The invention of medicine from Homer to Hippocrates
Resum del llibre "The invention of medicine _ from Homer to Hippocrates" de Robin Lane Fox, amb IA.
El llibre se centra en la invenció de la medicina entre els grecs al segle V aC, especialment aquells autors que van proclamar un nou mètode i art de la medicina.
El llibre explora l'evolució de la curació des dels temps homèrics fins a mitjans del segle V aC. Destaca exemples primerencs de doctors i les seves pràctiques. Esmenta el cas d'Onesilas i els seus germans, una família de metges a Xipre que van tractar els ferits durant un setge sense cobrar i van rebre privilegis de la ciutat i el rei de Stasikypros, registrats en una tauleta de coure trobada a Idalion. Això il·lustra l'alt valor que es donava a les seves habilitats. Heròdot també proporciona un context més ampli, esmentant curadors de diverses cultures, incloent els metges especialitzats egipcis. L'autor considera el relat de Heròdot sobre Democedes com la presentació més completa d'un doctor abans que existissin els nous textos mèdics.
Un focus central del llibre són els textos mèdics grecs coneguts col·lectivament com el Corpus Hipocràtic. L'autor se centra en particular en els textos els autors dels quals es consideren veritablement inventors de la medicina per proclamar un nou mètode. Molts d'aquests textos haurien estat originalment lectures, escrites per a l'ensenyament i la circulació dins de la "nova art".
Les set llibres titulats "Epidèmies" són un aspecte especialment notable del Corpus. A diferència d'altres textos que es refereixen a pacients en general, els llibres de les Epidèmies contenen històries de casos individuals que sovint nomenen el pacient i el seu lloc exacte, fins i tot la casa. Són les primeres observacions i descripcions de la vida real d'individus durant un període de temps. Dues d'aquestes llibres, Epidèmies 1 i 3, pertanyen, segons l'autor, a un "geni en acció".
L'autor d'Epidèmies 1 i 3 va treballar a Tasos, mantenint els seus apunts, probablement en tauletes, en una "habitació mèdica" o consulta. Va estructurar el seu text començant amb "constitucions" anuals (descripcions del temps i les estacions) i després presentant les històries de casos individuals. Utilitza la primera persona ("segons em va semblar", "que jo sé"). L'objectiu principal d'aquest text no era per a una audiència de ciutadans, sinó per a col·legues professionals i alumnes, especialment metges itinerants. L'objectiu era ensenyar i guiar el tractament futur.
El llibre argumenta a favor d'una nova data per a Epidèmies 1 i 3, situant-la cap a c. 470 aC. Aquesta datació es basa en l'anàlisi del vocabulari del text, els objectius de l'autor, les nocions del cos humà, l'omissió d'esdeveniments polítics o militars contemporanis i la seva marcada diferència amb textos posteriors. Aquesta datació també es relaciona amb l'anàlisi detallada de les inscripcions de Tasos, incloent les llistes de magistrats (arconts i teors), tot i que l'autor reconeix les dificultats i el treball en curs en aquest àmbit. Es menciona el cas d'Antifont, un pacient a Epidèmies 3, i la possible relació (o manca d'ella, segons la datació) amb un magistrat de Tasos.
Les històries de casos en Epidèmies 1 i 3 són personalitzades i detallades, registrant signes perceptibles per ajudar a la prognosi en el futur. Els pacients eren observats per millorar el tractament de casos similars en el futur, potser sense adonar-se'n completament. Els tractaments esmentats són generalment suaus i tradicionals. L'autor contrasta aquest enfocament amb el del llibre babilònic Diagnostic Handbook, que també buscava la prognosi però no utilitzava històries de casos individuals amb seguiment temporal ni la primera persona per indicar observació personal.
El llibre també explora la interacció i la influència d'aquests textos en altres figures i tradicions. Es discuteix la possible influència en Tucídides i la seva descripció detallada de la pesta d'Atenes, suggerint que el text d'Epidèmies 1 i 3, datat als 470 aC i geogràficament proper a Tucídides, podria haver estat una "revelació" per a ell. Els textos d'Epidèmies 5 i 7, posteriors però influenciats per 1 i 3, van continuar l'estil de les històries de casos, tot i que amb enfocament en el tractament més que en la prognosi i sense les constitucions anuals separades. Es menciona la transmissió del text d'Epidèmies 3 a través d'un rotllo de Mnemon de Side a la Biblioteca d'Alexandria, i la controvèrsia posterior sobre les notes afegides amb un lettering misteriós. L'impacte dels textos hipocràtics es va estendre als metges islàmics, com al-Razi, que va modelar algunes de les seves històries de casos per a l'ensenyament seguint l'exemple d'Epidèmies 1 i 3.
En resum, el llibre proposa una revisió detallada de l'origen i la intenció dels primers textos mèdics grecs, posant especial èmfasi en els llibres d'Epidèmies 1 i 3 com una invenció grega clau de la història de casos detallada i personalitzada, lligada a la pràctica mèdica i l'ensenyament en el seu context social i temporal, i traçant la seva influència posterior.
PS. Un món que envelleix
PS. Edició genètica a la carta
