La interpretació de les lleis

 How to Interpret the Constitution

Hi ha dos conceptes jurídics clau del moment que vivim: lawfare i dret penal de l'enemic. Amb el primer s'utilitza el dret i la competència legislativa per a la lluita política partidària. Pel segon es reprimeix arbitràriament qui no pensa com el deep state vol que pensis i així reb penes que no en rebria en cap dels casos. Els dos models els tenim entre nosaltres i tots aquells que s'omplen la boca de plena democràcia s'ho haurien de fer mirar seriosament, però us asseguro que no ho faran. En el fons, el problema és la interpretació de la Constitució i com es gestiona. El llibre d'en Carl Sunstein ho explica per als USA, però té moltes semblances amb el que passa aquí. Ve resumit el llibre amb IA.

Aquest llibre, "How to Interpret the Constitution", explora les diverses maneres d'interpretar la Constitució dels Estats Units i com es prenen les decisions sobre aquestes interpretacions. L'autor presenta un marc per entendre els desacords sobre la interpretació constitucional i argumenta que no hi ha una manera única i correcta d'interpretar la Constitució, sinó que s'ha de triar una teoria d'interpretació basant-se en si farà que l'ordre constitucional sigui millor o pitjor.

Aquí teniu un resum dels punts clau que es tracten al llibre:

• Introducció: El llibre comença amb una reflexió sobre l'experiència personal de l'autor en prendre el jurament de càrrec, i planteja la pregunta de com hem d'interpretar la Constitució. El text constitucional pot ser interpretat de diferents maneres, donant lloc a desacords legítims.
• Teories de la interpretació: El llibre examina diverses teories d'interpretació constitucional, incloent l'originalisme (intencions originals, significat públic original i originalisme semàntic), el textualisme, el tradicionalisme, el common-law constitucionalisme, el Thayerisme, lectures morals i l'activisme judicial per protegir la democràcia. Argumenta que no existeix cap teoria que s'imposi per la mateixa idea d'interpretació.
• L'inevitabilitat de l'elecció: El llibre defensa que l'elecció d'una teoria d'interpretació és inevitable i que s'ha de fer sobre la base de quina teoria farà que el sistema constitucional sigui millor. Argumenta que la idea d'una interpretació inherent a la idea mateixa d'interpretació és incorrecta. Els jutges, i altres, han de triar una teoria i justificar-la, tenint en compte la llei.
• El jurament del càrrec: El llibre explora la rellevància del jurament del càrrec per a la interpretació de la Constitució, argumentant que no imposa una teoria específica. El jurament de donar suport a la Constitució no obliga a una interpretació originalista o a seguir la intenció dels autors.
• Com escollir: El llibre argumenta que per defensar una teoria d'interpretació, els jutges i altres han de buscar un "equilibri reflexiu", intentant assegurar que els seus judicis morals i polítics s'alineïn i se suportin mútuament. Aquest procés implica identificar punts fixos, que són judicis que es tenen amb molta confiança, i posar a prova les teories contra aquests punts, acceptant que es poden revisar. En el context de la llei constitucional, els punts fixos poden ser certs casos o principis constitucionals.
• El paper de la tradició: El llibre també examina la importància de les tradicions per a la interpretació constitucional, argumentant que no haurien d'utilitzar-se per limitar la capacitat de la llei constitucional d'evolucionar. El llibre critica la visió del Tribunal Suprem a Dobbs, que va derogar Roe v. Wade, per dependre massa de la tradició i no de la comprensió moral.
• On posicionar-se: El llibre defensa que la Constitució dels Estats Units hauria de permetre i prohibir determinades coses i que per fer-ho s'han de prendre decisions sobre els principis. El llibre argumenta que els desacords sobre la interpretació constitucional en última instància es redueixen a les diferències en l'equilibri reflexiu de les persones, ja que cadascú posa més pes a determinats valors i principis .
• Equilibri reflexiu i punts fixos: El llibre defensa que la tria d'una teoria d'interpretació no és arbitrària, però sí que hi influeix l'equilibri reflexiu, que depèn de la importància que donem a determinats principis i casos com a punts fixos, que es podrien haver de revisar. El llibre destaca que tant els jutges com altres persones que interpreten la constitució utilitzen els seus punts fixos per decidir, per exemple, si l'originalisme és correcte.
• Originalisme: El llibre explora l'originalisme i les diferents variants, incloent l'originalisme d'intencions, el significat públic original i l'originalisme semàntic. L'autor destaca que l'originalisme és una opció, no una necessitat. També explica que els originalistes tenen opinions diferents sobre si s'han de seguir literalment els textos, o si s'han de tenir en compte el context i els objectius.
• Textualisme: El llibre també explica el textualisme, que se centra en la paraula del text constitucional. L'autor assenyala que el textualisme no és suficient per ell mateix, ja que fins i tot els textualistes han d'interpretar els textos.
• Tradicionalisme: L'autor examina el tradicionalisme, que se centra en les pràctiques i tradicions llargues. L'autor critica la visió del Tribunal Suprem a Dobbs, que va derogar Roe v. Wade, per dependre massa de la tradició i no de la comprensió moral.
• Lectures morals: El llibre també analitza les lectures morals de la Constitució, que impliquen la interpretació de les disposicions constitucionals a la llum de principis morals. L'autor defensa la idea que els principis morals haurien de tenir un paper en la interpretació de la Constitució, però reconeix que hi ha desacords sobre quins principis morals haurien de prevaldre.
• Revisió judicial que reforça la democràcia: El llibre considera una aproximació que posa l'accent en la protecció de la democràcia i els processos democràtics per a la interpretació constitucional. El llibre es refereix a la idea de l' "activa llibertat" per incloure la participació en els processos democràtics.

En resum, "How to Interpret the Constitution" ofereix una guia per entendre els diversos enfocaments de la interpretació constitucional i argumenta que la tria de la teoria és inevitable i ha de dependre de quina teoria considerem que farà que l'ordre constitucional sigui millor i més justa, en funció dels nostres punts fixos i de l'equilibri reflexiu.

Quan ser metge no és atractiu per a una generació

 What do we know about young people’s interest in health careers?

Davant la mancança de metges, cal analitzar en profunditat les causes. Les referents a la regulació ja les hem explicades fa molts anys i les coses no han canviat. I se n'han afegit d'altres causes, com la pèrdua d'interès per la medicina per part de les generacions més joves. Una ullada a aquest informe de l'OCDE ajuda precisament a entendre perquè cal fer atractives les professions sanitàries. Massa joves no volen ser metges al nostre entorn i cada any que passa va a la baixa. Les estratègies per capgirar la tendència convé que es defineixin ben aviat per part de qui en té la responsabilitat. Altrament el fiasco resta assegurat.

Aquest informe examina l'interès dels joves per les carreres sanitàries mitjançant dades de l'enquesta PISA de l'OCDE i dades administratives nacionals sobre sol·licituds i admissions a programes d'educació sanitària. L'anàlisi se centra en programes d'infermeria a causa de la preocupació per la disminució d'interès en aquest camp.

Punts clau:

• Disminució de l'interès: L'interès dels estudiants de 15 anys en les carreres sanitàries ha disminuït en la meitat dels països de l'OCDE entre el 2018 i el 2022. Aquesta tendència també s'observa en diversos països no pertanyents a l'OCDE.
• Diferències de gènere: Les noies mostren un interès significativament més gran que els nois en les carreres de medicina i infermeria. Atraure més homes a les professions sanitàries, especialment a la infermeria, continua sent un gran desafiament.
• Dades administratives: Les dades sobre sol·licituds a programes d'infermeria són menys disponibles que les dades d'admissions. En els països de l'OCDE amb dades consistents, les sol·licituds van augmentar durant els primers anys de la pandèmia, però van disminuir el 2022 i el 2023, indicant un interès reduït.
• Limitacions de les dades: Les dades de l'NHWA de l'OMS mostren variacions importants entre països i inconsistències, cosa que suggereix la necessitat de clarificar les definicions i millorar la qualitat de les dades.
• Factors influents: Diversos factors influeixen en l'interès dels joves per les carreres sanitàries, incloent factors intrínsecs (desig d'ajudar als altres), factors extrínsecs (remuneració, condicions de treball), factors sociodemogràfics (gènere, nivell socioeconòmic) i factors interpersonals (influència familiar).
• Augment de places: Molts països han augmentat les places en programes d'educació mèdica i d'infermeria per abordar la demanda creixent i l'escassetat de personal. Tot i això, l'expansió de la capacitat educativa serà ineficaç si no hi ha prou candidats qualificats i motivats.
• Impacte de la pandèmia: La pandèmia de la COVID-19 pot haver dissuadit als joves de seguir carreres sanitàries a causa de l'estrès i les condicions de treball difícils.

Conclusions:

L'informe destaca la necessitat d'augmentar l'atractiu de les professions sanitàries entre els joves per prevenir l'escassetat futura de personal sanitari. Es requereix més investigació per millorar la disponibilitat i comparabilitat de les dades sobre sol·licituds i admissions a programes d'infermeria per monitorar les tendències en l'interès dels estudiants. Mentre es realitzen aquestes millores, les dades actuals de l'OCDE i de l'OMS sobre el nombre de graduats en infermeria, medicina i altres programes relacionats amb la salut seguiran sent l'indicador més fiable per monitorar els esforços nacionals de formació.

El sistema de salut al Quebec

 Prendre soin au chevet du système de santé

Un metge explica com veu el sistema de salut del Quebec. Resumit amb IA.

El llibre "Prendre soin au chevet du système de santé" d'Alain Vadeboncoeur ofereix una anàlisi del sistema de salut i proposa solucions per a millorar-lo. L'autor, un metge d'urgències amb molta experiència, aborda una varietat de temes, des de l'accés als serveis fins a la prevenció, la coordinació de l'atenció i la necessitat de posar el pacient al centre del sistema.

Aquí hi ha un resum dels punts clau del llibre:

• La necessitat de cuidar: L'autor argumenta que el sistema de salut ha de centrar-se en prendre cura de les persones malaltes, assegurant que rebin tractaments pertinents, medicaments útils i atenció oportuna en el lloc adequat. Això implica també coordinar l'atenció i preservar l'accés als serveis.
• El sistema de salut com un tot: El llibre destaca que el sistema de salut és una entitat complexa amb molts actors que hi influeixen, des dels professionals de la salut fins als responsables de la presa de decisions. L'autor subratlla la importància que tots els actors es responsabilitzin del seu paper per tal que el sistema funcioni de manera efectiva.
• La importància de l'acció: L'autor argumenta que és essencial actuar per millorar el sistema de salut, evitant la inèrcia i els efectes secundaris no desitjats de les solucions implementades. El llibre posa en relleu la necessitat d'escoltar les persones que treballen al sistema, així com els pacients, per tal de prendre decisions informades.
• La continuïtat de l'atenció: Un altre aspecte clau és la continuïtat de l'atenció, que implica que els pacients tinguin accés als seus expedients mèdics i que hi hagi una comunicació fluïda entre els diferents proveïdors de serveis. El llibre destaca la importància de la tecnologia en aquest sentit, tot i que posa de manifest que la tecnologia ha d'estar al servei dels professionals i dels pacients, no al revés.
• El paper del "bon soignant": L'autor explora la noció del "bon soignant", assenyalant que no sempre és el metge especialista qui millor pot atendre les necessitats d'un pacient. El llibre subratlla la necessitat de jerarquitzar l'atenció i d'assegurar que els pacients rebin l'atenció adequada al seu nivell de necessitat. També posa de manifest la importància d'altres professionals sanitaris, com ara infermeres, farmacèutics i terapeutes.
• La pertinència de l'atenció: El llibre destaca la importància de la pertinència dels tractaments i els medicaments, que implica utilitzar només aquells que han demostrat ser efectius i beneficiosos per al pacient. També argumenta que cal reduir la influència de la indústria farmacèutica i millorar la informació sobre els medicaments.
• La prevenció: El llibre promou la prevenció com un element clau per millorar la salut de la població, destacant la importància d'hàbits saludables com no fumar, fer exercici i menjar bé. També posa en dubte la utilitat d'alguns cribratges, afirmant que és important que les persones entenguin els seus riscos abans de sotmetre's a proves diagnòstiques.
• L'aprenentatge dels errors: L'autor argumenta que és important aprendre dels errors per tal de millorar la seguretat dels pacients i la qualitat de l'atenció. El llibre posa de manifest la necessitat d'un entorn de confiança on els professionals puguin informar dels errors sense por a represàlies.
• La coordinació de l'atenció: L'autor critica la manca d'integració entre els diferents nivells d'atenció i posa de manifest la necessitat de coordinar millor els serveis. El llibre cita diversos exemples d'èxit en aquest sentit, com ara la creació de clíniques especialitzades i el projecte Défi.
• L'accés als serveis: El llibre aborda el tema de l'accés als serveis de salut, criticant les limitacions en la cobertura pública d'alguns serveis i la creixent privatització del sector. L'autor també posa de manifest la necessitat de reconsiderar el model de finançament de l'hospital, ja que el finançament basat en l'activitat pot generar distorsions en els serveis que s'ofereixen.
• La importància de la responsabilitat: El llibre subratlla que tothom, inclosos els pacients, els professionals de la salut, els gestors i els polítics, té un paper important a jugar per a millorar el sistema de salut. El llibre conclou amb una crida a l'acció i a la responsabilitat col·lectiva per tal d'assegurar que el sistema de salut respongui a les necessitats de la societat.

En resum, el llibre de Vadeboncoeur ofereix una anàlisi lúcida i crítica del sistema de salut, proposant solucions concretes per millorar-lo. L'autor argumenta que el sistema ha de centrar-se en el pacient, coordinar l'atenció i promoure la prevenció, tot tenint en compte els recursos disponibles i els reptes del futur.

PS. Una passejada pel Quebec.

El cost públic del darrer any de vida

Public expenditure in the last year of life

La despesa sanitària al final de la vida esdevé un tema controvertit, sovint les xifres publicades són massa divergents a causa de la metodologia . L'any 2011 vam explicar que el cost sanitari era 15 vegades el cost dels supervivents en aquell any. Al darrera d'això hi ha el debat sobre l'obstinació terapèutica, la distanàsia, fins a on n'hi ha o no n'hi ha?. 

Si considerem la despesa que una persona gasta durant la vida, la proporció que representa el darrer any de vida per als homes era un 12% i per a dones 9%, si s'utilitzaven serveis d'un hospital bàsic, altrament arribava a 18% i 13,5% si s'utilitzava un hospital de referència. Si això és una xifra acurada i eficient, no ho sabem. Només sabem que és prou rellevant com per a convidar a la reflexió i actualització de les dades.

L'informe d'avui del Nuffield Trust tracta d'una perspectiva més general, incorpora totes les despeses públiques al Regne Unit i mostra que es gasten per persona 33.960 lliures al darrer any de vida, de les quals 18.020£ en assistència sanitària, 7.440£ en serveis socials, i 8.500£ en pensions.  Desconec el motiu per afegir les pensions en aquest estudi, perquè el cost no té diferència amb els altres anys de vida, excepte si qui traspassa no és pensionista. Si voleu veure què costa a Austràlia, mireu aquí. Caldria conèixer dades similars properes i recents. Ve resumit amb IA.

 Aquest informe de Nuffield analitza la despesa pública en l'últim any de vida al Regne Unit el 2022, incloent-hi l'assistència sanitària, l'atenció social i la seguretat social. L'anàlisi és més àmplia que la despesa específica en cures pal·liatives i de final de vida, i inclou totes les persones que van morir, incloses les morts sobtades. L'estudi estima que el 2022, la despesa pública del Regne Unit en assistència sanitària, atenció social i seguretat social per a persones majors de 18 anys en l'últim any de vida va ser d'uns 22.100 milions de lliures esterlines.

Aquí teniu un resum dels punts clau de l'informe:

• Despesa total: Es calcula que la despesa pública total del Regne Unit en l'últim any de vida és d'uns 22.100 milions de lliures esterlines el 2022, l'equivalent a 33.960 lliures esterlines per persona per a les 652.000 persones adultes que van morir.
• Components de la despesa:
• Assistència sanitària: Representa la part més gran de la despesa (11.700 milions de lliures esterlines), amb l'atenció hospitalària com a component principal (9.600 milions de lliures esterlines).
• Atenció social: Representa 4.900 milions de lliures esterlines, amb la cura residencial i en residències d'avis com a element més gran (3.000 milions de lliures esterlines).
• Seguretat social: Representa 5.500 milions de lliures esterlines, amb la pensió estatal com a component més gran (4.900 milions de lliures esterlines).

• Tendències en la despesa: No ha estat possible reproduir l'anàlisi de la despesa per a períodes anteriors a causa de les llacunes en les dades. Tanmateix, l'anàlisi destaca els principals factors que influeixen en la despesa en l'últim any de vida, com ara els canvis en l'activitat sanitària i les prioritats governamentals.
• Limitacions de les dades: L'informe assenyala limitacions importants en les dades disponibles, amb poques dades disponibles sobre l'atenció social i nombroses llacunes en les dades sobre serveis de salut, especialment dades específiques per a cada nació del Regne Unit. Quan no hi havia dades específiques per a cada nació, es van extrapolar d'altres nacions del Regne Unit, utilitzant principalment dades d'Anglaterra.
• Anàlisi de sensibilitat: Es va dur a terme una anàlisi de sensibilitat per abordar la incertesa en les estimacions, amb intervals creïbles del 95% que oscil·len entre 22.000 i 22.300 milions de lliures esterlines. Les admissions d'emergència, la pensió estatal, els costos residencials i de les residències d'avis, i les admissions electives a Anglaterra van ser els paràmetres més influents.
• Implicacions polítiques: L'informe destaca la importància de prendre decisions informades sobre l'assignació de recursos per millorar l'atenció i el suport a les persones al final de la vida. L'informe destaca el domini de l'atenció hospitalària en la despesa pública, malgrat les polítiques declarades a cada nació del Regne Unit per traslladar l'atenció de l'hospital a les comunitats.
• Diferències entre nacions: L'informe inclou dades per a cada nació del Regne Unit, però adverteix sobre la comparació de la despesa entre les quatre nacions a causa de les diferències en els sistemes d'atenció sanitària i social i els factors demogràfics.
• Oportunitats de millora: L'informe destaca les oportunitats per millorar la recopilació i la disponibilitat de dades, cosa que milloraria la presa de decisions basada en l'evidència per aprofitar al màxim els diners públics. L'enllaç de dades de salut, atenció social i prestacions amb les dades de mortalitat permetria publicar periòdicament dades sobre l'ús dels serveis al final de la vida.

L'informe va ser encarregat per Marie Curie i dut a terme per Nuffield Trust.

Dorothea Lange

Els grans riscos dels bacteris mirall

Confronting risks of mirror life 

Ara que s'està celebrant la conferència Asilomar és el moment oportú de mostrar un dels grans riscos de la biologia sintètica, la creació de bacteris mirall. L'article de Science ho mostra amb tot detall i ve resumit amb IA.

L'article de Katarzyna P. Adamala et al., "Confronting risks of mirror life", publicat a Science, analitza els riscos potencials associats a la creació de vida mirall, especialment bacteris mirall, i insta a un debat més ampli sobre la governança d'aquesta tecnologia.

Aquests són els punts clau de l'article:

• Vida mirall i quiralitat: Tota la vida coneguda és homoquiral, amb ADN i ARN formats per nucleòtids "dextrorsos" i proteïnes formades per aminoàcids "levogirs". La creació d'organismes mirall, composts per molècules biològiques d'imatge especular, representaria un canvi radical i requereix una consideració acurada.
• Avenços tecnològics i viabilitat: Tot i que la creació de vida mirall és complexa, els avenços en la síntesi de biomolècules d'imatge especular i la construcció de cèl·lules sintètiques augmenten la seva viabilitat. La síntesi de biomolècules mirall és costosa, i la construcció d'estructures complexes com els ribosomes seria difícil en la seva totalitat. Tanmateix, a mesura que avanci la investigació en tecnologies relacionades, aquestes barreres s'aniran reduint.
• Riscos per a la immunitat i l'ecologia: Els bacteris mirall podrien evadir els mecanismes immunitaris dels humans, animals i plantes, causant infeccions letals. La seva quiralitat inversa els faria resistents a bacteriòfags naturals i a molts antibiòtics, permetent-los persistir i propagar-se en diversos ecosistemes com a espècies invasores.
• Biocontenció i bioseguretat: Tot i que es podrien proposar enfocaments de biocontenció i bioseguretat, com ara l'enginyeria de dependència de molècules no presents a la natura (auxotròfia sintètica) per evitar el creixement fora dels entorns de laboratori controlats, l'experiència demostra que els errors humans i les fallades dels equips succeeixen fins i tot en laboratoris d'alta contenció.
• Beneficis limitats i alternatives: Els beneficis previsibles de la creació de bacteris mirall són limitats, ja que les biomolècules mirall es poden fabricar per altres mitjans. Els possibles riscos no justifiquen els beneficis potencials.
• Recomanacions: L'article recomana que no es permeti la investigació amb l'objectiu de crear bacteris mirall. Es demana la col·laboració entre científics, governs i finançadors per considerar la governança d'aquestes tecnologies i prevenir la producció de genomes i proteomes mirall. Es recomana investigar per entendre millor els riscos, desenvolupar mètodes de detecció i sistemes de biosurveillance, sempre que no es produeixin bacteris mirall ni precursors clau.
• Crida a la discussió: L'article insta la comunitat investigadora global, els responsables polítics, els finançadors de la investigació, la indústria, la societat civil i el públic a unir-se a la discussió sobre els riscos de la vida mirall i a desenvolupar una governança adequada.

PS. Homoquiralitat

Moltes de les molècules essencials per a la vida a la Terra poden existir en dues formes d'imatge mirall, anomenades "esquerrana" i "dretana", on la mà es refereix a la direcció en què la llum polaritzada es desvia quan es transmet a través d'una solució pura de molècula, però els organismes vius no utilitzen tots dos. Les proteïnes es componen exclusivament d'aminoàcids esquerrans. L'ARN i l'ADN només contenen sucres de dretes. Aquest fenomen es coneix com a homoquiralitat.[8] No se sap si l'homoquiralitat va sorgir abans o després de la vida, si els blocs de construcció de la vida han de tenir aquesta quiralitat particular o, de fet, si la vida ha de ser homoquiral. Les cadenes de proteïnes construïdes a partir d'aminoàcids de quiralitat mixta solen no plegar-se ni funcionar com a catalitzadors, però s'han construït proteïnes d'imatge mirall que funcionen igual però en substrats de mà oposada

La Barceloneta 1927

Asilomar, 50 anys després

Invoking Asilomar

Avui, cinquanta anys després, els científics es troben a Asilomar per debatre nous reptes i riscos de la recerca, en especial la biologia sintètica i en concret els bacteris mirall. Avui ve resumit amb IA un primer article que explica el que va succeir aleshores.

L'article "Invoking Asilomar" de Luis A. Campos tracta sobre la conferència d'Asilomar sobre l'ADN recombinant de 1975 i el seu llegat en la ciència, l'ètica i la política pública. L'article explora les múltiples interpretacions i re-narracions de la reunió d'Asilomar al llarg del temps, argumentant que el seu significat i les seves lliçons sempre han estat objecte de debat.

Aquí hi ha alguns punts clau de l'article:

• Orígens i objectius d'Asilomar: La conferència va sorgir per la preocupació sobre els riscos potencials de la tecnologia de l'ADN recombinant. Els organitzadors van identificar aspectes legals, morals i ètics com a focus principals de la reunió.
• Controvèrsies i crítiques: Des del principi, la conferència va ser objecte de crítiques per part de científics, activistes i grups de la societat civil. Alguns la van considerar elitista, excloent i tecnocràtica. El grup activista Science for the People va denunciar la reunió comparant-la amb "demanar a la indústria del tabac que limiti la fabricació de cigarrets".
• La "spirit of Asilomar": L'article destaca que, malgrat les crítiques, la "spirit of Asilomar" pot ser vista com una crida moral i col·lectiva a l'acció que ha ressonat al llarg de les dècades. Aquesta "spirit" s'invoca en diversos camps, des de la geoenginyeria i la nanotecnologia fins a la intel·ligència artificial.
• La dificultat de replicar Asilomar: L'autor argumenta que no hi podria haver mai un altre Asilomar a causa dels canvis en la societat i la ciència. Una reunió similar avui dia requeriria una participació més àmplia i diversa, incloent humanistes, científics socials, periodistes, experts legals i polítics, i artistes, entre d'altres. A més, s'haurien de reconèixer les preocupacions i crítiques socials més àmplies, i s'hauria de garantir la participació global.
• La importància del context: L'article subratlla que el significat d'Asilomar depèn del context i de qui invoca la seva memòria. De vegades, importa menys el que es diu que qui ho diu i quan.
• Llegat i invocació: Malgrat les opinions divergents sobre Asilomar, l'article suggereix que la reunió segueix sent un punt de referència important per a la discussió sobre els desafiaments ètics i socials de les noves tecnologies. L'autor assenyala que fins i tot les veus oponents en el passat han trobat punts en comú significatius, cosa que suggereix que és possible trobar causes comunes i veritats compartides en el present.

L'autor també és coorganitzador de "The Spirit of Asilomar and the Future of Biotechnology". L'objectiu d'aquesta cimera és aplicar les lliçons d'Asilomar al moment actual, abordant qüestions com les armes biològiques, la intel·ligència artificial, les cèl·lules sintètiques i el desplegament d'organismes dissenyats en el medi ambient i els cossos. També busca destacar les qüestions del benefici públic, les relacions socials i el benestar humà.

IA per tot arreu (9)

Supremacy: AI, ChatGPT, and the Race That Will Change the World 

FT el va considerar el llibre de negocis de l'any 2024. És el llibre del moment, per comprendre què està passant amb la intel·ligència artificial. Ve resumit amb IA

Aquest llibre, "Supremacy: AI, ChatGPT, and the Race That Will Change the World" de Parmy Olson, explora la història de la intel·ligència artificial (IA), centrant-se en les figures clau de Sam Altman (OpenAI) i Demis Hassabis (DeepMind), i la seva competència per crear una IA generalitzada (AGI). El llibre també aborda els riscos i les implicacions ètiques d'aquesta tecnologia emergent, així com la seva comercialització i el seu impacte en la societat.

Aquí hi ha un resum dels punts clau del llibre:

• Orígens i motivacions dels protagonistes: El llibre narra les històries de Sam Altman i Demis Hassabis, des de la seva joventut fins a convertir-se en líders en el camp de la IA. Altman, un jove ambiciós i interessat per la tecnologia, va fundar Loopt i va formar part de Y Combinator. Hassabis, un prodigi dels jocs d'ordinador i el món del chess, va fundar Elixir Studios i després va obtenir un doctorat en neurociència.
• La gènesi de DeepMind i OpenAI: El llibre explica com Hassabis, juntament amb Shane Legg i Mustafa Suleyman, va fundar DeepMind, amb l'objectiu de construir una AGI que pogués resoldre els problemes més grans del món. Més tard, OpenAI va ser fundada per Sam Altman i Elon Musk com una alternativa a les empreses tecnològiques tradicionals, amb la intenció de desenvolupar la IA de manera segura i per al benefici de la humanitat.
• El paper del 'transformer' i els models lingüístics: El llibre descriu com els investigadors de Google van desenvolupar la tecnologia de transformer "Attention is all you need", que va revolucionar la manera en què els ordinadors processen el llenguatge. OpenAI, liderat per Ilya Sutskever i Alec Radford, va aprofitar aquesta tecnologia per crear els models GPT (generative pre-trained transformer), que han demostrat capacitats de generació de text molt avançades.
• La competència per la dominació de la IA: El llibre explora la creixent competència entre DeepMind i OpenAI, que es va convertir en una cursa per crear la millor IA. Mentrestant, Google va fusionar les divisions DeepMind i Google Brain, per tal de competir en el mercat de la IA. També es destaca com l'èxit d'OpenAI va despertar el temor d'altres empreses tecnològiques que no volien quedar enrere.
• Ètica i riscos de la IA: El llibre aborda els debats sobre la seguretat i els riscos de la IA, incloent els escrits d'Eliezer Yudkowsky sobre el perill que suposaria una superintel·ligència. També s'esmenten les preocupacions de Timnit Gebru i Emily Bender sobre els biaixos i la manca de transparència dels models lingüístics. A més, el llibre explora la influència de figures com Nick Bostrom, que advertia del perill de la IA general.
• La comercialització de la IA: El llibre examina com la IA, que inicialment havia estat pensada com una tecnologia per a millorar la societat, s'ha convertit en una oportunitat de negoci per a les grans empreses tecnològiques com Microsoft i Google. La inversió de Microsoft a OpenAI va tenir repercussions en la missió de la companyia, la seva transparència i la seva cultura. A més, es destaca la creació d'Anthropic, una empresa fundada per antics treballadors d'OpenAI, que tenia l'objectiu de ser un contrapès.
• L'ascens de ChatGPT i la consciència pública: El llibre relata l'impacte que va tenir el llançament de ChatGPT en la consciència pública, fent que la IA es convertís en una tecnologia accessible i popular. Aquesta popularitat va provocar que la preocupació per la seguretat de la IA arribes al públic general. També es discuteix el paper de la desinformació generada per IA i com aquesta tecnologia podria canviar la forma en què treballem, consumim i ens relacionem.
• El futur de la IA i les seves implicacions: El llibre reflexiona sobre els reptes que presenta la IA, tant pels individus com per la societat. S'explora la idea d'una nova era de la "intrusió tecnològica" on la IA, amb la seva creixent memòria i capacitat d'anàlisi, podria convertir-se en una part inseparable de les nostres vides. Es discuteix la necessitat d'una regulació responsable i d'un enfocament ètic en el desenvolupament de la IA per tal de maximitzar els seus beneficis i minimitzar els seus riscos.

En resum, "Supremacy" ofereix una visió completa de la història de la intel·ligència artificial, els seus protagonistes i els reptes que suposa el seu desenvolupament. El llibre combina la història de la tecnologia amb l'anàlisi de les implicacions socials, ètiques i comercials de la IA, i ofereix una perspectiva sobre el seu impacte en el futur.

Quan els virus infecten i maten bacteris

The Living Medicine. How a Lifesaving Cure Was Nearly Lost—and Why It Will Rescue Us When Antibiotics Fail

Llibre clau per a comprendre com la humanitat podria sobreviure a la resistència als antibiòtics, resumit amb IA.

Al llibre "The Living Medicine. How a Lifesaving Cure Was Nearly Lost—and Why It Will Rescue Us When Antibiotics Fail", de Matt Richtel, explica la història fascinant i crucial dels bacteriòfags (o fags), virus que infecten i maten bacteris. És una història de descobriment científic, gairebé abandonament i un ressorgiment impulsat per la crisi creixent de la resistència als antibiòtics.

Aquí teniu un resum detallat:

L'ascens i la caiguda (i posterior ascens) de la teràpia dels fags: el llibre rastreja el primer descobriment dels fags a principis del segle XX, la seva promesa inicial com a arma poderosa contra les infeccions bacterianes i la seva posterior caiguda de popularitat a Occident amb l'arribada dels antibiòtics. Richtel explica com les complexitats de la teràpia amb fags (la necessitat de fer coincidir fags específics amb bacteris específics) i la facilitat de produir i prescriure antibiòtics en massa van provocar que els fags s'obliden en gran part del món. No obstant això, la investigació dels fags va continuar en algunes parts del món, especialment a l'antiga Unió Soviètica i Europa de l'Est.

La crisi de resistència als antibiòtics: Richtel retrata vívidament l'amenaça creixent dels bacteris resistents als antibiòtics, destacant com l'ús excessiu i el mal ús d'antibiòtics han creat "superbacs" que són cada cop més difícils, i de vegades impossibles, de tractar. Explica la ciència darrere de la resistència als antibiòtics i subratlla la urgència de trobar tractaments alternatius.

Els fags com a solució: el llibre argumenta que els fags ofereixen una solució potencial a la crisi de resistència als antibiòtics. Com que els fags són molt específics per a certs bacteris, poden dirigir-se i destruir els bacteris nocius sense danyar el microbioma beneficiós del cos. Richtel explica la ciència darrere de la teràpia de fags, inclòs el procés d'identificació i aïllament de fags efectius.

Els reptes de la teràpia dels fags: tot i que destaca la promesa dels fags, Richtel també reconeix els reptes. Aquests inclouen la dificultat de trobar el fag adequat per a una infecció concreta, la possibilitat que els bacteris també desenvolupin resistència als fags i els obstacles reguladors implicats per portar la teràpia amb fags al mercat. També discuteix la necessitat de més investigacions i assaigs clínics per entendre completament el potencial i les limitacions de la teràpia amb fags.

Les històries humanes: el llibre no tracta només de ciència; també es tracta de les persones implicades. Richtel explica les històries de pacients amb infeccions bacterianes que amenacen la vida que han estat tractats amb teràpia de fags, sovint com a últim recurs. Aquestes històries aporten una dimensió humana a la ciència i il·lustren el potencial dels fags per salvar vides. També presenta els científics i investigadors que estan treballant per reviure i avançar en la teràpia de fags.

El futur de la teràpia amb fags: Richtel conclou mirant el futur de la teràpia amb fags, argumentant que és probable que tingui un paper cada cop més important en la lluita contra la resistència als antibiòtics. Subratlla la necessitat de continuar la investigació, la inversió i la col·laboració per superar els reptes i aprofitar tot el potencial d'aquest enfocament prometedor.

En resum, "The Living Medicine" és un relat convincent i informatiu de la història, la ciència i el potencial de la teràpia amb fags. És un llibre oportú i important que il·lumina un repte crític que s'enfronta a la medicina moderna i ofereix esperança per a un futur on les infeccions bacterianes es puguin tractar de manera eficaç fins i tot davant la resistència generalitzada als antibiòtics.

Els límits de la recerca mèdica

The Occasional Human Sacrifice: Medical Experimentation and the Price of Saying No

Llibre resumit amb IA

"The Occasional Human Sacrifice: Medical Experimentation and the Price of Saying No" de Gregg Gonsalves i Jim Miller és una exploració potent i inquietant de les infraccions ètiques en la investigació mèdica, especialment centrada en els casos en què es van explotar poblacions vulnerables. Argumenta que, tot i que l'experimentació mèdica és essencial per al progrés, la línia entre la investigació beneficiosa i l'abús total sovint es difumina, i el preu de la vigilància ètica és constant i elevat.

Aquí teniu els temes clau del llibre:

La vulnerabilitat dels subjectes de recerca: El llibre destaca com els desequilibris de poder, sovint basats en la raça, la classe o l'estatus social, fan que determinats grups siguin especialment vulnerables a l'explotació en la investigació mèdica. Detalla exemples històrics i contemporanis de comunitats marginades sotmeses a experiments poc ètics sense consentiment informat o amb coacció.

Les línies borroses del "progrés": els autors reconeixen la importància dels avenços mèdics, però desafien la noció que el "progrés" justifica qualsevol experimentació. Argumenten que els fins mai justifiquen els mitjans quan es vulneren els drets humans bàsics i la dignitat. El llibre obliga el lector a enfrontar-se a la difícil pregunta: quant de patiment és acceptable en la recerca del coneixement científic?

La importància de "dir no": el títol en si emfatitza el paper crucial de la resistència. El llibre mostra persones i grups que es van atrevir a desafiar pràctiques d'investigació poc ètiques, sovint amb un gran risc personal. Subratlla la necessitat de l'escepticisme, la supervisió i la defensa per protegir les poblacions vulnerables.

Context històric: el llibre aprofundeix en les arrels històriques de l'experimentació mèdica poc ètica, rastrejant els patrons d'abús en diferents períodes de temps i contextos. Aquesta perspectiva històrica revela que aquests lapsus ètics no són incidents aïllats sinó més aviat un problema recurrent.

La dinàmica de poder de la recerca: "El sacrifici humà ocasional" exposa els desequilibris de poder inherents al procés de recerca. Els investigadors, les institucions i fins i tot els governs poden exercir un poder important sobre els temes de recerca, cosa que dificulta que les persones facin valer els seus drets.

Crida a la vigilància i la reforma: el llibre no és simplement un catàleg d'horrors. És una crida a una major vigilància, directrius ètiques més sòlides i mecanismes de supervisió més sòlids per prevenir futurs abusos. Defensa un canvi fonamental en la dinàmica de poder de la recerca, potenciant els subjectes de recerca i prioritzant el seu benestar.

En essència, "El sacrifici humà ocasional" serveix com a recordatori contundent dels reptes ètics inherents a la investigació mèdica. Obliga els lectors a enfrontar-se al costat fosc del progrés científic i subratlla la necessitat contínua d'un escrutini i una defensa ètica per protegir els més vulnerables entre nosaltres. És una lectura crucial per a qualsevol persona implicada o preocupada per la investigació mèdica, la salut pública i els drets humans. 

Té múscul la indústria biotech? (4)

 Biopharma dealmaking in 2024

Un amic em pregunta: Sincerament, vista la situació incerta que vivim, què caldria fer com a país per millorar el benestar dels ciutadans?. Jo li contesto que això requereix un llibre sencer. I afegeixo, abans de fixar uns objectius de futur, cal estar segur del diagnòstic, cal saber on som. Hi ha gent que no sap a quin país viu, i d'altres que ni ho volen saber i que tant sols es troben en un territori. Cal que els governants sàpiguen quin és el país real que han de governar. I afegeixo, he constatat que massa sovint els decisors públics s'imaginen un país inexistent. Si no sabem on som, poc sabrem què cal fer per avançar. 

Per exemple, mirem primer la renda disponible per als ciutadans. Si ens limitem a considerar la renta neta per càpita ens trobarem que al 2024 és inferior a la de 2009 ajustant per la inflació. És a dir que quinze anys després (!), la disponibilitat d'ingressos reals dels ciutadans no només no ha augmentat sinó que ha disminuït un 3,8%. Any 2024: 16.546€  Any 2009: 17.216€  (ajustat per la inflació 2009-2024: 35,2%). Això no ho veureu explicat habitualment a la premsa. Les dades són dures, 15 anys d'estancament econòmic són molts anys. 

I si enlloc de referir-nos a la renda, ens mirem la producció sectorial veurem alts i baixos notables. No correspon ara fer-ne una anàlisi detallada. Però em referiré a un sector. Resulta que a la presentació d'un informe sobre el sector biofarmacèutic a Catalunya he observat un optimisme patològic que caldria ajustar amb un toc de realisme profund. No seré jo qui discuteixi el volum econòmic del sector, que diuen que és de 44 mil milions de facturació i que ho barreja tot, recerca, fabricació i assistència sanitària, un embolic notable. No seré jo qui discuteixi altres afirmacions de l'informe anual com les patents generades o d'altres estadístiques inexistents.

El que a aquestes alçades si que convé dir és que el conjunt de la biotecnologia no ha sabut reflectir a l'informe quins productes innovadors ha generat, quantes mol·lècules noves han aportat valor a la societat. No sabem que n'hem tret a canvi. Tant sols hi apareix l'exemple destacat del CAR-T de l'Hospital Clínic, una tecnologia desenvolupada originalment a Pensylvania. Hi deuen haver altres exemples però no surten. I llavors cal preguntar-nos perquè no s'explica què s'ha assolit amb tantes inversions (347 milions per ser exactes el 2024) o amb les inversions dels darrers cinc anys? I amb la inversió pública?

A Nature miro les fusions i adquisicions de l'any a nivell mundial, i repasso els imports. Les dades de cada operació són abismals si les volem comparar amb tot el que estem veient al nostre voltant. Són la mostra del procés de desarriscar a la innovació i de financialització del sector al que m'he referit tantes vegades i que pagarem car en els preus dels nous medicaments.

Això és el més destacat que ha passat el 2024:

I aquestes són les aliances,

Les dades parlen. No afegiré res més. Només diré que cal una dosi extra de realisme per saber on som, abans de decidir cap a on anem. Cal saber que com a sector productiu, la recerca no pot ser un objectiu en si mateix sinó que cal anar més enllà i convé traslladar-la a benestar i salut. Cal saber si tenim múscul abans de començar a caminar.

Yasmine Belkaid

La confiança ho és tot

 Trust: The foundation of health systems

Necessitem confiar per poder conviure. La desconfiança és la llavor de problemes i conflictes. Ho sabem i ho hem explicat anteriorment. Sense confiança no hi ha cooperació. I al sector salut hi ha el nivell sistèmic, confiança en el sistema, i el professional. Mesurar com evoluciona la confiança esdevé clau per comprendre les tendències que observem, però malauradament no tenim una sèrie de dades properes al respecte, més enllà d'això del CEO que és molt general.

El que si tenim avui és un llibre de l'Observatori, on hi trobareu dades europees i reflexions d'interès. Algunes dades que surten les posaria directament en quarentena, són produïdes durant la pandèmia, moment excepcional, recordeu allò d'aplaudir els sanitaris a les 8. El que caldria doncs és disposar de dades més properes, semblant a això de FBBVA que ha sortit recentment .  I veureu que  la medicina encapçala la confiança, i la sanitat pública també. Aquest és un missatge rellevant que convé desgranar i veure quins factors la determinen en l'àmbit de la salut. Potser la confiança és elevada, però la llavor de la confiança està en crisi. Tinc aquesta impressió, però no la puc contrastar a hores d'ara. 

En general, ¿en quina mesura confia en això? 

(a les respostes 0 és gens, 10 és molt)

En general, ¿en quina mesura confia en cadascuna de les següents organitzacions? 

Ve resumit el llibre amb IA.

Aquest llibre destaca per la integració de perspectives de la filosofia, la sociologia, l'economia, la psicologia i la medicina. El llibre mira cap al futur, explorant com les noves tecnologies sanitàries, la privacitat de les dades i la intel·ligència artificial impacten en la confiança. Emfatitza la necessitat de transparència, responsabilitat i la lluita contra la desinformació per construir i protegir la confiança. Fa una crida a la participació activa d'una àmplia gamma de parts interessades i al foment de la col·laboració per tal de mantenir la confiança i abordar els desequilibris de poder.

Aquest volum examina el concepte de confiança en la promoció de la salut individual i en la garantia que els sistemes de salut siguin fiables i aptes per afrontar els reptes actuals i futurs. El llibre pretén introduir al lector el paper i la importància de la confiança en l'òptim funcionament dels sistemes de salut i la seva íntima relació amb la transformació del sistema de salut.

Els editors són Martin McKee, May C. I. van Schalkwyk, Rachel Greenley i Govin Permanand.

El llibre aborda els temes següents:

• Per què la confiança és important per als sistemes de salut i com afecta el seu funcionament.
• Com afecten els diferents tipus de confiança i les relacions de confiança específiques el sistema de salut.
• Com poden les diferents perspectives disciplinàries millorar la nostra comprensió de la confiança en els sistemes de salut.
• Com interactua la confiança amb la tecnologia, la intel·ligència artificial i els sistemes de dades en els sistemes de salut.
• Quines són les implicacions polítiques per construir i mantenir la confiança en els sistemes de salut i quines direccions futures s'han de tenir en compte.

El llibre es basa en l'experiència de la pandèmia de la COVID-19 i, en particular, en les conclusions extretes de l'evidència revisada per a l'informe de la Comissió Paneuropea de Salut i Desenvolupament Sostenible. Per tant, l'enfocament se centra principalment en la Regió Europea de l'OMS, amb la majoria d'exemples i literatura extrets d'Europa, amb referències i exemples addicionals d'altres països quan és rellevant.

El llibre examina les relacions crítiques entre pacients, treballadors sanitaris i polítics. Se centra en aquests tres grups d'interès i utilitza exemples per il·lustrar la importància de la confiança i el seu paper en la transformació del sistema de salut.

El llibre destaca la importància de la confiança i mostra com el terme s'utilitza àmpliament però sovint de manera inadequada definida o mal entesa. L'estudi estableix una agenda ambiciosa per a la investigació i destaca dues qüestions importants que s'han d'abordar: primer, les definicions dels termes clau, incloent la confiança i la fiabilitat, varien entre i dins de les disciplines; segon, tant la confiança com la fiabilitat són dinàmiques, i fins i tot aquells la confiança dels quals s'està estudiant poden estar lluitant per resoldre percepcions i emocions conflictives i no poden ser fàcilment observats pels investigadors que busquen entendre aquests fenòmens.

El llibre també examina com la psicologia proporciona un marc ric per entendre la dinàmica de la confiança en l'atenció sanitària. La literatura se centra sovint en com un individu que és part d'una trobada decideix si és segur exposar la seva vulnerabilitat i sovint utilitza pistes i heurístiques subconscients per decidir si la persona amb qui està interactuant és fiable.

El llibre destaca les següents accions bàsiques necessàries per construir la confiança pública en els sistemes de salut:

• Desenvolupar una comprensió integral de la confiança pública en l'activitat del sistema de salut d'enfocament.
• Desenvolupar:
  • accions polítiques i de governança que construeixin la confiança pública.
  • estratègies de comunicació que construeixin la confiança pública.
  • mètodes per recollir dades fiables sobre la confiança pública.
• Recollir dades sobre la confiança pública i avaluar si les accions de construcció de la confiança pública compleixen els seus objectius.

PS. Gràfic comparatiu

Pharma, big pharma (20)

 Pharma: Greed, Lies, and the Poisoning of America

Resumit amb IA.

Aquest llibre, titulat "Pharma: Greed, Lies, and the Poisoning of America", ofereix una visió detallada de la història de la indústria farmacèutica americana, des del segle XIX fins a l'actualitat. El llibre se centra en les pràctiques i els personatges clau que han configurat la indústria, incloent-hi les seves innovacions i els seus problemes. Alguns dels punts més importants que es tracten són:

• Orígens de la indústria: El llibre comença amb una mirada a l'època del segle XIX, quan es venien remeis "miraculosos" sense cap regulació.
• Figures clau: Es destaquen personatges com Arthur Sackler, un psiquiatra que va ser pioner en màrqueting farmacèutic i que va tenir una gran influència en la indústria. També es parla de Félix Martí-Ibáñez, un psiquiatra i intel·lectual espanyol que va col·laborar amb els germans Sackler.
• Desenvolupament i màrqueting de medicaments: El llibre explora el desenvolupament i el màrqueting de medicaments importants, com ara Terramycin de Pfizer, Librium i Valium de Roche i OxyContin de Purdue Pharma. Es posa de manifest com les companyies farmacèutiques han utilitzat tècniques de màrqueting agressives i, en alguns casos, enganyoses per a promoure els seus productes.
  • S'esmenta com Arthur Sackler va entrenar l'equip de vendes de Roche per a promocionar Librium, emfatitzant els beneficis terapèutics del fàrmac, com ara el seu efecte relaxant muscular i ansiolític. També es descriu com Sackler va diferenciar Librium d'altres tranquil·litzants com Miltown, destacant que era "completament diferent química, farmacològica i clínicament".
  • El llibre també mostra com Sackler va desenvolupar una guia per a metges, que va ser comercialitzada com una "eina informativa", però que en realitat era una estratègia de màrqueting per a promoure els benzodiazepines de Roche.
  • S'analitza el paper d'IMS (Intercontinental Medical Statistics), una companyia de recerca de mercat fundada per Ludwig Frohlich, que va proporcionar dades clau per al màrqueting de medicaments, incloent-hi OxyContin.
  • Es detalla el màrqueting de l'OxyContin per part de Purdue Pharma, que afirmava que el fàrmac tenia un baix risc d'addicció, malgrat que no era així.
• Problemes ètics i legals: El llibre examina problemes ètics i legals associats amb la indústria farmacèutica, com ara el biaix en la investigació, la promoció enganyosa de medicaments, la corrupció i la manca de regulació.
  • S'explica com els germans Sackler i Martí-Ibáñez van predir que els "narcobiòtics" serien el tractament preferit per a les malalties mentals, cosa que reflecteix la seva visió de tractaments basats en la biologia.
  • Es narra la història d'un metge que va trobar que les cartes que havia enviat a vuit metges sobre l'ús clínic del medicament Sigmamycin van ser retornades sense reclamar, cosa que suggereix un possible problema amb les dades de vendes del medicament.
  • S'explica com els venedors de Roche van ser armats amb informes sobre l'augment de l'addicció a Miltown i altres efectes secundaris negatius, com ara la confusió i la somnolència, per a persuadir els metges a canviar a Librium.
  • Es descriu l'aparició d'una "carta a l'editor" al New England Journal of Medicine de Dr. Hershel Jick i Jane Porter el 1980 que va encendre una nova forma de pensar sobre els riscos dels opioides.
  • S'explica el paper de la periodista Doris Bloodsworth, que va publicar una sèrie d'articles sobre els problemes de l'OxyContin al Orlando Sentinel.
  • S'esmenta que les companyies farmacèutiques sovint proporcionen "eines d'informació" que en realitat són per a promocionar els seus productes.
• La influència de la indústria en la medicina: El llibre també analitza com la indústria farmacèutica ha influït en la pràctica mèdica, la recerca i la regulació.
  • S'explica com el Washington Institute of Medicine, l'editor de la revista Journal of Antibiotics, estava a punt de fer fallida, i com Henry Welch, cap de la Divisió d'Antibiòtics de l'FDA, era l'editor de la revista.
• El cas d'OxyContin: El llibre aprofundeix en el cas de l'OxyContin, un analgèsic opioide que es va fer molt popular i va generar una crisi d'addicció als Estats Units. Es descriu com Purdue Pharma va minimitzar els riscos d'addicció del fàrmac i com les seves tàctiques de màrqueting van contribuir a la crisi.
  • S'esmenta la sèrie del Orlando Sentinel titulada "OxyContin Under Fire: Pain Pill Leaves Death Trail" que afirmava que prendre OxyContin tal com es prescriu podia conduir a la dependència, addicció i mort.
  • Es descriuen les investigacions sobre l'abús i la desviació d'OxyContin, i com la DEA va tenir un paper en l'anàlisi d'aquestes qüestions.
• La connexió amb la cultura popular: El llibre examina com els tranquil·litzants com el Valium es van convertir en part de la cultura popular americana, simbolitzant la recerca de la felicitat fàcil en "una petita ampolla de pastilles".
  • S'esmenta un article del New York Times Magazine de 1976 anomenat "Valiumania" que mostra que l'ús del Valium era un símptoma més que una causa de la recerca de nirvana a través de les pastilles.

En resum, "Pharma: Greed, Lies, and the Poisoning of America" ​​és una crítica detallada de la indústria farmacèutica americana, que destaca la necessitat d'una major regulació i responsabilitat. El llibre ofereix una perspectiva crítica sobre la història de la indústria i com el màrqueting agressiu i la manca de supervisió poden afectar la salut pública.

PS. Despesa en I+D com a proporció de la facturació

Pharma, big pharma (19)

Bad Pharma: How Drug Companies Mislead Doctors and Harm Patients 

Recordeu sempre que tota generalització pot ser errònia. Llibre resumit amb IA.

Aquest llibre, "Bad Pharma: How Drug Companies Mislead Doctors and Harm Patients", tracta sobre com les companyies farmacèutiques poden manipular la informació per a promoure els seus medicaments. El llibre destaca la importància de la revisió sistemàtica com a millor font d'evidència per a la presa de decisions en medicina.

Alguns dels punts clau que s'aborden al llibre són:

• Estudis patrocinats per la indústria: Els estudis patrocinats per la indústria farmacèutica són més propensos a produir resultats que afavoreixen el medicament de l'esponsor. El llibre també exposa el problema del biaix de publicació, on els estudis amb resultats positius tenen més probabilitats de ser publicats que els estudis amb resultats negatius. Això porta a una visió distorsionada de l'eficàcia dels medicaments.
• Revisions sistemàtiques i meta-anàlisis: Per a contrarestar aquest biaix, els investigadors han creat les revisions sistemàtiques, que analitzen tots els estudis disponibles sobre una qüestió específica de manera imparcial. La meta-anàlisi agrupa totes les dades dels estudis en una única xifra resum. Aquestes són eines importants per a obtenir una visió precisa de l'evidència disponible.
• Dades no publicades: El llibre exposa com algunes companyies farmacèutiques no publiquen els resultats d'estudis que no són favorables als seus productes. Aquestes dades ocultes porten a decisions mèdiques errònies, ja que els metges actuen basant-se només en la informació disponible, que pot estar incompleta. Hi ha exemples específics com el de la reboxetina, on hi havia assajos que no s'havien publicat que demostraven que el medicament no era efectiu.
• Registres d'assaigs clínics: Per a millorar la transparència, el llibre destaca la importància de registrar tots els assaigs clínics abans que comencin i publicar els resultats al final. Això permetria a investigadors i metges tenir accés a totes les dades, no només les seleccionades per la indústria. S'esmenta com Glaxo Wellcome va ser una de les primeres companyies en establir un registre d'assaigs clínics.
• Dades perdudes i manipulades: El llibre també descriu com es poden manipular les dades dels estudis per a afavorir un determinat resultat, incloent la modificació dels criteris d'avaluació principals i la manipulació de les anàlisis estadístiques. Hi ha exemples com el cas de la gabapentina, on els resultats principals que apareixien en els informes acadèmics no coincidien amb els pre-especificats en els documents interns.
• Accés a la informació: El llibre explica les dificultats per a accedir a la informació dels estudis clínics, incloent els informes de l'FDA. Aquests informes, que contenen dades crucials, sovint són difícils de trobar i buscar, i en alguns casos són directament il·legibles.
• Paper dels representants farmacèutics: El llibre també examina la influència dels representants de vendes de les companyies farmacèutiques, que poden manipular la percepció dels metges mitjançant la presentació selectiva d'informació i tècniques de persuasió.
• La importància de la independència dels metges: Es fa èmfasi en la importància que els metges mantinguin la independència davant la indústria i que prenguin les decisions basant-se en la millor evidència disponible. També es discuteix la necessitat de millorar la qualitat de la informació que els metges reben sobre els medicaments.
• El paper dels pacients: El llibre destaca la importància del paper dels pacients en l'obtenció d'informació i demana que se'ls doni garanties sobre la transparència dels assaigs clínics.

En conclusió, "Bad Pharma" és una crítica exhaustiva a les pràctiques de la indústria farmacèutica, que destaca la necessitat de més transparència, integritat i responsabilitat en la recerca i promoció dels medicaments. L'autor argumenta que és essencial que els pacients i els metges tinguin accés a tota la informació rellevant per a prendre decisions informades sobre el tractament. El llibre ofereix suggeriments per a millorar el sistema i evitar que la mala conducta de les farmacèutiques perjudiqui la salut dels pacients.

PS. Nous medicaments aprovats per la FDA el 2024

De diners i de bondat, la meitat de la meitat

Nothing for Something: Marketing cancer drugs to physicians increases prescribing without improving mortality

Anteriorment ja m'he referit amb dades properes a quins són els pagaments de la indústria farmacèutica als metges (gairebé l'1% de la despesa farmacèutica pública). El que no he explicat és que se'n treu a canvi. I sobre això tracta l'article d'avui en relació al càncer als USA, i la frase destacable del resum és aquesta: 

Tot i que els pagaments de màrqueting resulten en una major despesa en medicaments contra el càncer, no s'observen millores en la mortalitat dels pacients. Això significa que hi ha un augment de la despesa sense que hi hagi cap benefici en la supervivència dels pacients.

Res a afegir, o si. Caldria que algú fes una anàlisi similar amb dades properes per contrastar si també succeeix el mateix i també hi ha un esforç terapèutic desproporcionat, que representa un cost per uns i guanys per altres, sense valor afegit. Ve resumit en IA.

Aquest article de recerca, titulat "Nothing for Something: Marketing cancer drugs to physicians increases prescribing without improving mortality", investiga l'impacte de les transferències relacionades amb el màrqueting entre les empreses farmacèutiques i els metges en la prescripció de medicaments contra el càncer i la mortalitat dels pacients. L'estudi utilitza dades de Medicare i la base de dades federal Open Payments per analitzar les relacions entre pagaments de màrqueting i decisions de prescripció.

Aquí hi ha alguns punts clau de l'article:

• Pagaments de màrqueting i prescripció: L'article mostra que els metges augmenten la prescripció de medicaments contra el càncer pels quals han rebut pagaments, especialment durant el mes que reben el pagament. Aquesta augmenta al voltant del 4% i es manté elevada durant uns 10 mesos. L'anàlisi utilitza un disseny que compara la prescripció d'un metge després d'un pagament amb la seva prescripció just abans, per evitar biaixos per selecció.
• Tipus de medicaments i pacients: Els metges comencen a tractar pacients amb una mortalitat predita més baixa després de rebre un pagament de màrqueting. Això suggereix que els medicaments podrien estar sent utilitzats en càncers de creixement més lent o en casos que normalment es tracten amb cirurgia o radiació.
• Impacte en la despesa i la mortalitat: Tot i que els pagaments de màrqueting resulten en una major despesa en medicaments contra el càncer, no s'observen millores en la mortalitat dels pacients. Això significa que hi ha un augment de la despesa sense que hi hagi cap benefici en la supervivència dels pacients.
• Mecanismes possibles: L'article suggereix que els pagaments de màrqueting podrien fer que els metges canvïn els pacients a medicaments amb beneficis de supervivència limitats. Això podria ser degut a que l'eficàcia dels assajos clínics no es tradueix en una millora real en la supervivència. També podria ser que els medicaments es facin servir fora de les indicacions en què s'ha demostrat el benefici. Un estudi mencionat a l'article va trobar que el màrqueting directe als metges redueix la concordança amb les directrius en l'atenció del càncer.
• Marketing directe als metges: L'article destaca que les empreses farmacèutiques destinen la major part de la seva despesa en màrqueting als metges, ja que són els que decideixen si prescriure un medicament. Les activitats de màrqueting, com ara visites de detall, mostres o esponsorització de reunions educatives, es consideren sospitoses com a "suborns de les companyies farmacèutiques".
• Regulació i transparència: Tot i que hi ha hagut esforços per regular el màrqueting directe als metges, com la Llei Sunshine de Pagaments als Metges del 2010, que exigeix que les empreses farmacèutiques facin un seguiment i divulguin les interaccions financeres amb els metges, aquest estudi suggereix que aquestes interaccions encara tenen un impacte en la prescripció.
• Anàlisi de costos i efectivitat: L'estudi avalua la relació cost-efectivitat dels pagaments de màrqueting, i mostra que fins i tot en el límit inferior de l'interval de confiança, els pagaments de màrqueting no proporcionen suficient millora en la mortalitat per justificar l'augment de la despesa. Això vol dir que el cost per cada millora en la salut dels pacients és massa alt, i per tant no és cost-efectiu.
• Implicacions de política: L'article destaca la importància de considerar les repercussions del màrqueting farmacèutic per als metges, especialment en el context dels medicaments contra el càncer, on la despesa ha augmentat considerablement. Això posa de manifest la necessitat de polítiques per regular la promoció de medicaments i garantir que la despesa sanitària es dirigeixi a tractaments que millorin realment els resultats dels pacients.
• El disseny de l'estudi: L'estudi compara la prescripció de cada metge abans i després de rebre el pagament per a tenir en compte que les companyies farmacèutiques poden tenir com a objectiu als metges que ja prescriuen més medicaments. També utilitza un model estadístic que té en compte els canvis generals de prescripció de medicaments i les característiques dels metges.

En resum, l'estudi mostra que els pagaments de màrqueting als metges tenen un impacte en les seves decisions de prescripció, augmentant la despesa en medicaments contra el càncer sense que això es tradueixi en una millora de la mortalitat dels pacients. Això posa de manifest la necessitat d'una major regulació i transparència en el màrqueting farmacèutic per garantir que els pacients rebin tractaments efectius i cost-eficients.