La indústria biotech xinesa té múscul i molt. Només cal llegir The Economist per a confirmar-ho. La d'aquí, no tant, ja ho hem explicat. El problema apareix quan els d'aquí es pensen que si, i en canvi el món gira i les coses no són com a un li agradaria que fossin. És llavors quan algú hauria de reconèixer que ha fet tard i veure si pot agafar encara algun tren amb perspectives d'arribar a destí.
Llegiu-ho amb atenció, per guardar.
Un amic em pregunta: Sincerament, vista la situació incerta que vivim, què caldria fer com a país per millorar el benestar dels ciutadans?. Jo li contesto que això requereix un llibre sencer. I afegeixo, abans de fixar uns objectius de futur, cal estar segur del diagnòstic, cal saber on som. Hi ha gent que no sap a quin país viu, i d'altres que ni ho volen saber i que tant sols es troben en un territori. Cal que els governants sàpiguen quin és el país real que han de governar. I afegeixo, he constatat que massa sovint els decisors públics s'imaginen un país inexistent. Si no sabem on som, poc sabrem què cal fer per avançar.
Per exemple, mirem primer la renda disponible per als ciutadans. Si ens limitem a considerar la renta neta per càpita ens trobarem que al 2024 és inferior a la de 2009 ajustant per la inflació. És a dir que quinze anys després (!), la disponibilitat d'ingressos reals dels ciutadans no només no ha augmentat sinó que ha disminuït un 3,8%. Any 2024: 16.546€ Any 2009: 17.216€ (ajustat per la inflació 2009-2024: 35,2%). Això no ho veureu explicat habitualment a la premsa. Les dades són dures, 15 anys d'estancament econòmic són molts anys.
I si enlloc de referir-nos a la renda, ens mirem la producció sectorial veurem alts i baixos notables. No correspon ara fer-ne una anàlisi detallada. Però em referiré a un sector. Resulta que a la presentació d'un informe sobre el sector biofarmacèutic a Catalunya he observat un optimisme patològic que caldria ajustar amb un toc de realisme profund. No seré jo qui discuteixi el volum econòmic del sector, que diuen que és de 44 mil milions de facturació i que ho barreja tot, recerca, fabricació i assistència sanitària, un embolic notable. No seré jo qui discuteixi altres afirmacions de l'informe anual com les patents generades o d'altres estadístiques inexistents.
El que a aquestes alçades si que convé dir és que el conjunt de la biotecnologia no ha sabut reflectir a l'informe quins productes innovadors ha generat, quantes mol·lècules noves han aportat valor a la societat. No sabem que n'hem tret a canvi. Tant sols hi apareix l'exemple destacat del CAR-T de l'Hospital Clínic, una tecnologia desenvolupada originalment a Pensylvania. Hi deuen haver altres exemples però no surten. I llavors cal preguntar-nos perquè no s'explica què s'ha assolit amb tantes inversions (347 milions per ser exactes el 2024) o amb les inversions dels darrers cinc anys? I amb la inversió pública?
A Nature miro les fusions i adquisicions de l'any a nivell mundial, i repasso els imports. Les dades de cada operació són abismals si les volem comparar amb tot el que estem veient al nostre voltant. Són la mostra del procés de desarriscar a la innovació i de financialització del sector al que m'he referit tantes vegades i que pagarem car en els preus dels nous medicaments.
Això és el més destacat que ha passat el 2024:
Els periodistes busquen trobar notícies positives per explicar. La recerca biomèdica s'ha acabat convertint també en una font barata d'expectatives que obren la porta a nous medicaments. Obren tant la porta que hi ha corrent d'aire des de fa temps.
Llegeixo al diari la gran satisfacció d'un centre de recerca per un article que han publicat a Cancer Cell sobre un test sobre una biòpsia líquida que no és biòpsia sinó una anàlisi d'ADN circulant. I la notícia de veritat és que han decidit no patentar-ho per tal que d'altres ho puguin replicar. I jo ho trobo excel·lent i és el que moltes vegades he demanat que passi. Ara bé, convé seguir-ho d'aprop perquè si hi ha d'altres que se n'aprofiten i ho acaben patentant amb modificacions (que ha passat altres vegades) llavors no anem bé. Perquè acabarem on ja sabem, finançament públic de la recerca a canvi de l'apropiació privada de l'excedent.
I l'exemple de les llicències n'és un altra mostra clara del desgavell. En podem agafar una de recent cap una empresa de matriu xinesa que s'ha fet des de Vall d'Hebron, ANEW Medical. Cotitza al Nasdaq i tot sembla molt nordamericà, quan en realitat no ho és.
Busco quin és l'import rebut per aquesta llicència i no ho sé trobar als estats financers. I com aquesta tantes altres. El problema profund de fons és la manca de transparència en els resultats econòmics de la recerca. Ho dic des de fa anys i crec que ha arribat el moment d'establir una moratòria per no augmentar la inversió pública en recerca fins que no es resolgui aquesta qüestió.
La qüestió no és si té múscul la indústria biotech propera, que ja sabem que no, malgrat que en recerca hi hagi aportacions de qualitat. La qüestió és qui se n'està apropiant en estadis inicials. La paradoxa xinesa és ja la màxima.
PS. Cal dir que el motiu que apareguin tantes notícies també té a veure també amb la recerca de fons per la recerca, és una mostra de l'estratègia de maximitzar pressupostos.
PS. Aprofito per constatar l'inici de la fragmentació assistencial dins els hospitals. L'oncologia ha provocat que es modifiqués la funció de producció i hagi creat un hospital dins l'hospital, amb els seus propis laboratoris i serveis.
The Economist explica que el 57% dels medicaments aprovats el 2023 van ser originats a empreses petites i no tant a Big Pharma. I això ha anat a més, per tant als USA hi ha múscul, aquí aprop no tant. Segons ells, té a veure amb les probabilitats d'èxit que assoleixen fruit d'un enfocament singular. Però també hi ha els fracassos de la utilització de la intel·ligència artificial als assaigs clínics...
Aquí dins ho trobareu:
Europe's MedTech Attractiveness
Les 6 causes que justifiquen l'atractiu de la indústria medtech europea segons un informe recent:
Miro el top 5 i no hi surt res d'aquí aprop:
Informe de la BioRegió 2022. El sector de les ciències de la vida i la salut a Catalunya
El dinamisme de la recerca en ciències de la vida a Catalunya és indubtable. Es mou però cap a on?. Avança realment o només crea expectatives?.
He estat aquests dies a BioSpain2023, una trobada clau del sector, on el paper de les empreses catalanes també és notori. Hi havia 800 empreses en total, gairebé 2000 assistents. Però el més important és què es comprava i què es venia.
Hi havia 744 actius per vendre, 323 productes i 1478 serveis. Les xifres impressionen, certament. I alguns poden preguntar-se quins són els actius en venda? Doncs fonamentalment patents i llicències. Per exemple, en miro una d'un institut públic (Sant Pau/UAB) "FANCONINIB – TARGETING DNA REPAIR IN CANCER THERAPEUTICS" (Fanconinib presents a new mechanism of action for cancer treatment that targets DNA repair and aims to "Fanconize" cancer cells and kill them by breaking their chromosomes through the inhibition of the FA/BRCA pathway. Currently there are no specific drugs in the market with inhibitory effect on this pathway). L'origen és una extensió d'indicació sobre un medicament existent.
I per què se'n diuen actius, si ningú sap com anotar-los com a tals en una comptabilitat? Doncs perquè és l'exemple més clar de financialització dels medicaments. Ho vaig explicar el mes de febrer passat comentant el gran llibre de Victor Roy, "Capitalizing a cure". Allà explica que el que es compra i es ven són expectatives financeres sobre teràpies més o menys elaborades que cotitzaran a borsa .
Miro quan és la inversió de 2022 en startups a Catalunya i em diu 455 milions, i algú treu pit com si fos molt. Miro què ha fet una sola empresa i Pfizer aquest any veig que ha comprat Seegene per 43 mil milions de dòlars, xifra record. Podem dir que Pfizer ha pagat cara l'externalització de la recerca d'un medicament oncològic (Conjugat Anticos-fàrmac ADC)? No ho sabem, ara bé el dia que el posi al mercat recordeu la xifra que li ha costat allunyar-se del risc de la R+D.
Les diferències en les xifres d'inversió entre noves empreses i gran indústria farmacèutica són abismals. Les notícies que es generen a premsa per les primeres són moltes però mai sabem on acaben. Les segones, són poques i acaben en un preu estratosfèric, que llavors si que és notícia.
Algú hauria de posar una mica de seny i realisme a tot plegat. Cal admetre que la musculatura de la traslació de la recerca a clínica és feble i que no tenim recursos per aplicar-hi, malgrat tenir talent, i molt. La funció de producció va més coixa per la K (de capital) en comparació de la L (de labour/talent). I sobretot per l'entorn/ecosistema que es necessita perquè la K i la L reixin. Més K i prou no es la solució.
Sempre recordaré el dia que jo estava a Berkeley i l'Ed Penhoet em va dir: "mira, els Estat Units ja no som líders mundials en cotxes, ni en molts sectors on la Xina ens ha passat pel davant, ara bé en ciències de la vida ens hi mantindrem. La gent pot parlar de recerca en xarxa i descentralitzada, però nosaltres la controlarem, controlarem la xarxa". És a dir el poder econòmic, la financialització es mantindria a les mans del USA. D'això en fa uns quinze anys. Mireu el CV de l'Ed Penhoet si no el coneixieu abans, i veureu el seu nivell.
I després de tot plegat i en relació a Catalunya, m'agradaria veure els resultats de la inversió en recerca pública, on són les patents? què han costat? quants diners n'hem recuperat i qui és l'últim tenidor?. Fa molts anys que ho busco i no ho trobo. Potser perquè no existeix, o potser perquè no interessa que existeixi. Tant costaria un registre d'actius públics? Qüestió de transparència pendent, una vegada més.
PS. Aquest és un tema que no es pot ventilar amb un escrit curt. Per tant serveixin aquests paràgrafs com a punt de reflexió tant sols.
PS. He posat al buscador d'actius CRISPR i em trobo que només n'hi ha 8 (cap provinent de Catalunya). Increïble. Ningú podria imaginar als USA un congrés Biotech on 8 dels 744 actius, un 1% fos CRISPR a data d'avui (0% de Catalunya). No m'he mirat el detall però suposo que són oligonucleòtids, allò que es pot patentar.
Rocio Madrid al KBR
Can the Obesity Crisis Be Reversed?
El llibre "Can the Obesity Crisis Be Reversed?" de Rexford S. Ahima ofereix una anàlisi accessible i intel·ligent de la complexa interacció de la biologia, l'entorn i els factors socioeconòmics en l'etiologia de l'obesitat, considerada un dels problemes mèdics a llarg termini més importants als Estats Units. Ahima, un reconegut metge-científic, aborda el problema des de múltiples perspectives, emfatitzant la base biològica de l'obesitat i proposant contextos científics i de polítiques públiques per a la seva eventual solució. El llibre busca contrarrestar la tendència a culpar els individus per aquesta condició, oferint coneixements i consciència com a contrafors importants.
L'autor presenta una discussió equilibrada i fàcil de llegir sobre la malaltia de l'obesitat, els factors que la influeixen i què es pot fer al respecte, amb l'objectiu que el lector adquireixi una visió més informada i una comprensió més profunda de la lluita de les persones que la pateixen. L'experiència d'Ahima es fa evident en la seva anàlisi, que va des del laboratori fins a la clínica i, finalment, a l'entorn alimentari i construït, il·luminant les complexitats de l'obesitat. El llibre també proporciona una actualització sobre els enfocaments de tractament i estratègies útils per a aquells que viuen amb l'obesitat crònica.
Ahima pretén combatre els mites i la desinformació sobre l'obesitat, proporcionant la informació i el coneixement necessaris per controlar el pes i mantenir una salut adequada. El llibre tracta l'abast del problema, la ciència fonamental, desmenteix mites i ofereix estratègies pràctiques per al tractament i la prevenció.
Entre els temes clau que s'exploren al llibre es troben:
En conclusió, "Can the Obesity Crisis Be Reversed?" ofereix una visió completa i accessible de la complexa problemàtica de l'obesitat, des dels seus orígens biològics i ambientals fins a les estratègies de tractament i prevenció, amb un fort èmfasi en la necessitat d'un enfocament multifacètic que vagi més enllà de la responsabilitat individual per abordar aquesta crisi de salut pública.
