La necessària redefinició de les competències dels professionals de la salut

 In the balance. Lessons for changing the mix of professions in NHS services

Els de Nuffield han presentat un informe sobre els canvis en les competències dels professionals de la salut. Una reflexió oportuna que per aquí a prop la tenim pendent de fa molt de temps. Tal com ho tenim, jo diria que està blindat. Resulta que les competències en la formació de residents les ha delegat el govern per llei i decret (troncalitat) en la comissió nacional d'especialitats corresponent. I el criteri corporatiu dicta que entre elles no es faran mal. Evidentment mai decidiran res que pugui suposar un canvi o modificació de la situació. O es reforma la regulació de la delegació o no hi haurà redefinició de competències. Així és tal com ho veig, o es fa un pacte conjunt per la formació de professionals o cada comissió defensarà el seu territori i no hi haurà millores. O es modifica la llei d'ordenació de les professions sanitàries i el decret de troncalitat o serem incapaços d'aprofitar talent i tecnologia. Ve resumit amb IA.

L'informe "In the Balance: Lessons for changing the mix of professions in NHS services", encarregat per NHS Employers i realitzat pel Nuffield Trust, explora els canvis en les professions dins del National Health Service (NHS) i l'equilibri entre elles. L'informe analitza iniciatives passades per remodelar la força laboral del NHS, extreient lliçons consistents que podrien ser útils avui dia, tot reconeixent que cada iniciativa té els seus propis desafiaments i oportunitats.

Punts Clau de l'Informe:

• Context Històric: La composició de les professions dins del NHS ha estat en constant evolució des de la seva creació el 1948. El NHS d'Anglaterra ha experimentat canvis més grans en l'equilibri de professions que altres serveis de salut internacionals.
• Multidisciplinarietat: L'informe destaca la importància del treball en equip i la prestació multidisciplinària de serveis d'atenció mèdica. Hi ha al voltant de 340 títols de rols diferents utilitzats en els registres de personal en hospitals i centres comunitaris.
• Impulsors del Canvi: Els factors que impulsen la introducció de nous rols inclouen l'escassetat de personal, la millora de la qualitat de l'atenció, l'ús eficaç del temps dels clínics i la resposta als canvis en la demanda dels pacients. La pressió nacional o "de dalt a baix", com ara les iniciatives "dirigides per polítiques", també és un factor important.
• Lliçons Clau:
  • Disseny i Planificació: El disseny acurat de nous rols és essencial, incloent la integració en plans de força laboral més amplis i el redisseny de les vies dels pacients. Cal una comprensió detallada de les habilitats, el coneixement i l'àmbit de pràctica del personal existent i del nou personal.
  • Educació i Formació: La formació ha de preparar adequadament els participants per a les tasques que s'espera que realitzin. L'augment de places en escoles de medicina i infermeria pot ser necessari per garantir un subministrament sostenible de personal.
  • Supervisió i Integració: La supervisió, la gestió i la formació contínues són crucials per a la implementació i el desenvolupament de nous rols.
  • Regulació: La regulació dels professionals de la salut té com a objectiu protegir el públic del risc de danys i promoure els estàndards professionals.
  • Conscienciació Pública: La conscienciació i la comprensió pública dels nous rols són importants per a la seva integració, així com el consentiment informat del pacient.
  • Suport Financer: El suport financer centralitzat pot ser un impulsor per a l'expansió de nous rols, però pot distorsionar les decisions locals.
  • Acceptació Professional: La integració de nous rols amb altres professions i el treball en equip eficaç són elements clau.
  • Progressió, Benestar i Retenció: La claredat en la progressió professional és una consideració important per garantir un canvi eficaç i sostenible.
• Recomanacions: L'informe proporciona recomanacions sobre com els organismes regionals i nacionals poden donar suport a la capacitat de desenvolupament organitzatiu de primera línia, augmentar la conscienciació pública i generar realisme al voltant de la capacitat educativa, la regulació i el suport financer.
• Limitacions: L'informe reconeix les limitacions del seu abast, incloent la necessitat de més investigació sobre l'impacte de les diferents combinacions de personal en els resultats dels pacients.

En resum, l'informe destaca la complexitat de remodelar la força laboral del NHS i la importància d'una planificació acurada, la inversió en educació i formació, i la necessitat d'abordar els desafiaments relacionats amb la supervisió, la regulació i l'acceptació per part d'altres professions. L'èxit de la integració de nous rols depèn d'un enfocament tripartit entre gestors de serveis, professionals i educadors.

Hostes vingueren...

... i de casa ens tragueren. Aquesta és la dura realitat de l'ensenyament de la Medicina al nostre país. Si fem cas a DM, el 46% de les places de metges residents de primer any són estrangers! Aquest resultat és fruit d'una regulació i un regulador que permet que s'arribi a aquest disbarat descomunal: que els nostres ciutadans no puguin estudiar medicina al seu país i en canvi amb els nostres impostos paguem l'ensenyament als estrangers. Sabíem que estava passant, però la dada ja ha tocat sostre. O es canvia la regulació o el conflicte està servit.
Cal promoure l'educació mèdica de qualitat, i si els forasters volen venir han de poder fer-ho a "full cost". Per això hi ha almenys dues maneres: (1) posar el preu real de la formació mèdica i alhora un descompte per als ciutadans amb nacionalitat per tal que el cost final per a ells quedi tal com està, combinat amb una proporció màxima de places forànies a universitat pública inferior al 5% per exemple o (2)  limitar la formació a forasters en universitats privades.
La regulació dels recursos humans al sector salut esdevé una peça clau. Recordeu el que deia sobre el talent, més que sobre els diners fa unes setmanes . Crec que des d'aquí hem de ser capaços de poder legislar sobre la qüestió, les conseqüències de la deixadesa poden ser molt pitjors a la llarga.

PD. Altres també tenen el mateix problema, el NYT ho explicava fa unes setmanes.

PD. Referència suggerent d'en Tyler Cowen sobre en Foucault i l'economia. 

Polítiques i estratègies per al càncer

Malignant: How Bad Policy and Bad Evidence Harm People with Cancer 

Les estratègies per afrontar el càncer són objecte de controvèrsia i el llibre de Vinayak Prasad ho explica amb deteniment. Va el llibre resumit amb IA.

El llibre "Malignant: How Bad Policy and Bad Evidence Harm People with Cancer" de Vinayak K. Prasad critica les polítiques actuals sobre el càncer, els estàndards d'evidència i la regulació de medicaments, argumentant que aquests incentiven la recerca de teràpies marginals o no provades a preus elevats i insostenibles. El llibre se centra en com les accions humanes, incloses les polítiques, els estàndards d'evidència i la regulació de fàrmacs, influeixen en el progrés contra el càncer.

Una part important del llibre es dedica a l'anàlisi de les proves mèdiques i els assajos clínics en oncologia. Prasad examina els dissenys d'estudi comuns, com els estudis observacionals i els assajos controlats aleatoritzats (ECA), i destaca les característiques úniques dels assajos en medicina oncològica. El llibre posa en relleu les limitacions dels estudis controlats històricament i la importància de la randomització per avaluar l'eficàcia dels tractaments.

El llibre també explora les forces socials, polítiques i culturals que afecten la medicina del càncer, com la prevalença del hype i els conflictes d'interès financers. Prasad analitza com el hype pot distorsionar la percepció de l'eficàcia dels medicaments, fins i tot quan no mostren un benefici de supervivència global. Es discuteix el concepte de "spin" com una manera de desviar l'atenció dels resultats negatius dels assajos.

Un altre tema clau és l'examen dels objectius finals substituts utilitzats en els assajos de càncer i la seva correlació amb la supervivència global. El llibre adverteix contra la confiança excessiva en les taxes de resposta com a objectiu final primari, ja que una alta taxa de resposta no sempre es tradueix en una millora de la supervivència.

El llibre també aborda la oncologia de precisió, definint-la com la prescripció de fàrmacs basada en proves genètiques i moleculars. Tot i això, qüestiona la seva capacitat per "salvar-nos", assenyalant les baixes taxes de resposta observades en alguns estudis.

A la part IV del llibre, es proposen solucions per millorar el desenvolupament i l'aprovació de fàrmacs contra el càncer. Prasad suggereix la necessitat d'una agenda d'assajos clínics i d'aprovació de fàrmacs establerta per experts sense conflictes d'interès. També es discuteix la realització d'assajos aleatoritzats per a malalties rares.

Finalment, el llibre ofereix consells per a les persones amb càncer, emfatitzant la importància de comprendre la seva situació específica, fer preguntes informades sobre el tractament i mantenir-se al dia amb la literatura. També ofereix orientació per a estudiants, residents i fellows sobre com avaluar críticament la informació oncològica i convertir-se en aprenents continus.

En conclusió, "Malignant" és una crítica del sistema actual de desenvolupament i regulació de fàrmacs contra el càncer, destacant els problemes amb l'evidència, les polítiques i les influències socials i financeres. El llibre proposa diverses solucions per millorar el sistema i oferir una millor atenció a les persones amb càncer.

Pharma, big pharma (27)

 La Stratégie de la bactérie. Une enquête au coeur de l'industrie pharmaceutique

Llibre resumit amb IA

El llibre "La Stratégie de la bactérie" ofereix una anàlisi sociològica exhaustiva de la vida comercial, industrial i científica d'un medicament dins d'una de les empreses farmacèutiques més grans del món, el grup Sanofi-Aventis. L'autor, Quentin Ravelli, va dur a terme una investigació de quatre anys, basada en l'observació directa, sovint participant, incloent-hi dues estades de dos mesos com a empleat del grup en una fàbrica i a la seu social comercial. L'obra es proposa ser una "biografia social" d'una "mercaderia" mèdica, utilitzant conceptes de l'economia política, l'antropologia cultural i la sociologia.

El llibre s'estructura en tres parts principals:

• Primera part - Vendre - Nouvelle posture commerciale: Aquesta secció se centra en els aspectes comercials i de màrqueting de la indústria farmacèutica.

  • Es descriu l'art del mercat i com es busca transformar els hàbits dels metges.
  • S'analitza el mercat dels antibiòtics com un joc de valors maleables.
  • Es detalla el pla estratègic d'un medicament específic anomenat "Pristina" per a l'assalt dels metges.
  • S'examinen les "strates de l'influence", incloent-hi les proves de la visita mèdica i les estratègies per controlar el futur del mercat.
  • La primera part introdueix la "nova postura comercial".

• Segona part - Produire - Le cœur de métier: Aquesta part s'endinsa en el procés de producció del medicament.

  • S'introdueix la "Pristina" com l'"angle mort de la marchandise".
  • Es descriuen els "ouvriers de la bactérie", els treballadors involucrats en la producció.
  • S'analitza l'economia política de la Pristina, incloent-hi la pressió dels costos de producció i la història d'una reorganització, així com la resistència dels tallers de producció sota la influència de la biotecnologia.

• Tercera part - - Aspectes científics i reguladors:  la tercera part aborda la dimensió científica i reguladora del medicament.

  • El llibre examina la visita mèdica i com es construeix un "saber diferencial del médicament" que permet als visitadors tenir avantatge sobre els metges generals.
  • S'exploren les tècniques de màrqueting per a envoltar els metges amb material mi-científic i mi-mèdic ("éléments promo") per a recordar-los l'existència del producte.
  • Es destaca la tensió entre la promoció i la regulació en la creació d'aquest material.
  • El llibre analitza les estratègies per a influir en els futurs metges, com ara la participació de Sanofi-Aventis en les proves blanques per al concurs de residents de medicina.
  • Es discuteix la marginalització dels efectes secundaris en la formació dels visitadors mèdics i en el discurs promocional.
  • S'examina el concepte de "parcours de fidélisation" per a reconstruir la confiança mèdica i adaptar el discurs al metge.
  • Es revela la pràctica del "ghost-writing" i "ghost-management", on l'empresa influeix o fins i tot redacta articles científics en nom d'experts per a promoure els seus productes.
  • S'analitzen els assaigs clínics i com es construeix la validesa científica d'un medicament, incloent-hi les possibles limitacions i biaixos en el disseny i la interpretació dels resultats.
  • Es tracta la importància de les recomanacions oficials i com els laboratoris busquen influir en els experts que les elaboren.

Al llarg del llibre, l'autor destaca la complexitat del món subterrani que cada mercaderia porta amb si. Mitjançant l'estudi detallat d'un antibiòtic, es revelen les dinàmiques de poder, les estratègies de màrqueting, els processos de producció i la construcció del coneixement científic dins de la indústria farmacèutica. L'obra adopta una perspectiva crítica, qüestionant la manera com es desenvolupen, es promouen i es regulen els medicaments, i les implicacions per a la salut pública. El llibre convida a una reflexió més profunda sobre el paper dels medicaments a la nostra societat.

L'entorn i la salut poblacional

 Building the Worlds That Kill Us: Disease, Death, and Inequality in American History

El llibre "Building the Worlds That Kill Us: Disease, Death, and Inequality in American History" de David Rosner i Gerald Markowitz és una anàlisi històrica profunda i exhaustiva de com les forces socials, econòmiques i polítiques han configurat la salut, la malaltia i la mortalitat als Estats Units des de la colonització europea fins a l'època actual.

Aquesta obra és altament elogiada com una contribució significativa al camp de la salut pública i la història mèdica, considerada per David McBride com un llibre que demostra per què la salut pública necessita aprendre de la història. David Michaels el qualifica com un "tour de force" històric, fascinant, exhaustiu i terriblement important per a la seva exploració dels factors socials que han impulsat la salut i la malaltia dels nord-americans des dels seus inicis. Naomi Oreskes destaca que proporciona una visió general molt necessària que vincula les raons socials i institucionals amb la mala salut, convertint-lo en un recurs crític per a professionals de la salut pública, professions sanitàries i el públic en general, i Susan M. Reverby desitja haver-lo tingut disponible quan ensenyava història de l'atenció mèdica americana.

La tesi central del llibre és que la salut de les persones està íntimament lligada a les estructures socials i econòmiques, argumentant que s'han construït "mons que maten" a través de l'explotació i la degradació ambiental impulsades per una forma particularment depredadora de capitalisme als Estats Units. No obstant això, els autors també ofereixen una perspectiva d'esperança, assenyalant que la crida a protegir la salut pot ser unificadora i que les disposicions socials es poden canviar. La clau per evitar aquesta amenaça existencial rau en organitzar prou poder per construir mons sostenibles, en pau i on la justícia social sigui la norma.

El llibre, publicat per Columbia University Press el 2024, se centra explícitament en la malaltia, la mort i la desigualtat en la història americana, proporcionant referències bibliogràfiques i un índex per aprofundir en els temes tractats.

• Prefaci i Agraïments: El Prefaci ofereix una mirada personal a la motivació dels autors. Relaten un viatge significatiu el febrer de 2000 a la River Road entre Baton Rouge i Nova Orleans, Louisiana, coneguda com a "Cancer Alley". Aquesta zona, abans centrada en les plantacions de sucre i cotó, s'havia transformat en la llar de nombroses plantes químiques contaminants. Els autors havien passat uns dies visitant comunitats com Convent, que lluitava contra la construcció d'una planta de clorur de vinil, i Plaquemine, on la comunitat afroamericana de Reveilletown havia estat desplaçada per la contaminació de les aigües subterrànies. També van visitar el cementiri de Holy Rosary, l'últim vestigi de la ciutat de Taft, que havia estat engolida per les torres d'una planta de Union Carbide. Aquestes experiències van portar els autors a reflexionar sobre com el patiment humà associat a l'economia agrícola i esclavista del passat havia estat substituït per noves formes de mort, malaltia, desplaçament i sofriment vinculades a la indústria petroquímica. La seva visita va ser tant inquietant com inspiradora, en veure la lluita de la comunitat de Convent i la devastació a Reveilletown. Aquest viatge i les seves converses amb els residents van ser crucials per a la concepció del llibre, connectant les formes històriques d'explotació amb els desafiaments contemporanis per a la salut pública.

• Introducció: “Cansat i malalt d'estar cansat i malalt”: Aquesta secció estableix la tesi central del llibre: la salut i la malaltia als Estats Units estan profundament influenciades per factors socials, econòmics i polítics, i s'han construït "mons que maten" a través de l'explotació i la degradació ambiental. Suggereix que la comprensió d'aquests processos és vital per a la construcció d'un futur més saludable i just.

• Capítol 1: Malaltia i explotació durant les eres colonial i revolucionària: Aquest capítol examina com la colonització europea i el període revolucionari van impactar en la salut i van establir patrons d'explotació que van contribuir a la propagació de malalties. Probablement explora temes com l'impacte de les malalties europees en les poblacions indígenes, les condicions de vida i treball dels colons, i el paper de l'esclavitud en la salut i la mortalitat.

• Capítol 2: Vida i mort a l'Amèrica anterior a la guerra civil: Aquest capítol se centra en les condicions de salut i mortalitat als Estats Units abans de la Guerra Civil. És probable que analitzi les diferències en salut basades en la raça, la classe social i la ubicació geogràfica, i com factors com l'economia agrària, la urbanització inicial i les creences mèdiques de l'època van influir en la vida i la mort.

• Capítol 3: “La onada creixent dels negocis . . . Deixant els ossos dels morts”: Explotació laboral, mala nutrició, llars poc higièniques i un lloc de treball perillós: Aquest capítol detalla els efectes de la industrialització al segle XIX en la salut. Segurament explora com l'auge dels negocis va portar a l'explotació laboral, a la mala nutrició entre la classe treballadora, a condicions d'habitatge insalubres i a llocs de treball perillosos, contribuint a la propagació de malalties i a un augment de la mortalitat. Podria incloure exemples com les fàbriques de Lowell i contrastar-les amb les condicions a Manchester.

• Capítol 4: Restablint les regles bàsiques de la desigualtat: treball, llei i salut després de la Guerra Civil: Aquest capítol investiga com, malgrat la victòria del Nord a la Guerra Civil i l'abolició de l'esclavitud, es van restablir noves formes de desigualtat en el món laboral, a través de la llei, i com això va afectar la salut. Podria abordar temes com les lleis laborals, les condicions de treball per a les persones alliberades i els immigrants, i com les elits van mantenir el poder i el control, impactant negativament en la salut de molts.

• Capítol 5: Ofegant-se: creant noves malalties i desigualtats: Aquest capítol probablement examina la gènesi de noves malalties i la perpetuació de les desigualtats a través de canvis socials i industrials. Podria analitzar l'impacte de la contaminació industrial, l'aparició de malalties ocupacionals com la silicosis i l'asbestosi, i com aquestes noves amenaces van afectar de manera desproporcionada certs grups de la població. Es menciona l'explosió a la Triangle Shirtwaist Factory com un exemple de les condicions perilloses i la manca de regulació.

• Capítol 6: Millor vida a través de la química?: Aquest capítol qüestiona la promesa dels avenços químics per millorar la vida, explorant potencialment els efectes negatius per a la salut de nous productes químics i tecnologies. Podria discutir la introducció de substàncies com el plom a la gasolina i els bifenils policlorats (PCBs), i com les empreses van gestionar o van ignorar els riscos per a la salut associats a aquests productes.

• Capítol 7: El moment més fosc abans de l'alba?: Aquest capítol final reflexiona sobre els reptes de salut actuals i examina si hi ha motius per a l'optimisme davant les persistents desigualtats i les noves amenaces per a la salut. Potser analitza moviments socials, regulacions i avenços que ofereixen esperança per a un futur més saludable, tot reconeixent la magnitud dels problemes encara existents.

En resum, "Building the Worlds That Kill Us" és una anàlisi històrica detallada que examina la relació entre les estructures socials, econòmiques i polítiques dels Estats Units i la salut de la seva població. Des de l'època colonial fins a l'actualitat, el llibre explora com s'han construït "mons que maten" a través de l'explotació, la degradació ambiental i la desigualtat, i ofereix una crida a l'acció per construir un futur més saludable i just. La motivació dels autors, arrelada en les seves observacions de comunitats afectades per la contaminació industrial, subratlla la urgència i la importància d'entendre aquests processos històrics. El llibre es presenta com una obra fonamental per a qualsevol persona interessada en la salut pública, la història i la justícia social.

La perversió del capital-risc (3)

Conspicuous Destruction

Private Equity, Public Poverty. What happens when the owners of wealth cease to have any broader social interest at all

Plunder: Private Equity’s Plan to Pillage America

Repasso The New York Review of Books i hi trobo dos articles que m'interessen sobre capital-risc. No es tracta d'un comentari amable, precisament. Citen dos llibres, un del que ja en vaig parlar, i un altre que acaba de sortir.

A "Plunder: Private Equity’s Plan to Pillage America" hi trobareu a la primera part en quins negocis se centra el capital-risc. I és clar, al capítols 4 i 5 hi trobareu la dependència i salut, com bé sabem. Hi trobareu històries de fallides i desordres de tota mena. La segona part va de com se'n surten amb el negoci. I la tercera, sobre què caldria fer per capgirar la situació i acaba amb una agenda per la reforma. Aquesta part va dirigida als canvis regulatoris necessaris per reduir els efectes negatius de la seva activitat. Es una llista llarga del que caldria fer per part del govern i del parlament. Al final avisa "no fer res és un gran risc".

Es tracta d'un llibre amb molts exemples i molt USA, però convé tenir-lo present perquè el capital no té fronteres.

Resum del llibre amb IA.

Aquí teniu un resum detallat del llibre "Plunder: Private Equity's Plan to Pillage America" de Brendan Ballou, 

El llibre es titula "Plunder: Private Equity's Plan to Pillage America" i és obra de Brendan Ballou. Va ser publicat per PublicAffairs, un segell editorial de Perseus Books, LLC, que és una filial de Hachette Book Group, Inc.. La primera edició es va publicar el maig de 2023. Brendan Ballou és fiscal federal i va exercir com a Assessor Especial per a Capital Privat al Departament de Justícia dels Estats Units. Les opinions expressades en el llibre no representen necessàriament les del Departament de Justícia dels Estats Units. Hachette Book Group dóna suport al dret a la lliure expressió i al valor dels drets d'autor.

El llibre s'estructura en diferents parts i capítols. Comença amb una introducció titulada "Introduction: A New Gilded Age". La PART I, titulada "HOW THEY MAKE THEIR MONEY", inclou capítols com "Other People’s Money, and How They Use It: The Tactics of Private Equity" (Capítol 1) i "Ending Homeownership as We Know It: Private Equity in Housing" (Capítol 2). El llibre també conté capítols sobre "Profiting Off Bankruptcy" (Capítol 3), "Deadly Care" (Capítol 4), "Making It All Worse" (Capítol 5), "Captive Audience" (Capítol 7), "Suing Their Own Customers" (Capítol 8), i capítols posteriors (Capítols 9, 11, 12). Al final hi ha una secció de notes que cita les fonts d'informació.

Els extractes proporcionats il·lustren diversos temes i indústries que el llibre tracta en relació amb el capital privat:

• Tàctiques financeres: El llibre descriu la tàctica de venda-arrendament posterior (sale-leaseback), que és un segell distintiu de molts acords de capital privat. Un exemple citat és la compra de ManorCare per part de Carlyle, on Carlyle va vendre els béns immobles de ManorCare i després ManorCare va arrendar les instal·lacions que abans posseïa. Altres tàctiques esmentades són els dividend recaps, que les firmes de capital privat continuen utilitzant malgrat els riscos. La conversió de les comissions de gestió també es menciona. El llibre assenyala que la indústria prefereix la mètrica de "internal rate of return" (taxa interna de rendibilitat), que s'ha demostrat que és susceptible de manipulació ("gaming").
• Habitatge: El capital privat ha entrat en el mercat de l'habitatge unifamiliar, incloent-hi el lloguer. Després de la crisi hipotecària, la FHFA va vendre habitatges embargats a inversors per destinar-los a lloguer. Empreses com Invitation Homes, amb el suport de Blackstone, van adquirir un gran nombre d'aquestes propietats. Es plantegen preocupacions sobre les condicions d'aquestes cases de lloguer, incloent-hi problemes de floridura, humitat i exposició al plom. Els problemes d'accessibilitat contribueixen a l'augment del creixement dels lloguers d'habitatges unifamiliars. A més, grans inversors i capital privat estan comprant parcs de cases mòbils. Això ha portat a preocupacions sobre l'augment dels lloguers i els desnonaments, com en el cas d'un parc a Sunnyvale, Califòrnia, comprat per inversors de Chicago, i la implicació de Carlyle.
• Fallida: El llibre examina com es pot treure profit de la fallida (Capítol 3). Un exemple és el cas de la fallida de Toys 'R' Us, en què els treballadors van patir malgrat un acord de 2 milions de dòlars per a la indemnització. També es mencionen les fallides de Shopko i Friendly's en relació amb firmes de capital privat com Sun Capital Partners. Una venda 363 en una fallida permet la venda ràpida d'actius o del negoci "lliure de deutes". Les compres apalancades (LBOs) fan que més empreses facin fallida.
• Atenció sanitària i gent gran: El capítol "Deadly Care" (Capítol 4) tracta el capital privat en la cura de la gent gran. L'adquisició de ManorCare per part de Carlyle és un exemple. Es diu que les residències d'avis propietat de capital privat presenten majors perills mortals per als residents. Els reguladors sovint es mostren reticents a regular i no volen enfrontar-se a grans empreses. Hi ha proves que suggereixen que la inversió de capital privat en l'assistència sanitària no beneficia els pacients. Es discuteixen problemes amb la qualitat de la cura, la dotació de personal i l'augment de les infraccions. També es mencionen les demandes relacionades amb la negligència i les transferències a través de societats pantalla. L'ús d'acords d'arbitratge a les residències d'avis es destaca com una preocupació. Es citen casos de frau a Medicare/Medicaid que impliquen entitats relacionades amb el capital privat, com ara Apria Healthcare (vinculada a Blackstone) i La Vie Health Care Centers / Consulate (vinculada a Formation Capital). El capital privat també ha accelerat la consolidació en el sector sanitari, comprometent la competència i posant els pacients en risc. Es considera que el capital privat és un ocupador perillós en l'assistència sanitària. Exemples inclouen Steward Health Care (vinculada a Cerberus) i Envision Healthcare (adquirida per KKR). El llibre també aborda les factures mèdiques sorpresa emeses per empreses de serveis d'emergència propietat de capital privat, com Team Health (propietat de Blackstone) i Envision Healthcare (propietat de KKR).
• Serveis penitenciaris: Sota el títol "CAPTIVE AUDIENCE" (Capítol 7), el llibre explora la implicació del capital privat en les indústries relacionades amb l'empresonament. Això inclou empreses de telèfons penitenciaris com Global Tel Link, Securus Technologies i JPay. Aquestes empreses s'associen amb alts costos per als reclusos i les seves famílies. Platinum Equity, fundada per Tom Gores, està vinculada a Securus Technologies. Es mencionen les pressions sobre Tom Gores perquè vengui Securus. Es citen diverses demandes contra proveïdors de serveis penitenciaris.
• Préstecs al consum: El capítol "SUING THEIR OWN CUSTOMERS" (Capítol 8) tracta el capital privat en els préstecs al consum, incloent els préstecs subprime. Empreses com Mariner Finance (amb el suport de Warburg Pincus), CURO Financial Technologies (vinculada a FFL Partners), Lendmark Financial (abans amb Blackstone) i OneMain (vinculada a Fortress) són exemples. El llibre destaca les demandes i queixes contra aquestes empreses. També es menciona la pràctica de cobrar deutes, fins i tot per serveis mèdics. Algunes d'aquestes empreses utilitzen acords d'arbitratge.
• Educació: El llibre analitza la implicació del capital privat en les universitats amb ànim de lucre. S'esmenta Bridgepoint Education (posteriorment Ashford University), que va enfrontar acusacions de defraudar estudiants. Altres exemples de tancaments d'institucions propietat de capital privat, com Fortis Institute i Brightwood College, també es citen. El llibre suggereix que el lobby va jugar un paper important en la dilució de les regulacions sobre aquest sector.
• Regulació i reforma: El llibre aborda la necessitat d'una major transparència per part de les firmes de capital privat. Proposa revisar el formulari Form PF de la SEC per recollir informació més detallada sobre la compensació executiva, les inversions, els nivells de deute, els ingressos i el mercat de crèdit privat. La secció de notes menciona un capítol sobre una agenda per a la reforma.

El llibre, doncs, proporciona una mirada crítica sobre el capital privat, les seves tàctiques operatives i financeres, i les conseqüències per a diverses indústries i les persones que en depenen. Utiliza exemples concrets d'empreses i situacions per il·lustrar els seus arguments.