The Profiteers: How Business Privatizes Profits and Socializes Costs
El llibre "The Profiteers: How Business Privatizes Profits and Socializes Costs" de Christopher Marquis busca exposar com les empreses obtenen beneficis privatitzats mentre la societat assumeix els costos ocults de les seves activitats, i argumenta que aquesta dinàmica està íntimament connectada amb les principals crisis actuals: el canvi climàtic, la desigualtat i el racisme. L'autor pretén tirar enrere el teló sobre aquest lucre i mostrar com les empreses perpetuen i amplifiquen aquests problemes a través de les seves pràctiques de producció, distribució i màrqueting, fins i tot sembrant desinformació per justificar les seves accions.
El llibre es divideix en tres parts principals:
Part I: Com i Per Què Tots Paguem el Dinar Gratis de les Empreses.
- Capítol 1: El Dinar Gratis de les Empreses: Reconeixent els Costos Ocults. Aquest capítol introdueix la idea que les empreses sovint operen gaudint d'un "dinar gratis" en no internalitzar els costos reals de les seves operacions, transferint-los a la societat i al medi ambient. Aquests costos ocults o externalitats inclouen danys ambientals, desigualtat social i altres conseqüències negatives. Per il·lustrar-ho, es menciona l'exemple d'una Big Mac de McDonald's, on el cost real, tenint en compte els danys ambientals, el canvi climàtic i els factors relacionats amb la salut, podria ser molt més elevat. També es destaca el cas de treballadors d'Amazon amb jornades de dotze hores amb pauses limitades, on la classificació com a "temporals" permet a l'empresa evitar pagar beneficis, i la societat acaba pagant l'atenció mèdica d'aquests treballadors quan emmalalteixen. El llibre subratlla que per tenir en compte els costos reals de producció, les empreses han de reconèixer d'alguna manera aquests costos socials.
- Capítol 2: La Societat Paga la Factura: Com Se'ns Enganya Per a Cobrir els Costos Ocults de les Empreses. Aquest capítol explora les maneres en què la societat és "enganyada" per assumir aquests costos ocults. Una tàctica és la idea de la "meritocràcia", que es presenta com un sistema on l'èxit es basa únicament en el mèrit individual, però que en realitat pot ser una excusa per a les persones privilegiades i un sistema "lose-lose" per als desfavorits. Les empreses també utilitzen l'argument de "no és la meva responsabilitat", especialment en el model de venda directa al consumidor, com es demostra amb el cas d'Amazon que no es va considerar responsable d'un producte defectuós venut per un tercer que va causar danys permanents a un infant. A més, les empreses poden informar sobre la "intensitat" de les seves emissions de carboni en lloc de les emissions totals, cosa que pot ocultar augments reals en les emissions a mesura que creix la seva activitat, un fenomen conegut com la paradoxa de Jevons. El capítol també examina com les organitzacions sense ànim de lucre capturades per les empreses poden obstaculitzar el progrés cap a la sostenibilitat mitjançant l'establiment d'objectius voluntaris lents sense conseqüències reals.
Part II: Sistemes Fallits i Solucions Innovadores. Aquesta part aprofundeix en els problemes de la sostenibilitat ambiental i el tractament just del treball al llarg dels sistemes de producció i les cadenes de subministrament. També presenta "destructors d'externalitats": models emergents de circularitat, regeneració i equitat que poden conduir a un canvi sistèmic.
- Capítol 3: Qui Paga les Emissions de Carboni?. Aquest capítol probablement analitza com els costos de les emissions de carboni, un exemple clau d'externalitat, no són adequadament internalitzats per les empreses contaminants. Es mencionen exemples d'empreses que adopten un enfocament més profund per comptabilitzar i assolir la neutralitat de carboni, com Allbirds, que té en compte l'impacte dels seus productes des de la "cuna fins a la tomba", incloent-hi el seu ús i el final de la seva vida útil. També es destaca Numi Organic Tea, que inclou una etiqueta d'empremta de carboni en el seu embalatge per donar visibilitat als consumidors. En contrast, es critica que molts informes de sostenibilitat d'empreses com JBS destaquen objectius sense detallar els passos per assolir-los.
- Capítol 4: Qui Paga els Danys a la Terra?. Aquest capítol probablement tracta sobre altres externalitats ambientals, com la contaminació i l'esgotament dels recursos naturals. Es menciona Illycaffè, que se centra en la regeneració de sòls per abordar l'impacte del canvi climàtic en la producció de cafè. També es destaca l'enfocament de Cascade, on els empleats tenen un paper actiu en la minimització de residus i la prevenció de la contaminació. El llibre també aborda el problema dels residus electrònics (e-waste) i la seva destinació a abocadors en països pobres, i presenta Back Market com una empresa que busca crear un mercat global per a electrònica professionalment renovada.
- Capítol 5: Qui Paga els Productes Barats?. Aquest capítol probablement explora les externalitats socials i ambientals associades a la producció de béns de consum barats, com la moda ràpida i l'electrònica de baix cost. Es menciona Seventh Generation, que treballa per ampliar la seva perspectiva de responsabilitat per incloure les "emissions evitades" (Scope 4). També es discuteixen els reptes i les crítiques a l'economia circular.
- Capítol 6: Qui Paga la Mà d'Obra Barata i la Desigualtat?. Aquest capítol examina les externalitats relacionades amb les pràctiques laborals que condueixen a mà d'obra barata i desigualtat, incloent les condicions laborals en magatzems i la "gig economy". Es menciona el cas de treballadors temporals amb condicions laborals precàries. També es presenta Greyston Bakery com una empresa amb un model de "contractació oberta" que elimina la necessitat d'entrevistes i verificacions d'antecedents, proporcionant oportunitats a persones amb dificultats per trobar feina a Yonkers, una ciutat amb alts nivells de pobresa i desocupació entre persones negres i llatines i ex-presos. Es destaca que Greyston també ofereix formació i suport als empleats per al seu èxit a llarg termini. El model de contractació oberta de Greyston està sent adoptat per altres empreses com The Body Shop.
- Capítol 7: Qui Paga la Discriminació Sistèmica?. Aquest capítol se centra en les externalitats de la discriminació per raça, gènere i altres factors. Es menciona com molts sol·licitants de feina de color "emblanqueixen" els seus currículums per evitar el rebuig. S'explora com organitzacions com As You Sow utilitzen indicadors clau de rendiment (KPIs) per mesurar i avaluar les empreses en àrees com la contractació, la retenció i les taxes de promoció per gènere, raça i ètnia. També es destaca la importància de les xarxes en abordar les injustícies sistèmiques. Es presenta Reinventure Capital, una empresa que inverteix en empreses liderades per fundadors de color i dones.
Part III: Construint una Economia Regenerativa per al Segle XXI. Aquesta part considera grups i sistemes més amplis que poden fer que les empreses siguin responsables de les seves responsabilitats "de principi a fi". Explora la necessitat d'acció en els sectors governamental, de mercat, empresarial i de consum per impulsar un canvi cap a un sistema econòmic que prioritzi i reforci pràctiques regeneratives que condueixin a externalitats positives.
- Capítol 8: Governant amb el Bé Comú en Ment. Aquest capítol examina formes de governança corporativa que van més enllà de la simple maximització del valor per als accionistes. Es menciona com Emmanuel Faber va transformar Danone en una "entreprise à mission", una forma corporativa que alinea les missions socials i ambientals d'una empresa amb els seus objectius financers. Es discuteix la figura de les "benefit corporations", que tenen un deure fiduciari de donar suport a la seva missió social i ambiental articulada i estan obligades a proporcionar informes anuals de beneficis. L'impuls cap a les "benefit corporations" s'ha estès, amb Itàlia convertint-se en el primer estat sobirà a introduir-les. També es presenta la Better Business Act (BBA) al Regne Unit, que proposa redefinir totes les corporacions per alinear millor els directors amb la missió de l'empresa i les parts interessades.
- Capítol 9: Finances i Propietat Prioritzant el Bé Comú. Aquest capítol probablement explora models de finançament i propietat que prioritzen la sostenibilitat a llarg termini i el bé comú. Es menciona The Shareholder Commons, una organització que ajuda els accionistes a exigir pràctiques sostenibles i a abordar reptes socials i ambientals, pressionant empreses com Yum! Brands per estudiar els costos externs de l'ús d'antibiòtics. També es destaca la feina d'As You Sow en la utilització de KPIs per a la defensa del canvi corporatiu a llarg termini. Es presenta el Long-Term Stock Exchange (LTSE) com un intent de prioritzar el llarg termini en lloc dels guanys a curt termini en el mercat de valors.
- Capítol 10: Activisme Corporatiu pel Bé Comú. Aquest capítol examina com les empreses poden utilitzar la seva influència per impulsar canvis positius. Es menciona l'activisme inicial de The Body Shop sota Anita Roddick. També es destaca la feina de Beautycounter en la regulació voluntària dels seus productes i la seva col·laboració amb altres sectors per canviar ingredients i pràctiques de proveïment, incloent la creació de "The Mica Toolkit" per al proveïment responsable de mica.
- Capítol 11: Consum i el Bé Comú: Creences a l'Acció. Aquest capítol se centra en el paper dels consumidors en impulsar el canvi. Es menciona la campanya "Don't Buy This Jacket" de Patagonia com un exemple d'una empresa que anima a un consum més conscient. També es presenta la iniciativa "Fly Responsibly" de KLM, que anima els passatgers a volar menys. IKEA també està explorant serveis de lloguer i programes de recompra per allargar la vida útil dels seus productes. Es destaca la importància de les "històries en lloc de dades" per connectar amb els consumidors i ajudar-los a comprendre les implicacions de les seves accions.
Conclusió: Estem a l'Altura del Repte del Canvi de Sistemes. La conclusió reitera que els Estats Units són producte d'un moviment de responsabilitat que mai es va realitzar plenament i que la impunitat soscava la democràcia i la justícia. El llibre conclou amb una nota d'esperança, argumentant que som capaços d'afrontar el repte del canvi de sistemes.
En resum, "The Profiteers" és una anàlisi detallada de com les empreses externalitzen els costos a la societat i el medi ambient, perpetuant crisis com el canvi climàtic, la desigualtat i el racisme. Tot i exposar aquestes conductes, el llibre també presenta exemples de solucions innovadores i arguments per a un canvi sistèmic que involucri governs, mercats, empreses i consumidors per construir una economia més equitativa, sostenible i regenerativa.
