Lo que el dinero no puede comprar
Llibre resumit amb IA.
El llibre aborda un debat fonamental sobre el paper i l'abast dels mercats en la societat contemporània. Sandel planteja la pregunta clau: "¿Queremos una economía de mercado o una sociedad de mercado?" i "¿Dónde no debe mandar el dinero?". Assenyala que el repte moral i polític actual és repensar el paper dels mercats en les nostres pràctiques socials, relacions humanes i vida quotidiana, anant més enllà de qüestions purament financeres.
Sandel observa una tendència creixent a la mercantilització de béns i serveis que tradicionalment no es regien per normes de mercat. Presenta nombrosos exemples d'aquest fenomen:
- Comprar el dret a emetre una tona de diòxid de carboni en un mercat d'emissions.
- Fer contribucions econòmiques substancials a universitats prestigioses per facilitar l'admissió de fills no necessàriament brillants.
- Pagar a algú per fer cua en nom nostre (per exemple, per a sessions del Congrés).
- Incentius econòmics per perdre pes o adoptar hàbits saludables.
- Pagar per saltar-se cues en restaurants de luxe, aeroports, parcs d'atraccions o autopistes ("carrils Lexus").
- Comprar el dret a immigrar o obtenir visats invertint en el país.
- Pagar per participar en la caça de morses, que es descriu com un simple viatge en vaixell per disparar a una presa fàcil.
- Mercats per a l'adopció de nadons, on els nadons més desitjats tindrien preus més alts.
- Serveis per a tramitar disculpes o escriure discursos per a brindis nupcials.
- Sistemes per regalar objectes no desitjats online.
- Vendre doctorats honoris causa o drets de denominació d'edificis universitaris.
- Mercats de sang pagada versus donació voluntària.
- Pòlisses d'assegurança de vida utilitzades com a eines financeres per empreses ("segurs de conserges" o COLI) o venudes a inversors que aposten per la mort de l'assegurat (vitalicis).
- Propostes de mercats de futurs on es podria apostar sobre esdeveniments com assassinats de líders estrangers o atemptats terroristes.
- Comercialització de records esportius, drets de denominació d'estadis i l'aplicació del pensament de mercat a l'esport ("moneyball").
- Inclusió de publicitat en novel·les.
- Propietaris d'habitatges que permeten pintar anuncis a les seves cases a canvi que se'ls pagui la hipoteca.
- Publicitat en centres de detenció, dirigida a persones que necessiten fiança o advocat.
- Materials educatius patrocinats per empreses o la venda de drets de denominació d'instal·lacions escolars.
Sandel identifica dos grans problemes amb l'expansió dels mercats a aquestes esferes de la vida:
- La desigualtat: La mercantilització de tot accentua la bretxa entre rics i pobres, ja que gairebé tot esdevé accessible per als qui poden pagar-ho.
- La corrupció o l'erosió: Sandel argumenta que posar un preu a les coses bones de la vida pot corrompre-les o degradar-les. Els mercats no només distribueixen béns, sinó que també expressen i promouen certes actituds respecte a les coses que s'intercanvien.
Explica el mecanisme de corrupció a través de diversos exemples:
- L'assignació de places universitàries per diners mina la integritat de la institució i el valor del diploma.
- Contractar mercenaris corromp el significat de ciutadania.
- Pagar per saltar-se una cua substitueix l'ètica igualitària de "el primer en arribar és el primer al qual se li atén" per l'ètica de mercat de "un rep segons el que pagui".
- En un estudi, oferir una compensació econòmica als ciutadans suïssos per acceptar una instal·lació de residus nuclears a prop va fer que estiguessin menys disposats a acceptar-la que si no hi hagués compensació, ja que va transformar una qüestió de deure cívic en una qüestió pecuniària.
- Un experiment similar amb estudiants recaptadors de fons va mostrar que els voluntaris que no rebien res recollien més diners que els que rebien una comissió, suggerint que l'incentiu econòmic transformava l'activitat d'un deure cívic a una ocupació pagada.
- Imposar una multa als pares per recollir tard els seus fills a la guarderia va resultar que interpretessin la multa com una tarifa, augmentant els retards en lloc de disminuir-los.
- L'ús creixent de les pòlisses d'assegurança de vida com a actius financers per a empreses o inversors ha transformat el sentit i la finalitat de l'assegurança de vida, passant d'una xarxa de seguretat per als familiars a una estratègia financera, creant un "interès sinistre" en la mort prematura de la persona assegurada.
- Comprar un brindis nupcial online es percep amb menys valor que un autèntic, ja que l'acte de comprar-lo corromp l'expressió d'amistat.
- Posar noms de productes en llibres afecta la seva integritat i corromp la relació entre autor i lector. Els anuncis al cos degraden la persona. Els anuncis a les aules minen la finalitat educativa dels col·legis.
Sandel argumenta que el raonament econòmic sovint se centra en l'eficiència utilitària, assumint que els intercanvis voluntaris beneficien ambdues parts i maximitzen el benestar col·lectiu. Tanmateix, això ignora com els mercats poden alterar el caràcter dels béns intercanviats i les normes morals associades a aquests. L'ús creixent del terme "incentiu" en el discurs econòmic reflecteix aquesta visió instrumentalista de la motivació humana.
El llibre convida a reflexionar sobre el significat i la finalitat dels béns i els valors que haurien de governar la seva distribució, reconeixent que això implica concepcions divergents de la bona vida i la bona societat. Sandel reconeix que no pot oferir respostes definitives, però espera provocar la discussió pública sobre aquestes qüestions crucials. Per il·lustrar el punt, fins i tot va vendre els agraïments de l'edició original del llibre com a una forma de "mercantilitzar" el seu propi treball.
En contrast amb la lògica de mercat, Sandel esmenta altres principis de distribució, com l'ètica de la cua, basada en l'igualitarisme. Argumenta que l'elecció entre una multa (una sanció moral) i una tarifa (un preu per un servei) depèn de la finalitat de la institució social en qüestió (per exemple, una biblioteca pública versus una botiga de lloguer de vídeos).
En conjunt, Sandel fa una crida a reexaminar la fe generalitzada en els mercats i el pensament de mercat, qüestionant si hi ha coses que el diner no hauria de poder comprar i per què.
Crítica amb IA
La crítica a Michael Sandel i els seus arguments sobre els límits morals dels mercats, especialment tal com s'exposen al seu llibre "What Money Can't Buy: The Moral Limits of Markets" (2012), s'ha centrat en diversos aspectes:
- Paternalisme i elitització: Alguns crítics argumenten que Sandel adopta una postura excessivament paternalista, jutjant des d'una perspectiva moral particular quins béns i serveis no haurien de ser mercantilitzats. Es qüestiona si la seva visió de la "corrupció" dels béns en ser sotmesos a la lògica del mercat no reflecteix una sensibilitat moral específica d'una elit intel·lectual, sense tenir prou en compte les preferències i els valors de la gent comuna. Es critica que Sandel presenta els seus propis gustos com a adequats per a tothom.
- Vaguesa en la definició de corrupció: La noció central de Sandel sobre com els mercats "corrompen" o "degraden" el valor intrínsec de certs béns i pràctiques ha estat considerada per alguns com a vaga i poc definida. No sempre queda clar per què la mercantilització d'alguna cosa inevitablement la corromp, més enllà de la possible alteració de les nostres actituds envers ella. Es critica que Sandel no ofereix una teoria consistent sobre què constitueix aquesta "corrupció" moral.
- Subestimació de l'autonomia individual: Alguns crítics argumenten que Sandel tendeix a subestimar l'autonomia i la capacitat de decisió dels individus en participar en intercanvis de mercat, fins i tot aquells que involucren béns o serveis sensibles. Es qüestiona si la seva preocupació per la possible degradació de certs valors no menyscaba la llibertat dels individus per prendre les seves pròpies decisions sobre què comprar i vendre.
- Focus insuficient en la desigualtat: Tot i que Sandel menciona la desigualtat com una de les dues principals objeccions a una societat on tot està a la venda, alguns crítics consideren que la seva anàlisi es centra més en la idea de la corrupció moral que en les conseqüències distributives i d'justícia social de la mercantilització. Argumenten que la desigualtat econòmica subjacent sovint juga un paper crucial en la nostra avaluació moral dels mercats.
- Alternativa poc clara: Malgrat la seva crítica a la creixent influència dels mercats, Sandel no sempre ofereix alternatives polítiques o econòmiques clares sobre com limitar adequadament el seu abast. Això fa que la seva anàlisi, tot i ser persuasiva en la identificació de problemes, sigui menys útil per a la formulació de solucions concretes.
- Exemples selectius i intuïcions culturals: Alguns crítics assenyalen que els exemples que Sandel utilitza per il·lustrar la corrupció dels mercats sovint es basen en intuïcions morals i normes culturals específiques que no són universalment compartides. Això qüestiona la validesa general de les seves conclusions.
Malgrat aquestes crítiques, l'obra de Michael Sandel ha tingut un impacte significatiu en el debat públic sobre l'ètica dels mercats i ha ajudat a plantejar qüestions importants sobre els límits morals de la mercantilització en la societat contemporània. Les seves reflexions han encoratjat un diàleg més profund sobre els valors que volem protegir de la lògica purament mercantil.
