La resposta elemental i en genèric és no, més recursos sanitaris no signifiquen més anys de vida, si mirem els gràfics agregats de sota a nivell poblacional. Hi ha casos millors que altres. I n'hi ha un d'horrorós, els USA. Un bon motiu per a reflexionar. En la mesura que hi hagi tendències que s'adrecin cap aquell sistema horrífic ens conduiran al fracàs social i individual. En tenim algunes molt properes que ja he explicat altres dies.
Suposo que alguns ja heu vist que he fet una pregunta trampa. El que calia era preguntar-nos quins factors contribueixen a la longevitat, i quan hi contribueixen els recursos disponibles. Però això és més complicat de posar en un sol gràfic...
Avui ens diuen a la premsa que podríem separar la mortalitat extrínseca (accidents, violència, infeccions,....) de la intrínseca (genètica), tal com fa aquest article de Science. La conclusió a la que arriben és que la meitat de la longevitat s'explica per l'herència genètica. Em sorprèn molt tot plegat perquè no hi sé veure enlloc com han considerat l'epigenètica. Funciona bé com a titular per a tots aquells que són favorables a la predestinació genètica. Personalment, ho deixo en quarentena.
Per arribar a conclusions amb impacte, enlloc de longevitat hauríem de tenir dades de anys de vida saludables més desagregats geogràficament. Llavors podríem preguntar-nos-ho una altre vegada. La mètrica la vam explicar fa anys a un article a PLOS. Malauradament no ens han fet cas ni aquí ni més enllà.
PS. A tots aquells que van anar al concert d'ahir, convé que sàpiguen què és Gaza i qui hi governava i com. I per això aquí els deixo el llibre. Segurament s'ho pensarien dues vegades d'haver-hi anat si sabessin el que han de saber. I potser també es manifestarien contra Iran. Altrament és una maniobra més d'hipocresia.
