Ungoverning: The Attack on the Administrative State and the Politics of Chaos
Aquí teniu un resum del llibre "Ungoverning: The Attack on the Administrative State and the Politics of Chaos" de Russell Muirhead i Nancy L. Rosenblum, amb IA.
El llibre aborda l'atac a l'estat administratiu i la política del caos. Els autors, Russell Muirhead i Nancy L. Rosenblum, afirmen que el seu propòsit és nomenar, diagnosticar, explicar com funciona l'“ungoverning” (terme que utilitzen per referir-se a la destrucció intencionada de la capacitat estatal), què pot passar, i recomanar què cal fer.
El concepte central del llibre és l'"ungoverning", que es defineix com la destrucció intencionada de la capacitat estatal. Aquest terme es contrasta amb "governing", que es relaciona amb "dirigir" una institució o comunitat. En la seva formulació moderna, el govern esdevé sinònim d'administració, incloent la recopilació d'informació i dades, la consulta amb grups afectats, l'aprofitament del coneixement expert i la implementació de polítiques. Una democràcia eficaç necessita la capacitat de governar, i el govern necessita administració, és a dir, departaments, agències i funcionaris públics que elaboren, implementen, fan complir i avaluen programes i polítiques.
Els autors assenyalen que la idea d'una bona administració té arrels històriques als Estats Units. Russell Muirhead ha reflexionat sobre la defensa que feia Hamilton d'una "bona administració" a les Federalist Papers, que contrastava amb la regla menys efectiva de les legislatures estatals. Hamilton desitjava un govern federal capaç de recollir informació i recursos per perseguir objectius a llarg termini. Nancy L. Rosenblum destaca el filòsof Jeremy Bentham, que va donar un gran pes a la importància d'un servei civil responsable i la "funció estadística" del govern per a la creació i implementació de polítiques en benefici públic.
L'estat administratiu, tot i ser crucial, pateix de diverses vulnerabilitats i percepció pública:
- Sovint és invisible per al públic, una realitat que els autors anomenen "l'estat submergit". La gent no aprèn com les lleis es tradueixen en regles específiques mitjançant l'administració, donant lloc a la suposició que les decisions governamentals són autoexecutables. Tot allò necessari per donar contingut a les lleis i fer-les realitat és administració, gran part de la qual no es veu.
- És ilegible per al públic. Els termes "estat administratiu" o "administració pública" sovint evoquen una imatge negativa d'un "colós prepotent".
- No té un moment de fundació clar, sinó que ha crescut per acumulació.
- Fins i tot les descripcions oficials del govern tenen dificultats per definir-lo clarament.
- La seva autoritat es basa en el coneixement especialitzat (experiència i consulta) i el procés (publicitat, justícia, rendició de comptes).
L'atac a l'estat administratiu, l'"ungoverning", es caracteritza per atacar justament aquests fonaments:
- Implica un atac al coneixement expert i al procés regular.
- El procés és vist com l'antítesi de l'arbitrarietat i el govern personal, ja que ajuda a garantir la igualtat de tracte sense favoritismes ni corrupció.
- L'ungoverning implica invalidar processos, eludir personal experimentat, ignorar el registre de dades i enganyar la premsa i els funcionaris.
- Un signe distintiu de l'ungoverning és l'eliminació de registres i dades, que són fonamentals perquè un govern sàpiga si les seves polítiques són efectives i per garantir la rendició de comptes. Sense dades, és impossible governar eficaçment, i la seva absència permet la ficció.
El llibre també analitza les representacions literàries de la burocràcia, com l'Oficina de Circumlocució de Charles Dickens, que simbolitza la ineficiència i la missió de "com no fer-ho", o el "teatre de l'absurd" (com la descrita per Václav Havel), que mostra la inescrutabilitat i la irracionalitat. Aquestes representacions contribueixen a una mitologia que identifica la burocràcia governamental amb la irracionalitat, la indiferència, la tirania o l'abús, alimentant la desconfiança.
Tractar amb l'estat administratiu requereix esforç dels ciutadans (recopilar documents, conèixer números). Una burocràcia que funciona depèn de la cooperació i de la bona fe, i la impersonalitat dels procediments hauria de servir valors fonamentals de justícia. Els autors citen Bernardo Zacka, qui afirma que l'estat administratiu "no només serveix els ciutadans, sinó que també els crea". També es menciona la "kludgocracy" per descriure la inèrcia burocràtica.
El llibre enmarca l'ungoverning dins del context de la democràcia liberal. El liberalisme limita l'autoritat a través d'institucions i normes com l'estat de dret, un poder judicial independent i una premsa lliure. La democràcia liberal requereix un estat "capaç" i un estat administratiu per protegir els drets i implementar polítiques per al benestar general. Més enllà de les institucions, el liberalisme també implica un ethos de tolerància, escepticisme i rebuig al fanatisme.
Els autors distingeixen l'ungoverning del feixisme. En règims feixistes com l'Alemanya nazi (Gleichschaltung), l'aparell burocràtic és pres i redirigit per la voluntat del líder. En canvi, l'ungoverning tal com es descriu al llibre, busca incapacitar l'estat en lloc de reforçar-lo i redirigir-lo. L'objectiu és destruir les restriccions; no és fer, sinó desfer. L'exemple de Veneçuela sota Hugo Chávez, on l'economia va col·lapsar després de l'acomiadament d'experts, és mencionat com una situació d'anarquia, però els autors argumenten que l'ungoverning als Estats Units, a causa del federalisme i la força dels estats, no pot desintegrar el govern "a tot arreu i fins al final".
Finalment, el llibre esmenta diverses defenses i propostes de reforma per a l'estat administratiu:
- Defenses legals que argumenten la seva necessitat i autoritat constitucional, arribant a dir que és "constitucionalment obligatori".
- Propostes de simplificació, com les de John J. DiIulio Jr., que critiquen la subcontractació de funcions administratives ("Leviathan by proxy").
- Anàlisis que busquen la relegitimació de la democràcia i l'administració, com les de Pierre Rosanvallon.
- Suggeriments per millorar la connexió entre ciutadans i estat administratiu, com la proposta de Jane Mansbridge de "recursivitat", on els administradors expliquen les seves accions i escolten els ciutadans.
- La importància de la narració d'històries per part dels funcionaris públics per fer visible la seva feina i professionalitat i per demostrar per què són necessaris els processos i les dades.
En essència, el llibre "Ungoverning" és una anàlisi detallada dels atacs contemporanis a l'estat administratiu als Estats Units, argumentant que aquests atacs busquen deliberadament minar la capacitat del govern per funcionar, diferenciant aquesta estratègia de formes de despotisme anteriors i explorant les seves implicacions per a la democràcia liberal.
