les seves Universitats. El que això permet és que nosaltres hem d'assumir socialment els costos i ells se'n porten els resultats privadament cap a casa. Així de fàcil, així de clar. Però ho fan a un cost social addicional incalculable, els ciutadans d'aquí que volien ser metges han perdut per sempre l'oportunitat d'estudiar allò que volien i això fa dècades que està passant.

El resultat d'aquesta vergonya és que el 40% són forasters i els joves d'aquí són exclosos. Cap país del món occidental acceptaria una estadística com aquesta amb finançament públic on es dona pas als forasters en determinades universitats respecte als nacionals. Els ciutadans acaben observant a Girona que només el 12% dels nous metges són gironins! i que fruit de l'escassetat de metges cal importar-los i el 47% dels metges nous són formats a l'estranger.

Aquest és exactament el cost que té mantenir el país atrapat en un Estat que li juga a la contra: la pèrdua de talent i d'oportunitats per als propis ciutadans. I després algú es pregunta perquè els joves voten el que voten, i passa el que passa. Doncs la resposta la teniu a l'article d'en Gutiérrez-Rubí, n'estan farts i prefereixen arriscar en allò desconegut que perpetuar el desastre. Agafeu-vos fort i prepareu-vos pel que pot passar a les properes eleccions.

PS. I sobretot recordeu sempre què va passar el 27 de febrer al Parlament, el PSC va votar amb PP i VOX per rebutjar la reserva de places universitàries de medicina i infermeria per estudiants catalans. A hores d'ara hi ha un 40% d'estudiants forasters i per a ells és més important Espanya districte únic que les oportunitats de futur dels ciutadans.

PS. He posat dictadura, perquè comença amb la dictadura franquista La Ley de Ordenación Universitaria de 1943.

El trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat

ESTUDI POBLACIONAL DEL TDAH A CATALUNYA

The ADHD Explosion: Myths, Medication, Money, and Today's Push for Performance

The Impact of the Genetic Risk for ADHD on Parental Beakdown

Un estudi poblacional sobre el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat mostra la següent conclusió:

Les dades epidemiològiques de TDAH de la cohort poblacional analitzada a Catalunya mostren una prevalença de diagnòstic de TDAH del 4,74% durant el període 2013-2017. Aquesta dada parteix d’una classificació pròpia a partir dels diagnòstics observats en atenció primària, hospitalitzacions, serveis d’urgències i serveis mentals hospitalaris i ambulatoris. De fet, anant un pas més enllà, vam classificar els individus en tres grups en funció del grau de certesa del diagnòstic:

(i) diagnòstic segur de TDAH (61,4%)

(ii) diagnòstic probable de TDAH (16,9%)

(iii) diagnòstic de sospita de TDAH (21,7%)

Sabem que aquest diagnòstic és una qüestió controvertida. El llibre que es mostra a continuació resumit amb IA assenyala tots aquests aspectes. 

El llibre "The ADHD Explosion: Myths, Medication, Money, and Today's Push for Performance" d'Stephen P. Hinshaw i Richard M. Scheffler és una anàlisi exhaustiva i accessible sobre l'ADHD, que aborda els seus orígens, costos, causes, diagnòstic, tractament i impacte social. El llibre pretén oferir una síntesi necessària sobre l'ADHD, emfatitzant la seva complexitat i la influència de factors biològics, psicològics, socials, econòmics i polítics.

Punts clau del llibre:

• Introducció i costos de l'ADHD:
  • El llibre comença revelant els enormes costos financers i emocionals per a les famílies que lluiten amb els comportaments i discapacitats associades a l'ADHD.
  • S'exploren les controvèrsies principals relacionades amb aquest trastorn: és biològic o social? S'han d'utilitzar medicaments, especialment per als nens petits? Hauria el personal escolar de parlar de l'ADHD amb les famílies?.
• Naturalesa i causes de l'ADHD:
  • L'ADHD es presenta com un continu, no com una categoria. Els comportaments relacionats amb l'ADHD existeixen en un espectre, similar a la pressió arterial o els trets de la depressió.
  • El llibre explora els símptomes, problemes i discapacitats que defineixen l'ADHD, així com la seva manifestació al llarg de la vida.
  • S'analitzen els models i causes de l'ADHD, considerant tant factors biològics com culturals.
• Diagnòstic i tractament de l'ADHD:
  • El llibre subratlla la importància d'un diagnòstic acurat que inclogui una història de desenvolupament exhaustiva i dades sobre la vida a casa, amb els amics i a l'escola.
  • S'enfatitza que no hi ha una "prova objectiva" o "mesura cerebral" per diagnosticar l'ADHD.
  • Es revisen els tractaments per a l'ADHD i l'evidència dels seus efectes.
• Medicació per a l'ADHD:
  • El llibre examina l'augment de l'ús de medicaments per a l'ADHD, considerant tant els seus beneficis com els seus riscos potencials, incloent-hi l'abús.
  • S'exploren els efectes dels estimulants en el cervell, tant els seus efectes principals com els secundaris.
  • Es discuteix si els estimulants milloren el rendiment o tenen potencial d'abús.
  • El llibre també assenyala que els medicaments poden ajudar a retenir material après recentment, però els efectes sobre la memòria de treball i les funcions executives són inconsistents.
• Factors escolars i polítiques educatives:
  • Es destaca la influència de les polítiques educatives i les demandes escolars en l'augment de la identificació de nens amb ADHD.
  • S'argumenta que l'ADHD es revela a través de la pressió per al rendiment acadèmic i laboral en una economia global cada vegada més competitiva.
• Mites i controvèrsies sobre l'ADHD:
  • El llibre refuta la idea que l'ADHD és un "regal", destacant que pot ser un impediment per a l'èxit acadèmic i està relacionat amb resultats negatius com l'abús de substàncies i accidents de trànsit.
• Cobertura mediàtica i estigma:
  • El llibre assenyala que alguns mitjans de comunicació, com The New York Times, han presentat una visió esbiaixada contra la ciència relacionada amb l'ADHD i els medicaments, possiblement alterant el diàleg nacional.
  • Es discuteix com la publicitat directa al consumidor (DTC) pot reduir l'estigma de les malalties mentals.
• Recomanacions per millorar l'atenció de l'ADHD:
  • El llibre destaca la necessitat de millorar l'educació i la formació dels professionals, promoure el treball en equip entre diferents camps (medicina, psicologia, educació), i aplicar les directrius de pràctica professional.
  • S'emfatitza la importància d'un públic informat que exigeixi una atenció òptima.

En resum, "The ADHD Explosion" és un llibre que busca proporcionar una comprensió completa i matisada de l'ADHD, desmuntant mites i oferint perspectives basades en la investigació sobre les seves causes, diagnòstic, tractament i impacte social.

I si voleu les darreres informacions dels USA al respecte, les trobareu a The Economist:

L'embut perfectament dissenyat i la necessària redefinició de les professions sanitàries

The political economy of corporatism in medicine: Self-regulation or cartel management?

When Pathology and Laboratory Medicine Becomes a Commodity and Health Care Becomes Both Its Customer and Owner

Fa més de tres dècades que en Peter Zweifel i en Rein Eichenberger van escriure un article significatiu sobre el corporativisme en medicina. En concret es fixaven en una qüestió que passa sovint desapercebuda, la delegació de les tasques regulatòries del govern en les organitzacions mèdiques. Fonamentalment, se centrava en les qüestions d'accés a la professió, nombre de professionals en formació sanitària especialitzada i tipus, o la definició de les especialitats. Deia que tot plegat, en els set països que analitzava, havia donat lloc a una densitat de metges (número de metges per càpita)que era diferent segons el nivell de corporativisme en medicina del país. I després afegia que un fort corporativisme reduïa l'impacte negatiu d'una major oferta de professionals en els ingressos econòmics dels metges.

Agafem un exempre recent. La setmana passada es va crear una nova especialitat que en diuen de Laboratori Clínic, a partir de la fusió de dues especialitats existents, Anàlisis Clíniques i Bioquímica. L'argumentació és magnífica, 

La evolución tecnológica va a seguir condicionando este tipo de estructuras organizativas en los centros sanitarios de mayor tamaño, donde se forman la mayoría de los especialistas, pero también va a condicionar el trabajo en centros comarcales, que van a requerir de especialistas más polivalentes.

El trabajo conjunto, en cualquiera de estas estructuras organizativas, no solo evita la fragmentación de la atención y el conocimiento, si no que genera el efecto contrario, unificando la atención a los y las pacientes e integrando conocimientos.

Con este proyecto, se persigue de esta forma mejorar la formación de los especialistas en Ciencias de la Salud, a la vez que se facilita la gestión de los recursos humanos en salud.

La tecnologia condiciona l'organització, punt. L'organització acaba rendint-se a la tecnologia. Però si és així, jo em pregunto per què han mantingut l'Anatomia Patològica al marge? L'anàlisi d'ADN circulant fa confluir també amb l'activitat dels patòlegs. Molts països ja ho han fet. I la fusió i redefinició d'especialitats hauria de continuar assenyadament en molts més casos. Ara bé, dir-ne Laboratorio Clínico és un disbarat per als annals de la història de la medicina. Aquest nom no és una especialitat, una disciplina mèdica, és tant sols un tros d'un edifici de l'hospital o d'una organització en general. La disciplina és la Medicina de Laboratori, el nom convencional europeu per aquesta especialitat. I quin hauria de ser el model d'especialitat i d'organització? . Doncs com a exemple mirar cap al Canadà i cap Alberta en particular donaria pistes del que cal fer. Aquesta taula ho resumeix:

Segurament a data d'avui caldria reescriure l'article de Zweifel i redefinir els papers de cadascú. Han passat moltes coses d'ençà d'aleshores. Però n'hi ha una que roman, l'escassetat de metges. I la pregunta que molts es fan, és per què hi ha escassetat?. Doncs que mirin qui decideix les places de forma efectiva, qui accepta que hi hagi determinada oferta i la resposta serà immediata. Molts diuen que el govern no ha planificat, i és cert. Però encara que hagués planificat té delegada la regulació parcialment en comissions de les especialitats i en la comissió nacional, així com els degans d'universitat, i també cal recordar-ho, hi tenim les decisions arbitràries de les comunitats autònomes. Unes comisions que en diuen assessores però que a la pràctica exerceixen com a lobby d'influència determinant i decisor. Mentre no es modifiqui el corporativisme i l'estructura legal que facilita la delegació de la regulació que deia Zweifel no hi haurà solució als problemes d'accés i qualitat a l'assistència per part de la població. 

Fa cinc anys Eric Topol va fer un informe per al NHS sobre com la digitalització modificaria la tasca dels professionals de la salut al NHS. Allà no l'hi han fet massa cas, però aquí ni tant sols hi ha un informe.

Resum. Hi ha un embut perfectament dissenyat. No hi ha el nombre ni tipus de metges que es necessiten per afrontar les tasques i disposar d'un accés digne als serveis. Tot el que observem com a resultat no és un error de planificació del nombre de metges, és exactament tal com s'ha previst que sigui, possiblement per deixadesa.

Hospital de la Santa Creu

Penso, per tant decideixo

 Piensa claro: ocho reglas simples para tener éxito en la era de los datos

N'hi ha molts que decideixen sense pensar. A tots ells els convé un moment de reflexió i dedicar-se a una lectura inspiradora com aquesta d'en Kiko Llaneras. El resultat de les seves decisions ben segur seria un altre de diferent. Llibre resumit amb IA

Aquest llibre, "Piensa Claro", és una guia per a prendre millors decisions utilitzant dades i pensament crític, i per entendre millor el món complex que ens envolta. L'autor argumenta que les dades són essencials per a descriure i entendre el món. El llibre està dividit en vuit regles que ajuden a analitzar informació, evitar errors comuns i prendre decisions més encertades.

Aquí hi ha un resum dels punts clau que es tracten al llibre, organitzats per les vuit regles principals:

• Regla 1: Accepta la complexitat del món. El món és complex i no lineal. Les relacions de causa i efecte no sempre són directes i proporcionals, com l'exemple de la pesca d'anguiles. L'autor explica com les coses poden ser complicades encara que semblin simples, com el vol d'una bandada d'estornells, on cada ocell segueix regles senzilles que generen un comportament emergent.
• Regla 2: Pensa en nombres. Mesurar les coses és fonamental per a entendre la realitat. L'autor destaca la importància d'escollir bé les mètriques i d'entendre les seves limitacions. També explica que les mètriques relatives són més útils que les absolutes, i ensenya com fer càlculs ràpids. El llibre també compara la mitjana i la mediana, explicant que la mediana és més resistent a valors extrems.
• Regla 3: Protegeix les teves mostres de biaixos. La nostra intuïció sovint ens enganya al prendre mostres, ja que tendim a utilitzar la informació que tenim més a prop. Cal tenir cura amb els biaixos de selecció, ja que les mostres que fem servir per a les nostres observacions sovint no són representatives de la població general. L'autor posa l'exemple de la història d'Abraham Wald, que va ajudar a millorar els avions durant la segona guerra mundial utilitzant dades sobre els impactes rebuts pels avions que tornaven.
• Regla 4: Assumeix que atribuir causes és difícil. La correlació no implica causalitat. L'autor explica com els factors de confusió poden fer que confonguem la correlació amb la causalitat. Ens ensenya com fer experiments amb grups de control i a tenir cura amb les "amanides causals". El llibre explica la necessitat de raonar cas per cas quan s'atribueixen causes. També es discuteix que les associacions són útils per a fer prediccions encara que no siguin causals.
• Regla 5: No menyspreïs l'atzar. Els successos tendeixen a tornar a la mitjana. Cal distingir entre soroll i senyal. L'autor explica que és important calcular els promedis i posa l'exemple de la millora en l'exactitud de les prediccions electorals amb els promedis de les enquestes. S'ha d'anar amb compte amb els extrems anecdòtics perquè les mostres petites són menys fiables. El llibre també adverteix sobre la il·lusió de les agrupacions i les ratxes, posant l'exemple de la mà calenta en el bàsquet.
• Regla 6: Prediu sense negar la incertesa. Cal assumir que la incertesa és omnipresent i raonar utilitzant probabilitats. L'autor posa l'exemple de com Barack Obama prenia decisions durant la crisi financera, utilitzant models de probabilitat. El llibre també explica com funcionen les comunitats de predicció que utilitzen fonts obertes per fer prediccions sobre diversos temes. També explica que cal tenir en compte els arguments contraris i les dades del passat.
• Regla 7: Admet els dilemes i fes malabars. Cal ser conscient dels compromisos i de les tensions entre diferents objectius o valors. El llibre explica el concepte d'òptim de Pareto i la regla 80/20 per prendre millors decisions. L'autor argumenta que cal aprendre a prioritzar els esforços i buscar els equilibris. El llibre també explica la necessitat de definir el problema i l'objectiu per a una optimització.
• Regla 8: Desconfia de la teva intuïció. La nostra intuïció ens pot enganyar de moltes maneres. L'autor explica que tendim a simplificar les coses i a crear històries coherents per a tot. També tendim a menysprear les circumstàncies particulars i a treure conclusions precipitades basades en estereotips. L'autor també discuteix com sobreestimem el nostre coneixement, i posa l'exemple del funcionament de la nevera.

En resum, "Piensa Claro" és una guia pràctica per a millorar les nostres habilitats de pensament crític i presa de decisions, emfatitzant la importància de les dades, el raonament lògic i la consciència dels nostres biaixos cognitius. El llibre fomenta una "mirada híbrida" que combina el pensament quantitatiu amb la comprensió de la complexitat del món i la importància de les persones.

La interpretació de les lleis

 How to Interpret the Constitution

Hi ha dos conceptes jurídics clau del moment que vivim: lawfare i dret penal de l'enemic. Amb el primer s'utilitza el dret i la competència legislativa per a la lluita política partidària. Pel segon es reprimeix arbitràriament qui no pensa com el deep state vol que pensis i així reb penes que no en rebria en cap dels casos. Els dos models els tenim entre nosaltres i tots aquells que s'omplen la boca de plena democràcia s'ho haurien de fer mirar seriosament, però us asseguro que no ho faran. En el fons, el problema és la interpretació de la Constitució i com es gestiona. El llibre d'en Carl Sunstein ho explica per als USA, però té moltes semblances amb el que passa aquí. Ve resumit el llibre amb IA.

Aquest llibre, "How to Interpret the Constitution", explora les diverses maneres d'interpretar la Constitució dels Estats Units i com es prenen les decisions sobre aquestes interpretacions. L'autor presenta un marc per entendre els desacords sobre la interpretació constitucional i argumenta que no hi ha una manera única i correcta d'interpretar la Constitució, sinó que s'ha de triar una teoria d'interpretació basant-se en si farà que l'ordre constitucional sigui millor o pitjor.

Aquí teniu un resum dels punts clau que es tracten al llibre:

• Introducció: El llibre comença amb una reflexió sobre l'experiència personal de l'autor en prendre el jurament de càrrec, i planteja la pregunta de com hem d'interpretar la Constitució. El text constitucional pot ser interpretat de diferents maneres, donant lloc a desacords legítims.
• Teories de la interpretació: El llibre examina diverses teories d'interpretació constitucional, incloent l'originalisme (intencions originals, significat públic original i originalisme semàntic), el textualisme, el tradicionalisme, el common-law constitucionalisme, el Thayerisme, lectures morals i l'activisme judicial per protegir la democràcia. Argumenta que no existeix cap teoria que s'imposi per la mateixa idea d'interpretació.
• L'inevitabilitat de l'elecció: El llibre defensa que l'elecció d'una teoria d'interpretació és inevitable i que s'ha de fer sobre la base de quina teoria farà que el sistema constitucional sigui millor. Argumenta que la idea d'una interpretació inherent a la idea mateixa d'interpretació és incorrecta. Els jutges, i altres, han de triar una teoria i justificar-la, tenint en compte la llei.
• El jurament del càrrec: El llibre explora la rellevància del jurament del càrrec per a la interpretació de la Constitució, argumentant que no imposa una teoria específica. El jurament de donar suport a la Constitució no obliga a una interpretació originalista o a seguir la intenció dels autors.
• Com escollir: El llibre argumenta que per defensar una teoria d'interpretació, els jutges i altres han de buscar un "equilibri reflexiu", intentant assegurar que els seus judicis morals i polítics s'alineïn i se suportin mútuament. Aquest procés implica identificar punts fixos, que són judicis que es tenen amb molta confiança, i posar a prova les teories contra aquests punts, acceptant que es poden revisar. En el context de la llei constitucional, els punts fixos poden ser certs casos o principis constitucionals.
• El paper de la tradició: El llibre també examina la importància de les tradicions per a la interpretació constitucional, argumentant que no haurien d'utilitzar-se per limitar la capacitat de la llei constitucional d'evolucionar. El llibre critica la visió del Tribunal Suprem a Dobbs, que va derogar Roe v. Wade, per dependre massa de la tradició i no de la comprensió moral.
• On posicionar-se: El llibre defensa que la Constitució dels Estats Units hauria de permetre i prohibir determinades coses i que per fer-ho s'han de prendre decisions sobre els principis. El llibre argumenta que els desacords sobre la interpretació constitucional en última instància es redueixen a les diferències en l'equilibri reflexiu de les persones, ja que cadascú posa més pes a determinats valors i principis .
• Equilibri reflexiu i punts fixos: El llibre defensa que la tria d'una teoria d'interpretació no és arbitrària, però sí que hi influeix l'equilibri reflexiu, que depèn de la importància que donem a determinats principis i casos com a punts fixos, que es podrien haver de revisar. El llibre destaca que tant els jutges com altres persones que interpreten la constitució utilitzen els seus punts fixos per decidir, per exemple, si l'originalisme és correcte.
• Originalisme: El llibre explora l'originalisme i les diferents variants, incloent l'originalisme d'intencions, el significat públic original i l'originalisme semàntic. L'autor destaca que l'originalisme és una opció, no una necessitat. També explica que els originalistes tenen opinions diferents sobre si s'han de seguir literalment els textos, o si s'han de tenir en compte el context i els objectius.
• Textualisme: El llibre també explica el textualisme, que se centra en la paraula del text constitucional. L'autor assenyala que el textualisme no és suficient per ell mateix, ja que fins i tot els textualistes han d'interpretar els textos.
• Tradicionalisme: L'autor examina el tradicionalisme, que se centra en les pràctiques i tradicions llargues. L'autor critica la visió del Tribunal Suprem a Dobbs, que va derogar Roe v. Wade, per dependre massa de la tradició i no de la comprensió moral.
• Lectures morals: El llibre també analitza les lectures morals de la Constitució, que impliquen la interpretació de les disposicions constitucionals a la llum de principis morals. L'autor defensa la idea que els principis morals haurien de tenir un paper en la interpretació de la Constitució, però reconeix que hi ha desacords sobre quins principis morals haurien de prevaldre.
• Revisió judicial que reforça la democràcia: El llibre considera una aproximació que posa l'accent en la protecció de la democràcia i els processos democràtics per a la interpretació constitucional. El llibre es refereix a la idea de l' "activa llibertat" per incloure la participació en els processos democràtics.

En resum, "How to Interpret the Constitution" ofereix una guia per entendre els diversos enfocaments de la interpretació constitucional i argumenta que la tria de la teoria és inevitable i ha de dependre de quina teoria considerem que farà que l'ordre constitucional sigui millor i més justa, en funció dels nostres punts fixos i de l'equilibri reflexiu.

Quan ser metge no és atractiu per a una generació

 What do we know about young people’s interest in health careers?

Davant la mancança de metges, cal analitzar en profunditat les causes. Les referents a la regulació ja les hem explicades fa molts anys i les coses no han canviat. I se n'han afegit d'altres causes, com la pèrdua d'interès per la medicina per part de les generacions més joves. Una ullada a aquest informe de l'OCDE ajuda precisament a entendre perquè cal fer atractives les professions sanitàries. Massa joves no volen ser metges al nostre entorn i cada any que passa va a la baixa. Les estratègies per capgirar la tendència convé que es defineixin ben aviat per part de qui en té la responsabilitat. Altrament el fiasco resta assegurat.

Aquest informe examina l'interès dels joves per les carreres sanitàries mitjançant dades de l'enquesta PISA de l'OCDE i dades administratives nacionals sobre sol·licituds i admissions a programes d'educació sanitària. L'anàlisi se centra en programes d'infermeria a causa de la preocupació per la disminució d'interès en aquest camp.

Punts clau:

• Disminució de l'interès: L'interès dels estudiants de 15 anys en les carreres sanitàries ha disminuït en la meitat dels països de l'OCDE entre el 2018 i el 2022. Aquesta tendència també s'observa en diversos països no pertanyents a l'OCDE.
• Diferències de gènere: Les noies mostren un interès significativament més gran que els nois en les carreres de medicina i infermeria. Atraure més homes a les professions sanitàries, especialment a la infermeria, continua sent un gran desafiament.
• Dades administratives: Les dades sobre sol·licituds a programes d'infermeria són menys disponibles que les dades d'admissions. En els països de l'OCDE amb dades consistents, les sol·licituds van augmentar durant els primers anys de la pandèmia, però van disminuir el 2022 i el 2023, indicant un interès reduït.
• Limitacions de les dades: Les dades de l'NHWA de l'OMS mostren variacions importants entre països i inconsistències, cosa que suggereix la necessitat de clarificar les definicions i millorar la qualitat de les dades.
• Factors influents: Diversos factors influeixen en l'interès dels joves per les carreres sanitàries, incloent factors intrínsecs (desig d'ajudar als altres), factors extrínsecs (remuneració, condicions de treball), factors sociodemogràfics (gènere, nivell socioeconòmic) i factors interpersonals (influència familiar).
• Augment de places: Molts països han augmentat les places en programes d'educació mèdica i d'infermeria per abordar la demanda creixent i l'escassetat de personal. Tot i això, l'expansió de la capacitat educativa serà ineficaç si no hi ha prou candidats qualificats i motivats.
• Impacte de la pandèmia: La pandèmia de la COVID-19 pot haver dissuadit als joves de seguir carreres sanitàries a causa de l'estrès i les condicions de treball difícils.

Conclusions:

L'informe destaca la necessitat d'augmentar l'atractiu de les professions sanitàries entre els joves per prevenir l'escassetat futura de personal sanitari. Es requereix més investigació per millorar la disponibilitat i comparabilitat de les dades sobre sol·licituds i admissions a programes d'infermeria per monitorar les tendències en l'interès dels estudiants. Mentre es realitzen aquestes millores, les dades actuals de l'OCDE i de l'OMS sobre el nombre de graduats en infermeria, medicina i altres programes relacionats amb la salut seguiran sent l'indicador més fiable per monitorar els esforços nacionals de formació.

El sistema de salut al Quebec

 Prendre soin au chevet du système de santé

Un metge explica com veu el sistema de salut del Quebec. Resumit amb IA.

El llibre "Prendre soin au chevet du système de santé" d'Alain Vadeboncoeur ofereix una anàlisi del sistema de salut i proposa solucions per a millorar-lo. L'autor, un metge d'urgències amb molta experiència, aborda una varietat de temes, des de l'accés als serveis fins a la prevenció, la coordinació de l'atenció i la necessitat de posar el pacient al centre del sistema.

Aquí hi ha un resum dels punts clau del llibre:

• La necessitat de cuidar: L'autor argumenta que el sistema de salut ha de centrar-se en prendre cura de les persones malaltes, assegurant que rebin tractaments pertinents, medicaments útils i atenció oportuna en el lloc adequat. Això implica també coordinar l'atenció i preservar l'accés als serveis.
• El sistema de salut com un tot: El llibre destaca que el sistema de salut és una entitat complexa amb molts actors que hi influeixen, des dels professionals de la salut fins als responsables de la presa de decisions. L'autor subratlla la importància que tots els actors es responsabilitzin del seu paper per tal que el sistema funcioni de manera efectiva.
• La importància de l'acció: L'autor argumenta que és essencial actuar per millorar el sistema de salut, evitant la inèrcia i els efectes secundaris no desitjats de les solucions implementades. El llibre posa en relleu la necessitat d'escoltar les persones que treballen al sistema, així com els pacients, per tal de prendre decisions informades.
• La continuïtat de l'atenció: Un altre aspecte clau és la continuïtat de l'atenció, que implica que els pacients tinguin accés als seus expedients mèdics i que hi hagi una comunicació fluïda entre els diferents proveïdors de serveis. El llibre destaca la importància de la tecnologia en aquest sentit, tot i que posa de manifest que la tecnologia ha d'estar al servei dels professionals i dels pacients, no al revés.
• El paper del "bon soignant": L'autor explora la noció del "bon soignant", assenyalant que no sempre és el metge especialista qui millor pot atendre les necessitats d'un pacient. El llibre subratlla la necessitat de jerarquitzar l'atenció i d'assegurar que els pacients rebin l'atenció adequada al seu nivell de necessitat. També posa de manifest la importància d'altres professionals sanitaris, com ara infermeres, farmacèutics i terapeutes.
• La pertinència de l'atenció: El llibre destaca la importància de la pertinència dels tractaments i els medicaments, que implica utilitzar només aquells que han demostrat ser efectius i beneficiosos per al pacient. També argumenta que cal reduir la influència de la indústria farmacèutica i millorar la informació sobre els medicaments.
• La prevenció: El llibre promou la prevenció com un element clau per millorar la salut de la població, destacant la importància d'hàbits saludables com no fumar, fer exercici i menjar bé. També posa en dubte la utilitat d'alguns cribratges, afirmant que és important que les persones entenguin els seus riscos abans de sotmetre's a proves diagnòstiques.
• L'aprenentatge dels errors: L'autor argumenta que és important aprendre dels errors per tal de millorar la seguretat dels pacients i la qualitat de l'atenció. El llibre posa de manifest la necessitat d'un entorn de confiança on els professionals puguin informar dels errors sense por a represàlies.
• La coordinació de l'atenció: L'autor critica la manca d'integració entre els diferents nivells d'atenció i posa de manifest la necessitat de coordinar millor els serveis. El llibre cita diversos exemples d'èxit en aquest sentit, com ara la creació de clíniques especialitzades i el projecte Défi.
• L'accés als serveis: El llibre aborda el tema de l'accés als serveis de salut, criticant les limitacions en la cobertura pública d'alguns serveis i la creixent privatització del sector. L'autor també posa de manifest la necessitat de reconsiderar el model de finançament de l'hospital, ja que el finançament basat en l'activitat pot generar distorsions en els serveis que s'ofereixen.
• La importància de la responsabilitat: El llibre subratlla que tothom, inclosos els pacients, els professionals de la salut, els gestors i els polítics, té un paper important a jugar per a millorar el sistema de salut. El llibre conclou amb una crida a l'acció i a la responsabilitat col·lectiva per tal d'assegurar que el sistema de salut respongui a les necessitats de la societat.

En resum, el llibre de Vadeboncoeur ofereix una anàlisi lúcida i crítica del sistema de salut, proposant solucions concretes per millorar-lo. L'autor argumenta que el sistema ha de centrar-se en el pacient, coordinar l'atenció i promoure la prevenció, tot tenint en compte els recursos disponibles i els reptes del futur.

PS. Una passejada pel Quebec.

El cost públic del darrer any de vida

Public expenditure in the last year of life

La despesa sanitària al final de la vida esdevé un tema controvertit, sovint les xifres publicades són massa divergents a causa de la metodologia . L'any 2011 vam explicar que el cost sanitari era 15 vegades el cost dels supervivents en aquell any. Al darrera d'això hi ha el debat sobre l'obstinació terapèutica, la distanàsia, fins a on n'hi ha o no n'hi ha?. 

Si considerem la despesa que una persona gasta durant la vida, la proporció que representa el darrer any de vida per als homes era un 12% i per a dones 9%, si s'utilitzaven serveis d'un hospital bàsic, altrament arribava a 18% i 13,5% si s'utilitzava un hospital de referència. Si això és una xifra acurada i eficient, no ho sabem. Només sabem que és prou rellevant com per a convidar a la reflexió i actualització de les dades.

L'informe d'avui del Nuffield Trust tracta d'una perspectiva més general, incorpora totes les despeses públiques al Regne Unit i mostra que es gasten per persona 33.960 lliures al darrer any de vida, de les quals 18.020£ en assistència sanitària, 7.440£ en serveis socials, i 8.500£ en pensions.  Desconec el motiu per afegir les pensions en aquest estudi, perquè el cost no té diferència amb els altres anys de vida, excepte si qui traspassa no és pensionista. Si voleu veure què costa a Austràlia, mireu aquí. Caldria conèixer dades similars properes i recents. Ve resumit amb IA.

 Aquest informe de Nuffield analitza la despesa pública en l'últim any de vida al Regne Unit el 2022, incloent-hi l'assistència sanitària, l'atenció social i la seguretat social. L'anàlisi és més àmplia que la despesa específica en cures pal·liatives i de final de vida, i inclou totes les persones que van morir, incloses les morts sobtades. L'estudi estima que el 2022, la despesa pública del Regne Unit en assistència sanitària, atenció social i seguretat social per a persones majors de 18 anys en l'últim any de vida va ser d'uns 22.100 milions de lliures esterlines.

Aquí teniu un resum dels punts clau de l'informe:

• Despesa total: Es calcula que la despesa pública total del Regne Unit en l'últim any de vida és d'uns 22.100 milions de lliures esterlines el 2022, l'equivalent a 33.960 lliures esterlines per persona per a les 652.000 persones adultes que van morir.
• Components de la despesa:
• Assistència sanitària: Representa la part més gran de la despesa (11.700 milions de lliures esterlines), amb l'atenció hospitalària com a component principal (9.600 milions de lliures esterlines).
• Atenció social: Representa 4.900 milions de lliures esterlines, amb la cura residencial i en residències d'avis com a element més gran (3.000 milions de lliures esterlines).
• Seguretat social: Representa 5.500 milions de lliures esterlines, amb la pensió estatal com a component més gran (4.900 milions de lliures esterlines).

• Tendències en la despesa: No ha estat possible reproduir l'anàlisi de la despesa per a períodes anteriors a causa de les llacunes en les dades. Tanmateix, l'anàlisi destaca els principals factors que influeixen en la despesa en l'últim any de vida, com ara els canvis en l'activitat sanitària i les prioritats governamentals.
• Limitacions de les dades: L'informe assenyala limitacions importants en les dades disponibles, amb poques dades disponibles sobre l'atenció social i nombroses llacunes en les dades sobre serveis de salut, especialment dades específiques per a cada nació del Regne Unit. Quan no hi havia dades específiques per a cada nació, es van extrapolar d'altres nacions del Regne Unit, utilitzant principalment dades d'Anglaterra.
• Anàlisi de sensibilitat: Es va dur a terme una anàlisi de sensibilitat per abordar la incertesa en les estimacions, amb intervals creïbles del 95% que oscil·len entre 22.000 i 22.300 milions de lliures esterlines. Les admissions d'emergència, la pensió estatal, els costos residencials i de les residències d'avis, i les admissions electives a Anglaterra van ser els paràmetres més influents.
• Implicacions polítiques: L'informe destaca la importància de prendre decisions informades sobre l'assignació de recursos per millorar l'atenció i el suport a les persones al final de la vida. L'informe destaca el domini de l'atenció hospitalària en la despesa pública, malgrat les polítiques declarades a cada nació del Regne Unit per traslladar l'atenció de l'hospital a les comunitats.
• Diferències entre nacions: L'informe inclou dades per a cada nació del Regne Unit, però adverteix sobre la comparació de la despesa entre les quatre nacions a causa de les diferències en els sistemes d'atenció sanitària i social i els factors demogràfics.
• Oportunitats de millora: L'informe destaca les oportunitats per millorar la recopilació i la disponibilitat de dades, cosa que milloraria la presa de decisions basada en l'evidència per aprofitar al màxim els diners públics. L'enllaç de dades de salut, atenció social i prestacions amb les dades de mortalitat permetria publicar periòdicament dades sobre l'ús dels serveis al final de la vida.

L'informe va ser encarregat per Marie Curie i dut a terme per Nuffield Trust.

Dorothea Lange

Els grans riscos dels bacteris mirall

Confronting risks of mirror life 

Ara que s'està celebrant la conferència Asilomar és el moment oportú de mostrar un dels grans riscos de la biologia sintètica, la creació de bacteris mirall. L'article de Science ho mostra amb tot detall i ve resumit amb IA.

L'article de Katarzyna P. Adamala et al., "Confronting risks of mirror life", publicat a Science, analitza els riscos potencials associats a la creació de vida mirall, especialment bacteris mirall, i insta a un debat més ampli sobre la governança d'aquesta tecnologia.

Aquests són els punts clau de l'article:

• Vida mirall i quiralitat: Tota la vida coneguda és homoquiral, amb ADN i ARN formats per nucleòtids "dextrorsos" i proteïnes formades per aminoàcids "levogirs". La creació d'organismes mirall, composts per molècules biològiques d'imatge especular, representaria un canvi radical i requereix una consideració acurada.
• Avenços tecnològics i viabilitat: Tot i que la creació de vida mirall és complexa, els avenços en la síntesi de biomolècules d'imatge especular i la construcció de cèl·lules sintètiques augmenten la seva viabilitat. La síntesi de biomolècules mirall és costosa, i la construcció d'estructures complexes com els ribosomes seria difícil en la seva totalitat. Tanmateix, a mesura que avanci la investigació en tecnologies relacionades, aquestes barreres s'aniran reduint.
• Riscos per a la immunitat i l'ecologia: Els bacteris mirall podrien evadir els mecanismes immunitaris dels humans, animals i plantes, causant infeccions letals. La seva quiralitat inversa els faria resistents a bacteriòfags naturals i a molts antibiòtics, permetent-los persistir i propagar-se en diversos ecosistemes com a espècies invasores.
• Biocontenció i bioseguretat: Tot i que es podrien proposar enfocaments de biocontenció i bioseguretat, com ara l'enginyeria de dependència de molècules no presents a la natura (auxotròfia sintètica) per evitar el creixement fora dels entorns de laboratori controlats, l'experiència demostra que els errors humans i les fallades dels equips succeeixen fins i tot en laboratoris d'alta contenció.
• Beneficis limitats i alternatives: Els beneficis previsibles de la creació de bacteris mirall són limitats, ja que les biomolècules mirall es poden fabricar per altres mitjans. Els possibles riscos no justifiquen els beneficis potencials.
• Recomanacions: L'article recomana que no es permeti la investigació amb l'objectiu de crear bacteris mirall. Es demana la col·laboració entre científics, governs i finançadors per considerar la governança d'aquestes tecnologies i prevenir la producció de genomes i proteomes mirall. Es recomana investigar per entendre millor els riscos, desenvolupar mètodes de detecció i sistemes de biosurveillance, sempre que no es produeixin bacteris mirall ni precursors clau.
• Crida a la discussió: L'article insta la comunitat investigadora global, els responsables polítics, els finançadors de la investigació, la indústria, la societat civil i el públic a unir-se a la discussió sobre els riscos de la vida mirall i a desenvolupar una governança adequada.

PS. Homoquiralitat

Moltes de les molècules essencials per a la vida a la Terra poden existir en dues formes d'imatge mirall, anomenades "esquerrana" i "dretana", on la mà es refereix a la direcció en què la llum polaritzada es desvia quan es transmet a través d'una solució pura de molècula, però els organismes vius no utilitzen tots dos. Les proteïnes es componen exclusivament d'aminoàcids esquerrans. L'ARN i l'ADN només contenen sucres de dretes. Aquest fenomen es coneix com a homoquiralitat.[8] No se sap si l'homoquiralitat va sorgir abans o després de la vida, si els blocs de construcció de la vida han de tenir aquesta quiralitat particular o, de fet, si la vida ha de ser homoquiral. Les cadenes de proteïnes construïdes a partir d'aminoàcids de quiralitat mixta solen no plegar-se ni funcionar com a catalitzadors, però s'han construït proteïnes d'imatge mirall que funcionen igual però en substrats de mà oposada

La Barceloneta 1927

Asilomar, 50 anys després

Invoking Asilomar

Avui, cinquanta anys després, els científics es troben a Asilomar per debatre nous reptes i riscos de la recerca, en especial la biologia sintètica i en concret els bacteris mirall. Avui ve resumit amb IA un primer article que explica el que va succeir aleshores.

L'article "Invoking Asilomar" de Luis A. Campos tracta sobre la conferència d'Asilomar sobre l'ADN recombinant de 1975 i el seu llegat en la ciència, l'ètica i la política pública. L'article explora les múltiples interpretacions i re-narracions de la reunió d'Asilomar al llarg del temps, argumentant que el seu significat i les seves lliçons sempre han estat objecte de debat.

Aquí hi ha alguns punts clau de l'article:

• Orígens i objectius d'Asilomar: La conferència va sorgir per la preocupació sobre els riscos potencials de la tecnologia de l'ADN recombinant. Els organitzadors van identificar aspectes legals, morals i ètics com a focus principals de la reunió.
• Controvèrsies i crítiques: Des del principi, la conferència va ser objecte de crítiques per part de científics, activistes i grups de la societat civil. Alguns la van considerar elitista, excloent i tecnocràtica. El grup activista Science for the People va denunciar la reunió comparant-la amb "demanar a la indústria del tabac que limiti la fabricació de cigarrets".
• La "spirit of Asilomar": L'article destaca que, malgrat les crítiques, la "spirit of Asilomar" pot ser vista com una crida moral i col·lectiva a l'acció que ha ressonat al llarg de les dècades. Aquesta "spirit" s'invoca en diversos camps, des de la geoenginyeria i la nanotecnologia fins a la intel·ligència artificial.
• La dificultat de replicar Asilomar: L'autor argumenta que no hi podria haver mai un altre Asilomar a causa dels canvis en la societat i la ciència. Una reunió similar avui dia requeriria una participació més àmplia i diversa, incloent humanistes, científics socials, periodistes, experts legals i polítics, i artistes, entre d'altres. A més, s'haurien de reconèixer les preocupacions i crítiques socials més àmplies, i s'hauria de garantir la participació global.
• La importància del context: L'article subratlla que el significat d'Asilomar depèn del context i de qui invoca la seva memòria. De vegades, importa menys el que es diu que qui ho diu i quan.
• Llegat i invocació: Malgrat les opinions divergents sobre Asilomar, l'article suggereix que la reunió segueix sent un punt de referència important per a la discussió sobre els desafiaments ètics i socials de les noves tecnologies. L'autor assenyala que fins i tot les veus oponents en el passat han trobat punts en comú significatius, cosa que suggereix que és possible trobar causes comunes i veritats compartides en el present.

L'autor també és coorganitzador de "The Spirit of Asilomar and the Future of Biotechnology". L'objectiu d'aquesta cimera és aplicar les lliçons d'Asilomar al moment actual, abordant qüestions com les armes biològiques, la intel·ligència artificial, les cèl·lules sintètiques i el desplegament d'organismes dissenyats en el medi ambient i els cossos. També busca destacar les qüestions del benefici públic, les relacions socials i el benestar humà.

IA per tot arreu (9)

Supremacy: AI, ChatGPT, and the Race That Will Change the World 

FT el va considerar el llibre de negocis de l'any 2024. És el llibre del moment, per comprendre què està passant amb la intel·ligència artificial. Ve resumit amb IA

Aquest llibre, "Supremacy: AI, ChatGPT, and the Race That Will Change the World" de Parmy Olson, explora la història de la intel·ligència artificial (IA), centrant-se en les figures clau de Sam Altman (OpenAI) i Demis Hassabis (DeepMind), i la seva competència per crear una IA generalitzada (AGI). El llibre també aborda els riscos i les implicacions ètiques d'aquesta tecnologia emergent, així com la seva comercialització i el seu impacte en la societat.

Aquí hi ha un resum dels punts clau del llibre:

• Orígens i motivacions dels protagonistes: El llibre narra les històries de Sam Altman i Demis Hassabis, des de la seva joventut fins a convertir-se en líders en el camp de la IA. Altman, un jove ambiciós i interessat per la tecnologia, va fundar Loopt i va formar part de Y Combinator. Hassabis, un prodigi dels jocs d'ordinador i el món del chess, va fundar Elixir Studios i després va obtenir un doctorat en neurociència.
• La gènesi de DeepMind i OpenAI: El llibre explica com Hassabis, juntament amb Shane Legg i Mustafa Suleyman, va fundar DeepMind, amb l'objectiu de construir una AGI que pogués resoldre els problemes més grans del món. Més tard, OpenAI va ser fundada per Sam Altman i Elon Musk com una alternativa a les empreses tecnològiques tradicionals, amb la intenció de desenvolupar la IA de manera segura i per al benefici de la humanitat.
• El paper del 'transformer' i els models lingüístics: El llibre descriu com els investigadors de Google van desenvolupar la tecnologia de transformer "Attention is all you need", que va revolucionar la manera en què els ordinadors processen el llenguatge. OpenAI, liderat per Ilya Sutskever i Alec Radford, va aprofitar aquesta tecnologia per crear els models GPT (generative pre-trained transformer), que han demostrat capacitats de generació de text molt avançades.
• La competència per la dominació de la IA: El llibre explora la creixent competència entre DeepMind i OpenAI, que es va convertir en una cursa per crear la millor IA. Mentrestant, Google va fusionar les divisions DeepMind i Google Brain, per tal de competir en el mercat de la IA. També es destaca com l'èxit d'OpenAI va despertar el temor d'altres empreses tecnològiques que no volien quedar enrere.
• Ètica i riscos de la IA: El llibre aborda els debats sobre la seguretat i els riscos de la IA, incloent els escrits d'Eliezer Yudkowsky sobre el perill que suposaria una superintel·ligència. També s'esmenten les preocupacions de Timnit Gebru i Emily Bender sobre els biaixos i la manca de transparència dels models lingüístics. A més, el llibre explora la influència de figures com Nick Bostrom, que advertia del perill de la IA general.
• La comercialització de la IA: El llibre examina com la IA, que inicialment havia estat pensada com una tecnologia per a millorar la societat, s'ha convertit en una oportunitat de negoci per a les grans empreses tecnològiques com Microsoft i Google. La inversió de Microsoft a OpenAI va tenir repercussions en la missió de la companyia, la seva transparència i la seva cultura. A més, es destaca la creació d'Anthropic, una empresa fundada per antics treballadors d'OpenAI, que tenia l'objectiu de ser un contrapès.
• L'ascens de ChatGPT i la consciència pública: El llibre relata l'impacte que va tenir el llançament de ChatGPT en la consciència pública, fent que la IA es convertís en una tecnologia accessible i popular. Aquesta popularitat va provocar que la preocupació per la seguretat de la IA arribes al públic general. També es discuteix el paper de la desinformació generada per IA i com aquesta tecnologia podria canviar la forma en què treballem, consumim i ens relacionem.
• El futur de la IA i les seves implicacions: El llibre reflexiona sobre els reptes que presenta la IA, tant pels individus com per la societat. S'explora la idea d'una nova era de la "intrusió tecnològica" on la IA, amb la seva creixent memòria i capacitat d'anàlisi, podria convertir-se en una part inseparable de les nostres vides. Es discuteix la necessitat d'una regulació responsable i d'un enfocament ètic en el desenvolupament de la IA per tal de maximitzar els seus beneficis i minimitzar els seus riscos.

En resum, "Supremacy" ofereix una visió completa de la història de la intel·ligència artificial, els seus protagonistes i els reptes que suposa el seu desenvolupament. El llibre combina la història de la tecnologia amb l'anàlisi de les implicacions socials, ètiques i comercials de la IA, i ofereix una perspectiva sobre el seu impacte en el futur.

Quan els virus infecten i maten bacteris

The Living Medicine. How a Lifesaving Cure Was Nearly Lost—and Why It Will Rescue Us When Antibiotics Fail

Llibre clau per a comprendre com la humanitat podria sobreviure a la resistència als antibiòtics, resumit amb IA.

Al llibre "The Living Medicine. How a Lifesaving Cure Was Nearly Lost—and Why It Will Rescue Us When Antibiotics Fail", de Matt Richtel, explica la història fascinant i crucial dels bacteriòfags (o fags), virus que infecten i maten bacteris. És una història de descobriment científic, gairebé abandonament i un ressorgiment impulsat per la crisi creixent de la resistència als antibiòtics.

Aquí teniu un resum detallat:

L'ascens i la caiguda (i posterior ascens) de la teràpia dels fags: el llibre rastreja el primer descobriment dels fags a principis del segle XX, la seva promesa inicial com a arma poderosa contra les infeccions bacterianes i la seva posterior caiguda de popularitat a Occident amb l'arribada dels antibiòtics. Richtel explica com les complexitats de la teràpia amb fags (la necessitat de fer coincidir fags específics amb bacteris específics) i la facilitat de produir i prescriure antibiòtics en massa van provocar que els fags s'obliden en gran part del món. No obstant això, la investigació dels fags va continuar en algunes parts del món, especialment a l'antiga Unió Soviètica i Europa de l'Est.

La crisi de resistència als antibiòtics: Richtel retrata vívidament l'amenaça creixent dels bacteris resistents als antibiòtics, destacant com l'ús excessiu i el mal ús d'antibiòtics han creat "superbacs" que són cada cop més difícils, i de vegades impossibles, de tractar. Explica la ciència darrere de la resistència als antibiòtics i subratlla la urgència de trobar tractaments alternatius.

Els fags com a solució: el llibre argumenta que els fags ofereixen una solució potencial a la crisi de resistència als antibiòtics. Com que els fags són molt específics per a certs bacteris, poden dirigir-se i destruir els bacteris nocius sense danyar el microbioma beneficiós del cos. Richtel explica la ciència darrere de la teràpia de fags, inclòs el procés d'identificació i aïllament de fags efectius.

Els reptes de la teràpia dels fags: tot i que destaca la promesa dels fags, Richtel també reconeix els reptes. Aquests inclouen la dificultat de trobar el fag adequat per a una infecció concreta, la possibilitat que els bacteris també desenvolupin resistència als fags i els obstacles reguladors implicats per portar la teràpia amb fags al mercat. També discuteix la necessitat de més investigacions i assaigs clínics per entendre completament el potencial i les limitacions de la teràpia amb fags.

Les històries humanes: el llibre no tracta només de ciència; també es tracta de les persones implicades. Richtel explica les històries de pacients amb infeccions bacterianes que amenacen la vida que han estat tractats amb teràpia de fags, sovint com a últim recurs. Aquestes històries aporten una dimensió humana a la ciència i il·lustren el potencial dels fags per salvar vides. També presenta els científics i investigadors que estan treballant per reviure i avançar en la teràpia de fags.

El futur de la teràpia amb fags: Richtel conclou mirant el futur de la teràpia amb fags, argumentant que és probable que tingui un paper cada cop més important en la lluita contra la resistència als antibiòtics. Subratlla la necessitat de continuar la investigació, la inversió i la col·laboració per superar els reptes i aprofitar tot el potencial d'aquest enfocament prometedor.

En resum, "The Living Medicine" és un relat convincent i informatiu de la història, la ciència i el potencial de la teràpia amb fags. És un llibre oportú i important que il·lumina un repte crític que s'enfronta a la medicina moderna i ofereix esperança per a un futur on les infeccions bacterianes es puguin tractar de manera eficaç fins i tot davant la resistència generalitzada als antibiòtics.

Els límits de la recerca mèdica

The Occasional Human Sacrifice: Medical Experimentation and the Price of Saying No

Llibre resumit amb IA

"The Occasional Human Sacrifice: Medical Experimentation and the Price of Saying No" de Gregg Gonsalves i Jim Miller és una exploració potent i inquietant de les infraccions ètiques en la investigació mèdica, especialment centrada en els casos en què es van explotar poblacions vulnerables. Argumenta que, tot i que l'experimentació mèdica és essencial per al progrés, la línia entre la investigació beneficiosa i l'abús total sovint es difumina, i el preu de la vigilància ètica és constant i elevat.

Aquí teniu els temes clau del llibre:

La vulnerabilitat dels subjectes de recerca: El llibre destaca com els desequilibris de poder, sovint basats en la raça, la classe o l'estatus social, fan que determinats grups siguin especialment vulnerables a l'explotació en la investigació mèdica. Detalla exemples històrics i contemporanis de comunitats marginades sotmeses a experiments poc ètics sense consentiment informat o amb coacció.

Les línies borroses del "progrés": els autors reconeixen la importància dels avenços mèdics, però desafien la noció que el "progrés" justifica qualsevol experimentació. Argumenten que els fins mai justifiquen els mitjans quan es vulneren els drets humans bàsics i la dignitat. El llibre obliga el lector a enfrontar-se a la difícil pregunta: quant de patiment és acceptable en la recerca del coneixement científic?

La importància de "dir no": el títol en si emfatitza el paper crucial de la resistència. El llibre mostra persones i grups que es van atrevir a desafiar pràctiques d'investigació poc ètiques, sovint amb un gran risc personal. Subratlla la necessitat de l'escepticisme, la supervisió i la defensa per protegir les poblacions vulnerables.

Context històric: el llibre aprofundeix en les arrels històriques de l'experimentació mèdica poc ètica, rastrejant els patrons d'abús en diferents períodes de temps i contextos. Aquesta perspectiva històrica revela que aquests lapsus ètics no són incidents aïllats sinó més aviat un problema recurrent.

La dinàmica de poder de la recerca: "El sacrifici humà ocasional" exposa els desequilibris de poder inherents al procés de recerca. Els investigadors, les institucions i fins i tot els governs poden exercir un poder important sobre els temes de recerca, cosa que dificulta que les persones facin valer els seus drets.

Crida a la vigilància i la reforma: el llibre no és simplement un catàleg d'horrors. És una crida a una major vigilància, directrius ètiques més sòlides i mecanismes de supervisió més sòlids per prevenir futurs abusos. Defensa un canvi fonamental en la dinàmica de poder de la recerca, potenciant els subjectes de recerca i prioritzant el seu benestar.

En essència, "El sacrifici humà ocasional" serveix com a recordatori contundent dels reptes ètics inherents a la investigació mèdica. Obliga els lectors a enfrontar-se al costat fosc del progrés científic i subratlla la necessitat contínua d'un escrutini i una defensa ètica per protegir els més vulnerables entre nosaltres. És una lectura crucial per a qualsevol persona implicada o preocupada per la investigació mèdica, la salut pública i els drets humans. 

Té múscul la indústria biotech? (4)

 Biopharma dealmaking in 2024

Un amic em pregunta: Sincerament, vista la situació incerta que vivim, què caldria fer com a país per millorar el benestar dels ciutadans?. Jo li contesto que això requereix un llibre sencer. I afegeixo, abans de fixar uns objectius de futur, cal estar segur del diagnòstic, cal saber on som. Hi ha gent que no sap a quin país viu, i d'altres que ni ho volen saber i que tant sols es troben en un territori. Cal que els governants sàpiguen quin és el país real que han de governar. I afegeixo, he constatat que massa sovint els decisors públics s'imaginen un país inexistent. Si no sabem on som, poc sabrem què cal fer per avançar. 

Per exemple, mirem primer la renda disponible per als ciutadans. Si ens limitem a considerar la renta neta per càpita ens trobarem que al 2024 és inferior a la de 2009 ajustant per la inflació. És a dir que quinze anys després (!), la disponibilitat d'ingressos reals dels ciutadans no només no ha augmentat sinó que ha disminuït un 3,8%. Any 2024: 16.546€  Any 2009: 17.216€  (ajustat per la inflació 2009-2024: 35,2%). Això no ho veureu explicat habitualment a la premsa. Les dades són dures, 15 anys d'estancament econòmic són molts anys. 

I si enlloc de referir-nos a la renda, ens mirem la producció sectorial veurem alts i baixos notables. No correspon ara fer-ne una anàlisi detallada. Però em referiré a un sector. Resulta que a la presentació d'un informe sobre el sector biofarmacèutic a Catalunya he observat un optimisme patològic que caldria ajustar amb un toc de realisme profund. No seré jo qui discuteixi el volum econòmic del sector, que diuen que és de 44 mil milions de facturació i que ho barreja tot, recerca, fabricació i assistència sanitària, un embolic notable. No seré jo qui discuteixi altres afirmacions de l'informe anual com les patents generades o d'altres estadístiques inexistents.

El que a aquestes alçades si que convé dir és que el conjunt de la biotecnologia no ha sabut reflectir a l'informe quins productes innovadors ha generat, quantes mol·lècules noves han aportat valor a la societat. No sabem que n'hem tret a canvi. Tant sols hi apareix l'exemple destacat del CAR-T de l'Hospital Clínic, una tecnologia desenvolupada originalment a Pensylvania. Hi deuen haver altres exemples però no surten. I llavors cal preguntar-nos perquè no s'explica què s'ha assolit amb tantes inversions (347 milions per ser exactes el 2024) o amb les inversions dels darrers cinc anys? I amb la inversió pública?

A Nature miro les fusions i adquisicions de l'any a nivell mundial, i repasso els imports. Les dades de cada operació són abismals si les volem comparar amb tot el que estem veient al nostre voltant. Són la mostra del procés de desarriscar a la innovació i de financialització del sector al que m'he referit tantes vegades i que pagarem car en els preus dels nous medicaments.

Això és el més destacat que ha passat el 2024:

I aquestes són les aliances,

Les dades parlen. No afegiré res més. Només diré que cal una dosi extra de realisme per saber on som, abans de decidir cap a on anem. Cal saber que com a sector productiu, la recerca no pot ser un objectiu en si mateix sinó que cal anar més enllà i convé traslladar-la a benestar i salut. Cal saber si tenim múscul abans de començar a caminar.

Yasmine Belkaid

La confiança ho és tot

 Trust: The foundation of health systems

Necessitem confiar per poder conviure. La desconfiança és la llavor de problemes i conflictes. Ho sabem i ho hem explicat anteriorment. Sense confiança no hi ha cooperació. I al sector salut hi ha el nivell sistèmic, confiança en el sistema, i el professional. Mesurar com evoluciona la confiança esdevé clau per comprendre les tendències que observem, però malauradament no tenim una sèrie de dades properes al respecte, més enllà d'això del CEO que és molt general.

El que si tenim avui és un llibre de l'Observatori, on hi trobareu dades europees i reflexions d'interès. Algunes dades que surten les posaria directament en quarentena, són produïdes durant la pandèmia, moment excepcional, recordeu allò d'aplaudir els sanitaris a les 8. El que caldria doncs és disposar de dades més properes, semblant a això de FBBVA que ha sortit recentment .  I veureu que  la medicina encapçala la confiança, i la sanitat pública també. Aquest és un missatge rellevant que convé desgranar i veure quins factors la determinen en l'àmbit de la salut. Potser la confiança és elevada, però la llavor de la confiança està en crisi. Tinc aquesta impressió, però no la puc contrastar a hores d'ara. 

En general, ¿en quina mesura confia en això? 

(a les respostes 0 és gens, 10 és molt)

En general, ¿en quina mesura confia en cadascuna de les següents organitzacions? 

Ve resumit el llibre amb IA.

Aquest llibre destaca per la integració de perspectives de la filosofia, la sociologia, l'economia, la psicologia i la medicina. El llibre mira cap al futur, explorant com les noves tecnologies sanitàries, la privacitat de les dades i la intel·ligència artificial impacten en la confiança. Emfatitza la necessitat de transparència, responsabilitat i la lluita contra la desinformació per construir i protegir la confiança. Fa una crida a la participació activa d'una àmplia gamma de parts interessades i al foment de la col·laboració per tal de mantenir la confiança i abordar els desequilibris de poder.

Aquest volum examina el concepte de confiança en la promoció de la salut individual i en la garantia que els sistemes de salut siguin fiables i aptes per afrontar els reptes actuals i futurs. El llibre pretén introduir al lector el paper i la importància de la confiança en l'òptim funcionament dels sistemes de salut i la seva íntima relació amb la transformació del sistema de salut.

Els editors són Martin McKee, May C. I. van Schalkwyk, Rachel Greenley i Govin Permanand.

El llibre aborda els temes següents:

• Per què la confiança és important per als sistemes de salut i com afecta el seu funcionament.
• Com afecten els diferents tipus de confiança i les relacions de confiança específiques el sistema de salut.
• Com poden les diferents perspectives disciplinàries millorar la nostra comprensió de la confiança en els sistemes de salut.
• Com interactua la confiança amb la tecnologia, la intel·ligència artificial i els sistemes de dades en els sistemes de salut.
• Quines són les implicacions polítiques per construir i mantenir la confiança en els sistemes de salut i quines direccions futures s'han de tenir en compte.

El llibre es basa en l'experiència de la pandèmia de la COVID-19 i, en particular, en les conclusions extretes de l'evidència revisada per a l'informe de la Comissió Paneuropea de Salut i Desenvolupament Sostenible. Per tant, l'enfocament se centra principalment en la Regió Europea de l'OMS, amb la majoria d'exemples i literatura extrets d'Europa, amb referències i exemples addicionals d'altres països quan és rellevant.

El llibre examina les relacions crítiques entre pacients, treballadors sanitaris i polítics. Se centra en aquests tres grups d'interès i utilitza exemples per il·lustrar la importància de la confiança i el seu paper en la transformació del sistema de salut.

El llibre destaca la importància de la confiança i mostra com el terme s'utilitza àmpliament però sovint de manera inadequada definida o mal entesa. L'estudi estableix una agenda ambiciosa per a la investigació i destaca dues qüestions importants que s'han d'abordar: primer, les definicions dels termes clau, incloent la confiança i la fiabilitat, varien entre i dins de les disciplines; segon, tant la confiança com la fiabilitat són dinàmiques, i fins i tot aquells la confiança dels quals s'està estudiant poden estar lluitant per resoldre percepcions i emocions conflictives i no poden ser fàcilment observats pels investigadors que busquen entendre aquests fenòmens.

El llibre també examina com la psicologia proporciona un marc ric per entendre la dinàmica de la confiança en l'atenció sanitària. La literatura se centra sovint en com un individu que és part d'una trobada decideix si és segur exposar la seva vulnerabilitat i sovint utilitza pistes i heurístiques subconscients per decidir si la persona amb qui està interactuant és fiable.

El llibre destaca les següents accions bàsiques necessàries per construir la confiança pública en els sistemes de salut:

• Desenvolupar una comprensió integral de la confiança pública en l'activitat del sistema de salut d'enfocament.
• Desenvolupar:
  • accions polítiques i de governança que construeixin la confiança pública.
  • estratègies de comunicació que construeixin la confiança pública.
  • mètodes per recollir dades fiables sobre la confiança pública.
• Recollir dades sobre la confiança pública i avaluar si les accions de construcció de la confiança pública compleixen els seus objectius.

PS. Gràfic comparatiu