L'asfíxia premeditada del sistema públic de salut (3)

 Estadística de Gasto Sanitario Público 2023

La narració d'una asfíxia premeditada és un llibre de Ramon Trias Fargas de l'any 1985 on s'explica com les finances de la Generalitat des del seu restabliment, van haver d'enfrontar-se a molts contratemps, que a hores d'ara encara continuen. I el motiu cal buscar-lo en un disseny perfecte per tal que estiguem asfixiats de recursos mentre ens pensem que tenim competències sobre els afers públics. 

Avui agafem les dades de 2023 que acaben de sortir per tal de confirmar novament que hi ha una constant que no es mou. Ens trobem per sota la mitjana en proporció del PIB de finançament públic dedicat a salut, un any més, mentre que el PIB per càpita es manté superior a la mitjana. El número a retenir és el 5,7% del PIB, igual que l'any passat.  Al País Basc disposen d'una despesa per càpita un 20% superior pel cap baix any rera any, endevineu el motiu.

Mentre esperem un finançament singular, el drenatge segueix i les dècades passen i ja fa 40 anys que es va anunciar l'asfíxia i no s'acaba. Ni s'acabarà per ara, perquè el problema és un altre de diferent. No ens autoenganyem, cal que ens preguntem fins quan estem disposats a acceptar aquest disbarat i com ens en sortim d'una vegada per sempre.

PS. Any 2021

PS. La dada reflecteix la despesa de Comunitat Autónoma. Cal un petit ajust a la xifra de 5,7% del PIB i segurament arriba a 6% del PIB quan s'afegeix la despesa dels ajuntaments, mutualitats i administració central.

Un disbarat rere l'altre (26)

INFORME ECONOMICO FINANCER DE L’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA I ESPECIALITZADA 2023 

Les dades clau sobre de la situació econòmica dels hospitals SISCAT al 2023 són realment problemàtiques, perquè alhora que augmenta la despesa (9,85%) i la plantilla (en 4.066 persones (10,73%!) p. 108-109), es redueix la productivitat. Els darrers 5 anys les despeses de personal han augmentat un 49,4%, una xifra considerable. Ens trobem davant d'unes dades que haurien de fer reflexionar seriosament a tothom.

Els que llegiu el blog i els que no, ja sabeu que els sistemes de salut han de ser capaços de garantir l'accés, a un cost assumible i una qualitat desitjable. I sabem que quan la demanda creix més que l'activitat, el resultat és que augmenten les llistes d'espera. Això és el que va passar el 2023, un augment del 6% de persones esperant per hospitalització. El pla de millora de l'accessibilitat va ser del tot insuficient, no va produir l'efecte esperat. 

Això va passar perquè al mateix temps que augmentava el cost per unitat d'activitat assistencial (un 11,3%!!!), augmentava la plantilla i la despesa de personal, i es reduïa la productivitat dels professionals assistencials/metges (7,4%) i de la resta, de tothom. La reducció de la productivitat és una qüestió clau a revisar amb detall. Hem tingut una tormenta perfecta de la que ningú en parla, ben pocs se n'han adonat i ningú fa res per posar-hi remei.

Posar més recursos i alhora reduir la productivitat és una estratègia òptima per assolir una major ineficiència. I aquesta ha estat l'opció escollida, malauradament.

PS. Quadres seleccionats de l'informe, que no surten publicats a cap mitjà de comunicació.

• Augmenta la despesa en un 9,85%

• La despesa de personal augmenta un 10,73%, l'augment més elevat dels darrers anys. Un augment del 49,4% en 5 anys!!!

• Augmenta la plantilla, un 4,40%

• Disminueix la productivitat dels metges, un 7,4% i de tot tipus de personal.

PS. El treball de la Central de Balanços és exemplar i cal agrair l'esforç. Sense aquesta informació estaríem a les palpentes. Ara bé, d'ençà que vaig publicar això el març de l'any passat, ja no és possible accedir a la informació d'indicadors per hospital. La foscor estadística ha entrat de ple a les dades de cada hospital, malgrat totes les lleis de transparència vigents. Algú n'és responsable de l'opacitat i vull pensar que es tornaran a publicar en el futur.

Un disbarat rere l'altre (25)

SISTEMA DE CONTRAPRESTACIÓ DELS SERVEIS D’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA I ESPECIALITZADA D’AGUTS PRESTATS PELS CENTRES DEL SISCAT PER COMPTE DEL CATSALUT EXERCICI 2022

Els disbarats s'acumulen, en portem 25. Ara és la Sindicatura de Comptes qui alerta del desgavell sobre com s'assignen els recursos als hospitals catalans. No és una alerta qualsevol, no és una crítica ideològica o partidària, és fonamentalment la descripció de la deixadesa en que ha caigut un sistema de pagament desfasat en el temps que ha resultat en comportaments i incentius inacurats i gens justificables. Encara que caldria afegir matisos a algunes afirmacions del document, la resposta del CatSalut a la Sindicatura esdevé molt poc convincent, i la presumpta excusa és la complexitat del sistema, la normativa pressupostària i les dinàmiques històriques, o la selecció d'indicadors per part de la Sindicatura. Tots sabem que hi ha deures pendents des de fa temps, molt de temps i que el sistema actual va néixer el 1997, fa 28 anys i només ha tingut canvis cosmètics.

Tots aquells que seguiu aquest blog ja podeu saber part del que diu la Sindicatura perquè ho hem explicat repetidament des de fa anys. El desajust pressupostari l'hem explicat a la sèrie sobre el trilerisme pressupostari. Els desajustos a l'Index Relatiu de Recursos i com es calcula els vaig explicar fa molts anys. 

Hi ha moltes qüestions concretes dins l'informe que fan reflexionar sobre els pedaços que s'han anat afegint al sistema de pagament. Tant sols un exemple,

El CatSalut i l’ICS no han subscrit el contracte programa que requereix la Llei de l’ICS, en el marc del qual s’haurien de regular, entre altres aspectes, la relació de serveis i activitats que ha de prestar l’ICS per compte del CatSalut, l’avaluació econòmica corresponent, els recursos en relació amb els sistemes de compra i pagaments vigents, els objectius i el finançament. Per contra, la contraprestació de la majoria de serveis que presta l’ICS s’ar-ticula amb transferències corrents i de capital amb càrrec al pressupost del CatSalut, quan, en compliment de la Llei de l’ICS, la contraprestació s’hauria d’establir en funció de les prestacions realitzades i les tarifes que responguin als costos reals d’execució de les prestacions

Com aquest exemple, tants d'altres que podeu consultar vosaltres mateixos. Fa pocs dies ho mostrava aquí en relació a un altre informe sobre urgències. 

Avui mateix en Francesc José Maria ho ha explicat molt bé al blog del Cercle, les implicacions jurídiques d'aquest informe de la Sindicatura es resumeixen amb aquestes paraules:

Si bé és cert que el sistema de concertació sanitària en situació pròrroga des de fa ja massa anys té una feblesa jurídica per manca d’empara legal, la conclusió de nul·litat de ple dret a la que arriba la síndica que ha elaborat l’informe és, des del punt de vista jurídic, d’extrema gravetat. Si a l’exercici fiscalitzat -2022- els contractes eren nuls de ple dret i per extensió aquesta nul·litat es podria predicar dels exercicis anteriors i posteriors que patien del mateix vici de la contractació, una de les conseqüències jurídiques seria l’obligació de les entitats proveïdores de retornar els imports rebuts.

Desconec el recorregut a partir d'aquí. Convé un compromís ferm per a reformar en profunditat del sistema d'assignació de recursos per a la provisió de serveis de salut i convé que sigui aviat. Aquesta reforma ha de considerar com a prioritaris els incentius a l'eficiència i la qualitat, i alhora l'accés equitatiu als serveis. Cal apuntalar la reforma en el coneixement expert, en aquells aspectes fonamentals que poden capgirar una situació incerta com l'actual. La regulació legal de la contractació pública a salut s'ha retardat en el temps sense que tinguem clar on és la proposta legislativa a hores d'ara. Cal recordar també que canviar el sistema de pagament vol dir que uns hi guanyen i altres no tant, i per tant que acaba tocant el voraviu i algú ha d'assumir-ne les responsabilitats amb fermesa. L'estratègia de qui dia passa any empeny ha caducat. Retardar la decisió de reforma es perllongar l'agonia per una deixadesa que fa massa anys que dura.

 

Resum detallat amb IA de l'Informe 5/2025 de la Sindicatura de Comptes de Catalunya sobre el sistema de contraprestació dels serveis d'atenció hospitalària i especialitzada d'aguts prestats pels centres del SISCAT per compte del CatSalut durant l'exercici 2022.

Identificació i Objectiu de l'Informe

L'informe 5/2025 és un document elaborat per la Sindicatura de Comptes de Catalunya, un òrgan fiscalitzador del sector públic de Catalunya. L'objectiu d'aquest informe és avaluar el sistema de contraprestació econòmica dels serveis d'atenció hospitalària i especialitzada d'aguts prestats pels centres integrats en el SISCAT (Sistema Sanitari Integral d'Utilització Pública de Catalunya) per encàrrec del CatSalut (Servei Català de la Salut) durant l'any 2022. L'avaluació es basa en els criteris d'eficàcia, eficiència i economia.

Context del Sistema de Salut Català

El sistema públic d'atenció a la salut a Catalunya té característiques particulars fruit d'antecedents històrics. El CatSalut actua com a asseguradora pública de salut, garantint la protecció de la salut i definint la cartera de serveis. La despesa per persona assegurada l'any 2022 va ser de 1.237,23 €, fent crucial la determinació de la contraprestació als proveïdors. El SISCAT està configurat per diverses xarxes de serveis, incloent-hi la xarxa de serveis d'internament (on s'integra l'antiga XHUP).

El Sistema de Contraprestació

El sistema de contraprestació respon a la necessitat de remunerar els serveis hospitalaris que presten les entitats proveïdores per compte del CatSalut. Cerca una compensació adequada i alinear l'actuació dels proveïdors amb els objectius del CatSalut, amb l'objectiu final d'impactar positivament en la qualitat, accessibilitat i eficiència sanitària. El model de contraprestació a Catalunya ha anat evolucionant i no és estàtic.

Es distingeix entre diferents models de pagament:

• Pagament prospectiu: La quantia es determina abans de l'activitat assistencial. El proveïdor assumeix més risc.
• Pagament retrospectiu: La quantia es determina després de l'activitat, sovint reemborsant costos. El comprador públic assumeix més risc.

El sistema per a les entitats concertades és principalment prospectiu, amb certs ajustos retrospectius. La compra de serveis es basa majoritàriament en l'activitat realitzada, excepte en consultes externes i molts programes específics, que tenen pagament fix.

Les formes de contraprestació inclouen:

• Contraprestació per activitat: Basada en el nombre d'altes multiplicat per un preu unitari segons la classificació de l'assistència.
• Contraprestació per resultats: Retribució variable vinculada a l'assoliment d'objectius de qualitat i eficiència. L'any 2022 representava aproximadament el 5% de l'import contractat.
• Contraprestació per serveis, dispositius i programes específics de reconeguda necessitat: Activitats que cal implementar derivades del Pla de Salut o criteris de política sanitària.

Àmbit i Metodologia de la Fiscalització

L'abast material va incloure l'avaluació de l'activitat d'hospitalització, consultes externes, urgències hospitalàries, tècniques/tractaments/procediments específics, activitat d'alta complexitat i la contraprestació de resultats. Es va excloure l'activitat COVID-19, pròtesis, recerca, docència i medicació hospitalària de dispensació ambulatòria. L'àmbit temporal va ser principalment el 2022, amb anàlisi de períodes anteriors i posteriors quan necessari, com la contractació des del 2012.

La metodologia va seguir les normes internacionals d'auditoria operativa. Es va basar en la revisió de documentació (legislació, convenis, dades econòmiques, estudis), anàlisi de dades del CMBD-HA (Conjunt Mínim Bàsic de Dades d'Hospitals d'Aguts) i CMBD-UR (Urgències), i entrevistes amb el CatSalut, experts externs i associacions de proveïdors.

Conclusions de la Fiscalització (Resultats)

La Sindicatura va arribar a diverses conclusions:

1. Coherència amb el Pla de Salut:

   • Hi ha una manca de coherència entre els objectius que es persegueixen amb el sistema de contraprestació (especialment en la fixació de preus i incentius) i les directrius i objectius del Pla de Salut vigent.
   • Només l'objectiu de promoure l'hospitalització domiciliària que evita l'ingrés està emparat pel Pla de Salut 2022. Altres incentius, com la penalització de reingressos, no tenen un vincle directe amb els objectius del Pla de Salut vigent ni els dos anteriors.
   • Alguns objectius del pagament per resultats estan relacionats amb Plans Directors (com la disminució del temps d'espera per ingrés des d'urgències), però no es poden vincular als eixos estratègics del Pla de Salut, contràriament a la normativa.
   • El CatSalut no va justificar adequadament que alguns serveis, dispositius i programes específics de reconeguda necessitat derivessin del Pla de Salut o d'altres criteris de política sanitària. Hi ha casos de programes que complementen contraprestacions ja calculades o que inclouen provisió assistencial no prou definida.

2. Contractació:

   • La contractació dels serveis, en general, s'ajusta a la normativa i criteris objectius, uniformes i que respecten el principi d'economia.
   • Tot i això, la formalització dels imports anuals i condicions de facturació per a l'any 2022 es va fer de manera extemporània, mitjançant clàusules addicionals signades després de l'inici de la seva vigència sense preveure eficàcia retroactiva. Això constitueix una causa d'anul·labilitat i un incompliment normatiu.
   • En el cas de l'ICS (Institut Català de la Salut), no s'ha complert el mandat normatiu de subscriure un contracte programa amb el CatSalut.
   • Hi ha una manca de criteris prou detallats o documentació per justificar la decisió de quins proveïdors realitzen els serveis/programes específics de reconeguda necessitat i per determinar la quantia anual assignada a cadascun. La Sindicatura no ha tingut accés a una definició formal del concepte d'"unitat proveïdora", la qual cosa és crucial per al sistema de determinació de preus.

3. Aplicació del Sistema / Compensació Adequada:

   • El sistema té en compte la complexitat estructural dels hospitals i la complexitat de la casuística atesa mitjançant l'IRR (Intensitat Relativa de Recursos).
   • Pel que fa a les urgències, el sistema URG per classificar-les té limitacions per captar la complexitat, gravetat o dependència dels pacients. La forma de càlcul de l'IRU (Índex Relatiu d'Urgències) pot crear un incentiu no intencionat contrari a l'adequació de les urgències al dispositiu més apropiat.
   • El CatSalut no disposa d'informes econòmics que justifiquin el càlcul dels preus unitaris de la majoria de serveis (altes hospitalàries, urgències, consultes externes, programes específics), fet que introdueix discrecionalitat i no garanteix els principis de legalitat, transparència i interès general. Tot i obtenir escandalls de costos per a algunes noves tècniques o alta complexitat del 2022, no va ser possible per a incorporacions anteriors.

4. Finançament als Proveïdors:

   • El sistema busca dotar els proveïdors d'un finançament adient. Tot i això, l'actualització de preus l'any 2022, basada en increments salarials estatals, es va formalitzar tard amb la signatura de les clàusules addicionals.
   • En el cas de l'ICS, l'import de les transferències pagades el 2022 va ser superior en 28,02 M€ a l'import que hauria resultat si l'activitat s'hagués valorat amb els preus i paràmetres aplicables a les entitats concertades.

5. Qualitat, Accessibilitat i Eficiència:

   • Tot i les polítiques per millorar aquests aspectes, s'observen només millores modestes en la qualitat, accessibilitat i eficiència.
   • L'anàlisi d'indicadors mostra que no s'observen millores significatives pel que fa a la qualitat de l'atenció hospitalària (indicadors com mortalitat hospitalària, reingressos en 30 dies, hospitalitzacions potencialment evitables, parts per cesària). Alguns indicadors d'eficiència com l'estada mitjana i el percentatge de cirurgia major ambulatòria (CMA) han mostrat evolucions modestes o estancament en els darrers anys analitzats. El temps d'espera per a l'atenció oncològica ha augmentat, tot i mantenir-se sota el llindar de garantia de 30 dies.

Recomanacions de la Sindicatura

A partir de les conclusions, la Sindicatura fa diverses recomanacions al CatSalut, entre les quals destaquen:

• Revisar i avaluar la coherència dels objectius dels incentius del sistema de preus amb la planificació estratègica del Departament de Salut.
• Desenvolupar criteris clars, objectius i transparents per a la contractació i assignació de serveis/programes específics i la determinació de les seves quanties.
• Revisar el preu unitari de les urgències per adaptar-lo als costos reals.
• Disposar d'informes econòmics que justifiquin el càlcul dels preus unitaris dels serveis.
• Estudiar la idoneïtat d'augmentar el pes del pagament per resultats en la contraprestació total i incorporar-hi indicadors de resultats en salut.
• Adreçar les causes que limiten la implementació de la cirurgia major ambulatòria i introduir incentius o penalitzacions que incideixin en les dimensions de qualitat i accessibilitat.
• Introduir incentius monetaris equivalents als aplicats a la resta de proveïdors a les unitats de l'ICS, un cop avaluada la seva eficàcia.

Al·legacions del CatSalut

El CatSalut va presentar al·legacions a l'esborrany de l'informe. Els seus principals arguments inclouen:

• Les restriccions pressupostàries i la vinculació dels increments salarials a paràmetres macroeconòmics amb caràcter retroactiu expliquen les dificultats i la tardança en la formalització de contractes/clàusules.
• El model sanitari català és complex i la fixació de tarifes es fa de manera generalitzada.
• Discrepen de la conclusió de la Sindicatura sobre la manca d'empara legal dels serveis, citant la Llei 5/2020 que manté els acords vigents fins a l'entrada en vigor d'una nova llei sobre fórmules no contractuals, la qual s'està tramitant. Argumenten que la manca de contracte programa amb l'ICS és una anomalia formal deguda a dificultats tècniques objectives del sistema.
• Expliquen les complexitats en la classificació de certs casos i la lògica del pagament d'urgències que superen les 16 hores. Aclaren que la penalització per reingrés busca limitar incentius a l'alta prematura. Els retards en la regularització es deuen a la complexitat del procés i el tancament dels registres de dades assistencials.
• Adverteixen de la complexitat d'avaluar la qualitat i l'eficiència amb un subconjunt petit i discret d'indicadors, argumentant que alguns (com les hospitalitzacions evitables) reflecteixen la qualitat del sistema en la seva globalitat, no només de l'atenció hospitalària. Sostenen que el sistema català gaudeix de reconeixement internacional per la seva qualitat i eficiència.

Tractament de les Al·legacions

La Sindicatura va analitzar les al·legacions. Es van introduir modificacions o aclariments en els apartats 1.2, 5.3.3 i 5.5.2 de l'informe. La resta del text no es va alterar perquè, segons la Sindicatura, les al·legacions confirmaven la situació descrita, no aportaven documentació que modifiqués les observacions, o no tenien suport jurídic per demostrar el compliment de la normativa.

Aprovació de l'Informe

L'informe de fiscalització 5/2025 va ser aprovat pel Ple de la Sindicatura de Comptes el 8 d'abril del 2025.

En resum, l'informe conclou que el sistema de contraprestació del CatSalut per l'atenció hospitalària d'aguts el 2022 presenta mancances significatives pel que fa a la coherència amb la planificació sanitària, el compliment formal de la normativa en la contractació (especialment la tardança en la formalització de clàusules i la manca de contracte programa amb l'ICS), la justificació econòmica dels preus fixats i la capacitat de demostrar millores substancials en la qualitat, accessibilitat i eficiència dels serveis, observant-se només millores modestes. El CatSalut, en les seves al·legacions, presenta la seva visió justificant algunes d'aquestes qüestions per la complexitat del sistema, la normativa pressupostària i les dinàmiques històriques, i qüestiona la interpretació o la selecció d'indicadors per part de la Sindicatura, si bé la Sindicatura només va acceptar canvis puntuals basats en les al·legacions.

PS. Al Cairos se li gira feina.

PS. La col·lecció de 25 disbarats.

PS. Algú ho va dir fa uns mesos de forma interessada.

PS. Infografia

Pharma, big pharma(34)

In Silico Dreams: How Artificial Intelligence and Biotechnology Will Create the Medicines of the Future 

Llibre resumit amb IA

In silico, Termcat Definició: Dit de la recerca que es basa en una simulació informàtica, especialment en la investigació biològica.

El llibre "In Silico Dreams: How Artificial Intelligence and Biotechnology Will Create the Medicines of the Future" de Brian Hilbush explora la convergència de la intel·ligència artificial (IA) i la biotecnologia i el seu impacte transformador en el futur de la medicina. El llibre detalla com aquestes dues disciplines estan creant una nova era de descobriment i enginyeria terapèutica, comparant-ho amb l'impacte de la revolució digital en altres camps.

El llibre comença amb una Introducció que estableix el context històric de la descoberta de medicaments, des de compostos naturals amb potència incerta fins a la preparació i fabricació de fàrmacs de molècules petites gràcies a l'elucidació de les regles de la química orgànica. S'hi destaca la creació d'una nova indústria basada en l'enginyeria terapèutica. La introducció també explica que el llibre connecta antecedents històrics amb la recerca d'avantguarda en biotecnologia i IA, centrant-se en innovacions importants que afecten la medicina. Es mencionen nous negocis dedicats a la teràpia gènica i cel·lular, així com aquells fundats en el descobriment i l'enginyeria terapèutica basats en la IA.

La Taula de Continguts proporciona una visió general de l'estructura del llibre:

• Capítol 1: L'Impacte de la Revolució de la Informació en la Biologia Aquest capítol explora com la gran quantitat de dades biològiques generades a gran velocitat ha provocat un canvi de paradigma en la biologia, permetent la biologia in silico. Es discuteix el seguiment del SARS-CoV-2 amb epidemiologia genòmica, les transicions i la computació en la investigació del càncer, la biologia estructural i la genòmica, la seqüenciació del genoma humà, la biologia computacional al segle XXI, les aplicacions de la seqüenciació del genoma humà i l'anàlisi de la informació de la seqüència del genoma humà. Es menciona el Projecte Genoma Humà, amb el seu objectiu audaç i la seva finalització anticipada i per sota del pressupost. També es descriuen les tecnologies de seqüenciació de nova generació (NGS) i el procés d'anàlisi de dades que generen.

• Capítol 2: Una Nova Era de la Intel·ligència Artificial Aquest capítol se centra en l'evolució de la IA, des dels seus inicis fins a les xarxes neuronals profundes i l'aprenentatge automàtic. Es discuteixen conceptes clau com les xarxes neuronals convolucionals (CNN) i les xarxes neuronals recurrents (RNN), així com les seves aplicacions en el processament d'imatges i llenguatge. També es mencionen sistemes experts, els cinc tribus de l'aprenentatge automàtic i diferents estils d'aprenentatge automàtic. Es destaca la importància de la modularitat en el disseny de sistemes d'IA complexos i s'il·lustra amb l'exemple del reconeixement de la parla.

• Capítol 3: El Llarg Camí cap a Noves Medicines Aquest capítol proporciona una perspectiva històrica sobre el descobriment i desenvolupament de medicaments. Comença amb la història de l'ús de compostos derivats de la natura, com l'opi, i segueix l'evolució cap a la indústria farmacèutica moderna. Es destaca el paper de científics pioners com Paul Ehrlich en la quimioteràpia i el descobriment d'antibiòtics com la penicil·lina. També es tracta el desenvolupament de terapèutiques contra el càncer, des de fàrmacs citotòxics fins a enfocaments més racionals basats en la comprensió dels processos bioquímics i la immunoteràpia. El capítol conclou amb una visió general del procés modern de descobriment i desenvolupament de fàrmacs, que inclou la identificació de dianes, la validació, els estudis preclínics i les diferents fases dels assaigs clínics.

• Capítol 4: Edició Genètica i les Noves Eines de la Biotecnologia Aquest capítol se centra en el camp de l'edició genètica, començant amb la història del desenvolupament d'eines d'enginyeria genòmica de precisió. Es revisa la biologia molecular i el flux d'informació biològica, incloent la història de la tecnologia de l'ADN recombinant. Es presenta la tecnologia CRISPR-Cas9 com una eina d'edició genòmica important i es revisen els assaigs clínics de teràpies editades amb CRISPR-Cas. Finalment, es descriuen les plataformes i innovacions de vacunes d'ARNm que van portar al seu èxit contra el virus SARS-CoV-2.

• Capítol 5: L'Assistència Sanitària i l'Entrada dels Titans Tecnològics Aquest capítol examina la creixent implicació de les grans empreses tecnològiques en el sector de la salut. Es discuteix la salut digital i com les empreses tecnològiques estan entrant en l'assistència sanitària a través de diverses vies, incloent el desenvolupament de dispositius portàtils, plataformes d'anàlisi de dades i serveis d'assistència sanitària. Es podrien mencionar exemples com Alphabet (Google), Apple, Microsoft, i Amazon.

• Capítol 6: Algorismes Basats en la IA en Biologia i Medicina Aquest capítol profunditza en les aplicacions específiques dels algorismes de la IA en biologia i medicina. Es poden incloure exemples de com la IA s'utilitza per a la classificació de tumors basada en dades genòmiques i epigenètiques, la predicció de l'estat de mutació a partir d'imatges d'histopatologia, la integració de dades multi-òmics i el desenvolupament d'eines de diagnòstic. Es podrien destacar eines i plataformes com HumanDx i Isabel.

• Capítol 7: La IA en el Descobriment i Desenvolupament de Fàrmacs Aquest capítol se centra específicament en el paper de la IA en les diferents etapes del descobriment i desenvolupament de fàrmacs. Això inclou la identificació de dianes terapèutiques, el cribratge virtual de compostos, la predicció de propietats farmacològiques, la química generativa per al disseny de noves molècules i la planificació de rutes sintètiques. Es podrien mencionar empreses com Deep Genomics i Relay Therapeutics que utilitzen la IA en el descobriment de fàrmacs.

• Capítol 8: El Futur de la Biotecnologia, la IA i la Medicina Aquest capítol mira cap al futur, explorant com la biotecnologia i la IA continuaran transformant la medicina. Es discuteix la construcció d'eines per desxifrar estructures moleculars i sistemes biològics, amb exemples com AlphaFold per a la predicció de l'estructura de proteïnes. També es tracten les aplicacions de la IA en la genètica, com la predicció de l'organització 3D del genoma i els elements reguladors, i en la neurociència, amb la modelització del cervell i el comportament. Finalment, es podrien abordar temes com la computació quàntica per a la química i la biologia in silico.

L'autor, Brian Hilbush, és un expert en biotecnologia i genòmica amb tres dècades d'experiència en gestió empresarial i científica d'alt nivell en les ciències de la vida. La seva experiència tècnica resideix en la intersecció de la genòmica, la intel·ligència artificial i la bioinformàtica. Ha cofundat ModGene, on va construir una plataforma de descobriment de dianes de fàrmacs basada en la genètica amb un enfocament en les malalties neurodegeneratives.

En resum, "In Silico Dreams" ofereix una visió exhaustiva de com la intel·ligència artificial i la biotecnologia estan revolucionant el descobriment, el desenvolupament i l'aplicació de la medicina, combinant perspectives històriques amb les últimes avanços i les implicacions futures per a la salut humana.

Panorama terapèutic

PS. Observatori TRUMP, de lectura necessària.

PS. Sobre la transparència dels preus dels medicaments. Els de CIVIO enfadats, i l'Audiència fa de les seves...

PS. Informes públics del finançament de medicaments, una opció elegant per no explicar quant costen!!!

PS. El buscador de nous medicaments.

PS. Va sortir fa unes setmanes aquesta notícia de descobriment de biomarcador d'Alzheimer quan ja fa temps que es comercialitza per part d'una empresa japonesa, i aquí va aparèixer com si res...i tothom content i enganyat.

PS. Més recursos no necessàriament fan créixer la longevitat, aquest gràfic ho mostra.

Manual per als assessors de ministres de salut (2)

Public Health Care

Llibre resumit amb IA

Aquest llibre, titulat "Public Health Care", escrit per Luigi Siciliani, Kurt Brekke, Mathias Kifmann i Odd Rune Straume, analitza el paper del govern en el finançament i la provisió de l'assistència sanitària pública. Se centra en resumir el coneixement i les troballes principals de la literatura econòmica, oferint una visió actualitzada de l'assistència sanitària pública.

El llibre s'estructura en diverses seccions principals:

• Introducció: Estableix el context del llibre, destacant que la major part de la despesa sanitària en països d'alta renda és pública.
• Finançament dels Sistemes de Salut: Aquesta secció examina les justificacions polítiques per a l'assegurança mèdica pública, basades en arguments d'equitat i eficiència. També aborda la coexistència de l'assegurança mèdica pública i privada, com els sistemes de salut gestionen la demanda excessiva, i l'efecte de l'expansió de l'assegurança mèdica. Es discuteixen diferents models de finançament, com els sistemes finançats per impostos i l'assegurança mèdica social (model bismarckià). També s'analitza la redistribució de recursos que duen a terme els sistemes de salut públics, la progressivitat o regressivitat de les diferents formes de finançament (impostos directes, indirectes, contribucions a la seguretat social, pagaments directes), i els arguments d'eficiència per a la intervenció governamental, relacionats amb la selecció adversa en els mercats d'assegurances privades. Finalment, s'exploren els mecanismes per prevenir la selecció de riscos i els esquemes d'ajust de riscos.
• Provisió d'Assistència Sanitària: Aquesta secció tracta la provisió d'assistència sanitària i l'efecte de les intervencions polítiques destinades a millorar la qualitat i l'eficiència. Inclou la discussió sobre els mecanismes de reemborsament, la competència entre proveïdors, la combinació públic-privada de proveïdors, i l'atenció integrada. S'analitzen els incentius financers i el comportament dels proveïdors, incloent-hi els sistemes de pagament basats en tarifes fixes com els Grups Relacionats amb el Diagnòstic (DRG) i el pagament per rendiment (Pay for Performance - P4P). També s'examina l'efecte de la competència entre hospitals i l'elecció del pacient, així com les diferències entre hospitals públics, privats sense ànim de lucre i privats amb ànim de lucre en termes de qualitat i eficiència. Finalment, s'aborda el tema de l'atenció integrada com una alternativa o coexistència amb la competència.
• Productes Farmacèutics: Aquesta secció se centra en el mercat dels productes farmacèutics, discutint els reptes de la regulació dels mercats de medicaments amb patent i sense patent, i analitzant els principals incentius per a la innovació farmacèutica. Es distingeixen els mercats de medicaments amb patent i sense patent (genèrics), que presenten reptes regulatoris diferents. Per als medicaments amb patent, es discuteixen la regulació de preus (màxims de preu, preus basats en el valor, preus de referència internacionals), la discriminació de preus entre països, les importacions paral·leles, i la protecció de patents com a incentiu per a la innovació. Per als medicaments sense patent, s'examina l'efecte de la competència dels genèrics sobre els preus i els esquemes de reemborsament basats en preus de referència. Finalment, s'analitzen els incentius per a la innovació farmacèutica, incloent-hi el paper del sector públic i privat en la recerca, la relació entre la regulació de preus i la innovació, i els incentius per al desenvolupament de medicaments innovadors en comparació amb els "me-too drugs".
• Conclusió: Resumeix els principals temes tractats al llarg del llibre, destacant el paper del govern en el finançament i la provisió de l'assistència sanitària pública i la diversitat d'intervencions per a la regulació dels mercats farmacèutics. Subratlla la tensió entre garantir l'accés a medicaments nous i efectius i mantenir els incentius per a la innovació, d'una banda, i gestionar el creixement de la despesa i implementar mesures reguladores per al control de preus i la contenció de costos, de l'altra.

En resum, "Public Health Care" ofereix una anàlisi exhaustiva de les qüestions econòmiques clau relacionades amb l'assistència sanitària pública, des del seu finançament i provisió fins a la regulació del mercat farmacèutic. Utilitza la teoria econòmica i l'evidència empírica per examinar una àmplia gamma de temes i polítiques rellevants per als sistemes de salut públics en diversos contextos.

Un disbarat rere l'altre (24)

 Institut Català de la Salut: avaluació de les urgències hospitalàries de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, exercici 2022

Avui tant sols destacaré un paràgraf de l'informe de la Sindicatura sobre les urgències de l'Hospital Arnau de Vilanova:

La contraprestació del CatSalut a l’HUAV pels serveis d’atenció urgent hospitalària prestats l’any 2022, 11,59 M€, es deriva de la clàusula de pagament que les parts van formalitzar, extemporàniament, el mes de març de 2023, sense l’empara del preceptiu contracte programa. El seu import s’ha calculat a partir dels preus unitaris que es deriven de l’aplicació del Decret 118/2014, del 5 d’agost, sobre la contractació i prestació dels serveis sanitaris amb càrrec al Servei Català de la Salut. Tanmateix, a diferència de la resta de proveïdors del SISCAT, l’ICS percep l’import estipulat en la clàusula cor-responent, amb independència de l’activitat efectivament realitzada. D’altra banda, les clàusules subscrites amb l’HUAV l’any 2022 establien un finançament addicional de les urgències per import de 3,22 M€, a través d’un programa específic.

D’acord amb la informació facilitada per la Direcció Financera de l’HUAV, i tenint en compte l’import del programa específic addicional, el dèficit de finançament estimat per l’activitat assistencial d’urgències de l’HUAV era d’1,61 M€ al tancament del 2022. Per nivells de triatge dels pacients atesos, la tarifa retribuïda pel CatSalut va ser deficitàriaper als nivells de triatge de pacients 1 a 3, el 53,3% de les urgències que es van atendre a l’HUAV l’exercici 2022.

 Resum: no hi ha contracte programa, la clàusula de pagament se signa 1 any i 3 mesos després de quan tocaria, allò que es paga no té relació amb els costos reals, hi ha pagaments addicionals discrecionals i d'això se'n diu programa específic.

Aquesta és la realitat de l'assignació de recursos al sistema de salut finançat públicament, un desgavell perfectament dissenyat sense bases objectives i mesurables. Un desgavell que afavoreix discrecionalitat i potser fins i tot arbitrarietat, i que alhora consolida qui ocupa la posició dins la jerarquia.

Hi ha molt material dins l'informe, només he volgut seleccionar això, que ja he dit d'altra manera en altres ocasions, però com que ho diu la Sindicatura de Comptes, li dona més força. I atenció, l'informe s'ha aprovat i no passa res de res, com sempre.

PS. La col·lecció de disbarats creix i ningú per ara desperta de l'anestèsia.

PS. La Sindicatura ens costa 10 milions € anuals. Val la pena que segueixi? o potser caldria tancar-la a la vista del cas que li fan els polítics al Parlament. Ningú se n'adonaria...

PS. Deixo una infografia de resum.

Pharma, big pharma (33)

 A Prescription for Change: The Looming Crisis in Drug Development

Llibre resumit amb IA.

El llibre "A Prescription for Change: The Looming Crisis in Drug Development" de Michael Kinch explora la història i l'evolució de la indústria farmacèutica, amb la intenció d'analitzar si el model modern de descobriment de fàrmacs és sostenible en el futur. L'autor es basa en decisions reals i les persones que les van prendre per il·lustrar la trajectòria de la indústria, des dels seus inicis fins a l'actualitat. Kinch no busca defensar una postura particular, sinó permetre al lector avaluar la salut d'una indústria multimilionària essencial per al desenvolupament de futurs medicaments i qüestionar si aquesta empresa valuosa es troba al caire del col·lapse.

La secció "How Did We Reach This Point?" (Introducció) planteja la qüestió de si l'empresa moderna de descobriment de fàrmacs es pot mantenir. L'autor menciona que aquesta obra es va inspirar en una sèrie d'articles revisats per experts a Drug Discovery Today, però que adopta un enfocament diferent, centrant-se en les decisions de la vida real i les persones que van modelar la indústria farmacèutica.

El capítol u, "Why Regulate Medicines?", probablement discuteix les raons i la necessitat de la regulació dels medicaments. Fa referència a la història dels "vendedores d'oli de serp" i menciona els beneficis per a la salut dels àcids grassos poliinsaturats n-3. També cita treballs sobre la fisiologia i la bioquímica dels cestodes, la relació entre paràsits subletals i els pressupostos energètics de l'hoste, i els nivells de vitamina B12 i la incidència d'anèmia per tenia. A més, es menciona la deficiència de vitamina B12, la història dels agents de guerra química i biològica, i l'enverinament per cianur després de la ingesta d'ametlles amargues, així com l'enverinament per cianur en general i el controvertit tractament contra el càncer Laetrile. També es fa referència a les clíniques de càncer de Tijuana, els aspectes tècnics de l'Holocaust relacionats amb el cianur, el període fundacional de la Farmacopea dels EUA, i la construcció d'una col·lecció retrospectiva en farmàcia.

El capítol dos, "Trials and Tribulations", se centra en els assaigs clínics i els seus desafiaments. Explica el procés de la Investigational New Drug (IND) application que s'ha de presentar a la FDA abans de començar els assaigs clínics en humans. L'IND ha de proporcionar informació sobre estudis de farmacologia i toxicologia en animals, on el fàrmac s'ha de provar en almenys dues espècies diferents per establir la seguretat a múltiples dosis i identificar possibles toxicitats a nivell macroscòpic i microscòpic (histopatologia). També s'inclouen proves de farmacologia de seguretat per avaluar l'impacte en òrgans vitals. L'IND també requereix protocols clínics detallats i les credencials dels investigadors, així com una avaluació detallada del procés de consentiment informat, un procés mandat per el Codi de Nuremberg per garantir la voluntarietat dels participants i el seu dret a retirar-se de l'assaig. La FDA té trenta dies per revisar l'IND abans que pugui començar un assaig, i sovint pot posar un assaig en espera fins que es resolguin les preguntes o inquietuds. Un cop completats tots els requisits de la investigació clínica, la informació es compila en una New Drug Application (NDA), generalment per a teràpies de molècules petites, o una Biologics License Application (BLA), per a fàrmacs biològics. Aquestes aplicacions han de respondre a tres preguntes principals sobre la seguretat i l'eficàcia del fàrmac, l'adequació de l'etiquetatge i la publicitat, i la robustesa del procés de fabricació per garantir la qualitat. El capítol també fa referència a la talidomida i el seu ús en el tractament de l'eritema nodosum leprosum (ENL), una complicació dolorosa de la lepra, destacant que, malgrat les advertències, es van informar casos de defectes de naixement al Brasil entre 2005 i 2010.

El capítol tres, "Dreams of Greatness: The Birth of the Pharmaceutical Industry", explora els orígens de la indústria farmacèutica. Menciona el descobriment de la morfina per Friedrich Serturner a partir de l'opi el 1805, destacant que va provar la substància en nens locals i posteriorment la va vendre a la seva farmàcia a Hamelin. Serturner va convèncer Heinrich Emmanuel Merck dels avantatges de la morfina purificada, i la companyia E. Merck va créixer i va publicar l'Índex Merck el 1889 i el Manual Merck de Diagnòstic i Teràpia el 1899, que van esdevenir eines de referència i publicitat molt exitoses.

El capítol quatre, "Triumph and Tragedy", examina èxits i fracassos importants en la història del desenvolupament de fàrmacs. Fa referència a la Llei d'Extensió dels Programes Omnibus (HOPE) de 1988, que va obligar a la creació de l'AIDS Clinical Trials Information System (ACTIS) per informar sobre els assaigs experimentals de la SIDA. També es menciona l'augment de nous fàrmacs contra el VIH/SIDA, fins a vint-i-vuit el 2014, que es poden classificar segons les molècules del VIH que ataquen. Es destaca l'ús de la cribratge d'alt rendiment i la comprensió de l'estructura de les proteïnes del VIH per al disseny de nous fàrmacs.

El capítol cinc, "Ivory Tower of Power", detalla el naixement de la moderna universitat de recerca, des de les seves arrels a l'Alemanya de Kaiser fins a la seva adopció als Estats Units. També aborda el "desastre extraordinari de la mort blava", que va causar desenes de milions de morts i va canviar per sempre la investigació i el desenvolupament mèdic. A més, examina com els sectors acadèmic, governamental i privat es van unir per descobrir fàrmacs meravellosos que van salvar milions de persones de malalties del cor.

El capítol sis, "The DNA of Biotechnology", descriu la fundació de la indústria biotecnològica, des del descobriment de l'ADN fins al creixement de la indústria.

El capítol set, "Blockbusters and Bombs: Pressures on the Pharmaceutical Industry", se centra en les pressions que afronta la indústria farmacèutica, relacionades amb el model de "blockbusters" (fàrmacs supervendes) i els fracassos ("bombs") en el desenvolupament de fàrmacs.

El capítol vuit, "Sea Monsters, Immunauts, and Death Panels", i el capítol nou, "Drama on the I-270 Tech Corridor", tracten temes més contemporanis i específics de la indústria biotecnològica. El capítol nou se centra en una àrea geogràfica local als afores de Maryland com a exemple del creixement, les oportunitats, els riscos i els desafiaments de les empreses de biotecnologia. Es revisa la gènesi del projecte del genoma humà i com personalitats fortes van crear un programa crucial que va generar i destruir grans fortunes. La regió també mostra els reptes que afronten les empreses que intenten expandir-se més enllà de ser un "èxit puntual".

El capítol deu, "Autophagy", detalla les onades de consolidació corporativa que van permetre a una sèrie d'empreses mitjanes transformar les indústries farmacèutica i biotecnològica. També es detalla l'ascens de la "gran farmacèutica", incloent-hi el creixement d'un nou moviment que amenaça la sostenibilitat del futur descobriment de fàrmacs.

El capítol onze, "Three Views of a Train Wreck", i el capítol dotze, "Bridging the Valley", ofereixen diferents perspectives sobre els problemes actuals de la indústria i possibles solucions per "superar la vall" entre la investigació bàsica i el desenvolupament de productes.

En conjunt, el llibre mostra una narrativa històrica detallada de la indústria farmacèutica i biotecnològica, posant èmfasi en les forces que han donat forma al seu desenvolupament i els reptes que afronta actualment, especialment pel que fa a la sostenibilitat de la innovació en el futur.

PS. Avui a LV, CRISPR i FT

Què cal fer per a limitar l'extracció de valor?

Predatory Value Extraction: How the Looting of the Business Corporation Became the U.S. Norm and How Sustainable Prosperity Can Be Restored 

Aquest és un llibre fonamental per entendre l'economia dels nostres dies. Sorprèn que no se n'hagi parlat gaire. Jo vaig fer referència a l'autor en aquest escrit La teranyina que sosté la financialització dels medicaments, la salut i la vida, on aplico el que diu aquest llibre al sector farmacèutic.

Resum del llibre amb IA.

El llibre "Predatory Value Extraction: How the Looting of the Business Corporation Became the U.S. Norm and How Sustainable Prosperity Can Be Restored" de William Lazonick i Jang-Sup Shin examina detalladament com l'extracció de valor per part de les empreses s'ha convertit en la norma als Estats Units, superant la creació de valor i amb conseqüències negatives per a l'ocupació, la distribució de la renda i el creixement de la productivitat.

El llibre comença amb una anàlisi de la creixent desproporció entre la productivitat i la compensació als Estats Units des de 1948 fins a 2017 [8, fig. 1.1] i la creixent part de la renda que correspon al 0,1% superior [8, fig. 1.2, 4]. Els autors argumenten que el declivi de la classe mitjana americana no es pot solucionar simplement amb la "creació de llocs de treball", sinó que requereix dècades d'ocupació amb salaris dignes i oportunitats d'aprenentatge continu. Per a això, una proporció substancial de la força laboral ha d'estar empleada per una "empresa innovadora" capaç de generar productes de major qualitat i menor cost que puguin sustentar els ingressos de la classe mitjana.

La Teoria de l'Empresa Innovadora és fonamental per entendre les microbases que una economia ha de tenir per aconseguir un creixement econòmic estable i equitatiu, i com aquestes bases poden ser minades. Aquesta teoria explica com, durant el segle XX, un règim d'assignació de recursos de "retenir i reinvertir" va permetre que un nombre relativament petit d'empreses creixessin i assolissin posicions dominants al mercat, reinvertint els beneficis en capacitats productives i compartint els guanys de la innovació amb els empleats.

No obstant això, el llibre mostra com s'ha produït un canvi cap a un règim de "reduir i distribuir", centrat en les distribucions de caixa als accionistes mitjançant dividends i recompra d'accions, cosa que equival a un espoli generalitzat de la corporació industrial amb impactes devastadors. Aquesta activitat desequilibrada d'extracció de valor és legitimada per la ideologia de la Maximització del Valor per a l'Accionista (MSV), adoptada per executius corporatius com a insiders, inversors institucionals com a facilitadors, i activistes de fons de cobertura com a outsiders.

El llibre està organitzat per explicar aquesta evolució històrica i les funcions de les diferents institucions involucrades:

• El Capítol 2 examina l'empresa empresarial com una organització creadora de valor, contrastant-la amb la teoria neoclàssica il·lògica de l'empresa optimitzadora i presentant la Teoria de l'Empresa Innovadora i les condicions socials per a la creació de valor. Es destaca el paper de l'aprenentatge organitzacional col·lectiu i acumulatiu.
• El Capítol 3 se centra en la borsa de valors com una institució extractora de valor, analitzant la separació entre propietat i control i les funcions canviants de la borsa com a influències en el desequilibri creació-extracció. Es discuteix la transició del "retenir i reinvertir" al "reduir i distribuir".
• El Capítol 4 aprofundeix en l'anatomia de la compensació basada en accions i el paper de la recompra d'accions. Es critica la Regla 10b-18 de la SEC, que permet la recompra d'accions al mercat obert sense la necessitat de divulgar els dies específics en què es realitzen les compres. Això obre la porta a l'ús d'informació privilegiada per obtenir beneficis personals.
• El Capítol 5 analitza el paper dels inversors institucionals com a facilitadors de l'extracció de valor. Examina l'evolució del seu paper, des de ser encoratjats a diversificar sense buscar controlar la gestió, fins a convertir-se en actors més actius, influïts per la regulació i firmes d'assessoria de vot com ISS (Institutional Shareholder Services). Es qüestiona si l'activisme institucional ha servit realment l'interès públic.
• El Capítol 6 se centra en els activistes de fons de cobertura com a outsiders extractors de valor. Explica l'origen i l'expansió dels fons de cobertura i investiga la transformació de Carl Icahn de "raider" corporatiu a activista prominent de fons de cobertura, il·lustrant les característiques i els mètodes dels nous extractors de valor. Es detallen algunes de les seves activitats d'extracció de valor [45, taula 6.3].
• El Capítol 7 critica les obres de Lucian Bebchuk i els seus col·legues, que funcionen com els principals defensors acadèmics de l'activisme dels fons de cobertura. Es qüestiona l'afirmació que l'activisme dels fons de cobertura genera valor a llarg termini.
• El Capítol 8, titulat "Innovative Enterprise Solves the Agency Problem", presenta la Teoria de l'Empresa Innovadora com una solució al problema d'agència, reconeixent el paper de les llars com a contribuents, treballadors, consumidors, estalviadors i inversors en el procés de creació de valor.
• El Capítol 9, "Reversing Predatory Value Extraction", proposa una agenda bàsica per combatre l'extracció de valor depredadora i restaurar la prosperitat sostenible. Això inclou:
  • Rescindir la Regla 10b-18 de la SEC i prohibir la recompra d'accions al mercat obert.
  • Redissenyar la retribució dels executius per incentivar i recompensar la creació de valor, no l'extracció de valor.
  • Reconstituir els consells d'administració per incloure representants de les llars com a treballadors, contribuents i estalviadors, a més dels fundadors, i excloure els extractors de valor depredadors.

En conclusió, el llibre argumenta que la primacia de la maximització del valor per l'accionista i les pràctiques com la recompra d'accions, facilitades per regulacions inadequades i la influència dels activistes de fons de cobertura, han portat a una "espoliació" de les empreses nord-americanes, perjudicant la capacitat d'innovació, l'estabilitat laboral i l'equitat de la renda. Proposa un retorn a un model de "retenir i reinvertir" i una reforma de la governança corporativa per restablir un equilibri entre la creació i l'extracció de valor i promoure una prosperitat sostenible.

Pharma, big pharma (32)

Knowledge accumulation and industry evolution: the case of Pharma-Biotech 

Llibre resumit amb IA

El llibre "Knowledge accumulation and industry evolution: the case of Pharma-Biotech" editat per Giovanni Dosi i Mariana Mazzucato explora detalladament la dinàmica de la indústria farmacèutica i biotecnològica, amb un focus en la generació de coneixement, l'evolució del mercat, el comportament de les empreses i el paper de les institucions, les lleis i les regulacions.

La Introducció de Giovanni Dosi i Mariana Mazzucato estableix el marc del llibre, que pretén il·luminar aspectes importants dels processos evolutius que guien una de les indústries centrals de les economies modernes. El llibre busca estimular debats sobre la interpretació de la història i el rendiment de la indústria, així com els acords institucionals per als quals s'hauria de regir.

La Part I: Innovació i evolució de la indústria comença amb el capítol 2, "Pharmaceutical innovation as a process of creative destruction" de Frank R. Lichtenberg. Aquest capítol avalua com de destructiva és la destrucció creativa en la indústria farmacèutica, examinant l'impacte de la introducció de nous fàrmacs en la demanda dels antics dins de la mateixa classe terapèutica i en la mida total del mercat. També considera breument l'efecte de la introducció de nous fàrmacs en l'estructura del mercat. La major part del capítol intenta determinar com de creativa és la destrucció creativa, centrant-se en el benefici del consumidor. Taules com la 2.10 mostren la història de noves entitats moleculars aprovades dins de classes de fàrmacs seleccionades.

El capítol 3, "The evolution of pharmaceutical innovation" de Paul Nightingale i Surya Mahdi, explica i destaca un patró consistent de canvis dins dels processos de R+D farmacèutica que produeixen terapèutiques de "molècules petites". Es proposa una alternativa a la concepció tradicional de la "revolució biotecnològica". El capítol argumenta que els canvis en la innovació farmacèutica estan impulsats per la necessitat de difondre els creixents costos fixos i la naturalesa cada vegada més especialitzada del coneixement científic, creant un èmfasi en la integració del coneixement al llarg del procés de descobriment de fàrmacs, particularment entre R+D i màrqueting. La figura 3.1 il·lustra aquesta jerarquia de tradicions tecnològiques. Es destaca que les etapes més primerenques d'aquest canvi es van dur a terme en el sector públic.

El capítol 4, "Firm and regional determinants in innovation" de Massimiliano Mariani, investiga la influència de les competències de les empreses i la proximitat geogràfica en la producció d'innovacions a la indústria química europea, incloent-hi la biotecnologia i els productes químics tradicionals. L'anàlisi empírica utilitza dades de patents de l'Oficina Europea de Patents (EPO) entre 1987 i 1996, combinant informació de patents amb característiques de les empreses i regions. Es compara l'efecte de les característiques de l'empresa (com la mida, la intensitat de R+D i l'especialització tecnològica) amb les característiques regionals (com el nombre de laboratoris d'alta tecnologia i l'activitat de patent regional) en la probabilitat de produir patents molt citades. Les taules 4.2 i 4.3 presenten estadístiques descriptives i resultats de regressions binomials negatives. La secció 4.5 compara les externalitats geogràfiques en biotecnologia amb les de la indústria química tradicional. Les figures 4.1 i 4.2 mostren les característiques mitjanes de les empreses amb patents en ambdues categories. La taula 4.4 proporciona estadístiques descriptives per a ambdues categories.

La Part II: Creixement de l'empresa i estructura del mercat inclou el capítol 6, "Heterogeneity and firm growth in the pharmaceutical industry" d'Elena Cefis, Matteo Ciccarelli i Luigi Orsenigo. Aquest capítol investiga algunes propietats dels patrons de creixement de les empreses a la indústria farmacèutica. Es destaca que la qüestió del creixement de les empreses és interessant per si mateixa i per raons relacionades amb la dinàmica de l'innovació i l'evolució de l'estructura del mercat. El capítol argumenta que els resultats tradicionals sobre la llei de Gibrat podrien estar esbiaixats economètricament per la manca de consideració de la possible heterogeneïtat en les dades. S'utilitza una metodologia bayesiana per abordar aquesta heterogeneïtat. La taula 6.1 i la figura 6.2 presenten resultats sobre la velocitat de convergència. La secció 6.4 comprova la robustesa dels resultats utilitzant un conjunt de dades diferent i supòsits previs diferents. La figura 6.6 mostra la distribució industrial de les empreses amb un paràmetre específic. Les figures 6.9 i 6.10 mostren histogrames de dades replicades per comprovar el model.

El capítol 7, "Pharmaceuticals: growth, diversification patterns" de Giorgio Bottazzi, Fabio Pammolli i Andrea Secchi, presenta una àmplia gamma d'anàlisis sobre la indústria farmacèutica mundial, tenint en compte tant la dinàmica a curt termini de l'estructura sectorial com el comportament de les empreses individuals. Un dels objectius és comprovar si les regularitats empíriques ben conegudes que caracteritzen altres sectors també es mantenen en aquest cas. S'analitzen les distribucions de mida de les empreses i la seva dinàmica al llarg del temps, així com els patrons de diversificació. Les figures 7.3 i 7.4 mostren les relacions entre la mida de l'empresa i la volatilitat del creixement, així com la distribució de la mida de l'empresa. La figura 7.5 presenta les densitats empíriques de les taxes de creixement reescalades. La figura 7.9 examina la relació entre la mida de l'empresa i l'heterogeneïtat de la diversificació. La taula 7.1 mostra els pendents i els errors estàndard de l'ajustament lineal. La taula 7.2 presenta els coeficients estimats de la distribució de Subbotin asimètrica.

El capítol 8, "Entry, market structure, and innovation in a ‘history-friendly’ model of the evolution of the pharmaceutical industry" de Christian Garavaglia, Franco Malerba i Luigi Orsenigo, explora les relacions entre l'entrada, l'estructura del mercat i la innovació en la indústria farmacèutica, basant-se en un model "history-friendly" (HFM) previ. Els HFM són un enfocament per a la construcció de models econòmics evolutius formals que tenen com a objectiu capturar teories qualitatives sobre els mecanismes i factors que afecten l'evolució de la indústria i el canvi tecnològic i institucional, suggerides per la investigació empírica. La indústria farmacèutica es considera un subjecte ideal per a l'anàlisi "history-friendly". L'equació 8.3 defineix el "mèrit" d'un fàrmac. La figura 8.5 mostra la concentració global, mentre que la figura 8.6 il·lustra la concentració en cada categoria terapèutica. La figura 8.7 compara el nombre d'entrades potencials i empreses amb productes en la simulació estàndard i en el cas "continu". La figura 8.9 i 8.10 presenten resultats d'una simulació amb costos elevats.

El capítol 9 ofereix un comentari sobre el creixement de les empreses farmacèutiques per Boyan Jovanovic.

La Part III: Qüestions de política inclou diversos capítols que aborden temes relacionats amb la regulació, la propietat intel·lectual i l'impacte en la salut pública.

El capítol 10, "Patents, licensing, biomedical innovation" de Bronwyn H. Hall i Rosemarie Ham Ziedonis, investiga l'evidència sobre la "tragèdia de l'anticommons" a la investigació biomèdica causada per patents sobre descobriments "upstream" i eines de recerca. Els autors presenten resultats d'entrevistes amb empreses farmacèutiques i biotecnològiques per avaluar si es produeixen ruptures rutinàries en les negociacions sobre drets de propietat intel·lectual. Tot i que troben poca evidència de tals ruptures, observen que les patents sobre eines de recerca imposen una sèrie de costos socials i hi ha certa restricció d'accés. Es discuteix l'impacte de l'accés restringit a les eines de recerca en la innovació biomèdica. Es diferencien les eines de recerca segons la seva "upstreamness" i el seu abast.

El capítol 11, "Patents and public health: breast cancer" de Fabiana Orsi, Carmen Sevilla i Benjamin Coriat, examina l'impacte de les patents sobre la salut pública, centrant-se en el cas de les patents sobre els gens del càncer de mama. Es descriu l'estratègia adoptada per Myriad Genetics als Estats Units per a l'explotació de les seves patents i s'explora una extensió d'aquesta estratègia a les pràctiques franceses actuals. Es discuteix com les patents de gran abast sobre gens "upstream" poden afectar l'organització de la investigació i l'accés als tests genètics.

El capítol 12, "Competition, regulation, IP management in GM foods" de Pierre Regibeau i Kathy Rockett, se centra en la estructura i el comportament de la indústria dels aliments modificats genèticament (GM). Els autors presenten els resultats d'una enquesta realitzada a empreses, universitats i agències governamentals als Estats Units, Canadà i Europa per comprendre millor les qüestions de competència, regulació i gestió de la propietat intel·lectual en aquest sector. Es discuteixen les hipòtesis sobre la definició de la indústria, la concentració del mercat i el paper de la propietat intel·lectual.

El capítol 13, "Regulatory strategies, firm behaviour and innovation in the agrochemical industry: comparing pesticide regulation in the United States and the European Union" de Joyce Tait, James Wilsdon, Pam Garside i Julia Calvert, compara les estratègies regulatòries per als pesticides als Estats Units i la Unió Europea i il·lustra l'impacte diferencial de diverses categories de polítiques sobre les estratègies corporatives i els compradors potencials. La figura 13.1 mostra "pastanagues i bastons" de les polítiques, mentre que la figura 13.2 presenta les dimensions de la política de pesticides des de la perspectiva de la indústria agroquímica.

El capítol de conclusió, "Knowledge accumulation, regulation, and appropriability in the pharma-biotech sector: policy issues" de Luigi Orsenigo, Giovanni Dosi i Mariana Mazzucato, reflexiona sobre les implicacions polítiques associades a la dinàmica del coneixement i la seva influència en les empreses i les estructures de la indústria farmacèutica i biotecnològica. Es discuteixen temes com l'apropiabilitat, la regulació i el futur del procés d'innovació en aquest sector.

La recerca biofarmacèutica al món

Comprehensive measurement of biopharmaceutical R&D investment 

Article resumit amb IA.

Aquest article presenta una anàlisi exhaustiva de la inversió global en recerca i desenvolupament (R+D) en la indústria biofarmacèutica l'any 2021, amb l'objectiu de proporcionar una mesura més completa i transparent que les estimacions convencionals basades principalment en dades de grans empreses biofarmacèutiques cotitzades en borsa. Els autors argumenten que aquestes mesures tradicionals ofereixen una imatge incompleta del panorama del finançament en ignorar les inversions en R+D fetes per empreses públiques comercials més petites, empreses públiques en fase de desenvolupament sense productes comercials i empreses privades, totes elles amb una importància creixent en l'ecosistema del desenvolupament de fàrmacs. Per tant, una mesura comprensiva i transparent de la inversió en R+D és crucial per a la presa de decisions polítiques que afecten l'ecosistema de R+D.

La metodologia emprada va categoritzar l'ecosistema de R+D en empreses cotitzades i de propietat privada, cadascuna classificada com a en fase comercial o en fase de desenvolupament, resultant en quatre grups distints d'empreses. Les empreses en fase comercial realitzen una varietat d'activitats, incloent el desenvolupament de nous fàrmacs i la comercialització de fàrmacs existents, mentre que les empreses en fase de desenvolupament no tenen productes comercialitzats i es presumeix que totes les seves activitats estan dedicades al desenvolupament de nous fàrmacs. Les diferències en els requisits d'informació per a empreses públiques i privades van influir en la manera com es van mesurar les inversions i els ingressos en R+D.

Per a les empreses cotitzades, es van identificar aquelles amb un codi d'indústria primària de productes farmacèutics o biotecnologia a S&P Global Market Intelligence (Capital IQ). Es van revisar manualment les descripcions de les empreses que constituïen el 90% superior de la despesa total en R+D i es van excloure les que no desenvolupaven nous fàrmacs. També es van utilitzar filtres per codis de subindústria i paraules clau en la descripció de l'empresa per excloure empreses irrellevants i es van eliminar les filials operatives per evitar el doble comptatge. Una empresa pública es va considerar en fase comercial si informava d'ingressos superiors a 1.000 milions de dòlars el 2021, tenia paraules clau indicatives d'operacions comercials o havia llançat un producte aprovat en els últims 10 anys; totes les altres es van etiquetar com a en fase de desenvolupament.

Les dades d'empreses privades en fase comercial es van obtenir mitjançant Capital IQ i cerques manuals, mentre que les dades sobre les empreses privades en fase de desenvolupament que van rebre finançament privat es van obtenir de Pitchbook. Es va utilitzar un algoritme de codis de subindústria i paraules clau en la descripció de l'empresa, amb la ajuda de la revisió manual d'acords superiors a 1.000 milions de dòlars, per excloure empreses i acords irrellevants.

Per mesurar els ingressos de les empreses en fase comercial, es van utilitzar els ingressos nets reportats, després d'eliminar els ingressos no farmacèutics per als conglomerats. Es va assumir que les empreses en fase de desenvolupament no tenen ingressos per vendes de productes comercials.

Per mesurar la inversió en R+D per a les empreses en fase comercial, es va utilitzar la despesa en R+D reportada, tal com la defineixen el Financial Accounting Standards Board i l'International Accounting Standards Board, que pot incloure despeses de R+D en curs (IPR&D). Per a les empreses públiques en fase de desenvolupament, es va utilitzar la pèrdua (ingrés) net reportada, basant-se en la suposició que tota l'estructura de costos d'aquestes empreses existeix per donar suport a les activitats de R+D. Per a les empreses privades en fase de desenvolupament, es va estimar la inversió en R+D utilitzant una mitjana de tres anys (2019-2021) del capital total recaptat a través de capital risc (VC), creixement de capital privat i finançament de deute.

L'anàlisi de la inversió en R+D va revelar que la inversió global en R+D biofarmacèutica el 2021 va ser de 276.000 milions de dòlars en 4.191 empreses, amb un ingrés net total de 1.022.000 milions de dòlars en 583 empreses. Això resulta en una intensitat global de R+D del 27% (inversió en R+D com a part dels ingressos). Les 20 principals empreses per ingressos (que representen el 71% dels ingressos totals) contribueixen al 50% de la inversió en R+D. Les empreses en fase comercial van representar 204.000 milions de dòlars (74%) de la inversió en R+D, i les empreses en fase de desenvolupament, 73.000 milions de dòlars (26%). Les empreses no cotitzades van contribuir amb 32.000 milions de dòlars (12%) de la inversió en R+D. Les empreses amb seu als EUA, Europa i la regió Àsia/Pacífic van contribuir amb el 55%, el 29% i el 15% de la inversió total en R+D, respectivament. Els EUA van tenir la intensitat de R+D més alta (34%), seguits per Europa i Àsia/Pacífic (22% i 20%, respectivament).

La discussió destaca que aquest enfocament replicable per mesurar la inversió en R+D és més complet que en estudis anteriors. En conseqüència, l'estimació de més de 276.000 milions de dòlars de inversió en R+D a tot l'ecosistema biofarmacèutic mundial el 2021 és substancialment més gran que les estimacions anteriors. Per exemple, una enquesta basada en les contribucions dels membres de PhRMA va produir una estimació de la indústria comunament citada de 102.300 milions de dòlars el 2021, i Evaluate Pharma va estimar 238.000 milions de dòlars de R+D global el 2021 utilitzant un model propietari. Les mesures d'intensitat de la inversió en R+D d'aquest estudi, amb un 27% a nivell mundial i un 34% als EUA, superen significativament les estimacions anteriors. L'anàlisi indica diferències geogràfiques en la intensitat de R+D, revelant les contribucions desproporcionades de les empreses amb seu als EUA. Tot i que la major part de la inversió en R+D es produeix en empreses en fase comercial, una quantitat considerable (73.000 milions de dòlars; 26%) es va produir en empreses en fase de desenvolupament. L'anàlisi suggereix que ignorar la quota d'inversió en empreses més petites i no públiques probablement subestima les estimacions contemporànies de R+D biofarmacèutica en almenys 25.000 milions de dòlars.

L'estudi posa de manifest l'escala de la inversió en R+D biofarmacèutica dins d'un ecosistema de finançament del sector privat multifacètic i interconnectat. No obstant això, la quantitat d'assignació de capital de R+D no garanteix automàticament la distribució òptima de les inversions en R+D a la necessitat mèdica no coberta més alta, ja que això es veu afectat per les polítiques i els incentius del mercat. L'estudi reconeix les limitacions, com ara el caràcter transversal de l'anàlisi, la dependència de les dades de Capital IQ i Pitchbook, la possible subestimació de la R+D de les empreses privades i la manca de consideració de la despesa de governs i organitzacions sense ànim de lucre. Malgrat aquestes limitacions, la metodologia es presta a la replicació per permetre comparacions de tendències plurianuals.

David Hockney a Paris, ara

Un disbarat rere l'altre (23)

Llistes d'espera 2024

L'any passat vaig dir això respecte les llistes d'espera al Servei Català de la Salut:

Tenim el 2,5% de la població esperant per una intervenció, ara fa 20 anys en teníem l'1%. Aquesta és la magnitud del disbarat, 2 camps del barça esperant per una cirurgia. Fa uns mesos vaig comptar que si hi afegíem les visites i proves diagnòstiques tenim 8,6 camps del barça esperant.

Doncs el que ha passat un any després consolida la tendència anterior i la supera, d'un augment anual de 6,2% de pacients esperant el 2023, hem passat a augmentar el 6,94% el 2024. Tota una gran fita, 210.614 pacients esperant per una intervenció, on és el límit?

Tinc la impressió que no hi ha cap mesura en marxa per aturar semblant desgavell. El Pla de millora de l’accessibilitat de la ciutadania a l’atenció sanitària fet el març de 2023, ha assolit el contrari d'allò que pretenia, ara a la pràctica hi ha menys accés que abans del pla, més gent esperant, el 2,6% de la població.

Es fa molt difícil explicar que tenim un gran sistema d'assegurança social obligatòria universal si alhora és incapaç de garantir l'accés quan més es necessita. 

Pacients en llista d'espera per hospitalització a 31/12

Deixo per un altra dia entrar en més detalls de la llista d'espera ambulatòria i diagnòstica. Tot plegat sembla perfectament dissenyat per consolidar la tendència cap a l'augment de les barreres d'accés als serveis.

PS. Aquestes dades no les trobareu als mitjans habituals, ningú mossega la mà de qui el peix. Malauradament ja ha esdevingut normal. Vosaltres mateixos podeu contrastar les llistes d'espera aquí.

PS. A tots aquells que vulguin un referent sobre si aquest volum de llista d'espera és molt o és poc, només cal dir-los que hem assolit la segona posició del ranking on hi ha més població esperant per una intervenció. Només cal mirar la pàgina 8. I després d'això podem confirmar amb certesa que no passarà res. Ningú n'és responsable d'aquest disbarat majúscul de la política sanitària. Hi haurà un dia que hi haurà una sorpresa, i es veurà que no només una tercera part de la població ja ha votat amb els peus,  o que un 40% de metges fan pràctica dual, sinó que tot s'està coent cap una polarització màxima. Els lectors habituals d'aquest blog no se sorprendran en absolut perquè les alertes han estat constants.