Té múscul la indústria biotech?

Informe de la BioRegió 2022. El sector de les ciències de la vida i la salut a Catalunya

El dinamisme de la recerca en ciències de la vida a Catalunya és indubtable. Es mou però cap a on?. Avança realment o només crea expectatives?. 

He estat aquests dies a BioSpain2023, una trobada clau del sector, on el paper de les empreses catalanes també és notori. Hi havia 800 empreses en total, gairebé 2000 assistents. Però el més important és què es comprava i què es venia. 

Hi havia 744 actius per vendre, 323 productes i 1478 serveis. Les xifres impressionen, certament. I alguns poden preguntar-se quins són els actius en venda? Doncs fonamentalment patents i llicències. Per exemple, en miro una d'un institut públic (Sant Pau/UAB) "FANCONINIB – TARGETING DNA REPAIR IN CANCER THERAPEUTICS" (Fanconinib presents a new mechanism of action for cancer treatment that targets DNA repair and aims to "Fanconize" cancer cells and kill them by breaking their chromosomes through the inhibition of the FA/BRCA pathway. Currently there are no specific drugs in the market with inhibitory effect on this pathway). L'origen és una extensió d'indicació sobre un medicament existent.

I per què se'n diuen actius, si ningú sap com anotar-los com a tals en una comptabilitat? Doncs perquè és l'exemple més clar de financialització dels medicaments. Ho vaig explicar el mes de febrer passat comentant el gran llibre de Victor Roy, "Capitalizing a cure". Allà explica que el que es compra i es ven són expectatives financeres sobre teràpies més o menys elaborades que cotitzaran a borsa .

Miro quan és la inversió de 2022 en startups a Catalunya i em diu 455 milions, i algú treu pit com si fos molt. Miro què ha fet una sola empresa i Pfizer aquest any veig que ha comprat Seegene per 43 mil milions de dòlars, xifra record. Podem dir que Pfizer ha pagat cara l'externalització de la recerca d'un medicament oncològic (Conjugat Anticos-fàrmac ADC)? No ho sabem, ara bé el dia que el posi al mercat recordeu la xifra que li ha costat allunyar-se del risc de la R+D.

Les diferències en les xifres d'inversió entre noves empreses i gran indústria farmacèutica són abismals. Les notícies que es generen a premsa per les primeres són moltes però mai sabem on acaben. Les segones, són poques i acaben en un preu estratosfèric, que llavors si que és notícia.

Algú hauria de posar una mica de seny i realisme a tot plegat. Cal admetre que la musculatura de la traslació de la recerca a clínica és feble i que no tenim recursos per aplicar-hi, malgrat tenir talent, i molt. La funció de producció va més coixa per la K (de capital) en comparació de la L (de labour/talent). I sobretot per l'entorn/ecosistema que es necessita perquè la K i la L reixin. Més K i prou no es la solució.

Sempre recordaré el dia que jo estava a Berkeley i l'Ed Penhoet em va dir: "mira, els Estat Units ja no som líders mundials en cotxes, ni en molts sectors on la Xina ens ha passat pel davant, ara bé en ciències de la vida ens hi mantindrem. La gent pot parlar de recerca en xarxa i descentralitzada, però nosaltres la controlarem, controlarem la xarxa". És a dir el poder econòmic, la financialització es mantindria a les mans del USA. D'això en fa uns quinze anys. Mireu el CV de l'Ed Penhoet si no el coneixieu abans, i veureu el seu nivell.

I després de tot plegat i en relació a Catalunya, m'agradaria veure els resultats de la inversió en recerca pública, on són les patents? què han costat?  quants diners n'hem recuperat i qui és l'últim tenidor?. Fa molts anys que ho busco i no ho trobo. Potser perquè no existeix, o potser perquè no interessa que existeixi. Tant costaria un registre d'actius públics? Qüestió de transparència pendent, una vegada més.

PS. Aquest és un tema que no es pot ventilar amb un escrit curt. Per tant serveixin aquests paràgrafs com a punt de reflexió tant sols.

PS. He posat al buscador d'actius CRISPR i em trobo que només n'hi ha 8 (cap provinent de Catalunya). Increïble. Ningú podria imaginar als USA un congrés Biotech on 8 dels 744 actius, un 1% fos CRISPR a data d'avui (0% de Catalunya). No m'he mirat el detall però suposo que són oligonucleòtids, allò que es pot patentar.

Rocio Madrid al KBR

El llenguatge de la vida

 

L'Eric Topol ens ofereix un resum d'alta qualitat per entendre el moment que viu la ciència mitjançant la intel·ligència artificial. 

Impressionant. Aquesta és la llista de grans models de llenguatge en ciències de la vida (LLLMs):

1. Evo. This model was trained with 2.7 million evolutionary diverse organisms (prokaryotes—without a nucleus, and bacteriophages) representing 300 billion nucleotides to serve as a foundation model (with 7 billion parameters) for DNA language, predicting function of DNA, essentiality of a gene, impact of variants, and DNA sequence or function, and CRISPR-Cas prediction. It’s multimodal, cutting across protein-RNA and protein-DNA design.

   Figure below from accompanying perspective by Christina Theodoris.

2. Human Cell Atlas A collection of publications from this herculean effort involving 3,000 scientists, 1,700 institutions, and 100 countries, mapping 62 million cells (on the way to 1 billion), with 20 new papers that can be found here. We have about 37 trillion cells in our body and until fairly recently it was thought there were about 200 cell types. That was way off—-now we know there are over 5,000.

   One of the foundation models built is Single-Cell (SC) SCimilarity, which acts as a nearest neighbor analysis for identifying a cell type, and includes perturbation markers for cells (Figure below). Other foundation models used in this initiative are scGPT, GeneFormeR, SC Foundation, and universal cell embedding. Collectively, this effort has been called th “Periodic Table of Cells” or a Wikipedia for cells and is fully open-source. Among so many new publications, a couple of notable outputs from the blitz of new reports include the finding of cancer-like (aneuploid) changes in 3% of normal breast tissue, representing clones of rare cells and metaplasia of gut tissue in people with inflammatory bowel disease.

3. BOLTZ-1 This is a fully open-source model akin to AlphaFold 3, with similar state-of-the-art performance, for democratizing protein-molecular interactions as summarized above (for AlphaFold 3). Unlike AlphaFold 3 which is only available to the research community, this foundation model is open to all. It also has some tweaks incorporated beyond AlphaFold 3, as noted in the preprint.

4. RhoFold For accurate 3D RNA structure prediction, pre-trained on almost 24 million RNA sequences, superior to all existing models (as shown below for one example).

5. EVOLVEPro A large language protein model combined with a regression model for genome editing, antibody binding and many more applications for evolving proteins, all representing a jump forward for the field of A.I. guided protein engineering.

6. PocketGen A model dedicated to defining the atomic structure of protein regions for their ligand interactions, surpassing all previous models for this purpose.

   

7. MassiveFold A version of AlphaFold that does predictions in parallel, enabling a marked reduction of computing time from several months to hours

8. RhoDesign From the same team that produced RhoFold, but this model is for efficient design of RNA aptamers that can be used for diagnostics or as a drug therapy.

9. MethylGPT Built upon scGPT architecture, trained on over 225,000 samples, it captures and can reconstruct almost 50,000 relevant methylation CpG sites which help in predicting diseases and gauging the impact of interventions (see graphic below).

   

10. CpGPT Trained on more than 100,000 samples, it is the optimal model to date fo predicting biological (epigenetic) age, imputing missing data, and understanding biology of methylation patterns.

11. PIONEER A deep learning pipeline dedicated to the protein-protein interactome, identifying almost 600 protein-protein interactions (PPIs) from 11,000 exome sequencing across 33 types of cancer, leading to the capability of prediction which PPIs are associated with survival. (This was published 24 October, the only one not in November on the list!)

Al KBR, Cartier-Bresson

I per aquí aprop, mentrestant anem venent privadament la recerca inicial finançada públicament i perdem l'oremus, mentre alguns se n'aprofiten. Desgavell perfectament dissenyat.

An unprecedented discovery

Yesterday was World Crispr Day

 

Genome editing: the game of biology is about to change

Hacking the Code of Life: How gene editing will rewrite our futures

The foundations of gene editing came about because a scientist in Alacant, Dr. Mojica started to find weird DNA sequences in some bacteria he was studying. After that Profs. Doudna and Charpentier and later Prof. Zhang translated initial findings into practice. Therefore it all started when a microbiologist studied the arms race between bacteria and viruses.
You'll find all these details in a book by Nessa Carey. If you want to understand in plain words what CRISPR is and what may represent for biology, then you have to read it.

The gene editing revolution is creating a technological toolkit that almost any half-decent scientist can lean into and find something useful. On the one hand, that should make us very excited. We can both solve problems and simply indulge our curiosity. But should it also make us worried? Using chisels and a mallet, Michelangelo created some of the most exquisite sculptures we have ever seen. But give the same heavy, sharp tools to someone else, and we can get a very different and much bloodier outcome.

But the same technology can also be used to alleviate human suffering, and if we are smart enough, lessen the impact that our heavy-footed species has on the only planet we know of in the entire universe that supports complex life. We cannot un-invent this technology, we probably can’t even control its spread. So what choice do we really have but to embrace it and use it well, to create a safer, more equal world for all?

The long and bumpy road to CRISPR (4)

 The Genome Odyssey. Medical Mysteries and the Incredible Quest to Solve Them

El llibre "The Genome Odyssey: Medical Mysteries and the Incredible Quest to Solve Them" del Dr. Euan Angus Ashley narra els primers anys d'aventures després de la decisió d'explorar el món del genoma humà. A través de les seves pàgines, l'autor porta el lector a un viatge dins la ciència i la medicina del genoma humà, explicant històries de pacients la cura dels quals s'ha transformat pel coneixement del seu genoma. També presenta equips científics que l'autor ha liderat i admirat, i traça un camí des de les dades del genoma fins a l'acció mèdica.

El llibre està dividit en quatre parts principals:

Part I: Els primers genomes

Aquesta secció introdueix l'equip de l'autor i els seus esforços per desxifrar mèdicament alguns dels primers genomes seqüenciats. Comença amb la història d'un col·lega de Stanford que va examinar el seu propi genoma el 2009, un moment revelador que va portar l'equip a intentar aplicar totes les observacions genètiques humanes conegudes al seu genoma per comprendre millor els seus riscos de malaltia. L'autor també parla del fill del seu cosí, que va morir sobtadament a l'adolescència, i de com van utilitzar la seqüenciació genètica del seu teixit cardíac postmortem per intentar trobar respostes per a la seva família. Es descriu l'origen de la seqüència de referència humana a Buffalo, Nova York, i la història d'una estudiant de secundària que va portar les seqüències del genoma de tota la seva família a l'escola per a un projecte de ciències. L'autor explica com van estendre aquests esforços a les seves clíniques de Stanford i com van iniciar una empresa per ampliar l'impacte més enllà d'aquests murs. El primer capítol, "Patient Zero", presenta el cas de Parker, un nadó amb problemes d'alimentació, son i desenvolupament, la recerca del qual va iniciar un llarg viatge de proves sense diagnòstic clar. També es narra la trobada de l'autor amb Steve, un científic que estava analitzant el seu propi genoma, i el descobriment d'una variant en un gen relacionat amb la cardiomiopatia hipertròfica. Es destaca la importància de la història familiar com a eina diagnòstica. L'autor explica els components bàsics del genoma (ADN, bases ATGC, cromosomes) i la seva complexitat. També introdueix el concepte de gens i la part no codificant del genoma ("ADN escombraria") i la seva funció reguladora. Es descriuen les noves tecnologies de seqüenciació de genomes que permeten generar una gran quantitat de dades de manera ràpida i el procés bioinformàtic per organitzar aquestes dades comparant-les amb la seqüència de referència humana. L'equip va crear una base de dades de variants genètiques comunes i la va curar manualment per fer-la útil per a l'anàlisi. Es presenta PharmGKB, una base de dades de farmacogenòmica que relaciona variants genètiques amb la resposta als medicaments. La publicació del primer article de l'equip a The Lancet va ser un moment clau, i van abordar les qüestions ètiques i de consentiment relacionades amb la seqüenciació del genoma complet. Finalment, es discuteix l'ús de la seqüenciació del genoma en autòpsies moleculars per intentar comprendre les causes de la mort sobtada.

Part II: Detectius de malalties

En aquesta part, l'autor compara la medicina genòmica amb el treball de detectiu, on la lectura del genoma és la nova eina per resoldre "crims" diagnòstics. Es narren històries de pacients amb malalties no diagnosticades que han passat anys buscant respostes i les troben gràcies a la genòmica. Es descriu una xarxa nacional de detectius de malalties amb la missió d'acabar sistemàticament amb aquestes "odissees" diagnòstiques. Un cas destacat és el de Matt Might i el seu fill Bertrand, que va ser diagnosticat amb la deficiència de NGLY1, una malaltia rara descoberta gràcies a la col·laboració i la divulgació en línia. Es relata com la família Might va utilitzar un blog viral i la col·laboració amb altres científics per identificar altres casos i començar a buscar possibles tractaments. L'autor també parla de la creació de la Undiagnosed Diseases Network (UDN) i els seus èxits en el diagnòstic de malalties rares, que sovint condueixen a canvis importants en la cura dels pacients. S'explica el concepte de mosaicisme, on un individu té cèl·lules amb diferents composicions genètiques, i com això pot manifestar-se en malalties com la neurofibromatosi i en el cor d'una pacient anomenada Astrea.

Part III: Afers del cor

Aquesta secció se centra en els pacients cardíacs de l'autor. Es parla d'una aspirant a estrella de Broadway amb una cardiomiopatia dilatada i la perspectiva d'un trasplantament de cor. També es descriu com van intentar trencar rècords de velocitat de seqüenciació del genoma per diagnosticar i tractar una nounada el cor de la qual es va aturar cinc vegades el primer dia de la seva jove vida. Es relata la història d'un jove amb múltiples tumors creixent dins del seu cor i com van traçar la causa a una peça que faltava del seu genoma. També es parla d'una nena nascuda no amb un sinó amb dos genomes diferents. En aquesta secció, l'autor també introdueix la història de la nostra comprensió de les malalties del cor i la mort sobtada, les condicions que hi predisposen i els personatges destacats el treball dels quals va proporcionar les idees que ara utilitzem per tractar-les. Es descriu el descobriment del complex de Carney per Aidan Carney i la història del desenvolupament dels desfibril·ladors implantables (ICD) per Mordechai Mirowski. La secció inclou la història de Leilani, una pacient amb cardiomiopatia hipertròfica que va rebre un trasplantament de cor i el suport que va trobar en la Hypertrophic Cardiomyopathy Association (HCMA). També es menciona la recerca de Jim Spudich sobre la miosina i la seva rellevància per a la comprensió de la cardiomiopatia hipertròfica.

Part IV: Medicina de precisió acurada

En aquesta part final, l'autor mira cap al futur de la medicina. Discuteix com l'examen de superhumans (humans protegits de malalties pels seus genomes) pot ajudar a fer que la resta siguem una mica més "super". Descriu diversos dels nous i emocionants esforços per obtenir coneixements de la seqüenciació de milions d'humans, inclosa la Precision Medicine Initiative del president Obama i el Biobanc del Regne Unit. Es parla dels avenços en la curació i el tractament de malalties genètiques, inclosa la teràpia genètica, així com dels mètodes per desenvolupar fàrmacs tradicionals que es veuen impulsats per coneixements genòmics. Es narra la història d'Eric Dishman, la lluita contra el càncer i la seva defensa de la medicina de precisió. Es destaca la importància de les grans bases de dades genòmiques poblacionals, com gnomAD, per a la interpretació de variants genètiques i la comprensió de les malalties. L'autor conclou amb la història de Mila Makovec, una nena amb la malaltia de Batten per a la qual es va desenvolupar un tractament personalitzat basat en la comprensió del seu genoma.

CRISPR, a big leap for mankind

Human Nature



You may find it now on Netflix

Beneficis i riscos de la innovació

You bet your life : from blood transfusions to mass vaccination, the long and risky history of medical innovation

Resumit amb IA

 El llibre "You bet your life : from blood transfusions to mass vaccination, the long and risky history of medical innovation" de Paul A. Offit, MD, explora la història de diverses innovacions mèdiques importants, destacant els riscos inherents i les incerteses que han acompanyat el seu desenvolupament i implementació. El llibre està estructurat en tres parts principals: Risc, Supervisió i Serendipitat.

La Introducció, titulada "You Bet Your Life", estableix el context parlant de l'inici d'una "era meravellosa" amb avanços com la reprogramació del sistema immunitari per atacar el càncer, la modificació genètica d'animals per a trasplantaments, i el desenvolupament de vacunes per a malalties com l'Alzheimer i el Parkinson. L'autor també menciona teràpies amb virus per infeccions resistents a antibiòtics, sang artificial i l'edició genètica amb CRISPR per a malalties genètiques. La introducció emfatitza que les decisions sobre quan valia la pena prendre riscos amb aquestes tecnologies seran examinades a través de les històries presentades al llibre.

La Part I: Risc examina la història de tres innovacions mèdiques primordials a través de relats humans:

• Capítol 1: Louis Washkansky: Trasplantaments de cor. Aquest capítol narra la història del primer trasplantament de cor humà, realitzat per Christiaan Barnard a Louis Washkansky. També es menciona el trasplantament previ d'un cor de ximpanzé realitzat per James Hardy, que va ser rebut amb fredor per la comunitat mèdica. El capítol explora els desafiaments inicials, com la preservació del cor del donant i el rebuig immunològic, que van ser motius de cautela per a figures com Norman Shumway. També es descriu el primer trasplantament de cor en un nen als Estats Units, utilitzant un donant anencefàlic per evitar la qüestió de la mort cerebral. La definició de mort cerebral es va abordar posteriorment per un comitè presidit per Henry Beecher, permetent als cirurgians extreure cors que bategaven sense por a demandes per mort il·legal. Finalment, es menciona el descobriment de la ciclosporina per Jean-François Borel, un immunosupressor específic que va millorar significativament l'èxit dels trasplantaments.
• Capítol 2: Ryan White: Transfusions de sang. Aquest capítol tracta la història de les transfusions de sang i els riscos associats, il·lustrats pel cas de Ryan White, un jove amb hemofília que va resultar infectat amb el VIH a través d'un producte sanguini contaminat. El capítol també podria explorar la història primerenca de les transfusions, incloent els intents inicials al segle XVII amb sang animal per Jean-Baptiste Denis. S'hi destaca la importància del descobriment de Richard Lewisohn el 1914 de l'ús del citrat de sodi per prevenir la coagulació de la sang, permetent-ne l'emmagatzematge. També es menciona l'establiment dels primers centres de transfusió de sang o "bancs de sang" i el treball de Charles Drew en el processament i emmagatzematge de plasma. El capítol segurament aborda els riscos de contaminació viral en el subministrament de sang, com es va evidenciar amb la crisi de la SIDA i el canvi d'acònim de GRID a AIDS després de la mort d'un home que havia rebut un producte sanguini.
• Capítol 3: Hannah Greener: Anestèsia. Aquest capítol explora la història de l'anestèsia i la seva evolució, possiblement començant amb la descripció de la vida abans de l'anestèsia per Fanny Burney durant una mastectomia. Es podria tractar el descobriment de les propietats anestèsiques del òxid nitrós per Humphry Davy, l'ús primerenc de l'èter per Crawford Long el 1842, i el posterior reconeixement de la seva importància.

La Part II: Supervisió se centra en la necessitat de regulació i vigilància en el desenvolupament i ús de productes mèdics, a través de diversos exemples:

• Capítol 4: "Jim": Biològics. Aquest capítol narra la tràgica història de Saint Louis el 1901, on diversos nens van morir per tètanus transmès per antitoxina diftèrica contaminada produïda per un cavall anomenat Jim. El capítol podria explicar el context de la diftèria com una malaltia mortal i el desenvolupament de l'antitoxina per Emil von Behring. La negligència en la manipulació i barreja d'antisèrums per part del personal del laboratori de Saint Louis, incloent Henry Taylor, es va revelar en una investigació. Aquesta tragèdia, juntament amb un incident similar amb una vacuna contra la verola contaminada amb tètanus a Camden, Nova Jersey, va generar una protesta pública i va portar a la promulgació de la Llei de Control de Biològics de 1902 (també coneguda com a Llei de Virus-Toxines), que va establir la llicència anual per als fabricants de vacunes, sèrums i antitoxines i va requerir una supervisió científica qualificada. El capítol també podria mencionar la posterior disponibilitat d'una vacuna contra la diftèria, que va eliminar virtualment la malaltia, i la famosa carrera de gossos amb trineu a Nome, Alaska, el 1925 per lliurar antitoxina diftèrica.
• Capítol 5: Joan Marlar: Antibiotics. Aquest capítol explica la història primerenca dels antibiòtics, centrada en la tragèdia de l'Elixir Sulfanilamida el 1937, que va causar la mort de més de cent persones, inclosa la petita Joan Marlar, per insuficiència renal causada per la utilització de dietilenglicol com a solvent. El capítol podria començar amb el descobriment de les propietats antibacterianes del Prontosil per Gerhard Domagk. Tot i el seu èxit, el sulfanilamida tenia efectes secundaris coneguts. La manca de regulació als Estats Units en aquell moment significava que els medicaments podien vendre's sense proves de seguretat adequades ni llistat d'ingredients. La resposta de la S. E. Massengill Company, fabricant de l'elixir, a la crisi va ser criticada. La investigació posterior va revelar que el dietilenglicol era la causa de la toxicitat, amb estudis previs que ja n'indicaven els efectes nocius als ronyons. La tragèdia de l'Elixir Sulfanilamida va ser un catalitzador per a la promulgació de la Llei d'Aliments, Medicaments i Cosmètics de 1938, que va exigir proves de seguretat per als nous medicaments abans de la seva comercialització i el llistat d'ingredients a l'etiqueta.
• Capítol 6: Anne Gottsdanker: Vacunes. Aquest capítol podria explorar la història de les vacunes i els desafiaments relacionats amb la seva seguretat i regulació, possiblement a través de la perspectiva d'Anne Gottsdanker. Podria incloure incidents com l'Incident Cutter amb la vacuna contra la poliomielitis el 1955, on lots de vacuna inadequatment inactivada van causar casos de poliomielitis.
• Capítol 7: Clarence Dally: Raigs X. Aquest capítol explica la història dels raigs X i els riscos per a la salut associats a l'exposició primerenca, il·lustrats per la vida de Clarence Dally, un assistent de Thomas Edison que va morir per càncer induït per la radiació. El capítol podria començar amb el descobriment dels raigs X per Wilhelm Conrad Röntgen el 1895. Tot i la seva utilitat immediata per a la imatge mèdica, els efectes nocius de la radiació ionitzant no es van entendre inicialment, i molts pioners com Dally van patir greus lesions i mort per exposició. La construcció d'un memorial a Hamburg el 1936 per als pioners dels raigs X que van perdre la vida testimonia els riscos d'aquesta tecnologia primerenca.

La Part III: Serendipitat examina casos on descobriments mèdics importants van sorgir de maneres inesperades:

• Capítol 8: Onze nens sense nom: Quimioteràpia. Aquest capítol narra el desenvolupament primerenc de la quimioteràpia per al càncer, començant per l'observació dels efectes del gas mostassa nitrogenat sobre els limfomes. Investigadors de Yale, Louis Goodman i Alfred Gilman, van convertir el gas en una forma líquida i van trobar que reduïa els tumors en animals. També es menciona el treball de Daniel Laszlo i el seu equip al Mount Sinai Hospital sobre l'àcid fòlic com a inhibidor del creixement tumoral en ratolins. Sidney Farber va seguir aquest treball, però inicialment va administrar àcid fòlic pur a nens amb leucèmia limfoblàstica aguda (LLA), empitjorant la seva condició. Posteriorment, es va descobrir que els antagonistes de l'àcid fòlic eren efectius en el tractament de la LLA, amb Farber i els seus col·legues publicant resultats notables el 1948 amb l'aminopterina.
• Capítol 9: Jesse Gelsinger: Teràpia gènica. Aquest capítol explica la història de Jesse Gelsinger, un jove amb deficiència d'ornitina transcarbamilasa (OTC) que va morir el 1999 durant un assaig de teràpia gènica a la Universitat de Pennsilvània. El capítol podria descriure els intents anteriors de teràpia gènica, com el treball de Jim Wilson en la hipercolesterolèmia familiar i el tractament de la immunodeficiència combinada severa (SCID) per French Anderson. La mort de Gelsinger va resultar d'una resposta immunitària massiva al vector adenoviral utilitzat per introduir el gen correctiu. La tragèdia va generar una revisió important de la regulació i l'ètica de la teràpia gènica. Tot i el revés, la investigació va continuar, i el llibre podria esmentar èxits posteriors com el tractament de l'ELA amb teràpia gènica.

L'Epíleg: Vivint amb Incertesa reflexiona sobre les lliçons apreses de les històries presentades i la necessitat de prendre decisions informades davant la incertesa inherent a la innovació mèdica. Es destaca que tant l'adopció com el rebuig de noves tecnologies comporten riscos.

En resum, "You bet your life" presenta una narrativa detallada i accessible de la història de la innovació mèdica, utilitzant estudis de cas individuals per il·lustrar els riscos, la necessitat de supervisió i el paper de la serendipitat en el progrés de la medicina. El llibre subratlla la importància de sopesar els riscos i els beneficis de les noves tecnologies mèdiques i la necessitat d'una regulació i una vigilància adequades per protegir la salut pública.