07 de setembre 2023

El cost d'oportunitat dels preus desmesurats dels medicaments pel càncer

 The cancer premium – explaining differences in prices for cancer vs non-cancer drugs with efficacy and epidemiological endpoints in the US, Germany, and Switzerland: a cross sectional study

Què està passant amb els preus dels medicaments pel càncer? Per què són tant cars? Per què són molt més cars que els altres medicaments?

Doncs si ho voleu saber cal que consulteu aquest article al Lancet (bon treball d'en Miquel Serra i col.laboradors). La resposta és clara, ajustant per eficàcia i característiques epidemiològiques els medicaments per càncer costen tres vegades més que els que els altres. La conclusió és aquesta: 

Our regression estimates indicated that after adjusting for efficacy and epidemiological characteristics, cancer drugs were on average approximately three times more expensive compared to non-cancer drugs in all three countries, indicating a cancer premium; i.e., treatment prices of cancer drugs were on average USD 74,412 (95% CI [62,810; 86,015]) more expensive in the US compared to non-cancer drugs, USD 37,770 (95% CI [26,175; 49,367]) more expensive in Germany, and USD 32,801 (95% CI [27,048; 38,555]) more expensive in Switzerland.

I la pregunta que resta a l'aire és per què són més cars? Què fa que la societat estigui disposada a pagar aquesta subvenció diferencial? Fins quan haurem d'acceptar-ho? La magnitud del cost d'oportunitat és massa alt com per no respondre ben aviat a la qüestió. 

PS. Ja en vaig parlar del mateix fa dies.


L'habitació d'en Van Gogh a Arles

05 de setembre 2023

IA pertot arreu (5)

 Artificial intelligence in healthcare. Applications, risks, and ethical and societal impacts

El parlament europeu va encarregar un informe sobre la intel·ligència artificial a l'assistència sanitària i abans de vacances ha publicat el resultat. En realitat veig que és un informe sobre el risc que representa i que es pot fer per regular-lo. 

Les idees que proposa no són pas noves. I tinc la impressió que el més important hauria de ser disposar d'una regulació general. En aquest sentit la proposta de 2021 es troba pendent de no sé ben bé què.

In 2021, the European Commission (EC) published a long-awaited proposal for AI regulation and for harmonising the rules that govern AI technologies across Europe, in a manner that addresses safety as well as human rights concerns (European Commission, 2021). In a similar fashion to the 2018 proposal of the German Data Ethics Commission, the draft EU framework provided a definition of AI that is risk-based, together with mandatory requirements for high-risk AI systems. Concretely, the document recommended to classify AI tools according to three main levels of risk: (i) unacceptable risk, (ii) high risk, and (iii) low or minimal risk.

I pel que fa a alt risc, els requeriments serien aquests:

• Use high-quality training, validation and testing data (relevant, representative).

• Draw up technical documentation & set up logging capabilities (traceability & auditability).

• Ensure appropriate degree of transparency and provide users with information on

capabilities and limitations of the system & how to use it.

• Ensure human oversight (measures built into the system and/or to be implemented by

users).

• Ensure robustness, accuracy and cybersecurity.

Obligations:

• Establish and implement quality management system in its organisation.

• Draw-up and keep up to date technical documentation.

• Undergo conformity assessment and potentially reassessment of the system (in case of

substantial modification).

• Register AI system in EU database.

• Affix CE marking and sign declaration of conformity.

• Conduct post-market monitoring.

• Collaborate with market surveillance authorities.

• Inform the provider or distributor about any serious incident or any malfunctioning.

• Continue to apply existing legal obligations (e.g. under GDPR).

Quin és el problema sense entrar en detalls del document? Doncs que s'hauria de complir la regulació de Medical Devices vigent, que obliga a aprovar software as a medical device i que s'incompleix generalitzadament. I que quan més tardin en aprovar la regulació general d'intel·ligència artificial més desfasada estarà. Crec que ja fan tard. 

 




Bo Bartlett


04 de setembre 2023

Els medicaments que venen (2)

 Horizon Scanning. Medicamentos Huérfanos NO Oncológicos

Horizon Scanning Medicamentos Huérfanos Oncológicos

És força fàcil saber quins són els medicaments que properament es comercialitzaran. És més difícil saber la data concreta quan això esdevindrà. Ara bé, es requereix un esforç de síntesi per posar totes les dades juntes i analitzar-ho. Això és precisament el que fa aquest informe sobre medicaments orfes. La metodologia d'anàlisi segueix aquesta seqüència:


i els resultats són aquests per als medicaments no oncològics:

i aquest per als oncològics, p15:




La quantitat de medicaments a la cua és destacable. La llàstima és que no hi pugui haver una estimació del cost potencial dels medicaments que venen. Però el problema dels preus confidencials ho complica tot.
Al NHS tenen el prescribing outlook que tracta de produir la mateixa informació. Aquí ho fa una societat professional que ho encarrega a una consultora i que ho paga una empresa farmacèutica. Res més a afegir.




01 de setembre 2023

Quan l'excepcionalitat promou la discrecionalitat a l'avaluació econòmica

 The Innovative Medicines Fund: a universal model for faster and fairer access to new promising medicines or a Trojan horse for low-value creep?

Ja fa anys que es va iniciar un mecanisme per capgirar l'avaluació de tecnologies al NICE. El 2010 es va constituir el Cancer Drug Fund amb 50m £ que al 2015 s'havia multiplicat gairebé per 7 i segueix així en 340m. Molts vam veure aquella operació com una forma de crear l'excepcionalitat dins l'avaluació econòmica, el cost-efectivitat podia quedar tocat i enfonsat a partir d'aquell moment. I si es començava pel càncer doncs ja no hi hauria argument per altres malalties. I si això passava al NICE, doncs també podia passar a altres països. 

Tal dit tal fet, en plena pandèmia, el 2021 es va crear el Innovative Medicines Fund pel mateix import que el de càncer 340m. Ara l'excepcionalitat total és de 680m  £. Els criteris d'assignació estan descrits sota del gràfic:


Un article recent ho comenta i al final diu:

In conclusion, the IMF, like the CDF, should be an exceptional route to patient access while providing the requisite evidence (mainly from RCTs) for reducing uncertainty about a drug’s clinical and cost effectiveness. Potential inclusion in the IMF should be limited to those cases where the major uncertainties can be addressed within the defined time frame. The notion of opportunity cost must not be ignored as IMF funding could always be used for other health services and technologies with strong evidence on effectiveness and value for money, which could improve overall population health.

Doncs bé, ja ho tenim. L'excepcionalitat creix i tinc la impressió que no té aturador, font de discrecionalitat o arbitrarietat?. Mals temps per a criteris objectius d'assignació social de recursos, mals temps per a l'avaluació econòmica. Recordeu sempre que la discrecionalitat és una font de poder polític i econòmic fantàstica (i font de corrupteles). Qui prova la discrecionalitat no la deixa, és addictiva.

PS. Tot això de moment no passa aquí aprop, els polítics consideren que no cal l'avaluació de tecnologies. 

PS. La meva opinió breu sobre avaluació econòmica a p.24 d'aquest document

31 d’agost 2023

El control de la innovació tecnològica

 Poder y progreso. Nuestra lucha milenaria por la tecnología y la prosperidad

El progrés no és una destinació predeterminada, sinó que depèn de les eleccions que fem sobre la tecnologia. Aquesta reflexió resulta molt pertinent en un món on els avenços digitals i la robòtica amenacen les nostres feines i les nostres democràcies a través de l'automatització excessiva, la recopilació massiva de dades i la vigilància intrusiva.

Els prestigiosos economistes Daron Acemoglu i Simon Johnson emprenen en aquest llibre un recorregut impressionant per la història i el futur de la tecnologia, des de la revolució agrícola del Neolític a l'ascens de la intel·ligència artificial. Conclouen que l'ésser humà sempre pot romandre al seient del conductor del desenvolupament tecnològic, i decidir si serveix els interessos d'una elit o bé comú.

Poder i progrés ofereix una interpretació nova de l'economia política de la innovació i desafia el derrotisme dels qui assumeixen que el desenvolupament tècnic porta inevitablement una concentració del poder i la riquesa. Acemoglu i Johnson demostren que aquests avenços es poden convertir en una eina d'apoderament i democratització.

Aquest llibre és un recordatori essencial que podem i hem de recuperar el control de la tecnologia i redirigir la innovació perquè torni a beneficiar la majoria.


 

30 d’agost 2023

Camí de la utopia?

Camino a la utopía. Una historia económica del siglo XX

Abans de 1870, la humanitat vivia en una pobresa extrema, amb una lent evolució de la invenció compensada per una població creixent. Després va venir un gran canvi: la invenció va avançar, doblant les nostres capacitats tecnològiques cada generació i transformant completament l'economia una i altra vegada. Els nostres avantpassats haurien suposat que hauríem utilitzat aquests poders per construir la utopia. Però no va ser així. Quan va acabar 1870–2010, el món va veure un escalfament global; depressió econòmica, incertesa i desigualtat; i un ampli rebuig a l'statu quo.

 Slouching Towards Utopia de l'economista Brad DeLong explica la història de com es va produir aquesta explosió sense precedents de riquesa material, com va transformar el món i per què no ens va portar a la utopia. D'una amplitud i una ambició remarcables, revela que el segle passat ha estat menys una marxa de progrés que un enfonsament en la direcció correcta.

 








29 d’agost 2023

La història de la vida

 The Master Builder. How the New Science of the Cell Is Rewriting the Story of Life

Què defineix qui som? Durant dècades, la resposta ha semblat òbvia: els nostres gens. A The Master Builder, el biòleg Alfonso Martinez Arias argumenta que hem trobat a faltar el panorama general. No són els nostres gens els que defineixen qui som, sinó les nostres cèl·lules. Tot i que els gens són importants, res del nostre ADN explica per què el cor està al costat esquerre del cos, quants dits tenim o fins i tot com les nostres cèl·lules aconsegueixen reproduir-se. A partir de noves investigacions del seu propi laboratori i d'altres, Martinez Arias revela que estem composts per una simfonia de cèl·lules emocionant i en constant moviment. Tant el seu llarg llinatge, que es remunta a la primera cèl·lula, com les seves interaccions intricades dins dels nostres cossos avui en dia ens fan qui som. Atractiu i ambiciós, The Master Builder transformarà la vostra comprensió del nostre passat, present i futur, com a individus i com a espècie.



 

28 d’agost 2023

Un metge visionari

Living Medicine

Els experiments més innovadors actuals en medicina: edició de gens per corregir trastorns hereditaris, immunoteràpies per curar el càncer, d'enginyeria molecular d'òrgans per a trasplantaments humans, provenen dels passos d'un visionari: el doctor E. Donnall Thomas.

 A l'última meitat del segle XX, el mateix Thomas va descobrir una cura per a totes les malalties de la medul·la, com la leucèmia, el limfoma i l'anèmia de cèl·lules falciformes, canviant per sempre el tractament d'algunes de les malalties més mortals. Les seves gestes van ser extraordinàries, i li van valer un premi Nobel, i la cascada de tractaments que va inspirar ha remodelat i seguirà remodelant la pràctica de la medicina clínica. Tanmateix, ningú no ha escrit mai la valenta història de Thomas. El doctor Frederick R. Appelbaum, membre de l'equip d'investigació de Thomas, ho fa per primera vegada a Living Medicine: Don Thomas, Marrow Transplantation, and the Cell Therapy Revolution.

El trasplantament de medul·la òssia ara ha salvat més d'un milió de vides, però quan Thomas va tenir la idea per primera vegada, la comunitat científica es va trobar amb incredulitat. Appelbaum, informat per dècades en el camp i la connexió personal amb Thomas, ens explica els secrets de l'èxit de Thomas: les seves característiques úniques, com va crear un equip eficaç d'investigadors i com va superar els obstacles tècnics del trasplantament de medul·la. Appelbaum també explica una història més gran de les implicacions científiques i socials d'aquest assoliment, que són crítiques per als lectors científics i profans per igual perquè tots estiguem millor informats sobre fins a quin punt ha arribat i arribarà el nostre progrés mèdic.



 

27 d’agost 2023

El que cal saber sobre la immunitat

 Immune: A Journey into the Mysterious System That Keeps You Alive

Et despertes i sents una pessigolleig a la gola. Et fa mal el cap. Estàs una mica molest quan prepares els nens per a l'escola i et vesteixes per a la feina. Mentrestant, s'està lluitant una guerra èpica, just sota la teva pell. Milions lluiten i moren perquè puguis queixar-te mentre surts per la porta.

  Però la majoria de nosaltres mai ens aturem a preguntar-nos: què és el nostre sistema immunitari?

En segon lloc només per darrere del cervell humà en la seva complexitat, és una de les facetes més antigues i crítiques de la vida a la Terra. Sense ell, moriríeu en pocs dies. A Immune, Philipp Dettmer, el cervell darrere del canal científic més popular de YouTube, porta els lectors a un viatge per la fortalesa del cos humà i les seves defenses. Hi ha una batalla constant d'escala sorprenent que fa ràbia dins nostre, plena d'històries d'invasió, estratègia, derrota i noble autosacrifici. De fet, en el temps que heu estat llegint això, probablement el vostre sistema immunitari ha identificat i eradicat una cèl·lula cancerosa que va començar a créixer al vostre cos.

Cada capítol aprofundeix en un element del sistema immunitari, incloses les defenses com els anticossos i la inflamació, així com les amenaces com els bacteris, les al·lèrgies i el càncer, ja que Dettmer revela per què augmentar el vostre sistema immunitari és realment una tonteria, com els paràsits es colen més enllà de les defenses del vostre cos. , com funcionen els virus i què passa a les teves ferides quan et talles.

PS. La nova variant COVID BA.2.86  i com s'escapa del nostre sistema immunitari...



 

26 d’agost 2023

Reflexionem-hi

Think again

La intel·ligència sol ser vista com la capacitat de pensar i aprendre, però en un món que canvia ràpidament, hi ha un altre conjunt d'habilitats cognitives que poden importar més: la capacitat de repensar i desaprendre. En el nostre dia a dia, massa de nosaltres afavorim la comoditat de la convicció a la incomoditat del dubte. Escoltem opinions que ens fan sentir bé, en lloc d'idees que ens fan pensar molt. Veiem el desacord com una amenaça per al nostre ego, més que una oportunitat per aprendre. Ens envoltem de persones que estan d'acord amb les nostres conclusions, quan hauríem de gravitar cap a aquells que desafien el nostre procés de pensament. El resultat és que les nostres creences es tornen trencadisses molt abans dels nostres ossos. La intel·ligència no és cura, i fins i tot pot ser una maledicció: hi ha proves que ser bo per pensar ens pot empitjorar a l'hora de repensar. Com més brillants som, més cecs a les nostres pròpies limitacions podem arribar a ser.

Com a psicòleg organitzacional, Adam Grant és un expert en obrir la ment d'altres persones, i la nostra. Com a professor millor valorat de Wharton i autor de best-sellers número 1 del New York Times de Originals i Give and Take, un dels seus principis rectors és argumentar com si tingués raó, però escoltar com si s'equivoca. Amb idees atrevides i proves rigoroses, investiga com podem acceptar l'alegria d'equivocar-nos, aprofitar els sorprenents avantatges de la síndrome de l'impostor, aportar matisos a converses carregades i construir escoles, llocs de treball i comunitats d'estudiants permanents. Aprendràs com un campió del debat internacional guanya arguments, com un músic negre persuaix els supremacistes blancs perquè abandonin l'odi, com un xiuxiuejador de vacunes convenç els pares preocupats perquè immunitzin els seus fills i com Adam ha persuadit els fans dels Yankees perquè arrelin els Red Sox. Think Again revela que no ens hem de creure tot el que pensem ni interioritzar tot el que sentim. És una invitació a deixar anar els punts de vista que ja no ens serveixen bé i premiar la flexibilitat mental, la humilitat i la curiositat per sobre de la coherència estúpida. Si el coneixement és poder, saber el que no sabem és saviesa



 

25 d’agost 2023

Els que mouen els fils (sense que la gent se n'adoni)

 Our Lives in Their Portfolios: Why Asset Managers Own the World

Els bancs han passat a un segon pla des de la crisi financera mundial de fa més d'una dècada. Avui, els nostres nous mestres financers són gestors d'actius, com Blackstone i BlackRock. I no només posseeixen actius financers.

Les carreteres per les quals conduïm; les canonades que subministren la nostra aigua potable; les terres de conreu que ens proporcionen els aliments; sistemes energètics per a electricitat i calor; hospitals, escoles i fins i tot les llars on molts de nosaltres vivim, ara tots augmenten la gran cartera d'inversió dels gestors d'actius.

Com a propietaris de cada cop més els elements bàsics de la vida quotidiana, els gestors d'actius configuren la vida de tots i cadascun de nosaltres de manera profunda i inquietant. En aquest seguiment revelador de Rentier Capitalism, Brett Christophers treu el vel a la ""societat de gestor d'actius".

Els gestors d'actius, mostra, són diferents dels propietaris tradicionals d'habitatges i altres infraestructures essencials. Comprant i venent aquests actius vitals a un ritme vertiginós, el quid del seu model de negoci no és la inversió a llarg termini i la custòdia acurada, sinó obtenir beneficis ràpids per a ells mateixos i els inversors que els donen suport.

En la societat gestora d'actius, els entorns naturals i construïts que ens sostenen es converteixen en un vehicle més per desviar diners de molts a pocs.

PS. Fonamental llegir aquest comentari.


 

24 d’agost 2023

Bioètica actual

 Debating Bioethics

Aquest llibre estudia les qüestions crítiques que dominen el discurs contemporani sobre l'ètica biomèdica. Reuneix diversos debats que destaquen les perspectives històriques, filosòfiques, científiques i tecnològiques implicades en la medicina moderna en diferents societats, amb un focus en la medicina contemporània a l'Índia. El volum ofereix una visió exhaustiva de l'origen i l'evolució de la bioètica amb un examen de com es negocien els problemes bioètics complexos en diferents contextos. L'autor traça la transició de la bioètica tradicional a la moderna i examina marcs bioètics importants per fer front als dilemes i reptes morals. També contempla el futur de la bioètica amb èmfasi en la regulació a la pràctica per prevenir la repressió i l'explotació en medicina.

Un estudi exhaustiu dels enfocaments contemporanis de la bioètica, el llibre serà indispensable per a estudiants, professionals i investigadors de salut pública, ètica, ètica biomèdica, medicina, filosofia, sociologia, polítiques públiques i antropologia.



 

23 d’agost 2023

Economia de l'assegurança

 Risky Business. Why Insurance Markets Fail and What to Do About It

Per tal de comprendre els mercats d'assegurances, Liran Einav, Amy Finkelstein i Ray Fisman exploren qüestions com per què les asseguradores volen saber tant sobre nosaltres i si els hem de deixar obtenir aquesta informació; per què els empresaris d'assegurances solen fracassar (i alguns trucs que els poden ajudar a tenir èxit); i si seria millor amb una assegurança mèdica obligada pel govern en lloc de deixar que les empreses, els clients i els mercats decideixin qui obté cobertura i a quin preu. Amb l'assegurança al centre dels debats sobre la privacitat, l'equitat i el paper adequat del govern, aquest llibre ofereix explicacions clares per a alguns dels problemes crítics de negocis i polítiques que sovint us heu preguntat, així com d'altres que no hi heu pensat. 

PS. Llibre fonamental, millor que aquest. Spoiler, només amb assegurança universal obligatòria es pot sortir de l'embolic de la selecció, ho diuen els autors, també al NYT