Impostos sanitaris

 Health Taxes. Policy and Practice

Pràcticament totes les mesures fiscals influeixen en la salut de les persones, a través dels seus impactes en el comportament, el consum, els ingressos i la riquesa. No obstant això, un subconjunt reduït de mesures fiscals pot estar dirigit més directament a millorar la salut orientant-se a comportaments i riscos que se sap que estan fortament associats amb els resultats de la salut. L'objectiu d'aquest llibre és tractar el tema d'aquestes mesures, que definim com a "impostos sanitaris". El llibre pretén enumerar els impostos sanitaris clau d'interès, explorar els seus efectes positius i negatius i com influeix en aquests efectes el disseny d'aquests impostos i el context en què s'apliquen. Es pregunta com i on es poden implementar. De manera crítica, construeix un argument al llarg del llibre sobre per què els responsables polítics de tot el govern s'han de preocupar pels impostos sanitaris.

 Contents:

Introduction (Franco Sassi, Jeremy A Lauer, Agnes Soucat, Angeli Vigo, and Jeremias Paul)

The Place for Health Taxes in the Wider Fiscal System (Céline Colin, Gioia de Melo, and Bert Brys)

Protecting and Promoting Health Through Taxation: Evidence and Gaps (Lisa M Powell and Frank J Chaloupka)

Supply-Side Responses to Health Taxes (Annalisa Belloni and Franco Sassi)

The UK Soft Drinks Industry Levy as an Incentive for Beverage Reformulation (Martin White, Jean Adams, Cherry Law, and Peter Scarborough)

The Labour Market Impact of Health Taxes (Sarah Mounsey, Lisa M Powell, and Frank J Chaloupka)

Impacts of Health Taxes on the Attainment of the SDGs (Norman Maldonado-Vargas and Blanca Llorente)

Expanding Health Taxation to Other Unhealthy Behaviours and Harmful Activities (Andreia Costa Santos, Thiago Hérick de Sá, Michael Oliver Hinsch, Ernesto Sanchez Triana, and Jeremy A Lauer)

The Design of Effective Health Taxes (Lisa M Powell and Frank J Chaloupka)

Health Taxes and Illicit Trade: Evidence and Courses of Action (Norman Maldonado-Vargas)

Public Governance and Financing, and Earmarking Health Taxes (Ceren Ozer and Susan P Sparkes)

Managing the Politics of Earmarked Health Taxes (Katherine Smith and Mark Hellowell)

Monitoring and Measuring Health Taxes (Rosa Carolina Sandoval, Maxime Roche, Anne-Marie Perucic, Miriam Alvarado, Itziar Belausteguigoitia, Luis Galicia, and Guillermo Paraje)

Health Taxes and Trade Law (Benn McGrady and Kritika Khanijo)

A Political Economy Analysis of Health Taxes (Thomas F Babor, Jeff Collin, and Maristela G Monteiro)

The Role of Civil Society in Tobacco Tax Reform in the Philippines (Filomeno Sta Ana, Angeli Vigo, and Jeremias Paul)

The Future of Health Taxes: Helping It Happen (Angeli Vigo, Jeremy A Lauer, Franco Sassi, and Agnes Soucat)

 

La nostra salut al llarg de la vida

 Health and socio-economic status over the life course

La salut en l'edat adulta està modelada pel comportament i les polítiques al llarg de la vida i reflecteix les diferències entre les societats en què envellim. Aquest llibre multidisciplinari respon a preguntes de totes les fases del curs de la vida i les seves interconnexions des d'una perspectiva europea a partir de les dades més recents de SHARE, com ara: Com es relaciona la nostra salut amb els trets de la personalitat i influeix per les nostres condicions i carreres infantils? Quin paper juga la nostra xarxa social? Quins impactes dels diferents règims sanitaris i socials podem rastrejar a les edats més grans? Quines diferències i semblances hi ha entre els països europeus?

 

Telemedicina

 The Doctor Who Wasn’t There. Technology, History, and the Limits of Telehealth

The Doctor Who Wasn't There traça el llarg camí d'entusiasme i escepticisme pels mitjans electrònics en salut i medicina. Durant el segle passat, una sèrie de noves tecnologies van prometre democratitzar l'accés a l'assistència sanitària. Des del telèfon senzill fins al telèfon intel·ligent connectat, des de la ràdio FM fins als wearables sense fil, des de la televisió per cable fins als "cervells electrònics" dels ordinadors centrals en xarxa: cada nova plataforma ha promès una reforma radical del panorama sanitari. Amb la mateixa atenció a la història de la tecnologia, la història de la medicina i la política i les economies de l'assistència sanitària nord-americana, el metge i historiador Jeremy A. Greene explora el paper que juguen els mitjans electrònics, per a bé i en mal, en el passat, en el present, i el futur de la nostra salut.

Els dispositius de telemedicina actuals són molt més sofisticats que els telèfons, les ràdios que emetien dades de salut als anys 40, els circuits de televisió de circuit tancat que van permetre la telemedicina als anys 50 o els sistemes en línia que van crear registres mèdics electrònics. a la dècada de 1960. Però les preocupacions ètiques, econòmiques i logístiques que plantegen estan prefigurades en el passat, així com les llacunes entre el que es va prometre i el que es va lliurar. Cadascuna d'aquestes plataformes també va produir transformacions subtils en salut i assistència sanitària que hem après a oblidar, desplaçades per promeses de formes de comunicació cada cop més noves que van ocupar el seu lloc.

Il·luminant els contextos socials i tècnics en què s'ha concebut i posat en pràctica la medicina electrònica, la història de Greene mostra les apostes urgents, aleshores i ara, per a aquells que busquin en els nous mitjans els mitjans per construir un futur més equitatiu per a l'assistència sanitària nord-americana.

Desvelant el paper dels consultors

 The Big Con: How the Consulting Industry Weakens our Businesses, Infantilizes our Governments and Warps our Economies

Hi ha una relació arrelada entre la indústria de la consultoria i la manera com es gestionen les empreses i el govern avui que ha de canviar. Mariana Mazzucato i Rosie Collington demostren que la dependència de les nostres economies en empreses com McKinsey & Company, Boston Consulting Group, Bain & Company, PwC, Deloitte, KPMG i EY frena la innovació, ofusca la responsabilitat corporativa i política i impedeix la nostra missió col·lectiva d'aturar la crisi climàtica.

El "Big Con" descriu que fa la indústria de la consultoria en contractes amb governs i empreses que maximitzen el valor dels accionistes. Va créixer des dels anys 80 i 90 arran de les reformes  i els progressistes de la Tercera Via, i prospera amb els mals del capitalisme modern, des de la financialització i la privatització fins a la crisi climàtica. És possible a causa del poder únic que exerceixen les grans consultories a través d'extensos contractes i xarxes —com a assessors, legitimadors i subcontractants— i la il·lusió que són fonts objectives d'expertesa i capacitat. Al final, la Big Con debilita els nostres negocis, infantilitza els nostres governs i deforma les nostres economies.

A The Big Con, Mazzucato i Collington lleven el teló a la indústria de la consultoria. S'aprofundeixen en estudis de casos importants de consultors que prenen les regnes amb resultats desastrosos, com ara la debacle del desplegament de HealthCare.gov i els tràgics fracassos dels governs per respondre adequadament a la pandèmia COVID-19. El resultat és un viatge intel·lectual important i estimulant al cor que batega l'economia moderna. Amb una beca sense igual i una gran quantitat d'investigacions originals, Mazzucato i Collington argumenten de manera brillant per construir un nou sistema en què els sectors públic i privat treballin de manera innovadora pel bé comú.

PS. Més detalls a Lancet, escriu Marmot. 

 

Les epidèmies i la humanitat

 Les gran epidèmies modernes. La lluita de l'home contra els enemics invisibles

Les malalties infeccioses són un problema global. Comencen en un racó del planeta, però el nostre estil de vida fa que s'estenguin ràpidament. Per això les pandèmies continuaran sent freqüents, i sense la cooperació de la gent no podrem fer front a les infeccions amb garanties d'èxit. El primer que hem d'aconseguir és que els microbis deixin de ser uns grans desconeguts.

Aquest llibre ens permetrà entendre millor què vol dir compartir el planeta amb tots aquests enemics invisibles i ens ajudarà a trobar plegats el punt d'equilibri entre l'alarma i la prudència que ens permeti sobreviure com a espècie molts mil·lennis més.

Salvador Macip té un prestigiós historial com a investigador a la Gran Bretanya i als Estats Units, i no només té grans coneixements, sinó que a més sap explicar-los.

El tema és apassionant. I vital, per tot el que hi ha en joc.

La malaltia a l'antigor

  Illness, Pain, and Health Care in Early Christianity

Què van significar el dolor i la malaltia per als primers cristians? I com es comparaven els seus enfocaments de l'atenció sanitària amb els de l'antic món grecoromà?

En aquest ampli estudi interdisciplinari, Helen Rhee examina com els primers cristians veien la malaltia, el dolor i l'assistència sanitària i com la seva perspectiva va ser influenciada tant per la tradició judeocristiana com per l'entorn del món antic més ampli. Al llarg de la seva anàlisi, Rhee situa la història de la medicina, la literatura grecoromana i la filosofia antiga en un diàleg constructiu amb la literatura cristiana primitiva per dilucidar la comprensió, l'apropiació i la reformulació dels primers cristians de les concepcions romanes i bizantines de la salut i la totalitat des del segon fins a la els segles VI dC.

Utilitzant el camp contemporani de l'antropologia mèdica, Rhee implica la malaltia, el dolor i l'atenció sanitària com a qüestions socioculturals. Amb aquesta i altres metodologies, explora els significats teològics atribuïts a la malaltia i el dolor; l'estatus religiós dels que pateixen aquestes i altres afeccions; i els mètodes, sistemes i rituals que els individus, les esglésies i els monestirs cristians van idear per atendre els que van patir. Les troballes de Rhee en última instància ofereixen una visió il·luminadora de com els cristians van començar a formar una identitat diferent.

 

On són els metges generalistes?

 Searching for the Family Doctor. Primary Care on the Brink

Els metges de família es troben cada cop més sobrecarregats, burocratitzats i esgotats, com pot canviar l'entorn abans que sigui massa tard?

Durant les últimes dècades, a mesura que la pràctica mèdica nord-americana s'ha especialitzat cada cop més, el nombre de generalistes —metges que cuiden tota la persona— s'ha reduït. Sobre el paper, la medicina familiar sona noble; a la pràctica, però, l'àmbit és tan exigent en l'abast i el fons, i el sistema sanitari tan favorable als especialistes, que la majoria dels metges no ho poden complir.

A Searching for the Family Doctor, Timothy J. Hoff teixeix la història de l'especialitat de medicina familiar als Estats Units amb les narracions personals dels metges de família actuals. Amb la formalització d'aquesta àrea de pràctica i la instauració de requisits de formació a nivell especialitzat, els creadors de la medicina familiar esperaven augmentar el respecte als generalistes, millorar la cartera de joves graduats en medicina que trien l'atenció primària i, en fer-ho, tenir un gran impacte positiu en la manera en què els pacients reben l'atenció. A partir d'entrevistes en profunditat a cinquanta-cinc metges de família, Hoff ens mostra com aquests professionals mèdics han vist transformada la seva vocació no només pels actes indiferents d'un sistema sanitari insolidari sinó de la mà de la seva pròpia especialitat mèdica, una especialitat que ha optat per buscar la viabilitat a curt i a llarg termini, la conformitat per sobre de la singularitat i el proteccionisme per sobre de la col·laboració. Una especialitat incapaç d'innovar per mantenir la cohesió dels seus membres i enfocada a complir l'ideal generalista.

El metge de família, explica Hoff, va ser concebut com una versió potenciada de la idea del "metges del país". En un moment en què les relacions metge-pacient s'evaporen davant d'una pràctica mèdica molt transaccional i d'estil de menjar ràpid, aquest ideal sembla alhora nostàlgic i revolucionari. No obstant això, la realitat del reemborsament altament burocràtic i els requisits de qualitat de l'atenció, el deute educatiu i la consolidació contínua de l'antic consultori mèdic independent als sistemes de salut corporatius han apilat la baralla contra els altruistes i els veritables creients que se senten atrets per la professió. de la pràctica familiar. A mesura que més metges de família acaben treballant per a grans corporacions sanitàries, les seves trajectòries professionals es fan més mercantils, balcanitzant l'especialitat. Les seves funcions i identitats professionals estan cada cop més orientades al nínxol.

Explorant com salvar l'atenció primària donant als metges de família una oportunitat de lluita per convertir-se en els generalistes que necessitem a les nostres vides, Searching for the Family Doctor és una lectura obligatòria per a qualsevol persona interessada en l'estat problemàtic de la medicina moderna.

 

Preface

Chapter 1. Searching for the Family Doctor

Chapter 2. Poor Soil for Growing Generalists: Family Doctors versus the Health System

Chapter 3. Altruists and Accidental Doctors: Why They Become (Family) Doctors

Chapter 4. Saying Goodbye to the General Doctor

Chapter 5. Saying Hello to the New and Improved Family Doctor

Chapter 6. The Struggle to Be a True Believer as a Family Doctor

Chapter 7. The Realists: Family Doctors Charting Their Own Course

Chapter 8. The Bill Comes Due: Family Doctors' Struggle for Relevancy

Chapter 9. A Top-Ten List for Saving Family Doctors

Appendix. A Note on the Research

References

Index

 

La reforma sanitària als USA

 The Present Illness. American Health Care and Its Afflictions

Els esforços de reforma de l'assistència sanitària són difícils d'aconseguir i històricament han estat soscavats pel seu abast restringit. A The Present Illness, Martin F. Shapiro, MD, PhD, MPH, teixeix la història, la sociologia, la investigació extensa i les seves pròpies experiències com a metge per explorar l'ampli ventall d'afeccions que afecten l'atenció sanitària dels EUA i explica per què no podem arreglar el sistema sense fer canvis significatius en tota la societat.

Amb un ull agut i un bon humor, Shapiro analitza les maneres en què participen tots els grups: metges i les seves organitzacions, escoles de medicina i els seus professors, hospitals i corporacions clíniques, científics i Instituts Nacionals de Salut, asseguradores i fabricants, governs i les seves polítiques, i també els pacients i el públic: donen forma i reforcen un sistema disfuncional. Shapiro identifica tres grans problemes que obstaculitzen la reforma: la mercantilització de l'atenció; valors, expectatives, necessitats no satisfetes, actituds i limitacions personals dels participants; i les relacions tòxiques i la comunicació entre aquests grups.

Shapiro exposa una àmplia agenda d'accions concretes per abordar els molts factors que contribueixen a les fallades del sistema. Destacant la interconnexió tant dels problemes com de les possibles solucions, adverteix que els esforços de reforma a poc a poc continuaran sent minvats per aquells que creuen que tenen alguna cosa a guanyar amb l'statu quo. Tot i que la revisió del nostre sistema sanitari és descoratjador, Shapiro conclou que hem d'avançar amb un esforç molt més integral en tots els sectors de l'assistència sanitària i en tota la societat per crear un sistema humà, eficaç i just.

 

De metge a pacient

 Y al final, asuntos de vida o muerte 

Com a neurocirurgià retirat, Henry Marsh va pensar que entenia la malaltia que li van diagnosticar, però no estava preparat per a l'impacte del seu diagnòstic de càncer avançat. Al llibre explora què passa quan algú que ha passat tota una vida enfrontat a la vida o la mort es troba contemplant el que podria ser la seva pròpia condemna a mort. 

Mentre navega per la desconcertada transició de metge a pacient, es veu perseguit per fracassos passats i projectes encara per completar, i frustrat pels inconvenients de la malaltia i la vellesa. Però també està més fascinat que mai pels misteris de la ciència i el cervell, la bellesa del món natural i el seu amor per la seva família. Elegíac, càndid, lluminós i commovedor, I finalment no és tant un llibre sobre la mort, sinó un llibre sobre la vida i allò que al final importa.

PD. Gran entrevista, aquí.

 

Els que s'aprofiten del mercat i alhora són una amenaça per a tothom

 LA PARADOXA DEL BENEFICI. COM LES EMPRESES AMB MÉS ÈXIT AMENACEN L'ECONOMIA

La tesi principal de La paradoxa del benefici és que la innovació tecnol.lògica mostra una tendència natural a que s'acumuli riquesa en poques mans. Les noves tecnologies afavoreixen els primers que les adopten: poden apropiar-se de tot el mercat i utilitzar aquestes mateixes tecnologies per afermar el poder i restringir la competència al sector. Mentrestant, els salaris s'han estancat i el cost de la vida no para de créixer. 

Un dels més grans equívocs consisteix a creure que el mercat és lliure i la competència, un efecte natural. La majoria dels mercats funcionen , però amb l'arribada de les noves tecnologies, les fallades del mercat augmenten el domini i l'acumulació de riquesa. Només un capitalisme favorable al mercat pot instaurar una competència sana, que beneficiï tots els actors de la societat, inclosos els clients i els treballadors.

PS. Spoiler, Ja era força conegut el missatge del llibre, el que no sabem és com resoldre-ho acuradament, només hi ha pedaços, un sobre l'altre. 

Ànims per als activistes

 Cómo ocurren los cambios. Una guía de campo para el activismo social

Hi ha mil i una raons per voler que el món millori i cada cop més gent es compromet amb els canvis que es requereixen per combatre la pobresa, atenuar la desigualtat o promoure el ple respecte als drets humans, però no és fàcil congeniar el desig de arreglar les coses amb l'abatiment que se li tira a sobre quan comprova la magnitud d'aquestes tasques. Duncan Green ha escrit aquest llibre per oferir estratègies, consells, consol i ànim a la plèiade d'activistes que, des d'organitzacions no governamentals o organismes internacionals, estan posant el gra de sorra perquè succeeixin tota mena de transformacions. Aquesta guia de camp per a l'activisme social tendeix un pont entre l'acadèmia i la vida pràctica, i dota els lectors d'eines analítiques per, d'entrada, entendre els sistemes socials i, després, incidir-hi de manera sensata i eficaç. Amb molts exemples de primera mà, Green busca amb humor i ironia crear un marc conceptual i pragmàtic perquè, per fi, passin els canvis que desitgem.

Com finançar acuradament una democràcia?

 Le prix de la démocratie

Una persona, un vot: la democràcia es basa en una promesa d'igualtat que massa sovint s'estavella contra el mur dels diners. Finançament de campanyes, donacions a partits polítics, presa de control dels mitjans de comunicació: durant dècades, el joc democràtic ha estat cada cop més captat pels interessos privats.

A partir d'un estudi sense precedents sobre el finançament polític privat i públic en una dotzena de països durant més de cinquanta anys, Julia Cagé examina l'estat de la democràcia amb un bisturí, dissecciona models nacionals i relata els intents, sovint infructuosos, però sempre instructius, de regular el relació entre diners i política.

Als Estats Units, on tota la regulació de la democràcia ha estat arrossegada per la ideologia, el polític ja no respon a les preferències dels més afavorits. A França, l'Estat ha establert un sistema de rebaixes fiscals que permet als més rics reemborsar la major part de les seves donacions als partits polítics, mentre que els més pobres paguen el preu total.

Aquests excessos no provenen d'una trama intel·ligentment orquestrada sinó de la nostra manca d'implicació col·lectiva. La qüestió del finançament de la democràcia mai s'ha plantejat realment; el de la representació de les classes treballadores ha de ser d'una manera més radical. Per sortir de l'atzucac, aquí hi ha propostes que estan revolucionant la manera de pensar la política, reformes innovadores per a una democràcia redescoberta.

 

Com les xarxes socials alimenten la ira i la frustració

 Capital and ressentiment: The totalizing power of social fragmentation

Són tres les idees que conté capital i ressentiment. Primer, que Internet i les plataformes, que configuren el capitalisme actual (des d'Amazon fins a Google), constitueixen l'última metamorfosi d'un règim financer que va ser instal·lat a partir dels anys seixanta. Aquí, la informació ha esdevingut una mercaderia i una font de creació de valor. La segona idea és que ha passat una fusió entre el poder financer i les noves tecnologies de la informació. Les borses i el sistema dInternet treballen en conjunt en més dun sentit. Això ha donat per resultat una fragmentació i polarització de l'opinió pública, que sembla estar sempre estirada per les notícies falses i la necessitat d'informar-se. Això ha comportat que el risc de pèrdua de la democràcia sigui immediat. La tercera idea, i la més inquietant de totes, afirma que perquè aquest nou sistema funcioni, les plataformes d'Internet necessiten la presència activa de tots nosaltres a la web. Un dels combustibles més grans de les nostres actuacions i de totes les dades que produïm per al capital és, precisament, el ressentiment. És a dir, el nou ordre econòmic, consolidat sobre els mercats financers i les plataformes d'internet, transforma fins a l'última fibra de la nostra subjectivitat i els sentiments per produir valor i enriquir-se.

La perversió del capital-risc (2)

Ethically Challenged. Private Equity Storms US Health Care

Les empreses de capital risc impregnen tots els aspectes de la nostra vida moderna. A diferència d'altres corporacions, que generalment fabriquen productes o ofereixen serveis, aprofiten un enduetament considerable i els diners d'altres persones per comprar i vendre negocis amb l'únic objectiu d'obtenir beneficis enormes en el menor temps possible. Amb un apetit voraç i bilions de dòlars a la seva disposició, la indústria de capital risc ara compra de tot, des del vostre centre de tractament d'opioides fins a aquell helicòpter que us ajuda a sortir d'un lloc d'accident de cotxe. 

A Ethically Challenged, Laura Katz Olson descriu com les empreses de capital risc estan devorant les pràctiques de metges i odontòlegs; agències d'atenció domiciliària i residències; serveis d'abús de substàncies, trastorns alimentaris i autisme; centres d'atenció urgent; i transport mèdic d'emergència. Amb una visió aguda del cost i la qualitat de l'atenció, Olson investiga l'impacte de la indústria del capital risc en aquests serveis essencials. Explica com les empreses de capital risc acumulen un deute massiu amb els seus objectius d'inversió i com sagnen aquestes empreses amb diferents comissions i dividends. I argumenta que els fons de pensions públics, que proporcionen la font de capital per a les adquisicions de capital risc, tendeixen a ignorar que els seus diners poden estar soscavant el mateix sistema de salut en què depenen els seus treballadors i jubilats.