Fiasco 2.0

Fa mesos parlàvem aquí de com un disseny regulatori de la dependència ha aconseguit els seu resultat esperat (fiasco 1.0): fracàs i descontrol. I això ens portava a demanar moratòria. Ara, en plenes vacances se n'ha creat possiblement un altre, el fiasco (2.0): l'assegurança privada col.lectiva de dependència. Les empreses podran afegir fins a 5.000 euros al pla de pensions destinats a aquest tipus d'assegurança. Enmig hi ha un altre fracàs que ha passat desapercebut (fiasco 1.1) que és el de la hipoteca inversa per la dependència, amb una mica més 17.000 pòlisses tant sols i poc més 1,5 milions € de volum de negoci.
Mentre que el fiasco (1.0) es produeix perquè el regulador no va comprendre que la dependència és un risc i el va regular com un servei públic, el fiasco (1.1) va oblidar que la incertesa del cost futur de la dependència no es resol amb una renda fixa (provinent de la hipoteca inversa). Ara, el fiasco (2.0) lliga aportacions empresarials a plans de pensions privats deslligant-ho de la disponibilitat a pagar individual. Així es cau en l'error d'aplicar estalvi quan el que cal és assegurança. (Ho vaig explicar en un article a El País fa una dècada).Quan els mercats competitius no són capaços d'arrancar, com és el cas de la dependència, cal entendre quin és el fonament i la necessitat a cobrir abans d'introduir desgravacions fiscals. Vaig explicar el model que jo considero coherent al capítol 6 l'estudi "Envelliment i dependència"  es titolava, "Bases per a una proposta factible i responsable". He de dir que passats els anys (ja en fa 6), reitero que aquesta és l'opció a emprendre segons la meva perspectiva. El mercat privat per ell mateix no ho resoldrà. I encara pitjor, la creació per part del regulador d'una altra expectativa que sabem que no es complirà esdevé com a mínim innecessària, per dir-ho suau.

La financialització del sistemes públics de salut

 Public Health Systems in the Age of Financialization: Lessons from the Center and the Periphery

El llibre "Public Health Systems in the Age of Financialization: Lessons from the Center and the Periphery", escrit per Ana Carolina Cordilha, examina com els sistemes de salut pública estan sent transformats pels interessos financers, els instruments i les institucions. El llibre es basa en un estudi comparatiu entre França, com a exemple d'economia central, i Brasil, com a exemple d'economia perifèrica.

Cordilha argumenta que la financialització, un procés en què els interessos financers tenen una influència cada vegada més gran en les decisions econòmiques i polítiques, està impactant profundament en els sistemes de salut pública. Aquesta influència es manifesta de diverses maneres, com ara la creixent dependència del finançament privat, la introducció de nous instruments financers i la promoció de la lògica del mercat en la gestió de la salut pública.

El llibre està estructurat en dues parts:

La primera part estableix el marc teòric de la recerca, definint la financialització i analitzant la seva influència en les polítiques públiques. La segona part presenta l'anàlisi comparativa entre França i Brasil, examinant els mecanismes específics a través dels quals la financialització està remodelant els seus sistemes de salut pública.

El primer capítol del llibre examina la financialització i la seva penetració en les polítiques públiques. S'expliquen les diferents perspectives sobre el funcionament de les finances, contrastant les visions convencionals amb les crítiques heterodoxes. Es repassa la literatura acadèmica sobre la financialització, destacant els seus principals conceptes i debats.

El segon capítol analitza les particularitats de la financialització en els països centrals i perifèrics.S'argumenta que, si bé la financialització és un fenomen global, les seves manifestacions i impactes varien segons el context econòmic i polític de cada país.

El tercer capítol es centra en el sistema de salut pública francès, l'Assurance Maladie, i la seva relació amb el sector financer. Es descriu el funcionament del sistema de seguretat social francès, del qual forma part l'Assurance Maladie. S'examinen els mecanismes a través dels quals la financialització està impactant en l'Assurance Maladie, com ara l'augment de la participació de les asseguradores privades i la creixent dependència de préstecs i instruments financers complexos. S'analitza el cas dels "préstecs tòxics" contrets pels hospitals públics francesos, il·lustrant els riscos associats a la dependència de productes financers complexos.

El quart capítol s'enfoca en el sistema de salut pública brasiler, el Sistema Único de Saúde (SUS), i com ha estat remodelat pels interessos financers. Es presenta el context històric i institucional del SUS, que va ser creat durant la dècada de 1980, en un moment en què la financialització de l'economia mundial ja estava en marxa. S'expliquen els mecanismes específics a través dels quals la financialització està afectant el SUS, com ara la disminució del finançament públic, la creixent participació d'empreses privades i l'ús de fons de salut per a inversions financeres. S'analitza la inversió de recursos del SUS en instruments financers, il·lustrant com els interessos financers estan desviant recursos destinats a la salut pública. Es descriu la creixent dependència d'hospitals filantròpics, que depenen cada vegada més de préstecs i crèdits bancaris, fet que genera una major pressió sobre el finançament del SUS.

En el cas de França, la recerca es basa en informes i estats financers de les agències de seguretat social, estadístiques del Ministeri de Salut, informes del Tribunal de Comptes i documents de l'autoritat reguladora dels mercats financers.

En el cas de Brasil, s'utilitzen dades de diverses fonts, incloent el Ministeri de Salut, el Tresor Nacional, el Banc Central i la Hisenda Federal, així com estats financers de les secretaries de salut estatals i informes d'institucions d'auditoria.

"Public Health Systems in the Age of Financialization" ofereix una anàlisi detallada i crítica de com els interessos financers estan transformant els sistemes de salut pública a nivell global. El llibre mostra com la financialització està erosionant els principis de universalitat, equitat i accessibilitat que sustenten els sistemes de salut pública, particularment en països perifèrics com Brasil.

Cordilha conclou que és necessari un canvi de rumb per protegir els sistemes de salut pública de la lògica del mercat i garantir el dret a la salut per a tots.

La desconfiança en el sistema públic de serveis socials

 Esperant els meus drets

Hi ha governs i polítics que són uns mestres de l'engany i l'opacitat. Ells tenen la informació, o vull pensar que la tenen, i dosifiquen el grau de certesa que poden dispensar a la població. Les llistes d'espera de la dependència són un cas vergonyós d'aquesta situació.

El mes de març podíem llegir aquesta informació: "Catalunya és la comunitat amb més persones amb el dret reconegut pendents de rebre la prestació prevista per llei. N'hi ha prop de 70.000." El responsable governamental de torn s'afanya a dir poc després que hi ha 24.000 persones falses, que són a la llista però que no toca, i no explica quina és la font on es pot contrastar això. I després sabem que: L'any 2022 a Catalunya van morir 13.801 persones a les llistes d'espera de la dependència. Ha desaparegut la vergonya, les xifres així ho confirmen.

Ara llegeixo que una periodista diu:

A Catalunya, hi ha 240.102 prestacions que arriben a 198.202 persones, que es distribueixen de la manera següent:

• 38.934 prestacions d’atenció residencial
• 13.400 prestacions en centres de dia
• 33.825 prestacions de serveis d’ajuda a domicili
• 26.029 prestacions de teleassistència
• 23.565 prestacions econòmiques vinculades a serveis
• 104.074 prestacions econòmiques a cuidadors/es familiars
• 275 altres,

i atenció:

• 163.739 persones que es beneficien de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), i milers de persones més que reben ajudes gràcies als 38 milions d’euros destinats a la concessió de subvencions de projectes i activitats a entitats de l’àmbit de les polítiques socials (COSPE) i els programes d’interès general amb càrrec al 0,7% de l’IRPF i l’impost de societats

aviat la renda garantida superarà tots els serveis de dependència, en número de ciutadans...

i després mostra dades no contrastables de la llista d'espera i també fa recomanacions sobre el que creu que s'ha de fer, i després veig tot això publicat als diaris com si res.

El periodisme d'avui ha de permetre que les dades que es publiquin siguin verificables, no poden ser ells els únics testimonis de la veritat quan estem parlant de polítiques públiques. Tampoc són cridats a ser els experts que emeten recomanacions, malgrat que com a ciutadans poden tenir totes les opinions del món. 

La política d'avui ha de ser capaç de mostrar amb transparència com els compromisos i decisions polítiques es duen a terme o no. Sense això, la desconfiança en el sistema augmenta.  A data d'avui ens trobem en aquest punt de desencís i desconfiança greu en les polítiques relatives a dependència, perquè fa molts anys que dura aquest desgavell.

PS. Alerta als 38 milions de subvenció que circulen al marge del control de la despesa pública. No afegeixo res més.

Fallida dels serveis a la dependència (2)

Help Wanted? Fair and Sustainable Financing of Long-term Care Services

Que l''atenció a la dependència és el perfecte disseny d'un fiasco ho vaig explicar fa temps. Que tampoc es veuen iniciatives serioses per canviar-ho és evident. Si algú vol saber què passa al nostre voltant cal llegir el llibre Help Wanted de l'OCDE o un article recent dels que us vull parlar avui.
Colombo i Mercier han fet un resum del llibre i hi trobareu les recomanacions de l'OCDE sobre com cal estructurar l'atenció a la dependència. Són aquestes cinc:

1. Moving towards universal LTC benefits
2. Targeting care benefits where needs are the highest
3. Defining a forward-looking set of policies and seeking innovation in financing
4. Helping users mobilize cash to pay for the hotel costs of institutional care
5. Complementing public LTC coverage with private insurance

De totes elles la darrera és la més inconcreta i crec que tant al llibre Help Wanted com en aquest article cal treballar-ho més, hi ha moltes incerteses sobre què significa complementari.

PS. Podeu consultar altres articles interessants sobre el tema al mateix número de la revista.
 

El vergonyós accés als serveis d'atenció a la dependència

 Who Cares? Attracting and Retaining Care Workers for the Elderly

ACRA. INFORME SOCIAL I ECONÒMIC 2021

Fa pocs dies un jugador de futbol, pacient d'esclerosi lateral amiotròfica, mostrava la realitat de l'atenció a les necessitats en les activitats de la vida diària d'aquests malalts. És possiblement la situació més extrema que hom pot imaginar i es queixava de les mancances en el suport públic al respecte. Ho feia per donar veu a una situació silenciada, perquè ell reconeixia que disposava de prou recursos per poder-ho afrontar privadament. 

Tot allò que fa referència a l'atenció a la dependència és fruit d'una llei que va néixer esguerrada i que perviu en l'error multiplicatiu de tants i tants aspectes, tècnics i polítics. El primer que caldria és veure on són els nuclis clau del problema i les necessitats ciutadanes, i després intentar reconstruir l'edifici fet de pedaços i ple d'esquerdes. Una manera de començar és mirar a l'OCDE  i al darrer informe que explica la situació dels professionals i cuidadors de l'atenció a la dependència. El tema s'ho val, perquè la necessitats de nou personal i de qualificació va en augment. El missatge en un paràgraf breu:

This report provides a detailed picture of LTC workers: 90% are women, over 20% are foreign-born and over 70% of LTC workers are personal carers with low entry requirements into the job, with 56% of workers being in institutions and the rest working in individual homes. The report highlights the main functions and tasks of LTC workers and finds that care is often more complex than generally portrayed and that LTC workers are often not well-equipped with the right skills. In more than two-thirds of countries, personal care workers’ tasks go well beyond activity of daily living provision (i.e. help with dressing or hygiene) and involve cooperation with other professionals. In more than three-quarters of countries, nurses working in the LTC sector perform case management tasks, and they lack sufficient geriatric and interpersonal skills training. Most workers do not stay long in a LTC sector that is characterised by a high labour turnover because of poor working conditions. Pay is 35% lower than the hospital sector for workers in the same occupation; the rate of part-time work is often twice as high as in the overall labour force and more than 60% of workers are exposed to physical risk factors.

L'altra informe a considerar és el d'ACRA, per tal de veure que passa al nostre país. 

A l'interior de l'informe hi ha detalls suggerents, però aquests dos gràfics ho resumeixen tot. Una tercera part dels que tenen el dret reconegut públicament no té accés. I els costos d'una plaça pública no reflecteixen l'evolució dels canvis en els costos dels recursos necessaris. Una vergonya persistent que fa anys que dura, uns quants menys que la B-40.

PD. Si us preocupa el tema, aquí trobareu les entrades anteriors sobre la qüestió

PD. I si voleu saber perquè hem arribat fins aquí i qui no paga el que la llei diu que ha de pagar, llegiu això.

L'hora de la veritat, propera estació

Si bé ja us vaig dir el passat mes d'abril  que la sanitat catalana es trobava intervinguda, ara és tota l'economia que es troba sotmesa a la intervenció de la troika. Els homes amb vestits negres han arribat i han aconsellat una sacsejada notable. Ahir se'n van anunciar algunes mesures, en vindran més. Augment d'impostos i retallada de prestacions, aquest és l'esquema. I a la pregunta de si això funcionarà cadascú hi pot dir la seva. El que és segur és que a curt termini cal preveure que tot plegat empitjora. Del que passi després ja en parlarem.
Destacaria la retallada del 15% en les prestacions a cuidadors familiars de dependents. Aquesta és tant sols una primera mesura de la reforma en curs de la llei de dependència.
Precisament l'atzar ha fet que avui em trobés amb una entrevista que em van fer a DM fa 7 anys titulada "Lecciones sobre lo que no se debe repetir en la dependencia".  Us suggereixo la lectura completa. Observareu que es va fer tot el contrari del que vaig dir, i ha passat justament el que vaig preveure. Esdevé molt fort arribar a aquest punt. Em sap greu però no és la primera vegada. Vaig dir que calia evitar les prestacions econòmiques i ara ja són més de la meitat. Vaig dir que donarien lloc a frau, i ara la ministra admet l'ús inacurat de la prestació econòmica, per no parlar de frau obertament.
Ara és l'hora de la veritat, de fer marxa enrera per tornar a caminar després. Pel que fa a la dependència ens cal fer la nostra llei i deixar de banda l'enrenou en el que ens han posat innecessàriament.

PS. Enric Juliana, magistral a LV, Manel Pérez també imprescindible.

PS. Sobre patents de proves genètiques. Nova resolució de la USPO: què és pot patentar?

Voltes i més voltes

Alguns diaris estan obsessionats amb el pacte sanitari, i com que aquest ha fracassat ara promouen un pacte per la dependència. Sempre he cregut que un govern quan és escollit el que ha de fer és governar. Això vol dir assumir el risc de dur a terme determinades polítiques i buscar consensos màxims. Si ja van fer un pacte per la dependència tant trist i llastimós que va donar lloc a una llei desastrosa, aleshores primer cal començar per acceptar el desgavell de la situació actual. I això justament vol evitar-se per part del govern que es troba a un any de les eleccions, pel cap baix. Sense saber on som, encara menys sabrem determinar on anem. Deixem-nos de pactes i anem per feina. Si el que cal és una nova llei aleshores només fa falta entrar propostes al parlament que és el lloc on cal debatre aquestes coses i no tant als diaris que li van donant voltes i més voltes al tema.

Fallida dels serveis a la dependència

Esdevé altament suggerent llegir l'informe AESTE-PWC sobre els serveis a la dependència. Un avís seriós per a navegants. Estem instal.lats en mar grossa i s'acosta una gropada perfecta. Un sol gràfic ho diu tot:

La priorització de les llistes d'espera

 Managing surgical waiting lists through dynamic priority scoring

De ben poc serveix que els ciutadans tinguin cobertura obligatòria d'assegurança del risc d'emmalaltir si a la pràctica no hi ha possibilitat d'accedir als serveis en el temps i forma acurats. Les llistes d'espera són la mostra evident i contrastada de que hi ha un problema gros, molt gros. I sabem que el primer motiu pel qual la gent paga voluntàriament una assegurança privada és perquè hi ha dificultats d'accés a l'assegurança obligatòria pública. I ja hem arribat al 31% de la població.

Ja fa tretze anys que es va publicar un document sobre priorització de les llistes i onze d'aquest. També fa onze anys que el Parlament va demanar que hi hagués un temps garantit d'accés, i el 2015 es va publicar un decret que diu:

Els criteris que han de regular l’establiment de la priorització d’accés dels pacients per a les prestacions sanitàries que tenen establert un termini de referència són els següents:

a) L’impacte de la malaltia sobre la qualitat de vida, incloent-hi aspectes com l’afectació de la vida diària, la qualitat de vida, el dolor, la dependència i la càrrega per a la família.

b) Els riscs associats a la demora en la realització de la prestació, entre els quals s’inclouen la gravetat potencial de la malaltia, el risc de desenvolupar comorbiditat o complicacions greus, la reducció de l’efectivitat de la intervenció o de la prognosi desprès de la intervenció, a mesura que augmenta el temps d’espera.

c) L’efectivitat clínica de l’actuació, tenint en compte el grau de millora que la intervenció aconsegueix en temps real.

d) L’ús i consum de recursos sanitaris durant l’espera a causa de l’estat dels pacients.

e) Els criteris que estableixi el Departament de Salut derivats del consens de les societats científiques.

D'acord, necessitem criteris. Després es mostren al decret els processos amb garantia: oncològics, cirurgia cardíaca i cataractes, i altres intervencions amb termini de referència. Però no hi ha cap requeriment de transparència sobre l'aplicació d'aquests criteris.

Vull saber quant pacients estan esperant i miro el juliol 2023 i aquesta és la situació de la llista d'espera d'intervencions:

- Intervencions amb termini de referència: 153.431 pacients esperant

- Intervencions oncológiques: 2.201 pacients esperant

- Cataractes i pròtesis genoll i maluc: 30.795 pacients esperant

-Cirurgia cardíaca: 238 pacients esperant

Només per intervencions quirúrgiques hi ha 186.665 pacients esperant per ser atesos. Massa gent (2,5% de la població). El nombre de persones en llista espera a desembre del 2003 era de 66.567 (1% de la població).

L'any passat al mateix mes de juliol hi havia 177.856 pacients. En un sol any hem assolit una fita notable, augmentar la llista d'espera en un 5% més de pacients esperant per una intervenció quirúrgica. No hem trencat la tendència i això hauria de preocupar a tothom, però malauradament la letargia de la política sanitària fa que no passi absolutament res. 

A més a més caldria afegir-hi també, les llistes d'espera de proves diagnòstiques i consultes externes. I ens enduríem una altra nefasta sorpresa.

Cal fer-nos algunes preguntes. I a la pràctica com es prioritza? els criteris s'apliquen amb objectivitat? Però sobre això no en sabem res. L'altre dia llegia un article que em va semblar encertat perquè introdueix la priorització dinàmica i la formalitza en un model. Posa ordre a les idees i permet una aplicació ordenada del problema d'accés. A les conclusions diuen:

Under the DPS system, all stakeholders can place more confidence in the appropriateness of patients’ assigned priority. The system increases equity across all patient categories and provides consistent processes for clinicians to assess clinical need, while also including an effective and efficient means of implementation. As such, it is intended that implementation of the DPS system will increase public trust and confidence in the systems used to prioritise elective surgeries. Features of the DPS system could also be extracted to suit the needs of individual healthcare systems. For example, clinical factor selection forms may be used independently of the DPS system and could be an effective tool to aid current prioritisation practices, providing an objective metric for waiting list staff to gauge the severity of patients and better inform prioritisation decisions.

Doncs això, transparència i confiança en els criteris de priorització, això és el que cal, més enllà d'una solució estructural a un problema estructural d'accés. És a dir planificar millor l'oferta i millorar la gestió dels serveis.

 

Joan Miró

Pagar per oblidar (delictes)

US drug companies paid $15bn in fines for fraudulent marketing in past five years

El mecanisme jurídic que permet cancel.lar un judici als Estats Units esdevé anòmal a les nostres lleis. Allà, quan s'ha comès un delicte, el fet de reconèixer la culpa i compensar a l'Estat abans del judici anul.la les accions judicials. Als Estats Units ha esdevingut habitual la pràctica de pagar multes per cancel.lar la celebració de judicis. Això satisfà a les empreses perquè poden mantenir-se al marge de la llei fins que les enxampen, aleshores paguen i fora. Aquesta és una pràctica creixent en els temps que corren.
Podeu consultar els detalls a l'informe de Public Citizen sobre la indústria farmacèutica.

Of the 165 settlements comprising $19.8 billion in penalties during this 20-year interval, 73 percent of the settlements (121) and 75 percent of the penalties ($14.8 billion) have occurred in just the past five years (2006-2010).
Four companies (GlaxoSmithKline, Pfizer, Eli Lilly, and Schering-Plough) accounted for more than half (53 percent or $10.5 billion) of all financial penalties imposed over the past two decades. These leading violators were among the world’s largest pharmaceutical companies.

La promoció de medicaments fora d'indicació ha estat una pràctica creixent que ha portat a aquestes "multes" mil mil.lionàries. L'informe és precís i la informació és pública, tant sols s'han dedicat a posar-la junta. Una feinada.

PS. D'interès. R. Smith i la reforma britànica al seu blog

PS. En Carles Campuzano alerta novament que la llei de la dependència no funciona.

 

Juan Gris, Violí i Guitarra

Moratòria

Help Wanted?
Providing and Paying for Long-Term Care

Un llibre oportú en un moment on caldria revisar en profunditat l'assegurança de dependència. El desgavell és tan monumental que únicament caldria aplicar una moratòria per redefinir la regulació i començar de nou.
Mentrestant, que algú se'l llegeixi si us plau.


 

Pharma, big pharma (20)

 Pharma: Greed, Lies, and the Poisoning of America

Resumit amb IA.

Aquest llibre, titulat "Pharma: Greed, Lies, and the Poisoning of America", ofereix una visió detallada de la història de la indústria farmacèutica americana, des del segle XIX fins a l'actualitat. El llibre se centra en les pràctiques i els personatges clau que han configurat la indústria, incloent-hi les seves innovacions i els seus problemes. Alguns dels punts més importants que es tracten són:

• Orígens de la indústria: El llibre comença amb una mirada a l'època del segle XIX, quan es venien remeis "miraculosos" sense cap regulació.
• Figures clau: Es destaquen personatges com Arthur Sackler, un psiquiatra que va ser pioner en màrqueting farmacèutic i que va tenir una gran influència en la indústria. També es parla de Félix Martí-Ibáñez, un psiquiatra i intel·lectual espanyol que va col·laborar amb els germans Sackler.
• Desenvolupament i màrqueting de medicaments: El llibre explora el desenvolupament i el màrqueting de medicaments importants, com ara Terramycin de Pfizer, Librium i Valium de Roche i OxyContin de Purdue Pharma. Es posa de manifest com les companyies farmacèutiques han utilitzat tècniques de màrqueting agressives i, en alguns casos, enganyoses per a promoure els seus productes.
  • S'esmenta com Arthur Sackler va entrenar l'equip de vendes de Roche per a promocionar Librium, emfatitzant els beneficis terapèutics del fàrmac, com ara el seu efecte relaxant muscular i ansiolític. També es descriu com Sackler va diferenciar Librium d'altres tranquil·litzants com Miltown, destacant que era "completament diferent química, farmacològica i clínicament".
  • El llibre també mostra com Sackler va desenvolupar una guia per a metges, que va ser comercialitzada com una "eina informativa", però que en realitat era una estratègia de màrqueting per a promoure els benzodiazepines de Roche.
  • S'analitza el paper d'IMS (Intercontinental Medical Statistics), una companyia de recerca de mercat fundada per Ludwig Frohlich, que va proporcionar dades clau per al màrqueting de medicaments, incloent-hi OxyContin.
  • Es detalla el màrqueting de l'OxyContin per part de Purdue Pharma, que afirmava que el fàrmac tenia un baix risc d'addicció, malgrat que no era així.
• Problemes ètics i legals: El llibre examina problemes ètics i legals associats amb la indústria farmacèutica, com ara el biaix en la investigació, la promoció enganyosa de medicaments, la corrupció i la manca de regulació.
  • S'explica com els germans Sackler i Martí-Ibáñez van predir que els "narcobiòtics" serien el tractament preferit per a les malalties mentals, cosa que reflecteix la seva visió de tractaments basats en la biologia.
  • Es narra la història d'un metge que va trobar que les cartes que havia enviat a vuit metges sobre l'ús clínic del medicament Sigmamycin van ser retornades sense reclamar, cosa que suggereix un possible problema amb les dades de vendes del medicament.
  • S'explica com els venedors de Roche van ser armats amb informes sobre l'augment de l'addicció a Miltown i altres efectes secundaris negatius, com ara la confusió i la somnolència, per a persuadir els metges a canviar a Librium.
  • Es descriu l'aparició d'una "carta a l'editor" al New England Journal of Medicine de Dr. Hershel Jick i Jane Porter el 1980 que va encendre una nova forma de pensar sobre els riscos dels opioides.
  • S'explica el paper de la periodista Doris Bloodsworth, que va publicar una sèrie d'articles sobre els problemes de l'OxyContin al Orlando Sentinel.
  • S'esmenta que les companyies farmacèutiques sovint proporcionen "eines d'informació" que en realitat són per a promocionar els seus productes.
• La influència de la indústria en la medicina: El llibre també analitza com la indústria farmacèutica ha influït en la pràctica mèdica, la recerca i la regulació.
  • S'explica com el Washington Institute of Medicine, l'editor de la revista Journal of Antibiotics, estava a punt de fer fallida, i com Henry Welch, cap de la Divisió d'Antibiòtics de l'FDA, era l'editor de la revista.
• El cas d'OxyContin: El llibre aprofundeix en el cas de l'OxyContin, un analgèsic opioide que es va fer molt popular i va generar una crisi d'addicció als Estats Units. Es descriu com Purdue Pharma va minimitzar els riscos d'addicció del fàrmac i com les seves tàctiques de màrqueting van contribuir a la crisi.
  • S'esmenta la sèrie del Orlando Sentinel titulada "OxyContin Under Fire: Pain Pill Leaves Death Trail" que afirmava que prendre OxyContin tal com es prescriu podia conduir a la dependència, addicció i mort.
  • Es descriuen les investigacions sobre l'abús i la desviació d'OxyContin, i com la DEA va tenir un paper en l'anàlisi d'aquestes qüestions.
• La connexió amb la cultura popular: El llibre examina com els tranquil·litzants com el Valium es van convertir en part de la cultura popular americana, simbolitzant la recerca de la felicitat fàcil en "una petita ampolla de pastilles".
  • S'esmenta un article del New York Times Magazine de 1976 anomenat "Valiumania" que mostra que l'ús del Valium era un símptoma més que una causa de la recerca de nirvana a través de les pastilles.

En resum, "Pharma: Greed, Lies, and the Poisoning of America" ​​és una crítica detallada de la indústria farmacèutica americana, que destaca la necessitat d'una major regulació i responsabilitat. El llibre ofereix una perspectiva crítica sobre la història de la indústria i com el màrqueting agressiu i la manca de supervisió poden afectar la salut pública.

PS. Despesa en I+D com a proporció de la facturació

Els grans riscos dels bacteris mirall

Confronting risks of mirror life 

Ara que s'està celebrant la conferència Asilomar és el moment oportú de mostrar un dels grans riscos de la biologia sintètica, la creació de bacteris mirall. L'article de Science ho mostra amb tot detall i ve resumit amb IA.

L'article de Katarzyna P. Adamala et al., "Confronting risks of mirror life", publicat a Science, analitza els riscos potencials associats a la creació de vida mirall, especialment bacteris mirall, i insta a un debat més ampli sobre la governança d'aquesta tecnologia.

Aquests són els punts clau de l'article:

• Vida mirall i quiralitat: Tota la vida coneguda és homoquiral, amb ADN i ARN formats per nucleòtids "dextrorsos" i proteïnes formades per aminoàcids "levogirs". La creació d'organismes mirall, composts per molècules biològiques d'imatge especular, representaria un canvi radical i requereix una consideració acurada.
• Avenços tecnològics i viabilitat: Tot i que la creació de vida mirall és complexa, els avenços en la síntesi de biomolècules d'imatge especular i la construcció de cèl·lules sintètiques augmenten la seva viabilitat. La síntesi de biomolècules mirall és costosa, i la construcció d'estructures complexes com els ribosomes seria difícil en la seva totalitat. Tanmateix, a mesura que avanci la investigació en tecnologies relacionades, aquestes barreres s'aniran reduint.
• Riscos per a la immunitat i l'ecologia: Els bacteris mirall podrien evadir els mecanismes immunitaris dels humans, animals i plantes, causant infeccions letals. La seva quiralitat inversa els faria resistents a bacteriòfags naturals i a molts antibiòtics, permetent-los persistir i propagar-se en diversos ecosistemes com a espècies invasores.
• Biocontenció i bioseguretat: Tot i que es podrien proposar enfocaments de biocontenció i bioseguretat, com ara l'enginyeria de dependència de molècules no presents a la natura (auxotròfia sintètica) per evitar el creixement fora dels entorns de laboratori controlats, l'experiència demostra que els errors humans i les fallades dels equips succeeixen fins i tot en laboratoris d'alta contenció.
• Beneficis limitats i alternatives: Els beneficis previsibles de la creació de bacteris mirall són limitats, ja que les biomolècules mirall es poden fabricar per altres mitjans. Els possibles riscos no justifiquen els beneficis potencials.
• Recomanacions: L'article recomana que no es permeti la investigació amb l'objectiu de crear bacteris mirall. Es demana la col·laboració entre científics, governs i finançadors per considerar la governança d'aquestes tecnologies i prevenir la producció de genomes i proteomes mirall. Es recomana investigar per entendre millor els riscos, desenvolupar mètodes de detecció i sistemes de biosurveillance, sempre que no es produeixin bacteris mirall ni precursors clau.
• Crida a la discussió: L'article insta la comunitat investigadora global, els responsables polítics, els finançadors de la investigació, la indústria, la societat civil i el públic a unir-se a la discussió sobre els riscos de la vida mirall i a desenvolupar una governança adequada.

PS. Homoquiralitat

Moltes de les molècules essencials per a la vida a la Terra poden existir en dues formes d'imatge mirall, anomenades "esquerrana" i "dretana", on la mà es refereix a la direcció en què la llum polaritzada es desvia quan es transmet a través d'una solució pura de molècula, però els organismes vius no utilitzen tots dos. Les proteïnes es componen exclusivament d'aminoàcids esquerrans. L'ARN i l'ADN només contenen sucres de dretes. Aquest fenomen es coneix com a homoquiralitat.[8] No se sap si l'homoquiralitat va sorgir abans o després de la vida, si els blocs de construcció de la vida han de tenir aquesta quiralitat particular o, de fet, si la vida ha de ser homoquiral. Les cadenes de proteïnes construïdes a partir d'aminoàcids de quiralitat mixta solen no plegar-se ni funcionar com a catalitzadors, però s'han construït proteïnes d'imatge mirall que funcionen igual però en substrats de mà oposada

La Barceloneta 1927

Canvi de rumb

La política sanitària és tributària de la política d'un país. Així doncs no podem entendre-la sense aprofundir en l'estructura un país i les seves institucions. Avui tant sols us deixo  Quim Monzó.
Hi ha motius per pensar que hi ha un canvi de rumb a les idees que han marcat la política catalana de les darreres tres dècades.

PD. Interessant reflexió al blog d'en Reinhardt, cal llegir l'argument fins al final, és d'aplicació per la llei de dependència.

Desvelant el paper dels consultors

 The Big Con: How the Consulting Industry Weakens our Businesses, Infantilizes our Governments and Warps our Economies

Hi ha una relació arrelada entre la indústria de la consultoria i la manera com es gestionen les empreses i el govern avui que ha de canviar. Mariana Mazzucato i Rosie Collington demostren que la dependència de les nostres economies en empreses com McKinsey & Company, Boston Consulting Group, Bain & Company, PwC, Deloitte, KPMG i EY frena la innovació, ofusca la responsabilitat corporativa i política i impedeix la nostra missió col·lectiva d'aturar la crisi climàtica.

El "Big Con" descriu que fa la indústria de la consultoria en contractes amb governs i empreses que maximitzen el valor dels accionistes. Va créixer des dels anys 80 i 90 arran de les reformes  i els progressistes de la Tercera Via, i prospera amb els mals del capitalisme modern, des de la financialització i la privatització fins a la crisi climàtica. És possible a causa del poder únic que exerceixen les grans consultories a través d'extensos contractes i xarxes —com a assessors, legitimadors i subcontractants— i la il·lusió que són fonts objectives d'expertesa i capacitat. Al final, la Big Con debilita els nostres negocis, infantilitza els nostres governs i deforma les nostres economies.

A The Big Con, Mazzucato i Collington lleven el teló a la indústria de la consultoria. S'aprofundeixen en estudis de casos importants de consultors que prenen les regnes amb resultats desastrosos, com ara la debacle del desplegament de HealthCare.gov i els tràgics fracassos dels governs per respondre adequadament a la pandèmia COVID-19. El resultat és un viatge intel·lectual important i estimulant al cor que batega l'economia moderna. Amb una beca sense igual i una gran quantitat d'investigacions originals, Mazzucato i Collington argumenten de manera brillant per construir un nou sistema en què els sectors públic i privat treballin de manera innovadora pel bé comú.

PS. Més detalls a Lancet, escriu Marmot. 

 

Els que mouen els fils (sense que la gent se n'adoni) (2)

Global Healthcare Private Equity and M&A Report 2023

Repasso una breu nota sobre quines són les inversions de les empreses de capital-risc/family offices i fons d'infraestructura en el sector salut i observo que han situat com a primera opció l'atenció a la dependència. Per tant el missatge és clar, la longevitat és una font de rendibilitat si són capaços de crear valor o d'extreure'l, o les dues coses. Per extreure, cal crear primer. Saber quina de les dues opcions s'escull depèn de què es prioritza, les cures o altres opcions.

El missatge és clar. Estem davant d'un mercat poc competitiu, amb un servei de suscripció, i on la qualitat és difícilment observable. A més a més el sector públic ha passat de llarg de cobrir aquesta necessitat acuradament. A alguns països hi ha finançament públic que consolida precisament aquesta oferta privada. Però el missatge dels missatges, per un inversionista de capital-risc, és el múltiple que espera obtenir a la desinversió. I aquest pot ser més alt en aquest mercat que en d'altres, ara bé tot depèn dels factors crítics d'èxit.

I a l'informe de Bain trobem quina ha estat la "creació de valor" europea de PE, la mediana indexada de la dècada és 65%:

Vaig citar un llibre que parla de tot això el mes d'agost passat. Si us va passar per alt, recupereu-lo.

PS. La base de dades d'on sorgeixen la majoria de gràfics correspon a HBI, és una referència sectorial però no puc contrastar fiabilitat. La darrera gràfica del mercat odontològic correspon a OCDE.

Espanya ocupa la 5a posició en inversió privada al sector salut.

Aquestes són les llistes d'espera comparades, mireu qui ocupa el primer lloc.

i aquest és el finançament públic ínfim de l'odontologia, mireu qui ocupa el segon lloc:

La sanitat com a tercer principal problema dels catalans

10 primeres línies d’acció. Comitè d’Avaluació, Innovació i Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS) 

El Comitè d'Avaluació, Innovació i Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS) que va crear el govern ha presentat en poc més de dos mesos, els reptes i les reformes inicials per al sistema de salut de Catalunya.

Li demano a la IA un resum del document i surt això,

Situació del Sistema de Salut de Catalunya:

● El sistema de salut és considerat un patrimoni de tots, però mostra signes de deteriorament.

● Malgrat tenir bons resultats en esperança de vida, hi ha una preocupació per la mortalitat per causes prevenibles i tractables.

●El sistema de salut és un factor econòmic important, ocupant la tercera posició en valor i ocupació.

● La recaptació d'IRPF és pràcticament equivalent a la despesa pública en salut i dependència.

S'identifiquen tres grans reptes: demogràfic, professional i organitzatiu.

○El repte demogràfic es caracteritza per l'envelliment de la població, amb un augment significatiu de persones majors de 65 i 85 anys. 

○El 5% de la població gasta la meitat del pressupost sanitari.

○El repte professional inclou un dèficit de professionals i una alta incorporació de metges extracomunitaris.

○El repte organitzatiu es manifesta en la grandària dels serveis, el nombre de professionals, l'especialització i l'ús de tecnologies, amb un model de gestió que necessita millores. A l'Hospital Vall d'Hebron, per exemple, hi ha aproximadament 10.000 professionals i 1.000 milions d'euros de despesa, i al conjunt del sistema hi ha 150.000 professionals en 2063 centres, amb un pressupost de 14.000 M€.

●Hi ha signes de deteriorament com la falta d'accessibilitat (llistes d'espera), la disminució de l'acceptació social i l'augment del doble assegurament.

Reformes del Sistema de Salut:

●Es mostren reformes a nivell internacional, com l'informe Lord Darzi al NHS (Regne Unit), la Health Policy Commission (Massachusetts, USA), i les reformes a Irlanda del Nord (Regne Unit).

●S'estableix el CAIROS com a organisme independent amb determinació política, amb un equip de 12 membres.

●El model operatiu del CAIROS es basa en premisses de determinació política i independència, i claredat de rol, amb la participació de la Consellera de Salut i altres direccions generals.

●La selecció de mesures es realitza a través de la revisió d'informes, la participació oberta i la priorització.

●Es defineix un perímetre d'acció que inclou macrogestió (principis bàsics i finançament), mesogestió (model de gestió de centres, compra de serveis, polítiques de RRHH i organització dels serveis) i microgestió (gestió clínica, right care i seguretat clínica).

●S'estableix un mètode d'actuació amb equips de transformació operativa (ETO), governança, gestió de projectes i una acceleradora.

Línies d'acció i mesures de reforma (10 línies i 25 mesures):

Les mesures es focalitzen en tres objectius principals: centrar l’atenció en les necessitats de les persones, cuidar els professionals de la salut i optimitzar el funcionament de les institucions.

Les línies d'acció inclouen:

●Simplificació administrativa i de gestió: reducció de tràmits, automatització de processos, ús eficient de dades i descentralització.

●Incorporació de noves tecnologies i IA al sistema: desplegament d'assistent digital i la nova estació clínica HES Ambulatori.

●Adopció de la innovació i suport a la recerca: reforçar el PERIS i accelerar el programa PASS, creant un programa d'intensificació per professionals.

●Impuls al desenvolupament de competències professionals: revisió de rols per a un entorn interdisciplinari.

●Millora de l’organització dels equips d’atenció primària: extensió del model UBA3+ i desburocratització de tràmits.

●Anàlisi de necessitats i suport als professionals: anàlisi prospectiu i identificació de bones pràctiques.

●Més preventiu i predictiu: desplegament de l'Agència de Salut Pública, la Xarxa d'Intel·ligència Epidemiològica i la Taula Una Sola Salut.

●Més integrat i orientat a la cronicitat: integració de nivells d'atenció i desplegament del Pla d'integració de l'Atenció Primària - Residències.

●Més orientat a resultats, incorporant la veu de la ciutadania: implantació de la mesura de satisfacció dels usuaris i la introducció de resultats que importen als pacients en el sistema de pagament.

●Creació dels Centres de Salut Integrals de Referència (CSIR): prova de concepte en 10 CSIR amb modificacions en el sistema de compra i atenció integrada.

Properes passes:

●Constitució dels Equips de Transformació Operativa (ETO), elaboració dels projectes d'implantació i inici de l'avaluació basal.

●S'estableix un cronograma per al 2025-2026 amb dos cicles de mesures centrats en la salut pública i l'atenció primària, i posteriorment en l'atenció hospitalària, intermèdia i salut mental

Aprofito per revisar el diari de sessions del Parlament on la Consellera el 18 de setembre presenta el seu pla d'acció i el resumeixo en IA:

El document és la transcripció d'una sessió informativa de la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya, celebrada el 18 de setembre de 2024, amb la consellera de Salut, Olga Pané Mena. La sessió se centra en els objectius i les actuacions del departament en la legislatura actual.

Context i Benvinguda:

● La sessió comença amb la benvinguda del president de la comissió a la consellera. S'indica que aquesta és la seva primera compareixença i que es vol que sigui exhaustiva, amb flexibilitat en els temps de les intervencions.

● La consellera agraeix l'oportunitat de participar en el diàleg i debat, expressant el seu desig de trobar espais de cooperació i consens per millorar el sistema de salut.

Presentació de la Consellera:

●La consellera presenta un powerpoint per guiar la seva presentació.

●Identifica els principals reptes de la legislatura, alguns dels quals transcendeixen aquesta legislatura i requereixen adaptació.

●Presenta dades que contextualitzen els reptes, destacant que el 32% dels ciutadans de Catalunya tenen pòlissa privada per millorar l'accés, i a Barcelona un 40%.

●A nivell europeu, Espanya té un dels finançaments de la butxaca dels ciutadans més alts, amb un 30% addicional a través de diversos formats.

●Catalunya és un referent en tecnologies de la informació i comunicació en salut, però cal treure'n més rendiment.

●Després de la COVID, han emergit moltes necessitats en els sistemes sanitaris europeus, que han iniciat reformes.

●La consellera assenyala que, malgrat tenir un bon sistema sanitari, no es pot mantenir sense reformes per afrontar els reptes.

Principals Línies d'Actuació:

●Atenció integrada social i sanitària: Cal recuperar la llei de l'Agència d'Atenció Integrada Social i Sanitària per millorar la coordinació i el compartiment de dades.

●Atenció domiciliària: El focus ha de ser el domicili per atendre l'envelliment, amb un paper clau de l'atenció primària, els serveis socials i els ajuntaments.

●Atenció primària: L'atenció primària ha de ser enfortida amb eines com la longitudinalitat, la coordinació i la integració, donant continuïtat als pacients i una resposta en 48 hores.

●Salut pública: És un pilar clau juntament amb l'atenció primària, amb la necessitat d'incorporar els acords de París en les polítiques de prevenció, protecció i descarbonització.

●Salut bucodental: Desenvolupar la llei de salut bucodental i posar en marxa prestacions odontològiques per a persones vulnerables.

●Salut mental: Prioritzar l'atenció a la salut mental infantil i juvenil, amb centres de salut mental que vagin a la comunitat.

●Àmbit rural: Cal retenir professionals i talent a l'àmbit rural.

●Lideratges: Revisar els perfils i la pràctica dels lideratges, i feminitzar-los per fer més efectiva la cura dels professionals.

●Llengua: Els professionals han de poder-se dirigir en català als pacients, ja que els pacients tenen dret a parlar català.

●Agenda verda: El sector sanitari també ha de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, revisant l'ús de materials plàstics.

●Transformació digital: La intel·ligència artificial, els sensors i els sistemes integrats són solucions per millorar l'eficiència del sistema.

●Avaluació i rendiment de comptes: Qualsevol canvi ha de basar-se en l'evidència científica i s'ha d'avaluar per després explicar-ho als ciutadans.

●Finançament: Volen arribar al 7% del PIB per finançar la salut a Catalunya, revisant el sistema de finançament actual.

●No més documents: Cal deixar d'elaborar documents que repeteixen les mateixes propostes sense implementar-les.

●Any Lluch: La conselleria convoca a celebrar l'any que ve l'Any Lluch per commemorar la Llei General de Sanitat i millorar-la.

Torns dels Grups Parlamentaris:

●Els grups parlamentaris expressen les seves opinions i preocupacions sobre les propostes de la consellera, destacant temes com el finançament, les llistes d'espera, la salut mental, l'atenció primària, la gestió dels recursos, la defensa del model sanitari català a Madrid, la pediatria a l'atenció primària i la importància de la llengua catalana en el sistema sanitari.

●Els grups també mencionen la necessitat d'un acord per garantir la sostenibilitat del sistema sanitari, l'equitat territorial, i la garantia dels drets lingüístics i sexuals i reproductius.

●Els grups parlamentaris de l'oposició destaquen la necessitat de millores laborals per als professionals, la inversió en infraestructures i tecnologia, i la necessitat d'un pla per a la reducció de les llistes d'espera.

●El grup parlamentari dels Comuns posa en valor la importància de la longitudinalitat en l'atenció i el creixement de les assegurances privades. També destaquen la importància de l'emergència climàtica i la necessitat de vincular la salut pública amb les onades de calor i noves malalties.

●La CUP qüestiona el model de concertació publicoprivada i demana mesures per millorar les condicions laborals dels professionals.

●El grup parlamentari socialista remarca la importància del diàleg i el consens, i destaca la necessitat d'incrementar el finançament i de reforçar l'atenció primària.

Resposta de la Consellera:

●La consellera respon a les preguntes agrupant els temes, prometent més precisions personals als diputats i ofereix enviar les dades sobre les llistes d'espera.

●Reconeix que el focus en les llistes d'espera ha de ser el temps d'espera i no tant el nombre de persones.

●Fa una crida a no oblidar que els ciutadans tenen dret a ser atesos i que no es poden aplicar ideologies en la gestió del sistema sanitari.

●La consellera destaca la dificultat d'importar professionals d'altres països per motius ètics i proposa que s'incentivi l'allargament de la vida laboral dels professionals.

●Pel que fa al tema de la llengua, la consellera destaca que el focus ha d'estar en el dret del pacient a ser atès en la seva llengua.

●La consellera explica que la cobertura de vacances dels professionals s'ha de gestionar de manera que es garanteixi el descans dels treballadors i la cobertura del servei, i es mostra partidària de l'avaluació de resultats tant del sector públic com del privat per aprendre dels que ho fan millor.

●La consellera aclareix que els alts càrrecs no arriben per meritocràcia i que cal canviar la situació, també argumenta que els gerents dels hospitals són alts càrrecs des de fa uns quants anys per una decisió del senyor Montoro.

●La consellera també comenta la situació del dengue, que ha estat controlat, i que l'hospital de la Seu està en el pla funcional, però depèn dels pressupostos, i finalment que la seva posició sobre l'ampliació de l'aeroport és coneguda.

Torn Final dels Grups:

●Els grups parlamentaris tornen a prendre la paraula per fer comentaris finals i preguntes.

●Hi ha referències a salut a totes les polítiques i la llei de formes no contractuals, que la consellera assegura que tiraran endavant.

●La consellera respon que les competències sanitàries estan preservades, que ja estan treballant amb altres departaments i que l'Agència de Salut Pública és un organisme autònom administratiu.

●La consellera indica que el Departament de Salut destina 60 milions a la recerca, que el Centre de Teràpies Avançades té assignats 20 milions i que s'està executant el pla estratègic de recerca.

En resum, la sessió informativa serveix per a presentar les línies mestres de la política de salut per a la legislatura actual, donant veu a tots els grups parlamentaris i creant un espai de diàleg per abordar els reptes del sistema sanitari de Catalunya.

Vist Cairos i vista la compareixença,  cap novetat. La roda del hamster segueix igual, rodant. Amb algunes singularitats, l'ús indiscriminat del powerpoint. En Jeff Bezos va prohibir el powerpoint a Amazon i va dir als seus treballadors que quan tinguessin una idea que vulgués prosperar, l'escrivissin en 6 pàgines i la presentessin als grups de treball, i així ho fan.

El powerpoint és una enumeració d'enunciats, es pot tenir com ajuda per expressar gràfics o taules complexes en un discurs. Però el més important és crear l'argument i això es fa amb eines de persuassió. Un powerpoint és fred, persuadeix poc o gens, pot servir en directe, però no funciona en diferit.

Trobo a faltar un diagnòstic actualitzat del moment. Ens pensem que sabem coses i les donem per fetes, però no és necessàriament així. Convé actualitzar dades i centrar-nos en aquelles tendències que estan canviant de cop. Si busqueu per exemple, una dada fonamental com és la satisfacció dels ciutadans amb el sistema de salut, no la trobareu a la presentació de Cairos. La dada que faig servir és sempre la darrera del baròmetre del CEO i diu coses que no agraden al polític de torn, i és que els ciutadans consideren que el tercer problema més important que té Catalunya és la sanitat (p.13), després de l'habitatge i la inseguretat. (Diu 1 Habitatge car 2.Accés a l'habitatge 3.Inseguretat ciutadana 4 .Sanitat, però clarament 1 i 2 és el mateix, per això ho considero com a tercer problema de Catalunya). Hi ha una dada indirecta que es recull a la presentació i es refereix a que una tercera part dels ciutadans que voten amb els peus i se'n van a contractar una assegurança voluntària quan ja tenen l'obligatòria. Indicador crucial del desori del moment al sistema públic. Per cert a per a Cairos aquesta tercera part de la població és inexistent pel que fa a la necessitat de reformes, es deixa tot al laissez-faire.

Posar-se d'acord amb el diagnòstic és crucial per generar els consensos necessaris per avançar. Aquest és l'esforç que vam fer amb el Pacte Nacional de Salut, ara fa una dècada, i tots els stakeholders van aprovar-lo excepte sindicats i grups polítics de l'oposició. Evidentment utilitzaven la política sanitària com eina de confrontació política i no pretenien resoldre els problemes de país, i així ho van expressar.

Cal tenir el llistat de reformes, cert, però alhora cal persuadir de que la seva aplicació ens portarà millores substancials en la salut poblacional i per això és prioritari posar-se d'acord en el diagnòstic i els factors crítics d'èxit. Veurem quins són els propers passos per ara només hi ha les primeres línies d'acció com diu el títol, anuncis genèrics inconcrets.

PS. I per acabar-ho d'adobar, ahir a la tarda al Parlament diuen des d'ERC (p.49):

Dos, pacte nacional de salut. No pot ser substituït pel CAIROS. El pacte nacional de salut ha d'acabar els seus treballs i el pacte nacional de salut ha de poder tancar definitivament aquells treballs que es van obrir en la passada legislatura i no poden ser substituïts per un grup d'experts que, entre d’altres coses, volen la liberalització del sector.

i li responen que si, des del partit del govern, que al gener en parlem...

Hi ha algú al timó o anem a la deriva? Que triem experts o consens? Quina és la via? O totes dues alhora?

PS. Recordem quines són les entitats que van arribar al consens i van subscriure el Pacte Nacional de Salut de 2014, a més de la coalició de govern: Associacions empresarials - Unió Catalana d’Hospitals - Consorci de Salut i Social de Catalunya - Institut Català de la Salut Corporacions professionals - Consell de Col·legis de Metges de Catalunya - Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya - Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya Entitats municipalistes - Associació Catalana de Municipis - Federació de Municipis de Catalunya Entitats científiques - Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears Universitat - Consell Interuniversitari de Catalunya Entitats d’usuaris i pacients - Fòrum Català de Pacients - Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat, Salut, Consum i Alimentació Indústria - Federació Espanyola d’Empreses de Tecnologia Sanitària - Farmaindustria  

Cartier-Bresson al KBR

PS. La creació de riquesa mesurada per PIB al món del G-20

La creació de consens a la política sanitària

 Fa anys al NEJM es van publicar les característiques dels sistemes sanitaris exitosos i són aquestes:

1. Tenir visió i estratègies a llarg termini
2. Tenir en compte les limitacions imposades per la història i decisions prèvies (dependència del camí)
3. Generar consens a nivell social
4. Permetre flexibilitat i autonomia en la presa de decisions
5. Són resistents i aprenen de l'experiència, retroalimentant-se al cicle polític
6. Rebre suport de la governança més àmplia i context socioeconòmic i estan en harmonia amb el preferències culturals i poblacionals
7. Aconseguir sinergies entre sectors i actors
8. Demostrar obertura al diàleg i la col·laboració entre els sectors públic i privat, amb una supervisió eficaç del govern

Doncs bé, quan algú es pregunta perquè al nostre sistema sanitari li costa millorar, que repassi aquesta llista i en trobarà la resposta. Si em fixo en el punt 3, generar consens a nivell social, ens trobem a les antípodes, enlloc de generar consens s'està volgudament generant disens des del propi Parlament. Poso un exemple, quan es proposa una llei i es fa una comissió per la internalització del transport sanitari, ja s'està pressuposant que cal col·lectivitzar el servei. Un sistema que volgués crear consens crearia una comissió sobre el transport sanitari, aquesta seria la realitat. A l'extrem oposat del consens hi ha la imposició, l'autoritarisme que malauradament sense adonar-nos es va escampant els nostres dies.

Tots aquells que fa una dècada vam fer un exercici de consens en política sanitària (Pacte nacional de Salut) hem de veure com l'evolució de la política ha girat extraordinàriament cap al pol oposat. I encara pitjor, es fa menystenint els altres i afavorint la polarització, un fet propi de l'autoritarisme, la política identitària i del populisme.

Missatge als polítics i responsables governamentals: sisplau, reviseu la llista anterior, altrament ho pagarem car i serà massa tard per a trobar solucions factibles.

PD. Afegeixo, la política clientelar tampoc ajuda a crear consensos. Vegeu-ne aquí l'exemple del dia. O això es talla en sec o ja podem plegar.

Robert Doisneau

Millor que placebo

Els de The Economist carreguen fort en relació a la medicina alternativa. No és pas la primera vegada, però aquesta m'ha interessat més. Reflexionen si aporten alguna cosa més que placebo i confirmen que així és, però no pas pel contingut sinó pel procés de servei. El text i l'editorial cal llegir-los. La cita de que el 95% de la medicina alternativa no aporta efectivitat hauré de contrastar-la.
Destaco aquest paràgraf:

Unlike their conventional counterparts, practitioners of alternative medicine often excel at harnessing the placebo effect, says Dr Ernst. They offer long, relaxed consultations with their customers (exactly the sort of “good bedside manner” that harried modern doctors struggle to provide). And they believe passionately in their treatments, which are often delivered with great and reassuring ceremony. That alone can be enough to do good, even though the magnets, crystals and ultra-dilute solutions applied to the patients are, by themselves, completely useless.

Vist això, la qüestió és: cal regular la medicina alternativa? Doncs els de The Economist diuen que no, si no és medicina no cal. En tot cas si fan publicitat enganyosa cal que s'apliquin les lleis que la castiguen.
Jo m'afegeixo a aquesta posició. I en el moment que Catalunya ha rebut un pal del Suprem que anul.la el decret de teràpies naturals -un pal més, però aquesta vegada merescut-, el millor que pot passar és que el Ministeri de Sanitat no en faci un altre. Catalunya ja s'ho havia d'haver estalviat.
Ara bé, m'apunto a que el govern faci una activitat decidida de fer prevaldre les lleis en els casos de publicitat enganyosa i per tant que no en deixi passar ni una. I alhora, que no s'oblidi de fer complir totes les altres lleis ja vigents que introdueixen garanties als consumidors. Cal protegir els consumidors, aquest és el paper del govern.

PS. A CD més motius per demanar una moratòria en l'aplicació de la llei de la dependència.

PS. Comencem a anar bé.

L'impacte del capital-risc als serveis de salut i dependència

 Evaluating trends in private equity ownership and impacts on health outcomes, costs, and quality: systematic review

Private equity takeovers are harming patients

Ahir parlava del volum de les inversions del capital-risc al sector salut. Avui toca mirar quin ha estat el seu impacte en termes de resultat de salut, costos i qualitat. Faré referència a un article del BMJ de fa pocs mesos. Es tracta d'un tema complicat perquè quan es fa una revisió sistemàtica resulta difícil ajustar per les característiques de l'entorn on es desenvolupa l'activitat. Ara bé, tot i sabent això, els autors estudien 55 casos en 8 països, tenint en compte que 47 són als USA..., els resultats són:

Nursing homes were the most commonly studied healthcare setting (n=17), followed by hospitals and dermatology settings (n=9 each); ophthalmology (n=7); multiple specialties or general physician groups (n=5); urology (n=4); gastroenterology and orthopedics (n=3 each); surgical centers, fertility, and obstetrics and gynecology (n=2 each); and anesthesia, hospice care, oral or maxillofacial surgery, otolaryngology, and plastics (n=1 each). Across the outcome measures, PE ownership was most consistently associated with increases in costs to patients or payers. Additionally, PE ownership was associated with mixed to harmful impacts on quality. These outcomes held in sensitivity analyses in which only studies with moderate risk of bias were included. Health outcomes showed both beneficial and harmful results, as did costs to operators, but the volume of studies for these outcomes was too low for conclusive interpretation. In some instances, PE ownership was associated with reduced nurse staffing levels or a shift towards lower nursing skill mix. No consistently beneficial impacts of PE ownership were identified.

El resum és que estem davant d'un desori descomunal, un resultat al que no desitjaríem mai arribar i menys si som pacients.

A les conclusions, insisteixen en els missatges:

Trends in PE ownership rapidly increased across almost all healthcare settings studied. Such ownership is often associated with harmful impacts on costs to patients or payers and mixed to harmful impacts on quality. Owing to risk of bias and frequent geographic focus on the US, conclusions might not be generalizable internationally.

Hi ha motius profunds per seguir d'aprop aquesta tendència i el seu impacte. Tot allò que es pugui fer per atenuar l'impacte negatiu a la societat, cal impulsar-ho el més aviat possible. Evidentment, ens trobem davant d'un problema regulatori i el regulador segueix de vacances.

PS. Com sempre, cal assenyalar que tota generalització sobre un concepte necessita atendre als matissos de cada cas concret. I per tant parlar de capital-risc en general pot ser inacurat, caldria precisar més per a poder generalitzar després. 

PS. Malauradament no trobem cap estudi semblant per al nostre país, i ahir veiem que la posició no era precisament a la cua.

Jardins de l'Hospital de Saint Paul. Vincent Van Gogh