El control de la innovació tecnològica

 Poder y progreso. Nuestra lucha milenaria por la tecnología y la prosperidad

El progrés no és una destinació predeterminada, sinó que depèn de les eleccions que fem sobre la tecnologia. Aquesta reflexió resulta molt pertinent en un món on els avenços digitals i la robòtica amenacen les nostres feines i les nostres democràcies a través de l'automatització excessiva, la recopilació massiva de dades i la vigilància intrusiva.

Els prestigiosos economistes Daron Acemoglu i Simon Johnson emprenen en aquest llibre un recorregut impressionant per la història i el futur de la tecnologia, des de la revolució agrícola del Neolític a l'ascens de la intel·ligència artificial. Conclouen que l'ésser humà sempre pot romandre al seient del conductor del desenvolupament tecnològic, i decidir si serveix els interessos d'una elit o bé comú.

Poder i progrés ofereix una interpretació nova de l'economia política de la innovació i desafia el derrotisme dels qui assumeixen que el desenvolupament tècnic porta inevitablement una concentració del poder i la riquesa. Acemoglu i Johnson demostren que aquests avenços es poden convertir en una eina d'apoderament i democratització.

Aquest llibre és un recordatori essencial que podem i hem de recuperar el control de la tecnologia i redirigir la innovació perquè torni a beneficiar la majoria.

 

Camí de la utopia?

Camino a la utopía. Una historia económica del siglo XX

Abans de 1870, la humanitat vivia en una pobresa extrema, amb una lent evolució de la invenció compensada per una població creixent. Després va venir un gran canvi: la invenció va avançar, doblant les nostres capacitats tecnològiques cada generació i transformant completament l'economia una i altra vegada. Els nostres avantpassats haurien suposat que hauríem utilitzat aquests poders per construir la utopia. Però no va ser així. Quan va acabar 1870–2010, el món va veure un escalfament global; depressió econòmica, incertesa i desigualtat; i un ampli rebuig a l'statu quo.

 Slouching Towards Utopia de l'economista Brad DeLong explica la història de com es va produir aquesta explosió sense precedents de riquesa material, com va transformar el món i per què no ens va portar a la utopia. D'una amplitud i una ambició remarcables, revela que el segle passat ha estat menys una marxa de progrés que un enfonsament en la direcció correcta.

 

La història de la vida

 The Master Builder. How the New Science of the Cell Is Rewriting the Story of Life

Què defineix qui som? Durant dècades, la resposta ha semblat òbvia: els nostres gens. A The Master Builder, el biòleg Alfonso Martinez Arias argumenta que hem trobat a faltar el panorama general. No són els nostres gens els que defineixen qui som, sinó les nostres cèl·lules. Tot i que els gens són importants, res del nostre ADN explica per què el cor està al costat esquerre del cos, quants dits tenim o fins i tot com les nostres cèl·lules aconsegueixen reproduir-se. A partir de noves investigacions del seu propi laboratori i d'altres, Martinez Arias revela que estem composts per una simfonia de cèl·lules emocionant i en constant moviment. Tant el seu llarg llinatge, que es remunta a la primera cèl·lula, com les seves interaccions intricades dins dels nostres cossos avui en dia ens fan qui som. Atractiu i ambiciós, The Master Builder transformarà la vostra comprensió del nostre passat, present i futur, com a individus i com a espècie.

 

Un metge visionari

Living Medicine

Els experiments més innovadors actuals en medicina: edició de gens per corregir trastorns hereditaris, immunoteràpies per curar el càncer, d'enginyeria molecular d'òrgans per a trasplantaments humans, provenen dels passos d'un visionari: el doctor E. Donnall Thomas.

 A l'última meitat del segle XX, el mateix Thomas va descobrir una cura per a totes les malalties de la medul·la, com la leucèmia, el limfoma i l'anèmia de cèl·lules falciformes, canviant per sempre el tractament d'algunes de les malalties més mortals. Les seves gestes van ser extraordinàries, i li van valer un premi Nobel, i la cascada de tractaments que va inspirar ha remodelat i seguirà remodelant la pràctica de la medicina clínica. Tanmateix, ningú no ha escrit mai la valenta història de Thomas. El doctor Frederick R. Appelbaum, membre de l'equip d'investigació de Thomas, ho fa per primera vegada a Living Medicine: Don Thomas, Marrow Transplantation, and the Cell Therapy Revolution.

El trasplantament de medul·la òssia ara ha salvat més d'un milió de vides, però quan Thomas va tenir la idea per primera vegada, la comunitat científica es va trobar amb incredulitat. Appelbaum, informat per dècades en el camp i la connexió personal amb Thomas, ens explica els secrets de l'èxit de Thomas: les seves característiques úniques, com va crear un equip eficaç d'investigadors i com va superar els obstacles tècnics del trasplantament de medul·la. Appelbaum també explica una història més gran de les implicacions científiques i socials d'aquest assoliment, que són crítiques per als lectors científics i profans per igual perquè tots estiguem millor informats sobre fins a quin punt ha arribat i arribarà el nostre progrés mèdic.

 

El que cal saber sobre la immunitat

 Immune: A Journey into the Mysterious System That Keeps You Alive

Et despertes i sents una pessigolleig a la gola. Et fa mal el cap. Estàs una mica molest quan prepares els nens per a l'escola i et vesteixes per a la feina. Mentrestant, s'està lluitant una guerra èpica, just sota la teva pell. Milions lluiten i moren perquè puguis queixar-te mentre surts per la porta.

  Però la majoria de nosaltres mai ens aturem a preguntar-nos: què és el nostre sistema immunitari?

En segon lloc només per darrere del cervell humà en la seva complexitat, és una de les facetes més antigues i crítiques de la vida a la Terra. Sense ell, moriríeu en pocs dies. A Immune, Philipp Dettmer, el cervell darrere del canal científic més popular de YouTube, porta els lectors a un viatge per la fortalesa del cos humà i les seves defenses. Hi ha una batalla constant d'escala sorprenent que fa ràbia dins nostre, plena d'històries d'invasió, estratègia, derrota i noble autosacrifici. De fet, en el temps que heu estat llegint això, probablement el vostre sistema immunitari ha identificat i eradicat una cèl·lula cancerosa que va començar a créixer al vostre cos.

Cada capítol aprofundeix en un element del sistema immunitari, incloses les defenses com els anticossos i la inflamació, així com les amenaces com els bacteris, les al·lèrgies i el càncer, ja que Dettmer revela per què augmentar el vostre sistema immunitari és realment una tonteria, com els paràsits es colen més enllà de les defenses del vostre cos. , com funcionen els virus i què passa a les teves ferides quan et talles.

PS. La nova variant COVID BA.2.86  i com s'escapa del nostre sistema immunitari...

 

Reflexionem-hi

Think again

La intel·ligència sol ser vista com la capacitat de pensar i aprendre, però en un món que canvia ràpidament, hi ha un altre conjunt d'habilitats cognitives que poden importar més: la capacitat de repensar i desaprendre. En el nostre dia a dia, massa de nosaltres afavorim la comoditat de la convicció a la incomoditat del dubte. Escoltem opinions que ens fan sentir bé, en lloc d'idees que ens fan pensar molt. Veiem el desacord com una amenaça per al nostre ego, més que una oportunitat per aprendre. Ens envoltem de persones que estan d'acord amb les nostres conclusions, quan hauríem de gravitar cap a aquells que desafien el nostre procés de pensament. El resultat és que les nostres creences es tornen trencadisses molt abans dels nostres ossos. La intel·ligència no és cura, i fins i tot pot ser una maledicció: hi ha proves que ser bo per pensar ens pot empitjorar a l'hora de repensar. Com més brillants som, més cecs a les nostres pròpies limitacions podem arribar a ser.

Com a psicòleg organitzacional, Adam Grant és un expert en obrir la ment d'altres persones, i la nostra. Com a professor millor valorat de Wharton i autor de best-sellers número 1 del New York Times de Originals i Give and Take, un dels seus principis rectors és argumentar com si tingués raó, però escoltar com si s'equivoca. Amb idees atrevides i proves rigoroses, investiga com podem acceptar l'alegria d'equivocar-nos, aprofitar els sorprenents avantatges de la síndrome de l'impostor, aportar matisos a converses carregades i construir escoles, llocs de treball i comunitats d'estudiants permanents. Aprendràs com un campió del debat internacional guanya arguments, com un músic negre persuaix els supremacistes blancs perquè abandonin l'odi, com un xiuxiuejador de vacunes convenç els pares preocupats perquè immunitzin els seus fills i com Adam ha persuadit els fans dels Yankees perquè arrelin els Red Sox. Think Again revela que no ens hem de creure tot el que pensem ni interioritzar tot el que sentim. És una invitació a deixar anar els punts de vista que ja no ens serveixen bé i premiar la flexibilitat mental, la humilitat i la curiositat per sobre de la coherència estúpida. Si el coneixement és poder, saber el que no sabem és saviesa

 

Els que mouen els fils (sense que la gent se n'adoni)

 Our Lives in Their Portfolios: Why Asset Managers Own the World

Els bancs han passat a un segon pla des de la crisi financera mundial de fa més d'una dècada. Avui, els nostres nous mestres financers són gestors d'actius, com Blackstone i BlackRock. I no només posseeixen actius financers.

Les carreteres per les quals conduïm; les canonades que subministren la nostra aigua potable; les terres de conreu que ens proporcionen els aliments; sistemes energètics per a electricitat i calor; hospitals, escoles i fins i tot les llars on molts de nosaltres vivim, ara tots augmenten la gran cartera d'inversió dels gestors d'actius.

Com a propietaris de cada cop més els elements bàsics de la vida quotidiana, els gestors d'actius configuren la vida de tots i cadascun de nosaltres de manera profunda i inquietant. En aquest seguiment revelador de Rentier Capitalism, Brett Christophers treu el vel a la ""societat de gestor d'actius".

Els gestors d'actius, mostra, són diferents dels propietaris tradicionals d'habitatges i altres infraestructures essencials. Comprant i venent aquests actius vitals a un ritme vertiginós, el quid del seu model de negoci no és la inversió a llarg termini i la custòdia acurada, sinó obtenir beneficis ràpids per a ells mateixos i els inversors que els donen suport.

En la societat gestora d'actius, els entorns naturals i construïts que ens sostenen es converteixen en un vehicle més per desviar diners de molts a pocs.

PS. Fonamental llegir aquest comentari.

 

Bioètica actual

 Debating Bioethics

Aquest llibre estudia les qüestions crítiques que dominen el discurs contemporani sobre l'ètica biomèdica. Reuneix diversos debats que destaquen les perspectives històriques, filosòfiques, científiques i tecnològiques implicades en la medicina moderna en diferents societats, amb un focus en la medicina contemporània a l'Índia. El volum ofereix una visió exhaustiva de l'origen i l'evolució de la bioètica amb un examen de com es negocien els problemes bioètics complexos en diferents contextos. L'autor traça la transició de la bioètica tradicional a la moderna i examina marcs bioètics importants per fer front als dilemes i reptes morals. També contempla el futur de la bioètica amb èmfasi en la regulació a la pràctica per prevenir la repressió i l'explotació en medicina.

Un estudi exhaustiu dels enfocaments contemporanis de la bioètica, el llibre serà indispensable per a estudiants, professionals i investigadors de salut pública, ètica, ètica biomèdica, medicina, filosofia, sociologia, polítiques públiques i antropologia.

 

Economia de l'assegurança

 Risky Business. Why Insurance Markets Fail and What to Do About It

Per tal de comprendre els mercats d'assegurances, Liran Einav, Amy Finkelstein i Ray Fisman exploren qüestions com per què les asseguradores volen saber tant sobre nosaltres i si els hem de deixar obtenir aquesta informació; per què els empresaris d'assegurances solen fracassar (i alguns trucs que els poden ajudar a tenir èxit); i si seria millor amb una assegurança mèdica obligada pel govern en lloc de deixar que les empreses, els clients i els mercats decideixin qui obté cobertura i a quin preu. Amb l'assegurança al centre dels debats sobre la privacitat, l'equitat i el paper adequat del govern, aquest llibre ofereix explicacions clares per a alguns dels problemes crítics de negocis i polítiques que sovint us heu preguntat, així com d'altres que no hi heu pensat. 

PS. Llibre fonamental, millor que aquest. Spoiler, només amb assegurança universal obligatòria es pot sortir de l'embolic de la selecció, ho diuen els autors, també al NYT 

 

Impostos sanitaris

 Health Taxes. Policy and Practice

Pràcticament totes les mesures fiscals influeixen en la salut de les persones, a través dels seus impactes en el comportament, el consum, els ingressos i la riquesa. No obstant això, un subconjunt reduït de mesures fiscals pot estar dirigit més directament a millorar la salut orientant-se a comportaments i riscos que se sap que estan fortament associats amb els resultats de la salut. L'objectiu d'aquest llibre és tractar el tema d'aquestes mesures, que definim com a "impostos sanitaris". El llibre pretén enumerar els impostos sanitaris clau d'interès, explorar els seus efectes positius i negatius i com influeix en aquests efectes el disseny d'aquests impostos i el context en què s'apliquen. Es pregunta com i on es poden implementar. De manera crítica, construeix un argument al llarg del llibre sobre per què els responsables polítics de tot el govern s'han de preocupar pels impostos sanitaris.

 Contents:

Introduction (Franco Sassi, Jeremy A Lauer, Agnes Soucat, Angeli Vigo, and Jeremias Paul)

The Place for Health Taxes in the Wider Fiscal System (Céline Colin, Gioia de Melo, and Bert Brys)

Protecting and Promoting Health Through Taxation: Evidence and Gaps (Lisa M Powell and Frank J Chaloupka)

Supply-Side Responses to Health Taxes (Annalisa Belloni and Franco Sassi)

The UK Soft Drinks Industry Levy as an Incentive for Beverage Reformulation (Martin White, Jean Adams, Cherry Law, and Peter Scarborough)

The Labour Market Impact of Health Taxes (Sarah Mounsey, Lisa M Powell, and Frank J Chaloupka)

Impacts of Health Taxes on the Attainment of the SDGs (Norman Maldonado-Vargas and Blanca Llorente)

Expanding Health Taxation to Other Unhealthy Behaviours and Harmful Activities (Andreia Costa Santos, Thiago Hérick de Sá, Michael Oliver Hinsch, Ernesto Sanchez Triana, and Jeremy A Lauer)

The Design of Effective Health Taxes (Lisa M Powell and Frank J Chaloupka)

Health Taxes and Illicit Trade: Evidence and Courses of Action (Norman Maldonado-Vargas)

Public Governance and Financing, and Earmarking Health Taxes (Ceren Ozer and Susan P Sparkes)

Managing the Politics of Earmarked Health Taxes (Katherine Smith and Mark Hellowell)

Monitoring and Measuring Health Taxes (Rosa Carolina Sandoval, Maxime Roche, Anne-Marie Perucic, Miriam Alvarado, Itziar Belausteguigoitia, Luis Galicia, and Guillermo Paraje)

Health Taxes and Trade Law (Benn McGrady and Kritika Khanijo)

A Political Economy Analysis of Health Taxes (Thomas F Babor, Jeff Collin, and Maristela G Monteiro)

The Role of Civil Society in Tobacco Tax Reform in the Philippines (Filomeno Sta Ana, Angeli Vigo, and Jeremias Paul)

The Future of Health Taxes: Helping It Happen (Angeli Vigo, Jeremy A Lauer, Franco Sassi, and Agnes Soucat)

 

La nostra salut al llarg de la vida

 Health and socio-economic status over the life course

La salut en l'edat adulta està modelada pel comportament i les polítiques al llarg de la vida i reflecteix les diferències entre les societats en què envellim. Aquest llibre multidisciplinari respon a preguntes de totes les fases del curs de la vida i les seves interconnexions des d'una perspectiva europea a partir de les dades més recents de SHARE, com ara: Com es relaciona la nostra salut amb els trets de la personalitat i influeix per les nostres condicions i carreres infantils? Quin paper juga la nostra xarxa social? Quins impactes dels diferents règims sanitaris i socials podem rastrejar a les edats més grans? Quines diferències i semblances hi ha entre els països europeus?

 

Telemedicina

 The Doctor Who Wasn’t There. Technology, History, and the Limits of Telehealth

The Doctor Who Wasn't There traça el llarg camí d'entusiasme i escepticisme pels mitjans electrònics en salut i medicina. Durant el segle passat, una sèrie de noves tecnologies van prometre democratitzar l'accés a l'assistència sanitària. Des del telèfon senzill fins al telèfon intel·ligent connectat, des de la ràdio FM fins als wearables sense fil, des de la televisió per cable fins als "cervells electrònics" dels ordinadors centrals en xarxa: cada nova plataforma ha promès una reforma radical del panorama sanitari. Amb la mateixa atenció a la història de la tecnologia, la història de la medicina i la política i les economies de l'assistència sanitària nord-americana, el metge i historiador Jeremy A. Greene explora el paper que juguen els mitjans electrònics, per a bé i en mal, en el passat, en el present, i el futur de la nostra salut.

Els dispositius de telemedicina actuals són molt més sofisticats que els telèfons, les ràdios que emetien dades de salut als anys 40, els circuits de televisió de circuit tancat que van permetre la telemedicina als anys 50 o els sistemes en línia que van crear registres mèdics electrònics. a la dècada de 1960. Però les preocupacions ètiques, econòmiques i logístiques que plantegen estan prefigurades en el passat, així com les llacunes entre el que es va prometre i el que es va lliurar. Cadascuna d'aquestes plataformes també va produir transformacions subtils en salut i assistència sanitària que hem après a oblidar, desplaçades per promeses de formes de comunicació cada cop més noves que van ocupar el seu lloc.

Il·luminant els contextos socials i tècnics en què s'ha concebut i posat en pràctica la medicina electrònica, la història de Greene mostra les apostes urgents, aleshores i ara, per a aquells que busquin en els nous mitjans els mitjans per construir un futur més equitatiu per a l'assistència sanitària nord-americana.

Desvelant el paper dels consultors

 The Big Con: How the Consulting Industry Weakens our Businesses, Infantilizes our Governments and Warps our Economies

Hi ha una relació arrelada entre la indústria de la consultoria i la manera com es gestionen les empreses i el govern avui que ha de canviar. Mariana Mazzucato i Rosie Collington demostren que la dependència de les nostres economies en empreses com McKinsey & Company, Boston Consulting Group, Bain & Company, PwC, Deloitte, KPMG i EY frena la innovació, ofusca la responsabilitat corporativa i política i impedeix la nostra missió col·lectiva d'aturar la crisi climàtica.

El "Big Con" descriu que fa la indústria de la consultoria en contractes amb governs i empreses que maximitzen el valor dels accionistes. Va créixer des dels anys 80 i 90 arran de les reformes  i els progressistes de la Tercera Via, i prospera amb els mals del capitalisme modern, des de la financialització i la privatització fins a la crisi climàtica. És possible a causa del poder únic que exerceixen les grans consultories a través d'extensos contractes i xarxes —com a assessors, legitimadors i subcontractants— i la il·lusió que són fonts objectives d'expertesa i capacitat. Al final, la Big Con debilita els nostres negocis, infantilitza els nostres governs i deforma les nostres economies.

A The Big Con, Mazzucato i Collington lleven el teló a la indústria de la consultoria. S'aprofundeixen en estudis de casos importants de consultors que prenen les regnes amb resultats desastrosos, com ara la debacle del desplegament de HealthCare.gov i els tràgics fracassos dels governs per respondre adequadament a la pandèmia COVID-19. El resultat és un viatge intel·lectual important i estimulant al cor que batega l'economia moderna. Amb una beca sense igual i una gran quantitat d'investigacions originals, Mazzucato i Collington argumenten de manera brillant per construir un nou sistema en què els sectors públic i privat treballin de manera innovadora pel bé comú.

PS. Més detalls a Lancet, escriu Marmot. 

 

Les epidèmies i la humanitat

 Les gran epidèmies modernes. La lluita de l'home contra els enemics invisibles

Les malalties infeccioses són un problema global. Comencen en un racó del planeta, però el nostre estil de vida fa que s'estenguin ràpidament. Per això les pandèmies continuaran sent freqüents, i sense la cooperació de la gent no podrem fer front a les infeccions amb garanties d'èxit. El primer que hem d'aconseguir és que els microbis deixin de ser uns grans desconeguts.

Aquest llibre ens permetrà entendre millor què vol dir compartir el planeta amb tots aquests enemics invisibles i ens ajudarà a trobar plegats el punt d'equilibri entre l'alarma i la prudència que ens permeti sobreviure com a espècie molts mil·lennis més.

Salvador Macip té un prestigiós historial com a investigador a la Gran Bretanya i als Estats Units, i no només té grans coneixements, sinó que a més sap explicar-los.

El tema és apassionant. I vital, per tot el que hi ha en joc.