Richard A. Posner ens ha deixat, avui mostro un llibre que reflecteix el magnífic blog conjunt que tenien amb Becker i al qual m'hi havia referit moltes vegades.
L'obra Uncommon Sense: Economic Insights, From Marriage to Terrorism (2009) va ser escrita pel Premi Nobel d'Economia Gary S. Becker i el jutge de la Cort d'Apel·lacions dels EUA i acadèmic de dret Richard A. Posner. El llibre sintetitza més de 125 assaigs publicats al seu bloc conjunt (Becker-Posner Blog) entre desembre de 2004 i març de 2007, organitzats en vuit àrees temàtiques principals.
1. Introducció i Fonaments Teòrics del Becker-Posner Blog
L'obra aplica la metodologia de la teoria de l'elecció racional, la teoria d'incentius i l'anàlisi econòmica del dret (Law and Economics) a fenòmens socials, polítics i jurídics no convencionals. Allunyant-se de la visió restrictiva de l'economia com el simple estudi dels mercats financers o agreujats macroeconòmics, Becker i Posner entenen la ciència econòmica com l'estudi de com els individus i les organitzacions responen a canvis en els seus incentius.
La metodologia compartida pels autors es fonamenta en cinc pilars analítics:
- Elecció racional i la hipòtesi d'autointerès: S'assumeix que els individus trien mitjans adequats per assolir els seus fins d'acord amb la informació disponible, reaccionant de manera previsible quan els costos o beneficis d'una activitat s'alteren.
- Concepte del "Preu Complet" (Full Price): El cost real d'un bé o servei inclou el preu monetari, els costos de cerca i el valor d'oportunitat del temps dedicat a consumir-lo o realitzar-lo.
- Externalitats i costos de transacció: Quan les accions privades imposen costos (o beneficis) a tercers sense compensació de mercat a causa d'alts costos de negociació, es generen ineficiències que poden justificar la intervenció pública (com en el cas de la contaminació o la congestió de trànsit).
- Cerca de rendes (Rent-Seeking): La cerca de guanys mitjançant la redistribució de la riquesa existent (com privilegis regulatoris, subsidis o curses de patents) pot derivar en un malbaratament net de recursos socials.
- Governança i costos d'agència: L'existència de problemes d'informació asimètrica entre principals (accionistes, ciutadans, universitats) i agents (CEOs, polítics, professors) explica la configuració de les institucions públiques i privades.
2. Part I: Sexe, Família i Dinàmiques Poblacionals
2.1 La Revolució Sexual
Richard Posner explica la revolució sexual mitjançant la caiguda dramàtica dels costos associats a l'activitat sexual extra-marital durant la segona meitat del segle XX. Descobriments com la penicil·lina per curar la sífilis, el desenvolupament de la píndola anticonceptiva i la legalització de l'avortament van reduir el risc d'embarassos no desitjats i malalties. Paral·lelament, l'expansió de l'economia de serveis va multiplicar les oportunitats laborals per a les dones, augmentant la seva independència financera, elevant el cost d'oportunitat de tenir fills i reduint els guanys tradicionals del matrimoni.
Gary Becker coincideix en la rellevància dels factors econòmics, destacant que les forces de mercat solen imposar-se sobre les doctrines religioses o morals fins que aquestes s'acaben adaptant. No obstant això, Becker discrepa de Posner sobre si el sexe es transformarà en un bé de consum qualsevol (com menjar), recordant el paper de la psicologia evolutiva en la preservació dels lligams emotius de la institució familiar.
2.2 Matrimoni Homosexual
Davant la legalització del matrimoni homosexual a jurisdiccions com Espanya, Canadà o Massachusetts, Posner analitza l'expansió dels drets de parella com un guany net de utilitat social que no imposa costos directes sobre tercers, excepte el dolor psicològic o la indignació sentida pels opositors. Posner proposa una reforma estructural: eliminar la definició estatal del matrimoni com un estatut legal civil i convertir-lo en un règim contractual privat flexible (similar al dret de societats), deixant el terme "matrimoni" a les institucions religioses.
Becker donar suport a la llibertat contractual per acordar la divisió de béns, la propietat i els beneficis socials entre parelles del mateix sexe. No obstant això, manifesta reserves sobre la creació i adopció de fills per part de parelles homosexuals, considerant que representa un canvi històric sobre el qual encara manca evidència empírica longitudinal sobre el desenvolupament infantil.
Comparativa del Matrimoni Tradicional vs. Model Contractual Becker-Posner
┌─────────────────────────┬──────────────────────────────────┬──────────────────────────────────┐
│ Criteri │ Matrimoni com a Estatut Legal │ Model Contractual Privat │
├─────────────────────────┼──────────────────────────────────┼──────────────────────────────────┤
│ Naturalesa jurídica │ Codi civil únic i rígid │ Contracte negociat i personalitzat│
│ Dissolució i acords │ Regulació estatal de divorci │ Clàusules i penalitzacions lliures│
│ Rol de l'Estat │ Tutela moral i civil │ Execució de contractes i tutela │
│ Parelles del mateix sexe│ Debat concepte "matrimoni" │ Plena igualtat contractual │
└─────────────────────────┴──────────────────────────────────┴──────────────────────────────────┘
2.3 Poligàmia
Gary Becker examina la prohibició de la poligàmia (específicament la poligínia). Des del punt de vista teòric, la poligínia augmenta la demanda de dones en el mercat matrimonial, augmentant el seu valor relacional i afavorint-les com a grup, mentre que perjudica els homes d'ingressos baixos que queden exclosos de trobar parella. Becker remarca que en societats del coneixement la poligínia seria molt rara, ja que els pares prioritzen la qualitat i educació de pocs fills per sobre del volum de descendència.
Richard Posner manté que la poligàmia genera costos socials significatius a les societats occidentals: permet als homes rics acumular múltiples esposes, genera escassetat de dones per als homes de baixos ingressos, eleva l'edat de matrimoni masculina, incrementa la demanda de prostitució, redueix la inversió femenina en educació formal i crea estructures familiars jeràrquiques amb alts costos d'agència i supervisió.
2.4 Selecció de Sexe i Reforma de l'Immigració
- Selecció de sexe: A països com la Xina o l'Índia, on la ràtio de naixements se situa en 118 nens per cada 100 nenes, Becker i Posner argumenten que la prohibició de les tecnologies de selecció és ineficaç. A llarg termini, la menor oferta de dones augmentarà el seu valor econòmic i social, corregint parcialment el desequilibri demogràfic.
- Reforma d'immigració: Becker proposa un sistema de mercat basat en la venda del dret a immigrar per un preu fix (per exemple, $50.000), acompanyat d'un programa de prèstecs federals. Aquest mecanisme recapta ingressos fiscals i selecciona els immigrants amb més capacitats de pagament i productivitat. Posner prefereix la subhasta de visites o el filtrat directe per capital humà (edat, educació, coeficient intel·lectual), advertint sobre el risc de "fuga de cervells" dels països d'origen.
3. Part II: Drets de Propietat, Patents i Infraestructures
3.1 Domini Eminent i el cas Kelo
En analitzar la sentència de la Cort Suprema dels EUA Kelo v. City of New London (2005), que va permetre l'expropiació de propietats privades per ser transferides a desenvolupadors privats en nom del desenvolupament econòmic local, Becker defensa que l'expropiació forçosa ha de limitar-se estrictament a un ús públic real (carreteres, infraestructures). L'expropiació per a projectes privats evita la prova de mercat i no compensa el valor subjectiu dels propietaris.
Posner remarca que l'única justificació econòmica de l'expropiació forçosa és resoldre el problema del "bloqueig" (holdout problem) en projectes de xarxa lineal (com línies ferroviàries o oleoductes). Utilitzar el domini eminent per a reeixides de desenvolupament privat actua com un impost redistributiu arbitrari que afavoreix els grans desenvolupadors en detriment dels petits propietaris.
3.2 Patents Farmacèutiques i Fàrmacs Orfes
La indústria farmacèutica afronta alts costos fixos de recerca i desenvolupament (R+D) —estimats en uns $600M per nou molècula aprovada— amb costos marginals de producció molt baixos. Becker defensa el sistema de patents per permetre la recuperació de la inversió, tot i que suggereix que la FDA podria reduir els costos de les proves d'eficàcia i centrar-se en la seguretat.
Posner emfatitza els costos socials de les patents, especialment les "curses de patents" on les empreses gasten sumes elevades només per superar el competidor per pocs dies. Respecte a la Orphan Drug Act de 1983, que atorga set anys de monopoli exclusiu per a malalties rares (que afecten a menys de 200.000 persones als EUA), Posner adverteix que pot desviar recursos de recerca cap a patologies amb poques víctimes a costa de malalties més comunes. Becker respon que el finançament de fàrmacs orfes augmenta la R+D total sense substituir necessàriament altres àrees.
3.3 Propietat Intel·lectual i xarxes P2P (Grokster)
En el cas MGM Studios v. Grokster, la Cort Suprema va avalar la responsabilitat per infracció indirecta de drets d'autor contra programaris d'intercanvi de fitxers P2P. Posner defensa la responsabilitat quan l'ús principal del programari és la pirateria. Per contra, Becker expressa escepticisme sobre la capacitat dels tribunals per avaluar el futur d'una tecnologia, recordant el cas del Betamax, on la indústria de cinema volia prohibir un format que posteriorment va esdevenir una font principal d'ingressos per a la venda de pel·lícules.
3.4 Mercats d'Òrgans, Congestió i Privatització d'Autopistes
- Venda d'òrgans: Becker i Posner defensen la creació d'un mercat regulat de venda d'òrgans (especialment ronyons de donants vius o cadàvers). Becker calcula que un preu d'equilibri d'uns $15.000 per ronyó i $35.000 per fetge eliminaria les llistes d'espera i el mercat negre. Posner afegeix que la prohibició de la venda d'òrgans és un control de preus fixat en zero que genera escassetat i morts evitables.
- Congestió de trànsit: Becker i Posner coincideixen que les carreteres gratuïtes generen una externalitat negativa de temps. La solució econòmica és la introducció de peatges de congestió variables (com el model aplicat a Londres), que internalitzen el cost que cada conductor imposa als altres.
- Privatització d'autopistes: Posner aprova la cessió de la Indiana Toll Road per $3.8B per 75 anys a un conorci privat, argumentant que les empreses privades gestionen millor els costos. Becker matisa que l'Estat no ha d'atorgar poders de monopoli tarifari a l'empresa privada sense garantir oportunitats de competència dinàmica.
4. Part III: Economia de l'Educació Superior
4.1 Plagi i Incentius Acadèmics
Posner defineix el plagi com l'intent d'atribuir-se el treball d'altri, la qual cosa redueix els incentius per a la creació original. Tanmateix, distingeix entre el plagi acadèmic i el concepte de "llibre gestionat" (managed book), on un autor o jutge utilitza assistents de recerca per redactar esborranys. Becker sosté que el plagi realitzat per professors s'ha de castigar de manera més severa que el dels estudiants (incloent la revocació de la titularitat) perquè els professionals coneixen millor les normes de citació i tenen un impacte reputacional major.
4.2 La Titularitat Acadèmic-Judicial (Tenure)
Posner argumenta que la titularitat universitària (tenure) és un contracte laboral obsolet que redueix els incentius de productivitat i fomenta la laixesa en edats avançades. Les mètriques modernes (citacions, avaluacions d'estudiants, subvencions) permeten mesurar el rendiment sense necessitat de garantir llocs de treball per vida.
Becker assenyala que l'argument de la llibertat d'expressió és feble als EUA a causa de la gran competència entre milers d'universitats. Tanmateix, justifica la titularitat no com una protecció política, sinó com una forma de protegir les inversions en capital humà específic de la institució i fomentar el compromís mutu entre el professorat i la universitat.
4.3 Universitats amb Ànim de Lucre i Rànquings
- Universitats amb ànim de lucre: Davant la moratòria imposada per l'Estat de Nova York a noves institucions comercials, Becker i Posner defensen que les universitats for-profit (com la Universitat de Phoenix, amb més de 100.000 estudiants) cobreixen un nínxol descuidat per les institucions tradicionals, oferint flexibilitat horària i educació en línia per a estudiants de rendes baixes o treballadors.
- Rànquings (U.S. News & World Report): Posner descriu l'educació com un bé de confiança (credence good), la qual cosa genera demanda de rànquings per reduir els costos d'informació dels estudiants. Becker admet que les institucions intenten manipular les mètriques (game the measure), però conclou que els rànquings proporcionen informació valuosa i forcen les universitats a millorar les seves instal·lacions i serveis.
5. Part IV: Incentius, Paternalisme i Regulació
5.1 Impost als Greixos (Fat Tax) i Prohibició de Greixos Trans
- Taxa al greix: Becker s'oposa a un impost sobre els aliments riques en greixos saturats. Argumenta que l'augment de l'obesitat respon principalment a la reducció de l'exercici físic per activitats sedentàries (televisió, Internet) i que els consumidors obtenen plaer del menjar. Posner comparteix l'escepticisme sobre una taxa general, però proposa la prohibició de la venda de begudes de fantasia (soft drinks) als menors en entorns escolars.
- Prohibició de greixos trans a Nova York: Posner defensa la interdicció dels greixos trans en restaurants argumentant que el cost per als consumidors d'absorbir informació complexa sobre els nivells de colesterol LDL/HDL és excessivament alt. Segons les seves estimacions de cost-benefici, salvar 100 o 500 vides anuals supera amb escreix el cost de substitució dels olis per part dels restaurants ($100M de benefici vs. $60M de cost). Becker rebat la postura de Posner, considerant-la una intervenció de l'Estat pasteritzador ("nanny state") que ignora la rapidesa amb què la indústria i els consumidors s'adapten a les noves evidències mèdiques.
Anàlisi Comparativa del Debat sobre la Prohibició dels Greixos Trans
┌───────────────────────────┬──────────────────────────────────┬──────────────────────────────────┐
│ Criteri │ Posició de Richard A. Posner │ Posició de Gary S. Becker │
├───────────────────────────┼──────────────────────────────────┼──────────────────────────────────┤
│ Diagnòstic de mercat │ Cost d'absorció d'informació alt │ Adaptació ràpida de consumidors │
│ Avaluació Cost-Benefici │ Valor de vides salvades > Costos │ Impacte en el gust i llibertat │
│ Rol de l'Estat │ Regulació ex-ante justificada │ Riscos de l'Estat paternalista │
└───────────────────────────┴──────────────────────────────────┴──────────────────────────────────┘
5.2 Paternalisme Llibertari i Ordenances "Big Box"
- Paternalisme Llibertari: Becker critica el concepte formulat per Cass Sunstein i Richard Thaler. Sosté que assumir que els burocràtes estatals poden corregir els biaixos cognitius dels individus és il·lusori, ja que els funcionaris estan subjectes als mateixos biaixos sense patir directament les conseqüències de les seves decisions. Posner coincideix que el terme és una contradicció i reafirma la posició de John Stuart Mill.
- Ordenança "Big Box" de Chicago: Ambdós autors critiquen l'ordenança de Chicago que exigia salaris mínims ($9,25/hora més $1,50 en beneficis) als grans detallistes (com Wal-Mart). Becker argumenta que la llei redueix l'ocupació dels treballadors poc qualificats i beneficia els sindicats. Posner afegeix que la mesura provoca la deslocalització de les botigues cap als suburbis.
6. Part V: Mercat de Treball, Governança i Desigualtat
6.1 Límits de Mandat Judicial i Portes Giratòries
- Límits de mandat a la Cort Suprema: Becker i Posner defensen l'eliminació del mandat vitalici per als jutges de la Cort Suprema dels EUA, proposant mandats únics de 18 anys. La major longevitat i el poder polític de la Cort fan ineficient la presència de jutges octogenaris.
- Portes giratòries (Revolving Door): Davant l'alta rotació d'executius del Departament de Seguretat Nacional cap al sector privat, Posner exposa que la possibilitat de sous elevats al sector privat redueix el cost de contractació de talent per a l'Estat. Becker assenyala que la rotació excessiva redueix el capital humà específic de l'Estat i fomenta la cerca de rendes.
6.2 Compensació de CEOs i Desigualtat d'Ingressos
- Sou dels CEOs: Becker explica el multiplicador de sis vegades en el sou dels CEOs durant els darrers 25 anys mitjançant la teoria de l'assignació del talent (model Gabaix-Landier): les empreses han crescut en mida i valor de mercat, de manera que un CEO un 1% millor genera un valor absolut molt superior en una gran corporació. Posner es mostra més escèptic i assenyala problemes de governança a les juntes directives i l'ús d'opcions sobre accions (stock options) no comptabilitzades com a despesa real.
- Desigualtat d'ingressos: Becker argumenta que l'augment de la desigualtat als EUA s'explica per l'elevat rendiment de l'educació superior i el capital humà en una economia globalitzada. Intentar reduir aquesta desigualtat mitjançant impostos progressius deprimiria la inversió en educació. Posner afegeix que la desigualtat no genera discòrdia social si els ingressos mitjans creixen i existeix mobilitat social.
6.3 Responsabilitat Social Corporativa (RSC)
Becker sosté que l'única responsabilitat de la direcció executiva és maximitzar el valor dels accionistes complint les lleis i els contractes. Si els consumidors o accionistes valoren causes socials o ambientals, la direcció pot atendre-les com una estratègia de maximització de beneficis o diferenciació de marca. Posner afegeix que l'única excepció ètica és l'obligació d'obeir la llei fins i tot en països on l'aplicació és feble.
7. Part VI: Medi Ambient, Riscos Catastròfics i Gestió de Crisi
7.1 Gestió de Riscos Catastròfics i Federalisme
- Tsunamis i Asteroides: Posner exposa que els governs s'equivoquen en ignorar esdeveniments de baixa probabilitat i alt impacte (low-probability, high-consequence events). A través del concepte del valor de la vida estadística (uns $7M), demostra que invertir en sistemes d'alerta d'asteroides o tsunamis està plenament justificat econòmicament.
- Federalisme i Hurricane Katrina: Posner argumenta que en catàstrofes de gran escala que superen les fronteres locals, el govern federal té un avantatge comparatiu en la coordinació i l'aportació de recursos. Becker adverteix sobre la "paradoxa del Bon Samarità": l'ajuda pública garantida desincentiva la construcció responsable i les assegurances privades a zones de risc.
7.2 Preus d'Emergència (Price Gouging) i Escalfament Global
- Preus en situació de catàstrofe: Després del Katrina, molts estats van prohibir l'augment de preus de la gasolina. Posner i Becker coincideixen que aquestes lleis són un error greu. Els preus elevats racionen l'oferta limitada i atrauen subministraments d'altres regions.
- Escalfament global i taxa de descompte: En el debat sobre la resposta al canvi climàtic, el punt crític és la taxa de descompte social. Becker defensa l'ús d'una taxa de descompte de l'entorn del 3% (corresponent al retorn del capital), argumentant que les generacions futures seran molt més riques i disposaran de millors tecnologies. Utilitzar una taxa propera a zero (com la Stern Review) sobrevalora els danys a molt llarg termini en perjudici del capital present.
8. Part VII: Criminalitat, Dret Penal i Seguretat Nacional
8.1 La Pena de Mort i l'Efecte Dissuasori
Becker i Posner defensen l'ús de la pena de mort únicament si posseeix un efecte dissuasori mesurable. Citant estudis economètrics (com els de Dezhbakhsh, Rubin i Shepherd, que estimen que cada execució evita 18 assassinats), Becker sosté que l'Estat té la responsabilitat moral d'executar un assassí si això salva vides d'innocents.
Posner afegeix que la taxa d'errors d'execució d'innocents als EUA és extremadament baixa a causa de la llarga fase d'apel·lacions (aproximadament 10 anys), tot i que aquesta mateixa dilació redueix l'efecte dissuasori.
Arguments Econòmics sobre la Pena de Mort
┌───────────────────────────┬──────────────────────────────────┬──────────────────────────────────┐
│ Component │ Visió de Gary S. Becker │ Visió de Richard A. Posner │
├───────────────────────────┼──────────────────────────────────┼──────────────────────────────────┤
│ Condició de justificació │ Demostració de la dissuasió │ Dissuasió i utilitat de la venjança│
│ Ràtio de vides salvades │ 1 execució = 3 a 18 vides salvades│ Reducció de costos de reclusió │
│ Avaluació de la venjança │ Rebutjada com a base de política │ Admesa com a preferència humana │
└───────────────────────────┴──────────────────────────────────┴──────────────────────────────────┘
8.2 Dopatge Esportiu, Conducció i Joc en Línia
- Dopatge en l'esport: Becker explica que l'esport professional funciona com un mercat de "superestrelles" on els premis depenen de la posició relativa. El dopatge genera una "cursa d'armaments" que perjudica la salut dels atletes sense augmentar l'entreteniment global. Posner afegeix que la prohibició protegeix els joves que intenten emular els atletes d'elit.
- Conducció sota els efectes de l'alcohol: Becker proposa incrementar les penes per la simple conducció en estat d'embriaguesa (regulació ex-ante). Posner suggereix que podria ser més eficient concentrar sancions extremadament severes sobre els conductors ebrius que realment causen accidents (ex-post).
- Joc a Internet: Ambdós autors s'oposen a la prohibició del joc en línia, considerant que l'addicció afecta una fracció molt reduïda de jugadors i que el joc és una activitat d'oci legítima.
8.3 Guerra Preventiva, Perfilat Ètnic i Castig Col·lectiu
- Guerra preventiva: Becker i Posner apliquen l'anàlisi de cost-benefici a la decisió d'iniciar una guerra preventiva. Posner argumenta que l'absència d'imminència no invalida una guerra si el cost esperat d'un atac futur amb armes de destrucció massiva és molt elevat.
- Perfilat ètnic: Becker admet que el perfilat estadístic als aeroports pot ser eficient si la probabilitat de terrorisme és significativament superior en un grup. Posner adverteix que el perfilat intensiu de ciutadans musulmans estatunidencs genera un alt cost d'alienació política i indueix els grups terroristes a canviar el perfil dels seus operatius.
- Castig col·lectiu: Posner exposa la lògica jurídica i econòmica de la responsabilitat col·lectiva (com la responsabilitat de l'empresari pels actes de l'empleat), aplicant-ho a la destrucció de cases de familiars de bombers suïcides per part d'Israel per generar incentius de supervisió familiar.
9. Part VIII: Economia Global i Desenvolupament Internacional
9.1 Llibertat Econòmica, Política i Mida dels Països
- Llibertat econòmica vs. política: Becker demostra que el desenvolupament de la llibertat econòmica (drets de propietat, mercats oberts) impulsa la creació d'una classe mitjana que acaba exigint la democràcia política (com en els casos de Corea del Sud, Taiwan o Xile). La relació inversa és més lenta.
- Mida dels països: La reducció de les barreres al comerç internacional (GATT/OMC) ha permès que països petits (Singapur, Hong Kong, Suïssa) prosperin mitjançant l'especialització. Per tant, els costos econòmics de la secessió política han disminuït.
9.2 Censura a la Xina (Google) i Cultura Nacional
- Google a la Xina: Posner i Becker consideren que la decisió de Google d'acceptar la censura del govern xinès per operar-hi és acceptable. Becker argumenta que proporcionar accés a la immensa majoria d'informació no política accelera el desenvolupament del país i l'obertura a llarg termini.
- Cultura nacional i mercat de treball: Analitzant les protestes a França contra la flexibilització laboral dels joves, Posner atribueix el fenomen a la rigidesa d'una cultura habitual i de xarxa. Becker descarta la singularitat cultural i ho atribueix a la protecció dels grups d'interès interns (insiders) que defensen els seus privilegis laborals.
9.3 Microfinances, Desigualtat Global i Ajuda Externa
- Microfinances (Grameen Bank): Becker elogia les microfinances per empoderar les dones i utilitzar la pressió social per garantir el retorn, tot i que reconeix que no poden substituir les polítiques estructurals de creixement. Posner es mostra més escèptic a causa dels alts tipus d'interès i la manca d'evidència sobre el seu impacte macroeconòmic.
- Desigualtat global: Becker sosté que la desigualtat global de renda ha disminuït des de 1980 gràcies al ràpid desenvolupament de la Xina i l'Índia. A més, ressalta que el capital humà i l'esperança de vida estan millor distribuïts que els actius financers.
- Ajuda externa: Becker i Posner conclouen que l'ajuda governamental al desenvolupament ha estat ineficaç o perjudicial, ja que alimenta la corrupció, burocratitza els països receptors i no condueix al creixement econòmic (com demostra l'experiència d'Àfrica o l'Índia fins als anys 90).
10. Síntesi de la Metodologia Becker-Posner
L'anàlisi de Becker i Posner a Uncommon Sense demostra el valor explicatiu del model econòmic en qüestions socials, jurídiques i polítiques. Mentre Gary Becker manté una fe constant en els mecanismes de mercat, l'acumulació de capital humà i l'autorregulació dels individus, Richard Posner aporta una visió pragmàtica centrada en els costos d'informació, els costos de transacció, les imperfeccions institucionals i la necessitat d'intervencions ex-ante en situacions de risc extrem. Ambdós autors coincideixen que la política pública ha de jutjar-se pels seus efectes reals sobre els incentius i el benestar general, i no per les intencions morals dels seus promotors.
