Why Some Things Should Not Be for Sale: The Moral Limits of Markets
Llibre resumit amb IA.
El llibre de Debra Satz aborda la qüestió dels límits morals dels mercats, argumentant que no totes les coses haurien d'estar a la venda. L'autora reconeix que els mercats són formes importants d'organització social i econòmica que permeten la cooperació voluntària, mostren preferències, difonen informació, recompensen la innovació i són sovint la manera més eficient d'organitzar la producció i la distribució.
No obstant això, el llibre es construeix per desenvolupar una teoria més general per avaluar els mercats, anant més enllà dels arguments de l'economia del benestar i l'economia neoclàssica, que solen centrar-se en l'eficiència. Satz argumenta que aquests enfocaments no poden explicar adequadament per què reaccionem negativament a certs tipus de mercats (com el sexe, les armes o la contaminació) ni justificar les prohibicions d'altres (com els vots, els mercenaris o la salvació), fins i tot quan aquestes prohibicions generen ineficiències. Una societat justa, segons Satz, requereix restriccions en algunes de les eleccions de mercat que els seus ciutadans podrien fer.
Part I: Què fan els Mercats?
Aquesta part introdueix el concepte de mercat no només com a lloc de compra i venda o una sèrie de transaccions individuals, sinó com a institucions socials complexes que s'han de construir i mantenir. Tots els mercats depenen de regles de propietat de fons i d'un complex d'institucions socials, culturals i legals. Les forces governamentals juguen un paper important en assegurar elements com la definició i protecció dels drets de propietat, l'aplicació de contractes, el flux d'informació i la limitació de monopolis. El llibre també assenyala que la informació no sempre flueix lliurement; pot ser costosa d'obtenir, i sovint existeixen grans asimetries d'informació entre compradors i venedors, com en els mercats de salut o de cotxes usats.
Part II: Desenvolupament de la Teoria dels Mercats Nocius
Satz argumenta que la visió moderna del mercat com un mecanisme homogeni difereix de la dels economistes polítics clàssics com Adam Smith, David Ricardo i Karl Marx, que veien els mercats com una col·lecció heterogènia de relacions econòmiques, tenint en compte els objectes particulars intercanviats (terra, treball, crèdit). El treball, en particular, es considera especial perquè està encarnat en els éssers humans, la qual cosa implica relacions de poder entre compradors i venedors de la força de treball.
El llibre critica l'enfocament de l'igualitarisme contemporani que es centra principalment en la redistribució d'ingressos mitjançant impostos i transferències ("igualitarisme general"), argumentant que és massa desatent a les conseqüències polítiques i relacionals de certs mercats, a com aquests mercats ens modelen a nosaltres i a les nostres relacions. S'esmenta la perspectiva de Ronald Dworkin sobre la igualtat de recursos, que utilitza el model de subhasta per assolir una divisió de recursos lliure d'enveja basada en les preferències individuals, però es qüestiona si pot gestionar adequadament les preferències formades per desigualtats socials. També s'introdueix la distinció de T. M. Scanlon entre necessitats objectives i preferències subjectives.
Satz desafia la idea que les restriccions de mercat als adults que consenten són necessàriament paternalistes, assenyalant que tots els mercats depenen de regles de fons (com els sistemes "opt out" o "opt in" per a la donació d'òrgans) que ja influeixen en les nostres eleccions.
Un punt crucial de la Part II és l'exploració de la idea de Michael Walzer que la manera com es distribueix un bé ha de ser coherent amb el seu significat social. Certs béns (honor, gràcia, amor, amistat) no tenen preu de mercat, i intentar distribuir-los a través del mercat canviaria o degradaria el seu significat. L'estudi clàssic de Richard Titmuss, The Gift Relationship, sobre la donació de sang s'utilitza com a exemple: permetre un mercat en sang transforma la donació d'un "regal de vida" a un simple equivalent en efectiu, cosa que pot degradar el significat de la sang i afectar la qualitat i la voluntarietat de la donació.
El capítol 4, considerat el cor del llibre, elabora la teoria de què fa que els mercats particulars siguin nocius. Satz identifica quatre paràmetres rellevants per avaluar els mercats, emfatitzant que puntuar alt en qualsevol d'aquests paràmetres pot classificar un mercat com a "nociu". Aquests paràmetres són:
- Vulnerabilitat (Source: Vulnerability): El mercat explota vulnerabilitats subjacents. Això inclou mercats de béns desesperadament necessaris amb pocs proveïdors, mercats que sorgeixen de la pobresa i la indigència, o mercats on els participants tenen necessitats molt desiguals pels béns intercanviats.
- Agència Feble (Source: Weak Agency): Els participants tenen informació inadequada sobre la naturalesa o les conseqüències del mercat, o altres entren al mercat en nom seu. El treball infantil és un exemple, ja que els nens no tenen les capacitats desenvolupades per exercir agència.
- Resultats Extremadament Nocius per als Individus (Outcome: Extreme Harms for Individual): El mercat produeix indigència o dany significatiu als individus.
- Resultats Extremadament Nocius per a la Societat (Outcome: Extreme Harms for Society): El mercat té conseqüències socials perjudicials. Això inclou soscavar les condicions perquè els membres d'una societat puguin interactuar com a iguals, especialment com a ciutadans en una democràcia. Un mercat de vots se cita com un exemple obvi que perjudica l'estatus d'igualtat cívica. Aquests mercats també poden disminuir la possibilitat de formar o satisfer interessos comuns.
Satz destaca que la seva teoria es basa en racionalitats morals i polítiques lligades a una teoria de la igualtat. El seu enfocament és deliberadament obert, sense una fórmula precisa o una classificació estricta dels paràmetres.
Part III: Anàlisi de Mercats Controversos Específics
Aquesta part aplica la teoria dels mercats nocius a casos concrets:
- Mercats en Treball Reproductiu Femení (Contractes de Gestació): Analitza per què aquests contractes són problemàtics. Argumenta que, si bé comparteixen característiques amb altres contractes laborals (com la falta de control sobre el procés o la durada), la seva nociutat prové de la forma que prenen per ser aplicables, els seus orígens en l'agència feble, i els seus efectes en la conformació de preferències i identitats, especialment en el context de la desigualtat de gènere. Es qüestionen els arguments abstractes basats en el "millor interès de l'infant" sense proves empíriques suficients.
- Mercats en Treball Sexual Femení (Prostitució): Examina diferents enfocaments d'aquest mercat. Suggereix que pot degradar el significat de béns com la integritat corporal i funciona com un "teatre de la desigualtat", reflectint i perpetuant desigualtats més àmplies de gènere i classe.
- Treball Infantil: Es considera problemàtic fins i tot en absència de misèria perquè impedeix el desenvolupament de les capacitats necessàries per a l'agència i l'elecció. Es proposen intervencions per abordar les causes subjacents com la pobresa, incloent transferències condicionades a l'escolarització.
- Esclavitud Voluntària i Treball Forçat: Es discuteix la persistència d'aquestes pràctiques, sovint arrelades en el deute. Es critica l'argument econòmic que el treball forçat pot ser una millora paretiana. L'oposició es basa en la preocupació per les bases socials de l'autorespecte i els límits a l'autoritat d'una persona sobre una altra en societats liberals. Les seves característiques nocius inclouen l'origen en l'agència feble (manca d'informació) i la vulnerabilitat (pobresa, manipulació).
- Òrgans Humans (Mercat de Ronyons): S'analitzen les qüestions ètiques . Es contrasta amb les perspectives llibertàries. S'avalua un mercat competitiu de ronyons d'acord amb els paràmetres de mercats nocius, trobant agència feble (manca d'informació sobre riscos), vulnerabilitat (pobresa desesperada), dany extrem per als individus (venedors pobres), i dany social extrem (els pobres són desproporcionadament venedors, els rics compradors, convertint els pobres en "peces de recanvi", soscavant l'estatus d'igualtat). Es contrasta aquest sistema amb un sistema de donació, com el de Titmuss.
En resum, "Why Some Things Should Not Be for Sale" ofereix una teoria matisada i oberta per avaluar els mercats. Argumenta que, tot i que els mercats són valuosos, la seva legitimitat i adequació moral en casos particulars depenen d'una avaluació de si exploten vulnerabilitats, impliquen agència feble, o produeixen resultats extremadament nocius per als individus o la societat, especialment soscavant les condicions per a la igualtat cívica. El llibre aplica aquest marc a diversos mercats controvertits per il·lustrar com aquestes preocupacions morals, sovint no capturades per les perspectives econòmiques estàndard o l'igualitarisme de transferències, justifiquen la limitació de l'àmbit del mercat.
Crítica a Debra Satz amb IA,
A Debra Satz i la seva obra "Why Some Things Should Not Be for Sale: The Moral Limits of Markets" (2010) se'ls han dirigit diverses crítiques que qüestionen alguns dels seus arguments i conclusions. A continuació, es presenten algunes de les principals línies de crítica:
- Èmfasi excessiva en la igualtat: Alguns crítics argumenten que la teoria de Satz se centra massa en la promoció d'una "societat d'iguals" com a criteri principal per jutjar la noció dels mercats. Suggereixen que altres valors morals importants, com la llibertat individual o l'eficiència, podrien ser injustament subordinats a aquesta preocupació per la igualtat. Per exemple, es qüestiona si la seva oposició a certs mercats es basa realment en la prevenció de la desigualtat o en altres consideracions morals.
- Definició de "béns nocius": La definició que fa Satz dels "mercats nocius" basada en paràmetres com la vulnerabilitat, l'agència feble, els resultats individuals extremadament perjudicials i els resultats socials extremadament perjudicials ha estat objecte de debat. Alguns crítics argumenten que aquests paràmetres són massa amplis o subjectius, cosa que dificulta la seva aplicació consistent i objectiva a mercats específics. Es qüestiona si la noció de "dany extremadament perjudicial" és prou clara i si sempre justifica la prohibició d'un mercat.
- Intervencionisme estatal: La inclinació de Satz a favor de la intervenció estatal per limitar o prohibir els mercats considerats nocius ha estat criticada per aquells que defensen una major confiança en els mercats lliures i la llibertat individual. Argumenten que les intervencions estatals poden tenir conseqüències no desitjades i que, en alguns casos, els mercats, fins i tot aquells que impliquen béns o serveis controvertits, poden ser preferibles a les alternatives regulades o prohibides.
- Casos específics controvertits: Les seves anàlisis de mercats específics com la prostitució, la gestació subrogada o la venda d'òrgans han generat crítiques particulars. Alguns argumenten que Satz no té prou en compte l'autonomia i la capacitat de decisió dels individus involucrats en aquestes transaccions, o que les seves conclusions es basen en supòsits morals qüestionables. Per exemple, en el cas de la gestació subrogada, es critica la seva visió que la converteix inherentment en una pràctica que reforça la desigualtat de gènere, sense tenir prou en compte les motivacions i les experiències de les dones gestants.
- Comparació amb altres teories: Alguns crítics han comparat la teoria de Satz amb altres perspectives sobre els límits morals dels mercats, com les de Michael Sandel o Elizabeth Anderson, i han argumentat que la seva teoria no ofereix una millora significativa o que es basa en supòsits similars que també són problemàtics. S'ha suggerit que la seva crítica a altres teories per dependre de la naturalesa del bé en si mateix podria ser injusta, ja que aquestes teories també consideren el context social i les conseqüències dels mercats.
