Democracia De Trincheras - Por qué votamos a quienes votamos
Llibre resumit amb IA
Aquest llibre, "Democracia De Trincheras - Por qué votamos a quienes votamos" de Lluís Orriols, explora en detall la importància de la identitat de partit en el comportament electoral i les seves implicacions per a la democràcia.
El primer capítol introdueix la qüestió utilitzant una discussió televisiva entre Jorge Javier Vázquez i Belén Esteban per il·lustrar diferents models de votant. L'autor argumenta que, tot i que la política idealment hauria de ser racional, a la realitat els vincles emocionals i de lleialtat grupal cap als partits són fonamentals per a l'ésser humà i la política. Exigir una ciutadania purament racional és poc realista. El llibre se centra en la identitat de partit, analitzant tant els seus efectes negatius (com els biaixos) com els seus potencials beneficis per a la qualitat democràtica. L'autor defensa la idea que una democràcia saludable necessita tant votants emocionals com votants potencialment més racionals .
El segon capítol, "Cavando las trincheras", explica com es formen aquestes "trinxeres" de la identitat de partit. La ciència política considera la identitat de partit com un dels principals motors del comportament dels votants. El partidisme pot deteriorar la nostra capacitat de seleccionar i controlar els governants a causa d'una percepció esbiaixada de la realitat. No obstant això, també aporta estabilitat al sistema i serveix de guia per als ciutadans davant de qüestions polítiques complexes. L'autor es basa en la teoria de la identitat social d'Henri Tajfel, que explica com categoritzem el món en "nosaltres" i "ells" per simplificar-lo i millorar la nostra autoestima. Aquesta categorització porta a afavorir el nostre propi grup. L'experiència de l'autor amb la vacuna d'Oxford-AstraZeneca il·lustra com la identitat de grup influeix en les nostres percepcions i reaccions. La identitat es construeix per mitjà de la comparació i la diferenciació, de vegades amb opinions negatives dels altres grups. Tot i que existeixen diverses identitats políticament rellevants, el llibre se centra en la identitat de partit, que pot ser maleable. Les persones tendeixen a viure en "bombolles ideològiques" amb interaccions limitades amb persones de diferent afiliació política. Els mitjans de comunicació també contribueixen a això enquadrant sovint la política des d'una perspectiva partidista. També es discuteix la identitat de partit negativa o vot de la por. El partidisme actua com una drecera informativa, permetent a la gent formar opinions sobre temes desconeguts adoptant la postura del seu partit, tot i que això pot ser una font de manipulació. La identificació amb nous partits pot ser ràpida i intensa. La identitat de partit simplifica la complexitat política i és inherent a l'ésser humà, per la qual cosa política i identitat estan condemnades a conviure.
El tercer capítol, "El mundo a través de las gafas partidistas", analitza com les nostres identitats i emocions polítiques condicionen la nostra percepció de la realitat. Les persones tendeixen a exposar-se selectivament a la informació que confirma les seves creences (biaix de confirmació) i eviten la informació contradictòria. La dissonància cognitiva ens porta a avaluar els polítics i els governs de manera esbiaixada, sobrevalorant el nostre partit i infravalorant els altres. Som més crítics amb la corrupció en els partits rivals que en el nostre propi. Les cambres de ressonància i els mitjans segmentats reforcen el biaix de confirmació. El llibre qüestiona generalitzacions sobre el comportament partidista, citant investigacions que desafien la noció que la dreta és més tolerant a la corrupció. Els biaixos partidistes dificulten l'ideal democràtic de fer responsables els polítics. Sovint tenim una il·lusió d'objectivitat, creient que les nostres opinions són correctes i les dels altres estan esbiaixades. Canviar d'opinió sovint està estigmatitzat. El debat públic sovint es caracteritza per "zascas" que, tot i cridar l'atenció, poden erosionar el respecte pels rivals polítics. El capítol conclou discutint l'atribució esbiaixada de responsabilitat, on la gent culpa l'oposició dels resultats negatius i atribueix els positius al seu propi partit. Aquest biaix mina la rendició de comptes. L'objectiu del capítol és mostrar els efectes adversos de la identitat partidista en el funcionament democràtic.
El quart capítol, "Los héroes de la democracia", presenta el concepte de "votants ambivalents" com a herois de la democràcia, aquells que poden veure més enllà de les ulleres partidistes i avaluar críticament el seu propi partit. L'ambivalència sorgeix quan els individus ja no poden negar o justificar les males accions del seu partit, cosa que porta a una visió menys esbiaixada del món. Exemples de la política espanyola (escàndols de corrupció del PP, mesures d'austeritat de Zapatero) il·lustren com els esdeveniments poden desencadenar l'ambivalència. El retorn de Pedro Sánchez com a líder del PSOE va fer que alguns deixessin l'ambivalència. Un cop es trenca la lleialtat, és difícil recuperar-la. Els votants ambivalents fan judicis més objectius sobre el rendiment del govern. La investigació suggereix que induir l'ambivalència porta a un processament de la informació menys partidista. Tot i ser crucial per a una avaluació objectiva, l'ambivalència pot conduir a la paràlisi política i la no participació. El capítol també discuteix com els partits intenten explotar les "esquerdes" o temes divisoris dins dels partits opositors per guanyar votants. Exemples inclouen l'impacte del nacionalisme espanyol en el PSOE i els debats sobre la monarquia. L'ambivalència és un estat, no un tret fix, i es pot entrenar, tot i que sovint és incòmode. El capítol inicialment se centra en els votants ambivalents com a herois, però insinua altres tipus d'"herois" democràtics que es discutiran més endavant.
El cinquè capítol, "La polarización en España", examina la polarització política a Espanya. Defineix la polarització de diferents maneres, incloent la distància ideològica i la polarització afectiva (distància emocional i hostilitat entre grups partidistes). L'autor assenyala que algunes dades suggereixen que Espanya està molt polaritzada afectivament. El capítol discuteix períodes històrics d'alta tensió política a Espanya. L'emergència de nous partits com Ciutadans i Vox ha complicat el panorama polític. L'autor cita la crida de Pablo Casado a reduir la polarització política, suggerint que les estratègies de les elits influeixen en la polarització social. El capítol utilitza el personatge fictici de la "peluquera de Aluche" com a exemple d'antídot a la polarització partidista: algú que pot generar simpatia transversal. Assenyala que la identitat política s'estén més enllà de l'afiliació partidista, incloent temes com la monarquia i la identitat territorial. El capítol presenta dades sobre la polarització territorial a Espanya, mostrant una antipatia notable envers els catalans en comparació amb altres regions, i aquesta antipatia és una mica asimètrica. L'autor discuteix l'evolució històrica de la catalanofòbia. Finalment, examina la creixent polarització entorn de la monarquia, presentant dades sobre la polarització afectiva entre monàrquics i republicans.
El sisè capítol, "La lealtad que necesitamos", argumenta que, malgrat els riscos del partidisme, la lleialtat als partits també juga un paper beneficiós en una democràcia, particularment en proporcionar estabilitat. Introdueix les teories d'"Sortida, Veu i Lleialtat" d'Albert O. Hirschman. En un context econòmic, els consumidors poden respondre a la disminució de la qualitat canviant a un competidor ("sortida") o queixant-se al proveïdor ("veu"). La lleialtat fa que els clients siguin menys propensos a sortir al primer senyal de problemes, donant al proveïdor l'oportunitat de millorar. Aquest concepte s'aplica als partits polítics: els votants lleials són més propensos a expressar el seu descontentament dins del partit en lloc d'abandonar-lo, proporcionant als partits oportunitats per a l'autocorrecció i segones oportunitats. Els casos contrastats d'UPyD (on els votants van triar la "sortida") i IU (que va mantenir prou partidaris lleials per recuperar-se i formar una coalició) il·lustren la importància de la lleialtat. La democràcia interna dins dels partits pot fomentar la lleialtat donant veu als partidaris. No obstant això, la lleialtat no ha d'equiparar-se al silenci davant d'un mal govern. El capítol conclou argumentant que cal un equilibri entre votants independents i partidaris lleials per a una democràcia saludable. El llibre defensa finalment la comprensió de la democràcia com un ecosistema que necessita un equilibri entre la independència crítica i la lleialtat partidista, reconeixent el canvi de l'autor cap a una perspectiva més equilibrada.
En conclusió, "Democracia De Trincheras" ofereix una anàlisi detallada de la identitat de partit, explorant la seva formació, els seus efectes tant negatius com potencialment beneficiosos per a la democràcia, i la necessitat d'un equilibri entre la lleialtat i la independència crítica en el comportament dels votants.
PS. Llibre sobre la polarització
