En Josep Pla deia "És molt més difícil descriure que opinar. Infinitament més. En vista de la qual cosa tothom opina.". Coincideixo novament i per sort, en Bodenheimer al NEJM també s'hi apunta amb un article on explica la medicina des de la trinxera, allò que pot ser i s'esdevé en determinades ocasions i entorns. Es tracta d'una narració que pivota sobre un sistema de salut "Clinica", on s'han cregut allò de l'accés, la continuitat i el treball en equip. Tenim exemples propers que també són altament satisfactoris en aquest sentit però massa sovint no som capaços de descriure'ls i difondre'ls. A més a més, i en aquest precís moment, cal preservar allò que funciona. Sabem el que funciona més bé?
PS. Atenció, en Josep Pla deia també:
La primera obligació d'un ciutadà no és ni la bandera, ni l'honor retòric, ni les frases grotesques. La primera obligació d'un ciutadà és mantenir el preu de la seva moneda —i com més alt sigui millor. No hi pot haver cap forma de moral, si la moneda no és forta i no serveix per a mantenir l'alimentació de la gent.
PS. Inoportú. El motiu s'explica al final d'aquesta entrada i aquí m'aturo.
