Té múscul la indústria biotech? (5)

La indústria biotech xinesa té múscul i molt. Només cal llegir The Economist per a confirmar-ho. La d'aquí, no tant, ja ho hem explicat. El problema apareix quan els d'aquí es pensen que si, i en canvi el món gira i les coses no són com a un li agradaria que fossin. És llavors quan algú hauria de reconèixer que ha fet tard i veure si pot agafar encara algun tren amb perspectives d'arribar a destí.

Llegiu-ho amb atenció, per guardar.

Jaume Plensa. Echo

Té múscul la indústria biotech? (4)

 Biopharma dealmaking in 2024

Un amic em pregunta: Sincerament, vista la situació incerta que vivim, què caldria fer com a país per millorar el benestar dels ciutadans?. Jo li contesto que això requereix un llibre sencer. I afegeixo, abans de fixar uns objectius de futur, cal estar segur del diagnòstic, cal saber on som. Hi ha gent que no sap a quin país viu, i d'altres que ni ho volen saber i que tant sols es troben en un territori. Cal que els governants sàpiguen quin és el país real que han de governar. I afegeixo, he constatat que massa sovint els decisors públics s'imaginen un país inexistent. Si no sabem on som, poc sabrem què cal fer per avançar. 

Per exemple, mirem primer la renda disponible per als ciutadans. Si ens limitem a considerar la renta neta per càpita ens trobarem que al 2024 és inferior a la de 2009 ajustant per la inflació. És a dir que quinze anys després (!), la disponibilitat d'ingressos reals dels ciutadans no només no ha augmentat sinó que ha disminuït un 3,8%. Any 2024: 16.546€  Any 2009: 17.216€  (ajustat per la inflació 2009-2024: 35,2%). Això no ho veureu explicat habitualment a la premsa. Les dades són dures, 15 anys d'estancament econòmic són molts anys. 

I si enlloc de referir-nos a la renda, ens mirem la producció sectorial veurem alts i baixos notables. No correspon ara fer-ne una anàlisi detallada. Però em referiré a un sector. Resulta que a la presentació d'un informe sobre el sector biofarmacèutic a Catalunya he observat un optimisme patològic que caldria ajustar amb un toc de realisme profund. No seré jo qui discuteixi el volum econòmic del sector, que diuen que és de 44 mil milions de facturació i que ho barreja tot, recerca, fabricació i assistència sanitària, un embolic notable. No seré jo qui discuteixi altres afirmacions de l'informe anual com les patents generades o d'altres estadístiques inexistents.

El que a aquestes alçades si que convé dir és que el conjunt de la biotecnologia no ha sabut reflectir a l'informe quins productes innovadors ha generat, quantes mol·lècules noves han aportat valor a la societat. No sabem que n'hem tret a canvi. Tant sols hi apareix l'exemple destacat del CAR-T de l'Hospital Clínic, una tecnologia desenvolupada originalment a Pensylvania. Hi deuen haver altres exemples però no surten. I llavors cal preguntar-nos perquè no s'explica què s'ha assolit amb tantes inversions (347 milions per ser exactes el 2024) o amb les inversions dels darrers cinc anys? I amb la inversió pública?

A Nature miro les fusions i adquisicions de l'any a nivell mundial, i repasso els imports. Les dades de cada operació són abismals si les volem comparar amb tot el que estem veient al nostre voltant. Són la mostra del procés de desarriscar a la innovació i de financialització del sector al que m'he referit tantes vegades i que pagarem car en els preus dels nous medicaments.

Això és el més destacat que ha passat el 2024:

I aquestes són les aliances,

Les dades parlen. No afegiré res més. Només diré que cal una dosi extra de realisme per saber on som, abans de decidir cap a on anem. Cal saber que com a sector productiu, la recerca no pot ser un objectiu en si mateix sinó que cal anar més enllà i convé traslladar-la a benestar i salut. Cal saber si tenim múscul abans de començar a caminar.

Yasmine Belkaid

Té múscul la indústria biotech? (3)

Els periodistes busquen trobar notícies positives per explicar. La recerca biomèdica s'ha acabat convertint també en una font barata d'expectatives que obren la porta a nous medicaments. Obren tant la porta que hi ha corrent d'aire des de fa temps.

Llegeixo al diari la gran satisfacció d'un centre de recerca per un article que han publicat a Cancer Cell sobre un test sobre una biòpsia líquida que no és biòpsia sinó una anàlisi d'ADN circulant. I la notícia de veritat és que han decidit no patentar-ho per tal que d'altres ho puguin replicar. I jo ho trobo excel·lent i és el que moltes vegades he demanat que passi. Ara bé, convé seguir-ho d'aprop perquè si hi ha d'altres que se n'aprofiten i ho acaben patentant amb modificacions (que ha passat altres vegades) llavors no anem bé. Perquè acabarem on ja sabem, finançament públic de la recerca a canvi de l'apropiació privada de l'excedent.

I l'exemple de les llicències n'és un altra mostra clara del desgavell. En podem agafar una de recent cap una empresa de matriu xinesa que s'ha fet des de Vall d'Hebron, ANEW Medical. Cotitza al Nasdaq i tot sembla molt nordamericà, quan en realitat no ho és.

Busco quin és l'import rebut per aquesta llicència i no ho sé trobar als estats financers. I com aquesta tantes altres. El problema profund de fons és la manca de transparència en els resultats econòmics de la recerca. Ho dic des de fa anys i crec que ha arribat el moment d'establir una moratòria per no augmentar la inversió pública en recerca fins que no es resolgui aquesta qüestió.

La qüestió no és si té múscul la indústria biotech propera, que ja sabem que no, malgrat que en recerca hi hagi aportacions de qualitat. La qüestió és qui se n'està apropiant en estadis inicials. La paradoxa xinesa és ja la màxima.

PS. Cal dir que el motiu que apareguin tantes notícies també té a veure també amb la recerca de fons per la recerca, és una mostra de l'estratègia de maximitzar pressupostos.

PS. Aprofito per constatar l'inici de la fragmentació assistencial dins els hospitals. L'oncologia ha provocat que es modifiqués la funció de producció i hagi creat un hospital dins l'hospital, amb els seus propis laboratoris i serveis.

L'obesitat com a repte global (3)

Weightless 

El llibre "Weightless", escrit per la doctora Rocio Salas-Whalen (endocrinòloga i especialista en medicina de l'obesitat), és una guia exhaustiva per a pacients que utilitzen o consideren utilitzar medicaments GLP-1. La tesi central de l'obra és que l'obesitat és una malaltia crònica i multifactorial, i no un problema de falta de voluntat o caràcter.

A continuació, es presenta un resum detallat estructurat segons els temes clau de l'obra:

1. Repensar l'obesitat i la seva biologia

L'autora comença demanant disculpes en nom de la comunitat mèdica per haver tractat l'obesitat durant dècades com un problema moral. Segons les fonts, l'obesitat està influenciada per sis factors principals que van més enllà de "menjar menys i moure's més":

• Genètica i epigenètica: La predisposició biològica i com l'entorn modifica l'expressió dels gens.
• Hormones: Desequilibris en la insulina, leptina, ghrelina i cortisol que dificulten la pèrdua de pes.
• Entorn: L'impacte dels aliments ultraprocessats i l'estès sedentarisme.
• Envelliment: Canvis metabòlics i pèrdua de massa muscular (sarcopènia).
• Medicaments: Fàrmacs comuns (antidepressius, esteroides) que promouen l'augment de pes.
• Estil de vida: Patrons de son, estrès i consum d'alcohol.

A més, el llibre critica l'ús de l'Índex de Massa Corporal (IMC) com a mesura única, proposant l'anàlisi de la composició corporal (massa grassa vs. massa muscular) com l'estàndard d'or per avaluar la salut.

2. El món dels GLP-1: Història i funcionament

Els GLP-1 no són nous; es basen en més de dues dècades de recerca. L'autora narra la història de la seva descoberta, destacant com el Dr. John Eng va aïllar el compost de la saliva del monstre de Gila per crear els primers fàrmacs de llarga durada.

Aquests medicaments funcionen de tres maneres:

1. Retarden el buidatge gàstric, generant una sensació de sacietat més llarga.
2. Milloren els senyals de sacietat del cos.
3. Redueixen el "soroll del menjar" (food noise) al cervell, eliminant l'obsessió constant pel menjar.

El llibre detalla els tres ingredients actius principals: la semaglutida (Ozempic, Wegovy), la tirzepatida (Mounjaro, Zepbound) i la liraglutida (Victoza, Saxenda).

3. El mètode GPS per a l'èxit sostenible

Per maximitzar els resultats i evitar la pèrdua de múscul, la Dra. Salas-Whalen proposa la fórmula GPS:

• G de GLP-1: L'ús del medicament sota supervisió mèdica experta.
• P de Proteïna: El consum mínim de 100 grams de proteïna al dia per preservar el múscul, repartits en dosis de màxim 30 grams per àpat.
• S de "Strength training" (Entrenament de força): L'exercici de resistència és obligatori per protegir el metabolisme i la funcionalitat del cos.

4. El recorregut del pacient i el manteniment

El llibre acompanya el lector des de la primera cita mèdica fins a la fase de manteniment. L'autora posa èmfasi en la titulació lenta (ajust de la dosi) per minimitzar efectes secundaris com nàusees o restrenyiment.

Pel que fa al futur, s'explica que:

• El manteniment és una fase activa: Atès que l'obesitat és crònica, molts pacients necessitaran una dosi de manteniment a llarg termini per evitar recuperar el pes.
• Tornar a la vida social: L'autora ofereix guies sobre com gestionar les vacances, les celebracions i els comentaris d'altres persones sobre el canvi físic.

Finalment, el llibre aborda els canvis psicològics de la transformació, com la pèrdua de volum facial o l'ajust de la percepció d'un mateix, recordant que l'objectiu final no és "ser prim", sinó estar sa i sentir-se "weightless" (lleuger) de vergonya i estigma.

PS. El documental

Té múscul la indústria biotech? (2)

The Economist explica que el 57% dels medicaments aprovats el 2023 van ser originats a empreses petites i no tant a Big Pharma. I això ha anat a més, per tant als USA hi ha múscul, aquí aprop no tant. Segons ells, té a veure amb les probabilitats d'èxit que assoleixen fruit d'un enfocament singular. Però també hi ha els fracassos de la utilització de la intel·ligència artificial als assaigs clínics...

Aquí dins ho trobareu:

L'envelliment de qualitat (2)

 Eat Your Ice Cream: Six Simple Rules for a Long and Healthy Life

L'obra "Eat Your Ice Cream: Six Simple Rules for a Long and Healthy Life" (2025), del Dr. Ezekiel J. Emanuel, és una guia pràctica que defensa que el benestar no hauria de ser una obsessió que consumeixi tot el nostre temps, sinó un conjunt d'hàbits senzills integrats en la vida quotidiana. L'autor critica el "complex industrial del benestar" per promoure mètodes cars i sovint sense base científica que ens roben el temps present sota la promesa de minuts extra de vida en el futur.

Introducció: El benestar com a mitjà, no com a fi

Emanuel postula que, tot i que la vida és finita, podem maximitzar la vitalitat seguint sis comportaments fonamentals basats en l'evidència. Argumenta que moltes modes actuals (com la rapamicina o el resveratrol) s'extrapolen d'estudis amb ratolins o cucs i no han demostrat eficàcia en humans. El canvi d'hàbits requereix força de voluntat, però aquesta es fatiga fàcilment; per tant, la clau és la repetició fins a crear una rutina (unes 4 vegades per setmana durant 6 setmanes). El seu lema és que "un 90% és un Excel·lent", i no cal ser perfecte per estar sa.

Capítol 1: No siguis un "Schmuck" (Evitar riscos autodestructius)

El primer pas cap a la longevitat és no fer coses estúpides que causin danys irreversibles.

• Tabac i Vapeig: Fumar retalla entre 10 i 13 anys de vida. El vapeig no és una eina provada per deixar de fumar i normalitza l'hàbit entre els joves, a més de danyar el cervell en desenvolupament.
• Alcohol i Drogues: No hi ha un nivell totalment segur d'alcohol (és un carcinogen del grup 1), tot i que el consum social moderat pot tenir beneficis emocionals compensatoris. L'ús crònic de cànnabis s'associa amb una disminució de l'IQ i funcions executives.
• Seguretat Vial i Solar: No s'ha d'enviar missatges de text ni beure mentre es condueix. L'ús de crema solar (SPF 30+) redueix el risc de melanoma en un 50%.
• Vacunes i Cribratge: Les vacunes són essencials i molt més segures que els riscos de les malalties que prevenen. L'autor defensa les colonoscòpies (dels 45 als 75 anys) i les mamografies, però és molt crític amb les proves de PSA per al càncer de pròstata, argumentant que causen sobrediagnòstic i tractaments innecessaris per a càncers que no matarien al pacient.
• Armes de Foc: Tenir una arma a casa duplica la probabilitat de morir per homicidi o suïcidi.

Capítol 2: Parla amb la gent (Relacions socials)

Les relacions personals són el millor predictor de felicitat i longevitat, segons l'Estudi de Harvard de Desenvolupament Adult.

• L'impacte de la solitud: La solitud pot ser tan perjudicial per a la salut com fumar 15 cigarrets al dia.
• Vincle biològic: La solitud augmenta la inflamació i debilita el sistema immunitari mitjançant proteïnes específiques a la sang.
• Tecnologia: Els telèfons intel·ligents soscaven la interacció real i redueixen la nostra capacitat cognitiva fins i tot quan només estan a la vista. L'autor prohibeix els mòbils a les seves classes per fomentar la connexió social.
• Vincles febles: Fins i tot les interaccions breus amb desconeguts (com el barista o el cobrador) milloren significativament la satisfacció vital.

Capítol 3: Amplia la ment (Mantenir la lucidesa)

Emanuel utilitza Benjamin Franklin com a model de curiositat i compromís intel·lectual fins al final de la vida.

• Reserva vs. Manteniment: L'educació primerenca crea una "reserva cognitiva" que retarda la manifestació de la demència, mentre que l'aprenentatge constant (idiomes, instruments, noves receptes) actua com a "manteniment".
• Alimentació i Cervell: El consum d'ultraprocessats (més del 20% de les calories) accelera el declivi de la funció executiva.
• La jubilació: L'autor suggereix no jubilar-se mai del tot si la feina és intel·lectualment i socialment estimulant, ja que la retirada sol accelerar la pèrdua de memòria.

Capítol 4: Menja el teu gelat (Nutrició saludable)

L'autor rebutja les dietes extremes i se centra en canvis estratègics.

• Els tres "No": Eliminar la soda (també la de dieta, que altera el microbioma), reduir els snacks (que solen aportar 500 calories buides al dia) i limitar els ultraprocessats.
• Els "Sí": Menjar aliments fermentats (iogurt, kimchi), consumir suficient fibra (30-35g), greixos insaturats (oli d'oliva) i proteïnes (especialment les riques en leucina per mantenir la massa muscular).
• L'hàbit de menjar: Cuinar a casa és vital, ja que el menjar de restaurant té un excés de sal. Menjar en família millora la salut mental dels nens.
• Gelat i Suplements: Sorprenentment, alguns estudis associen el consum moderat de gelat amb menys risc de diabetis, per la qual cosa l'autor el permet com a regal ocasional. Els suplements solen ser un malbaratament de diners, excepte en casos específics (folat per a l'embaràs o B12 per a vegans i gent gran).

Capítol 5: Mou-te! (Exercici regular)

L'exercici és un "camí màgic" cap a la salut, però no cal ser un atleta d'elit.

• Més és millor fins a un punt: El benefici més gran s'obté passant del sedentarisme a una activitat moderada. El punt òptim són 150 minuts de moderat o 75 de vigorós a la setmana; fer-ne 10 hores no aporta gaire més longevitat.
• Tipus d'exercici: Cal combinar aeròbic (cor o pulmons), força (mantenir múscul) i equilibri/flexibilitat (ioga).
• Riscos: Evitar esports de xoc de cap per prevenir l'encefalopatia traumàtica crònica (CTE). La força de subjecció de la mà és un gran predictor de mortalitat.

Capítol 6: Dorm com un nadó (Descans necessari)

Dormir no és una pèrdua de temps; el son neteja les deixalles tòxiques del cervell i consolida la memòria.

• Quantitat: La majoria necessita entre 7 i 8 hores. La manca de son augmenta el risc de diabetis, malalties cardíaques i demència.
• Higiene del son: Evitar la cafeïna 7 hores abans de dormir, no beure alcohol al vespre (fragmenta el son) i deixar les pantalles una hora abans del llit.
• Restrejadors de son: L'autor desaconsella els dispositius tipus Apple Watch o Oura Ring perquè poden crear ortosòmnia (ansietat per les xifres del son). El millor mètode per a l'insomni és la teràpia cognitiu-conductual (CBT-I).

Postfaci: Sigues un "Mensch"

El llibre conclou que el benestar és només un instrument per portar una vida plena. Seguint el model de Franklin, l'autor recomana ser útil als altres, dedicar temps als amics i no buscar la perfecció, sinó la consistència. La felicitat i la longevitat són subproductes d'una vida viscuda amb sentit i valors.

Segons el Dr. Ezekiel J. Emanuel, les sis regles senzilles per viure una vida llarga i saludable són les següents:

1. No siguis un «schmuck» (no facis ximpleries): Consisteix a evitar riscos autodestructius que poden causar danys irreversibles o la mort. Això inclou deixar de fumar (que retalla entre 10 i 13 anys de vida), no vapejar, evitar l'ús crònic de cànnabis i no conduir sota els efectes de l'alcohol o distraient-se amb el mòbil. També implica posar-se protecció solar, vacunar-se, fer-se proves de cribratge de càncer (com colonoscòpies i mamografies) i evitar tenir armes de foc a casa.
2. Parla amb la gent: Conrear les relacions amb la família, els amics i altres vincles socials. Les bones relacions són el predictor més fort d'una vida feliç i llarga, fins i tot per sobre de la dieta o l'exercici. La solitud i l'aïllament social poden ser tan perjudicials com fumar 15 cigarrets al dia. També és beneficiós cultivar «vincles febles», com parlar breument amb desconeguts.
3. Amplia la teva ment: Mantenir l'agudesa mental mitjançant la curiositat i l'aprenentatge constant. L'educació i les activitats intel·lectualment desafiants creen una «reserva cognitiva» que pot retardar l'aparició de la demència. Es recomana aprendre coses noves (idiomes, instruments, receptes) i, si és possible, no jubilar-se totalment si la feina és estimulant.
4. Menja el teu gelat: Consumir aliments i begudes saludables sense convertir la dieta en una obsessió. El més important és eliminar la soda (també la de dieta), reduir els snacks i limitar els aliments ultraprocessats. Per contra, cal potenciar el consum de fibra, greixos insaturats (com l'oli d'oliva), aliments fermentats i lactis (especialment el iogurt).
5. Mou-te!: Fer exercici de manera regular i ben programada. No cal ser un atleta d'elit; el benefici més gran s'obté en passar de ser sedentari a fer una activitat moderada. L'ideal és fer almenys 150 minuts d'activitat moderada o 75 de vigorosa a la setmana, combinant exercici aeròbic, de força i d'equilibri/flexibilitat.
6. Dorm com un nadó: Obtenir el descans necessari, generalment entre 7 i 8 hores per nit. El son no és una pèrdua de temps; és fonamental perquè el cervell consolidi la memòria, processi la informació del dia i elimini residus tòxics. Una bona higiene del son inclou evitar la cafeïna i l'alcohol abans d'anar a llit i deixar les pantalles una hora abans de dormir.

L'autor subratlla que el benestar no és una meta en si mateixa, sinó un mitjà per gaudir d'una vida plena amb les persones que estimem, i que no cal buscar la perfecció (un 90% és un excel·lent).

Segons el Dr. Ezekiel J. Emanuel, l'exercici es defineix com un «camí màgic» cap al benestar i la longevitat. La seva pràctica regular és fonamental perquè redueix dràsticament el risc de patir les principals causes de mortalitat, incloent-hi malalties cardíaques, càncer, ictus, diabetis, hipertensió i demència.

La relació de l'exercici amb la salut s'explica a través de diversos mecanismes detallats a les fonts:

• Beneficis cardiovasculars i fisiològics: L'exercici enforteix el múscul cardíac i augmenta el diàmetre i la formació de vasos sanguinis, creant un «flux col·lateral» que pot salvar la vida en cas d'obstrucció coronària. A més, millora els nivells de colesterol (augmentant l'HDL i baixant l'LDL) i, a nivell cel·lular, incrementa l'eficiència dels mitocondris i la sensibilitat a la insulina, facilitant el control del sucre en sang.
• Salut cerebral i cognitiva: L'activitat física millora les funcions executives, com la presa de decisions i la concentració. Un estudi citat per l'autor mostra que un programa d'exercici i dieta pot millorar la funció executiva en gent gran fins al punt de rejovenir l'edat mental gairebé vuit anys. També ajuda a prevenir la demència en mantenir el cervell net de residus tòxics.
• Salut mental i benestar emocional: L'exercici actua com un potent reductor de l'estrès, l'ansietat i la depressió. A més, té beneficis indirectes com la millora de la qualitat del son i el foment de les relacions socials si es practica amb altres persones.
• Enfortiment estructural: L'estrès físic controlat sobre els músculs i els ossos provoca la seva reparació i enfortiment, augmentant la densitat mineral òssia i prevenint així el risc de fractures.

Emanuel recomana un «còctel d'exercici» que combini activitat aeròbica, entrenament de força i exercicis d'equilibri i flexibilitat (com el ioga). El punt òptim de benefici s'obté amb 150 minuts d'activitat moderada o 75 minuts de vigorosa a la setmana; l'autor aclareix que fer-ne més de 10 hores setmanals no aporta guanys addicionals significatius en la longevitat.

Finalment, l'autor destaca que l'exercici és una qüestió de «fer-lo servir o perdre'l»: els avantatges cardíacs comencen a desaparèixer en pocs dies d'inactivitat i la massa muscular disminueix significativament després de només dos mesos sense moure's. També adverteix contra els riscos de certs esports de contacte que poden causar danys cerebrals permanents (CTE).

Té múscul la indústria europea medtech?

 Europe's MedTech Attractiveness

Les 6 causes que justifiquen l'atractiu de la indústria medtech europea segons un informe recent:

El que no diu l'informe és que la regulació europea mitjançant organismes certificadors és estranya i ha dut a problemes importants. La correcció d'aquesta regulació ha resultat ser insuficient. Si ho comparem amb la FDA, la seguretat i eficàcia resten sota protocol més previsible. En qualsevol cas, l'avaluació del cost-efectivitat esdevé testimonial, per ara.

Miro el top 5 i no hi surt res d'aquí aprop:

Les qüestions pendents de resoldre:

La regulació europea que afecta a Medtech:

Per guardar, aquest és l'estat de situació.

Els temes clau de l'obesitat (2)

 Diet, Drugs, and Dopamine

El llibre "Diet, Drugs, and Dopamine" de David A. Kessler ofereix una perspectiva innovadora sobre l'obesitat, argumentant que no és només un fenomen del cos, sinó un que comença al cervell. L'autor, un defensor de la salut pública i antic comissionat de la US Food and Drug Administration (FDA), comparteix la seva pròpia lluita contra el pes per desmitificar un procés fisiològic que sovint provoca confusió i vergonya.

A continuació, es detallen els punts clau del llibre:

• L'Obesitat com a Addicció

  • El cervell i el menjar processat: Kessler explica com el menjar processat ha alterat la química del nostre cervell, generant una addicció a aliments altament gratificants i desitjos compulsius que ens porten a menjar més.
  • Definició d'addicció: L'addicció es defineix com un patró d'ús o pràctica anormal i durador que és reforçador i es pot repetir en excés fins al punt de posar en perill l'individu.
  • Model d'addicció: S'introdueix un model d'addicció proposat pel Dr. Marc Auriacombe i els seus col·legues, que posa l'"impaired control" (control deficient) i l'"craving" (desig intens) al centre. Aquests desitjos es distingeixen de les urges o desitjos passatgers, ja que poden produir símptomes físics i mentals desagradables si no se satisfan.
  • Cues i desig: Les "cues" (senyals ambientals), com la vista o l'olor d'un aliment, poden provocar desitjos intensos per aliments ultraformulats, fins i tot sense ser-ne conscients, dificultant la reversió del comportament.
  • Neurobiologia: El neurotransmissor dopamina és fonamental en el "wanting" (desig) de recompensa. La via dopaminèrgica mesolímbica juga un paper crític en l'addicció alimentària, creant hipersensibilitat a les senyals associades a la recompensa. El Dr. Antoine Bechara descriu tres sistemes implicats en el comportament addictiu: el sistema de senyalització de dopamina, la ínsula (que tradueix els senyals corporals en urges i desitjos), i el sistema reflexiu (circuits de control executiu). El dany a la ínsula pot alterar dràsticament el comportament addictiu, com s'observa en un cas de pèrdua de pes sense esforç després d'un dany en aquesta regió cerebral.
  • Aliments ultraformulats: Investigacions del Dr. Jeffrey Grimm i Kessler van trobar que la sacarosa (sucre de taula) és un component dominant reforçador en aliments nous, i el greix actua de manera sinèrgica. A més, el processament dels aliments elimina fibra i aigua, accelerant la seva ingestió. La Dra. Tera Fazzino va identificar tres combinacions de nutrients hiperpalatables: greix i sodi, greix i sucres simples, i carbohidrats i sodi. La combinació d'aquests nutrients és crucial per la seva naturalesa addictiva, juntament amb les propietats sensorials (color, temperatura, textura, olor).

• Una Nova Comprensió de l'Energia i el Pes

  • Metabolisme i despesa energètica: El metabolisme s'adapta tant a l'excés com al dèficit d'energia. Estudis com el de "The Biggest Loser" van mostrar una reducció significativa de la taxa metabòlica en repòs (RMR) en pacients amb pèrdua de pes massiva, cosa que els obligava a consumir menys calories per mantenir el pes. L'autor va realitzar les seves pròpies mesures de RMR, trobant una despesa energètica relativament baixa.
  • L'índex de massa corporal (IMC) i el greix visceral: El llibre critica l'IMC com a eina diagnòstica individual, ja que no distingeix entre múscul i greix ni proporciona informació sobre la distribució del greix, que és més important per a les complicacions de salut. L'IMC es va dissenyar inicialment per a tendències poblacionals. Es proposa que la relació cintura-alçada (la circumferència de la cintura ha de ser la meitat o menys de l'altura) combinada amb l'IMC és un millor predictor del risc.
  • Greix tòxic: Es posa un èmfasi significatiu en el greix visceral (o tòxic), que s'associa a malalties cardiometabòliques i condicions inflamatòries. La reducció d'aquest greix és un objectiu clau. Canviar el contingut de macronutrients, com una dieta baixa en carbohidrats, pot tenir un efecte immediat en la reducció del greix hepàtic i visceral.

• El Camí cap a una Pèrdua de Pes Sostenible

  • Fàrmacs antiobesitat (GLP-1s): Els fàrmacs agonistes del receptor GLP-1, com la semaglutida (Wegovy/Ozempic) i la tirzepatida (Zepbound/Mounjaro), són les principals opcions actuals. La tirzepatida ha demostrat una pèrdua de pes mitjana superior a la semaglutida. Nous fàrmacs com la retatrutida, que combinen múltiples hormones, mostren resultats encara més prometedors, comparables a la cirurgia bariàtrica.
  • Mecanismes i efectes secundaris dels GLP-1s: Aquests fàrmacs retarden el buidament gàstric, augmenten la sacietat i modulen el sistema de recompensa del cervell, disminuint el valor incentiu d'estímuls relacionats amb el menjar i l'alcohol. Tanmateix, poden provocar efectes secundaris gastrointestinals com nàusees (fins a dos terços dels participants en assaigs clínics). Altres efectes secundaris notables inclouen la possible avolició (pèrdua de desig), el risc de cetoacidosi euglicèmica, l'augment de pedres a la vesícula i la inflamació, i un risc augmentat de neuropatia òptica isquèmica anterior no arterítica (causa de ceguesa sobtada). L'autor també va experimentar calfreds intensos amb els GLP-1s.
  • Importància de la nutrició: Es subratlla la importància d'aliments integrals i evitar els aliments altament processats com a pilar de qualsevol pla de teràpia nutricional.
  • Deficiències de micronutrients: Es destaca el risc de deficiències de micronutrients (com vitamina C, zinc, licopè i calci) amb una restricció calòrica dràstica, fins i tot amb suplements.
  • Dieta Mediterrània: Un estudi rigurós va demostrar que una dieta Mediterrània modificada i una dieta baixa en carbohidrats van superar una dieta baixa en greixos per a la pèrdua de pes i la sostenibilitat a llarg termini. La clau de la dieta Mediterrània és allò que no es consumeix (menjar escombraria, greixos trans, carns processades, sucres, sodi) i l'alta ingesta de verdures, fruites i aliments naturals. La fibra i la hidratació són fonamentals per a la sacietat en aquesta dieta.
  • Rol de l'exercici: L'entrenament de força és l'única opció per mantenir o augmentar la massa muscular magra durant la pèrdua de pes amb GLP-1s.
  • Teràpia conductual: Es proposa veure l'addicció alimentària com una substància que crea hàbits i altera la biologia. Es presenten mètodes com la substitució de recompenses (crear un nou comportament amb un estímul diferent) i la motivació d'evitació (allunyar-se d'allò associat negativament). El llibre també explora la "autolimitació" com una forma de reducció de danys, on es limita l'exposició a la substància addictiva o les seves senyals. Es pot aplicar l'enfocament d'Allen Carr per deixar de fumar a l'addicció alimentària, entenent que el plaer percebut sovint és només alleugerir la incomoditat causada per l'addicció mateixa. Es destaca la importància d'identificar les causes dels desitjos (p. ex., patrons, hàbits) i experimentar amb estratègies per combatre'ls.
  • Medicina culinària: Aquest camp emergent combina l'art de la cuina amb la ciència de la medicina per educar metges i pacients en nutrició i habilitats culinàries, amb l'objectiu de fer que el menjar saludable sigui deliciós i gratificant.

• El Camí a Seguir

  • Etiquetatge dels aliments: Kessler defensa una reforma radical de l'etiquetatge alimentari per augmentar la transparència. Proposa un etiquetatge frontal que mostri els tres ingredients principals i etiquetes d'advertència per a aliments nocius. També suggereix un dossier complet del producte accessible mitjançant telèfons intel·ligents, detallant tots els ingredients, la seva funció, impacte en la salut, si són hiperpalatables, la seva densitat energètica, efecte sobre la insulina i la glucosa, i els passos de processament. A més, l'etiquetatge hauria d'agrupar ingredients per tipus o funció i incloure declaracions quantitatives d'ingredients.
  • Regulació i seguretat dels fàrmacs: El llibre expressa preocupació per la proliferació de versions compostes de fàrmacs GLP-1 a causa de l'escassetat, assenyalant els perills i la manca de supervisió.
  • Política sanitària: Kessler insta a un canvi en l'enfocament mèdic per prioritzar el tractament de l'obesitat com a malaltia abans que les seves complicacions. També destaca la importància dels pediatres en l'abordatge primerenc de problemes alimentaris i de pes. Reconeix que l'exclusió de la cobertura de medicaments altament efectius per a l'obesitat afecta una condició que és una malaltia i una discapacitat.

En resum, "Diet, Drugs, and Dopamine" ofereix una anàlisi exhaustiva de l'obesitat des d'una perspectiva neurobiològica, posant de manifest el paper central de l'addicció al menjar processat. El llibre proposa una combinació de medicació, intervencions conductuals basades en la comprensió de l'addicció, i una revisió fonamental del sistema alimentari i el seu etiquetatge per abordar aquesta crisi de salut global.

Els temes clau de l'obesitat

 Can the Obesity Crisis Be Reversed?

El llibre "Can the Obesity Crisis Be Reversed?" de Rexford S. Ahima ofereix una anàlisi accessible i intel·ligent de la complexa interacció de la biologia, l'entorn i els factors socioeconòmics en l'etiologia de l'obesitat, considerada un dels problemes mèdics a llarg termini més importants als Estats Units. Ahima, un reconegut metge-científic, aborda el problema des de múltiples perspectives, emfatitzant la base biològica de l'obesitat i proposant contextos científics i de polítiques públiques per a la seva eventual solució. El llibre busca contrarrestar la tendència a culpar els individus per aquesta condició, oferint coneixements i consciència com a contrafors importants.

L'autor presenta una discussió equilibrada i fàcil de llegir sobre la malaltia de l'obesitat, els factors que la influeixen i què es pot fer al respecte, amb l'objectiu que el lector adquireixi una visió més informada i una comprensió més profunda de la lluita de les persones que la pateixen. L'experiència d'Ahima es fa evident en la seva anàlisi, que va des del laboratori fins a la clínica i, finalment, a l'entorn alimentari i construït, il·luminant les complexitats de l'obesitat. El llibre també proporciona una actualització sobre els enfocaments de tractament i estratègies útils per a aquells que viuen amb l'obesitat crònica.

Ahima pretén combatre els mites i la desinformació sobre l'obesitat, proporcionant la informació i el coneixement necessaris per controlar el pes i mantenir una salut adequada. El llibre tracta l'abast del problema, la ciència fonamental, desmenteix mites i ofereix estratègies pràctiques per al tractament i la prevenció.

Entre els temes clau que s'exploren al llibre es troben:

• Com es guanya l'excés de pes: El llibre explica que, tot i que la lògica bàsica és que es guanya pes quan es consumeix més energia de la que es gasta, perdre pes i mantenir-lo no és senzill i no es redueix a la força de voluntat. Factors com la genètica, l'edat, el sexe, la proporció múscul-greix, l'activitat física, les condicions mèdiques subjacents, la composició nutricional dels aliments i els microbis intestinals tenen un paper important.
• Per què la gent pesa més: El llibre examina la idea del metabolisme, aclarint que no és un òrgan sinó un procés, i que un metabolisme lent no és la causa principal de l'augment de pes en la majoria de les persones. També destaca el paper de les hormones produïdes pel teixit adipós, com la leptina, en la regulació de l'apetit i l'energia, i discuteix el concepte de la resistència a la leptina en l'obesitat. A més, explora com factors com la vista, l'olfacte i el gust dels aliments, l'estrès, els factors ambientals i socials influeixen en l'alimentació més enllà de la gana fisiològica.
• Les conseqüències de l'obesitat: El llibre aborda les conseqüències psicològiques i físiques de l'obesitat, destacant el risc augmentat de desenvolupar diabetis, pressió arterial alta, malaltia coronària, accident cerebrovascular i altres malalties.
• Les millors maneres de perdre pes: S'analitzen diversos enfocaments per a la pèrdua de pes, incloent canvis en la dieta (com la dieta mediterrània i la dieta DASH), augment de l'activitat física, modificacions de l'estil de vida, medicaments i cirurgia. Es subratlla que una dieta amb restricció calòrica pot conduir a una pèrdua de pes significativa independentment de la composició de macronutrients a llarg termini. També es discuteixen les dietes molt baixes en calories i el dejuni intermitent. El llibre emfatitza la importància de centrar-se en la qualitat dels aliments i triar aliments integrals i mínimament processats.
• Com revertir la crisi de l'obesitat: Ahima argumenta que revertir l'epidèmia d'obesitat requerirà accions tant individuals com col·lectives. Emfatitza que no n'hi haurà prou amb una sola solució, sinó que es necessitarà un ampli conjunt de polítiques i pràctiques a nivell de governs, empreses i organitzacions sense ànim de lucre per reduir les temptacions poc saludables i donar suport a opcions més saludables. El llibre destaca la importància de l'educació sobre l'obesitat i la necessitat de desmentir la idea que és simplement una qüestió de força de voluntat. També es mencionen avenços prometedors en la investigació per al tractament de l'obesitat, com vacunes que bloquegen la ghrelina, medicaments que modulen els circuits cerebrals hedònics, i teràpies dirigides al teixit adipós marró i la leptina.

En conclusió, "Can the Obesity Crisis Be Reversed?" ofereix una visió completa i accessible de la complexa problemàtica de l'obesitat, des dels seus orígens biològics i ambientals fins a les estratègies de tractament i prevenció, amb un fort èmfasi en la necessitat d'un enfocament multifacètic que vagi més enllà de la responsabilitat individual per abordar aquesta crisi de salut pública.

L'obesitat com a repte global (2)

 The evolution of the obesity drug market

Aquest informe, titulat "The evolution of the obesity drug market" i elaborat per Carles Recasens-Alvarez, Gideon Heap i Graeme Green, analitza la transformació radical del panorama terapèutic de l'obesitat impulsada per l'emergència dels agonistes del receptor GLP-1 (GLP-1 RAs), i examina les noves teràpies en desenvolupament.

La Crisi de l'Obesitat 

L'obesitat afecta aproximadament 1.300 milions de persones a tot el món i contribueix a una àmplia gamma de malalties cròniques, incloent-hi trastorns metabòlics, cardiovasculars i càncer. La creixent prevalença de l'obesitat i la càrrega associada als sistemes sanitaris han fet urgent la necessitat de noves teràpies.

• Tractaments Tradicionals: Els canvis en l'estil de vida continuen sent la base de la gestió de l'obesitat, però rarament són efectius per si sols. La cirurgia bariàtrica ofereix la pèrdua de pes més efectiva, però és invasiva i normalment es limita a pacients amb obesitat severa.
• Fàrmacs Anteriorment Fallits: Els tractaments farmacològics històrics es van dirigir principalment al sistema nerviós central (CNS), com la fentermina o la combinació de bupropió i naltrexona. Aquests fàrmacs van oferir una pèrdua de pes modesta i es van associar amb efectes secundaris neuropsiquiàtrics. Altres fàrmacs, com l'orlistat (inhibidor de l'absorció de greix dietètic), són segurs, però tenen una eficàcia modesta. La confiança en els enfocaments farmacològics es va veure minada per múltiples retirades del mercat d'alt perfil a causa de riscos cardiovasculars (sibutramina, fenfluramina) o riscos de suïcidi (rimonabant) i càncer (lorcaserina).

La Revolució dels Agonistes del Receptor GLP-1 (GLP-1 RAs)

El panorama va canviar amb l'aparició dels GLP-1 RAs, que imiten les hormones intestinals que regulen la gana i el metabolisme energètic. Aquests fàrmacs ofereixen efectes més dirigits i una seguretat cardiovascular i neuropsiquiàtrica millorada en comparació amb els fàrmacs anteriors.

• Punts d'Inflexió: La liraglutida (Saxenda) va marcar un punt d'inflexió amb la seva aprovació per a l'obesitat el 2014. La semaglutida (Wegovy) i la tirzepatida (Zepbound/Mounjaro) han impulsat una ràpida adopció gràcies a la seva eficàcia superior i la comoditat de l'administració (un cop per setmana en lloc de diària).
• Wegovy (Semaglutida): Aprovat als EUA el 2021, produeix una pèrdua de pes mitjana del 15%. El Wegovy va ser el primer fàrmac per a l'obesitat que va mostrar un benefici cardiovascular en l'assaig SELECT.
• Tirzepatida (Doble Agonista): La tirzepatida, un agonista dual del polipèptid insulinotròpic dependent de la glucosa (GIP) i del GLP-1 RA, va mostrar una eficàcia encara major, amb una reducció mitjana de pes d'aproximadament el 20%. Les dades de l'assaig SURMOUNT-5 van confirmar la seva superioritat sobre el Wegovy. La tirzepatida ha demostrat beneficis clínics en pacients amb obesitat i insuficiència cardíaca o apnea obstructiva del son.
• Canvi de Percepció: Aquestes dades estan ajudant a redefinir els fàrmacs per a l'obesitat com a tractaments salvavides i protectors d'òrgans, més que com una simple reducció de pes cosmètica, cosa que ajuda a abordar la reticència dels pagadors i l'estigma social.

Desafiaments i la Nova Generació de Teràpies

Tot i l'avenç, l'èxit dels GLP-1 RAs ha revelat reptes pendents. La pèrdua de pes s'estanca, alguns pacients responen de manera subòptima, i hi ha una recuperació de pes després de la interrupció del tractament.

• Pèrdua de Massa Muscular: Una preocupació creixent és la qualitat de la pèrdua de pes. Els agents actuals redueixen la gana sense orientar-se directament a les reserves de greix o preservar la massa muscular. Com a resultat, una part considerable (entre el 15% i el 40%) del pes perdut pot provenir de la massa muscular, cosa que suposa un risc per als adults grans o pacients amb obesitat sarcopènica.
• Enfocament en Nous Mecanismes: Aquestes preocupacions impulsen el desenvolupament de fàrmacs de nova generació que es basen en la teràpia amb GLP-1. Les teràpies emergents inclouen:
  • Agonistes Multi-receptor: Combinen GLP-1 amb anàlegs del glucagó (GCG) o GIP (com la retatrutida, un tri-agonista GLP-1/GIP/GCG, i la survodutida). Aquests busquen reduir la ingesta de calories i el greix visceral, augmentant l'eficàcia.
  • Anàlegs de l'Amilina i Moduladors GIP: S'espera que anàlegs de l'amilina (com CagriSema, MariTide, i AZD6234) i moduladors GIP millorin la supressió de la gana i la glucèmia.
  • Inhibidors de la Via de la Miostatina: Fàrmacs com el trevogrumab o el bimagrumab tenen com a objectiu preservar el múscul esquelètic durant la ràpida pèrdua de pes induïda per GLP-1. Aquesta estratègia podria ser especialment valuosa per optimitzar la pèrdua de greix en grups vulnerables.

Adherència i Mercat Futurs

• Tolerabilitat i Nàusees: Una millora clau és l'adherència al tractament. Els GLP-1 RAs sovint causen efectes secundaris gastrointestinals (GI), com nàusees, vòmits o restrenyiment. La recerca suggereix la possibilitat de compostos que indueixin la pèrdua de pes minimitzant l'aversió i les nàusees.
• Comoditat: Més enllà de les injeccions setmanals (semaglutida, tirzepatida), s'estan desenvolupant injeccions d'acció perllongada (bimensuals o mensuals) i molècules petites orals (com l'orforglipron o el TERN-601) per facilitar l'adherència a llarg termini.
• Projecció de Vendes: S'estima que les vendes de fàrmacs per a l'obesitat en els set mercats principals augmentaran de 5.500 milions de dòlars el 2023 a 57.000 milions de dòlars el 2033.
• Dominadors del Mercat: Es preveu que els agonistes multi-receptor, incloent-hi la tirzepatida, la retatrutida, la CagriSema i la survodutida, dominin el mercat. La tirzepatida es preveu que esdevingui l'agent líder en vendes i quota de pacients, gràcies a la seva forta eficàcia i les dades d'evolució en comorbiditats.

L'article conclou que la generació actual i la pròxima de fàrmacs ofereixen una major eficàcia i nous mecanismes que tenen el potencial d'ampliar encara més el tractament de l'obesitat i millorar els resultats de la malaltia.

PS. El documental que cal veure: La verdad sobre Ozempic.

PS. Poc se'n parla. Els lobbys lluiten i sen surten. L'alcohol com a repte glocal. 

Té múscul la indústria biotech?

Informe de la BioRegió 2022. El sector de les ciències de la vida i la salut a Catalunya

El dinamisme de la recerca en ciències de la vida a Catalunya és indubtable. Es mou però cap a on?. Avança realment o només crea expectatives?. 

He estat aquests dies a BioSpain2023, una trobada clau del sector, on el paper de les empreses catalanes també és notori. Hi havia 800 empreses en total, gairebé 2000 assistents. Però el més important és què es comprava i què es venia. 

Hi havia 744 actius per vendre, 323 productes i 1478 serveis. Les xifres impressionen, certament. I alguns poden preguntar-se quins són els actius en venda? Doncs fonamentalment patents i llicències. Per exemple, en miro una d'un institut públic (Sant Pau/UAB) "FANCONINIB – TARGETING DNA REPAIR IN CANCER THERAPEUTICS" (Fanconinib presents a new mechanism of action for cancer treatment that targets DNA repair and aims to "Fanconize" cancer cells and kill them by breaking their chromosomes through the inhibition of the FA/BRCA pathway. Currently there are no specific drugs in the market with inhibitory effect on this pathway). L'origen és una extensió d'indicació sobre un medicament existent.

I per què se'n diuen actius, si ningú sap com anotar-los com a tals en una comptabilitat? Doncs perquè és l'exemple més clar de financialització dels medicaments. Ho vaig explicar el mes de febrer passat comentant el gran llibre de Victor Roy, "Capitalizing a cure". Allà explica que el que es compra i es ven són expectatives financeres sobre teràpies més o menys elaborades que cotitzaran a borsa .

Miro quan és la inversió de 2022 en startups a Catalunya i em diu 455 milions, i algú treu pit com si fos molt. Miro què ha fet una sola empresa i Pfizer aquest any veig que ha comprat Seegene per 43 mil milions de dòlars, xifra record. Podem dir que Pfizer ha pagat cara l'externalització de la recerca d'un medicament oncològic (Conjugat Anticos-fàrmac ADC)? No ho sabem, ara bé el dia que el posi al mercat recordeu la xifra que li ha costat allunyar-se del risc de la R+D.

Les diferències en les xifres d'inversió entre noves empreses i gran indústria farmacèutica són abismals. Les notícies que es generen a premsa per les primeres són moltes però mai sabem on acaben. Les segones, són poques i acaben en un preu estratosfèric, que llavors si que és notícia.

Algú hauria de posar una mica de seny i realisme a tot plegat. Cal admetre que la musculatura de la traslació de la recerca a clínica és feble i que no tenim recursos per aplicar-hi, malgrat tenir talent, i molt. La funció de producció va més coixa per la K (de capital) en comparació de la L (de labour/talent). I sobretot per l'entorn/ecosistema que es necessita perquè la K i la L reixin. Més K i prou no es la solució.

Sempre recordaré el dia que jo estava a Berkeley i l'Ed Penhoet em va dir: "mira, els Estat Units ja no som líders mundials en cotxes, ni en molts sectors on la Xina ens ha passat pel davant, ara bé en ciències de la vida ens hi mantindrem. La gent pot parlar de recerca en xarxa i descentralitzada, però nosaltres la controlarem, controlarem la xarxa". És a dir el poder econòmic, la financialització es mantindria a les mans del USA. D'això en fa uns quinze anys. Mireu el CV de l'Ed Penhoet si no el coneixieu abans, i veureu el seu nivell.

I després de tot plegat i en relació a Catalunya, m'agradaria veure els resultats de la inversió en recerca pública, on són les patents? què han costat?  quants diners n'hem recuperat i qui és l'últim tenidor?. Fa molts anys que ho busco i no ho trobo. Potser perquè no existeix, o potser perquè no interessa que existeixi. Tant costaria un registre d'actius públics? Qüestió de transparència pendent, una vegada més.

PS. Aquest és un tema que no es pot ventilar amb un escrit curt. Per tant serveixin aquests paràgrafs com a punt de reflexió tant sols.

PS. He posat al buscador d'actius CRISPR i em trobo que només n'hi ha 8 (cap provinent de Catalunya). Increïble. Ningú podria imaginar als USA un congrés Biotech on 8 dels 744 actius, un 1% fos CRISPR a data d'avui (0% de Catalunya). No m'he mirat el detall però suposo que són oligonucleòtids, allò que es pot patentar.

Rocio Madrid al KBR

Redefinint l'obesitat (3)

Off the Scales: The Inside Story of Ozempic and the Race to Cure Obesity 

Aquest és un resum exhaustiu i detallat del llibre "Off the Scales: The Inside Story of Ozempic and the Race to Cure Obesity" (2025), escrit per Aimee Donnellan. L'obra narra la història del descobriment científic, el desenvolupament empresarial i l'impacte cultural dels medicaments GLP-1, que han transformat el tractament de l'obesitat.

1. El context de l'epidèmia (Capítol 1)

L'autora descriu com, des dels anys 50, les taxes d'obesitat als EUA s'han triplicat, impulsades per una indústria alimentària que va perfeccionar els aliments ultraprocessats i el màrqueting agressiu. Donnellan critica la narrativa tradicional de "menjar menys i moure's més", assenyalant que la biologia i la genètica fan que moltes persones siguin vulnerables a un entorn on el sucre i el greix són omnipresents. Les dietes tradicionals, segons els estudis, fallen en el 90% dels casos a llarg termini.

2. El descobriment científic (Capítol 2)

La ciència darrere de l'Ozempic va començar als anys 80.

• Svetlana Mojsov: Una química macedònia a la Universitat Rockefeller i després al Massachusetts General Hospital (MGH), va ser clau per identificar la forma activa de l'hormona del budell anomenada GLP-1 (glucagon-like peptide 1).
• El conflicte pel crèdit: Donnellan detalla la batalla de Mojsov per ser reconeguda en les patents contra el seu superior, Joel Habener, que inicialment la va excloure. Després d'una dècada de lluita legal, va ser inclosa com a coinventora el 2006.
• La connexió danesa: Paral·lelament, Jens Juul Holst a Copenhaguen va arribar a conclusions similars, iniciant una competència transatlàntica per demostrar que el GLP-1 podia tractar la diabetis.

3. Del verí de llangardaix al medicament (Capítols 3 i 4)

• El monstre de Gila: Un descobriment curiós va ser que la saliva d'aquest llangardaix verinós contenia una forma estable de l'hormona que durava molt més que la humana, cosa que va inspirar els científics a buscar maneres d'estabilitzar el fàrmac.
• Novo Nordisk: La farmacèutica danesa, liderada científicament per Lotte Bjerre Knudsen i Mads Krogsgaard Thomsen, va desenvolupar primer la liraglutida (Victoza).
• El naixement de l'Ozempic: La creació de la semaglutida va ser un repte d'enginyeria química per aconseguir que la molècula durés una setmana sencera al cos. Thomsen va haver de finançar el projecte en secret durant un temps perquè la directiva de Novo Nordisk volia cancel·lar-lo per retallar costos.

4. La campanya de màrqueting i el frenesí (Capítols 5 i 6)

• "Oh, oh, oh, Ozempic": Jeremy Shepler va ser el cervell darrere de l'anunci de televisió amb el jingle basat en la cançó "Magic" de Pilot, que va fer que el nom del medicament s'instal·lés en el subconscient col·lectiu.
• L'explosió a Hollywood: Tot i que va ser aprovat per a la diabetis el 2017, celebritats i cirurgians plàstics de Beverly Hills van notar de seguida l'efecte secundari de la pèrdua de pes ràpida. El 2021, amb l'aprovació de Wegovy (una dosi més alta de semaglutida per a l'obesitat), el frenesí es va fer imparable gràcies a xarxes com TikTok i el suport de figures com Elon Musk i Oprah Winfrey.

5. L'experiència dels pacients i l'impacte social (Capítols 7 i 9)

• El silenci del "Food Noise": Molts pacients descriuen que la droga elimina el "soroll alimentari", un desig obsessiu i constant de menjar que abans els dominava.
• Efectes secundaris i seguretat: El llibre no defuig la cara fosca: nàusees severes, vòmits i casos més rars però greus de gastroparesi (paràlisi estomacal) o obstruccions intestinals. També s'analitza la pèrdua de massa muscular i el fenomen de la "cara d'Ozempic" (aspecte demacrat per la pèrdua de greix facial).
• Economia i canvis d'hàbits: L'obesitat costa 1,4 bilions de dòlars anuals als EUA. Per primer cop en dècades, les taxes d'obesitat han començat a baixar lleugerament. Això obliga empreses com Nestlé o cadenes de menjar ràpid a repensar el seu model de negoci cap a productes més proteics i racions més petites.

6. La febre de l'or farmacèutica (Capítol 8)

Actualment, hi ha una "febre de l'or" per millorar l'Ozempic:

• Eli Lilly: Amb el seu medicament Mounjaro/Zepbound, ha demostrat una pèrdua de pes encara superior (fins al 23%).
• El futur: Farmacèutiques com Pfizer, Roche i AstraZeneca corren per desenvolupar versions en pastilla (més barates i fàcils de prendre que les injeccions) i drogues que conservin millor el múscul mentre es perd greix.

Conclusió: Un canvi de paradigma

El llibre conclou que ens trobem davant d'una revolució comparable a la de la penicil·lina. Mentre Svetlana Mojsov finalment comença a rebre premis internacionals pel seu descobriment, el món s'enfronta al dilema de si aquests fàrmacs ajudaran a eradicar l'obesitat com a malaltia o si simplement aprofundiran la divisió social entre aquells que poden pagar per ser prims i els que no.

Segons el llibre d'Aimee Donnellan, tot i que l'Ozempic i el Wegovy són eficaços per a la pèrdua de pes, s'han identificat diversos efectes secundaris, alguns dels quals són extremadament greus i potencialment permanents.

Aquests són els efectes secundaris més greus documentats a les fonts:

1. Trastorns gastrointestinals greus

• Gastroparesi (Paràlisi estomacal): És un dels efectes més devastadors mencionats. Consisteix en un alentiment extrem o parada total del moviment del menjar de l'estómac cap als intestins. En casos greus, com el de l'Emily a Toronto, això pot provocar vòmits constants (fins a 200 vegades per setmana), deshidratació extrema i la impossibilitat d'absorbir nutrients, arribant a requerir l'ús de tubs d'alimentació per sobreviure. Els metges adverteixen que hi ha un risc elevat que aquest dany sigui irreversible.
• Obstruccions intestinals i problemes esofàgics: Diverses demandes judicials contra els fabricants citen casos de danys greus com obstruccions en els intestins.
• "Constadiarrhea": Alguns usuaris han descrit una combinació crònica d'estrenyiment seguit de diarrees violentes i doloroses.

2. Pèrdua de massa muscular i òssia

• Degradació muscular severa: Els assajos clínics revelen que els pacients poden perdre fins a un 40% de la seva massa muscular magra, una xifra molt superior al 25% que es perd habitualment amb dieta i exercici convencionals. Això és especialment perillós per a la gent gran, ja que augmenta dràsticament el risc de caigudes perilloses.
• Debilitament dels ossos: S'ha observat una pèrdua significativa de la densitat mineral a l'os de l'anc i la columna vertebral en adults que prenen aquests fàrmacs sense realitzar exercici de resistència.

3. Riscos sistèmics i altres òrgans

• Problemes pancreàtics: En alguns estudis s'han detectat nivells elevats de l'enzim digestiu lipasa, que és un senyal d'alarma que el pàncrees no funciona correctament.
• Trombosi venosa profunda: Aquest és un altre dels problemes greus que apareixen en les demandes pendents contra Novo Nordisk.
• Tumors de tiroide: Tot i que Novo Nordisk argumenta que només s'ha demostrat en rosegadors (rates i ratolins) i que no és rellevant per als humans, l'FDA obliga a mantenir l'advertència sobre el risc de tumors de tiroide en l'etiquetatge dels productes.

4. Efectes sobre l'embaràs i la fertilitat

• Anomalies fetals: En estudis amb animals, l'exposició a l'Ozempic va provocar anomalies fetals i problemes de creixement. Per aquest motiu, es recomana deixar el fàrmac almenys dos mesos abans d'intentar concebre.
• Embarassos no planificats: Com que el fàrmac retarda el buidatge de l'estómac, pot interferir en l'absorció i l'eficàcia dels anticonceptius orals, provocant embarassos sorpresa en dones que es creien protegides o fins i tot infèrtils.

5. Alteracions físiques i estètiques ("Ozempic Face")

• Cara d'Ozempic: La pèrdua ràpida de greix facial fa que les galtes apareguin enfonsades i la pell perdi la seva elasticitat, donant un aspecte demacrat i envellit que sovint requereix cirurgia plàstica o farciments per corregir-se.
• Excés de pell: La pèrdua massiva de pes pot deixar grans quantitats de pell penjant a l'estómac, les cuixes i les natges, cosa que pot requerir procediments quirúrgics costosos i invasius, com l'aixecament de la part inferior del cos.

La sincera veritat sobre la mentida

The Honest Truth About Dishonesty: How We Lie to Everyone—Especially Ourselves 

Ara que precisament s'ha conegut la gran maniobra de captura del legislador a canvi de diners, és oportú referir-nos a la manca d'honestedat i us proposo un llibre que acaba de sortir.

El llibre "The Honest Truth About Dishonesty: How We Lie to Everyone—Especially Ourselves" de Dan Ariely explora les complexitats de la deshonestedat humana, anant més enllà del model tradicional de la delinqüència racional i introduint la "teoria del factor d'ajust" ("fudge factor theory").

A continuació, es detalla un resum complet del llibre amb IA:

1. La Crítica al Model Simple de Crim Racional (SMORC) El llibre comença qüestionant el Model Simple de Crim Racional (SMORC) de Gary Becker, que postula que les persones decideixen cometre delictes basant-se en una anàlisi racional de costos i beneficis: s'avalua el guany potencial, la probabilitat de ser atrapat i la severitat del càstig.

• Insuficiència del SMORC: L'autor argumenta que el SMORC és "simple" i "intuïtivament atractiu", però "imprecís o incomplet" per descriure el comportament humà real. Les implicacions del SMORC en un món purament racional (SMORCworld) són irrealistes, ja que implicarien una desconfiança constant i una dependència exclusiva de contractes legals per a cada interacció.
• Evidència experimental contra el SMORC:
  • Quantitat de diners: Els experiments amb la "tasca de la matriu" (on els participants resolen problemes matemàtics i reporten els seus resultats) van mostrar que la quantitat de diners que es podia guanyar per resposta correcta no augmentava significativament el nivell de trampes. Les persones només "falsificaven" la seva puntuació en una petita mesura (dues matrius addicionals de mitjana), independentment de si la recompensa era de 25 cèntims o 10 dòlars.
  • Probabilitat de ser atrapat: De manera similar, la probabilitat de ser atrapat (e.g., triturant la meitat del full vs. el full sencer, o auto-pagant-se d'una pila de diners) tampoc va tenir una influència substancial en la quantitat de trampes. Fins i tot quan un experimentador cec supervisava, els participants no van fer més trampes.
  • No voler destacar: Les trampes tampoc van ser impulsades per la por de destacar (e.g., reclamant una puntuació més alta quan se'ls deia que la mitjana era més alta).

2. La Teoria del Factor d'Ajust ("Fudge Factor Theory") Aquesta teoria és la premissa central del llibre.

• Mecanisme: El comportament humà està impulsat per dues motivacions oposades:
  • Motivació egoista/financera: El desig de beneficiar-se de les trampes i obtenir tants diners com sigui possible.
  • Motivació psicològica/autoimatge: El desig de veure's a si mateix com una persona honesta i honorable.
• Flexibilitat Cognitiva: La clau és la "sorprenent flexibilitat cognitiva" que permet a les persones trobar un equilibri. Mentre només es facin "petites trampes", es poden obtenir beneficis sense danyar la pròpia autoimatge. Aquest procés s'anomena racionalització.
• La Línia de l'Honestedat: Tothom busca contínuament la línia on pot beneficiar-se de la deshonestedat sense qüestionar la seva pròpia moralitat, com l'exemple de la deducció d'impostos o les despeses de viatge. Es pot fer "trampa fins al nivell que ens permeti mantenir la nostra autoimatge com a individus raonablement honestos".

3. Forces que Influeixen en la Deshonestedat

El llibre explora diverses forces "irracionals" que afecten la deshonestedat:

• Distància dels diners:

  • Objectes no monetaris: Les persones són més propenses a fer trampes quan l'objecte de la deshonestedat no és diners en efectiu (e.g., agafar llapis de l'oficina vs. agafar diners de la caixa petita).
  • Fitxes ("Tokens"): En un experiment, els participants que feien trampes per obtenir fitxes que després es canviaven per diners van fer el doble de trampes que els que feien trampes directament per diners.
  • Implicacions per a la societat sense efectiu: Una societat cada cop més sense efectiu pot fer que la nostra brúixola moral llisqui.
  • Hores facturables sobredimensionades: Les empreses sovint s'aprofiten d'aquesta distància dels diners, com en el cas dels consultors que sobredimensionen les hores facturables, ja que l'acte és diverses vegades eliminat dels diners reals.

• Recordatoris morals:

  • Deu Manaments / Bíblia: El simple acte d'intentar recordar els Deu Manaments, o jurar sobre una Bíblia (fins i tot per ateus), va eliminar completament les trampes en els experiments.
  • Codis d'honor: Signar un codi d'honor abans de fer una tasca va reduir les trampes a zero, fins i tot en universitats que no tenen un codi d'honor formal. Tanmateix, l'efecte és temporal i no crea un canvi cultural a llarg termini.
  • Signar primer: Quan els participants van signar un formulari fiscal o d'assegurança a la part superior (abans d'omplir-lo) en lloc de la part inferior (després d'omplir-lo), les trampes es van reduir significativament (e.g., els impostos i els quilometratges reportats van ser més honestos).

• Ego Depleció (Fatiga Mental):

  • Recurs limitat: La voluntat i el control d'un mateix són un "múscul" limitat que es pot esgotar amb l'ús repetit.
  • Augment de la deshonestedat: Quan la gent està mentalment esgotada (e.g., per una tasca cognitiva difícil, com escriure sense certes lletres), és més probable que faci trampes.
  • Evitar la temptació: La depleció també fa que les persones siguin més propenses a escollir situacions temptadores, patint un "doble cop".
  • Exemples de la vida quotidiana: Explica per què la gent sucumbeix a la temptació de menjar poc saludable quan està cansada o estressada, o per què els estudiants poden mentir sobre "àvies mortes" abans dels exàmens finals.

• Productes falsificats i auto-senyalització:

  • L'efecte en l'autoimatge: Utilitzar productes falsificats (e.g., ulleres de sol falses) fa que les persones se sentin menys legítimes i menys honestes en la seva autoimatge.
  • Augment de les trampes: Les persones que creien que portaven ulleres de sol falses van fer significativament més trampes en la tasca de la matriu que les que portaven ulleres autèntiques o sense informació sobre la seva autenticitat. Portar un producte genuí no va augmentar l'honestedat.
  • L'efecte "què dimonis" ("what-the-hell effect"): Un petit acte de deshonestedat (com trencar una dieta amb una mossegada de pastís o fer una petita trampa) pot portar a abandonar completament les restriccions morals i a fer trampes de manera més generalitzada. Els que portaven falsificacions van mostrar una tendència molt més gran a aquest efecte.
  • Sospita dels altres: Portar productes falsificats també fa que les persones siguin més sospitoses de la deshonestedat dels altres.
  • Conseqüències a llarg termini: Les trampes aparentment innocues (com les credencials acadèmiques falses) poden portar a una moralitat més laxa i a més trampes en altres àmbits.

• Autoengany ("Cheating Ourselves"):

  • Creure les nostres pròpies mentides: Les persones tenen una gran capacitat per mentir-se a si mateixes, especialment quan això manté una autoimatge positiva. Això es veu en la tendència a exagerar els resultats en proves i a creure que el rendiment inflat és un reflex de la veritable habilitat.
  • "Ja ho sabia": La tendència a creure que "ja ho sabíem tot" després de conèixer un resultat s'explica per la capacitat del cervell d'interpretar els esdeveniments per crear una narrativa coherent.
  • Certificats i assoliments falsos: Els recordatoris físics d'assoliments falsos (e.g., diplomes) poden reforçar la creença en la pròpia capacitat exagerada.
  • Reducció de l'autoengany: Fer que l'acte de fer trampes sigui més evident i intencional (e.g., fent clic a un botó per revelar respostes en una pantalla) pot reduir les tendències d'autoengany.
  • Beneficis i desavantatges: L'autoengany pot augmentar el benestar i la persistència, però també pot portar a males decisions i decepcions quan la realitat s'imposa.
  • Mentides pietoses ("White Lies"): Les mentides pietoses per beneficiar els altres (e.g., dir a un marit que no sembla gras, o a un pacient que el dolor no serà terrible) estan justificades en algunes circumstàncies, ja que poden reduir l'angoixa i protegir la salut.

• Creativitat:

  • Narrativa i racionalització: Les persones són narradores per naturalesa; el costat esquerre del cervell crea narratives per a les nostres accions, fins i tot quan les explicacions són febles. Aquesta capacitat ajuda a racionalitzar la deshonestedat.
  • Més creativitat, més deshonestedat: Els estudis van demostrar que les persones amb més puntuacions en mesures de creativitat tendien a tenir nivells més alts de deshonestedat, especialment en situacions ambigües on hi havia més espai per a la justificació. La intel·ligència, en canvi, no es va correlacionar amb la deshonestedat.
  • "Priming" creatiu: Induir un estat mental més creatiu (mitjançant tasques de frases desordenades) va fer que els participants fessin més trampes.
  • Deshonestedat professional: Els departaments en agències de publicitat que requerien més creativitat (dissenyadors, redactors) també mostraven una major "flexibilitat moral".
  • El costat fosc de la creativitat: La creativitat, tot i ser vital per al progrés, també permet trobar maneres originals de saltar-se les normes i justificar accions egoistes.

• La Venjança i la Irritació:

  • "No t'enfadis, desquita't": Quan la gent se sent irritada o tractada injustament (e.g., per un mal servei), és més fàcil justificar el seu comportament immoral com a una forma de retribució o "restaurar el karma".

• La Deshonestedat com a Infecció (Contagi Social):

  • Un exemple contagiós: Observar algú del propi grup social fent trampes de manera flagrant pot augmentar significativament la deshonestedat dels altres.
  • Norma social: Quan un membre del nostre grup social fa trampes, assenyala que aquest comportament és socialment acceptable, redefinint els nostres propis límits morals.
  • Forasters vs. membres del grup: Si el tramposo és un "foraster" (e.g., d'una universitat rival), l'efecte de contagi disminueix o s'inverteix, ja que la gent vol distanciar-se d'aquest grup "menys moral".
  • Teoria de les Finestres Trencades: La lògica suggereix que abordar les petites infraccions immediatament pot evitar que la deshonestedat s'estengui i s'institucionalitzi.
  • Contagi positiu: Publicitar actes d'honestedat també pot tenir un impacte positiu en la moral social.

• Trampes Col·laboratives:

  • "Dos caps no són necessàriament millors que un": Treballar en grup, tot i tenir avantatges, pot augmentar la deshonestedat.
  • Trampes altruistes: Les persones són més deshonestes quan saben que les seves accions beneficiaran els seus companys d'equip, fins i tot si són estranys, demostrant una "debilitat per les trampes altruistes". Si només els altres es beneficien, la racionalització és encara més fàcil.
  • Monitorització: La supervisió directa pot eliminar completament les trampes en entorns de grup.
  • Interacció social vs. supervisió: Quan la interacció social s'afegeix a l'entorn de grup (permetent la socialització), l'efecte de les trampes altruistes supera l'efecte de la supervisió.
  • Relacions a llarg termini: Contrari a la intuïció, les relacions més llargues amb proveïdors de serveis (metges, dentistes) poden portar-los a recomanar serveis que beneficien els seus propis interessos econòmics, ja que se senten més "còmodes" amb el temps.

4. Conclusió: Un Final Semi-optimista

• La majoria de la gent no fa prou trampes!: El llibre conclou que, des d'una perspectiva purament racional (SMORC), els humans "no fan prou trampes". La majoria de la gent resisteix innombrables oportunitats de fer trampes cada dia.
• L'amenaça dels "petits tramposos": Pocs individus fan trampes de manera màxima ("tramposos agressius"), però moltes persones honestes fan trampes una mica aquí i allà (e.g., inflant despeses, exagerant pèrdues en assegurances). Aquestes petites i ubiques formes de deshonestedat sumen molt més en pèrdues globals que els actes flagrants.
• Diferències culturals: Els experiments interculturals van mostrar nivells similars de deshonestedat bàsica en diversos països (EUA, Israel, Xina, Itàlia, Turquia, Canadà, Anglaterra). Tanmateix, les diferències en la corrupció a nivell de societat suggereixen que el context cultural pot fer que certes activitats entrin o surtin del domini moral, i canviar la magnitud del factor d'ajust acceptable. Els banquers van fer el doble de trampes que els polítics júnior en un estudi concret.
• El camí a seguir: Per frenar la deshonestedat, cal entendre les forces psicològiques que la impulsen, en lloc de confiar només en l'augment de la vigilància i el càstig. Els recordatoris morals, evitar conflictes d'interessos, gestionar la depleció i combatre el contagi social són claus.
• Rituals de reinici ("Resetting rituals"): Rituales com la confessió, Yom Kippur o les resolucions de Cap d'Any poden ajudar a "reiniciar" la brúixola moral i revertir l'efecte "què dimonis". El càstig auto-infligit (e.g., xocs elèctrics suaus en experiments) també es va correlacionar amb el desig de neteja després de sentir culpa. Aquests mecanismes, inclosa l'atribució de responsabilitat, poden restaurar l'honestedat.
• Esperança: El llibre conclou amb un to optimista, suggerint que, tot i que som propensos a la deshonestedat, la comprensió de les nostres irracionalitats ens permet dissenyar millors estructures i entorns per fomentar el comportament ètic.

PS. Sobre captura del regulador

PS. I el documental que encara no podem veure per aquí.

Economia de l'envelliment

Live Long and Prosper? The economics of ageing populations 

El llibre "Live Long and Prosper? The economics of ageing populations", editat per David E. Bloom i publicat per CEPR Press i VoxEU.org, examina els desafiaments econòmics que planteja l'envelliment de la població global i proposa diverses opcions per abordar-los.

L'envelliment de la població es considera la tendència demogràfica dominant del segle XXI, impulsada principalment per:

• La disminució de la fertilitat.
• L'augment de la longevitat.
• La progressió de grans cohorts cap a edats avançades.

Aquesta tendència és un tema de preocupació global, especialment per als països d'ingressos mitjans, on s'espera el creixement més explosiu de la població gran.

El llibre detalla les diverses preocupacions que l'envelliment de la població genera entre economistes, polítics i responsables de polítiques públiques:

• Despesa sanitària creixent: L'augment de les malalties de la vellesa, com el càncer, les malalties cardíaques i la demència, comporta tractaments molt costosos i una major demanda d'atenció formal i informal.
  • Les malalties no transmissibles (MNT) representen una càrrega econòmica substancial; per exemple, s'estima una càrrega acumulada de més de 32 bilions de dòlars a països de l'OCDE entre 2015 i 2030, equivalent a un impost sobre la renda anual del 3,55%.
• Sistemes de pensions sota pressió: La sostenibilitat dels sistemes de pensions, especialment els de pagament per ús, es veu amenaçada a mesura que els jubilats superen els nous entrants a la força laboral.
• Escassetat de mà d'obra i desacceleració del creixement econòmic: L'envelliment pot provocar una disminució del nombre de treballadors en relació amb els jubilats, afectant el PIB i el creixement per càpita. També pot reduir l'oferta de capital i, per tant, la inversió.
• Disminució de les taxes d'estalvi: Les generacions més grans liquiden els seus actius per finançar la seva jubilació, cosa que pot conduir a una caiguda de la taxa d'estalvi agregada i afectar els fluxos de capital internacional.
• Càrrega del cuidador informal: La cura informal redueix l'ocupació formal entre els adults en edat de treballar, amb un impacte negatiu en el creixement del PIB. Aquesta càrrega també afecta negativament la salut i l'ocupació dels cuidadors individuals.
• Aversió al risc: L'evidència suggereix que les poblacions tendeixen a ser més averses al risc a mesura que envelleixen, cosa que podria disminuir l'activitat emprenedora.
• Disparitats en el benestar financer: El benestar financer en la vellesa està vinculat a dèficits de capital humà en les primeres etapes de la vida, suggerint un alt risc per a molts futurs jubilats.
• Implicacions geopolítiques: La combinació de canvis demogràfics, creixement de la productivitat i reptes fiscals podria portar a un ràpid final de l'hegemonia econòmica dels EUA, amb possibles implicacions geopolítiques. Els EUA, en particular, s'enfronten a problemes fiscals més severs que altres països desenvolupats.

Una incertesa important és si l'augment de l'esperança de vida simplement afegeix anys a la vida o també millora la qualitat d'aquests anys ("adding life to years"). El llibre suggereix que la longevitat podria oferir un "dividend" si es maximitza la contribució productiva de les persones grans i si l'augment de l'esperança de vida s'acompanya d'una compressió de la morbiditat.

Tot i els reptes, el llibre emfatitza que no són insuperables. Es proposen diverses opcions:

• Adaptacions institucionals i reformes polítiques: Relacionades amb la salut, l'atenció a llarg termini i el seu finançament.
• Noves tecnologies i dissenys.
• Canvis de comportament: Inversió en capital humà al llarg del cicle vital.
• Reformes en pràctiques empresarials i de recursos humans.

Més específicament, les solucions inclouen:

• Inversió en la felicitat a la vellesa: Invertir en la felicitat pot millorar la salut i la longevitat, reduint la càrrega socioeconòmica. Això inclou abordar la salut, la connexió social i la participació en activitats socials, amb polítiques que fomentin centres per a la gent gran, disseny urbà favorable i educació contínua.
• Mesurament del "valor per diners" en l'envelliment saludable: Cal centrar-se en la mesura i la millora del valor de la despesa mèdica ajustada per qualitat. Diversos estudis indiquen que els beneficis de les millores en la longevitat i el tractament de malalties cròniques superen els costos.
• Inversió en el desenvolupament i l'aprenentatge en la primera infància: Les inversions primerenques poden influir en la salut i el benestar a mesura que les persones envelleixen, alleujant les pressions fiscals futures. S'ha demostrat que tenen una alta rendibilitat econòmica.
• Finançament de la salut:
  • Augmentar el finançament públic en salut, com suggereix el cas de l'Índia, que necessitaria doblar la seva despesa pública en salut fins al 2% del PIB.
  • Millorar l'eficiència dels sistemes d'assegurança mèdica, per exemple, a Medicare als EUA, incentivant els beneficiaris a escollir opcions més rendibles.
  • Centrar-se en la prevenció i la detecció precoç de malalties, incloent vacunes i cribratges.
• Reformes de pensions i de la força laboral:
  • Incentivar una vida laboral més llarga:
    • Oferir característiques laborals que valoren els treballadors grans, com la flexibilitat horària, l'autonomia laboral i el temps lliure remunerat.
    • Ajustar l'edat de jubilació per adaptar-se a l'augment de l'esperança de vida.
    • Reconèixer que l'augment de l'edat de jubilació pot reduir la càrrega fiscal per als treballadors més joves.
    • Fomentar la inversió en capital humà al llarg de tota la vida per mantenir la productivitat.
  • Reformes específiques de pensions:
    • Modificacions en els impostos sobre nòmines de la Seguretat Social per incentivar carreres més llargues, com la proposta d'un període de cotització llarg després del qual s'elimina l'impost sobre nòmines, generant ingressos fiscals addicionals i allargant la solvència del sistema.
    • Implementació de pensions públiques basades en els mitjans (means-tested pensions), que proporcionen un ingrés adequat i són assequibles i sostenibles, podent-se calibrar per adaptar-se als canvis demogràfics. L'exemple d'Austràlia demostra l'èxit d'aquest enfocament.
    • Pre-finançament de les pensions i consolidació fiscal.
    • Indexació de les prestacions a la ràtio de dependència del sistema.
• Millora de la informació sobre l'economia generacional: Per prendre decisions polítiques informades sobre les necessitats i prioritats de les diferents generacions.
• Promoció de l'equitat de gènere i generacional: Mitjançant polítiques que fomentin la participació femenina en la força laboral i una comptabilitat completa de la contribució econòmica de les dones, inclòs el treball de cura no remunerat.

En definitiva, el llibre conclou que, tot i que l'envelliment de la població és inqüestionable, el "destí demogràfic" no està escrit. Es necessita la voluntat política i social, i el múscul financer, per actuar proactivament i adoptar les millors opcions disponibles. L'èmfasi s'ha de posar en la longevitat saludable i productiva i en l'adaptació dels models de vida de tres etapes (educació, treball, jubilació) a un model de vida de múltiples etapes per a una vida de 100 anys.