Llibre d'interès.La seva lectura atrapa. Llegiu sobretot el capítol 5 tantes vegades com calgui, la descripció de la vida cel·lular. Bona feina de Salvador Macip, i Eduard Martorell i David Bueno.
Resum detallat del llibre-novel·la amb IA.
Context i personatges principals: La història se centra en la Lara, una noia que no ha complert els quinze anys i es troba en la Unitat de Vigilància Intensiva (UVI) debatint-se entre la vida i la mort a causa d'un brot de la seva malaltia. Ha de passar una nit sola que pot ser decisiva. La seva habitació és asèptica, amb una petita finestra i un vidre que dona a la sala on hi ha les infermeres. Està connectada a màquines per monitoritzar el seu cor, rebre fàrmacs, i drenar líquid del pulmó. Malgrat la situació, té a prop els seus llibres i el mòbil, objectes que agraeix com a punts de referència.
En aquesta nit crítica, apareix la Carme, una doctora (inicialment percebuda així) que la Lara no havia vist mai abans. La Carme es queda amb ella per fer-li companyia i comença a explicar-li una història apassionant: la història de la vida mateixa. El seu objectiu és distreure-la, animar-la i convèncer-la de la importància de lluitar.
La situació de la Lara: La Lara se sent "de tornada de tot" i té poques ganes de lluitar. Reconeix que les properes hores són crítiques i que no sap si se'n sortirà. La seva malaltia prové de les seves pròpies cèl·lules. Se sent aïllada i cansada de patir. La malaltia l'ha transformat, fent-la sentir com si hagués perdut la seva ànima i sentit que ja no és la persona que era abans. Se sent diferent i com un "bitxo raro" a causa de la seva malaltia. Creu que la malaltia li impedeix ser "normal" del tot. Se sent culpable per haver-se aïllat dels seus amics, especialment del Gerard, un noi que també dibuixa i és curiós. Ella l'havia forçat a acostar-se, però després es va allunyar per sentir que la seva malaltia feia que la seva relació fos massa complicada o que ella no era "normal" per a ell.
La conversa sobre la vida i la ciència: La Carme utilitza la ciència per distreure i involucrar la Lara. Explica conceptes de biologia, física i química, relacionant-los amb la vida quotidiana i l'univers. Alguns dels temes tractats són:
- L'aigua: És essencial per a la vida, present arreu. La vida apareix allà on hi ha aigua. Es pot veure com una "gran sopa plena d'animalets". L'aigua té una propietat única: la seva densitat màxima és a quatre graus, i en estat sòlid (gel) és menys densa que en líquid, fet que explica per què el gel sura.
- Els microbis: Són milions i milions per tot arreu, no només a l'aigua, sinó també a l'aire (núvols) i dins del nostre cos. No tots causen malalties; la majoria són beneficiosos. Hi ha aproximadament deu bacteris per cada cèl·lula humana. Els bacteris s'alimenten, es reprodueixen (per bipartició) i es relacionen, captant informació i comunicant-se químicament (percepció de quòrum). Aquesta comunicació els permet, per exemple, brillar junts o posar-se d'acord per ser més virulents i causar malalties.
- Els virus: Necessiten infectar una cèl·lula per reproduir-se, "segrestant" la seva maquinària. La Lara els compara amb zombis. Tot i ser fascinants com a màquines de reproducció, la Carme no els anomenaria vida.
- La combustió: És una reacció química on un element que crema (combustible) es combina amb un altre (comburent, normalment oxigen) i desprèn calor, llum, vapor d'aigua i un òxid (com monòxid o diòxid de carboni). L'absència d'oxigen impedeix el foc.
- L'escala de la vida i els ecosistemes: La vida existeix des d'organismes invisibles fins a gegants com la balena blava, l'animal més gran que existeix. S'esmenten els fongs com a possibles éssers vius més extensos. Es discuteix com animals que viuen en colònies amb feines especialitzades (com les formigues) poden ser vistos com un sol organisme. Aquesta idea s'estén a la possibilitat de considerar un ecosistema sencer com un sol ésser viu gegant format per parts interconnectades.
- La coevolució: És l'adaptació mútua entre dues o més espècies, com en relacions de simbiosi, parasitisme o presa-depredador. S'explica l'exemple de la coevolució entre el catxalot i el calamar gegant, on el calamar pot escapar refredant l'espermaceti del catxalot. S'esmenta la relació amb el llibre "20.000 llegües de viatge submarí" de Jules Verne.
- L'origen de la vida: Va aparèixer espontàniament sota circumstàncies específiques a la Terra primitiva. També és possible que algunes de les molècules necessàries apareguessin a l'espai i arribessin a la Terra en meteorits.
- Ciència i fe: La ciència busca certeses basades en dades i fets demostrables, mentre que la fe és diferent. No són incompatibles si no interfereixen; intentar explicar fets científics amb fe porta a l'endarreriment.
- L'evolució i l'avantpassat comú: Tots els éssers vius provenen d'un únic avantpassat que va viure fa uns 3.800 milions d'anys. L'evolució, a través de mutacions i selecció natural, és el motor dels canvis que fan que les espècies canviïn i se'n formin de noves a partir d'altres. Charles Darwin va ser clau per entendre-ho.
- La importància de la perspectiva: La Lara se sent insignificant, però la Carme li explica que la importància depèn de l'escala, des de l'individu fins a la humanitat o el planeta. La fragilitat d'una part no li treu mèrit ni importància a la seva existència.
- L'ADN: És la clau de la tremenda complexitat de la vida. És una llarguíssima cadena de molècules repetides (A, T, C, G). L'ordre d'aquestes "lletres" conté la informació genètica, com un codi secret o un llibre d'instruccions. L'ADN no està "viu" en si mateix, però és indispensable per a la vida.
- El genoma i la complexitat: El genoma és el conjunt de tots els gens d'un organisme. La mida del genoma (llargada de l'ADN) no sempre es correlaciona directament amb la complexitat de l'ésser viu; hi ha organismes (plantes, peixos) amb genomes molt més grans que l'humà. Això es deu a que no tot l'ADN conté gens (hi ha parts reguladores o funcions encara desconegudes, "ADN escombraria") i per la presència de gens "saltadors". La complexitat humana, especialment del cervell, es deu al fet que un sol gen pot produir múltiples proteïnes (més proteïnes que gens), augmentant enormement la varietat d'eines cel·lulars.
- Els prions: Són proteïnes que s'han plegat de manera incorrecta. Aquest plegament erroni impedeix que funcionin correctament, s'acumulen i poden causar malalties neurodegeneratives greus (com la de les vaques boges en animals o la síndrome de Creutzfeldt-Jakob en humans). Aquestes proteïnes anòmales poden fer que proteïnes normals també es pleguin incorrectament.
- L'envelliment: És un procés complex explicat per diverses teories. Una és l'oxidació: subproductes tòxics del processament d'aliments danyen components cel·lulars com les proteïnes i l'ADN ("rovellen"). Una altra teoria és el "rellotge intern" de les cèl·lules: els telòmers, estructures a les puntes dels cromosomes, s'escurcen amb cada divisió cel·lular, limitant el nombre de vegades que una cèl·lula es pot dividir. Quan els telòmers són massa curts, la cèl·lula es "retira". Les cèl·lules canceroses són immortals perquè produeixen telomerasa, una proteïna que allarga els telòmers, però aquesta podria ser perillosa si s'utilitzés en cèl·lules normals. Una altra teoria és la pèrdua de cèl·lules mare, que ajuden a la regeneració de teixits.
- Avenços mèdics i ètica: Es discuteix el trasplantament d'òrgans com un avenç increïble, tot i el desafiament del rebuig immunitari. També es parla de la medicina regenerativa amb cèl·lules mare, que té un gran potencial però requereix molta investigació per controlar-les (evitant, per exemple, que es transformin incontroladament). La manipulació genètica per prevenir malalties (modificant gens de risc) o millorar el cos sa és una possibilitat, però genera dilemes ètics. Es planteja la qüestió de l'accés a aquests tractaments (inicialment cars i limitats als rics), comparant-ho amb la introducció de fàrmacs com la penicil·lina, medicaments contra el càncer o antiretrovirals, que també van tenir fases inicials d'accés limitat. La ciència avança lentament i la paciència és crucial.
- El cervell i la consciència: El cervell humà, malgrat la seva aparença ("grandària d'un coco, forma d'una nou, color de fetge cru, consistència de mantega freda"), és extremadament complex i genera la rica vida mental humana. Permet la consciència de la pròpia existència. Les diferències clau amb altres animals (com els ximpanzés) són un cervell més gran (especialment l'àrea frontal i lateral per pensaments complexos), una comunicació neuronal molt més extensa i una maduració lenta que permet un aprenentatge prolongat. La consciència d'acció sembla implicar un doble senyal cerebral (un per fer l'acció, un altre per comparar-la). La capacitat humana d'imaginar el futur, recordar el passat i crear històries és única.
- La mort: Fa por, però la humanitat ha creat històries i principis religiosos que l'ajuden a fer-la més comprensible i donar esperança. El dubte sobre el que hi ha després és pitjor que una possible resposta de "res". La curiositat i les ganes de saber són el motor del progrés humà.
- El sentit de la vida: El que realment importa és el viatge, no la destinació inevitable (la mort). Cal gaudir del moment present, de cada respiració. Formar part de l'ecosistema ("gran Gaia"), interaccionar amb els altres éssers vius, estimar i ser estimat dona sentit a tot. No s'ha de deixar que la malaltia defineixi la persona ni construir barreres amb la vida o els altres. L'escriptor Anatole Broyard volia "estar viu" quan arribés el moment de morir.
El canvi de perspectiva de la Lara: La conversa amb la Carme anima la Lara, la distreu dels seus problemes, i li fa adonar-se que no estava prestant atenció als senyals del seu cos perquè tenia el cap ple de les idees de la Carme. La Carme l'encoratja a lluitar "amb les dents, amb les ungles" i a voler continuar, assegurant-li que no tot està perdut i que té esperança. Li diu que acceptar ajuda no la fa feble i que els sentiments dels seus amics poden ser sincers. Finalment, la Lara decideix que ho intentarà, que vol tenir alguna cosa a dir en el seu destí i que vol tornar a ser la Lara d'abans, la que no es rendia.
La revelació: Al despertar, la Lara es troba fora de la UVI, en una habitació normal, amb la seva família (germà Pau, mare, pare) i el doctor Rovira. Ha sobreviscut la nit crítica, el seu cos ha guanyat la batalla "de moment". Es sent millor i té ganes de menjar, com si es reconstruís per dins. En preguntar per la Carme, la infermera li diu que no hi ha cap metgessa ni infermera amb aquest nom a l'UVI. La Lara no s'ho pot creure al principi, però acaba acceptant que la Carme podria no haver estat real en el sentit físic.
Interpretació de la Carme: La Lara reflexiona sobre d'on venia tota la informació que li va explicar la Carme. S'adona que ja la tenia emmagatzemada al cap, fruit de llibres (Verne, Asimov, revistes Muy Interesante, Mètode, llibre de Naturals), documentals i reportatges. Es pregunta si la Carme va ser un àngel, enviat per ajudar-la quan estava a punt de rendir-se. Però també considera l'explicació racional: una ment al límit, sota l'efecte de la medicació, que busca un punt on aferrar-se i trobar un nou camí mirant cap endins. Independentment de si va ser real o no, la Lara està segura que la Carme l'ha ajudat a trobar la força per continuar.
La decisió final de la Lara: Sentint-se millor i amb ganes de viure, la Lara decideix actuar. Agareix el mòbil i, amb dificultat, escriu un missatge al Gerard: "Gerard, k fas demà? Vine. Tinc ganes de veure't". Això indica la seva voluntat de reconnectar amb la vida i les persones que li importen, aplicant el consell de la Carme de no construir barreres i aprofitar cada segon.
El llibre, escrit per Salvador Macip, David Bueno i Eduard Martorell, utilitza aquesta conversa nocturna per explorar conceptes científics sobre la vida, els seus límits, i reflexionar sobre la fragilitat, la complexitat i el sentit de l'existència humana davant la malaltia i la mort. Salvador Macip és metge i investigador sobre càncer i envelliment, entre altres camps. Eduard Martorell és biòleg i professor de didàctica de les ciències.
