24 de novembre 2023

Un disbarat rera l'altre (10)

 A l'època de l'imperi romà, als funcionaris i soldats se'ls compensava pel seu treball amb sal, d'aquí ve l'origen del nom salari. Salari per tant és compensació per l'esforç i treball realitzat, no existeix el dret al salari, ni tampoc a l'ingrés mínim vital. És el fruit d'una decisió de qui té l'autoritat sobre la cosa pública, o més recentment de si aquest considera que cal admetre un cert nivell de negociació. La negociació col·lectiva si que és un dret i així és reconegut constitucionalment pel que fa a les empreses privades. Ara bé, que aquest dret sigui d'aplicació a l'Administració Pública és dubtós. Entre d'altres coses perquè la Constitució no ho contempla, parla d'empresaris i treballadors (Art 37.1).

L'objectiu inicial de la negociació col·lectiva era precisament fixar les condicions de treball i compensació per tal que l'excedent creat fos repartit més equitativament entre empresaris i treballadors. És a dir que l'apropiació de l'excedent fos acurada entre les parts. Això no té res a veure amb l'Administració Pública, l'apropiació de l'excedent correspon als ciutadans i el que cal és compensar als funcionaris per al seu esforç i resultats.

Ara bé, n'hi ha alguns que emparant-se amb el dret a la llibertat sindical dels funcionaris, que existeix, han incorporat el de la negociació col·lectiva a l'Administració pública i llavors tot agafa una altra dimensió (si bé desconec el seu fonament legal i crec que no hi és). Tenim acords per a funcionaris on es parla de salaris i condicions de treball, i poc o gens de productivitat. El que era fruit d'una decisió administrativa institucional d'una part, s'ha acabat convertint en un acord entre les parts. Alhora cal tenir en compte a més a més una qüestió cabdal: el responsable de l'Administració Pública té un pressupost que cal complir, i per tant no pot oferir compensacions que superin el pressupost disponible perquè incorreria en administració deslleial. Per tant no tot acord és possible ni admissible.

Acabem de saber que s'ha signat el III Acord de l’Institut Català de la Salut (ICS) que afecta a 55.000 funcionaris i que diuen s'hi aplicaran 320 milions d'euros. No es pot parlar de conveni, perquè no hi ha les dues parts habituals empresari i treballador, que fan que es converteixi en "llei". I aquesta ficció de negociació col·lectiva ens porta a un resultat pressupostari molt preocupant. 

M'he llegit el detall de l'acord i veig com a rellevant la reducció del 5% de les hores anuals als professionals mèdics (alhora veig molts drets i no veig deures). El cost d'aquesta decisió és notable, perquè al sector salut si volem mantenir el nivell d'activitat cal incorporar temps de professionals pel mateix import, a no ser que augmentem la productivitat en un 5% dels que ja eren contractats abans. altrament les llistes d'espera encara augmentaran sobre el nivell inadmissible actual. Sobre augments de productivitat no se'n parla enlloc, fins on he vist. Sabem que van haver de passar 5 anys per augmentar la productivitat en aquest nivell, entre 2015 i 2020, amb un inici de pandèmia pel mig. Però, atenció, entre el 2015 i el 2019 només va augmentar un 0,8% (!). 

No vull entrar en cadascun dels aspectes acordats perquè no hi ha informació suficient per analitzar-ho. Només insistiré en el que vaig dir el dia 18 de juliol de 2023:

Les despesa pública en salut per la Generalitat del 2022 ha estat de 13.331 milions € (p.78). Per tant el pressupost d'enguany és inferior en 1.118 milions € al de l'any anterior. Això vol dir que la despesa real per càpita ha estat de 1.710€ el 2022. I així queda clar, el pressupost per ciutadà de 2023 és inferior en un 9,6% al que hem gastat el 2022.

I llavors ve quan em pregunto, com és possible arribar a acords que augmenten el pressupost en 320 milions (ICS) i 460 milions (SISCAT) sense pressupost disponible?. Representen un augment del 6,1% sobre un pressupost 2023 que ja era el 9,6% inferior al que havíem gastat el 2022. Estem parlant d'un 15% de desviament pressupostari sense cap autorització de crèdit? (!) 

Sincerament, tot això és un disbarat monumental, convé que algú hi posi seny quan abans millor. Altrament ho patirem/pagarem amb escreix tots els ciutadans-contribuents. 


PS.  La retribució dels professionals és una qüestió massa important per decidir els seu augment sense un pressupost aprovat que ho permeti. La quantia de la compensació dels professionals ha de relacionar-se amb l'esforç i dedicació, no amb el salari per temps.  Cal que augmenti aquesta compensació en funció de la productivitat efectiva i la contribució al valor de la salut. Aquest és un tema cabdal al que es passa de llarg, i d'aquesta forma es manté el concepte antic de metge-funcionari que es consolida en el temps. Algú pot contestar amb arguments solvents la pregunta següent: ¿per què un metge ha de ser funcionari?

PS. Un exemple de transparència. Algú publicarà a la web del Departament aquest acord?. Només l'he sabut veure a Metges de Catalunya.

PS. No vull tornar a sentir parlar de la paraula governança mentre els criteris elementals de gestió pública  no s'apliquin, és a dir mentre algú prengui decisions sense el pressupost disponible.

PS. Tota la col·leció de disbarats.


Ben Shahn. Carnival






23 de novembre 2023

Què cal fer amb les teràpies cost-inefectives que "milloren" l'equitat?

 Distributional Cost-Effectiveness of Equity-Enhancing Gene Therapy in Sickle Cell Disease in the United States

Ara fa un mes parlava de que la mesura del cost-efectivitat d'un medicament amb el cost per any de vida ajustat per qualitat (QALY) se n'havia anat en orris. Dos factors  hi havien contribuït, els preus confidencials i la superació de llindars raonables. Tot plegat posava en qüestió una dinàmica que ha durat dècades i que ha estat el referent de les agències d'avaluació de tecnologies.

Doncs bé, des d'aquí també fa temps que he explicat que calia incorporar la dimensió d'equitat i no només la d'eficiència en l'avaluació econòmica. I justament ara ha començat una nova època, on cal preguntar-nos què hem de fer quan un medicament és cost-inefectiu però en canvi pot ser una estratègia terapèutica equitativa. La metodologia és coneix com Distributional Cost-Effective Analysis (DCEA).

El resultat d'un article recent sobre teràpia genètica en anèmia de cèl·lules falciformes indica això:

Gene therapy versus Standard Of Care for females yielded 25.5 versus 15.7 (males: 24.4 vs. 15.5) discounted lifetime QALYs at costs of $2.8 million and $1.0 million (males: $2.8 million and $1.2 million), respectively, with an ICER of $176 000 per QALY (full SCD population). The inequality aversion parameter would need to be 0.90 for the full Sickle Cell Disease population for gene therapy to be preferred per DCEA standards.

El cost incremental per any de vida ajustat per qualitat està a 176.000$, i això és molt, molt per sobre del llindar. Però llavors entra en joc el paràmetre d'aversió a la diferència (inequality). Diuen que als USA està entre 0,5 i 3,0 i els porta a una conclusió diferent en termes d'equitat. He de revisar com han arribat a aquestes xifres i què signifiquen, cosa que desconec. Ho faré més endavant.

Aquest és el missatge clau en un paràgraf:

Although gene therapy priced across known costs ranging from $2.1 million to $2.8million did not meet conventional standards for cost-effectiveness, our distributional cost-effectiveness findings suggest that gene therapy could meet distributional cost-effectiveness standards based on commonly used equity weights for the U.S. setting in this price range. If one assumes similar therapeutic efficacy in patients  with mild and moderate disease and patients with severe disease, once gene therapy is approved, it could be an equity-enhancing therapeutic strategy for all patients with SCD whose values and  references align with pursuing this course of therapy.

Amb aquest estudi s'inicia doncs el nou paradigma necessari per a justificar preus de teràpies superiors 2 milions de $ per cas: encara que sigui cost-inefectiu, redueix les diferències en salut, malgrat no sabem quin és el nivell de diferència admisible. A aquest paradigma s'hi arriba amb una caixa negra, que és el paràmetre d'aversió a les diferències (inequality) creat per "experts". Desconec quin recorregut li espera a tot això, justificarem els preus desorbitats per motius d'equitat? Caldrà seguir-ho amb atenció.


PS. Si això resol el problema del llindar dels QALYS, alhora en crea un de nou, el del paràmetre d'aversió a la diferència, que alguns en diuen desigualtat. Com es fixa?

PS. Pregunta pertinent davant el nou fàrmac a preu 3,3 milions €, és cost-inefectiu però millora l'equitat, segur? Va dirigit a uns 520 casos de hemofilia A i 60 d'hemofilia B aproximadament. Suposa gastar el 12% del pressupost d'enguany en 580 casos.

PS. Per aquí aprop no preocupa massa ni el cost-efectivitat ni el cost-efectivitat distributiu, massa feina per un regulador que creu molt més en la discrecionalitat ad hoc com a criteri per a la presa de decisions.


 HARDIJANTO BUDIMAN / ALL ABOUT PHOTO AWARDS 2022/


22 de novembre 2023

Hi ha motius per al cribratge genètic poblacional?

 Ten Years of Incidental, Secondary, and Actionable Findings

Population genomic screening for three common hereditary conditions : a cost-effectiveness analysis.

El cribratge genètic poblacional s'ha estat realitzant des de fa anys en alguns entorns, molt pocs. Fa cinc anys ja vaig explicar el cas de Geisinger, que ara pertany a Kaiser Permanente. Aquí hi trobareu totes les entrades d'aquest blog sobre proves genètiques.

Els resultats en diferents entorns diuen que entre el 3 i el 5% de la població tenen alguns gens amb variants patogèniques sobre els que a data d'avui podem actuar per capgirar el seu impacte. És el que en diuen "actionable". Aquesta és la taula:


Han seqüenciat el genoma o exoma i han informat només d'un nombre determinat de gens, entre 32 i 76. I això ve d'un document de posició que explica quants gens són "actionables" i a data d'avui són 83. L'origen cal buscar-lo als Genome Wide Association Studies, quan encara hi havia confiança en que trobar un gen que provoca una malaltia permetria afrontar-la i després es va veure que això passava en molts poc casos (ara sabem que paga la pena informar només de 83, els 20.000 ).

Al NEJM ens expliquen un estudi que:

A unique aspect of this study was the reporting of life-span data for persons who carried a pathogenic or likely pathogenic variant as compared with those who did not, in an analysis involving data from 27,546 persons who had died by 2020 and life-span estimates for other persons who were at least 65 years of age. Key findings included an observed shortening in median life span among persons who carried these variants (86 years vs. 87 years for those without). Harboring such a variant in a cancer gene was associated with the largest difference in life span (3 years). By the age of 65 years, 10% of the participants with pathogenic or likely pathogenic variants in cancer genes had died. In contrast, in the group of participants without such a variant, 10% had died by 73 years of age. 

Quedem-nos amb la idea, trobar aquesta variant patogènica en un gen suposava una diferència de 10 anys de vida.  Al món hi ha dos països que fan cribratge per BRCA2, Israel (població Ashkenazy) i Islàndia. No n'hi ha enlloc més per ara. Ara bé, què costaria fer un cribratge poblacional d'això? Quin seria el cost-efectivitat?

L'Eric Topol ressenya un estudi on per cancer d'ovari i mama, Lynch sindrome i colesterolemia familiar seria cost-efectiu per:

adults younger than 40 years if the genomic test was at a relatively low cost of $250 or for people 50 years old at $166 per test (summary for patients). We are now at that level whereby whole genome sequencing has dropped to the $200 threshold, and targeted sequencing or arrays can be done at substantially lower costs. It doesn’t appear that we can continue to use cost now as the reason to not obtain information that can be lifesaving.

 Ens cal molta més informació i anàlisi d'una qüestió tant complexa. Ens trobem davant d'una situació nova que fa molt pocs anys no ens hauríem imaginat. Cal estar atents al cribratge genètic poblacional, i també a què farem quan trobem una variant patogènica "actionable", perquè si no hi ha acció (que vol dir accés a tractament cost-efectiu), llavors, per què cal trobar? Alimentaríem encara més la genòmica recreativa, que a hores d'ara interessa econòmicament moltíssim a alguns.


21 de novembre 2023

Menjar millor per viure més (i millor?)

 Life expectancy can increase by up to 10 years following sustained shifts towards healthier diets in the United Kingdom

El titular d'aquest article de Nature és d'impacte, busca notorietat. Una dieta saludable pot augmentar fins a 10 anys la vida, diuen. Això depèn és clar de molts factors, alguns dels quals s'expliquen amb detall. El més interessant és que ha estat fet amb el UK biobank i una participació de 467.354 persones. Estem per tant davant d'un treball amb una gran mostra. I la conclusió és aquesta:

Our results showed that the longevity-associated dietary pattern had moderate intakes of whole grains, fruit, fish and white meat; a high intake of milk and dairy, vegetables, nuts and legumes; a relatively low intake of eggs, red meat and sugar-sweetened beverages; and a low intake of refined grains and processed meat. Analyses adjusting also for body mass index and energy (Supplementary Information) showed slight reductions in inverse associations with mortality for whole grains, vegetables and fruits, reductions in positive associations with mortality for red meat, and stronger inverse associations for both nuts and white meat. For several of the food groups associated with reduced mortality, the lowest intake quintiles were substantially different from the other quintiles. The unhealthy dietary pattern (that is, the quintile with the highest mortality associations) contained no or limited amounts of whole grains, vegetables, fruits, nuts, legumes, fish, milk and dairy, and white meat and substantial intakes of processed meat, eggs, refined grains and sugar-sweetened beverages. The strongest positive associations with mortality were for sugar-sweetened beverages and processed meat, while the strongest inverse associations with mortality were for whole grains and nuts.

Begudes ensucrades i ultraprocessats mostren reducció de la longevitat, i els fruits secs i cereals integrals l'allarguen, això diuen. Quan ho mires amb detall aleshores cal recordar que correlació no és causalitat, i som on érem. Les recomanacions genèriques poden funcionar més bé o no tant. Ben segur que és una mica més complicat tot això, ja ho vaig explicar fa uns dies al post "nutrició de precisió". En qualsevol cas el missatge és que cal millorar com mengem i què mengem.




20 de novembre 2023

La comparació dels sistemes de salut amb nivell d'envelliment diferent

 Understanding international measures of health spending: Age-adjusting expenditure on health

Should we adjust health expenditure for age structure on health systems efficiency? A worldwide analysis

A mesura que envellim es modifica la morbiditat, i per tant atendre-la té un cost superior. Això ho sabem. I recordem-ho una vegada més, és el canvi en la morbiditat el que provoca el cost addicional, i no el fet d'envellir. Ara bé, sembla que molts se salten aquesta lògica. 

L'informe de la OCDE ens proposa l'ajust per estructura d'edat per a comparar l'eficiència dels sistemes de salut. No considera morbiditat perquè es desconeix per a calcular-la. Però en canvi mostra el cost relatiu segons edat dels països disponibles i fa una mitjana.


Com podeu constatar pels majors de 85 anys en uns casos estan a 2 vegades els nounats o fins a 7 a altres països. Algú s'ho hauria de fer mirar en detall per comprendre d'on surten aquests números.
I després s'apliquen els mètodes d'estandarització directa i indirecta. 
I la conclusió principal és:

"While the allocation of other health-related events (e.g., deaths or hospital admissions) by age is relatively clear-cut, the allocation by age of a whole range of financial transactions related to healthcare is more problematic. In some cases, e.g., administrative data linking patient age with reimbursement can provide a direct allocation mechanism. However, for the most part and for many health systems, it is necessary to use secondary data or broad assumptions to allocate health spending. The variation in how far countries go in allocating the various components leaves the resulting shares by age less comparable and impacts the ability to produce robust results."

Per tant, tot plegat molt complicat amb les dades disponibles, mentre no ajustem per morbiditat enlloc de per edat.

 




19 de novembre 2023

Els reptes de la bioètica (2)

 BIOÈTICA: UNA MIRADA CAP AL FUTUR

Coincidint amb els 25 anys de la Fundació Grifols, s'acaba de publicar un llibre clau per comprendre el moment de la bioètica i els reptes de futur. Una mirada àmplia per part d'experts reconeguts com Marian Barnes, Ramón Bayes, Juan Pablo Beca, Maria Blasco, Mercè Boada, Margarita Boladeras, Marc Antoni Broggi, Victòria Camps, Bonaventura Clotet, Joseph Fins, Luciano Floridi, Jaume Funes, Diego Gracia, Guillem López Casasnovas, Salvador Macip, Màrius Morlans, Milagros Pérez Oliva, Thomas Pogge, Pere Puigdomènech, Bernabé Robles, Begoña Román, Andreu Segura, José Antonio Seoane, Mark Siegler, Núria Terribas Sala, Carme Torras, Anna Veiga i Chris Willmott.

Aquests són els temes que s'hi tracten:

  • LA IMPORTÀNCIA DE LA BIOÈTICA
  • APUNTS I RECORDS DELS INICIS DE LA BIOÈTICA A CATALUNYA
  • PEDAGOGIA DELIBERATIVA
  • ÈTICA, NATURALESA HUMANA I CAUSES DEL MAL
  • L’EDUCACIÓ, L’ÈTICA, LA CIÈNCIA I LA VIDA
  • PEDAGOGIA DE LA BIOÈTICA
  • BIODRET
  • BIOÈTICA COM A PROGRAMA COL·LABORATIU DEL CONJUNT DE LA SOCIETAT
  • BIOÈTICA I COMUNICACIÓ: LLUMS I OMBRES DEL NOU ECOSISTEMA MEDIÀTIC
  • ÈTICA I SERVEIS SOCIALS
  • SOLIDARITAT EN TEMPS DE CRISI
  • L’ÈTICA DE LA CURA
  • ÈTICA MÈDICA CLÍNICA: LA SEVA HISTÒRIA I APORTACIONS A LA MEDICINA NORD-AMERICANA
  • ÈTICA I RECERCA: CONDEMNADES A ENTENDRE’S?
  • ÈTICA EN, DE I PER A LA SALUT PÚBLICA
  • ECONOMIA I SALUT EN ELS LÍMITS
  • DELS MERCATS I L’ÈTICA
  • REPRODUCCIÓ ASSISTIDA:
  • ASPECTES CIENTÍFICS I BIOÈTICS
  • LA MEDICINA, DES DELS ULLS DEL PACIENT
  • GÈNESI DEL TRASPLANTAMENT A ESPANYA I EL REPTE ÈTIC DE LA DONACIÓ DE VIU
  • LA NEUROÈTICA COM A ÈTICA DE LA TECNOLOGIA:
  • L’IMPERATIU DE PASSAR DELS DRETS A LES CAPACITATS
  • ROBÒTICA ASSISTENCIAL: UNA APOSTA PER A
  • L’ENVELLIMENT SALUDABLE I SOSTENIBLE
  • HA COMENÇAT EL REGNE DELS POST-HUMANS?
  • GENÒMICA I ÈTICA
  • REFLEXIONS ÈTIQUES ENTORN DE L’ÚS DE
  • NOVES TECNOLOGIES EN L’AGRICULTURA
  • ENVELLIR
  • LES CLAUS MOLECULARS DE L’ENVELLIMENT I LA LONGEVITAT
  • AVENÇOS EN LA RECERCA DE LA MALALTIA D’ALZHEIMER
  • EL VALOR VIDA HUMANA A LA BIOÈTICA: UN PROBLEMA NO RESOLT

El podeu descarregar gratuitament en pdf.




18 de novembre 2023

Els reptes de la bioètica

 BIOETHICS Foundations, Applications and Future Challenges

Sempre és bo accedir a un llibre que t'introdueixi a un àmbit o que t'expliqui els reptes del moment. Això és el que fa aquest amb la Bioètica i ho fa amb aquest índex:

THE BIOETHICAL PRINCIPLES: STATE OF ART

Towards a Definition of Bioethics as a Discipline

History of Bioethics

The Principlist Approach in Bioethics

APPLIED BIOETHICS

Bioethics in Biomedical Research

Unresolved Problems in Bioethics: The Beginning and End of Life

Ethics of Health Care Allocation of Resources. The Case of Organ Transplantation

Social Bioethics

FUTURE CHALLENGES

Challenges in Biomedical Areas

Roles and Challenges for Clinical Ethics Committees and Clinical Ethics Consultation Systems

Critical Bioethical Approach to Health Crisis Scenarios

The Challenge of Teaching Bioethics

Un llibre fet per autors d'aquí i per a tothom, en anglès. Un bon motiu per fer-hi una ullada, llegir el capítol que interessi i guardar-lo per a consultes.




17 de novembre 2023

Els nirvis de la indústria farmacèutica europea

 Assessment of main provisions and key EFPIA recommendations on the revision of the pharmaceutical package

La proposta de nova regulació farmacèutica europea ha desfermat la preocupació a una indústria que ja havia d'estar preocupada abans que això passés. I és que només veient els medicaments que s'han aprovat els darrers temps i la inversió en recerca recent, sabem que anem a empentes i rodolons.

En aquest context hi ha nirvis de la indústria sobretot per dues coses: per la protecció de dades regulatòries i per l'exclusivitat de mercat dels medicaments orfes. Diguem-ho clar, perquè la regulació de patents segueixi protegint d'igual forma el monopoli temporal. Aquest és el concepte. Després ve el detall de facilitar l'accés als medicaments per part dels pacients, però això ja són els serrells. 

Ahir UK ja va aprovar el Exa-cel, el medicament de CRISPR Therapeutics i ho va fer amb dues indicacions, anèmia de cèl·lules falciformes i beta-thalassemia. És la primera vegada al món que s'aprova definitivament una teràpia genètica ex-vivo basada en CRISPR. A la FDA un consell assessor va donar la seva aprovació que s'espera sigui definitiva el dia 8 de desembre. 

Curiosament CRISPR Therapeutics té la seu social a Europa ,no-UE , a Suïssa, a Zug. La va fundar Emmanuelle Charpentier fa 10 anys, guanyadora del Nobel amb Jennifer Doudna. Ara bé, només hi té la seu social. Tot, tot s'ha fet junt amb Vertex a Boston. Si mirem la vacuna de Pfizer va ser originada a Alemanya (Biontech), però va comercialitzar-se com nord-americana. Podríem repassar molts més exemples on la recerca europea és potent i la comercialització s'esvaeix. Però això no ho arreglarà la protecció mitjançant patents.

La indústria europea ens explica en un document quina serà la seva estratègia de lobby per als propers mesos i després d'explicar que la redacció actual provocarà el diluvi universal (menys accés als medicaments), diu el que cal fer (RDP vol dir protecció de dades regulatòries i OME vol dir exclusivitat de mercat de medicaments orfes):

  • In line with the European Council Conclusions (March 2023), Europe needs to strengthen, rather than cut, the region’s RDP baseline and OME.
  • Providing meaningful and predictable incentives, attainable fairly, that would encourage additional R&D investment compared to today.
  • Jointly addressing barriers and delays to access based on a shared understanding of the evidence generated by the European Access Hurdles Portal.
  • Limiting Bolar exemption for activities related to seeking regulatory approval.
  • Developing a patient-centred, more inclusive definition of unmet medical need.
  • By acknowledging the value of innovation and encouraging advancements in prevention, treatments and care, Europe can ensure that no patient is left behind.
  • A robust framework for mechanism of action Paediatric Investigation Plans (PIPs) is essential to ensure that this new obligation is effective to achieve its purpose and is manageable for developers.
  • Further optimising the regulatory framework and ensuring maximum use of expedited pathways in support of patient needs.
  • Ensuring that supply chain and environmental requirements are proportionate and fit-for-purpose while not prohibiting or delaying patient access to medicinal products.
No entrarem en detall de cada qüestió ara. Convé repassar el document. Únicament caldria dir que anem molt endarrerits en el temps amb la regulació farmacèutica a Europa i això ens ha fet perdre pistonada. Que hi ha retards en l'accés, ho sabem, però aquest és sobretot un problema dels països i dels seus recursos financers. Convindria que la reflexió no fos tant en la protecció de patents i en canvi en els incentius a la recerca necessària per a millorar la salut poblacional. Per tant una reflexió conjunta, indústria i governs, de quines haurien de ser les prioritats i establir mecanismes per a dur-ho a terme (d'això no n'he vist res a la regulació proposada). Posar incentius sense assenyalar prioritats no ens menarà a una solució dels problemes actuals. Ho sabem també.


Albarrán Cabrera







16 de novembre 2023

Nutrició de precisió

Fa 20 anys que es va crear un marc mental (frame) ben conegut entre nosaltres, el de la medicina de precisió. En aquest blog he anat seguint la seva evolució i si alguna cosa cal destacar, és que ha tardat molt en arribar més enllà de les aplicacions inicials (HER2). Ara ens trobem als inicis d'un altre marc mental nou, el de la nutrició de precisió. Ja fa temps que hi ha soroll de fons amb la nutrigenòmica. Hi ha molts venedors de fum al mateix moment que el regulador segueix de vacances. Ara bé, la nutrició de precisió vol anar més enllà i comprendre els mecanismes fisiològics d'ingesta òptima segons les característiques òmiques cada persona.

Faig una prova amb una calculadora convencional, atès que no tenim a hores d'ara la calculadora òmica. Intento saber quina és la dieta òptima per a mi i ho consulto a la calculadora Dietary Reference Intakes del govern americà. Els resultats em diuen que la meva necessitat de calories és de 2.727 cada dia (em sembla exagerat), i el detall dels macronutrients en grams, vitamines i minerals s'assenyalen a la taula adjunta.

I llavors ve quan em pregunto, com puc saber si amb el que he menjat avui he arribat a aquestes calories? Aquesta calculadora funciona funciona per a tothom i també per a mi? és a dir, em trobo a la mitjana o n'estic distant?

Resposta incerta. A partir d'aquí es complica tot una mica i podem anar a parar a recomanacions i missatges genèrics d'alimentació saludable, que coneixem prou bé, però que no resolen la pregunta.

Qui pretén donar la resposta acurada és el programa de nutrició de precisió que s'ha iniciat als USA . La nutrició de precisió va més enllà de l'alimentació diària, i del que tracta és de relacionar les disciplines òmiques i el context amb la ingesta necessària per arribar a determinades calories. A Europa malauradament seguim explicant les excel·lències de la dieta mediterrània i cada vegada hi ha menys gent que l'aplica de veritat.

Resultats:
Body Mass Index (BMI) More Information About Bmi22.5
Estimated Daily Caloric Needs2,727 kcal/day
The table below contains your daily required macronutrients and the daily recommended intake of each macronutrient.Macronutrients:
MacronutrientRecommended Intake Per Day
Carbohydrate307 - 443 grams More Information About Carbohydrate
Total Fiber30 grams
Protein58 grams
Fat61 - 106 grams More Information About Fat
Saturated fatty acidsAs low as possible while consuming a nutritionally adequate diet.
Trans fatty acidsAs low as possible while consuming a nutritionally adequate diet.
α-Linolenic Acid1.6 grams More Information About Alpha_linolenic_acid
Linoleic Acid14 grams More Information About Linoleic_acid
Dietary CholesterolAs low as possible while consuming a nutritionally adequate diet.
Total Water3.7 liters (about 16 cups) More Information About Water
This table contains the vitamins that you require daily, the recommended intake of each vitamin, and the highest amount of each vitamin that you can intake.Vitamins:
VitaminRecommended Intake Per DayTolerable UL Intake Per Day
Vitamin A900 mcg3,000 mcg More Information About Vitamin_a
Vitamin C90 mg2,000 mg
Vitamin D15 mcg100 mcg
Vitamin B61.7 mg100 mg
Vitamin E15 mg1,000 mg More Information About Vitamin_e
Vitamin K120 mcg0 mcg
Thiamin1.2 mg0 mg
Vitamin B122.4 mcg0 mcg
Riboflavin1.3 mg0 mg
Folate400 mcg1,000 mcg More Information About Folate
Niacin16 mg35 mg More Information About Niacin
Choline0.55 g3.5 g
Pantothenic Acid5 mg0 mg
Biotin30 mcg0 mcg
CarotenoidsNAND More Information About Carotenoids

This table contains the minerals that you require daily, the recommended intake of each mineral, and the highest amount of each mineral that you can intake. They are classified by essential and non-essential minerals.Minerals (Elements):
MineralRecommended Intake Per DayTolerable UL Intake Per Day
Essential
Calcium1,000 mg2,000 mg
Chloride2 g3.6 g
Chromium30 mcg0 mcg
Copper900 mcg10,000 mcg
Fluoride4 mg10 mg
Iodine150 mcg1,100 mcg
Iron8 mg45 mg
Magnesium420 mg350 mg More Information About Magnesium
Manganese2.3 mg11 mg
Molybdenum45 mcg2,000 mcg
Phosphorus0.7 g4 g
Potassium3,400 mg0 mg
Selenium55 mcg400 mcg
Sodium1,500 mg0 mg
Zinc11 mg40 mg
Non-Essential
ArsenicNAND More Information About Arsenic
Boron0 mg20 mg
Nickel0 mg1 mg
SiliconNAND More Information About Silicon
SulfateNAND
Vanadium0 mg1.8 mg More Information About Vanadium



PS. WP